Читать книгу: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló III»

Llibre de Consells (Any 1391-1392)

||^Coberta Libre de consells de la vila de Castelló del temps [...] en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la dita vila del any .MCCC. noranta-hun e [...] finirà en l’any .M.CCC.XC.II.¹

Any .M.CCC.LXXXXI. finí en .LXXXXII.²

||^1bis-r Ihesus ad sit [...].

Omnes. A .VI. de de[embre] [...] Monserrat de [...] cent .XXI. b[orregos] los quals volie que [...] de la vila.

.CCC.L. sous censals de Bonanat M[artí] a .X. de [esborrat] e a .X. de noembre, preu [...] .CC. sous.

||^1bis-v [...] a .XXII. de maig any .XCI. [...] per los honrats en Pere Moster [...] de traure .II. dotzenes de [...].

Die dominica, .Vª. mensis novembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo comptave.

Dilluns a .VI. de noembre del dit any lo discret en Guillem Feliu, notari, manifestà .CIIII. moltons però dix que no·ls obligave com no havien stat sinó .III. dies en lo bovallar.

Ítem, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, manifestà que tenie .CCCC. moltons.

Ítem, en Pere Miquel manifestà que tenie .CC. e .X. borregos.

Divendres a .VI. de deembre manifestà .CXXXXIII. borregos en Jacme Monserrat.

En Ramon de Tous manifestà .C. moltons e los que comprarie.

||^1r Ihesus.³

Libre de consells del temps dels honrats en Pere Moster, Pasqual Ferrando, notari, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la universitat de la vila de Castelló, la administració dels quals començà die dominica .XIIIIª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCC. nonagesimo primo, e finirà anno nonagesimo secundo. Los quals damunt dits honrats jurats juraren e feren lo sagrament acostumat fer en poder del honrat en Berenguer Moliner, lochtinent de batlle de la dita vila, denant lo poble de aquella en la església de Madona Santa Maria de la vila desús dita, ans del Evvangeli cantant o dit. Et foren elets en consellers de aquell matex any los dejús scrits:⁴

Santa Maria: Salvador Penafell, maestre Domingo Rodrigo, Johan d’Alçamora, Guillamó Gomar, Jacme Roig, Berthomeu⁵ Pèriz, Bernat Mirales.

Sent Agostí: Berthomeu Giner, Lorenç Tauhenga, Pere Nàtger, Guillem Ripoll, Pere d’Arenys, Bernat Ribalta, Johan Alquècer.

Sent Pere: Bernat Cabeça, Bernat Andreu, Guillem Johan, Berenguer Serra menor, Pasqual Franch,⁶ Berenguer Marçal, Guillamó Palau, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Pere Strader, Ramon Johan, Benat Pelegrí.

Sent Johan: Berenguer Solà, Domingo Bataller, Berenguer Gilabert, Michel Guascó, Guerau Canet, Pere Muntanyà, Pere Ribaroja.

Sent Nicholau: maestre Arnau de Peralta, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Bernat Cavaller, Berenguer Sala, Berenguer Miró, Bernat de Belda.

Sent Thomàs: Pere Pintor, Berenguer Guitart, Guillamó Català, Romeu Bonet, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Nicholau Squerre.

||^1v Die lune, .XVª. mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta públich de la vila desús dita, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Ramon Johan, Pere Strader, Berenguer Sala, Guillem Johan, Domingo Bataller, Salvador Penafell, Nicholau Squerre, Berenguer Guitart, maestre Domingo Rodrigo, Guillem Català, Pere Pintor, Bernat de Belda, Berthomeu Giner, Pere Muntanyà, Guillamó Palau, Guillem Ripoll,⁷ Bernat Ribalta, Bernat Pelegrí, Bernat Bosch, Berenguer Miró, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Pere Ribarroja, Michel Gascó, Lorenç Tauhenga, Bernat Mirales, prohòmens e consellers de la dita vila.

En lo qual dit honorable consell per los desús dits honrats jurats fonch proposat que, primerament e ans de totes coses, los fos donat scrivà qui regís la scrivania \del dit honrat consell e d’ells/ durant llur administració, e de aquell dit scrivà fos feta elecció, et enaprés que fos elet síndich e clavari. Ítem, que fos elet síndich e procurador quant és als pleyts e qüestions, com les dites persones e officiis la dita vila hagués mester de gran necessitat, e ells en loch, nom e veu de aquella.

Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell [fon] elet e donat per scrivà durant la administració dels dits honrats jurats, per un any sigüent, per sorts,⁸ ço és en Pasqual Bataller, notari.⁹

Et feta la dita elecció del desús dit scrivà, encontinent per lo honrat en Bernat de Libià, justícia damunt dit, reebut primerament e abans sagrament per lo dit scrivà dels dits honrats¹⁰ jurats e de tots los consellers desús declarats, los quals eren presents en lo dit palau, per Déu e per los sants Quatre Evvangelis de aquell, de les llurs mans ||^2r corporalment tocats segons forma de les ordenacions e segons és acostumat cas[cun] any, fon reebut homenatge de mans e de bocha dels desús dits honrats jurats e consellers e del dit scrivà sagrament e homenatge. Et per lo dit scrivà fonch reebut del dit honrat justícia lo desús dit sagrament e homenatge que donaran consell, favor e ajuda en fer lo dit quitament.

Fon ordenat per lo dit honorable consell, per tolre tota matèria de frau e de sospita, que los síndich e clavari qui de present serà elet e ordenat e tots los altres síndichs e clavaris qui enaprés per temps elets e ordenats seran \per lo dit consell/,¹¹ no reeben ne donen alcunes quantitats de diners en loch, nom e veu de la dita universitat, sens que·l scrivà dels dits honrats jurats qui ara és e enaprés per temps d’aquí avant serà, a la dació e recepció de aquelles dites quantitats no hic sie present, lo qual dit scrivà encontinent que per lo dit clavari, en nom de la dita universitat, alcunes quantitats per aquell seran reebudes o donades, scrive de sa mà pròpria en lo libre del dit clavari lo que reebrà e donarà lo dit síndich. Et semblantment, de tot ço que en lo libre del dit clavari scriurà, sie tengut de fer libre e registre, lo qual romangue¹² en poder del dit honrat consell. En altra manera, si·l dit síndich e clavari qui ara serà ordenat e los altres qui enaprés per temps seran, en absència del dit scrivà, alcunes quantitats donarà e reebrà en nom de la dita universitat, e per mà pròpria del dit scrivà, en lo libre e libres del dit síndich e síndichs \e clavaris/ aquelles dites quantitats, axí de reebudes com de dates e eco[...], scrites no seran, que no li sien admeses ne reebudes en compte de data¹³

ans ho haje a pagar de ço del seu propri, ço que donat haurà, si per aquell la desús dita ordenació servada no serà en la forma desús dita.

Et feta la¹⁴ desús dita ordenació, encontinent per lo dit honrat consell fon elet en síndich e clavari del dit any, per més veus, ço és, lo honrat en Pere Moster, \notari/, lo sindicat del qual, sens revocació del sindicat fet al discret en Guillem Herau, notari, ciutadà de la ciutat de València, e altres per mi, dit Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, en lo present dia de huy fon reebut e en presència dels testimonis¹⁵ dejús scrits publicat. Et semblantment, fon elet en síndich e procurador als ||^2v pleyts e qüestions de la dita vila sens revocació del sindicat e procuració fet al discret en Guillem Erau e de altres síndichs e procuradors per la dita universitat e singulars de aquella constituhits ans de la confecció del present sindicat e procuració \feta/, ço és, lo discret en Berenguer Guitart, notari, lo sindicat del qual per mi, dit notari en lo present dia de huy fon reebut.

Presents testimonis foren de les dites coses en Pere Bondia e Michel Guerau, vehins de la vila de Castelló.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells fossen estades trameses dues letres per los sis síndichs e elets dels tres braços del regne de València, qui fan part en lo pleyt de les inhibicions, en la una de les quals ere declarat que trametessen a aquells per la segona talla del scrutini mil .DC.LX. <sous> que pertanyen a la dita vila. Et en l’altra, que trametessen un síndich al loch de Muncada per hoir relació de la misatgeria que en lo dit loch serie feta, lo qual dit síndich haje a ésser lo disapte primervinent. Per ço, supplicaren e requeriren al dit honrat consell que en les dites coses degués provehir e donar manera que la dita quantitat se haje, com lo dit síndich no y bestraurie un diner de ço del seu. Quant és al dit síndich trametedor a hoir la dita relació, lo dit consell acordà e ordenà que¹⁶ en Pere Miquel, síndich dels quatre síndichs constituhits, fos forçat¹⁷ de anar al dit loch de Muncada per fer la dita misatgeria.

||^3r Die lune, .XXIXª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Guitart, Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Guillamó Palau, Bernat Bosch, Domingo Bataller, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Nicholau Squerre, Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Guillamó Ripoll, Guillamó Gomar, Domingo Rodrigo, Ramon Johan, Bernat Pelegrí, Berthomeu Pèriç, Miquel Marbruscha, Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Berenguer Gillabert, Guillem Johan. Per gineroses: Guillem Miró, Ramon de Tous, dels quals dits generoses e de alcuns dels dits consellers qui no havien jurat fon reebut sagrament e homenatge en poder del dit honrat lochtinent de prestar e donar conseyll, favor e ajuda al feyt del quitament.

Fon proposat per en Domingo Ferrer q<u>e com ell peytàs de moble .IIII^e. lliures e aquell dit moble no tingués, e diverses vegades ho hagués proposat e no·n hagués curat res fer lo dit consell, per ço supplicà a aquell de paraula que li fos feta la justícia segons que als altres ere stada feta en \levament/ del moble. Lo consell acordà que si les dites .IIII^e. lliures són quitades, que li sien levades fahent sagrament que no ha moble e, si no són quitades, que les quite.

Ítem, fon proposat per en Guillem Feliu, notari, un dels companyons dels¹⁸ compradors de les imposicions del present any, que com per lo dit honrat justícia fos estada tolta una espassa a·n Campos, macip o servent de la imposició, e fos stat lo dit justícia pregat que la li tornàs e no·n haje volgut res fer, per ço supplicà al dit consell que li plagués de provehir en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats parlen ab lo dit justícia del¹⁹ feyt de la spassa del dit Campos, que anant honestament hajen prorogància los moços de la sissa.

Ítem, fon proposat per en Bernat Pelegrí, notari e scrivà dels jurats passats, que com ell hagués haüts grans treballs e afanys en scriure los béns de cascun vehín de la dita vila per lo feyt del cequiatge, e de aquell hagués feyt e scrit libre, per ço supplicà al dit consell que fos pagat de fer lo dit libre e que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que·l dit libre de cequiatge sie regonegut per los jurats e assessor proppassats e, de²⁰ la \quantitat/ que conexeran, que·l dit Bernat Pelegrí deje haver \del dit libre/ que li sie feyt albarà.

Fon proposat per los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, generoses, que com cascun any, segons forma de fur nou, dien ésser admeses e reebuts en consellers ||^3v dos generoses si en la dita vila hic \són/²¹ atrobats, e com los dits dos generoses hic sien en la dita vila atrobats, per tal requeriren lo dit consell que \aquells dits/ fossen assignats consellers per ço que alcun prejuhí a aquells en són privilegi no·ls fos feyt o enpetrat. Lo consell acordà que, servan lo dit fur, que fossen \assignats/²² dos generosos per consellers e nomenaren²³ e assignaren per consellers generoses del present any, ço és, los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, dels quals, segons forma de les ordenacions e segons és acustumat, fon reebut sagrament sobre los sants Quatre Evvangelis de Déu de les llurs mans corporalment \tocats/ e homenatge de mans e de bocha en poder del dit honrat lochtinent de justícia, de donar consell, favor e ajuda en lo feyt del²⁴ quitament e de fer tenir e servar aquell segons forma de la carta²⁵ del desús dit quitament e capítols en aquella enarrats e contenguts.

Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa que com ell hagués en<can>tats e delliurats los guardianatge e cequiatge de la dita vila e no fos pagat,²⁶ per ço²⁷ supplicà al dit honrat consell que·l fes pagar de sos treballs e afanys que n’avie sostenguts e sofferts, e que,²⁸ de la quantitat que al dit honrat consell plaurie \donar/,²⁹ que li’n fos manat fer albarà al síndich. Lo consell acordà que al dit Ramon de Belsa per los dits treballs e afanys que havie haüts de encantar e delliurar los dits guardianatge e cequiatge que li \sien/³⁰ donats .XV. sous e que de aquells li \sie/³¹ feyt albarà al síndich.³²

Ítem, fon proposat per la dona na Verduna e supplicat lo dit honrat consell per scriptura que com per lo honrat en Ramon Johan, síndich del any proppassat, \li/ sien estades venudes dues fanecades de terra franques, per ço com aquelles no serien en taxa de peyta e, per consegüent, de la vila, e axí com a béns de la dita vila haje feta la dita venda, per ço supplicà al dit honrat consell que li plàcie fer revocar la venda per lo dit síndich feta de les dites dues fanecades, e de fer-li gràcia e misericòrdia de la quantitat que al dit honrat consell plaurà³³ sobre ço que li és stat demanat per lo dit síndich de la dita peyta, com sie dona pobra e miserable e sie carregada ja³⁴ molt en los béns que poseïx segons que per lo libre de vàlies appar. Lo consell acordà, present ||^4r en Bernat Miralles, comprador de les dites dues fanecades de terra del dit síndich, e de volentat de aquell³⁵ com dixés³⁶ que per honor del dit honrat consell, pagant-li ço que y havie bestret al síndich, si al dit honrat consell plahie, que li plahie restituhir e tornar a la dita dona la dita terra, que la dita dona na Verduna pach al dit síndich les peytes degudes del temps que no ha peytat les dites dues fanecades de terra, e les mesions, e face ab acabament lo quitament de ço que seran taxades les dites dues fanecades et, lo plus, que sie restituhit a la dita dona com³⁷ lo consell li’n face gràcia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Moster, jurat e clavari, que com a ell fossen stats trameses tres albarans d’en Guillem Erau, síndich de la dita universitat en València, ço és, un albarà del discret en Bernat Pellicer, notari de València, de dos florins deguts a aquell per scriptures per la universitat en la causa de appel·lació del mora<ba>tí que denant micer Johan Mercader se menave, e de la qual lo dit en Bernat Pellicer ere estat scrivà,³⁸ vint-dos sous, lo qual albarà de reebuda fon scrit de mà pròpria del dit en Bernat Pellicer a .XVII. de maig del any present.

Ítem, altre albarà d’en Bernat Mulner, regent la scrivania de la Governació de València, de cent vint-nou sous deguts d’escriptures, ço és, de un procés³⁹ contra en Lopp Sànxiç, lo qual⁴⁰ fon principat en letres .XIIIª. die mensis decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº.VIIIº., .XLIII. sous, .II. diners.

Ítem, del procés⁴¹ contra na Petronilla de Orssins, muller quondam del honrat en Bernat Mercer, deffunct, principiat en letres \de .Vª./⁴² die mensis ianuarii del any present, .LXª.VI. sous, .IIII^e. diners.

Ítem, per lo procés de la dona na Benveguda, muller quondam d’en Bernat de Meyà, principat en letres. XVª. die febroarii eiusdem anni, .XIX. sous, .VI. diners.

Et de les quals quantitats lo dit en Bernat⁴³ Mulner feu albarà scrit de mà de aquell a .XVIII. del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XCª. hu.

Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat, de una part, e la dona na Petronilla de Orsins de la altra part, per salarii de la judicatura, vint-dos sous, dels quals fon mostrat albarà de reebuda scrit de pròpria mà del dit micer Francesch Blanch a .XXIIII. de maig del dit any. Los quals albarans de ||^4v reebuda mostrats al consell lo dit en Pere Moster, clavari, requerí que dels dits pagaments deguessen manar llur albarà del dit consell per ço que en son compte o reddició de aquell li fossen reebuts. Lo qual consell, vistes les letres del dit en Guillem Erau e los dits albarans de reebuda, manà fer albarà al dit en Pere Moster de manament per ço que, al retiment de compte, li fossen reebuts segons que és contengut en lo dit albarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Adam, notari, que com per lo dit en Ramon Johan, síndich del any passat, li sie estada venuda fanecada e miga de terra de orts per preu de .LXX. sous, per certs censals dels hereus d’en Rocha, los quals lo dit síndich afferme no ésser en peyta, per ço supplique al dit honrat consell que com ell sie pobre e miserable, que no sie gitat de possessió de la dita terra la qual és en taxa de peyta .CCC. sous, e que li sie feta alcuna gràcia de la peyta del dit censal com ell se offire pagar ço que al dit consell plaurà, e que entretant plagués al dit honrat consell que⁴⁴ la dita venda no pasàs en cosa jutgada. Lo consell acordà que pus los .XXX. dies no són passats del temps que·l dit síndich feu la dita venda de la dita terra, que·l dit en Johan Adam pach al comprador de la dita terra los dits .LXX. sous e les mesions, e del plus de la dita peyta \dels dits censals/ li sie feta gràcia, pagan emperò lo quitament⁴⁵ dels dits censals aytant com muntarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell e supplicat per en Johan Godes, Jacme Nadalies e per altres vehins de la dita vila que com per lo honrat consell en temps passat fos ordenat e feyt stabliment sobre lo nombre dels porchs e del teniment de la orta, que no·ls hic poguessen tenir, et lo dit stabliment, parlant ab honor del dit consell, redundàs en gran dan e prejuhí de aquells e de altres de la dita vila com ab los nodriments hajen a pagar los càrrechs e no sie guany sinó de guardians, per ço encara que·ls dits porchs no facen mal ni dan en la dita orta, los dits guardians fan rescatar los dits porcaters per lo acusament de la orta. Per ço, los dits proposants suppliquen al dit honrat consell⁴⁶ que li plàcie de⁴⁷ corrigir ||^5r e smenar la dita ordenació en tal manera que·ls dits porchs puxen anar per la orta ab son ban encars que mal o dan facen.

Lo consell acordà que·l dit stabliment o ordenació fos mitigat en la forma sigüent, ço és, que·ls porchs entrants en los eriaços de la dita orta, no havents arbres ab fruyts madurs damunt o dejús, que no puxen ésser acusats per orta ne paguen lo ban per rahó de orta. Emperò, si lo senyor de la proprietat manarà al porquer o senyor dels porchs que no·ls mete en los eriaços o erriaç, e d’aquí avant los hic metrà, lo dit porquer pachc lladonchs lo ban ordenat de dos sous en la fi del dit stabliment ja feyt contengut.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell stablí e ordenà que alcuna natura de bestiars menuts no gossen entrar en guareyts contra volentat del senyor de la proprietat, sots pena de quatre diners per cabeça, e la guarda de dia .III. sous e de nit .V. sous, pagadors e partidors segons les altres penes dels altres stabliments per lo dit honrat consell feyts.⁴⁸

Ítem, lo dit honrat consell provehí semblantment en los dos troços de terra que eren stats venuts per lo dit síndich axí com a béns de la vila, com no·ls atrobàs en taxa de peyta, los quals possehie en Bernat Guàrdia per títol⁴⁹ de concambi que havie feyt ab en Berthomeu de Appiera, vehín de Almaçora, per un troç de terra que·l dit Bernat tenie en lo terme de Fadrell, que feyt compte de les peytes degudes e mesions fetes, que lo plus⁵⁰ que extara (sic) que li sie tornat pagant emperò lo quitament dels dits dos troços de terra.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats e clavari que com ells hajen donat a encantar la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e no s’ich trob alcuna persona qui vuulle collir e plegar aquella, e pagar los \annuals dels/ censals que li seran liurats ensemps ab los capítols de la dita peyta per supportar los càrrechs que la villa fa e sosté, e als quals dits censals a pagar es obliga, per ço notificaren al dit honrat consell que ell hic degués provehir en lo feyt del delliurament com fos lo temps breu dins lo qual se degués delliurar, com a .VIII. de juny qui ere prop devien ésser feyts pagaments, axí en la dita vila com en la ciutat de València, per lo peyter, e per ço que ||^5v penes alcunes a la dita universitat no poguessen ésser acusades. En altra manera, dixeren que protestaven que d’aquí avant per lo dit consell a ells culpa \alcuna/ no·ls pogués ésser donada com fossen apparellats de enseguir e complir tot ço que per lo dit honrat consell provehit e ordenat serà. Lo consell acordà que los jurats ensemps ab .VI. hòmens elegidors per los de la parròquia, ço és, hun hom per parròquia, \qui/ sien assistents e presents lo dicmenje primervinent en hora de vespres al retaule dels prohòmens prop lo pou de Madona Santa Maria situat, facen delliurament de la dita peyta al menys⁵¹ donant o⁵² baxant la dita peyta, a llur bona consciència. Los quals dits .VI. hòmens encontinent foren denominats per cascuna parròquia, ço és, per la parròquia de Madona Senta Maria en Bernat Mirales; e per la parròquia de Sent Johan en Domingo Bataller; e per Sent Nicholau Arnau de Peralta; per Sent Pere Ramon de Tous; per Sent Agostí en Guillem de Ripoll, notari; e per Sent Tomàs en Berenguer Guitart, notari.

Et nomenats los dits .VI. hòmens a requesta dels dits honrats jurats, per lo dit honrat lochtinent de justícia fonch manat a aquells dits .VI. hòmens elets al dit delliurament, los quals eren presents en lo dit consell, e a cascun de aquells, sots pena de .L. morabatins d’or dels béns llurs propris als cofres del senyor rey applicadores, que al dit dia en la dita hora sien en lo loch desús nomenat per⁵³ veure fer lo delliurament per los dits honrats jurats fahedor de la dita peyta al menys donant, o avallant la quantitat de aquella. Et si alcun dels dits .VI. nomenats hic entenie en traure la dita peyta, que y poguessen dir e traure aquella en cars que·ls romangés, no contrastant que fossen dels dits .VI. nomenats.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Moster, jurat e clavari, que com ell haje a trametre e donar grans quantitats de diners⁵⁴ a diverses persones en la ciutat de València e en altres parts, e no haje diners de la vila⁵⁵ en son poder \que·ls puxe trametre/, e no vulle bestraure del seu propri un diner per feyt de la vila, per ço requerí lo dit honrat consell que y provehís en manera que·l dit clavari pogués haver prestament diners ab los quals puxe pagar los deutes de la dita vila. En altra manera, protestà que si dan alcú pervenia a la ||^6r dita vila, que no fos imputat al dit clavari ne béns seus.

Ítem, fon proposat per en Guillem de Ripoll, notari, que com son frare en Bernat Ripoll, notari ciutadan de València, axí com a procurador d’en Francesch de Manresa, donzell de casa del senyor rey, lo qual \dit en Manresa/ ha consignació sobre les⁵⁶ penes dels quarts de .D. sous, hagués en lo dit nom subsituhit al dit en Guillem en cullir e levar les dites penes de quarts⁵⁷ de la cort de la vila de Castelló. Hoc encara, lo dit frare seu hagués arrendat del dit en Francesch de Manresa les penes⁵⁸ a aquell pertanyents en la dita cort e altres⁵⁹ a cert temps, segons que per cartes públiques se demostrave o·s porie mostrar. Et lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, de les dites cartes e substitució hagués feta presentació de paraula al dit honrat justícia \e mostrades aquelles en sa forma a vull/, requirent-lo que li degués fer delliurar lo libre dels quarts de la dita cort per ço que ell pogués exhigir e levar aquells fahent la gràcia acustumada fer de les dites penes. A la qual dita presentació per part del síndich de la dita vila del any passat, fon feta per scriptura [opposició] per la rahó en aquella dita [opposició] exprimida,⁶⁰ et per lo dit honrat justícia retengut acord, lo qual encara no ha haüd ni publicat. Emperò, entretant hac de consell que·ls dits quarts fossen meses en seqüestre e que no fossen exhigits ne levats per lo dit justícia ne per lo dit en Guillem de Ripoll tro que fos conegut al qual de aquells se pertanguessen. Et lo dit justícia, no obstant ço que desús, segons a·udiència del dit en Guillem de Ripoll és pervengut,⁶¹ haje reebuts alcuns quarts aprés que foren al dit justícia les dites cartes presentades. Et entre la dita vila e lo dit en Francesc de Manresa, marit e procurador de la honrada dona na Blancha, de e per rahon de la qüestió dels quarts, que fon temps⁶² ha passat, fos feta carta pública ab certs capítols en aquella expressats, la qual dita carta en pública forma mostrà a vull al dit honrat consell \e lesta/.⁶³ Per ço, lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, suppliquà al dit honrat consell que li degués servar la dita carta de assignació e no·l volgués fer pledejar ab la vila com no·n hagués mester.

Lo consell acordà, absent lo dit en Guillem de Ripoll, lo qual exhisqué de consell feta la dita proposició per aquell, que tot ||^6v lo enantament [fet] e per la forma que ere estat enseguit, ensemps ab la carta de la dita consignació, fos tramés al honrat micer Berthomeu del Mas, advocat e assesor de la dita vila, e que fos enseguit ço que per aquell serà donat de consell sobre lo dit feyt.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Berenguer Miró, peyter, que com ell vulle donar compte e rahó de la dita peyta e vulle haver sa absolució del dit honrat consell, et per lo consell del any proppassat fossen stats assignats .VI. hòmens, ço és, un hom per cascuna parròquia, e aquells no puxen haver⁶⁴ ne lo jurat e clavari del any present, per ço supplicà al dit honrat consell que y degués prove-hir. Et requerí al dit honrat lochtinent de justícia que degués manar al dit en Pere Moster, jurat e clavari desús dit, ab manaments penals, que li degués hoyr lo dit compte. Al qual dit en Pere Moster, a requesta del dit peyter, fon manat sots pena de .D. morabatins que fos present a la reddició del dit compte, lo qual dit en Pere Moster dix que si los .VI. hòmens elets a hoir lo dit compte hic eren, que ell hic serie volenters. \En altra manera, que no y consentie en lo dit manament penal/, los quals dits .VI. hòmens elets per lo dit consell \a hoir lo dit compte/ són los sigüents, ço és, per la parròquia de Senta Maria, en Salvador Penafell; e per Sent Johan, Berenguer Solà; e per Sent Nicholau, Arnau de Peralta; e per Sent Pere, Bernat Cabeça; e per Sent Agostí, Berthomeu Giner; e per Sent Tomàs, Pere Pintor.

Die lune, .Vª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia,⁶⁵ Pere Moster, Pasqual Ferrando, \Guillem Trullols/ e Bernat Mut, jurats. Consellers: Berenguer Gillabert, maestre Domingo Rodrigo, Guillem Ripoll, Bernat Pelegrí, Guillem Miró, Ramon de Tous, Berthomeu Giner, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Arnau Sala, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Bernat Miralles, Pere Strader, Nicholau Squerre, Berenguer Guitart, Bernat Cavaller, ||^7r Berthomeu Pèriç, Berenguer Miró, Jacme Roig, Pere Ribarroja [e] Johan d’Alçamora.

En lo qual dit consell fon proposat per en Guillem Feliu, notari, imposador ensemps ab d’altres, que com un jove del comanador hic compràs ordi per a obs del carrill e li fos demanada la imposició, e haje al·legat que no·n és tengut pagar com lo dit comanador sie franch; emperò, que ell ne serie davant lo official de Almaçora e lo dit en Guillem Feliu haje anar denant lo dit official en lo present dia de huy, en hora de vespres. Per tal suppliquà al dit honrat consell que y eligís un bon hom qui hic anàs per profit de la vila.

Ítem, fon proposat per en Ramon Muntanyés, balester de munt, que com ell se fos feyt vehí e hagués feyt sagrament e homenatge de servar la⁶⁶ fealtat al senyor rey e hagués menada sa muller, e de alcuns térmens circunvehins al terme de Castelló los cervos o cèrvies que s’ich matassen \dins aquells/ no fossen franchs de imposició, que supplicave al dit honrat consell que dels dits térmens lo deguessen fer franch de imposició. Lo consell acordà que per tal que les vinyes no fossen més tallades que \són,⁶⁷ e per profit de la cosa pública/, que si·l dit Ramon matarà cervo⁶⁸ o cèrvia fora los límits dels lochs franchs, que lladonchs lo síndich e clavari de la dita vila face compte ab los imposadors de ço que muntarà la dita imposició dels dits cervo o cèrvia, e pach-ho als dits imposadors e serà-li reebut en compte ab cautella de reebuda. Et semblantment, que al dit balester sien donats⁶⁹ .VII. diners per lliura e no plus.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com ells ensemps ab los .VI. hòmens ellets a veure fer delliurament de la col·lecta⁷⁰ de .IIII^e. sous, .VI. diners per lliura, lo dicmenje proppassat haguessen feyt encantar la dita peyta, hoc encara proferts donar a·quell o a·quells qui baxarien la dita peyta de mil e .D. sous enjús un florí per centenar, lo qual dit florí lo dit Ramon de Belsa portava en lo cap de una canya, e no hagués negun hom \qui volgués/⁷¹ baxar la dita peyta, et no haguessen poguda delliurar aquella. Per tal, notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que·l dit consell hic degués provehir per la manera que li plagués com ells se proferrisen de enseguir ço que al dit honrat consell plauria, et culpa alcuna no·ls pogués ésser donada, ||^7v et que si penes acusaven per alcun credor o creedors, que aquelles dites penes fossen im[put]ades als béns de la dita universitat e no als seus. Hoc encara, que si [col·lecta] de meales hic havien a gitar, que·n ordenassen de quant la gitarien per ço que·l peyter qui collirà la col·lecta de la peyta de .IIII^e. sous e .VI. diners per lliura haje apllegar (sic) les dites meales per stalviar mesions e despeses a la dita vila.

