Читать книгу: «Cartes de poblament valencianes modernes»

Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)

fonts històriques valencianeS 62A.

Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)

Edició a cura de

Enric Guinot Rodríguez

Manuel Ardit Lucas

fonts històriques valencianes

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2015

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2015

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Mestre / Vicent: L’expulsió dels moriscos.

Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-370-9848-7

Pròleg in memoriam

A hores d’ara no és fàcil per a mi escriure aquestes ratlles de presentació al llibre que publiquem. L’any 2008, arran de l’aleshores proper quart centenari de l’expulsió dels moriscos, el professor Manuel Ardit i jo mateix pensàrem en la possibilitat de començar a reunir les cartes de poblament atorgades després d’aquests fets. Tanmateix, al poc de temps de començar a fer-ne el catàleg, ens adonàrem que era més convenient ampliar el ventall cronològic als tres segles de l’època moderna, atès que ja havien estat editades en el seu moment les cartes pobles medievals. Tot i que quedava prop la data de la commemoració, el projecte començà a rodar lentament, a temps parcial, l’única manera de mantenir l’obligatòria continuïtat de les investigacions pròpies que teníem en marxa i d’acomplir els compromisos acadèmics respectius. Però en aquesta actitud d’anar pas a pas també van influir poderosament d’altres consideracions: la primera era que la nostra motivació original no era l’esmentada commemoració, sinó el desig de fer un treball acadèmic i històric amb l’exhaustivitat que requeria una obra de les dimensions que ha acabat per tenir i que ja presumíem. L’objectiu principal era reunir la major col·lecció possible de cartes pobles i, per tant, el projecte hauria d’allargar-se tot el que fos necessari.

El cas, però, és que la recerca documental començà a complicar-se a poc a poc per la gran dispersió geogràfica de la documentació que calia consultar, no sols pels diversos arxius estatals sinó també pels municipals i fins i tot per alguns de senyorials, de caràcter privat, amb els viatges i la petició de còpies corresponents. Junt a aquesta causa cal afegir el fet d’haver de consultar sèries arxivístiques noves per rastrejar més localitats i documents. La llista de despoblats moriscos de principi del segle xvii esdevingué, així, un punt de partida per a pensar on poder localitzar textos de poblacions que no eren coneguts fins ara. I en alguns moments la tasca arribà a ser quasi detectivesca per poder pensar on i com buscar una altra carta de poblament: fer llistes de senyories, fer llistes de notaris, consultar amb arxivers i cronistes locals, etc.

Aquestes circumstàncies, unit a l’esmentada dedicació a temps parcial, han acabat per allargar la nostra tasca més del que hauríem volgut. I en això, el terrible impacte. Aquesta introducció, que havia d’estar escrita a quatre mans, finalment només ho ha estat a dues. A les darreries de novembre del 2013 faltava Manuel Ardit Lucas.

Calia, doncs, replantejar-se el treball, encara aleshores a mig gas. Però no calia dubtar. El millor homenatge a l’historiador, amic i col·lega era que aquesta obra veiés el final i arribàs a lectors i especialistes. Que esdevingués una important obra de consulta sobre la història de les senyories i la societat rural de l’època moderna, però també dels nostres pobles i de tots els valencians, sobre els orígens de moltes de les localitats actuals, tal com volíem els dos autors des del seu principi. I per això el darrer any ha estat el d’un esforç considerable per poder reunir fins a un poc més de tres-centes trenta cartes de poblament valencianes de l’època moderna, que són les que finalment aportem en aquesta col·lecció.

Estudi introductori

Les cartes de poblament són els documents jurídics que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) de l’època medieval i moderna als diversos regnes ibèrics, especialment a la Corona d’Aragó, per a dirigir els processos de repoblament i colonització dels diversos territoris. Lògicament, durant el temps de les conquestes medievals de les terres d’alÀndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles xii al xiv, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l’expulsió dels moriscos valencians al principi del segle xvii. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en el marc de processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d’una senyoria concreta.

Tant per aquesta raó de l’estudi de les relacions socials senyorials de l’època medieval i moderna, com pel valor que poden tenir en molts casos de referència de la fundació o refundació d’una localitat, han estat objecte tradicional d’estudi tant per part d’erudits locals com d’especialistes acadèmics, sobretot les corresponents a l’època medieval. Ja des de la segona meitat del segle xix en trobem les primeres recopilacions parcials, de cartes pobles parlant més estricament en el cas de la Corona d’Aragó, perquè en el cas de la Corona castellana, tot i que conegudes i usades, els documents més habituals amb funcions similars foren els que s’anomenen fueros, tant de generals com de locals.¹ Posteriorment i al llarg del segle xx fou habitual la publicació periòdica d’aquest tipus de documents històrics en edicions locals, si bé cal esperar a l’any 1969 perquè el professor J. M. Font Rius publicàs el primer volum dels tres dedicats a la recopilació, aquesta vegada sí bastant exhaustiva, de les cartes de poblament i franqueses de la Catalunya medieval.² Anys més avant, i curiosament en el mateix 1991, van veure la llum l’edició ben completa de les cartes pobles del regne d’Aragó, a cura de la professora M.ª Luisa Ledesma, i les cartes medievals valencianes a cura d’E. Guinot,³ amb la qual cosa podem dir que es tancava el cercle de les corresponents al conjunt de la Corona d’Aragó.