Lo consell acordà que per tal⁷² que la peyta baxàs, que fos feyt préstech per la dita vila al dit peyter o collitor qui la dita peyta t<r>aurà de .CCCC. florins d’or, e que·l dit peyter se haje cerquar aquells e, cerquats, que sie feyt sindicat⁷³ al discret en Pere Moster, síndich e clavari desús dit, que puxe carregar per a obs del dit peyter sobre los béns de la dita vila, a rahó de censa, l los dits .CCCC. florins \solament/. Emperò, que·l dit peyter o collitor de la dita peyta haje a pagar \del seu propri/ la carta del censal que serà feyta per lo dit síndich a aquella persona de la qual los dits quatre-cents florins se hauran, e lo annual de aquells, a son risch, perill e fortuna. Et que farà sagrament que dins cert terme en los capítols de la dita peyta en lo present dia ordenats sobre lo dit préstech, haver reemuts e quitats aquells e haver carta de revenda de aquells, la qual lo dit peyter se haje a pagar de ço del seu propri \e tots altres contractes/. Et si no u fahie, que fos encorregut en pena de .CCC. florins d’or donadors e partidors sí e segons en los capítols de la dita peyta és largament contengut. Et semblant pena encorreguen los jurats si dins lo dit terme no faran fer execució en los béns del dit collitor \e/ principals obligats en cars que no fes lo dit quitament dels dits .CCCC. florins lo dit collitor, lo qual dit sindicat per mi, dit Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, en lo present dia de huy⁷⁴ \fonch/ reebut. E volch lo dit consell que aquell fos ordenat a consell dels discrets en Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la dita vila, et que·l dit delliurament de la dita peyta fahedor, per ço com alcuns qui hic entenien eren fora de vila, que fos prorogat a divendres primervinent.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Bernat Pelegrí, notari e scrivà en l’any proppasat, que com ell hagués sostenguts grans treballs e afanys de scriure los béns setis de cascun singular de la dita vila per rahon del cequiatge novellament ordenat, que plagués al⁷⁵ ||^8r dit honrat consell de fer-lo pagar dels dits [molts] trebaylls e afanys. Lo consell acordà que li sien donats per los dits libres a scriure e treballs⁷⁶ \per aquell sufferts, per tot/, .IIII^e. florins, e que de aquells li fos feyt albarà de manament al síndich que·ls hic pagàs.⁷⁷

Die sabbati, .XVIIª. mensis iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Pere Strader, tinent loch del honrat en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster e en Guillem Trullols, jurats de la desús dita vila. <Consellers>: Jacme Roig, Ramon Johan, Bernat Mirales, Arnau de Peralta, Pere de Cella, Domingo Rodrigo, Guillem Johan, Berenguer Guitard, Guillem Miró, Ramon de Tous, Guerau Canet, Guillamó Gomar, Pere Oliver, Domingo Bataller, Berthomeu Pèriz, Bernat Bosch, Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Berenguer Malbruscha, Johan Alquècer, Miquel Gascó, Berthomeu Bosch.

En lo qual dit consell fon proposat per en Ramon de Belsa que com ell hagués complit l’any que s’ere affermat per fer los affers de la vila, segons ere acostumat que li diguessen \dir/ si·l havien mester d’aquí avant, e axí matex si·l volien affermar, com per honor del dit consell, en cars que mester lo hagués, que amave més servir⁷⁸ a aquell que no en altre loch, jatsie que li proferissen donar major salari que no fehien ací. Lo consell acordà que·l dit Ramon sie affermat a un any et que per soldada del dit temps li sien donats .LXXX. sous acostumats, e les robes e calces e costures.

Ítem, fon propossat per los honrats en Pere Miquel, Arnau de Peralta e lo dit en Guillem Trullols \e en Guillem Miró/, que com ells,⁷⁹ axí com a diputats a rebre lo quitament de .XXX. sous per lliura per vigor del sagrament e homenatge que havien feyt fossen tenguts en lo .XXII. dies del present mes de juny donar e retre compte e rahó de les⁸⁰ quantitats que havien reebudes del .XIII. dia de març proppassat tro al dit .XXII. dies del dit present mes de juny, per ço requerien al dit consell que li plagués de ||^8v hoir-los lo dit [comp]te com se proferen donar e retre aquell. Lo consell acordà que fos vist e [rego]negut lo dit compte de ço que havien reebut durant lo dit temps, et fon atrobat que havien reebut per rahon del dit quitament .DCC.XXXII. sous, \.VI. diners/, les quals dites quantitats, segons relació feta per los desús pròxime nomenats diputats, dixeren que romanien en poder d’en Berenguer Moliner, diputat.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Miquel que com al dit consell hagués plagut de trametre ell per misatger, per vigor de una letra per los⁸¹ síndichs e elets als honrats⁸² jurats tramesa, per lo feyt de les inhibicions. Et al dit en Pere, entre hanar \al loch de Muncada/, star e tornar de aquell dit loch de Muncada, hon de devie ésser feta relació del feyt de les dites inhibicions, hagués estat fora sa cassa per la dita rahó \.V. jorns/, que plagués al dit honrat consell de manar-li fer albarà de .XXXV. sous qui munten los dits⁸³ .V. jorns a rahó de .VII. sous per cascun jorn. Lo consell acordà que li fos fet albarà de manament al dit síndich, que li pague la dita quantitat.⁸⁴

Ítem, fon proposat per en Guillem Trullols que com entenés quitar los censals que la vila de Castelló annualment en certes pagues fa a·n Bonanat Monarch, notari ciutadà de València, ab llur pròpria messió, de tots los encartaments a la reempció e carregament de aquells fahedor necesàries, per ço supplicà al dit honrat consell que y volgués constithuir un síndich⁸⁵ qui hagués poder de quitar del dit en Bonanat Monarch lo dit censal e, enaprés, fer venda al dit en Guillem de aquell sí e segons havien feta al dit en Bonanat Monarch. Lo consell acordà que·l dit en Guillem Trullols, a son càrrech e messió, puxe quitar del dit en Bonanat Monarch los dits censals. Et mostrats los encartaments del dit en Bonanat Monarch e lo quitament per lo dit en Guillem Trullols feyt de aquells, que de tants com mostrarà que haurà reemuts e quitats del dit en Bonanat, que de aquells lo dit honrat consell li farà carta de venda e rebrà en si lo càrrech de aquells.

||^9r Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Guillem de Ripoll, notari, que com ell axí com a substituhit de son frare, procurador d’en Manresa, lo qual ha assignació en los quarts de la dita vila de .D. sous hagués request lo d[it] honrat consell que li servàs la dita composició entre la muller del dit en Manresa e la dita villa feta de la dita assignació dels dits .D. sous, e que sobre la dita sua proposició lo dit honrat consell se hagués retengut acord havedor ab consell de micer Berthomeu, advocat de la dita vila. Per ço, supplicà al dit honrat consell que aquell dit acord que havie haüd del dit micer Berthomeu li degués fer publicar, lo qual dit acord al dit en Guillem \fon/ publicat. Lo consell acordà que sie servat lo dit acord del dit micer Berthomeu en lo feyt de la dita composició sobre la dita assignació dels dits quarts.

Ítem, fon proposat per en Guillem Fullola que com ell degués peyta a la vila del temps passat e no hagués altres béns sinó un troç de terra lo qual volie derrenclir a la dita vila com no pogués treballar ni guanyar son viure; per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur mercé de fer aquell franch de la dita peyta del dit temps passat e esdevinidor. Lo consell acordà que·l dit en Guillem Fullola derrenclín la dita terra a la dita vila, pagant emperò lo quitament de⁸⁶ aquella, que sie franch de la dita peyta axí del temps passat com del esdevenidor.

Ítem, fon proposat per en Pere Polo, caçador de mont, que com ell se fos affermat ab los prohòmens del loch de la Alcora a cert temps, lo qual encara no és finit. Et ell en lo terme del dit loch no atrobàs caça que pogués matar e hagués entés que en lo terme de la vila de Castelló hic havie caça de cervo e de porch, per ço⁸⁷ dix al dit honrat consell que si a ell ere feta alcuna gràcia de la caça que matàs dins lo terme de la dita vila, que ell farie per guissa que les vinyes e plantes de la dita vila serien guardades dels dits cervos. Lo consell acordà que per lo profit que se’n⁸⁸ enseguirà als vehins de la dita vila, que de tot cervo o cervia,⁸⁹ porch o truja que \hajen/⁹⁰ de mig any ansús, que·l dit Pere Polo matarà dins lo terme de la dita vila, que haje cinch sous per bèstia. Et que vene les dites carns a .VII. diners la lliura e no pus, e que al dit for puxe vendre les dites carns.

Ítem, fon proposat per en Pere Lòppiç que com a ell demanassen tot lo quitament de la peyta dels béns de llur pare, e aquell entenés de justícia que no devie pagar sinó mig quitament dels dits béns, \lo qual havie ja pagat/, per ço supplicà al dit honrat consell que degués metre lo feyt en poder del advocat de la vila e ||^9v ell metrie’l en poder de altri savi de València e, si aquells conexien \per justícia/ que·n fos tengut de pagar ab integro tot lo dit quitament, que lladonchs ere apparellat de pagar aquell; e tro que fos conegut, que no li fos feta fer execució del altre mig quitament. Lo consell acordà que li sie feta execució en ll[ibre]s del dit mig quitament que reste a pagar⁹¹ de aytant com sie degut.

Ítem, fon proposat per en Johan d’Alós que com ell fos stat taxat en contumàcia desmoderadament segons⁹² sos vehins,⁹³ per ço supplicà al dit honrat consell que lo y degués reduhir a justícia. Lo consell acordà que, pus taxats eren estats llurs béns, que no y tocarie.

Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, que com ell hagués encantat la peyta de .IIII^e. sous, .VI. diners per lliura e los pous⁹⁴ de la dita villa, e aquells hagués delliurats, per ço supplicà al dit honrat consell que·l degués pagar de sos trebaylls. Lo consell acordà que li sien donats e pagats per sos trebaylls .XV. sous segons que cascun any és acustumat e de aquells manà que li fos feyt albarà al síndich.⁹⁵

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com ací fos stat un porter del senyor duch qui demanave la cena de presència et ells, per scussar aquella, hajen informat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, al qual han trameses translats dels privilegiis e inmunitats que a la vila de Castelló, axí per lo senyor rey ara regnant lladonchs duch, e confermat per lo senyor rey en Pere, pare del dit senyor \rey/, et per la \senyora/⁹⁶ na Yolant,⁹⁷ duquesa muller del dit senyor rey en Johan.⁹⁸ Et del dit micer Berthomeu no havíem haüda resposta alcuna, per ço notificarem al dit honrat consell, per ço que no·l calgués applegar altra vegada consell, que y provehís en cars que haguessen resposta del dit micer Berthomeu. Lo consell acordà que·l dit feyt sie comanat als dits jurats e⁹⁹ a la menys mesió que·n leven de carrera.

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Azbert de Barberà, lochtinent de governador de riu d’Uxó a ensús, que com ell hagués entés que gran desbarat ere estat en la juhiria de València e aquella quasi del tot havien robada, et ell e lo batlle, justícia e jurats de la dita vila hic haguessen ||^10r ja feta fer alcuna provesió per preservar los juheus de la juhiria de la dita vila e béns llurs, per ço com són cofres del senyor rey, per ço requerí al dit honrat consell que sots virtut del sagrament de fealtat e homenatge que havien feyt al dit senyor rey, que¹⁰⁰ li donàs consell, favor e ajuda en defendre e defensar los dits juheus e¹⁰¹ béns llurs en manera que·ls dits juheus fossen ben guardats e preservats de tot dan. En altra manera, que protestava¹⁰² contra lo dit consell¹⁰³ de tot dan e dapnatge,¹⁰⁴ e requerí carta públicha. Et semblantment, lo dit honrat lochtinent de batlle dix que ell \pregave e requerie/¹⁰⁵ al dit consell que com los dits juheus \stiguen/¹⁰⁶ sots protecció e guarda del dit senyor rey, que plagués al dit consell que·ls volgués defendre¹⁰⁷ e ajudar en manera que per alcuns \aquells dits juheus e béns llurs/ no fossen dampnificats, e que·ls haguessen per recomanats axí com aquells qui eren cofres del dit senyor rey. Lo consell acordà que per los dits honrats jurats fos feta resposta a la dita protestació feta per lo dit honrat lochtinent de governador al dit honrat consell, la qual dita resposta de volentat del dit honrat¹⁰⁸ consell, en nom de aquell,¹⁰⁹ per los dits honrats¹¹⁰ en Pere Moster e en Pasqual Ferrando, jurats de la dita vila, fon feta¹¹¹ al dit honrat lochtinent de governador en la forma sigüent:

Et los dits honrats \jurats/, vènia demanada e obtenguda, per si e·lls dits noms, universitat de la vila de Castelló e singulars de aquella, disentín a les dites protestacions si e en tant com sien o són ésser vistes fer contra la dita universitat, béns llurs e singulars de aquella, e no en pus, responen en nom, loch e veu del dit honrat consell que·s offiren apparellats de defendre e sguardar los drets e regalies pertanyents al molt alt senyor rey, e de donar als dits honrats lochtinent de governador e batlle tot aquell consell, sforç, favor e ajuda que puxen e dejen en defensió dels juehus de la aljama de la dita vila¹¹² tota vegada que requests ne seran, protestan que per ells no stà, ha stat ni starà de fer preservar los dits juheus e béns llurs en tant com en ells serà de tot dapnatge. Requirents que la present \resposta/ al peu de la dita requesta e protestació per lo dit honrat lochtinent de governador contra lo dit honrat consell feta, sie continuada e que la un sens¹¹³ l’àls no sie delliurat, requirents carta pública a si ells dits noms ésser feta per conservació¹¹⁴ del dret de la dita universitat e singulars de aquella, e per haver memòria en esdevinidor.

Testimonis: l’onrat en Pere de Monpalau, habitador de Culla, e Pere de Begues, de Castelló.

||^10v Ítem, fon proposat per lo dit honrat n’Azbert de Barberà que com a ell fossen degudes per lo honrat en Pere Monpalau alcunes quantitats de diners restants del preu de la tinença de Montornés, a pagar per lo dit en Pere de Monpalau. Et per part dels honrats deputats, per rahon del quitament que·l dit en Pere de Monpalau, per rahon de sos béns, havie a quitar, haguessen fetes diverses emperes en poder de certes persones dels preus que havien a pagar al dit en Pere dels quitaments que havien fets dels censals que fehien al dit en Pere, et de les dites quantitats lo dit en Pere de Monpalau li’n entenie a fer cessió e paga. Per ço, \pregà/¹¹⁵ al dit honrat consell que li plagués de donar loch a fer soltar les dites enpares, majorment que·l dit en Pere de Monpalau, de les quantitats emparades, se profir apparellat decontinent de pagar lo mig quitament, e l’altre mig que fos sperat per lo dit en Pere tro a la festa de Nadal primervinent. Et si és atrobat que·l dit en Pere¹¹⁶ sie tengut pagar l’altre mig, que darà bones fermances al dit terme de pagar aquel e que·n lexarà en poder del dit honrat consell. Et de açò farien a ell, dit exponent, e al dit en Pere de Monpalau gran servi.¹¹⁷ Lo consell acordà que·l dit en Pere vingués al palau¹¹⁸ e que fos interrogat per los honrats jurats si la proposició feta per lo dit¹¹⁹ n’Azbert de Barrera¹²⁰ ere feta de volentat d’ell. Et si li’n havie ell parllat, que·n dixés per ell, lo qual dit en Pere de Monpalau \personalment vench/ en presència del dit honrat consell \e fon/ feta a ell la dita interrogació per los dits honrats jurats, \lo qual interrogat/ dix que hoc, que d’ell ho havie e ell li’n havie parlat \al dit n’Azbert/. Et feta la dita resposta per lo dit en Pere de Monpalau fon acordat que, pagant lo dit en Pere mig quitament, de-continent que del altre mig fos sperat tro a la dita festa donant fermances e bones seguretats, attés que·n lexave en poder del dit honrat consell.

Ítem, fon proposat per lo dit n’Azbert de Barberà que com la mora qui ere ja estada poch temps havie en la dita vila, e havie fetes de grans cures de huulls a·lcuns de la dita vila, li hagués tramés a dir que si·l dit consell volie que vingués, que ella hic vendrie, per ço¹²¹ dix al dit honrat consell si plahie que y vingués que ella hic vendrie. Lo consell dix que si·ch venie, que li fos feta¹²² \plaer/ que fer li pusque per la bona¹²³ obra que y fa.

||^11r Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo, die lunne .Xª. iulii.

[Fon] presentada per en Pere Puigmijà,¹²⁴ correu del molt alt senyor [rey], als honrats en Pere Moster e en Guillem Trullols, jurats de la universitat de la vila de Castelló, una letra del dit senyor rey en la qual és ut sequitur:

Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardine et Corsice, comesque Barchinone, Rosilionis et Ceritane, fidelibus nostris iuratis et probis hominibus ville Castellionis Planiciei Burriane, salutem et graciam. Ecce quod nos in illius nomine quo auctore omnia prosperantur decernimus coronationis nostre et illustris Yolandis regine Aragonum coniugis nostre carissime solemnia celebrare in hac civitate Cesarauguste die .XXIXª. mensis novembris nunc proxime venientis. Et ad celebracionem huius delliberavimus pro tanti acctus solemnitate maiori prelatos, barones et milites necnon universitates insignes civitatum, villarum et locorum regalium nostri domini <r>evocare omnia quam ob rem vos auctoritate rogamus atque requirimus firmiter iniungentes quatenus eligatis nonnullos ex vobis ut in similibus habetis de more laudabili qui coronationi protacte die et loco promissis infallabiliter interfuit honorem debitum nobis et dicte regine ut firmiter confidimus inpetrari.

Datum Cesarauguste, .XVIIª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo primo.

Rex Iohannes.

Et presentada la dita letra, encontinent los dits honrats jurats dixeren que reebien la dit letra del dit senyor rey ab humil e deguda reverència et honor, proferints-se apparellats de enseguir e complir¹²⁵ aquella e lo manament en aquella expressat sí e segons per lo honrat consell de la dita vila serà acordat e ordenat.

Die veneris, .XIIIIª. mensis iulii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la desús dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la damunt dita vila, Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la próxime dita vila. Consellers: Johan d’Alçamora, Guillamó Català, Pere Ribarroja, Miquel Gaschó, Pere Oliver, Berthomeu Bosch, Guillem de Ripoll, Bernat Pelegrí, Ramon Ferrer, ||^11v Ramon Johan, [Ramon] de Tous, Romeu Bonet, Bernat Ribalta, Berenguer Solà, Arnau Sala, Berenguer [Mar]çal, Pere Nàtger, Berenguer Gilabert, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Berenguer Sala, Lorenç Tauhenga, Arnau de Peralta, Berenguer Guitart, Guillem Miró, Bernat [Mal]bruscha, Salvador Penaffell, Nicholau Squerre, Benat Cavaller, maestre Domingo Rodrigo, Jacme Roig.¹²⁶

En lo qual dit consell fon proposat per lo discret n’Arnau Moster, prevere e vicari de la església de la vila de Castelló, \que com ell/ fos estat a la ciutat de Tortosa pochs dies havie passats, et en¹²⁷ Forner, scriptor de letra formada, li hagués dit que ell havie scrit un bell Saltiri lo qual li havie feyt scriure lo marmesor del reverent cardenal Guillem, lo qual dit cardenal per alcun temps ere estat rector de la dita església e aquell dit Saltiri per joya havie lexat a la dita església. Et jatsie que ell hagués scrit lo dit Saltiri per lo preu que s’avingué ab lo marmessor del dit cardenal, per .XV. lliures, però considerat lo dit Saltiri que ere fort bé scrit e de bona letra, dix que ere molt perdent. Perquè dix lo dit vicari que·l dit en Forner li havie dit que si la vila li volie trametre .VI. florins, que almenys no fos tant perdent, per tot lo present mes de jullioll que ell aquell qui la dita vila hic trametrie liurant-li los dits .VI. florins, que ere prest e apparellat de liurar lo dit Saltiri. En altra manera, que passat lo dit temps lo dit scriptor vendrie aquell com ne atrobàs .XL. florins e scriurie altre Saltiri a la dita vila o que li restituhire les dites .XV. lliures. Lo consell acordà que pus lo dit Saltiri ere acabat, com fos honor de la dita vila que en Johan Tauhenga, segristà en lo present any de la dita¹²⁸ església, que don e bestrague .V. o .VI. florins per haver lo dit Saltiri dels emoluments o esdeveniments¹²⁹ del segristanatge.

Ítem, fon proposat per lo discret en Nadal Gombau, notari, que com per lo consell celebrat e tengut en temps passat fossen estats promeses a·n Andreu Gombau, natural de la dita vila, \qui present ere denant lo dit consell, lo qual devie/ en ajutori del seu rescat¹³⁰ \per ço com ere catiu e/ pres en terra de moros, quant fos exit de catiu. Et aquell dit n’Andreu hagués de gran necesitat los dits .X. florins, per ço supplicà al dit honrat \consell/ que ell per llur bonea li volgués donar aquells, pus que promeses li eren stats. Lo consell,¹³¹ vist e hoyt lo notament \del consell/¹³² en temps passat feyt, manà ésser feyt albarà dels dits .X. florins al síndich de la dita vila.¹³³

||^12r Ítem, fon proposat del feyt de na Abella, de la \prosequció/¹³⁴ que li fehie lo inquisidor, si volie que a sa justícia que la vila se n’emparés. Lo consell acordà que per los jurats li sien fetes \fer/ aquelles letres favorables que fer pusquen a pròpria mesió de la dita na Abella.

Ítem, fon proposat en lo dit consell que com lo camí de la mar \stigue/ fort mal e que a penes ne poden passar bès<ti>es, ans com ne passen sich cuyden spatlar, que·l deguessen adobar \e fer scurar l’escoredor/. Lo consell acord๳⁵ que·l camí sie adobat per lo síndich e l’escorredor sie scurat.

Ítem, fon proposat per en Guillem Feliu, notari, imposador ensemps ab d’altres, que com lo comanador de Villafameç faïe comprar ací civada per un jove de (sic) e per a obs de les bèsties del carrill. Et aquella dita civada deje pagar imposició e no deje ésser francha, et de la dita rahó sie stat scrit al honrat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila. Per ço suppliquà al dit honrat consell que·l degués defendre com lo dit comanador li havie feyt citar denant lo official per la demanda que li feye per rahon de la dita imposició, a messió de la vila. Lo consell acord๳⁶ que per menar la dita qüestió a mesió de la vila per defendre les imposicions, sie feyt un procurador lo qual los dits imposadors eligiran.¹³⁷

Ítem, fon proposat per lo discret en Ramon Johan, notari, per en Guillem Trullols lo qual dix que jahie malalt e no podie venir al consell, que com lo dit en Guillem Trullolls del seu proprii hagués reemut e quitat d’en Bonanat Monarch, notari de València .CCC.L. sous censals morts, los quals la dita vila li fehie cascun any en cert termini. Et mostràs la carta del dit censal in sui forma e la carta de revenda, e la àpocha, e altres cartes fahents per la dita rahó¹³⁸ per ço supplicà al dit honrat consell que ell per llur bonea degués fer sindicat al discret en Pere Moster jurat que hagués poder de vendre los dits .CCC.L. sous¹³⁹ censals al dit en Guillem Trullols o aquell a qui ell volgués. Lo consell acordà que sie feyt sindicat al dit en Pere Moster solament a vendre los dits .CCC.L. sous censals al dit en Guillem ||^12v Trullols o aquell qui ell volrà, lo qual dit sindicat per mi, Pasqual Bataller \notari e scrivà del dit honrat consell e jurats/ al dit acte tan solament fonch reebut en lo present dia de huy, que és divendres que·s comptat a .XIIIIº. de jullioll.

Testes: Petrus Michaelis, mercator, et Guillemus Felicis, notarius, vicini ville Castelionis.

Ítem, fon proposat per lo discret en Ramon Johan, notari, que com per lo peyter del any proppasat li fossen estades fetes alcunes vendes axí com a síndich tunch e jurat de la dita vila e de aquelles dites vendes hagués a fer revendes e a revendre los béns que per lo dit peyter per peyta deguda en lo dit nom li eren stats venuts. E lo seu poder sie finit, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués donar poder bastant de revendre los dits béns que per lo dit peyter li eren stats venuts e fer àpocha dells preus de aquells axí com¹⁴⁰ si fos síndich, com sens que no fes les dites vendes ell no¹⁴¹ podie donar compte del seu sindicat. Lo consell donà e atorgà al dit en Ramon Johan que ell en lo dit nom tan solament puxe fer¹⁴² vendre los béns de aquells qui la peyta pagada no hauran¹⁴³ per aquell preu o preus¹⁴⁴ que porà, e fer àpocha dels preus que reebrà. Et los béns de la dita vila obligar per les dites vendes fer, haver e tenir.

Testes qui suppra.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Guillem Miró que com en temps passat en cascun pou de la dita vila hagués cadenes, per ço que quant les cordes noves eren meses en lo pou que no sabie tant l’aygua com fehie sens aquelles, per ço supplicà al dit honrat consell que en cascun pou fossen fetes cadenes. Lo consell acordà que sien fetes \cadenes de ferre/ a cascun pou de la dita vila.

Die sabbati, .XVª. mensis iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon tengut e celebrat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, ||^13r Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la vila de Castelló. En Guillem Miró, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Guillem de Ripoll, Lorenç Tauhenga, Guillamó Català, Berthomeu Pèriz, Bernat Malbruscha, Berenguer Solà, Berthomeu Bosch, Romeu Bonet, Bernat Ribalta, Pere Muntanyà, Bernat Bosch, Nicholau Squerre, Guillamó Palau, Bernat Andreu, Ramon Johan, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, consellers.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Ferrer, çabater, que com en lo libre de vàlies hic fossen taxats per los seus béns mobles .IIII. lliures e aquell dit moble no hagués, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de fer-les-li tolre axí com a d’altres¹⁴⁵ les havien toltes. Lo consell acordà que¹⁴⁶ ja y havie ordenat desús, e que allò que havie ordenat fos seguit, e no àls.

Die mercurii, .XIXª. iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº.¹⁴⁷ primo.

Fon tengut e celebrat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la vila de Castelló. Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Guitart, Berenguer Gillabert, Berthomeu Bosch, Jacme Roig, Miquel Gascó, Miquel Malbruscha, maestre Domingo Rodrigo, Guillamó de Ripoll, Arnau Sala, Guillem¹⁴⁸ Miró, Bernat Pelegrí, Guillamó Català, Romeu Bonet, Guerau Canet, Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Ramon Johan, Johan d’Alçamora, Lorenç Tauhenga, Berenguer Solà, Pere Oliver, Berenguer Marçal, Arnau Sala, Salvador Penafell, Bernat Bosch e Bernat Cabeça.

En lo qual dit consell fon proposat per en Johan Barbarrosa que com a ell fossen stades fetes alcunes vendes de béns per en Jacme Vives, peyter de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, et \de/ aquelles dites vendes ||^13v a ell fetes per lo dit peyter per ço que·l seu compte de sindicat li sie reebut haje a revendre aquells dits béns que són de la dita vila. Et lo seu sindicat sie finit, per ço supplicà al dit honrat consell que a aquell fos donat plen poder de fer les dites vendes ab ço que en fer aquelles hic sie necessari, ratifican e conferman tot ço que per aquell ere estat feyt après que·l dit seu sindicat fonch finit. Lo consell donà e atorgà \plen poder/ al dit en Johan Barbarrosa que ell axí com a síndich ratifican e confermant tot ço que per aquell ere estat feyt e enseguit, puxe vendre tots los béns que són de la dita vila los quals a aquell per lo dit peyter li són estats venuts e reebre los preus e fer àpocha e altres¹⁴⁹ coses necesàries a fer les dites vendes tan solament.

Ítem, fon proposat per en Guerau Canet axí com a parent e conjuncta persona d’en Johan de la Torre, que com al dit en Johan de la Torre sien degudes quantitats diners per les marques e penyores que són executades feytes per los montadors del sòl de Teroll \de les ovelles de aquell/ e lo dit honrat consell hagués pagat alcuns e a ell non hagués alcuna cosa pagat, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea que fos manat fer albarà al síndich \de ço que degut li fos/. Lo consell acordà que sie vist e regonegut per los dits jurats ço que sie degut al dit en Johan de la Torre \de les dites penyores/ e de ço que¹⁵⁰ atrobaran que li sie degut que li sie feyt albarà al síndich.