En el cas valencià, aquest caràcter de documents relacionats amb el repoblament i la fundació o refundació de viles i pobles valencians arran de la conquesta de Jaume I en el segle xiii, va despertar l’interès i la curiositat, quan no fins i tot l’orgull local, dels primers erudits i estudiosos des del principi del segle xx. En aquest sentit cal ressenyar d’entrada la tasca duta a terme pel Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des de la dècada del 1920. De forma individual, una per una, diversos autors anaren transcrivint i publicant cartes de poblament castellonenques i del Maestrat o els Ports de Morella. La majoria eren medievals però també, a poc a poc, anaren incloentse’n algunes d’època moderna, relacionades amb l’expulsió dels moriscos, com ara les de Benicàssim i Montornés del segle xvi conservades als protocols notarials custodiats a l’Arxiu Municipal de Castelló.

Una fita en la seua catalogació, tant de les medievals com de les modernes, fou l’obra de Miguel Gual Camarena, redactada al final de la dècada de 1940 i mereixedora aleshores d’un premi històric, però que no fou publicada en aquella època. En conseqüència, no va poder ser utilitzada com a referència durant molts anys i, finalment, només veié la llum en una breu edició de l’any 1989, però sota la forma de catàleg de regests i sense incloure els textos dels documents. La seua nòmina incloïa tant les medievals com les modernes, però les referències que donava eren molt majoritàriament de les custodiades a l’Arxiu del Regne de València i d’algunes publicades abans de 1949.⁴

Posteriorment, i tal com hem dit més amunt, de l’any 1991 és l’edició del conjunt de les cartes de poblament medievals valencianes, per part d’Enric Guinot, que sí que és la primera col·lecció completa de les atorgades durant els segles xiii, xiv i xv. Aquesta obra no sols ampliava el catàleg de Gual fins als 350 textos, sinó que representava la primera edició de les cartes de forma conjunta. Paral·lelament, el mateix any 1991 Manuel V. Febrer Romaguera també publicava un volum amb una àmplia sèrie de cartes pobles medievals, principalment però no única referides a localitats de població mudèjar, i centrades només en els segles xiii i xiv.⁵

L’edició de cartes pobles estrictament d’època moderna ha estat més tardana, més lenta i, sobretot, més dispersa fins a l’actualitat. El format habitual ha estat el d’una edició local, lligada més sovint a històries d’aquest caire, o de forma més rellevant, i normalment amb major nivell històric, en revistes acadèmiques i en el marc de publicacions relacionades amb l’estudi històric de la senyoria i les seues rendes, o de les conseqüències de l’expulsió dels moriscos.

Per a poder parlar d’obres que en reunissen una certa col·lecció pràcticament cal esperar a la fi de la dècada de 1970. Ens referim, en primer lloc, a l’obra d’Eugenio Ciscar Pallarés, del 1977, una tesi doctoral sobre el règim senyorial valencià d’abans i després de l’expulsió dels moriscos, que incloïa una quinzena de cartes pobles del segle xvii. Tot i que eren inèdites, la gran majoria d’elles només incorporaven els capítols amb les condicions del poblament, però no el text complet dels documents.⁶

També en un context similar d’estudi del règim senyorial del comtat de Cocentaina a època moderna, hem de situar l’obra de Primitivo Pla Alberola, arran de la qual va localitzar una nova sèrie de cartes pobles posteriors a l’expulsió dels moriscos en aquesta senyoria. L’any 1986 publicava una col·lecció documental amb un bon grapat d’elles i, ara sí, amb el text complet. Probablement siga aquest autor el major especialista d’aquest tipus documental i, fruit d’això, ha continuat editantne algunes més posteriorment (la Sarga, Turballos, Benimeixís, etc.).⁷

A partir del mateix origen, estudiar senyories valencianes i, en general, el règim senyorial dels segles xvi al xviii, des de la dècada de 1980 d’altres autors també han aprofitat la seua recerca per donar notícia i publicar noves cartes de poblament. Aquest seria el cas d’Antoni Grau Escrihuela, amb una sèrie de localitats relacionades amb la casa ducal de Medinaceli (Sogorb, Eslida, Fanzara...) i també amb el marquesat de Dénia, com ara el Verger.⁸ Igualment cal citar els estudis del règim senyorial modern, sobretot de les comarques d’Alacant, de David Bernabé Gil sobre la comarca del Baix Segura;⁹ Armando Alberola Romà sobre les comarques d’Alacant;¹⁰ les de Tomàs Pérez Medina¹¹ i Glicerio Sán chez Recio sobre la Vall del Vinalopó.¹² També els estudis de Ricardo Franch sobre la batlia de Corbera i el monestir d’Aigües Vives;¹³ el mateix Manuel Ardit sobre la Foia de Llombai i Vilamarxant;¹⁴ J. Català i P. Pérez sobre Cortes de Pallars,¹⁵ J. Chiner sobre Navaixes i altres localitats de l’Alt Palància,¹⁶ i més indirectament Antonio Gil Olcina, expert estudiós durant molts anys del dit règim senyorial valencià però que fins fa molt poc no havia arribat a editar aquest tipus de textos.¹⁷

Un cas diferent és el d’Abel Soler, qui a partir de la publicació de quasi 60 històries locals entre els anys 2004 i 2012, en la seua majoria de les comarques centrals valencianes, en moltes d’elles ha aprofitat per a editar la carta pobla corresponent i en una proporció notable textos encara inèdits. Així mateix, les commemoracions al voltant de l’expulsió dels moriscos l’any 2009 han estat motiu perquè finalment s’animàs una recerca de documents relacionats i, sovint a nivell local, se n’hagen editat unes quantes més. Així, podem citar casos com el de J. Corbalán de Celis, que ha donat a la llum cartes pobles de la comarca del Camp de Morvedre i del comtat de Bunyol;¹⁸ Francisco Verdet sobre la baronia de Xest; les de Benicàssim per Ferran Olucha; i fa més anys les cartes pobles de la Vall d’Uixó per L. Peñarroja, o les de Massalavés i Paredes per Peregrín Llorens Raga. La llista, com pot veure’s a la bibliografia, és llarga i encara en dates molt recents s’ha trobat la darrera coneguda fins ara, la de Setla, per part de S. Silvestre. Tanmateix, sobre algunes altres edicions locals que se n’han fet cal recomanar certa precaució pel que fa als textos que presenten, no tant perquè poden estar incomplets, que també, sinó perquè hi ha casos en què les transcripcions són manifestament millorables i haurien merescut que els editors s’ho pensassen un poc més.

PERÒ,QUÈ SÓN LES CARTES DE POBLAMENT?

La conquesta cristiana del Sharq alÀndalus durant les dècades centrals del segle xiii per part de la Corona d’Aragó, encapçalada pel rei Jaume I, va comportar la instauració d’una societat feudal, molt diferent en les característiques de les seues relacions socials a les de l’anterior andalusina musulmana, però també a les dels segles més recents, posteriors a la revolució burgesa del segle xix.

Una de les conseqüències de la conquesta fou el repartiment per part de la monarquia del territori valencià entre els conquistadors i repobladors, en parallel a la creació de les senyories feudals, tant eclesiàstiques com, majoritàriament, nobiliàries laiques. A la ciutat de València i a les viles i terres reials el repartiment de cases i terres fou dirigit per la corona, mentre que a les senyories fou el corresponent senyor. I l’instrument jurídic escrit usat de forma general per a aquests assentaments col·lectius de nous pobladors fou la carta de poblament.

Es tractava d’un tipus de contracte legal, atorgat pel rei o senyor a un grup de persones que anaven a viure en una de les poblacions conquistades als musulmans, o bé en una de nova fundació en el context del repoblament. Malgrat que les dues parts no tenien el mateix poder, aquestes cartes venien a ser pactes entre dues bandes (senyors i vassalls) que establien amb major o menor detall els drets i béns materials que els senyors o rei donaven als nous pobladors i, en contrapartida, els drets i obligacions que aquests podien gaudir o n’estaven obligats, a la inversa.

Tot i que no hi hagué un model únic, el aspectes bàsics que apareixen en moltes d’elles eren la concessió de cases i terres als nous pobladors, o la ratificació de les que s’havien donat, i, a canvi, el reconeixement per part d’aquests dels drets de la corona o de la senyoria. Això implicava normalment el pagament d’unes rendes anuals majoritàriament per les terres, variables en el seu valor segons els llocs, així com alguns altres drets en favor dels senyors, els més habituals els anomenats monopolis de forn, molí, ferreria, pastures, etc.

Atenent el caràcter de conquesta militar del procés del segle xiii, també hi hagué pactes del rei o dels nous senyors amb comunitats musulmanes que no foren expulsades. Aquestes cartes de capitulació sovint tingueren un caràcter similar al de les cartes de poblament per als colons cristians, amb la principal peculiaritat que podien incloure apartats relacionats amb la garantia de la pràctica de la religió islàmica i l’ensenyament de l’alcorà i el manteniment de les mesquites.