Ítem, fon proposat per Pere Polo, balester de mont, que com ell hagués cerquat gran te<mp>s tot lo terme de la dita vila e veés que tenie a prop molons de altre terme e que quasi pochs cervos se porien ferir o matar dins lo dit terme, per ço supplicà al dit honrat consell que¹⁵¹ si ell li volie fer gràcia dels dits .V. sous dels cervos que mourie en lo dit terme jatsie que·ls nafràs o matàs dins altre terme \e farie/¹⁵² sagrament que aquell¹⁵³ per aquell que mourie \dins lo dit terme de la dita vila/ e matarie, portarie a la dita vila, que ell hic treballarie en tal manera que los dits cervos los hic farien pocha nosa, e les plantes serien ben guardades. Lo consell acordà que si·l dit Pere Polo farà sagrament que·l cervo o cèrvia del dit temps a ensús de mig any ja per lo dit consell ordenat lo qual \nafrarà o/ matarà dins ||^14r altre terme \serà aquell per aquell lo qual/ haurà mogut o treyt del terme de la dita vila,¹⁵⁴ e aquell portarà a la dita vila, que per cascuna cabeça dels dits cervo o cèrvia haje .V. sous.

Die sabbati, .XXIXª. mensis iulii, anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e Bernat Mut, jurats de la desús dita vila. Consellers: en Johan d’Alçamora, Bernat Miralles, Guillem de Ripoll, Jacme Roig, Pasqual Franch, Guillamó Cat[alà], Nicholau Squerre, Berenguer Gilabert, Berthomeu Pèriz, Miquel Gascó, Domingo Bataller, Bernat Bosch, Pere Oliver, Berenguer Solà, Guerau Canet, Bernat Pelegrí, Ramon Johan, Arnau de Peralta, maestre Domingo Rodrigo, Berenguer Marçal, Pere Strader e en Berenguer Miró.

En lo qual dit consell fon proposat per lo honrat en Lop Sànxiz de Dicastiello que com a ell fos degut lo salari dels diornals que fèu lladonchs stant lochtinent de governador a requesta del síndich de la dita vila en diverses lochs per fer marques e penyores de hòmens del termenal de Terol, per integrar alcuns vehins de la dita vila del bestiar que per los montadors del dit termenal a aquells dits vehins pasturan e pexen les erbes¹⁵⁵ en lo dit termenal aempran e usan dels privilegiis \atorgats a la dita vila/ los ere stat¹⁵⁶ pres, penyorat e marcat, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit salari li fos pagat. Et que axí matex lo dit consell lo degués satisfer dels trebaylls e afanys que havie sostenguts en¹⁵⁷ fer venir a perfecció la qüestió dels de Terol e la universitat de la dita vila, la qual, Déu volent, migançant los seus trebaylls e de altres persones lo dit feyt ere vengut a bona perfecció e acabament. Lo consell acordà que per los dits honrats jurats sie feta resposta al dit en Lop Sànxiz de Dicastiello sobre la proposició per aquell denant lo dit ||^14v honrat consell feta.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com per lo<s> pexes que porten a la taula de la pescateria \de la dita vila/ podrits, los quals alterats ab d’altres pexos¹⁵⁸ se’n seguesquen grans infeccions [de] les quals ixen dels dits pexos podrits, e los ayres se’n corrompen, e per les dites corrupcions¹⁵⁹ se enjendren en les gents malalties, per ço supplicaren lo dit honrat consell que y degués provehir e fer alcunes bones ordenacions e stabliments, per ço que les dites infeccions fossen del tot toltes e foragitades. Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell fon feta la ordenació e stabliment següent:

Lo¹⁶⁰ honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa públicha, stablí e ordenà que tot hom qui portarà peix en la dita vila per vendre¹⁶¹ haje aquell venut ans que en si alterat no sie. En altra manera que·l mustaçaff, vist aquell e conegut per aquell que·l dit peix no sie bo e sufficient, que encontinent puxe fer lançar aquell fora la dita vila axí ab manaments penals com ab altres leguts destrenyments. Enadim encara lo dit honrat consell per ço que la dita vila sie pus denejada de les dites infeccions, que lo mustaçaff o son lochtinent cascun jorn a la esquella de vespres sonant, sie en la plaça per regonéxer los dits pexos e per enseguir ço que·s pertany per vigor del present stabliment, sots pena de .LX. sous, la meytat al senyor rey, et l’altra meytat a la obra del mur e vaylls de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Ramon Johan¹⁶² que com a ell stant síndich e clavari de la dita vila fossen estats venuts alcuns béns setis¹⁶³ per lo peyter del any proppassat de alcuns hòmens de la dita vila qui no havien pagada la peyta de .III. sous e .VI. diners per lliura al dit peyter. Et ell axí com a síndich per lo poder a aquell per lo honrat consell atorgat e donat haje feta alcuna venda de béns setis a·n Guillamó Steve, los quals dits béns fan cens e los senyors ||^15r [a]tenens s[...]aturen les fadigues per .XXX. dies e és [...] p[...] haver diners ne expedir lo seu compte tro que·ls dits .XXX. dies sien pasants, per ço supplicà al dit honrat consell que·l hagués per scussat hoc encara degués provehir a les vendes que havie a fer e donar consell per qual manera¹⁶⁴ se haurie en fer aquelles. Lo consell acordà per dar spaxament al dit en Ramon Johan que a cascú de aquells¹⁶⁵ dels quals les vendes \dels béns sitis/ per lo dit peyter al dit síndich són estades feytes per peytes degudes, vulles que sien propriis de aquell o que sie[...] [tu]dor, curador o procurador de aquell al qual los dits béns setis són estats venuts, sie manat personalment, si atrobats seran¹⁶⁶ dins la vila de Castelló, que dins sis dies primers vinents aprés lo manament feyt sigüents hajen pagada la quantitat per la qual les vendes seran fetes. En altra manera que·l dit síndich del any proppassat revene aquells dits béns. Et que per la present gràcia la qual lo consell fa a·quells als quals alcuns béns sien venuts, no sie feyt alcun prejuhí a les vendes ja fetes ne a les ordenacions per la vila fetes de aquells qui no hauran pagat peyta e seran venuts béns seents, ans romanguen en sa força e vallor.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per la dona na Verduna que com ella fos apparellada donar e pagar¹⁶⁷ aquell a qui lo honrat consell plaurà, tres florins \d’or/ de la peyta deguda del temps passat de la terra que ere stada atrobada que no \ere/ en la talla de peyta, per ço supplicà al dit honrat consell que de l’altra quantitat de peyta deguda li plagués fer gràcia com sie dona¹⁶⁸ vídua e pobre. Lo consell acordà que la dita terra que no és en peyta¹⁶⁹ la qual no és \stada/ taxada que de present li sie taxada \segons sos vehins/. Et aquella taxada que ço que muntarà \la dita terra/ de peyta per los anys passats que sie pagat entegrament per aquella e que¹⁷⁰ li’n sie feta gràcia.

||^15v Dimarts, a .XXII. de agost any .M.CCC.XC. hun.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la universitat de la damunt dita vila. Domingo Bataller, Berenguer Miró, Guerau Canet, Nicholau Squerre, Pere Muntanyà, Miquel Marbruscha, Berthomeu Bosch, Miquel Gullabert, Miquel Gascó, Berthomeu Pèriç, Berenguer Solà, Berenguer Guitart, Guillamó Català, en Guillem de Ripoll, notari, maestre Domingo Rodrigo, Bernat Pelegrí, [Pere] Strader, Guillamó Gomar, Bernat Bosch, Bernat Andreu, Ramon Johan, Ramon Ferrer, Berthomeu Giner, consellés.

En¹⁷¹ lo qual dit consell fon donat compte e rahó per los honrats en Pere Miquel e en Guillem Trullols diputats ensemps ab d’altres a reebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura de les quanitats per aquells reebudes de .XXI. dies del mes de juny proppassat tro¹⁷² a .XXII. dies del present mes de agost, que són dos meses segons forma e tenor dels capítols ordenats per lo dit honorable consell e confermats per lo senyor duch, sobre los enfranquiments e quitaments.

Et primerament en presència del dit honrat consell una e moltes de vegades fon comptat e asumat tot ço e qualque cosa per los en Pere Miquel e en Guillem Trullols, diputats, ere stat reebut dels dits dos meses per rahon dels dits quitaments e enfranquiments de les dites peytes a la dita rahó de .XXX. sous per lliura. Enaxí que ab .DCC.XXXII. sous, .VI. diners que restaven en poder d’en Berenguer Moliner diputat \segons compte per aquell al dit honrat consell doant a .XVII. de juny del present any/ los quals de aquell dit en Berenguer per lo dit en Pere Miquel diputat foren reebuts, fon atrobat per just compte moltes vegades asumat e prescrutat segons dit és que·ls dits en Pere Miquel e en Guillem Trullols han reebuts e venguts en llurs poders, .XVII^M.CC.XLV. sous.

Ítem, enaprés en presència del dit honrat consell fon comptat e asumat una e moltes vegades que de les reebudes sobredites fetes per \los dits/¹⁷³ ||^16r en Pere Miquel e \en Guillem Trullols/¹⁷⁴ dels dits quitaments e enfranquiments haurien quitats e reemuts de les persones dejús scrites los censals dejús scrits segons que clarament mostraren ab cartes de compres per aquell fetes en nom seu e dels altres companyons seus diputats a fer los dits quitaments, les quals cartes de compres per aquell fetes ab [al]tres contractes de vendes per los síndichs ça enrere de la dita universitat fetes dels censal<s> dejús scrits foren liurats¹⁷⁵ al discret en Guillamó Feliu, notari scrivà dels dits diputats.

Et primerament foren pagats per lo dit en Pere Miquel \e en Guillem Trullols/ axí com a diputats per ells e per los altres companyons seus a·n Arnau Allegre, mercader, tudor per la cort de València assignat a Jacmeta, germana llur, filla del dit n’Arnau Allegre, perayre, per mil sous censals que de aquell foren comprats e reemuts a obs de la dita universitat, .XII^M. sous.

Ítem, foren pagats per los dits diputats al¹⁷⁶ a mossén Giner Rabaça, habitador en València, per .D. sous censals que de aquell quitaren, compraren e reemeren a obs de la dita universitat per ells e per los altres diputats, .V^MD. sous.¹⁷⁷

Ítem, los dits diputats donaren compte que dels dits censals quitats que havien pagat de prorata les quantitats següents, primerament al dit n’Arnau Allegre, tudor desús dit, .CCCC.XVI. sous, .VIII. diners.

Ítem, al dit mossén Giner Rabaça e prorata, .LXXXIII. sous, .IIII. diners.

Ítem, fon donat compte per los dits diputats que havien estat fora de sa cassa per quitar lo censal del dit n’Arnau Allegre, .IIII. jorns qui a rahon de .VII.¹⁷⁸ sous per cascun jorn fan, .XXVIII. sous.

Ítem, per altres .IIII. jorns que stigué en quitar los .V^MD. sous del dit mossén Giner Rabaça a la dita rahó, .XXVIII. sous.

Ítem, paga per les reevendes que li feren les persones desús dites, .XI. sous.

Ítem, donaren compte que havien pagat als saigs per sos treballs e salari de fer los manaments que·ls manaven fer e per fer vendes e penyores, .XXII. sous.

||^16v Ítem, costà paper toschà per a obs de scriure los dits comptes, reebudes e dates, .XVIII. diners.

Enaxí que fon atrobat per just e clar compte que egualades reebudes ab dates, messions e diornals e salaris de contractes haurien més reebut que donat, ço és .CLIIII. sous, .VI. diners.

Enaxí que és ver e cert per evidència del dit compte per los dits deputats donat de les dites reebudes e dates per ells fetes que encara reste e roman en poder¹⁷⁹ dels dits diputats \com de aquells/¹⁸⁰ de present no pot ésser feyt quitament alcú de censal, .CLIIII. sous, .VI. diners.

Ítem, fon proposat en lo dit consell¹⁸¹ per en Jacme Solà que com a ell en temps passat aempran \e pasturan/ les erbes del termenal del sòl de Terol e per no perdre lo privilegii, franquees e libertats a la dita vila contribuents e habitants en aquella atorgats per lo senyor rey tunch existent duch, li fosen estades penyorades e marquades .XXXI. cabeça de bestiar lanar, per ço supplicà al dit honrat consell que·l degués fer pagar de ço que·l dit bestiar per cabeça ere stat taxat. Lo consell acordà que sie vist que fon taxat lo dit bestiar per cabeça e¹⁸² que de la quantitat que muntarà que li sie feyt albarà al síndich.¹⁸³

Ítem, fon proposat per en Johan de la Torre que com a ell sien deguts per la dita vila per rahon de les marques e penyores que a aquell foren fetes de cert nombre de cabeces del seu bestiar per los montadors del sol de Teroll, que munten a .CCCC.XII. sous segons¹⁸⁴ que per lo honrat en Pasqual Ferrando jurat fon feta relació, per ço supplicà al dit honrat consell que li fos manat fer albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà de la dita quantitat.¹⁸⁵

Ítem, fon proposat per en Berenguer Bondia en nom d’en Guillamó Barberà sogre de aquell, que com a aquell fos estat penyorat ||^17r e marquat cert nombre de bestiar en lo termenal de Terol per los montadors del dit termenal, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de manar fer albarà al síndich \de paga/ de ço que li¹⁸⁶ és estat taxat per cabeça lo dit bestiar. Lo consell acordà que li sie feyt albarà semblant que als altres, vist que li sie degut.¹⁸⁷

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Barta que com ell hagués comprat un troç de terra axí com a béns d’en Matheu Villarroig gran temps ha, e per aquell dit troç hagués quitat [mitja] lliura e quarta segons que ere stat taxat en lo libre de vàlies, \lo quitament de/ aquella dita mitja lliura e quarta hagués pagada als diputats¹⁸⁸ segons que mostra per carta pública per los deputats a aquell feta de la quantitat que muntava la dita mitja lliura e quarta reebuda per lo discret en Guillem Feliu, notari e scrivà dels dits diputats. Et segons que appar per lo libre de compres e vendes feyt aprés lo quitament¹⁸⁹ a ell no serien stades \meses en compte de quitament/¹⁹⁰ les dites mitja lliura e quarta ans ha pagades aquelles als peyters qui són estats aprés que paga lo quitament de aquelles dites mitja lliura e quarta, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de fer-li manar albarà \de paga/ al síndich \del temps que havie pagat aquelles/. Lo consell acordà que sie vist quants anys ha pagada la dita mitja lliura e quarta aprés que la quitació e que li sie feyt albarà de ço que haurà pagat als peyters.¹⁹¹ Fon atrobat que havie pagat per .VII. anys qui fan¹⁹² .XXIII. sous, .VI. diners.¹⁹³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Lorenç Valentí, pessador de les farines, que com a ell sien deguts de son salari¹⁹⁴ de pessar les dites farines sexanta sous de la primera terça qui¹⁹⁵ comença a .VIII. de abrill proppassat e finí a .VIII.¹⁹⁶ dies del present mes de agost¹⁹⁷ per un any que plagués al dit honat consell que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà de la dita quantitat.¹⁹⁸

Ítem, fon proposat per en Guillem Manoller e per en Guillamó Salvat,¹⁹⁹ guardians de la céquia Major de la dita vila, que com a ells los sie deguts sinquanta sous de son salari de la primera terça \de mig any ço és a cascun de aquells .XXV./, que plagués al dit honrat consell que·ls fos feyt albarà. Lo consell acordà que·ls sie feyt albarà de la dita terça.²⁰⁰

||^17v Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, \tunch peyter/, que com ell hagués donat son compte al honrat en Johan de Barbarrosa, tunch síndich, jurat e clavari en temps pasat de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e de la col·lecta de les mealles a rahó de .X. diners per lliura, que plagués al dit honrat consell²⁰¹ que si axí ere com ell havie explicat que li fos feta absolució de les dites col·lectes. Et feta la dita proposició per lo dit en Domingo Vives encontinent los dits honrats jurats en presència del dit honrat consell interrogaren lo dit en Johan de Barbarrosa qui present ere en lo dit consell, si·l dit en Domingo Vives havie donat compte de les dite col·lectes, ne si ell se tenie per content d’ell, lo qual dit en Johan de Barbarrosa respòs e dix que·l dit en Domingo Vives li havier donat compte de les dites col·lectes e que·s tenie per content de ell. Perquè lo dit honrat consell haüda la dit relació del dit en Johan de Barbarrosa feu absolució e difinició al dit en Domingo Vives de les dites col·lectes e de ço que aquelles muntaven, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrat consell e jurats, fon reebuda.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com los honrats diputats volguessen fer reevenda del troç de terra de orts que en Francischo d’Aguillar havie comprada d’ells axí com a béns d’en Anthon Lòppiç per pagar lo quitament que·ls ere e és degut per lo dit n’Anthon Lòppiç per rahon de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura per los seus béns. Et lo dit en Anthon Lòppiç²⁰² e, o, en Pere Lòppiç axí com a procurador de aquell haje protestat contra los dits deputats e a la dita protestació sie stat satesfeyt e sobre aquella hic sie stat pronunciat contra lo dit n’Anthon. Et per part de la dita vila et de la dita pronunciació sie stada demanada correcció e per los dits honrats diputats denegada la dita correcció. Et del dit denegament de correcció se sie apparellat e lo cars no sie appel·lable, per ço li sie denegada la dita appel·lació. Et enaprés segons que·l honrat en Pasqual Ferrando diu lo dit Pere Lòppiç li ha dit que ell ne vol star a tot ço que·l honrat micer Berthomeu del Mas,²⁰³ advocat de la dita vila, ne dirà, per ço intimaren al dit honrat consell les dites coses proferints-se de enseguir ço que al dit honrat consell plaurà. Lo consell acordà que la dita revenda del dit troç de terra de orts sie feyta e que del preu de aquell se’n face quitament per los dits honrats diputats.

Testimonis: Guillem Feliu et Petrus Miquel.

||^18r Ítem, fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats que com ells haguessen haüda una letra del honrat mossén en Pere d’Artés, maestre racional del senyor rey, en la qual los fahie a saber que dins cert termini en la dita letra expresat hic fos tramessa una persona abta en feyt de comptes e que satesfés alcuns duptes que en \Berenguer/²⁰⁴ Lagostera, hoydor de aquells dits comptes, hic fehie sobre la administració feta per lo discret en Pere Moster, administrador de les rendes del senyor rey, los quals dits duptes en la fi dels dits comptes en lo translat que trami[...]. Et los quals dits duptes en plener consell e la letra a ells tramessa per mi, Pasqual Bataller²⁰⁵ scrivà dels dits honrats jurats fon lesta. Et que axí matex li donassen compte dels mil sous de cena que en Pere de Begues, tunch batle reebé dels imposadors per la dita vila, qué són feyts ni en poder de qui són, e lo que a mos²⁰⁶ a satisfer als dits comptes²⁰⁷ se’n portàs cautela qui·ls tenie, ni en poder de qui eren \los dits mil sous de cena/. Et de .CC. et .VI. sous que restaren de un compte, qui·ls té. Per ço notificaren la dita letra al dit honrat consell que y degués provehir com fos perill en la triga per rahon de les penes que·l dit mossén en Pere d’Artés hic ha imposades si al dit dia no hic és tramés lo hom segons dit és, com sich haurien en los dits affers com ells fossen apparellats de enseguir ço que per lo dit honorable consell los serà de consell donat e no als. Lo consell acordà que per ço que·l compte de la administració que havie regida en²⁰⁸ Per Moster de les rendes del dit senyor rey no fos dilatada ni allongada e que pogués haver sa absolució de la dita administració, que·ls dits mil sous o aytanta quantitat com haje mester lo dit en Pere Moster per rahon de la administració²⁰⁹ de les dites reendes que aquella manleu del discret en Pasqual Ferrando, notari, e que face a aquell dit en Pasqual aquella carta de deute ab totes aquelles penes, sagraments, hostatges, renunciacions e obligacions de béns que al dit en Pasqual Ferrando plaurà e volrà e ab tot<e>s altres seguretats que·s convindran, com de les dites coses a fer lo dit honrat consell li’n done tot poder ||^18v al dit en Pere Moster,²¹⁰ jurat e clavari tot poder e facultat de manlevar la dita quantitat e de obligar tots los béns de la dita universitat e singulars de aquella e de qualsevol de aquells. Et que per donar lo dit compte e satisfer als dits duptes que y vaje lo dit honrat en Pere Moster com sabie en que roman de finar lo dit seu compte mils que nengú altre de present.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit honrat en Pere Moster que com a ell fos estada tramesa una letra exparsa per en Lagostera, hoïdor dels comptes, que degués parlar ab los prohòmens de la dita vila que·l volguessen remunerar dels trebaylls e afanys que havie sofferts e sostenguts en arreglar lo compte dell dit en Pere Moster e per²¹¹ cor ab veritat segons que fon explicat per lo dit en Pere Moster gran affany ne havie haüd lo dit en Lagostera e que bona obra²¹² hic havie feta. Et si mester l’avien mils hic treballarie e de \millor/²¹³ cor que no si no \n’avie/ res, per tal lo dit en Pere intimà al dit consell ço que per lo dit en Lagostera li ere²¹⁴ stat scrit per ses letres per ço que aquell hic provehisque e orden ço que li plaurà com ell²¹⁵ e sos companyos sie apparellat de enseguir ço que per aquell los serà manat. Lo consell acordà que sien donats al dit en Lagostera per los trebaylls e afanys que ha sufferts dels dits comptes deu florins d’or per a civada e que de aquells sie feyt albarà al síndich.²¹⁶

||^19r Die martis, .Vª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Guillem Trullols, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la desús dita vila. Consellers: en Domingo Bataller, Guillamó Palau, Berenguer Guitart, Bernat Bosch, Guillamó Català, Bernat Cabeça, Miquel Marbruscha, Arnau Sala, Berenguer Guitart, Domingo Rodrigo, Ramon Johan, Bernat Pelegri, notari, Ramon Ferrer, Jacme Roig, Salvador Penafell, Bernat Mirales, Arnau de Peralta, Bernat Andreu, Berenguer Sala, Nicholau Squerre, Guillamó Gomar, Pere Ribarroja.

En lo qual dit consell fon proposat per en Apparici Merlo e per Domingo Torres, guardians del terme de la vila de Castelló,²¹⁷ per ells e per sos companyons que com a ells fossen deguts cent .XVI. sous de la primera terça qui finí en lo mes de agost proppasat del prsent any, per ço supplicaren al dit honrat consell que·ls manàs fer albarà al síndich. Lo consell acordà que·ls sie feyt albarà de la dita quantitat de la dita primera terça ab modificació que per lo honrat síndich e clavari sie feta fer²¹⁸ crida pública en la plaça de la dita vila que dins cert terme tot hom a qui los dits guardians sie tengut²¹⁹ per feyt de esmenes que vingue per pagar-se com lo dit síndich los²²⁰ farà taula.

Ítem, fon proposat per en Guillem Barberà que com ell²²¹ fos ignorant de la forma e manera per la qual cascun vehí de la vila de Castelló aprés que per los montadors del termenal de Terol lo y ere penyorat e marquat lo bestiar pasturant e pexent les erbes en lo dit termenal. Et ara hagués entesa e sabuda la dita forma, per ço supplicà al dit honrat consell que pus ell és nomenat en lo nombre dels altres vehins qui lladonchs semblantment foren marcats e hagués feta resposta al síndich semblant que feren los altres, e és apparellat jurar e fer sagrament e donar informació de testimonis si mester serà segons forma dels privilegiis, que·ls plàcie de fer-li manar albarà al síndich de ço que li és degut del nombre del bestiar que li prengueren los montadors. Lo²²² consell acordà que sie reebut sagrament del dit en Guillem Barberà del nombre del bestiar e de la valor e reebut lo dit ||^19v sagrament que de ço que li sie degut \per la dita vila/²²³ servada la taxació feta per lo dit honrat lochtinent de governador²²⁴ sobre lo dit bestiar que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa en lo dit consell que com²²⁵ ell hagués donat compte de la administració que feta havie axí com a síndich, jurat e clavari de la dita vila en temps passat²²⁶ als elets e diputats per lo dit honrat consell a hoir lo su compte e [...] mostrat a aquells totes les cauteles, axí de dates com de reebudes, e aquell dit compte no li volguessen finar ans lo passaven per noves de dia en dia, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea²²⁷ e li plagués de fer-li fer finar lo seu compte com ell ere apparellat si alcuna cosa havie a tornar de restituhir ho decontinent, e que si la vila li havie a tornar que lo y resituhís semblantment, en altra manera greu que li serie, dix, que haurie recors al senyor rey. Lo consell acordà que de feyt que·l honrat en Pere Moster, síndich sie vengut a la dita vila que·l justícia si request ne serà, forç e constrengue lo dit síndich²²⁸ e als altres elets e diputats a hoir lo dit compte \ab manaments penals/ en manera que sie vist si lo dit en Johan ha a tornar o a cobrar e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com a ells sie estada tramessa una letra per part del noble en Roger de Muncada, portantveus de governador en lo regne de València, en la qual los mane que vista la present letra tramtessen .I. hom de la dita universitat per explicar a la universitat del que per lo dit noble mossén en Roger serie informat. Et la qual dita letra en presència del dit honrat consell fon lesta. Et lesta aquella, requeriren al dit honrat consell que eligís un hom qui anàs a la ciutat de València per misatger segons sèrie de la dita letra, e per fer ço que en aquella dita letra ere contengut. Lo consell, hoyda la dita proposició per los dits honrats jurats feta, eligí per misatger per qui anàs al dit noble mossén en Roger, ço és, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, al qual manaren que decontinent sich degués partir.

||^20r Ítem, fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats que com alcuns pescadors trahents en lo terme de la dita vila no portassen a la dita vila tot lo peix que trahien sinó un covenet fort chich e venien l’altre peix a revenedors²²⁹ e aquells dites revenedors se’n portassen lo dit peix que compraven²³⁰ fora la dita vila per la qual rahó la dita vila no podie ésser basta de peix, per ço supplicaren al dit honrat consell que hic degués fer stabliment alcú²³¹ contra los dits pescadors en manera que no gossassen vendre lo peix a revenedors si dochs los dits revenedors no·l portaven²³² a vendre a la dita vila e açò sots certa pena majorment pus los dits pescadors podien vendre a bon for los dits pexos.

L’onrat²³³ consell de la vila de Castelló per profit e utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que nengun pescador qui trasque²³⁴ peix en lo terme de la dita vila no \gos ni presumesque/²³⁵ vendre lo peix que traurà dins lo desús dit terme a la mar ne en altre loch del damunt dit terme a revenedor o revenedors sots pena de .LX. sous partidors en aquesta forma, ço és lo terç al senyor rey, lo terç a la vila e lo terç al acusador. Relevats e exceptats aquells revenedor o revenedors qui compraran lo dit peix e portaran aquell a vendre a la \pescateria/²³⁶ de la dita vila, los quals en la pena del present stabliment no vol lo dit consell que encorreguen, servant emperò la forma e manera desús dita.

Die veneris, .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon feta la letra certificatòria infrasegüent:

Al molt honorable e molt savi mossén en Pere d’Artés, cavaller e conseller del molt alt senyor rey e maestre racional de la sua cort, de nós los jurats de la vila de Castelló, salut ab aquella honor e reverència que·s pertany. Com en lo compte a vós donat e retut per part de la universitat de la dita vila de les dues ||^20v annades de les rendes del dit senyor rey regides e administrades per en Pere Moster, les quals finiren en lo mes de deembre proppassat, sien stats feyts duptes al dit compte, lo primer que·l dit en Pere Moster, administrador o regidor de les dites rendes e drets, tunch haurie donat compte de reebuda del censal en diners e de certs blats que cascun any fan de cens al dit senyor rey de una annada, per què ab la present vos certificam que·l dit en Pere Moster tunch reebé lo dit censal e blats de una annada com l’altra annada, la qual devie ésser collida en la festa de Nadal proppasat, haje collit e reebut lo discret en Pasqual Ferrando, regidor e administrador aprés [or]denat per lo consell. Et de aquell censal e blats darà compte e rahó de la dita col·lecta e reebuda del dit censal de diners e blats e del arrendament de blat del molí soterrani, lo qual lo dit en Pere Moster havie arrendat en son temps a dos anys. Encara sie estat per vós dit maestre racional posat en dupte que sie donada rahó de aquelles duo milia .C.XIX. sous, .V. diners, mealla, los quals del dit compte de les dites dues annades egualades reebudes ab dates serien més les dites reebudes que les dates qui habia reebuts los dits .II^M.C.XIX. sous, .V. diners, mealla o en poder de qui ere, per què ab la present certificam que la dita quantitat ha reebuda del dit en Pere Moster lo dit en Pasqual Ferrando, qui aprés de aquell dit en Pere Moster és regidor e administrador de les dites rendes, e aquella quantitat té en son poder, la qual reebé del dit en Pere Moster en dues pagues o solucions, la una paga fon de .DCCCC.XIII. sous mealla. Et l’altra paga de mil .CCVI. sous²³⁷ .V. diners, de la qual resta lo dit en Pasqual feu àpocha al dit en Pere Moster e cautela, com de la solució dels dits .DCCCC.XIII. sous mealla ja hagués feta cautela de reebuda al dit en Pere en la absolució del compte per en Pere Moster donat als jurats e consell de la administració de les dites reendes. En testimoni de les quals coses fem-vos la present certificació ab lo sagell del nostre officii sagellada.