Com és lògic, una part majoritària de les cartes de poblament medievals valencianes estigueren relacionades amb aquell context de guerra del xiii i la gran onada del repoblament de la primera centúria, però en la pràctica continuà un degoteig durant els segles xiv i xv. Les causes foren diverses però sempre relacionades amb moviments locals de població: unes vegades perquè continuà l’expulsió de comunitats mudèjars concretes, especialment en els anys al voltant del 1365-1370, arran del final de la guerra de Castella o dels Dos Peres, quan la situació bèl·lica fou aprofitada per procedir a expulsar algunes comunitats o ratificar els deus drets. En altres casos hi hagué alguna nova fundació de viles de pobladors cristians, no sempre reeixides finalment, o més factible, la fundació d’una moreria urbana o d’un petit llogaret o alqueria amb famílies camperoles. Tanmateix, allò més habitual durant el Trescents i el Quatrecents fou la modificació pactada de cartes de poblament més antigues, principalment per arribar a una reducció de les rendes que es pagaven anteriorment. Nous pactes d’establiment, quasi sempre senyorials, que es veieren animats pel context del període que anomenem la crisi baixmedieval.

LES CARTES DE POBLAMENT VALENCIANES D’ÈPOCA MODERNA

Aquesta era la tradició i l’experiència que arribà a la societat valenciana de l’època moderna al voltant del 1500. Tot i els grans canvis polítics de la creació de la Monarquia Hispànica pels Reis Catòlics, el pas vers el model de les monarquies absolutes o l’abolició dels Furs i el pas a la monarquia borbònica al segle xviii, al mateix temps la societat valenciana del segles xvi al xviii continuà immersa en el mateix tipus de societat feudal-senyorial que només desapareixeria amb la revolució burgesa. Per això, en el món rural, era lògic que, tant senyors laics i eclesiàstics com la mateixa corona, continuassen emprant el mateix tipus de documents jurídics que havien mostrat la seua utilitat en els segles anteriors pel que fa a la forma d’establir les condicions de vida en una comunitat.

Tanmateix hi ha una característica que les diferencia clarament de les medievals i és que la gran majoria són documents referits a l’establiment de la població en comunitats rurals. A la regulació de les rendes senyorials o a la seua modificació en el marc d’aquestes comunitats, bé siguen poblacions més grans, bé alqueries molt menudes o fins i tot relacionades amb la fundació de petites senyories alfonsines, però sempre comunitats rurals. D’aquestes, també n’hi hagué una bona nòmina de l’època baixmedieval, però, en canvi, en aquesta època moderna ja no es troben casos com els del segle xiii, quan algunes viles reials d’importància política, econòmica i demogràfica reberen cartes de poblament, com ara Xàtiva, Alzira, Gandia, Castelló, Borriana o Dénia, entre altres. Unes cartes que, pel caràcter de la població, feien més referència al seu estatut polític i jurídic com a comunitat urbana, que no a qüestions agràries o rurals, com passa amb aquestes dels segles xvi, xvii i xviii.

També una notable diferència és la seua prolixitat, la qual cosa implica una extensió en fulls molt més considerable. Com a medievalista em crida l’atenció com anà avançant el detall amb el qual es regulaven les condicions d’establiment de les terres i l’exigència de les obligacions fiscals i de renda dels vassalls en aquests segles moderns. Si bé hi ha cartes de poblament del temps de l’expulsió dels moriscos que reuneixen una dotzena de capítols, en canvi són majoritàries les que s’allarguen a trenta o quaranta, fins arribar a casos extrems com ara la d’Alberic, la Vall d’Uixó o moltes de les del comtat de Cocentaina, que poden arribar als setanta, huitanta i fins i tot noranta capítols. Sembla clar que la voluntat senyorial era arribar al màxim de detall quant a les quantitats a pagar i la forma de fer-ho, la regulació de la residència dels nous veïns i l’obligació de treballar les terres, tot i que poden trobarse capítols que arriben al detall de regular la ubicació del seient del senyor a l’església parroquial.

Tanmateix, aquesta enumeració detallada en ocasions també fa pensar que podia ser de l’interès dels camperols ja que es fixava exactament què pagaven, on pagaven i com pagaven, de manera que els agents senyorials no poguessen demanar més ni exigir nous treballs gratuïts. Així, en aquesta línia de donar algunes garanties als pobladors hi ha casos en què es regula la preferència dels vassalls en usar el molí senyorial front a forasters, o la venda de traginers forasters en el mercat setmanal front als drets de la tenda o taverna local, o la venda al menut dels mateixos veïns a la plaça, etc.

Igualment cal ressenyar el fet que, almenys en certs casos, hi hagué negociacions entre el senyor o els seus procuradors i una representació dels nous pobladors. És molt evident la que es va produir a la vila de Benaguasil entre el duc de Sogorb i els vassalls, de la qual ens ha quedat testimoni a través dels documents específics de la proposta senyorial, datada el 9 d’octubre de 1611, seguit pel quadern amb la resposta de què acceptaven i què volien a canvi els candidats a pobladors, i la concòrdia final dels capítols que foren acceptats per les dues parts i donaren lloc al text definitiu del 13 d’abril de 1613, més d’un any després, tal com ha estudiat Antoni Grau.