Datum Castilione, die .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. XCº. primo.

Dilluns a .XXV. de setembre any .XC. hun, l’onrat en Guillem de Ripoll, notari, jurà per lochtinent de jurat del honrat en Guillem Trullols, jurat, en poder del honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló.

Testimonis: Pere Miquel e Pasqual de la Espasa.

||^21r Die iovis, .XXVIIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Berenguer Miró, Pere Muntanyà, Bernat Andreu, Berenguer Gillabert, Miquel Marbruscha, Arnau Sala, Guillamó Palau, Berthomeu Giner, Berthomeu Pèriç, Bernat Mirales, Bernat Bosch, Guillamó Català, Salvador Penafell, Ramon Ferrer, Bernat Pelegrí, Guerau Canet, Guillamó Gomar, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Pere Strader, maestre Domingo Rodrigo, Nicholau Squerre, consellers.

En lo qual dit consell fon proposat per n’Alleot de Lach, maestre de gramàtica, que com a ell fossen deguts de la derrera paga del primer any ja finit per la dita vila²³⁸ per legir gramàticha e lògica en la dita vila, del salari a aquell promès donar per cascun any per la dita vila, cent sous, per ço supplicà al dit honrat consell que de aquells li manàs fer albarà de paga. Lo²³⁹ consell acordà que li sie feyt albarà dels dits cent sous.

Ítem, fon proposat per en Ramon Miquel que com la villa se prengués de la sua terra²⁴⁰ ultra les fites que y eren posades, que plagués al dit consell que aquella terra li degués comprar per ço que no·n vingués en desgrat ab aquells qui la se’n portaven. Lo consell acordà que la dita terra sie fitada e enaprés feta crida pública per la dita vila e per los lochs acustumats.

Ítem, fon proposat per aquell matex en nom d’en Miquel Giner, qui ere exit de catiu e ere natural de ací, que li plagués de fer alcuna gràcia en adjutori del seu rescat.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt que com ell hagués acaptat per un any e pus a la obra de la dita vila e hagués plegat per lo dit temps la quantitat²⁴¹ de diners que ere en una bossa que portà denant lo dit honrat consell, e aquella fos apparellat de delliurar²⁴² al dit honrat consell, per ço supplicà lo dit honrat consell quey fos elet altre home qui acaptàs a la dita obra. Lo consell acordà que·l dit n’Arnau Agramunt don e delliure la quantitat que té en son poder de la dita obra a·n Ramon Ferrer, lo qual per lo dit honrat consell és estat assignat que acapte a la dita obra.

Ítem, fon proposat per en Pasqual Franch que com a la bonea del dit honrat consell hagués plagut ell haver regit per .I. any l’officii de la mustaçafia e durant lo dit temps hagués preses dels terces de la dita [mustaçafia] tro en quantitat de .XXII. sous, e de aquells hagués fets fer ||^21v fer²⁴³ landes per a la pescateria, per ço supplicà al dit honrat consell que dels dits terços que pertanyen e són de la dita vila que són en son poder li plagués fer gràcia segons que als altres mustaçafs fehien. Lo consell acordà que li sie feta gràcia dels dits terces.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo religiós frare Pere Ponç, lector de sent Agostí, que com per honor de la dita vila ell entenés romanir en lo dit monestir jatsie que en altra vila a aquell fessen majors avantatges, emperò que quant ere en lo loch que estaven ara de present, que no y entenie romanir com açò²⁴⁴ fos verdaderament sinó quod en loch de pressó, hoc encara que en aquell dit monestir sich eren fetes morts, e que entenie que Déu les permetie de fer, per ço que aquell dit monestir fos mudat en altre loch. Per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués donar e assignar loch on pogués ésser construhit lo dit monestir, com ell entenés haver gràcia e licència del senyor rey, ho allí on²⁴⁵ ja ere estat construït e dedificat fora los murs, ho en l’alberch hon està n’Oller, asaunador, prenén²⁴⁶ l’alberch d’en Libià. Et que de açò hagués llur resposta com ja sich fore partit si no sperant la dita resposta, per ço \que/²⁴⁷ pogués notificar al provincial com tinguessen capítol per manera que fahent ço que desús ell vos provehirie de .IIII. o de altres frares millors e pus abtes de mi, jatsie la mia insuficiència sie fort pocha. Lo consell²⁴⁸ elegí les persones sigüents que anassen veure los dits lochs ensemps ab lo dit frare Ponç, e vistes aquelles que·n fessen relació al dit honrat consell per ço que y pogués mils ésser acordat e \fer/²⁴⁹ la resposta que sich meresqués, les quals persones elets són ut sequitur, primerament en Berenguer Miró, en Bernat Pelegrí, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Guerau Canet, Bernat Andreu, Ramon Ferrer e n’Arnau Sala.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Casanoves per si e per los altres qui anaren²⁵⁰ de manament del justícia e dels jurats ab dos laüts ab lo senyor duch per descobrir les mars²⁵¹ a aquell dit senyor qui anave en una galiota per mar, que com ell e sos companyons haguessen navegat tro a la ciutat de Tortosa ab lo dit senyor duch e la dita vila los hagués promés pagar, que plagués al dit honrat consell de pagar-los de sos trebaylls e afanys. Lo consell acordà que·ls hòmens dels dits dos laüts sien pagats de la anada tro a Pa- ||^22r níscola e de la tornada tro que són estats ací. Et ço que·ls serà taxat per los jurats²⁵² e que de allò los sie feyt albarà al síndich. Foren taxats per los dits honrats jurats de volentat del dit consell, ço és als .VI. hòmens que anaren ab lo²⁵³ laüt d’en Pasqual del Mas, cinquanta e cinch sous, e als .IIII. hòmens qui anaren ab lo laut d’en Domingo Belsa, trenta-huyt sous e .VI. diners.²⁵⁴

Ítem, fon proposat per en Linynà que com la villa li fes pagar .I. lliura per la terra que té lo fill d’en (en blanc) del qual són pare ere stat tudor, e ell no tingués en la dita villa sinó les casetes en que stà, per ço supplicà al dit honrat consell que li fes justícia. Lo consell acordà que sie vist per los jurats e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat per en Joha Barbarrosa que com diverses vegades haguessen regonegut lo seu compte de la claveria e sindicat del temps que ere estat síndich, de ço que havie reebut e pagat per la dita vila. Et ara ultimament fos estat aclarit ço que havie a cobrar de la dita vila, per ço supplicà al dit honrat consell que, haüda relació dels jurats qui han hoyt lo dit seu compte de la quantitat que faran relació que la vila²⁵⁵ li deurà, que li plagués fer albarà \e que li fos feta a par absolució e diffinició/. En lo qual dit consell l’onrat en Pasqual Ferrando, jurat, feu relació que·l dit en Johan Barbarrosa havie a cobrar de la dita vila per ço com serie stat atrobat que haurie més despés²⁵⁶ per la dita vila que reebut, mil huyt-cents .LXXXV. sous, .II. diners mealla. Per què lo dit honrat consell,²⁵⁷ hoyda la dita relació, acordà que li fos feyt albarà de la dita quantitat.

Ítem, fon proposat per en Bernat Bosch que com ell hagués entés que del açut s’ere trenquat bon troç e feyt bon portell en manera que per la céquia no venie aygua. Et per la dita rahó hic hagués tramés en Guillamó Manoller qui veés si ere ver ço que li ere stat dit. Et lo dit en Guillamó, retornat, dix que gran portell sich ere feyt en lo dit açut en manera que si no·s adobave que no vendrie gens de aygua per la dita céquia. Lo consell acordà que·l²⁵⁸ dit açut sie adobat al pus cost que pusche en manera que la vila haje aygua la qual ha de gran necesitat per sembrar e per les venemes.

||^22v Et com segons forma de furs e privilegiis del regne de València sie provehit e ordenat que cascun any axí com ere ordenat elegir mustaçaf en lo dita del benaventurat sent Miquel arcàngell en la ciutat de València e viles del dit regne, la dita elecció és mudada e ordenada fer la vespra del benaventurat sent Miquel. Et com lo present dia de huy que és dijous sie vespre de la festa del benaventurat sent Miquel, per tal lo dit honrat consell enantà a fer elecció del officii de mustaçafia qui en l’any esdevenidor regisque lo dit officii, segons orde dels dits furs e privilegiis. Et fon rebut ans e primerament de tots los consellers sobredits sagrament per les scrivà del honrat consell e jurats.²⁵⁹ Enaxí que feta la elecció sobredita foren atrobats de més veus en Pere de Reus, Bernat Cabeça, Arnau Sala, Bernat de Belda, Bernat Miralles e Domingo Cestret, los noms dels quals per si e de separadament foren meses e interluses en sis redollins de cera vermella, los quals dits redollins tots ensemps en presència dels dits consellers foren meses en un bací d’aygua per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la dita vila. Et dels quals dits redollins foren preses .III. redollins per lo fill de n’Arnau Roselló, de pocha edat, e donats per aquell. Et liurats al dit honrat batlle en les mans de aquell. Et uberts per aquell, lo dit honrat batlle nomenà e donà al dit honrat consell per mustaçaf de la dita vila en l’any esdevenidor, ço és, n’Arnau Sala, vehín de la dita vila.

Die mercurii, .XVIIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Maestre Domingo Rodrigo, en Guillem Ripoll, Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Romeu Bonet, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Arnau Sala, Berenguer Guillabert, Guillem Johan, Jona d’Alçamora, Miquel Gascó, Pere Muntanyà, Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Miquel Marbruscha, Guillemó Català, Guillamó Gomar, Berenguer Guitard, Jacme Roig, Guerau Canet, consellers.²⁶⁰

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats en Pere Miquel e en Guillem Trullols, diputats a reebre lo quitament de .XXX. sous per lliura, dients que segons forma del privilegi e carta del dit ||^23r quitament, ells fossen tenguts donar compte e rahó al .XXII. dies dels dos meses segons que en la dita carta és contengut per vigor del sagrament e homenatge per ells feyt, prestat e donat, per ço dixeren que volien donar²⁶¹ compte e rahó de les reebudes que havien fetes del .XXII. dia del mes de agost pus proppasat tro al present dia \de huy/, que·s comptava .XVIII. dies de octubre, lo qual dit compte los dits honrats diputats en presència del dit honrat consell donaren, e fon atrobat que aquells havien reebudes del dit temps ençà tro al present dia de huy, ço és²⁶² mil .CXXV. sous, .IX. diners. los quals²⁶³ com no se’n pogués fer quitament romangueren en poder del dit honrat en Pere Miquel mil .CXXV. sous, .IX. diners.

Ítem, fon proposat per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló, que com ell hagués entés que alcuns entenien impetrar del senyor rey letra o carta que poguessen ésser justícia de la dita vila, per ço notificà e intimà al dit honrat consell que y degués fer alcuna provissió²⁶⁴ contra aquells qui volien haver o impetrar les dites carta o letra pus que j·avien per ordenació de furs e privilegiis com la²⁶⁵ ordinació de justícia cascun any fahedora se devie fer e que puix ell havie jurat servar e tenir furs e privilegiis que aquells entenie tenir e servar, e que si alcuna carta o letra del dit senyor rey per alcun de la vila li²⁶⁶ serie presentada, que no la obehirie parlant ab humil reverència del dit senyor, sinó que farie e servarie ço que per furs e privilegiis del regne de València ere tengut tenir e servar, la qual proposició requès que fos per mi, dit notari e scrivà, scrita en lo present libre de consell. Lo consell respòs a la dita proposició que com ell de present no sabés ni entenés que alcú presumís de impetrar la dita letra de ésser en lo officii de justícia, e encara no fos lo temps de fer la²⁶⁷ elecció, que si en lo dit temps \o abans/ podie ésser sabut que alcú hagués impetrada semblant letra que prestament lo dit consell scriurie al dit senyor rey que plagués a la sua altea que degués revocar la dita letra com fos contra furs e privilegiis del dit regne, e en cars que·l dit senyor rey no la volgués revocar, que y provehirien segons que per fur e rahó atrobarien ésser fahedor, e procehirien semblantment contra lo impetrant en manera que altres volents semblants letres impetrar hic prenguessen eximpli.

Ítem, fon proposat per en Pere Miquel que com la²⁶⁸ parròquia \en la qual ell habitave e stave/ hagués a rebre los decorriments de les més aygües que cahien en la dita vila, que no ||^23v les altres. Et per les aygües que entraven lo vayll de la dita villa per les boteres les torres de la dita parròquia leument se poguessen destrovir e descalçar, per tal intimà e notificà al dit honrat consell ans del dan donador, que y degués fer alcuna bona provessió en les dites coses en manera que les boteres fossen stretes per manera que solament poguessen per aquelles discórrer les aygües que sich deven discórrer, e que per aquelles alcuna persona no·n pogués passar, e les fonaments de les dites torres fossen perservats e conservats. En altra manera protesta que no fos imputat a la dita parròquia. Lo consell acordà que les dites boteres sien stretes en manera que solament ne pusche passar²⁶⁹ una filla de aygua, e no persona alcuna. E que allí hon han romput sie adobat o feyt adobar per lo síndich²⁷⁰ e que sie regonegudes les torres e²⁷¹ que hic proveïssen en manera que les dites torres no puschen venir a menys per los descalçaments que fa la dita aygua que entre en lo vayll.

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau Sala, mustaçaf en l’any present de la dita vila, que com²⁷² a Déu e al dit honrat consell hagués plagut ell regir lo officii de mustaçafia, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués segons que ere acustumat de donar a aquell licència que pogués fer gràcia o gràcies aquella o aquelles que a ell ben vist fos. Lo consell donà licència al dit mus<ta>çaff que puxe fer gràcia o gràcies segons que ben vist li serà.

Ítem, lo dit honrat consell eligí per administrador e regidor del spital de la dita vila, ço és, en Berthomeu Fonoll, vehín de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit honrat consell per lo discret en Ramon Johan, notari, en nom de la dona na Rosellona, muler ça enrere d’en Arnau Rosselló, deffunct, que com ella no tingués lo bestiar que ere en lo libre de vàlies scrit, ni alcun moble ans de aquell cascun any havie pagades les meales com hagues guitat aquell, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit bestiar li sie levat del²⁷³ nombre de les liures de la sua peyta. Lo consell acordà que pus la dita dona ha quitat lo dit bestiar e no té aquell, que li sie tolt e levat de la sua peyta.

||^24r Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa que pus a Déu havie plagut que ell havie donat son bon compte de la administració que havie feta en loch de la dita vila del temps que²⁷⁴ ere estat clavari e síndich de la desús dita²⁷⁵ segons que al dit honrat consell ere cert, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués fer dues coses, la primera que li fos feta sa absolució e diffinició; la segona que de la quantitat que havie albarà de manament,²⁷⁶ la qual la dita vila li devie, que li fos pagada ans que·n fes requesta al lochtinent de governador, o que·n fes cessió alcun hom de València e de açò li farie gran plaer.²⁷⁷ Et axí matex que alcunes vendes que li eren stades donades en paga²⁷⁸ com de aquelles possehions no·n pogués haver diners, e ere apparellat aquelles notificar al dit honrat consell que de la quantitat que muntaran les dites vendes que li sie manat fer albarà. Lo consell acordà que pues lo dit en Johan de Barbarrosa havie donat son compte que li fos feta absolució e finició, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari fonch reebuda en lo present dia de huy.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell, haüda relació del discret en Ramon Johan, síndich en l’any pus proppasat,²⁷⁹ que en Berenguer Miró li havie donat compte e rahó de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura, e de la col·lecta de les meales a rahó de .XII. diners per lliura, feu al dit en Berenguer Miró, peyter en l’any proppasat, absolució e diffinició.

Testes: discretus Raymundus de Pauls, notarius, et Iacobus Villamanya, cerdo, vicini ville Castilionis.

Ítem, lo honrat consell ordenà sobre la proposició feta per los honrats jurats sobre lo adobament del camí del Coyll de la Garrofera, que aquell sie adobat per lo síndich e clavari²⁸⁰ encontinent que haje ben plogut es puxe ben cavar lo dit camí lla hon mester serà.

Dilluns,²⁸¹ a .III. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau \comú/ de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, \saig e/ crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia ||^24v de la vila de Castelló. Pere Moster, Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Guillem de Ripoll, lochtinent del honrat en Guillem Trullols, jurats. Consellers: Berenguer Miró, Berenguer Gillabert, Arnau Sala, Pere Pintor, Berenguer Guitart, Bernat Cabeça, en Guillem Johan, Pere Strader, Nicholau Squerre, Domingo Bataller, Berthomeu Pèriç, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Ramon de Tous, Salvador Penafell, Berthomeu Giner, Pere²⁸² Muntanyà, Bernat Ribalta, Bernat Cavaller, Lorenç Tauhenga e maestre Domingo Rodrigo, Miquel Marbruscha, Bernat Pelegrí, Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fonch proposat per lo honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la vila de Castelló, que com ell hagués bestreytes e pagades en profit e utilitat de la dita vila a diverses persones moltes e grans quantitats de diners e de aquelles no hagués albarans \però que·n havie/²⁸³ feyt de manament del dit honrat <consell>, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de manar-li fer los²⁸⁴ dits albarans per ço com de diverses quantitats que ell havie pagades volgués fes²⁸⁵ diverses albarans.²⁸⁶ Et les quals quantitats per menut eren scrites en dues cèdules de paper les quals al dit honrat consell exhibuí e en lo libre de la sua claveria per mà pròpria del scrivà dels dits honrats jurats e consell. Lo consell acordà que li sien feyts los dits albarans de les quantitats per lo dit síndich bestretes e pagades, e manà fer aquelles.²⁸⁷

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau²⁸⁸ Sala, mustaçaff en lo present any, que com los pescadors de la dita vila²⁸⁹ no portassen sinó un cove de peix a la dita vila, e lo altre venesen a mercadés, e de aquell havien tant com de dos covens venent a vull, e lo peix que no·s devie vendre almenys sinó a dos diners la lliura se venia a .IIII. diners la lliura e més, e que ere gran dan de la cosa pública, per ço supplicà al dit honrat consell que y degués provehir e fer per manera que·l peix se venés a pes, e cascú haurie son dret si entenie que vendre a pes fos pus profitós que vendre a vull, almenys en lo temps del Carnal.²⁹⁰ \L’onrat consell/ stablí e ordenà \sobre lo feyt del peix de vendre a vull/ segons que és escrit en lo libre ||^25r del dit mustaçaff, en lo present dia de huy de mà pròpria d’en Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, que la ordenació ja feta per aquell dit consell en temps passat sobre lo fors dels pexos a .XXVI. de abrill del any .M.CCC.LXX. quatre, del temps del Carnal, sie servada aytant com al dit consell plaurà \e no pus/. Et que l’establiment e ordenació del peix ja feta prima die febroarii en lo present any, e altres, sien servades salvu que los dits peixs se venen e hajen a vendre a pes, e no a vull, dins lo dit temps de Carnal.

Ítem, fon proposat per los dits²⁹¹ honrats jurats que com a ells e a llurs companyons fossen stades fetes moltes clamors dels corredors qui lla on ells se volien²⁹² feyen vendre vi, e que no anaven sinó en loch cert, e que alcuns vehins e naturals de la dita vila li havien dit que serien corredors de bon grat. Et que hostaler ni aquell qui té taverna de vi per a revendre no devie ésser admés en l’officii de corredor. Per tal los dits honrats jurats intimaren e notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y fes aquella provesió que volgués. Lo consell acordà que a present sien remoguts del dit officii de corredoria solament los hostallés e tavernés, en lo altres que sien feta inquisició segons forma de les ordinacions antig<u>es contra los altres corredors, e si atrobarà aquells haver comés alcuna frau, o feta alcuna collusió, o ésser venguts contra forma e tenor de les dites ordenacions antigues, que leu la pena de .LX. sous de aquells, e ultra açò²⁹³ que sien privats del officii de corredoria per a tots temps. Et manà lo dit honrat consell que·l present stabliment e dejús scrit fos scrit e notat en lo libre del mustaçaf, e fermat per lo batlle, e publicat per veu de trompeta per la plaça de la dita vila, lo qual és segons que·s segueix:

Lo honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa pública,²⁹⁴ stablí e ordenà que²⁹⁵ \los/ hostallers ni taverners de la vila no ussen \ni sien tam osats que gossen usar/ de officii \públich/ de corredoria sots pena de .LX. sous \per cascuna vegada que·n usaran de cap/ donadors e partidors ço és lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, et lo terç al acusador, e ultra açò²⁹⁶ per lo dit honrat consell per vigor del present stabliment \revoque los stabliments/²⁹⁷ per lo dit honrat consell feyts e ordenats que <ho>stalés o tavernés poguessen ésser corredors.²⁹⁸

||^25v Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie donat a entendre que alcuns²⁹⁹ vehins de la dita vila per ço que hajen lo justiciat e que sien justícies en l’any sdevenidor hajen impetrades o fetes impetrar letra o letres del senyor rey. Et de aço deje ésser feta alcuna ordenació o stabliment per lo dit honrat consell contra aquells qui semblants letres hauran impetrades del dit senyor, majorment com aquelles, parlant ab³⁰⁰ subjectiva reverència del dit senyor, sien expresament contra fur, per ço notificaren \al dit honrat consell/ llo que·ls ere estat donat a entendre. Et que y provehís per aquella forma que li plagués com ells eren apparellats de enseguir ço que per lo dit honrat consell³⁰¹ hic serà provehit e ordenat. Lo consell acordà que sie feyt stabliment³⁰² contra aquells qui semblants letres han impetrades o de aquí avant impetraran \si de fur pot procehir/³⁰³ que en lo dit officii \de justiciat/ per null temps no puxen ésser elets³⁰⁴ ni ésser en aquell, lo qual stabliment sie feyt \per los dits honrats jurats e vist e regonegut per lo/³⁰⁵ honrat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, per ço que sie feyt per tal forma que per esdevenidor alcun dan a la dita vila no pogués esdevenir.³⁰⁶

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats e síndich que com per en Pere Strader e en Berenguer Miró, peytés de .IIII. sous, .VI. diners per lliura e de la col·lecta de les meales, los haguesen protestat ab scriptura dients que·ls fos donat compliment de liures ab què poguessen pagar los deutes dels censals que·ls eren estats donats, com les liures de la peyta dels dits .IIII. sous e .VI. diners e de la col·lecta, haüd sguard a·çò que havien a donar cascun mes de la dita col·lecta de meales al síndich, e que les gents se volien quitar e que bonament no restaven mil lliures peyteres³⁰⁷ e que los deutes que·ls eren donats a pagar pujaven a summa e quantitat de dehuyt mília sous, levat lo salari de aquells e les reebudes, ab la dita col·lecta pujaven a .XI. o .XII^M. sous, segons que en la dita protestació e scriptura és contengut, als que fos imputat a la dita vila si penes s’i acussaven per a la qual dita protestació se retinguen acord, per ço notificaren la dita protestació al dit honrat consell que y provehís per aquella forma e manera que volgués. Lo consell acordà que fos feta resposta a la dita protestació per los dits ||^26r honrats jurats en aquella manera que fer se degués, ni·s pertangués.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com la torre la qual havie feta fer la vila fos cayguda e derrocada e stigue fort dolentament, e uns dien que és culpa del maestre \qui la féu/, altres que és culpa d’en Bernat Maurell, manobrer de aquella, per ço que si ell la hagués feta cubrir e fetes fer canals que no fore cayguda. Per ço los dits honrats jurats notificaren e intimaren les dites coses al dit honrat consell e que³⁰⁸ ço que provehirie eren apparellats de enseguir. Lo consell acordà que fos vist lo compte del dit en Bernat Maurell, manobrer desús dit.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com lo portal d’en Passanant se haje a fer nou, e ells hic haguesen menat a veure un hom piquer de la Alcora per saber quant ne valrie que·l fes de nou a son cost e mesió, e hagués dit que .L. florins. Et axí matex haguessen entés que en Pineda, piquer de ací, lo farà, per ço notificaren-\ho/ al dit honrat consell per ço que y acordàs què volie que fessen. Lo consell acordà que·ls dits honrats jurats ab alcuns bons prohòmens de la vila parlen ab adosos los dits piquers, e que aquell que millor obra face e per menys, que·l facen fer de nou.

Ítem, fon proposat per en Bernat Frexanet que com a ell fos stat manat per lo honrat n’Arnau Sala, axí com a mustaçaf, que degués adobar l’enfront del portal que ere caygut com ell ho degués fer, e jatsie que·l alberch ell \lo/ hagués comprat e fos seu que és damunt lo dit portal, e que hagués a tornar ço que ere caygut que no y bastarie, ans derrenclie e desemparave aquell al dit honrat consell supplicant aquell que en honor de Déu hic volgués haver son esguard ja que ell perdie lo dit alberch, que no·l perdés de tot. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Frexanet haje la fusta del dit alberch emperò que ell a son cost e messió los derroch e l’arch que ||^26v sie de la vila.

Dimecres, a .VI. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor públich e trompeta de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la vila de Castelló. En Pere Moster e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Ramon de Tous, Berenguer Guitart, Pere Pintor, Miquel Marbruscha, Berenguer Marçal, Berthomeu Giner, maestre Domingo Rodrigo, Arnau Sala, Berenguer Miró, Pere Strader, Pere Muntanyà, Pere Ribarroja, Guillamó Català, Miquel Gaschó, Arnau de Peralta, Ramon Johan, Berenguer Guillabert, Bernat Pelegrí, Guillamó Palau, Pasqual Franch, Guerau Canet.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com per en Berenguer Miró e en Pere Strader, peyters, los fos stat protestat per scriptura e en lo consell proppassat ho haguessen intimat, e no y hagués feta alcuna provessió. Et ells haguessen mester de present .LX. lliures que poguessen pagar alcuns censals que·ls venien sobtadament a pagar, e de la gent no poguessen haver la última terça, per ço com ||^27r dien que·s volen quitar a Nadal e que més se avien returar la miga peyta que si la havien a cobrar³⁰⁹ del peyter. Et trobaven un bon hom qui·ls fehie plaer de les dites .LX. lliures emperò que volien que·l síndich en nom de la vila ab los dits peyters se obligàs. Per ço lo dit honrat en Pere Moster, síndich e clavari, dix al dit consell que si ell volie que·s obligàs en nom de la vila que u farie volents, e que si no u volie que no si obligarie, e per ço los ho notifica que en cars que penes si acussassen que³¹⁰ als dits jurats non pogués ésser donada alcuna culpa.

Divendres,³¹¹ a .XXII. de deembre, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo³¹² primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida trompeta e corredor públich de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia. Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Miró, Bernat Cabeça, Guillamó Català, Ramon de Tous, Guillem de Ripoll, notari, Pere Pintor, Berthomeu Bosch, Bernat Pelegrí, notari, Bernat Bosch, Miquel Marbruscha, Guerau Canet, Berenguer Solà, Salvador Penafell, Berthomeu Giner, Guillem Johan, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, Bernat Mirales, Miquel Gaschó, Johan d’Alçamora, maestre Domingo Rodrigo, Pere Strader, Nicholau Squerre, Jacme Roig, Bernat Cavaller, Lorenç Tauhenga, Guillamó Palau.

En lo qual dit honrat \consell/ per lo honrat en Pere Miquel diputat ab d’altres a rebre lo quitament de .XXX. sous per lliura segons serie e tenor de la carta del dit quitament en lo present dia de divendres que·s comptave a .XXII. de deembre, donà compte de les reebudes que havie fetes de .XVIII. \dies/ de octubre proppassat com tro al dit .XVIIIen. dia del proxime dit mes hagués donat compte segons que per lo presen tlibre desús appar, tro al dit present dia de divendres. E fon atrobat que havie en son poder de les reebudes que havie fetes per rahó del dit quitament, los quals n’Arnau Real diputat ||^27v ensemps ab d’altres confessà haver hauts e reebuts \del dit en Pere Miquel/ e los quals restaren en poder del dit n’Arnau, mil .CC.LXVIII. sous, .III. diners.³¹³

Ítem, fon proposat per en Pere Miquel que com ell fos dels elets del feyt de Terol, e hagués haüda letra dels àrbitres de part de Teroll que dins .X. dies fos ensemps ab los altres qui ésser-hic havien en lo dit feyt, per ço supplicà al dit honrat consell que per llur bonea hic deguessen elegir altra persona qui en loch d’ell hic anàs com ell fos occupat de sos affers de present als quals no podie defallir. Lo consell acordà que fos feyt correu als dits àrbitres que·ls placie de prorrogar lo feyt tro a Quaresma com³¹⁴ los jurats qui hic han <a> anar fossen occupats dels affers de la vila, per ço com havien a delliurar les imposicions a .XVIII. dies de giner.