Una situació similar trobem a la Vall d’Uixó, també amb el mateix senyor de protagonista, i negociacions similars estan perfectament documentades a Cirat i Toga, de les quals tenim, i publiquem en aquesta col·lecció, les respectives actes notarials de la reunió celebrada pels veïns a la seua església parroquial, el 5 i el 7 de setembre de 1611, respectivament, i la negativa dels pobladors a acceptar les condicions. En dita reunió Bernat Vilarig i Carròs els va dir que:

La causa y effecto para que yo os he mandado juntar en este lugar á sido y es para acabar de tratar y efetuar con vosotros la población destas mis baronías y lugares, y que esto se trate y haga familiarmente, con mucho amor y voluntat, como se deve entre padre y hijos, que en tal qüenta os he de tener y terné a los que seréis pobladores, vezinos y moradores destas mis baronías y lugares, para el qual efecto en el día de ayer también os mandé juntar y leher los capítulos, pauctos y condiciones con los quales entiendo poblar estas mis baronías, amonestandóos una y muchas vezes que si algo teníays que advertir, y que yo, sin daño y perjuhicio de mis successores en dichas baronías, lo podía hazer, lo advertiéseis, porque yo, en todo lo que buenamente podré hazer por vosotros, lo haré.¹⁹

Seguidament aquest senyor els va demanar que llegiren de nou la seua oferta de capítols i «dexó a las susodichas nombradas personas en su libertat para que lo confabulasen y tratasen entre sí». La resposta dels vassalls fou de no acceptar part de les condicions, la qual cosa no agradà en absolut al cavaller Vilarig qui declarava que «havéis vuelto unas respuestas tan fuera de su lugar que me he maravillado que personas de entendimiento como vosotros lo soys bolviesen tal respuesta».

En les hores següents continuaren les negociacions amb intervenció del notari procurador del senyor intentant fent de mitjancer i, segons l’acta, visibles mostres d’indignació per part del senyor, però finalment aquest abandonà l’església perquè el notari tornara a llegir els capítols:

y, haviéndoles leydo ya el primero y segundo capítulos, se levantaron en pie algunas de dichas personas y dixeron que para qué hera menester cansarse en pasar adelante en leher dichos capítulos, que ellos les tenían muy bien vistos y entendidos, y que si el señor no les hasía señores de montes y ríos, piedras arincadas y por arincar, y ser señores de yervas y árboles fructíferos y no fructíferos, y de las regalías y jurisdicción que le han pedido en el memorial de respuestas le an inviado por medio de Christóval Montoliu, notario, y demás cosas contenidas en el dicho memorial, no querían poblar sino coxer sus coxidas que tienen en las güertas y términos de dichas baronías, y bolverse cada huno a su tierra de donde havían venido. Y todos los demás en una vos se levantaron y dixeron que así lo querían.²⁰

Negociacions com aquestes són citades indirectament a altres llocs, com ara Alfara i Algímia de la Baronia, i deduïbles en casos en els quals se succeïren modificacions de la primera carta de poblament en un període relativament curt de temps. Aquest és el cas de Benilloba, amb una primera carta el 5 de setembre de 1611, i una de nova amb petites modificacions dos dies després, el dia 7; o el cas de l’alqueria de Benimeixís, al terme de Senyera, amb un primer document l’11 de juliol de 1611 i un segon amb poques modificacions datat al mes següent, el 26 d’agost concretament.

Així mateix, una altra diferència notable amb les cartes medievals és la molt habitual enumeració detallada dels primers veïns de la localitat, els quals juren acceptar les condicions i, normalment, en un document annex que trobem quant s’ha conservat la còpia notarial, fan homenatge de vassallatge al senyor. És evident, i hi ha documents que ho palesen en els registres notarials, com en els mesos següents o els anys immediats a una carta pobla continuaren fentse nous establiments de cases i terres a més famílies, la qual cosa no obsta perquè siga normal la llarga enumeració de noms i cognoms. Probablement en això va ajudar l’existència de negociacions prèvies amb els senyors, de tal manera que es feia una primera llista d’interessats, i també que són usuals els casos en què de forma directa o indirecta ens consta que aquests nous pobladors ja havien pres possessió de cases i terres mesos abans de l’atorgament de la carta pobla. El document que acabem d’exposar sobre les negociacions a Cirat així ho demostra: els nous veïns responen al senyor que, si no es posen d’acord, collirien allò que havien plantat eixe primer any i se’n tornarien als seus pobles d’origen.

També és significatiu d’aquestes cartes de poblament modernes la inclusió de les llargues i abundants garanties legals que s’atorguen les dues parts, habitualment escrites en llengua llatina i, això sí, amb una important similitud entre uns casos i altres. És evident que hi hagué algun tipus de formularis notarials a partir del 1609, que eren copiats, no sempre bé per cert, pels diversos notaris. No és fàcil reunirles en grups a partir d’aquests criteris, però sí hem vist casos en què podia deduirse l’existència de cadenes de models de carta pobla en aquesta part de les clàusules legals. En tot cas, i més enllà de formalismes administratius, una cosa que ressalta més que a l’època medieval és el caràcter de document pactat entre dues parts que tenen aquestes cartes de poblament. Per contra, i raonablement per la diferència d’època històrica, és pràcticament absent la referència a delimitacions territorials de la població, més necessària en el segle xiii en el context de la conquesta cristiana d’alÀndalus.

CRONOLOGIA

Com hem comentat abans, i es veu immediatament a la llista de cartes de poblament que publiquem, la gran majoria es concentren en un període molt breu de temps a partir de l’expulsió dels moriscos en la tardor de 1609. Aquest és un dels grans fets històrics dels valencians d’època moderna i que, en aquest cas, marcà un trencament humà, social i demogràfic d’envergadura que va generalitzar la necessitat de repoblament de les àrees rurals.

Tanmateix, ja abans d’aquesta data hi hagué la concessió i el pacte d’algunes altres cartes pobles. Només hem trobat vint-i-un textos, quasi la meitat en el període anterior a 1550 i la resta més concentrats en l’últim quart del segle xvi i els primers anys del xvii, repartits geogràficament arreu de les terres valencianes. La diversitat també caracteritza aquest grup de cartes ja que van alternant-se les que corresponen a modificacions de les condicions de poblament anteriors (Cortes de Pallars, Carlet i Benimodo, Matet, Xestalgar, Mascarell...), amb uns casos d’intents de fundar o refundar poblacions en la costa del nord de Castelló (Torreblanca, Orpesa, Benicàssim i Montornés) a les darreries del 1500. Així mateix és rellevant el fet que, per raons òbvies, en aquest grup es troben les darreres corresponents a comunitats de moriscos, sent l’última la concòrdia sobre reducció de censos a l’alqueria de Benicalaf, a la Vall de Segó, de l’any 1603.

El segon i fonamental cicle d’atorgament de cartes pobles és el del primer quart del segle xvii, a conseqüència del decret reial d’expulsió dels moriscos publicat a València el 22 de setembre de 1609 i dut a la pràctica durant els mesos immediats. En aquest sentit, i també en concordança amb els manaments reials, alguns senyors procediren molt ràpidament a atorgar les primeres cartes de poblament. La primera coneguda és la del 21 d’octubre de 1609 corresponent a Setla, una petita alqueria dins el terme de Muro del Comtat, atorgada per un cavaller local, Jeroni Nunyes, i recentment localitzada per Sergi Silvestre. En els dos mesos següents n’hi hagué vuit més, alguna també de petites localitats, com ara el Pujol, al terme de Benimuslem, o la del Lloc Nou de Benamira o de Sant Jeroni, atorgada el 8 de desembre pel monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Això podria fer pensar que la menor dimensió demogràfica de la localitat podia influir en la rapidesa de repoblar el lloc, però altres casos desmenteixen aquesta possibilitat. En novembre Josep Folch i Cardona, cavaller de l’orde d’Alcántara, repoblava en dos dies seguits les seues baronies de Serra i Ria, i Soneixa i Assuévar, i el 6 de desembre Francesc Figuerola, cavaller de Montesa, poblava la veïna baronia de Nàquera, totes elles poblacions de moriscos de mitjana entitat. I el cas més destacat és el de la carta pobla de la Valldigna i totes les seues localitats de moriscos, atorgada pel monestir cistercenc del mateix nom el 12 de desembre del mateix any.

A partir d’aquest moment la immensa majoria de les cartes de poblament, fins a dos terços de les que coneixem, foren atorgades en tres anys, de 1610 a 1612, però especialment concentrades el 1611: quaranta d’elles el primer any, cent vint-i-quatre l’any 1611, trenta-cinc l’any 1612, set el 1613 i quatre el 1614. El ritme, doncs, és el reflex del context polític del Regne de València arran de l’expulsió, de les pressions successives de la corona i els seus oficials regnícoles per potenciar el repoblament, i dels dubtes i dificultats en la pràctica per part dels senyors per aconseguir poblar de nou les seues baronies. L’interès de camperols valencians i de fora del regne per aconseguir terres per a les seues famílies, s’entrecreuava amb la desconfiança i recel per les condicions plantejades per la noblesa, amb especial preocupació sobre què anava a passar amb els deutes i censals pendents de les comunitats morisques, tal com reflecteixen les negociacions que s’han conservat. Això explica la lentitud del ritme d’atorgament durant l’any 1610 i que, només amb nous manaments, fins i tot amenaçadors, per part de la corona, finalment al llarg del 1611 esclatà la concessió de cartes pobles i es generalitzaren arreu del regne, especialment a partir del mes d’abril i durant la segona meitat de l’any, quan hi hagué dies que s’atorgaren fins a tres i quatre en la mateix jornada durant el mes de juliol.