Ítem, fon proposat per en Pere Borraç, pescador, que com ell lo peix que trahie, aportava a la vila per servir aquella, e havie estat gran temps que a penes ne podien haver per la corrent que ere en la mar, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea que li degués afegir un diner per lliura del peix que portarie almenys³¹⁵ al dia de dejuni, e que si venie peix a llur casa a miga nit que no encorregués en la pena del stabliment si no·l metie en la caseta de la pescateria, mas que per lo maytí decontinent fos tengut de portar-lo a la pescateria. Lo consell acordà que no tocarie al stabliment per ell feyt sobre lo for del peix e lo que havie feyt sobre lo portar tot lo peix a la dita taula venint de mar e no girant-se a casa per descarregar aquell.

Lo consell manà ésser feyt albarà a·n Lorenç Valentí, pesador de les farines, de .LX. sous que li eren deguts de son salari per tenir lo pes de la vila de la segona terça.³¹⁶

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster, Johan d’Alçamora, Pasqual Ferrando, Bernat Hostallés, Berenguer Guitard e Pasqual Bataller, qui són estats consellers del dit honrat en Bernat de Libià per lo seu temps³¹⁷ de .LX. sous ço és a cascun de aquells .X. sous.³¹⁸

Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a·n Domingo Barta e companyos seus, guardians del terme de la dita vila,³¹⁹ de cent .XVI. sous, .VIII. diners de la segona terça.³²⁰

||^28r Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a n’Avellot de Lach, maestre de gramàtica, de la primera terça del segon any de cent sous.³²¹

Et com segons forma de furs e privilegiis del regne de València cascun any, ans del tercer dia del dia de Nadal se degués fer elecció de justícia en la dita vila per lo honrat consell. Et huy que és divendres dia del endemà de sent Tomàs, e és tercer ans del dia de Nadal, de necesitat deje ésser feta la dita elecció de justícia per l’any esdevenidor. Per tal los dits honrats justícia e jurats manaren a mi, Pasqual Bataller, \scrivà dels dits honrats jurats e consell/, que ans que en fer la dita ellecció fos procehit reebés de tots los dits consellers sagrament sobre los sants Evvangelis que servarien les ordinacions les quals mi, dit \scrivà/, notari, foren lestes al dit honrat consell. Et enaprés per mi, desús dit scrivà, fon reebut sagrament de tots los desús dits consellers sobre Déu e los sants Evvangelis de aquells de les mans de aquells corporalment tocats segons forma de les dites ordenacions. Et foren elets .IIII. prohòmens del dit consell, \ço és, Bernat Pelegrí, Lorenç Tauhenga, Miquel Gascó, Arnau Sala/, los quals donats per aquells e cascun de aquells veus al dit officii de justícia foren presents ab los dits honrats justícia e jurats \a reebre les/³²² veus dels altres consellers. Enaxí que feta \la/ elecció sobredita, foren atrobats de més veus Johan d’Alçamora, Bernat Miralles, Bernat Cabeça, Pere de Reus, Berenguer Moliner e Pasqual Franch, los noms dels quals per si e separadament foren meses e incluses en sis redolins de cera vermella, los quals dits .VI. redolins per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la dita vila, en presència del dit honrat consell, foren meses en un bací de aygua. Et meses los dits redolins, de aquells foren preses per .I. infant de pocha edat .III., e donats e liurats per aquell al dit honrat batlle en les \sues/ mans³²³ lo\qual/ dit honrat batlle uberts los dits .III. redolins nomenà e donà al dit honrat consell qui en l’any esdevenidor regesque lo dit officii de justícia, ço és, l’onrat en Berenguer Moliner.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com fos temps que les imposicions se deguessen encantar e haguessen entés que alcuns capítols de aquelles merexien correcció, per ço notificaren al dit honrat consell si les farien encantar ab los capítols del any pasat, o que y deguessen provehir. Lo consell acordà que dimarts que·s tendrà consell que sien vists los dits capítols e si han mester esmena que lladonchs lests aquells serà vist e tantost se començaran a encantar.

||^28v Die martis, .XXVI. die mensis decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº.IIº.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau \comú/ de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Arnau Sala, Bernat Mirales, Domingo Bataller, Guerau Canet, Pere Pintor, Guillamó Català, Ramon Ferrer, Pere Ribarroja, Miquel Gaschó, Miquel Marbruscha, Jacme Roig, Pere Muntanyà, Bernat Bosch, Romeu Bonet, Berthomeu Giner, Bernat Andreu, Berenguer Marçal, Guillamó Palau, Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Bernat Cavaller, Berenguer Gillabert, Guillamó Gomar, Berenguer Solà, Pere Oliver, Guillem Johan, Berthomeu Bosch, Berenguer Miró, Pere Strader, Bernat Pelegrí, notari, maestre Domingo Rodrigo, Lorenç Tauhenga, Guillem Ripoll, notari, Ramon de Tous, Arnau de Peralta.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per lo honrat en Berenguer Moliner, justicia en l’any present de la vila de Castelló, que pus a Nostre Senyor Déu havie plagut e al honrat consell, de elligir ell en lo officii de justícia. Et segons forma de furs e privilegiis del regne de València ell pogués fer gràcia o gràcies de les penes o calònies que denant ell serien acussades o meses per alcuns vehins de la dita vila, segons que ben vist li³²⁴ seria, per ço notificà al dit honrat consell si volie e li plahie que fes gràcia o gràcies de les dites penes o calònies, aquelles que ben vist li seria, ho no. Lo honrat consell acordà que·l dit honrat justícia face e ús de les gràcia o gràcies segons forma de privilegiis del dit regne e sí e segons que los justícies \anthichs/ en temps passat han acostumat de usar.

Ítem, com lo honrat en Guillem Trullols, vehín quondam de la dita vila, deffunct, en l’any proppassat fos estat elet per lo dit honrat consell en l’officii de jurideria ensemps ab d’altres, e segons dit és fos mort e passat de aquesta present vida, e sie necessari que sie feta elecció de jurat per mort de aquell, per tal lo dit honrat consell en lo present dia de huy, que és lo segon dia aprés de la dita festa de Nadal que és comptat a .XXVI. dies del dit mes de deembre, fon feta elecció de jurat segons forma e ordinacions de la dita vila, presents e assistents .IIII. prohòmens a rebre les veus dels consellers, ço és, Bernat Cavaller, Miquel Marbruscha, Bernat Bosch, Berenguer Gilabert. ||^29r Enaxí que foren atrobats per sufficietns e de més veus en lo dit officii de jurat en Johan d’Alçamora, Domingo Bataller, Bernat Miralles, Pere de Tous, Arnau Agramunt e Miquel Gaschó, los noms dels quals cascun per sí scrit en son albarà apartadament foren meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals foren liurats per los honrats jurats en mans del honrat en Guillem Miró, batlle, lo qual dit batlle en presència del dit honrat consell mès aquells en un bací de aygua, e meses aquells³²⁵ fon-ne pres un del<s> dit<s> redolins per .I. infant ignocent de pocha edat, e per aquell dit infant lo dit redolí fon mès en mans del dit honrat batlle, qui per règer lo dit officii de jurat los donàs jurat en l’any sdevenidor al dit honrat consell, lo qual dit honrat batlle en persona del dit honrat consell donà per jurat en l’any sdevenidor e per règer lo dit officii de juraderia, ensemps ab los seus companyons, ço és, l’onrat en Domingo Bataller.

Et feta la dita elecció del dit honrat jurat, encontinent lo dit honrat justícia reebé sagrament del dit en Domingo Bataller, jurat, que \bé/ e lealment se haurie en lo dit officii de juraderia, e en tot ço que al dit officii se pertangués. Et per mi, dit Pasqual Bataller, \scrivà del dit honrat consell e jurats,/ fon reebut homenatge de mans e de bocha del dit honrat jurat de servar lo quitament e de donar favor a aquell segons forma de la carta del dit quitament. Et semblantment per mi, dit scrivà, fon reebut homenatge de mans e de bocha del dit honrat justícia de fer servar lo dit quitament e de donar favor a aquell.

Et enaprés en lo pròxime dit dia, com segons forma de furs, stabliments e ordinacions de la dita vila se degués fer elecció de segristà per règer la església de la dita vila, per tal lo dit honrat consell feu elecció de segristà segons forma de les dites ordinacions, presents e assistents .IIII. prohòmens del dit honrat consell, ço és, Pere Pintor, Guillamó Català, Bernat Andreu e Romeu Bonet. Et enaxí que foren atrobats per sufficients e de més veus en lo dit officii de segristania, ço és, Ramon Ferrer, Salvador Penafell, Johan Barbarrosa, Bernat de Belda, Guillamó Català e Berenguer Solà, los noms dels quals cascun per si en son albarà apartadament foren meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals foren liurats per lo dit honrat consell en mans del dit honrat justícia, e per aquell dit justícia en presència del dit honrat consell foren meses en un bací de aygua, dels quals dits .VI. redolins foren-ne preses per .I. infant ignocent .III. redolins e aquells per aquell dit infant foren meses en mans <del> dit honrat justícia qui donàs per l’any esdevenidor, et ||^29v preses e ubertes los dits .III. redolins a poch instant del dit dia,³²⁶ lo dit honrat justícia donà per segristà en l’any esdevenidor e per règer la església de la dita vila, ço és, l’onrat en Bernat de Belda.

Ítem, semblantment³²⁷ com segons forma de les dites ordinacions degués ésser feta elecció de cequier, per tal lo dit honrat consell, asistents .IIII. prohòmens del dit consell a rebre les veus, ço és, Pere Strader, Guerau Canet, Arnau de Peralta, en Guillem de Ripoll, notari, enantan a fer elecció de cequier. Et foren atrobats per sufficients e de més veus Pere Pintor, Guillamó Company, Guillamó Miquel, Miquel Gaschó, Bernat Miralles, Bernat Andreu, los noms dels quals cascun per si scrit en son albarà foren meses en .VI. redolins lo dit honrat justícia en presència del dit honrat consell mès aquelles en un bací de aygua dels quals per .I. infant de pocha edat foren-ne preses .III. e liurats al dit honrat justicia, los quals per lo dit honrat justícia foren uberts e uberts encontinent lo dit honrat justícia donà per cequier e qui regís la dita céquia en l’any sdevenidor, ço és, lo honrat en Guillamó Miquel.

L’onrat consell de la dita vila assignà qui en l’any esdevenidor acaptés al bací dels pobres vergonyants en la església de la dita vila, ço és en Guillamó Català e en Johan Barbarrosa.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com fos temps de encantar les imposicions e haguessen entés que alcuns capítols de les dites imposicions merexien correcció e esmena, per ço notificaren al dit honrat consell si volie que³²⁸ les dites imposicions fossen encantades ab los capítols que ja eren stades delliurades o si volen que aquells dits capítols fossen vists e regoneguts per ells, e sis prohòmens \per lo dit honrat consell elegidors/ en lo present dia de dimarts aprés menjar, e de ço que farien en los dits capítols que·n fessen relació al dit honrat consell. Per ço notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y provehís axí com li plagués e volgués. L’onrat consell eligí sis prohòmens ço és un prohom de cascuna de les .VI. parròquies, ço és, ||^30r per Senta Maria, Ramon Ferrer; per Sent Johan, Miquel Gaschó; per Sent Nicholau, Arnau de Peralta; per Sent Pere, Ramon de Tous; per Sent Agostí, Lorenç Tauhenga; per Sent Tomàs, Guillamó Català. Los quals ab los dits honrats jurats fossen presents per regonéxer los dits capítols de les dites imposicions e que ço que·ls donarie vigares que meresqués esmena e correcció que fos esmenat, adobat e corregit, e que·n fessen relació al dit honrat consell. Atenent a resquesta dels dits honrats jurats lo dit dit justícia manà als dits sis prohòmens de cascuna parròquia que en lo dit dia aprés menjar fossen en lo palau de la dita vila ab los dits honrats³²⁹ jurats per regonéxer los dits capítols sots pena de cent morabatins dels béns llurs pròpriis e de cascun de aquells als cofres del senyor rey applicadors.

Dimarts, a .II. de giner any mil .CCC.XC II. En Ramon Lobet e Guillamó Ferrer, vehins de la vila de Castelló, juraren per guardians de la céquia de la vila de Castelló en poder del honrat en Guillamó Miquel, cequier en l’any present de la dita vila.

Testimonis: Guillem Feliu e en Bernat Colomer, notari, vehins de Castelló.

Die sabbati, .VIª. mensis ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Feliu, lochtinent del honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Ramon de Tous, Guillamó Ripoll, Berenguer Miró, Bernat Miralles, Lorenç Tauhenga, Bernat Cabeça, Pasqual Franch, Miquel Marbruscha, Pere Pintor, Berthomeu Bosch, Berenguer Gillabert, Nicholau Squerre, Salvador Penafell, Pere Ribarroja, Berthomeu Giner, Guillamó Palau, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, Pere Strader, Arnau Sala,³³⁰ Pere Muntanyà, Pere Oliver, Berenguer Sala, en Berenguer Guitard e Miquel Gaschó, en Johan d’Alçamora, Guillamó Català, en Guerau Canet, Arnau de Peralta, Romeu Bonet.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com los peytés los demanassen compliment de lliures per pagar los annuals dels censals que havien a pagar per la dita vila a diverses persones com les lliures que·ls eren estades donades en lo libre de aquelles no eren completes als dits censals a pagar, hans havien pagat més censals que no muntaven les dites ||^30v [...] lliures³³¹ e hagués temor que si per aventura penes eren acusades per los creedors que no u hagués a pagar la vila com ells forte no·n serien en culpa per ço que dit és, per ço notificaren les dites coses al dit honrat consell que y provehís per aquella manera que li plagués, hoc e axí matex que·ls fos donat poder que poguessen delliurar les imposicions al més de preu donant asistents los .VI. prohòmens los quals per lo dit honrat consell hic serien assignats. Més encara, que provehisen si entenien ni volien³³² que les dites imposicions se venessen ab los censals als imposadors que seran assignats pagar e si·ls serà donat translat dels dits deutes e aquell dit translat puxe regonéxer tot hom qui entene en aquelles, ans del dit delliurament. Lo³³³ consell acordà que·ls dits honrats jurats ab alcuns prohòmens de la dita vila vejen e hoyen compte als peyters e de ço que atrobaran facen relació al dit consell. E serà y provehit en lo feyt dels peyters dels sis prohòmens que sien assistents acordà lo dit honrat consell que hic sien aquells per aquells .VI. que foren ab los³³⁴ honrats jurats a regonéxer los capítols de les imposicions com lladonchs hic fossen assignats de cascuna parròquia un hom. Del feyt del translat dels deutes que sie donat al dit en Ramon e que corregue les imposicions e que mostre a aquell o aquells qui hic entendran en comprar les dites imposicions los capítols ab lo translat dels dits deutes que·ls seran assignats pagar per cascun mes. Et que lo dit honrat consell done poder e licència als dits honrats jurats que assistents e presents los .VI. prohòmens los quals foren \presents/ a regonéxer los dits capítols puxen vendre les dites imposicions a aquell o aquells qui més de preu hic donarà. Quant al feyt del asegurament \de les fermances e principals obligats/ que·l dit honrat consell reebrà aquelles.

Ítem, fon proposat per lo dit n’Arnau Real, diputat ensemps ab d’altres a reebre lo quitament de .XXX. sous per lliura, com ell fos sols en la taula e no pogués haver en Guillamó Feliu, notari, qui ere scrivà dels dits diputats per occupació de sos affers, ni saigs qui anassen a fer penyores o que fessen vendes de les possessions, que ell los assignarie e nomenarie de aquells no havien quitat, per ço supplicà al dit honrat consell que costituís un síndich ||^31r qui tragués los dits béns que li serien venuts. Lo consell acordà que al feyt del quitament que y sie donada tota favor que puxe ni deje als dits diputats axí per execució com en altra manera, e que síndich no y sie constituït.

Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo, die lunne .VIIIª. mensis ianuarii.

Denant los honrats en Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la vila de Castelló, comparech lo honat en Guillamó Miquel, cequier de la céquia Major de la dita vila, e a requesta de aquell los dits honrats jurats manaren fer a aquell al justícia del loch de Almaçora la letra infrasegüent:

Al honrat lo justícia del loch de Almaçora, o a son lochtinent, de nós los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per les presents vos certificam que·l honrat consell de la dita vila en lo present any ha elet e assignat en cequier de la céquia Major de la dita vila lo honrat en Guillamó Miquel, vehín de la dita vila, lo qual en poder del honat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, ha jurat e feyt sagrament de haver-se bé e lealment en lo dit officii de cequier, segons és fet acustumat en temps passat per los altres cequiers en lo començament de llur officii o regiment. Et ha reebuts per guardians de la dita céquia en Ramon Lobet e en Guillamó Ferrer, àlias Manoller appellat, los quals han jurat en poder del dit honrat cequier de haver-se bé e lealment en lo dit guardianatge de la desús dita céquia, e en fer verdaderes relacions de les coses als dits guardians pertanyents. Perque de les dites coses vos certificam requirents-vos que de ço que per lo dit cequier o guardians requests serets, alcun rogant o fahén parada haurà regat o feta parada e no tornarà la aygua a la céquia mare o girarà aquella a perdició o en altra manera, hauran comeses les penes dins vostre terme, segons forma de les sentències, feta relació, façats o fer façats execució realment e de feyt segons que és difinit e determenat per sentències entre nós e vós, e universitats promulgades. En testimoni de les quals coses trametem-vos la present letra ab lo segell del officii a nós comanat segellada.

Scrit en Castelló, a .VIII. de jener anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Die \sabbati/,³³⁵ .XXª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, en Pasqual ||^31v Ferrando, en Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats de la dita vila. Consellers: en Guillem³³⁶ de Ripoll, Bernat Miralles, Berenguer Solà, Berenguer Gillabert, Pere Muntanyà, Guillem Palau, Berthomeu Pèriz, Berthomeu Bosch, Pere Oli[ver], Miquel Marbruscha, Bernat Bosch, Nicholau Squerre, Bernat Andreu, Ramon de Tous, Arnau Sala, Pere Ribarroja, Salvador Penafell, maestre Domingo Rodrigo, Jacme Roig, Berenguer Miró, Arnau de Peralta, Guerau Canet.

En lo qual dit consell fonch proposat per en Bernat Andreu que com ell ensemps ab en Domingo Bataller fossen estats assignats per lo dit honrat consell a captar al bací dels catius, e haguessen complit lo temps e més avant, e son cosí germà en Clarevaylls per lo qual ell acaptave fos mort.³³⁷ Per ço, supplicà al dit honrat consell que li plagués de assignar altres .II. prohòmens que acaptassen com fossen apparellats de delliurar aquells les quantitats que havien acaptades. Lo honrat consell assignà per acaptadors als dits catius per un any, ço és, en Pere Muntanyà e Pere Ribarroja.

Ítem, fon proposat per lo discret en Bernat Colomer, notari, que com ell hagués treytes les imposicions de la vila de Castelló e del terme de aquella a un any per preu de .XLII^M.DCCC.L. sous e hagués a segurar lo dit preu a volentat del dit honrat consell, per ço notificà al dit honrat consell les fermances e principals obligats que ell entenie a donar per seguretat, ço és, lo honrat en Guillem Miró, Domingo Bataller, Rodrigo Çanou, n’Arnau Sala e Francesch Sala, vehins de la dita vila, e que ere apparellat donar les dites fermances tota hora que les volgessen reebre, e que si lo dit honrat consell ne volie plus, que ere apparellat de donar-ne mes. Lo consell acordà que fossen reebudes les fermances dels desús dits.

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives que com al retiment del seu compte no li fossen stades reebudes totes les faltes ans de aquelles li eren detus bé .L. sous, per ço supplicà al dit honrat consell que de ço que muntaran les dites faltes li fos feyt albarà de paga. Lo honrat consell acordà que·ls honrats jurats ensemps ab alcuns prohòmens vejen e regoneguen les dites³³⁸ ||^32r [fal]tes e que³³⁹ aquelles [...] seran justes que les li reeben e les altres no, que quen [facen] relació en \lo/ consell primervinent.

[Lo] honrat consell manà que fos feyt albarà a·n Ramon de Belsa per los tre[baylls] e afanys que havie sufferts e sostenguts en encantar e delliurar les dites imposicions de .XX. sous.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa que com ell stant tunch síndich e clavari de la vila de Castelló fossen stades fetes alcunes vendes per los peyters de alcuns béns setis de aquells qui no havien pagada la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura. Et enaprés ell hagués liurades les dites vendes a·n Roiç, que no tragués, e ell no trob alcuna persona³⁴⁰ qui hic donàs .I. diner dels dits béns, com no tinguen preu et no sie rahonable que ell ho degués perdre majorment que li sien estades donades en son compte, per ço suplicà al dit honrat consell que y fes justícia. Lo consell acordà que sien regonegudes les dites vendes e de ço que no·s porà alcuna cosa atrobar que li sie reebuda en falta.³⁴¹

Ítem, fon proposat per en Ramon Johan que com ell hagués donat e retut son compte als honrats jurats del present any presents los sis prohòmens elets per lo dit honrat consell a hoir lo dit seu compte, e tingués apparellada de delliurar la quantiat que restave en son poder de ço que havie més reebut que donat, e en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, lo qual havie impugnat lo sue compte no volgués reebre la dita quanitat tro que hagués donat translat als diputats de les vendes que ell havie fetes axí com a síndich e clavari tunch axí com a béns de la dita vila e que hagués haüds .XXX. sous que restaven en poder d’en Pere de Reus, de aquells mil sous del ajust los quals per ell foren pagats al dit en Pere, per ço suplicà al dit honrat consell que li degués fer sa absolució e definició de la admi-||^32v nistració de la dita clavari com fos app[arellat] de delliurar los .CCCC.XXII. sous, .III. diners mealla que restaven en son poder segons lo dit compte³⁴² e de haver ço que·l d[it en] Pere Moster havie dit. Lo consell feu absolució e definició al dit en Ramon Johan de la administració \del/ sindicat e clavaria haüda relació dels jurats e de altres prohòmens del dit honrat consell qui foren presents a hoir lo dit compte, la qual per mi, Pasqual Bataller, notarien lo dit dia fonch reebuda e publicada segons que en los meus libres de notes se conté, la qual dita absolució \quant fos/ en sa forma fonch manat a mi per lo dit honrat consell que aquella no delliuràs al dit en Ramon Johan tro que hagués enseguit ço que desús, la qual dita quantitat en presència del dit honrat consell comptada reebé lo dit en Pere Moster, síndich, del dit en Ramon Johan.

Ítem, fon proposat en lo dit honrat consell per lo honrat en Pere Moster, síndich e clavari, que com ell en profit e utilitat de la dita vila e per pagar alcunes quantitats que la dita vila devie, hagués bestretes alcunes quantitats segons que mostrave en una cèdula de paper per menut, la qual dita cèdula en presència dl dit honrat consell mostrà o legí les quantitats per ell pagadues, les quals eren scrites en la dita cèdula, per ço supplicà al dit honrat consell que li fos feyt albarà e albarans de les dites quantitats. Lo consell acordà que de les dites quantitats li sie feyt albarà o albarans de retenceó. Lo honrat consell attés que·l terme del quitament ere curt e breu, acordà que per cascun dels diputats fos tengut un mes la taula del quitament e que aquells que ells veurien que·s posguessen quitar que·ls fessen fortça sí e segons que ells conexerien que·s degués fer, e que açò fessen tro que altre manament haguessen del dit honrat consell.³⁴³

||^33r [Di]mecres, a .VII. de febrer any .M.CCC.XCº. dos.

Fon ajustat e tengut consell [en] lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor [púb]lich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Bernat Pelegrí, Arnau Sala, Guillamó Català, Miquel Marbruscha, Pere Oliver, Ramon Ferrer, Berenguer Gillabert, Berthomeu Pèriç, Nicholau Squerre, Jacme Roig, Pere Ribarroja, Berenguer Miró, Pere Strader, Romeu Bonet, maestre Rodrigo, Guerau Canet, Bernat Miralles, Ramon de Tous, Bernat Andreu, Berenguer Marçal, n’Arnau de Peralta.

En lo qual dit honrat consell fon donat compte e rahó per lo honrat n’Arnau Real, diputat ensemps ab altres, a rebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura de les quantitats per aquell reebudes de la col·lecta de la festa de Nadal proppasada.

Et primerament en presència del dit honrat consell una e moltes de vegades fon comptat e asumat tot ço que qualque cosa lo dit n’Arnau Real durant la dita col·lecta e taula del dit quitament havie reebut a la dita rahó de .XXX. sous per lliura. Enaxí que ab la quantitat que·l dit n’Arnau Real havie reebuda del dit en Pere Miquel diputat del temps que³⁴⁴ aquell dit en Pere Miquel havie tenguda la dita³⁴⁵ taula del quitament segons que per lo libre del quitament appar com restàs en llur poder fon atrobat que·l dit n’Arnau Real ha reebuts e son venguts en llur poder, .XIII^M.DC.LXII. sous.³⁴⁶

Ítem, enaprés lo dit n’Arnau Real en presència del dit honrat consell³⁴⁷ donà compte e rahó que de les dites quantitats per aquell reebuts havie reemuts e quitats de les persones deiús scrites los censals deiús scrits segons que clarament mostrà ab carta de revenda, la qual carta ensemps ab d’altres contractes de vendes per los síndichs ça enrere de la dita universiat feta e fetes del censal deiús scrit foren liurades tallades al discret en Guillem Feliu, notari e scrivà dels dits honrats diputats.

Et primerament foren donats e pagats per lo dit n’Arnau Real o per lo dit en Guillem Feliu en nom de aquell a la dona na Brunassén Scrivà, e a Johanet Scrivà, fill e hereu d·en Guillem Scrivà, segons que per carta de revenda feta en València \a .XXIIII. de giner del present any/ en poder [de] Jacme Garcia [...] per [...] censals que de aquells foren comprats e reemuts [...] de la [dita] universitat .XII^M. sous.

||^33v Ítem, fon donat compte que havie pagat prorata del dit censal a la dita dona e Johannet, cent .XLVII. sous, .IIII. diners.

Ítem, donà compte que havie donats e pagats a Pere S[a]rrés e Ramon³⁴⁸ de Belsa, saigs, per trebaylls e afanys de fer les vendes dels quitaments e altres manaments per los dits diputats, .XXII. [sous].

Ítem, donà a·n Pere Làtzer, notari de València, per cerquar la carta de gràcia, .IIII. sous.

Ítem, donà a·n Aspert qui dix que li mostrarie la carta de gràcia e anà ab lo dit en Guillem Feliu a Patraix, .II. sous.

Ítem, foren donats al dit en Guillem Feliu per .V. jorns que estech fora sa casa per fer lo dit quitament, a rahó de .VII. sous per cascun jorn, .XXXV. sous.

Ítem, a·n Ramon Ganyà, notari, qui li ajudà a donar recapte a fer lo dit quitament, .XI. sous.

Ítem, a·n Jacme Garcia qui feu en pública forma la carta de revenda, .XI. sous.

Ítem, a un hom qui anà ab lo dit en Guillem Feliu per .III. jorns, .VII. sous.

Ítem, costà paper, .III. diners.

Enaxí que fon atrobat per just e clar compte que egualades reebudes ab dates, mesions, diornals e salaris e contractes, haurie més reebut que donat, ço és mil .CCCC.XXII. sous, .I. diner.

Enaxí que és ver e cert per evidència del dit compte per lo dit n’Arnau Real, diputat, donat de les dites reebudes e dates per ell fetes que encara reste e roman en poder del dit n’Arnau Real mil .CCCC.XXII. sous, .I. diner.

Ítem, fon proposat per lo discret en Bernat Pelegrí, notari, que com en la qüestió que en Johan de Monçó, vehín del loch de Almaçora, \òlim de la vila de Castelló/, ha³⁴⁹ ab los \tunch justícia e/ jurats passats, per rahon de la demanda de injúries contra aquells e tunch justícia proposada, se fossen fetes diverses scriptures en poder d’en Andreu \Martí/, notari e scrivà del honorable consell, ||^34r per ço com yo entrevingu[í] en lo dit pleyt axí com a procurador³⁵⁰ [dels] tunch \justícia e/ jurats de la dita vila. Et lo dit scrivà hagués feta [...]ar a ell una letra de vet que dins cert terme en la dita letra [...]t offich explicar hagués feta paga al dit scrivà de les [di]tes scriptures [e] ell hagués requestes [...] de principals seus que y donassen recapte en manera que ell fos solt del dit vet, a axí matex que fos pagat de sos trebaylls e afanys que havie sostenguts per càrrech de la sua procuració. Ítem, fon enadit a la sua proposició per lo discret en Bernat Hostalés, tunch justícia, que com per lo honorable consell tunch celebrat fos estat promés de guardar de dan ell e los jurats contra los quals ladonchs fonch intemptada la dita demanda. Et lo dit en Johan de Monçó los fos condempnat en les mesions segons que per actes appar, e no poguessen haver llur procés. Per tal notificaren les dites coses al dit honrat consell que y degués provehir en manera que·l dit procés se hagués com fos perill en la triga e que fossen preservats de dan. Lo consell acordà que·l dit síndich haje diners e que compte ab lo dit scrivà les dites scriptures e que pach aquelles aytant com muntaran \e altres mesions que si sien fetes/ e que·n face relació e serà-li feyt albarà et que·l dit procés sie haüd de aquell a qui fonch comanat com segons appar per letra del dit en Guillem Herau als jurats tramessa ell ha³⁵¹ reebut lo dit procés per mans d’en Nadal d’Alguayra qui lo y portà lladonchs a València.