A partir del 1613 baixà notablement el seu nombre a unes poques cada any, sent 1618 i 1622 els primers dels quals no en tenim cap documentada fins ara. El degoteig continuà fins al principi de la dècada del 1650. Part d’elles són encara repoblaments de petites alqueries o llogarets: Artesa, Alcudiola i Massalalí, a la Valldigna, el 1616; Paredes, terme de Xèrica, i Barxeta el 1617; Torques, terme de Sogorb el 1623; l’Alqueria d’Asnar o Ràfol Blanc, al Comtat, el 1626, i el mateix any els llocs de Rafelguaraf i Faldeta, i així algunes més. També hi ha algun cas especial per tractarse d’una població amb major entitat però amb problemes específics, com succeí amb la vila de Corbera de la Ribera i dos dels més importants antics ravals urbans de moriscos: el d’Elx i el de Xàtiva.

Però la majoria de les cartes d’aquest període són ja modificacions de les primeres atorgades, bé perquè no arribà a quallar la primera, bé perquè els nous veïns reclamaven una baixada de rendes i censos per la pobresa que patien, fins arribar alguna a tenir tres documents successius en el temps, com és el cas de l’esmentada Corbera de la Ribera, Guardamar de la Safor o Anna, en el comtat del mateix nom. Aquestes modificacions, a més, afecten tot tipus de senyories, des de petits llogarets com Gaibiel o Benicolet, a grans senyories com ara el comtat de Bunyol (Bunyol, Iàtova, Macastre i Alboraig), o el marquesat de Llombai i les seues localitats (Llombai, Catadau, Alfarb i Alèdua). I també amb la geografia més diversa, des de zones de muntanya de l’interior, cas de Navarrés, Xest o Petrer, a les situades en zones més costaneres, com ara Gata de Gorgos o Pedreguer, en zones de regadius significatius, com Carlet, Faura o l’esmentada Corbera, fins arribar a les rodalies de la ciutat de València, en el cas de Picassent.

El tercer període que podem identificar s’estén durant bona part de la segona meitat del segle xvii, la principal característica del qual és la dràstica reducció en l’atorgament de cartes pobles, la qual cosa indica el canvi de tendència en les possibilitats d’assentar més gent però també en l’estabilització del procés. Així, a partir de la modificació d’Almedíxer de l’any 1659 i durant quasi trenta anys, fins a la modificació de la de Guardamar de la Safor el 1687, no ens consta cap altra carta pobla llevat de la de la refundació de Benidorm el 1666.

Tanmateix, podem identificar un quart període a partir de la darrera dècada del segle xvii, que perdurà al llarg de tot el segle següent i al qual corresponen un poc més de trenta cartes pobles. Allò ressenyable ja no és la seua intensitat, a més del fet que perdure el seu mecanisme jurídic després de l’abolició del Furs, sinó que responen en part a uns nous criteris de colonització rural. Tot i que en aquest període encara hi hagué algun cas de modificació de les rendes i condicions senyorials (Petrer, Anna, Alboi), de vegades després de llargs anys de plets judicials a la Reial Audiència de València (cas de Navaixes), la majoria foren noves fundacions de petites comunitats rurals, especialment a les comarques d’Alacant i amb el rerefons d’aconseguir convertir-les en senyories de vassalls per via de l’obtenció de la jurisdicció alfonsina, tal com expliquem més avall. El cicle el clouria, per ara que sapiguem, la modificació i ampliació de la carta pobla de la Barraca d’Aigües Vives, datada el desembre de 1796, com un intent de consolidar el poblament d’una petita comunitat rural vora el monestir alzireny d’Aigües Vives.

TIPOLOGIA

Atenent la llarga tradició d’estudis sobre el repoblament del segle xvii i especialment sobre el sistema senyorial en aquella època i en l’Antic Règim en general, així com les continuïtats i ruptures que comportà en el funcionament de les senyories i el nivell de rendes, en aquesta introducció no anem a endinsar-nos en un estudi detallat a partir d’aquestes cartes de poblament, la qual cosa desbordaria les possibilitats d’espai d’aquesta obra. Tanmateix, sí que podem enumerar de forma més succinta els diferents tipus de cartes de poblament atorgades entre els segles xvi i xviii que hem identificat. I una primera característica és que, tal com hem explicat més amunt i, a diferència de l’època medieval, la immensa majoria de les atorgades a època moderna anaren dirigides a comunitats rurals. Però una cosa és que tinguen aqueix primer perfil rural i senyorial, i una altra que totes elles respongueren a una mateixa causa o patró. I és que si bé la gran majoria tenen relació amb el repoblament de viles, pobles i alqueries arran de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, hi hagué altres tipus de documents relacionats amb les condicions de poblament de les viles i pobles valencians de l’època.