Lo honrat consell de la vila de Castelló, per bé, profit e utilitat de la cosa públicha, stablí e ordenà que alcun hom strany o privat \de qualsevol ley, condició o estament sie/ no gos o presumesqua fer o fer fer alcun pont o ponts en los escorredors, ço és en l’escorredor de la Mar, en l’escorredor de Benizeyt, en l’escorredor appellat d’en Trilla, en l’escorredor appellat de la Plana, e en l’escorredor appellat d’en Rodrigo d’Arenys, sots pena de .V. sous per quantes que vegades contrafarà, applicadors ço és lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila et lo terç al acusador.³⁵² Et semblant pena dels dits .V. sous encorreguem e cometen aquell o³⁵³ aquells qui en los dits scorredors hauran feyt pont, o ponts, si donchs dins dos dies comptadors aprés publicació de la present crida a avant aquells \qui los dits³⁵⁴/ ponts o pont hic hauran³⁵⁵ feyts no desfaran o amouran aquells, tornan al primer estament. Et que·l justícia qui ara és o per temps serà puxe fer execució \e levar/ les dites penes dels contrafahents ab acusador o sens acusador. Et que·l dit present stabliment dur aytant quant al dit honrat consell plaurà e no pus.

[Fer]ma d’en Guillem Miró, balle, savu·l dret de senyor.

||^34v Posthea vero die iovis, .VIIIª. febroarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo, Ramon de Belsa, saig e corredor \públich/ e crida, trompeta de la dita vila, cridà e publichà lo present stabliment en la plaça de la desús dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Tauhenga en nom e veu d’en Bernat Andreu, tudor dells fills d’en Nicholau Clarevaylls, deffunct, que com al dit en Nicholau estant catiu en terra de moros alcunes quantitats en singularitat fossen estades acaptades \e lexades/ a aquell, que supplicave al dit honrat consell que les dites quantitats fossen donades e delliurades al dit tudor per aydar al matrimoni de la filla del dit en Nicholau quant Deus volgués que·s fes lo dit matrimoni. Lo consell acordà que tot ço que qualque cosa³⁵⁶ en singularitat fos estat lexat o acaptat al dit en Nicholau Clarevaylls, que sie donat e delliurat al dit en Bernat Andreu tudor desús dit.

Ítem, fon propossat per lo discret en Guillem Feliu, notari, per nom d’en Goçalbo Sanç qui és catiu en terra de moros, que com en Pere Daudé, mercader de València, los haje scrit que si han la moneda que ell los haurà lo dit Goçalbo a Pasqua Florida propvinent. Et per part del dit en Goçalbo Sanç en lo acapte que se·s feyt als .III. catius e ço que en singularitat és estat acaptat³⁵⁷ e lexat al dit Goçalbo vendrie a part del dit en Goçalbo .XL. florins e de aquells los havie dit en Domingo Bataller que podien fer compte. Et per la part del dit en Nicholau que li’n venen .XX. florins com solament se degue applicar als .II. catius qui resten en la dita terra catius, e no altres. Per ço supplicà al dit honrat consell que li degués prestar los dits .LX. florins com ell se proferís donar bones seguretats e fermances de aquell a volentat del dit honrat consell. Lo consell acordà que·ls dits .LX. florins sien prestats al dit en Guillem Feliu per a obs de la rempció d’en Goçalbo, lo dit en Guillem Feliu asseguran aquells ab bones fermances e principals deutors e obligats e no en altra manera.

Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça que com en Pere de Nesa en lo dia que·ls dits catius foren cativats fos estat ell semblantment pres per moros \e és catiu de present/. Et los seus antecessors fossen estats³⁵⁸ vehins e naturals de la vila de Castelló. Et lo dit en Nicholau Clarevalls fos mort en lo dit cativatge segons que ere stat rahonat per lo dit en Johan Tauhenga desús. Et lo dit en Pere de Nessa fos estat acullit en lo acapte dels dits tres catius per volentat del dit honrat consell de cert temps a ençà \ans de la mort del dit en Nicholau/ segons que per notament feyt per lo dit honrat consell pot e deu apparer, per ço supplicà al dit honrat consell que en ajuda del rescat o reempceó fahedora del dit ||^35r Pere de Nessa fos acullit e donada part de ço que pertanguera al dit en Nicholau del acapte³⁵⁹ feyt en general als dits .III. catius si fos viu. Lo consell acordà que la quantitat que vendrà a part del dit en Nicholau Clarevaylls del dit acapte exceptat ço que en singularitat li serà estat lexat acaptat o donat, que aquella dita quantitat sie dividida e departida per eguals parts entre los dits Guillamó Matheu, Goçalbo e Pere de Nessa, catius.

Lo consell manà ésser feyt albarà a·n Guillem Feliu de .XLII. sous que munten les scriptures que ell, axí com a scrivà dels honrats diputats ha reebudes per part de la dita vila \en la qüestió d’en Pere Lòppiç/. Ítem, d’altra part de un florí per sos trebaylls e afanys de aydar al scrivà dels honrats jurats a fer compres e vendes e de aregllar lo libre de .IIII. sous, .VI. diners per lliura als peyters.

Ítem, fon proposat per lo dit en Guillem Feliu en nom d’en Ponç Dezponç, lo qual havie treyta la céquia Major de la vila de Castelló a escurar e aerbar a cert temps, que com per lo diluvi que ere estat poch temps ha passat en la dita vila e terme de aquella fossen cayguts alcuns ribaços en la dita céquia e aquells, segons sèrie de la carta, no·n sie tengut de traure, et alcuns ne sien estats treyts, per ço supplicà al dit honrat consell que li hagués misericòrdia e que·ls ne fes traure de la dita céquia com ne vingués dan a la dita vila gran. Et que si·l dit en Ponç Dezponç los havie a traure que si desfarie e que a la vila no serie res, et que no·l volguessen desfer. Lo consell acordà que jatsie que la vila no y fos tenguda en traure los dits ribaços, que sens prejuhí que·l dit síndich li pach la meytat de ço que ha costat de traure.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, que com a ell fos estat acussat que un hom de la dita vila qui havie muller se jahie ab una dona maridada e que açò li ere prest e apparellat de fer mostrar si aquell volie seguir lla on ell li dirie, e aquell dit justícia per evitar scàndell o que la muller de aquell qui fehie lo dit adulteri ab lo dit hom no matàs lo marit de aquella, e lo acusador lo instigàs que li donàs son terç de la pena del establiment que ere estat feyt per lo dit honrat consell en temps passat, per ço notificà al dit honrat consell que volie que ne enseguís e si·n levarie la pena contenguda en lo dit stabliment. Lo honrat consell vista la pràticha del dit establiment e attés lo scàndill, perill e morts que leugerament se porien enseguir, revo-||^35v ca e hac per revocat lo dit stabliment de la dita rahó en temps passat feyt, axí per lo temps passat com per lo temps esdevenidor, e que de aquell per lo dit justícia axí per lo temps passat com per lo temps esdevinidor no puxe ésser usat ne levades penes per [part] de aquell.

Ítem, on proposat en lo dit consell per lo honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, que com ell en nom de la vila hagués a pagar diverses e grans quantitats [de] diners a diverses persones e no tingués diners de la vila ne sabés de on ne pogués haver, per ço notificà al dit honrat consell que fes per manera que hagués diners ab què pogués pagar ço que li demanaven e ço que ell devie e per lo dit honrat consell ere estat manat fer³⁶⁰ albarà. Lo consell acordà que per pagar ço que ere degut per lo dit síndich e per haver diners a mesions a la vila que sien fetes cèdules a .IIII. diners per lliura.

Dimecres, a .XXVIII. de febrer any .M.CCC.XCº. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, en Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Berenguer Miró, Bernat Cavaller, Pere Muntanyà, Jacme Roig, Miquel Gaschó, Pere Pintor, Berenguer Gillabert, Romeu Bonet, Guerau Canet, Bernat Bosch, Ramon Johan, Bernat Andreu, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, Arnau de Peralta, Pere Strader, Nicholau Squerre, Salvador Penafell.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com lo dit honrat consell en lo present any hagués ordenat que·ls pescadors o venents peix en la dita vila haguessen a vendre en Carnal als fors ordenats en Carnal, tro al temps de la Quaresma, per tal los dits honrats jurats dixeren que en lo temps present de la Quaresma fos provehit e ordenat la manera e com los dits pescadors o venedors de peix vendrien aquells en Quaresma. Per tal lo dit honrat consell ||^36r feta la dita proposició concordantment feu legir los stabliments e ordinacions fetes en temps passat en lo temps de la Quaresma ço és la ordenació feta per lo dit consell a .XV. dies de febrer en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXXII. ab los capítols consequtius, lo primer dels quals dits capítols comence, Ítem, que alcun pescador o pescadora estrany o privat no gos etc. Et lo últim dels dits capítols comence: Ítem, ordenam, e fineix partidora ut supra.

Et lests los dits stabliments e ordenacions, consideran aquells ésser bons e útils al ben del comú de la dita vila, lo dit honrat consell volch que aquella dita ordenació, sots lo dit kalendarii ordenada e feta en lo dit temps de Quaresma, fos servada e tenguda per los dits pescadors o [vene]dors de peix ab los dits capítols consecutius e fets ensemps ab la dita ordenació. Emperò que per la present ordenació no fos feyt prejuhí a la ordenació o stabliment per lo dit honrat consell feyt en portar lo peix a la pescateria tota ora de dia e de nit que aquell dit peix serà portat a la dita vila, ans aquell sie e romangue en sa força e valor.

Ítem, fon proposat per lo honrat en Pere Moster, un dels \àrbitres/ diputats \e ellets/ per part de la dita vila ensemps ab en Bernat Cabeça³⁶¹ en lo feyt de Terol, que com ells haguessen a estar al loch de Villaformosa per decissir e determenar ensemps ab los altres àrbitres elets per part de Terol la qüestió del feyt \de la entrega/³⁶² que la vila de Castelló³⁶³ demane. Et per part de Terol semblantment ere demanat sots pena de cent florins d’or applicadors a la part obedient, per tal lo dit en Pere Moster notificà al dit consell si li plahie que ell³⁶⁴ e sos companyós qui ja \hic/ eren estats hic anassen o no, e que si al dit consell plahie que de ço del seu reembrie .II. florins. Lo consell acordà que·l dit en Pere Moster ensemps ab en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, advocat, e axí com a procurador substituhit d’en Pere Miquel, qui ja hic ere stat axí com a síndich, attés que·l dit en Pere Miquel havie proposat que ell no y porie anar per les mercaderies que havie a rebre de present dels carnicers de la dita vila e de altres, hoc e axí matex que pus lo dit en Pasqual Ferrando hic anave per advocat que axí hic podie entrevenir axí com a síndich e que estalviarien .X. [sous] per cascun jorn a la vila, e en Guillem Feliu axí com a scrivà.

||^36v Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, albarà o albarans de les quantitats que havie pagades e despeses per la dita vila a diverses persones.³⁶⁵

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt albarà al dit en Pere Moster de cinch dies que anà al loch de Almaçora per afers de la vila e a·n Pasqual Ferrando de .IIII. dies e³⁶⁶ als hereus d’en Guillem Trullols de .II.³⁶⁷ dies a rahó de .V.³⁶⁸ sous. Ítem, al dit en Pasqual Ferrando de .III. dies que estech entre anar, star e tornar de València per parlar ab mossén en Roger \a rahó de .VII. sous per cascun jorn/ per profit de la dita vila que havie ja tramés letra als jurats que li trametessen un d’aquells per parlar ab ell, a rahó de .VII. sous per cascun jorn.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt albarà al dit en Pasqual Ferrando de .III. dies qui estech a València entre anar, star e tornar, axí com administrador de les rendes del senyor rey per fer paga del preu de les dites rendes de .VI^M. sous, que són deguts en la ciutat de València a certes persones, lo .XV. dia de febrer, a rahó de .X. sous que·ls se retingue. Ítem, de altra part \manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster/ de .V. dies a la dita rahó qui estech a València per satisfer als duptes que eren stats feyts per en Lagostera, maestre racional del senyor rey, \al³⁶⁹ compte del dit en Pere/ de les dues annades que \el dit en Pere Moster/,³⁷⁰ òlim administrador, havie tengudes e administrades. Ítem, al dit en Pasqual qui ha bestrets a·n Domingo Johan qui portà³⁷¹ letra d’en Lagostera que donassen los comptes, \.XII. sous/. Ítem, a un correu qui portà translat dels duptes que fehie en Lagostera en la reddició del compte del dit en Pere Moster, .III. sous.

Die sabbati, secunda marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon tengut e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Feliu, lochtinent del honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Ba-taller e ||^37r Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: en Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Ramon Johan, Bernat Bosch, Guillamó Català, Pere Strader, Nicholau Squerre, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gilabert, Pere Oliver, Salvador Penafell, Miquel Gaschó, Guerau Canet, Romeu Bonet, Berthomeu Pèriç, Guillamó Palau, Jacme Roig, Ramon de Tous, Berenguer Guitart, Berenguer Miró, Bernat Cavaller e Arnau Sala, maestre Domingo Rodrigo e en Bernat Pelegrí, notari.

En lo qual dit consell lo honrat mossén Pere d’Artés, maestre racional de la cort del senyor rey, presentà al dit honrat consell e jurats una letra del³⁷² molt alt senyor rey, closa e sagellada ab lo segell menor del dit senyo<r>, la tenor de la qual és ut sequitur, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà del dit honrat consell e jurats, fon lesta en plener conseyll:

Lo rey.³⁷³

Pròmens. Sapiats que nós havem manat al amat nostre mossén Pere d’Artés, maestre racional de la nostra cort, que·n faça fer alcuna obra qui és fort necesària en lo nostre reyal de València, la qual obra nós havem e tenim fort acor<d>, e en special car sens aquella nós com fossen allí no poriem posar en manera alguna en lo dit reyal. Et com nós prestament, si plau a Déu, hi entenam ésser e no hajam diners al present de que·s puxa fer la dita obra, per ço vos pregam afectuosament que en tot ço e quant lo dit maestre racional vos dirà e us explicarà de part nostra, conullats dar plenera fe e complir-ho per obra, si de res nos entenets a servir e complaure. Certificants-vos que·l servey que ara nos farets haurem en son cars e loch a memòria.

Dada en Barchinona, sots nostre segell menor, a .VII. dies de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.

Rex Iohannes.

Et lesta e presentada la desús dita letra, encontinent los dits honrat consell e jurats dixeren que eebien la desús dita letra ab humil deguda reverència e honor, supplicant al dit mossén en Pere d’Artés que sobre aquella serie haüda delliberació, e aquella delliberació haüda, resposta a la dita letra e creença de e per part del senyor rey per vigor de la dita letra explicada.

Paulo post dicta die, lo dit honrat consell explicà la resposta al dit molt honorable mossén en Pere d’Artés de la dita letra e creença [per a]quell explicada en la forma següent:

||^37v Ço és, que com les rendes e dret del senyor rey de la vila de Castelló fossen empenyorades, et salva al altea del dit senyor rey e honor del dit mossén en Pere d’Artés, maestre racional, fos contra los pactes e promissions del empenyorament de les dites reendes, supplican a aquell en persona del dit senyor rey que hagués per scusats los dits consell, justícia e jurats en no enseguir la³⁷⁴ explicació e requesta per aquell feta.

Et feta la dita resposta, encontinent lo dit molt honorable mossén en Pere d’Artés pregà e requerí lo dit consell que, com lla llur requesta no \entenés ésser/³⁷⁵ dampnosa al dit consell, que per reverència del dit senyor rey e per honor de aquell deguessen lo dit acord o resposta millorar. Lo qual dit consell comanà als dits jurats que responessen al dit mossén en Pere d’Artés per moltes rahons perseverants en la desús dita resposta. Et que d’aquí avant la volentat e ordenació del dit consell no fos pasada.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Ramon de Tous que com ell e tots los consellers qui ara són e aprés que fon ordenat lo quitament són estats consellers, justícia e jurats, han jurat e feyt homenatge de donar favor al feyt del dit quitament. Et molts \de la dita vila/ tinguen e posehixen diverses possesions dels quals no porien ni poden mostrar títol de compra ni de establiment, que per los síndichs passats \ni present<s>/ los sie stat feyt, e aquells béns no són estats quitats ni de present paguen peyta alcuna, ans se tenen aquells sens pagar la peyta ordinària ni altra talla imposada per la dita vila. Et de aquells dits béns se porie fer gran quitament e aydarien a les col·lectes de les mealles, per ço notificà al dit honrat consell les dites coses³⁷⁶ que y degués fer alcuna provesió que fos bona. Lo consell acordà que sie feta crida pública que tot hom \o tota dona/³⁷⁷ strany o privat, de qualsevol ley, condició o estament, sie que tingue terra, vinya o altra qualsevol possesió \la qual/ per los síndichs passats ||^38r o present li \sie/³⁷⁸ stada venuda o establida \que no fos atrobada en taxa de peyta/ que degue³⁷⁹ mostrar la carta de la dita compra o establiment, o mostrar com haje quitat e que tingue en peyta o li sie mès en libre de comptres e vendes, als dits honrats jurats dins cert temps, en altra manera que si no u faran, que la vila s’o puxe pendre e alienar a qui·s volrà, axí com a cosa³⁸⁰ pròpria de aquella.

Disapte, a .IX. de març, any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Guillem de Ripoll, Ramon Johan, Arnau Sala, Ramon de Tous, Berthomeu Pèriz, Guillamó Palau, Salvador Penafell, Nichoalu Squrre, Berenguer Solà, Jacme Roig, Lorenç Tauhenga, Bernat Cabeça, Miquel Gaschó, Berenguer Marçal, Bernat Cavaller, Pere Strader, Berenguer Miró, Guerau Canet, Pasqual Franch, [Arna]u de Peralta, Bernat Pelegrí, Guillamó Gomar.

||^38v En lo qual dit consell fon feta relació per los honrats en Pere Moster e Pasqual Ferrando per ells e per en Bernat Cabeça, arbitre ensemps ab lo dit en Pere Moster sobre lo article o qüestió que ere stada romasa a decisir del feyt del montago, ço és que ells eren stats lo dicmenje proppassat al loch de Villaformosa e allí avien trobats Miquel Péreç de Medes, \Johan Arauet/ e Pero Sercolla, qui hic eren per part de la ciutat e aldees de Teroll, e foren tots ensemps en un loch e parlant dels dits affers trobaren que·l compromés que ere stat feyt entre les dita ciutat e aldees \de Teroll/ de una part e ells per part de la dita vila de Castelló de la part altra ere finit. Enaxí que en res no·n havien pogut enantar però que·ls havien dit que de nou fos feyt compromés sobre lo dit article com allí hagués síndich axí per la dita ciutat e aldees de Teroll ab poder bastant de fer atorgar e fermar lo dit compromés e que·l dit en Pasqual³⁸¹ havie dit que ell ere substituhit d’en Pere Miquel, síndich, e que no havie poder de fermar lo dit compromés però que·n parlarien al consell e qualque cosa lo consell ne acordàs, que de allò ells los trametrien letra e resposta, e per tal forma se partiren del dit loch.

Et feta la dita relació, lo dit honrat consell acordà que fos scrit als desús dits certificats los que per occupació de affers no havien pogut ajustar consell, però que farien son esforch e poder de ajustar aquell, e tengut lo dit consell certificar aquells de ço que per lo dit consell serie acordat.³⁸²

Lo consell dix que desplahie a aquell com lo temps ere finit. Et que per les quantitats les quals la universitat havie a cobrar que altra vegada fos compromés \en les persones desús dites/, e decontinent los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster dixeren que no reebrien càrrech de compromés³⁸³ noveyll pus lo primer ere finit. Et per ço lo dit consell acordà que fos scrit per los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster al honrat don Johan Arauet de la intenció e acord del dit consell.

Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster e Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando e Guillem Feliu de .IIII. jorns qui eren estats fora la dita vila al lcoh de Villaformosa per lo feyt de Terol, ço és, a cascun de aquells de .XL. sous que són en summa .CLXXX. sous.³⁸⁴

L’onrat consell de la vila de Castelló per bé e utilitat de la cosa públicha et per ço com per experiència ere vist e atrobat que·ls porchs e lo bestiar lanar stalviarien los guareyts e acapten les vinyes del terme de la dita vila de que s’ere \ seguit/, e·s seguie gran dapnatge als vehins e habitants en la dita vila, per tal lo dit honrat consell concordantment e en alcuna cosa no discrepant stablí e ordenà que null hom strany o privat ||^39r vullés carnicers o altres qui compraran o hauran moltons per desfer en les carniceries de la desús dita vila, no sien tan ossats que gossen o presumesquen metre o fer metre alcun linatge del dit bestiar³⁸⁵ \ni/ porchs en blats, vinyes, guareyts, moyls o no molyls, caliuoses o no caliuoses del primer dia de setembre prop vinent a avant.³⁸⁶ Et si u faran que sien encorreguts per cascuna cabeça del dit bestiar lanar en pena de .VI. diners, e per cascuna cabeça dels dits porchs en pena de .VIII. diners. Et cinch sous la guarda, donadós e partidós ço és \la meytat/³⁸⁷ al senyor rey. Et l’altra meytat al senyor de la proprietat o heretat, e si guardià hic haurà que la dita meytat sie partida terç per terç. \Et si seran atrobats los dits porchs o bestiars en les dites vinyes, blats o guareyts segons dit és de nit que paguen les dites penes en doble/. Revocam en totes coses e per totes lo establiment toquant als carnicers e altres que aseguren bestiars per tallar en les dites carniceries de la dita vila.

||^39v Dimarts, a .XII. de març any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Miquel Gaschó, Pere Pintor, Salvador Penafell, Berenguer Guitart, Nicholau Squerre, Miquel Marbruscha, Bernat Andreu, Berthomeu Giner e Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Ramon Johan, Pere Strader, en Guillem Johan, Guillamó Palau, Johan d’Alçamora, Bernat Cavaller, Berthomeu Pèriz, Romeu Bonet, Guerau Canet, Arnau Sala, maestre Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com ells en lo dia de disapte proppassat haguessen haüda una letra d’en Guillem Erau, síndich de la dita vila³⁸⁸ e ciutadà de València, \del feyt de les egües de la sentència que ere stada donada contra la vila e condepnada en les mesions/, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà del dit honrat consell e jurats a requesta de aquells en plener conseyll fon lesta, per ço dixeren e notificaren al dit honrat consell les dites coses apparellats de fer e enseguir ço que al dit honrat consell plaurà. Lo consell acordà sobre lo dit feyt que en Pasqual Ferrando, qui sab la³⁸⁹ qüestió de les dites egües e hic és entrevengut en los dits affers, que vaje a la ciutat de València e que parle ab micer Berthomeu que orden la appel·lació³⁹⁰ contra la dita sentència, e que aquella pos denant los jurats de la ciutat o denant qui·s pertangue en Guillem Erau, síndich, e que·n requerien carta pública³⁹¹ e que la face fer en forma pública al scrivà qui la dita appel·lació reebrà e legirà, en cars que aquella no li volguessen reebre o admetre. Et per ço, sí e en cars que·l dit micer Berthomeu del Mas no vol[gués] ||^40r ordenar la dita appel·lació, que·l dit en Pasqual Ferrando la ordenàs, e que aquella posàs axí com a síndich³⁹² substituhit d’en Berenguer Guitart, síndich als pleyts, \lo/ qual fos³⁹³ substituhit³⁹⁴ en cars que·l dit en Guillem Erau recusàs per no ésser maltractat ab los jurats de la dita ciutat de posar aquella dita appel·lació.

Dissapte, a .XVI. de març, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor. M.CCC.XC. dos.

Fon tengut e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich, ab so de trompeta, en lo qual foren los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en berant Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Pere Ribarroja, Berenguer Sala, Berthomeu Bosch, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, Ramon Johan, Berenguer Marçal, Salvador Penafell, Berthomeu Pèriç, Pere Oliver, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Pere Muntanyà, Guerau Canet, Bernat Cavaller, Miquel Gaschó, Guillamó Palau, Guillamó Català, Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Ramon de Tous, Johan d’Alçamora.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells en lo dia de divendres proppassat haguesen haüdes dues letres, una d’en Guillem Erau, \síndich/, e altra d’en Guillem Feliu, qui ere a València, les quals hoyrien e foren lestes en lo dit consell plener per mi, Pasqual Bataller, scrivà del dit honrat consell e jurats. Et lestes aquelles,³⁹⁵ notificaren al dit consell ço que per aquells los ere stat escrit, tramés e en les dites letres se contenie, ço \és/, que ja havien hoyda la letra que·l dit en Guillem Herau los havie ja tramesa que·ls jurats \de València/, de paraula e sens scrit, havien donada sentència de les egües contra nosaltres, e que·ns havien condepnats en les mesions. Et ara,³⁹⁶ en les dites dues letres se conté que han taxades les dites mesions e que pujen a cent .XII. florins, e sous més. Et \que/ per ||^40v haver aquelles ja havien fetes emparar totes e qualsevol bèsties o coses que fossen de hòmens de Castelló e, en special, havien emparades e entenien a vendre lo rocí d’en Bernat Colomer e lo mull d’en Jacme Roig e d’altres. Per tal dixeren en lo dit consell que·ls plàcie acordar per quinya forma volrà lo dit consell que y sie provehit ans que més mesions no s’ic facen. Lo consell acordà que·ls dits .CXII. florins e .IIII. sous sien trameses a València e que·ls donen per aquella forma que micer Berthomeu consellarà en manera que apparegue que axí com a forçats pagam les dites mesions, e que açò sie en càrrech dels dits honrats jurats e síndich³⁹⁷ de trametre la dita quantitat prestament, ans que més mesions no s’ich facen.³⁹⁸

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Jacme Coyll, jurat del loch de Almaçora, que com segons forma de la sentència arbitral entre la universitat del dit loch donada e promulgada e la universitat de la dita vila, se deguessen soguejar totes les terres³⁹⁹ del regadiu del terme de la dita vila per saber lo nombre de les jovades, e per ço encara com alcuns hòmens de Almaçora entendran en traure la céquia a escurar e erbar segons que és stada delliurada per los dits jurats qui de present són al senyor bisbe dins lo dit loch, per ço supplicà e requerí al dit honrat consell que li plagués de haver bon acord sobre ço que per aquell de part de la universitat del dit loch los ere stat explicat e proposat. Lo consell acordà que les terres que són del regadiu de la céquia Major que sien soguejades per quadrelles, e que aytantes jovades com muntarà la quadrella que allò sie scrit, abatuts cèquies e cavallons que no vajen en compte de la terra, e de present taxe al dit en Bernat Cavaller e a·n Pere Marquo, soguejadors, per llur salari de cascun jorn, ço és a cascun de aquells .III. sous. Et al hom o scrivà qui tendrà la corda e scriurà \lo nombre/ [de les] ||^41r dites terres, per salarii de cascun jorn .II. sous. Et que si la universitat de Almaçora tramet ací soguejador qui sie assistent al dit soguejar, e scrivà per scriure, que feyt lo dit soguejament de les dites terres de la dita vila per semblant manera hic sie tramés per la dita vila en Bernat Cavaller, qui sie present al dit soguejar⁴⁰⁰ de les terres del regadiu del loch de Almaçora, e scrivà per scriure lo nombre de les jovades de les dites terres.

Die martis, .XXVIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e Bernat Mut, jurats. Consellers: Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Jacme Roig, Nicholau Squerre, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gillabert, Romeu Bonet, Pere Pintor, Ramon de Tous, Bernat Andreu, Pasqual Franch, Ramon Ferrer, Pere Strader, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Berenguer Guitart, Arnau Sala, Miquel Gaschó, Bernat Cabeça, Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fon proposat per en Guillamó Ferrer, àlias appellat Manoller, que com a ell axí com a guardià de la céquia Major de la dita vila stant cequier en Berthomeu Bosch, de la paga de sent Johan proppassat li sien deguts .XXV. sous per son salari a ell restants a pagar, prega al dit honrat consell que li fos manat fer albarà de paga. Lo consell manà ésser feyt albarà al dit en Guillamó dels dits .XXV. sous.⁴⁰¹

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pasqual Franch, vehín de la dita vila, que com ell hagués comprat lo molí \d’oli/ appellat d’en Merades, quondam, deffunct, lo qual és tengut sots directa senyoria del molt alt senyor rey a cert cens, fadiga e loïsme e altre plen dret emphiteòtich, e les basses del dit molí bonament no hajen scorredor per hon discórreguen aprés que·l oli de aquelles és triat en lo temps que·l dit molí mol, per la qual cosa de aquelles isqué \e hix/ grans⁴⁰² \corrupcions/ e infeccions per ço com \aquelles/ no han hon discórrer. Et serie millor per utilitat de la cosa pública, per tolre les dites infeccions e per profit del dit molí, qui és tengut sots senyoria del dit senyor rey, si al dit honrat consell plahie, que les dites basses poguessen discórrer en la dita filla appellada d’en Pinós, per canons qui passassen dejús la céquia Major de la dita vila, e les dites infeccions \e corrupcions/ cessarien e serie ||^41v gran profit e utilitat a la dita vila e als habitants en aquella. Et que ell dit en Pasqual Franch, a son cost e mesió, farie lo dit scorredor en lo dit loch. Et ell e los seus senyors del dit molí ab llur pròpria messió e despesa mantendrien e tendrien en condret lo dit scorredor. Per ço prega al dit honrat consell que pues alcun dan a la dita vila no venie, que li plagués donar licència de fer lo dit scorredor majorment que·l molí de la dona na Estella, appellat de na Guimerana, qui no és tengut sots senyoria del dit senyor rey, haje e prengue scorredor per a llur basses en la filla del molí Soterrani, e açò és cert e està en veritat e que·l dit seu molí no⁴⁰³ deje ésser de pijor condició que·l dit molí de la dita dona na Estella. Lo consell, entesa la dita proposició del dit en Pasqual Franch, acordà que·l dit en Pasqual Franch a son cost e mesió face e puixe fer lo dit scorredor en lo dit loch a conexença dels dits honrats jurats per bé del comú e utilitat de la dita vila. Et que·l dit en Pasqual Franch per ell e per los seus, per tots temps, sien tenguts de ço del llur propri tenir en condret lo dit scorredor en cars que·s derruís o·s trenquàs, e de açò face carta a la dita vila e oblig sos béns. Et si e, en cars que per rahon del dit scorredor de present o en esdevenidor aclun dapnatge a alcun hereter \ne venie/ o de ncesitat havie a pendre terra per obrir e sostenir aquell, que·l dit en Pasqual Franch e los seus hajen a pagar e satesfer aquell dan⁴⁰⁴ com lo dit consell atorgue de fer lo dit scorredor al dit en Pasqual Franch quant pot e en ell és per tolre les dites infeccions e corrupcions que se’n seguexen, e per augmentció del censal del dit senyor rey sens prejuhí emperò e dampnatge de altre.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per <lo> honrat en Pere Moster, jurat, que com ell, per evitar més mesions que leugerament se pogueren fer si no ere donat recapte a pagar les \quantitats per les/⁴⁰⁵ quals \los/ jurats de València havien fetes \vendre certes bèsties/⁴⁰⁶ de hòmens de la vila de Castelló en públich encant, per rahon de les despeses en les quals lo síndich de la dita vila ere estat condempnat per la qüestió de les egües d’en Guillem Segarra, de València, fos estat a la ciutat de València e hagués pagat los preus de les dites bèsties a aquell qui les havien comprades e per lo rescat hagués lexat vendre la sua mulla, la qual li tragué en Ayç de Villareal per ço que no apparegués que voluntariament ell pagàs les dites quantitats. Et de la sentència que·ls dits jurats donaren de nua paraula sens scrit lo discret en Guillem Herau, axí com ||^42r a síndich, se fos appel·lat, la qual appellació li fon⁴⁰⁷ denegada e de la dita denegació e taxació de mesions altra vegada lo dit en Guillem Herau se fos appel·lat e request carta pública, la qual per mi, Pasqual Bataller, scrivà dels dits honrats jurats, en presència del dit honrat consell fon lesta ensemps ab una letra que portà del dit en Guillem Herau dels motius que·ls dits jurats havien fets en donar e promulgar la dita sentència, per ço dix, notificà al dit consell, lestes les dites carta e letra, que y provehís pus que les appel·lacions tenien les quals havie ordenades micer Berthomeu del Mas e que dins .XXX. dies se havie a representar aquell qui les portave denant lo senyor rey, o sa audiència. Et que·l dit micer Berthomeu li havie dit que lo consell hic trametés un hom discret e savi qui u sabés rahonar al dit senyor que li denyàs per llur mercé de resservar-se en si lo feyt tro que·l dit senyor rey fos dins lo regne de València, com de present altra justícia no porien aconseguir majorment pus havien feta fer la dita execució de les dites mesions.

Et lo dit honrat consell entesa la dita proposició e relació feta per lo dit en Pere Moster, \attés/ que dins los dits .XXX. dies la dita appel·lació se havie a presentar denant lo dit senyor al[...] que serie deserta, acordà⁴⁰⁸ que per los dits affers a exercir e fer que y anàs lo dit en Pere Moster, qui sabie lo feyt en què estave, lo qual per lo dit honrat consell per més veus, \com fos discorde del misatger/, fonch elet en misatger per anar al dit senyor rey, ço és lo dit en Pere Moster.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Moster que com ell hagués pagades diverses quantitats per la dita qüestió de les egües e hagués estat .V. dies a la ciutat de València, que li fos feyt albarà de tot. Lo consell manà que li fos feyt albarà de les quantitats que havie pagades, les quals declarà en presència del dit consell e dels dits .V. diornals a rahó de .VII. sous per cascun jorn.⁴⁰⁹

||^42v Dimarts, a .XVI. de abbrill any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor e crida, trompeta de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. Pere Moster, Pasqual Ferrando, Bernat Mut e Domingo Bataller, <jurats>. Consellers: Berenguer Guitard, Bernat Andreu, Romeu Bonet, Pere Oliver, Pere Muntanyà, Michel Gaschó, Ber thomeu Bosch, Bernat Bosch, Pere Pintor, Miquel Marbruscha, en Guillem de Ripoll, Berenguer Miró, Guillem Palau, en Guillem Català, Johan d’Alçamora, Berenguer Gillabert, Arnau Sala, Guerau Canet, Ramon de Tous.

En lo qual dit consell fon donat compte e rahó per lo honrat en Berenguer Moliner, diputat ensemps ab d’altres a rebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura, de les quantitats per aquell reebudes de la col·lecta de la festa de Nadal proppassada.

Et primerament en presència del dit honrat consell, una e moltes vegades fonch comptat e asumat tot ço e qualque cosa <que> lo desús dit en Berenguer Moliner, axí com a diputat, havie reebut per via del dit quitament. Enaxí que ab mil e .CCCC.XXII.⁴¹⁰ sous, .I. diner que·l dit en Pere Miquel tenie en son poder, los quals lo dit en Berenguer Moliner reebé de aquell, fon atrobat clar que·l dit en Berenguer Moliner per rahon del dit quitament havie reebut .III^M.CCCC.XLVII. sous, .I. diner.

Ítem, enaprés lo dit en Berenguer Moliner en presència del dit honrat consell dix que havie quitats de la dona na Caterina, muller quondam d’en Jacme Ferrer, congrer de València,⁴¹¹ .CCC. sous censals per preu de .III^M.DC. Dels quals mostrà carta de revenda feta per la dita dona a la universitat, reebuda per en Jacme Garcia e mostrà la carta dels dits .CCC. sous censals que la dita universitat li fehie cascun any, a .IX. del dit mes de abril, .III^M.DC. sous.

Ítem, que havie pagats de prorata a la dita dona dels dits tre<e>nts sous censals per lo temps passat, .CC.LXV. sous.

||^43r Ítem, que havie fetes de mesions entre anar, star e tornar, per fer lo dit quitament e contracte de revenda e soltament de emperes que eren estades fetes⁴¹² a·n Guillem Feliu, notari, qui portà la dita quantitat a la dita dona, .XLV. sous.

Enaxí que fon atrobat per lo dit compte que eguallades reebudes ab dates, e dates ab reebudes, que·l dit en Berenguer Moliner havie més despés e pagat que no reebut, ço és los quals lo dit en Berenguer Moliner ha a cobrar .CCCC.LXII. sous, .XI. diners.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Guillamó Miró que com ell per manament dels honrats jurats fos anat ab los hòmens qui·s dien monteros a les marjals per mostrar a aquells los passos e per ajudar-los a cremar les marjals, com dixen que·ls dits monteros si la marjal se podie cremar que exermarien los porchs senglars. Et se’n fos trigat de sos affers per .V. jorns, per ço prega al dit honrat consell que dels dits trebaylls lo degués satisfer.

Et lo dit en Pere Moster narrà largament la sua misatgeria que havie feta al senyor rey e tot ço que hic havia pogut fer, ço és que del feyt de la appel·lació de les egües micer Guillem de Vayllsecha, vicicanceller del dit senyor rey, li havie dit, no donant conseyll, que entenie que·l dit senyor rey, attés que Castelló havie per sospitoses tots los juristes de València, que assignarie jutge en loch competent a la dita appel·lació però que haurien sí a fer grans mesions per què ell, veent que·l senyor rey no podie assí reservar lo dit feyt e que si la dita appel·lació no·s proseguie que serie deserta, per evitar mesions e despeses a la dita universitat, substituhí en lo dit feyt, en les actes tan solament, lo discret en Pere Lop, notari qui ere allí per⁴¹³ la vila de Murvedre, e pregà a aquell que per evitar deserció de la appellació que cascun mes se representàs denant lo dit vicicanceller, estan e perseveran en la dita appel·lació, e que·n requerís carta públicha e que fes continuar aprés de la presentació que ell havie feta denant ell a·n Johan de Riglos, notari qui havie reebuts los actes. Et per ço que no·s volie plenir del ||^43v dit consell, dix e respòs al dit micer Guillem de Vayllsecha que ell parlarie ab lo consell e ço que·n acordàs que ell lladonchs scriurie al dit substituït per quinya forma sich haurie. Et que axí matex havie demanat que·l temps del quitament fos allargat a tres anys, per ço que·s poguessen quitar los que no s’eren quitats. Et que un diner per dret de sagell ni per altra manera la dita vila no·n volrie haver donat. Et que·l dit micer Guillem de Vayllsecha li havie respost que la cort, \axí/ per reverència de la pasió⁴¹⁴ de Nostre Senyor Jhesuchrist⁴¹⁵ com de la Resurrecció, que no usarie tro passada tota la semana de Pasqua. Et que lladonchs ell ne parlarie ab lo dit senyor rey e que entenie que acabarie però que a costar haurie a la dita universitat. Per tal lo dit en Pere Moster notificà al dit honrat consell tot ço que havie enantat en los dits feyts⁴¹⁶ per ço que·l dit honrat consell hic provehís segons que ben vist li fos.

Ítem, lo dit en Pere Moster dix que com ell ab sa cavalcadura e un hom ab altra qui li portave la maleta de les sues robes e altres enantaments \que se’n portave/ fos estat a la ciutat de Barchinona per manament del dit honrat consell per parlar ab los senyor rey o ab son canceller, e per evitar mesions fos anat e tornat en .XIII. jorns, e per lo cuytament de les jornades qui eren estades prou grans hagués afollada⁴¹⁷ la sua mulla, ço que no volguera per .XXX. florins e⁴¹⁸ la terra ere fort cara de viandes. Et hagués despés de ço del seu proprii be .XX. florins e plus. Per ço pregà al dit honrat consell que fos per manera que·n fos guardat de dan e que li fos feta alcuna ajuda al salari. Et que li fos feyt albarà de .II. florins que havie donats a micer Tomàs Johan, qui havie fetes relació al dit vicicanceller del feyt de la dita appel·lació, e per los trebaylls e afanys que n’ach per veure e regonéxer la dita carta, e de .V. sous e .VI. diners que havie donats al dit en Johan de Rigllos que li continuàs la presentació de la appel·lació que ell havie feta, e \los/ altres actes que·s seguirien enaprés de aquella. Lo honrat consell per més veus com fos⁴¹⁹ divers de la ajuda, acordà e manà que fos fet al dit en Pere Moster albarà de retenció de .XIII. jorns a rahó de .X. sous per cascun jorn, servan la ordenació ja feta per lo dit honrat consell que són .CXXX. [...] que no li fos feta alcuna ajuda o gràcia de àls, e dels d[...] florins e mig.⁴²⁰

||^44r Dimarts, a .XXIII. de abril anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo secundo.

Fon applegat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la desús dita vila. En Pere Moster, en Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats. Consellers: Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Arnau Sala, Guillamó Català, Ramon Johan, Bernat⁴²¹ Bosch, Guillamó Gomar, Berenguer Sala, Pere Ribarroja, Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Berenguer Solà, Bernat Cavaller, Guerau Canet, Berenguer Guitart, Arnau de Peralta, Berthomeu Giner, Pere Strader, Bernat Mirales, maestre Domingo Rodrigo, Bernat Cabeça, Pere Pintor, en Guillem Johan, Johan d’Alçamora.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per los honrats jurats que com ells haguessen entés que la dona na Anthoneta, muller quondam d’en Bernat Pinell, per pagar-se de sa dot e creix fes córrer e subastar los drets e accions del dit quondam marit seu e aquells entenés delliurar prestament, segons que per lo corredor de la cort del dit honrat justícia ere estat cridat e notificat, a tot hom qui hic entenés que hic fos aliter que ell delliurarie aquells al més de preu donant. Et per ço que havien entés que·l dit en Bernat Pinell havie carta contra la universitat de la dita vila de .VII^M. sous poch més o menys, que devie a aquell del temps que·l dit en Bernat Pinell fonch síndich e clavari de la dita vila. Et per ço, ans del delliurament fahedor dels dits drets e accions del dit en Bernat Pinell, per ço que culpa alcuna als dits honrats jurats no pogués ni puxe ésser donada, notificaren les dites coses al dit honrat consell offerints-se apparellats tot ço e qualque cosa per lo dit honrat consell provehit, ordenat e manat serà. Lo consell entesa la dita proposició acordà que·l honrat en Pasqual Ferrando vaje a la ciutat de València pestament ab la dita carta o translat de aquella e que narre e recompte a micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, lo dit feyt. Et \que face per manera/ que·l dit micer Berthomeu del Mas hic prest e don son consell e ordén en lo dit feyt ço que s’i merexerà de fer per tota aquella manera que ell dictarà ni consellerà, e que port ordenat per ço que la vila no perde son dret.

||^44v Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Lorenç Valentí, pesador, que li són deguts de la derrera terça del any qui fini a .VIII.⁴²² dies del present mes, ço és de .LX. sous.⁴²³

Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Guillamó Miró qui anà per .V. jorns⁴²⁴ per manament dels jurats ab los hòmens qui meteren foch als marjals per mostrar a aquells los pasos de les dites marjals, com dixeren que exermarien les dites marjals de porchs fréstechs com se diguexen ésser caçadors de mont, a rahó de .II. sous, .X. diners.⁴²⁵

Lo consell acordà que per los trebaylls e afanys \e diornals/ que·l discret en Bernat Pelegrí, \notari/, axí com a procurador dels honrats jurats en temps passat havie sostenguts \e feyts/ en lo pleyt d’en Johan Pintor, vehín de Almaçora, que lo fessen donació <de> deu florins⁴²⁶ e que haje a pendre en compte en aquells dits .X. florins, .IIII. florins e mig que·l dit en Johan Pintor deu a la vila, los quals lo dit en Pere Moster, síndich de la dita vila, havie bestrets al savi qui acordà lo procés per part de aquell. Et que de aquells li fos feyt albarà al síndich, de paga.⁴²⁷

Dimecres, a .XXIIII. de abril anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: en Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Berenguer Miró, Guillem Català, Miquel Gaschó, Nicholau Squerre, Salvador Penafell, Berthomeu Pèriç, Romeu Bonet, Pere Ribarroja, Guerau Canet, Berenguer Solà, Pasqual Franch, Berenguer Guitart, Pere Strader, Guillem de Ripoll, Bernat \Pelegrí/, Berenguer Marçal, maestre Domingo Rodrigo.

En lo qual dit honrat consell, lo honrat mossén en Pere d’Artés, \cavaller/, conseller e maestre racional de la cort del molt alt senyor rey, presentà al dit honrat consell e jurats en lo palau comú de la dita vila ajustat una letra del dit senyor rey \en paper scrit e en lo dors de aquella/ closa e sagellada⁴²⁸ ||^45r ab cera vermella ab lo sagell secret del dit senyor rey, la qual dita letra és de la sèrie e tenor sigüent:

Lo rey.

Pròmens. Per altres letres vós havem scrit acomanants en aquelles creença al amat conseller e mestre racional de la nostra cort mossén en Pere d’Artés, pregant-vos que les restes que teníets de les nostres reendes liuràssets al dit nostre mestre racional, los quals devia per ordinació nostra convertir en la obra del nostre reyal de València, del qual és obrer major, la qual cosa segons relació del dit nostre mestre racional a nós feta, havem entés vosaltres possant-hi dilacions e excusacions fer o complir havets contradit e recusat, de què som molts maravellats, on com nós entenam, Déus volent, dins breus dies ésser en aqueix regne e posar en lo dit reyal ab nostra cara companyona la reyna e les infantes filles nostres, lo qual si acabat no ere de obrar, axí com comentat és, ho hi poríem ben posar. Et vullam que en tot cars, et si jamés nos entenets servir ni complaure de les dites nostres reendes de aquexa vila que tenits nostres, responats al dit nostre mestre racional axí com a obrer major nostre del dit reyal, pregam e manam-vos affectuosament que totes dilacions e excusacions a part posades e si jamés servir-nos entenets, segons dit és, donets decontinent les restes desús dites al dit nostre mestre racional o a qui ell volrà en nom seu, cobran emperò d’ell àpocha de reebuda car nós manam ab la present al dit nostre mestre racional que en lo temps de vostre compte, vosaltres restituhits la dita àpocha, tot ço e quant pagat li haurets per la dita rahó en vostre compte reeba e admeta, tot dubte remogut, com nós axí vullam de certa sciència ésser feyt.

Dada en Barchinona sots nostre segell secret, a .X. dies d’abril del any .M.CCC.XC.II.

Rex Iohannes.

E lesta e presentada la dita letra, encontinent lo dit honrat consell, justícia e jurats dixeren que reebien aquella \dita letra del dit senyor rey/ ab humill e deguda reverència e honor.

Et illice, lo dit honrat mossén en Pere d’Artés dix de paraula que com lo ||^45v dit senyor rey volgués venir en aquest regne e aço no pogués fer sens que \en/ lo reyal de València no hic fos cuberta una cuyna, cambra e recambra per al dit senyor e⁴²⁹ .III. scalles que sich havien a fer, e a fer les dites coses hagués mester diners. Per ço pregà al dit honrat consell que en honor del dit senyor⁴³⁰ rey qui·ls havie scrit, e per amor d’ell, que la resta de les reendes del dit senyor, les quals la vila de Castelló té empenyorades per certs censals que la dita vila en si carregà de e per a obs del dit senyor, com ell se proferís apparellat fer àpocha al dit senyor rey de la dita resta en la qual la dita vila serie guardada de tot dan, com lo dit senyor rey ni ell semblantment no hagués en propòsit que a la dita vila ne vingués dan en son empenyorament. Lo consell⁴³¹ hoyda la dita letra e la proposició feta per lo dit mossén en Pere d’Artés, acordà que en honor del dit senyor rey e per la causa exprimida en la dita letra, ab protestació que per la dació fahedora per lo discret en Pasqual Ferrando, notari, administrador del present any de les dites reendes, de la resta de les dites rendes, no pogués ésser treyt a conseqüència en esdevenidor ni feyt o enjendrat alcun dan o prejuhí a la dita vila en les cartes dels empenyoraments, ans aquelles sien \e romanguen/ en sa força, fermetat e vallor, que la dita resta que restarà en poder del dit administrador sie delliurada al dit mossén en Pere d’Artés⁴³² ab la dita pro<tes>tació, e que ell face ab lo dit senyor \rey, en la cautela que farà a la dita vila de la recepció de la resta de les dites reendes/, que·ns salvu tot nostre dret en les cartes dels empenyoraments, e per la recepció fahedora de la dita resta de e per a obs del dit senyor, no sie feyt alcun prejuhí a la dita vila en lo dret que ha \e li pertany/ en les dites reendes \de e per vigor dels empenyoraments/⁴³³ per lo dit senyor a la dita vila feyts de les dites sues reendes.

||^46r Disapte, a .IIII. de maig anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló, lo qual fon ajustat per veru de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la desús dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la damunt dita vila. En Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats.⁴³⁴ Consellers: Arnau de Peralta, Bernat Miralles, Nicholau Esquerre, Jacme Roig, Ramon Ferrer, Johan d’Alçamora, Miquel Marbruscha, Guerau Canet, Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Ramon Johan, Ramon de Tous, Berenguer Sala, Berenguer Guillabert, Pasqual Franch, Miquel Gaschó, Bernat Cabeça, en Guillem Johan.

En lo qual dit consell per los honrats mossén en Pere d’Artés, conseller \e maestre racional de la cort/ del molt alt senyor rey, e en Ramon de Soller, batlle general del regne de València, conseller del dit senyor, fon presentada al honrat consell, justícia e jurats de la dita vila, una letra del dit senyor \closa/, el dors de aquella ab lo segell menor del dit senyor rey en cera vermela empremtat segellada, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, a requesta dels desús dits, en presència del dit honrat consell plener, fon lesta e publicada, la sèrie e tenor de la qual dita letra és ut sequitur:

Lo rey.

Com en ajuda del matrimoni de nostra molt cara filla la infanta dona Yollant ab lo rey de Nàpols hajam necessària vostra bona e presta subvenció, la qual en aytal cars vosaltres e los altres naturals e sotdmeses nostres no podets ni devets scusar, pregam-vos e us requerim e manam axí afectuosament e expressa com podem, que la dita subvenció nos façats en tal manera que puxam complir a açò a que per rahon que·l dit matrimoni som tenguts e obligats. Et farets ço que devets e loablament havets acustumat e a nós per consegüent per agradable servey, que y grayrem, e us ho darem a sentir per obra en son cars e loch. Et sobre aquest fey dats plenera fe a tot ço que us diran de nostra part los amats e feels consellers nostres mossén Pere d’Artés, maestre racional ||^46v de la nostra cort, e mossén n’Aznar Pardo de la Casta, e en Ramon de Soller, batlle general del regne de València, e los dos o la un d’ells e complits per obra axí com si nós personalment ho dehiem.⁴³⁵

Dada en Barchinona⁴³⁶ sots nostre segell menor, a .XXVI. de març del any .Mº.CCCº. noranta e dos.

Guillem de Vallsecha.

In [presente] .IXº.

E lesta e presentada la desús dita letra encontinent los dits honrats consell, justícia e jurats dixeren que reebien la dita letra del dit senyor rey ab humil deguda reverència e honor.

Ítem, enaprés fon explicada per los dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller la creença del dit senyor rey, dients que com en aquest tan gran matrimoni se fossen proferts grans dons e fetes moltes mesions e havien mester grans ajudes de moneda per ço que·l dit senyor rey pogués complir ço que havie promés en ajuda del dit matrimoni, per ço pregaren e requerien al dit honrat consell en nom del dit senyor rey que la dita vila fes presta subvenció al dit senyor axí com lo dit senyor rey confiave de la dita vila, e que fes per guisa que s’avingués bé ab ells, en altra manera que haurien a fer publicar per lo notari qui ab ells anave la taxa que ere estada feta per lo dit senyor a la dita vila, e que no·n haurien tan bon mercat. Et decontinent, publicada la dita taxa, vendrie lo governador de València per fer la execució⁴³⁷ quant ells no la farien per res.

Et encontinent, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell demanaren vènia⁴³⁸ al dit honrat consell e a ells ésser atorgada⁴³⁹ la qual per los desús dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller los fon atorgada.

Et obtenguda la dita vènia, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell dixeren als desús dits mossén en Pere d’Artés e batlle que com lo dit consell per vigor de la carta del quitament que havien⁴⁴⁰ del dit senyor rey, tunch stant duch, per la qual se demostrave que·l dit senyor volie la dita vila e singulars de aquella ésser excepta de tot do per qualsevol manera fos demanat dins ||^47r .X. anys, los quals encara no eren finits, se pogués ben defendre, però que sguardant lo cars per lo qual la dita subvenció se demanave que de llur pobre poder farien la dita subvenció al dit senyor rey de ço que porien, pregants als desús dits que ells volguessen haver sguart a la misèria e inòpia que ere en aquesta vila per rahon del dit quitament, e haver-se benignament en la dita demanda per ells feta, e que fessen per manera que açò que demanarien que la dita vila ho pogués ben supportar e que no hagués a venir a despoblació com per ço que la dita vila sostenie e sosté e és carregada e oppressa de molts càrrechs, molta gent se’n ere exida \de la dita vila/ e anada en altres parts. Et que feyt loch per ells, lo consell hic acordarie per tal manera que la letra del dit senyor rey serie \servada/⁴⁴¹ e ells se’n tendrien per contents de la resposta que·l dit consell los farie.

Et enseguit ço que desús, encontinent lo dit honrat consell acordà que·ls honrats en Berenguer Moliner, justicia, e en Pasqual Ferrando ab los dos seus companyons anassen als dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller per saber llur intenció de ço que entenien a demanar a la dita vila.

Et a poch instant anats \los dits honrats jurats retornats/ feren relació al dit honrat consell de ço que havien trobat ab los desús nomenats e⁴⁴² dixeren que demanaven a la dita vila .II^M. e .D. florins. Et que ells havien-los respost que aquella quantitat la dita vila no porie pagar, ans venien encorrats de anar-se’n en altres parts ab ço poch que·ls ere romàs, com ja fossen quasi desfeyts per rahon del quitament. Et que lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller apartare-se’n d’ells e parlaren entre ells, e aprés que hagueren parlat dixeren que no podien pus baxar de mil florins, e fon-los respost segons que desús per los dits honrats jurats. Et lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller dixeren que, sguardant la misèria e inòppia de la dita vila e los grans càrrechs que sostenie e per reverència de Déu, jatsie que n’esperaven reprehensió del dit senyor⁴⁴³ e feren sagrament que no baxaven pus de .DCCC. florins, e que haguessen presta resposta de la intenció del dit consell. Et que si açò no volie atorgar, que ells taxarien la dita vila en pus gran quantitat e en aquella los serie feta execució. Per què lo dit honrat consell, entesa la dita proposició dels dits honrats justícia e jurats, acordaren que·ls dits honrats justícia e jurats retornassen als dits senyors e que diguessen a ells que ||^47v com ells no haguessen pogut ajustar plener consell ni alcuns prohòmens los quals per ordenació feta per lo dit honrat consell en semblant cars devien ésser appellats, que demà que serie dicmenje farien tenir consell e que appellarien los dits prohòmens e que de allò que acordat serie per lo dit honrat consell haurien resposta, decontinent tengut lo dit consell.

Et los dits honrats justícia e jurats anats e retornats dixeren que havien feta la dita resposta als dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller, que ere estada acordada per lo dit honrat consell. Et que havien dit que bo serie que·ls dits consellers e prohòmens hic fossen appellats en sentin-sse per tolre diversitat e scandells, però que·ls cerfificaven que·l dit dia de dicmenje serien per lo maytí <en> Almaçora o a Villa-real, e allí los trobarien. Et si resposta no·ls ere feta en lo dit dia de dicmenje, que ells taxarien la dita vila en contumància.

Dicmenje, a .V. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: en Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Berenguer Sala, Pere Muntanyà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gillabert, Pere Oliver, Miquel Gaschó, Berthomeu Pèriz, Berenguer Marçal, Bernat Andreu, Salvador Penafell, Pere Strader, Ramon Ferrer, Berenguer Guitart, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Guerau Canet, Pasqual Franch, Bernat Miralles, Ramon Johan, Arnau Sala, Guillamó Gomar, Romeu Bonet e Pere Pintor.

En lo qual dit honrat consell presents lo discret maestre Pere Castellot, en Pere de Reus, en Johan Tauhenga, notari, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel e Pere Palau, los quals lo dit honrat consell havie feyts entrar per sentir de la proferta que acordarien que fessen en ajuda del dit matrimoni, explicà que com ja haguessen entés ço que per los dits senyors los ere estat respost, que no abaxarien dels dits .DCCC. florins en jús, e que axí ho havien jurat e que de [...] que per lo dit honrat consell serie acordat que havie anar Alm[açora] ||^48r o a Villa-real on los dits senyors serien segons havien ja a ells rahonat, per ço notificaren al dit honrat consell que acordàs lo pus profitós a la dita vila, e que guardàs aquella de dan e elegís aquells hòmens que li plagués que fossen trameses als dits senyors per fer resposta.

Et encontinent lo dit honrat consell volch saber llur intenció dels prohòmens qui no eren de consell desús dits, la qual intenció per cascun de aquells fonch explicada, concloent que pus la dita demanda no podie ésser escusada per fur ni per dret, ni per la carta del dit quitament, que finassen graciosament ab los dits senyors, e que no volguessen molt contrastar ab aquells contra llur intenció pus havien rahonat que no podien pus baxar de ço que havien dit.

Et enseguit ço que desús, encontinent lo dit honrat consell en absència dels deús proxime nomenats qui no eren de consell, acordà que·ls honrats en Berenguer Moliner, justícia, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, jurats, ensemps ab los dits maestre Pere Castellot, en Pere de Reus e en Bernat Cabeça e en Guillem Johan, si anar hic volien, aprés menjar anassen als dits senyors llà on fossen, Almaçora o a Villa-real, sens salari, e que finassen del dit feyt al mills que poguessen, e al menys que poguessen, recomptan la gran inòpia de la dita vila e que fessen per manera que⁴⁴⁴ de la quantitat que haurien a donar que haguessen, si fer se podie, gran e larga spera.

Lo honrat consell acordà que fos feyt albarà al dit en Pasqual Ferrando qui ere stat tramés per manament del dit honrat consell a la ciutat de València per haver consell de micer Berthomeu del Mas, advocat de la vila, sobre⁴⁴⁵ los drets e accions que la dona na Anthoneta, muller quondam del dit en Bernat Pinell, defunct, per pagar-se de sa dot fehie vendre com per aquella fos affermat que ella tenie sentència per la qual se demostrave la dita vila ésser tenguda al dit en Bernat Pinell en .VII^M. sous per rahon del sindicat e clavaria que·l dit en Bernat Pinell havie regida com apparegués que hagués més donat e pagat que reebut, ço és de .IIII. dies a rahó de .VII. sous qui són .XXVIII. sous.⁴⁴⁶

||^48v Dilluns, a .VI. de maig anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Miquel Marbruscha, Pere Pintor, Pere Ribarroja, Berenguer Gillabert, Bernat Miralles, Pasqual Franch, Jacme Roig, Guillamó Palau, Berthomeu Pèriz, en Guillem Johan, maestre Domingo Rodrigo, Arnau de Peralta, Ramon Johan, Guerau Canet, Arnau Sala, Bernat Pelegrí, Romeu Bonet, Bernat Bosch, Bernat Cavaller, Pere Strader, Miquel Gaschó, Berenguer Guitard, Bernat Cabeça, Berenguer Miró.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com ells ensemps ab los .III. prohòmens elets per lo dit consell fossen stats al loch de Almaçora e haguessen molt parlat ab los desús dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon Soller, e pregants aquells que ells en honor de Déu, e haüd sguard a la inòpia e misèria e necesitat de la dita vila⁴⁴⁷ e per llur bonea, volguessen baxar dels dits .DCCC. florins tro en quantitat de .D. o sis-cents florins,⁴⁴⁸ e que de allò farien gran gràcia a mercé a la dita vila e habitants en aquella, e que ells los donassen bona resposta. Et que los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon Soller havien jurat, presents los dits .III. elets prohòmens qui presents eren en lo dit loch d’Almaçora, que ells no podien baxar a menys quantitat dels dits .DCCC. florins, e que havien pahor que no·n fossen represes per lo dit senyor rey com aytant ho havien baxat. Per què los dits honrats jurats notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y fes a la provissió que fos de bé. Lo consell acordà que pus la dita demanda no podie ésser scusada e los desús dits senyors no volien baxar dels dits .DCCC. florins, que los dits honrats en Pere Moster e en Pasqual Ferrando anassen a la villa de Villa-real e que·s gitassen en braços dels desús dits senyors \et que finassen ab ells/ pregants aquells que ells per llur bonea, pus no volien baxar dels dits .DCCC. florins, que almenys que fos donat gran termini⁴⁴⁹ e spera en manera que la dita vila hagués spay de haver e traure los dits .DCCC. florins.⁴⁵⁰

||^49r Die dominica, .XXVIª. madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller, en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Miró, Pere Estrader, Arnau Sala, Salvador Penafell, Miquel Gaschó, Berthomeu Giner, Ramon Ferrer, Pere Oliver, Berenguer Guillabert, Pere Muntanyà, Guerau Canet, Johan d’Alçamora, en Guillem de Ripoll, Berthomeu Bosch, Bernat Cabeça, Berenguer Sala, Ramon Johan, Bernat Pelegrí, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Bernat Miralles, Romeu Bonet, en Ramon de tous.

En lo qual dit consell fon proposat per en Domingo Marquo e en Guimerà que com ells no haguen loch on poguessen tenir les sues abelles per ço pregaren al dit honrat consell que plagués a aquell de fer-hic alcuna bona provesió en manera que les abelles no perissen, e haguessen loch on estaguessen segons anti-gament los ere estat donat e assignat loch. Lo consell acordà que les dites abelles stiguen del barranch de la Contesa amunt, et del camí de les donacions a avayll, aytant com al dit honrat consell plaurà.⁴⁵¹

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, especier, que com alcunes faltes e nichils fossen stades atrobades en les liures de la peyta et aquelles dites faltes aytant com muntassen devien ésser a ell pagades a rahó de .X. diners per lliura, les quals foren a ell regonegudes per lo honrat en Pere Moster, jurat e clavari, segons que per aquell al dit honrat consell serà feta verdadera relació, per ço pregà al dit honrat consell que de .L. sous que muntaven les dites faltes li fos manat fer albarà al síndich. Lo consell haüda relació del dit en Pere Moster que havie examinades e regonegudes les dites faltes, e que muntaven als dits .L. sous, manà que de aquells dits .L. sous li fos feyt albarà de paga.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per Apparici Merlo que com a la bonea del dit honrat consell hagués plagut desemparar a ell alcunes quantitats ||^49v de diners que eren en poder d’en Pere Muntanyà, les quals li devie per preu de un troç de vinya que de aquell havie comprada, e en poder de aquell restàs encara alcuna quantitat de diners, e aquells no li volgués delliurar sens manament del dit honrat consell, et aquell de qui havie comprades unes cases li demanàs diners e li volgués fer execució en sos béns, per tal pregà al dit honrat consell que li plagués desemparar la dita restant quantitat aytant com muntarà lo preu de les dites cases. Lo consell acordà que sie solta la empara al dit n’Apparici per pagar béns setis que comprarà e no per altra manera.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Guillem Feliu, notari, que com fos estat scrivà en lo feyt del compromés que ere estat feyt entre la vila e los de la ciutat e aldees de Terol, e aquell dit compromés e sentència hagués feyt en forma públicha, per ço pregà al dit honrat consell que·l⁴⁵² pagàs de ço que fos just. Lo consell acordà que·ls dits contractes sien vists e regoneguts, e enaprés taxats per los dits honrats en Pere Moster e en Pasqual Ferrando.⁴⁵³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Torres, per si e per sos companyons guardians del terme de la dita vila, que com a ells fos degut lo salari de la última paga⁴⁵⁴ e terça⁴⁵⁵ de un any lo qual ere ja finit, per ço pregà al dit honrat consell que li fos feyt albarà de ço que pertanye a ell e llurs companyons. Lo consell acordà que sie feyt albarà als dits guardians de la dita terça de ço que degut los serà.⁴⁵⁶

Ítem⁴⁵⁷ fon proposat per en Ramon de Belsa, saig, que com ell hagués servit als dits honrats jurats per llur temps e li fos deguda la soldada del dit temps que són .LXXX. sous⁴⁵⁸ e los vestits que li acostumen cascun any donar, per ço pregà al dit honrat consell que li fos manat fer albarà. Lo consell acordà que li fos feyt albarà de la dita quantitat e vestidures.

Vide ultra in presenti manu, a .LXII. sub tali sig+no. Testes.⁴⁵⁹

||^50r Libre de albar<a>ns del honrat consell de la vila de Castelló del any mill .CCC. noranta-hu.

Del consell de la vila de Castelló en lo present dia e dejús scrit tengut e celebrat en lo palau comú de la dita vila, al honrat lo discret en Pere Moster, clavari e jurat de la dita vila, saluts e honor. Com segons letres del discret en Guillem Erau, notari síndich de la⁴⁶⁰ universitat de la dita vila en València, sien stats trameses albarans que de vós dit clavari, serien estades reebudes les quantitats dejús següents degudes a cascun de aquells per la dita universitat, ço és d’en Bernat Pellicer, notari de València, scrivà de la causa de appel·lació que·s menave denant lo honrat micer Johan Mercader, jutge de la dita appel·lació de la qüestió o causa del morabatí, a vint e dos sous, dels quals fon mostrat albarà scrit de mà del dit en Bernat Pellicer a .XVII. de maig del any present. Ítem, d’en Bernat Mulner, regent la scrivania de la Governació general, altre albarà scrit de mà pròpria llur en València a .XVIII. de maig del dit any, de cent-vint e nou sous deguts d’escriptures en la dita cort de la Governació, ço és, del procés contra en Lopp Sànxich de Dicastiello, principiat en letres .XIII. die decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº VIIIº., .XLIII. sous, .II. diners. Ítem, del procés contra na Petronilla, principiat en letres de⁴⁶¹ .V. die ianuarii anni infrascripti, .LXVI. sous, .IIII. diners. Ítem, del procés contra na Benvenguda, muller quondam d’en Bernat de Monya, principiat en letres .XV. die febroarii anni suscripti,⁴⁶² .XIX. sous, .VI. diners. Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat de una part e la dita na Petronilla de la altra, per salari de judicatura, vint e dos sous, de les quals fon mostrat albarà scrit de mà pròpria del dit micer Francesch a .XXIIII. de maig del dit any. De les quals quantitats lo dit consell manà ésser feyt lo present albarà a vós dit clavari per ço que al vostre retiment de compte ab les dites cauteles \e aquelles restituhín/ sien reebuts [en] lo dit vostre compte. Datum Castillione in palacio dicti consilii [...] mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

||^50v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. \Donats e pagats/ a Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredo públich de la desús dita vila, per rahon del encantament e delliurar⁴⁶³ \los/ guardianatge⁴⁶⁴ \dels guardians del terme de la sobre dita vila/, cequiatge de la céquia Major de la damunt dita vila, \quinze sous los quals/⁴⁶⁵ a aquell \per lo dit honrat consell són estats taxats e ajutgats/ per llur salari e trebaylls.⁴⁶⁶ Et dels quals per lo dit honrat consell tengut e celebrat en lo palau comú de la desús dita vila dilluns a .XXIX. de maig del any present e dejús scrit li és estat manat fer lo present albarà,⁴⁶⁷ lo qual ensemps ab albarà de reebuda vos retenits en vós, per ço que aquells \restituhín/ vos sien reebuts en \compte/ en la reddició del vostre compte. Datum Castillione in palacio comuni dicte ville, die .XXIXª. mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁶⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats al discret en Bernat Pelegrí, notari, per rahon de scriure los libres del cequiatge de la céquia Major de la desús dita vila e trebaylls e afanys per aquell sostenguts en lo feyt del dit cequiatge, quaranta e quatre sous de reals, los quals a aquell per lo dit honrat consell són estats⁴⁶⁹ taxats e ajutgats \per les scriptures dels dits libres e trebaylls per aquell sufferts/. Et dels quals per lo dit honrat consell li és stat manat fer lo present albarà, dilluns a .V. de juny del present any e dejús scrit, lo qual dit albarà \ensemps/ ab albarà de reebuda en vers vós retenits per ço que mostrants \e restituhín/ aquells a la reddició del vostre compte vos seran reebuts en compte. Datum Castellione die .Vª. mensis iunii, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁷⁰

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Pere Miquel, \mercader/ de la dita villa vehín, al qual són deguts per rahon del salarii e treball de anar per misatger per la dita villa al loch de Muncada per hoir relació del feyt de les inhibicions per la letra tramessa als jurats de la desús dita villa per los elets e deputats \sobre/ lo feyt de les inhibicions, per .V. jorns que li covench star fòra de sa casa, entre anar, star e tornar \en aquella/, a rahó de .VII. sous per cascun jorn, .XXXV. sous, dels quals per lo dit honorable consell tengut e celebrat en lo palau comú de la dita villa die .XVIIª. iunii anni presentis et subscripti li és estat manat fer lo present albarà, lo qual ensemps ab albarà de reebuda⁴⁷¹ vos retenits per ço que aquells mostra[nts e] ||^51r restituhín, la dita quantitat vos serà reebuda en lo compte vostre de datum scriptum Castilione, die .XVIIª. mensis iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁷²

Del consell de la villa de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com per lo honorable consell de la dita vila en temps passat tengut e celebrat in palacio comuni dicte ville a .VI. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº VIº. fossen stats promeses a·n Andreu Gombau, natural de la dita vila qui lladonchs ere catiu en Bogia, terra de moros, per adju[tori] del seu rescat, deu florins d’or de la ley de Aragó corribles, et⁴⁷³ per què us manam que donets al dit Andreu Gombau los dits deu florins com de aquells per lo consell del present any celebrat en lo dit palau die .X[V]IIIª. mensis iulii anni presentis et infrascripti \al qual lo notament feyt per lo consell en temps passat fonch mostrat/ li és estat manat fer lo present albarà, lo qual ab albarà de reebuda vos retenits, et \per ço que/ mostrants e restituhín aquells los dits .X. florins vos seran preses en compte de dates a la dació del vostre compte.⁴⁷⁴ Scrit en Castelló, a .XIIII. dies de jullioll en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XC. hun.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich per cridar,⁴⁷⁵ encantar e delliurar la col·lecta de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura, e la col·lecta de les meales, e per encantar e delliurar los pous de la dita vila, per \son/ salari e trebaylls,⁴⁷⁶ .XV. sous, dels quals per lo dit honrat consell tengut en lo palau comú de la dita vila a .XIIII. dies de jullioll del present any e dejús scrit li és estat manat fer lo present albarà⁴⁷⁷ lo qual ensemps ab albarà de reebuda vos retenits en vós com aquells mostrants e restituhín la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. dies de julioll, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hu.⁴⁷⁸

||^51v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Ramon Johan, síndich e clavari \de la dita vila/ en l’any proppassat, saluts e honor. Jatsie per nos sie estada feta venda de dues fanecades de terra \de la dona na/⁴⁷⁹ Verduna a·n Bernat Mirales, per preu de cent .XXI. sous, per ço aquelles no eren stades atrobades segons que per vos fon affermat en alcuna taxa de peyta per les peytes degudes del temps passat a la dita vila, per ço manam-vos que retenguts en vós .V. florins \d’or/ que munten les peytes ordinàries e les col·lectes de meales que per la dita dona cessarien ésser stades pagades per lo temps que fon ordenat lo libre de vàlies que lo plus \restant del dit preu/ que són⁴⁸⁰ sexanta e .VI. sous com lo dit honrat consell tengut e celebrat⁴⁸¹ en lo palau de la dita vila, a .XXIX. de maig del present any e dejús scrit, li sie stada feta gràcia, donets e restituhiscats a la dita dona per lo present albarà, lo qual ab cautela de reebuda vós retenits per ço que aquells mostrant e restituhín los dits sexanta e .VI. sous a la reddició del vostre compte vos seran reebuts e admeses en dates. Scrit en Castelló, a .XXIX. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. e hun.⁴⁸²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Lorenç Valentí, pessador de les farines, sexanta sous⁴⁸³ los quals a aquell són deguts⁴⁸⁴ de salari per tenir lo pes⁴⁸⁵ \de la desús dita vila/ e pessar les dites farines, de la primera terça qui comença a .VIII. de abrill proppassat e finí a .VIII. dies del⁴⁸⁶ mes de agost⁴⁸⁷ del present any. Et dels quals dits .LX. sous per lo dit honrat consell⁴⁸⁸ li és estat manat fer lo present albarà, a .XXII. de agost del present any, lo qual ensemps ab cautela de reebuda retenits en vós e mostrants e restituhín aquell la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hun.⁴⁸⁹

\Posthea vero die iovis, .XXIIIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº secundo,⁴⁹⁰ de manament dels honrats en Pere Miquel e Bernat Cabeça jurats, fon feyt altra vegada al dit en Lorenç lo desús dit albarà./

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Guillamó Manoller e a·n Guillamó Salvat, guardians de la céquia Major de la dita vila, per llur salari de mig any qui finí en lo mes de \agost/⁴⁹¹ proppassat de guardar la dita céquia \de la primera paga/, cinquanta sous. Et dels quals per lo dit honrat consell los estat manat fer lo present albarà, a .XXII. de agost del present any, lo qual ab albarà de reebuda en \vós/ vos retenits e mostran aquells la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de agost, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC [hu].⁴⁹²

||^52r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Johan de la Torre, quatre-cents e .XII. sous, los quals a aquell⁴⁹³ per la dita vila són deguts de, e per rahon de .XLIIII. ovelles .XI. moltons e .IIII. mardans que li són estats preses e marquats per los montadors del termenal de Terol del seu bestiar \pasturan e pexen en lo dit termenal/ segons informació de testimonis per aquell donada al honrat en Francesch Miró, lladonchs lochtinent de governador del rivu d’Uxó a ensús, en absència del honrat en Lop Sànxez de Dicastiello, tunch lochtinent de governador. Et les quals dites ovelles, moltons e mardans al dit en Johan de la Torre per lo dit honrat lochtinent de governador ab consell de⁴⁹⁴ pròmens de la dita vila foren \mudades e/ taxades⁴⁹⁵ segons que \en/⁴⁹⁶ la pronunciació feta per lo dit honrat lochtinent de governador appar \és mostre/. Et dels quals dits .CCCC. e .XII. sous per lo dit honrat consell celebrat a .XXII. de agost del present any li és stat manat fer lo present albarà, lo qual ensemps ab cautela de reebuda vos retenits com aquells mostran e restituhín les dites quantitats vos seran reebudes en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de agost, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hun.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Apparici Merlo e Domingo \Barta/⁴⁹⁷ guardians del terme de la dita vila, per ells e per llurs companyons, cent .XVI. sous \e .VIII. diners/ de reals, los quals als dits guardians són deguts de llur salari de la primera paga de la \primera terça qui finí en lo/ mes de agost proppassat \de aquells treents cinquanta sous/, et dels quals dits .CXVI. sous \.VIII. diners/ per lo dit honrat consell a aquells és estat manat fer lo present albarà \a .V. de setembre del any present e dejús scrit/ lo qual ensemps ab cautela de reebuda vos retenits car aquells mostran e restituhín la dita quantitat vos serà reebuda a la reddició del vostre compte. Scrit en Castelló, a .V. <de> setembre, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XC. hun.⁴⁹⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n [Domingo] Barta .XXIII. sous⁴⁹⁹ .VI. diners los quals aquell ha pagats als peyters ||^52v de⁵⁰⁰ .VII. anys \passats a rahó de .IIII. sous, .VI. diners per lliura per/ miga lliura e quarta que peytave un troç de terra que comprà d’en Matheu Villaroig, et de la qual dita miga lliura e quarta lo dit en Domingo Barta paga lo quitament segons que en àpocha per los honrats deputats a aquell feta de .XXII. sous e .VI. diners que muntave la dita miga llira e quarta, a .XII. de agost del any .M.CCC.LXXX. tres és contengut. Et la qual dita miga lliura e quarta tro ara, a la festa de sent Johan \Baptista proppassada,/ no li fon tolta.⁵⁰¹ Et dels quals dits .XXIII. sous e .VI. diners⁵⁰² per lo dit honrat consell celebrat a .XXII. de agost del present any li és estat manat fer lo present albarà lo qual ensemps ab cautela de reebuda vos retenits, car aquells mostran e restituhín la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hu.⁵⁰³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Johan Barbarrossa, specier, \vehín de la desús dita vila,/ mil .DCCC.LXXXV. sous, .I. diner e meala,⁵⁰⁴ los quals a aquell són deguts per la dita vila per ço com segons lo seu libre per aquell feyt de les⁵⁰⁵ reebudes, dates e despeses ell stant síndich e clavari de la dita vila en temps passat fetes, ha demostrat ell haver més despés \e donat/ que reebut, ço és la desús dita quantitat, de les quals per los honrats⁵⁰⁶ en Pasqual Ferrando e en Guillem Trullols, jurats en lo present any, qui foren \presents/⁵⁰⁷ a hoir lo compte donat per lo dit en Johan Barbarrossa ensemps ab los altres elets e assignats per lo dit honorable consell de la sua claveria, en presència del dit honrat consell, fon feta relació que la dita vila havie a tornar al dit en Johan Barbarrossa los dits mil .DCCC.LXXXV. sous, .I. diner, meala. Et⁵⁰⁸ que de les quals dites quantitats lo dit honrat consell celebrat en lo palau⁵⁰⁹ comú de la dita vila, a .XXVIII. de setembre del any present e dejús scrit manà ésser fet a vós dit síndich lo present albarà de paga, lo qual ab cautela de reebuda vos retenits, per ço \com/⁵¹⁰ mostrant e restituhín aquells a la reddició del vostre compte les dites quantitats vos seran reebudes e admeses.⁵¹¹ Scrit en Castelló, a .XXVIII. de setembre en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XC. hun.⁵¹²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Annellot de Lach cent sous, los quals a aquell per la dita vila són deguts⁵¹³ per tenir e legir regir scola de gramàticha en [la dita] ||^53r vila, de aquells [.C.] sous los quals per la dita vila a aquell són estats promeses \donar/ per .II. anys, ço és per cascun any .CC. sous. Et los quals dits cent sous són de la última paga⁵¹⁴ \de/ mig any \proppassat/ del primer any⁵¹⁵ \que·l dit n’Anellot se/ affermà per maestre de gramàticha ab la dita vila. Et dels quals⁵¹⁶ \dits cent sous/ per lo dit honrat consell tengut e celebrat a .XXVIII. de setembre del any present e dejús scrit, li és stat manat fer lo present albarà de paga, lo qual ab cautela de reebuda vos retenits com aquells mostrant e restituhín la dita quantitat dels dits cent sous vos serà reebuda a la reddició del [vostre] compte. Scrit ut suppra.⁵¹⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Domingo Belsa, Anthoni Moster, Bernat Salla e Guillamó Pollpiç, qui anaren ab ell en lo seu laut en servi del senyor duch tro a Paníscola, de manament dels⁵¹⁸ honrats jurats per lurs trebaylls e afanys, trenta-huyt sous e .VI. diners de reals, segons que per los dits honrats \jurats/ és estat taxat. Et dels quals per lo dit honrat consell celebrat en lo palau comú de la dita vila a .XXVIII. de setembre del present any e dejús scrit los és estat manat fer lo present albarà, lo qual ab albarà de cautela \de reebuda/ de aquells vos retenits e mostrant aquells la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit ut suppra.⁵¹⁹

Del consell de la vila de Castelló⁵²⁰ al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Pasqual del Mas, vehín de la dita vila, per si e per los cinch hòmens qui anaren ab ell ensemps en la sua barcha al loch de Paníscola en servey del senyor duch, de manament dels honrats jurats, per llurs trebaylls e afanys, cinquanta e cinch sous de reals, los quals a aquell foren taxats per los dits honrats jurats. Et dels quals per lo dit honrat consell li és estat manat fer lo present albarà a .XXVIII. de setembre del present any e desús scrit, lo qual ab albarà de reebuda de aquell vos retnits per ço que aquells mostrant la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit ut suppra.⁵²¹

Del consell de la vila de Castelló⁵²² al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, \saluts e honor/. Com vós en l’encant de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e de les meales de .VI. diners per lliura de volentat dels jurats e prohòmens asociats per baxar a menys preu hajats bestreyts e pagats⁵²³ .XXXIII. sous per ço de aquells⁵²⁴ manam ésser feyt a nós albarà,⁵²⁵ per tal que·n sien reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .IIII. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁵²⁶

||^53v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vos hajats donats e pagats a·n Bernat Steve, manyà, per tenir en condret los pous de Senta Maria, lo pou Nou e lo pou de Vinamargo, setanta .IIII. sous, e de aquells feta àpocha e per la àpocha .I. sou. Et a·n Vicent Piquó per salari del pou d’en Miró, .XXVIII. sous. Et a·n Guillamó Marqués per salari del pou d’en Guardiola, .XXVIII. sous. Et de aquells feta a vós àpocha e per la àpocha .I. sou. Per tal manam-vos fer lo present albarà de dates per ço que al retiment del vostre compte vos sien reebuts. Scrit ut suppra.⁵²⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vós hajats donats e pagats a·n Simó Lòppiç, correu qui portà un procés a micer Berthomeu del Mas, de una qüestió que·l comanador de les Coves havie moguda contra los imposadors, [.III.] sous. Et al dit Simonet d’altra part per lo procés d’en Johan Pintor que duix a València al dit micer Berthomeu del Mas, cinch sous. Et a·n Pere Bernat de Almaçora qui portà una letra del discret en Guillem Herau del feyt de la cena que·l senyor duch demanave, .I. sou. Ítem, a·n Nadal d’Alguanyra qui portà translat dels privilegis⁵²⁸ del quitament per scussar la cena al dit micer Berthomeu, cinch sous. Et a·n Puigmigà, correu del senyor rey qui portà letra per la coronació que·s devie fer a .XXIX. de octubre, cinch sous, .VI. diners. Et a·n Matheu Erau, fuster, per obres fetes al pou Nou segons és largament contengut en vostra data, .XIX. sous. Et al dit en Matheu Erau per dos poals nous que feu al pou de senta Maria, deu sous. Et per .X. sous qui foren donats per una cèrvia e un porch frestechs que matà dins lo terme de la dita vila⁵²⁹ Pere Polo. Et a·n Lop Sànxez de Dicastiello, olim lochtinent de governador, per força e descret del lochtinent de governador de rivu d’Uxó a ensús, e per les rahons contingudes en vostra data, cent .L. sous, e per la àpocha .I. sou. Per tal, manam-vos fer lo present albarà per ço que les dites quantitats vos sien reebudes al retiment de vostre compte. Scrit ut suppra.⁵³⁰

||^54r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vós hajats donats e pagats a·n Bernat Guasch de Burriana per una letra que portà de galeres de moros, .II. sous. Et a·n Ramon de Paüls qui portà un procés a València a micer Berthomeu e a·n Guillem Erau actitat denant lo official de la Plana contra en Johan Pintor, .V. sous. Ítem, a·n Simon Lòppiç qui portà letres al dit en Guillem Erau síndich, .V. sous. Et cinquanta e cinch sous qui portà per donar a micer Aymerich Donat per acordar la sentència del procés d’en Pintor, e de la vila. Et per .XVIII. sous, .II. diners qui foren donats lo dia de senta Maria de agost en oques. Et .VI. sous, .VI. diners als juglars segons largament és scrit en vostra data. De les quals quantitats manam a vós ésser feyt lo present albarà per ço que al retiment del vostre compte vos sien reebuts en dates. Scrit ut suppra.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vós hajats donats e pagats al discret en Pasqual Ferrano, notari administrador de les reendes del senyor rey, per les rahons contengudes en vostra data, mil .CCVI. sous, .V. diners. Et per la àpocha .I. sou. Per tal manam-vos fer lo present albarà per ço que al retiment del vostre compte les dites quantitats vos sien reebudes en dates. Scrit ut suppra.⁵³¹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vós hajats donats e pagats a diverses persones per lo present \e servi/ que fonch feyt al senyor duch per un parell de pagos, cinquanta sous. Ítem, .XX. parells de polles⁵³² e per portar aquells denant lo dit senyor e per mesions de saig .LIX. sous, .IIII. diners, segons que en vostra data és largament contengut. Et als porters del dit senyor duch, .XI. sous. Ítem, a·n Simon Lòppiç qui portà a cordar lo procés d’en Anthon Lòppiç sobre lo feyt del quitament a micer Anthoni d’Alagó, .XVII. sous, .VI. diners.⁵³³ Et per una trompeta qui fon comprada per vós en València segons és [notat] en la data, .XVIII. sous⁵³⁴ .VI. diners. De les quals quantitats [manam]-vos fer lo present albarà per ço que al retiment del vostre compte [les dites] quantitats vos seran reebudes en compte. Scrit ut suppra.⁵³⁵

||^54v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com vós hajats bestreyts, donats e pagats a micer Aymerich Donat per la part pertanyent a·n Johan Pintor, del procés que havie acordat segons és contengut largament en una data, cinquanta-cinch sous, e per despeses fetes en l’escorredor e camí de la mar segons és contengut en vostra data, e en lo qüern de les despeses .CCCC.XXX.IX. sous. Et a diverses persones hajats pagat per adobar lo camí de la Garrofera per les rahons contengudes en vostra data, e una cèdula .XXIII. sous. Et axí matex hajats donats e pagats per despeses fetes axí en obrir l’escorredor del vayll com per esdallar lo vayll e per adobar la casa del pes, e per altres mesions e despeses contengudes e declarades en vostra data, .CXXIX. sous, .III. diners, de les quals quantitats lo dit consell manà ésser feyt lo present albarà per ço que en lo retiment del compte vos sien reebuts en dates. Scrit⁵³⁶ en Castelló a .IIII. dies de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁵³⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Domingo Barta, Apparicii Merlo e sos companyos per ésser guardians del terme de la dita vila per llur salarii e trebaylls de la segona terça⁵³⁸ cent .XVI. sous, .VIII. diners, los quals a aquells són deguts per la dita vila per guardar lo dit terme⁵³⁹ de aquells .CCC.L. sous qui·ls promés donar la dita vila per un any segons que en carta pública és contengut. Et dels quals dits .CXVI. sous, .VIII. diners lo dit honrat consell manà ésser a aquells feyt lo present albarà, lo qual ensemps ab albarà o cautela de reebuda de aquells vos retenits per tal que a la reddició del vostre compte aquells vos sien reebuts en compte de dates. Scrit en Castelló, a .XXII. dies de deembre, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁵⁴⁰