Efectivament, parlant en proporcions, vora dues terceres parts de les que hem reunit tenen relació amb l’expulsió, i clarament són cartes de refundació dels pobles, d’assentament dels nous colons cristians, de regulació molt detallada, de vegades fins a l’exhaustivitat, de les rendes a pagar i les obligacions amb la senyoria dels nous veïns, i amb un clar objectiu de regular les relacions socials a la senyoria respectiva. Tanmateix, convé recordar que d’algunes relacionades amb la fundació, o refundació per restar abandonat un poble, també se’n donaren en altres moments. Aquests serien els casos de les cartes d’Orpesa, Torreblanca i de Benicàssim-Montornés, de la fi del segle xvi o del principi del xvii, totes elles sense relació amb l’expulsió dels moriscos. I també diverses fundacions de nous pobles a la comarca del Baix Segura, dins el terme general de la ciutat d’Oriola des de les darreries del segle xvii i durant el xviii a partir de grans propietats o dessecant zones de marjal, com en el cas de les Pies Fundacions del Cardenal Belluga.

Però és veritat que el gruix, fins a representar dues terceres parts del total, són les cartes pobles relacionades amb l’expulsió dels moriscos i concentrades molt majoritàriament entre 1609 i 1613. Tot i que de diferent extensió, totes tenen unes característiques bàsiques similars: la qüestió principal a establir en els capítols són les condicions de repartiment i assignació de les terres en explotacions familiars, els mecanismes de control de la residència i del vassallatge i una llarga llista de les rendes que havien de pagar els nous vassalls, sovint individualitzades per conreus, i amb detall de com i on s’havien de pagar. També són usuals les clàusules sobre pastures i usos dels recursos naturals del terme, la regulació dels principals monopolis senyorials, especialment el forn, el molí i l’almàssera d’oli, però també és possible trobar capítols dedicats al mercat i a la venda de productes a nivell local. En part dels casos, igualment, s’hi fa referència explícita a altres obligacions dels veïns, com ara el transport de productes o els serveis a la senyoria. També és molt general explicar la forma i el moment de l’elecció dels càrrecs municipals, si bé en aquesta qüestió se segueix la regulació dels Furs de València, més enllà, en certs casos, de l’adaptació d’alguns detalls a la situació local.

Un segon grup són les cartes que representen un nou pacte entre senyors i vassalls que modifica les anteriors condicions de poblament, per tant sense expulsió de veïns moriscos o existència d’un despoblat. Responen a les tensions socials periòdiques que es produïen en el marc de les senyories de l’Antic Règim i a conjuntures de problemes econòmics per als vassalls, que es rebel·len per no poder fer front a les rendes pactades fins aquell moment. Part de les cartes que hem localitzat anteriors a 1609, com ara la de Carlet, tenen aquestes característiques, però especialment les de la segona meitat del segle xvii, motivades per no poder fer front els nous veïns, passats uns anys, a les condicions pactades quan l’expulsió dels moriscos. Això és el que explica que alguna localitat tinga dues i fins i tot tres cartes de poblament al llarg del segle xvii, cosa que vol dir que les condicions de la primera han tornat a negociarse en tot o en part posteriorment. I és ben indicatiu que tots els casos que aportem impliquen una reducció en els pagaments a la senyoria, generalment d’algunes de les particions de fruits.

Finalment, un tercer grup el podem identificar durant el segle xviii i corresponen a la fundació de petites comunitats rurals, unes vegades potenciades per institucions eclesiàstiques i d’altres per propietaris de terres, sovint amb la intenció d’esdevenir senyors de vassalls, i animades clarament per la restauració de la jurisdicció alfonsina per part del rei Carles III l’any 1772. Llevat de casos més aïllats com la fundació de Benadressa, al terme de Castelló de la Plana, i del llogaret d’Emperador, a l’Horta de València, la majoria tingueren com escenari les comarques d’Alacant. J. Millán, A. Alberola i D. Bernabé, entre altres, han estudiat i explicat amb molt de detall aquest escenari i les seues característiques: limitada extensió del territori a poblar, dessecació de marjals i les elevades despeses que comportava, dificultats per mantenir el mínim de quinze famílies assentades per garantir l’exercici de la jurisdicció alfonsina... Tal com expliquen aquests autors, no sempre s’arribà a atorgar carta de poblament, tal com passa en diversos casos dins el terme general de la ciutat d’Oriola, i el propietari preferí atorgar establiments individuals a cada família en els quals es detallaven extensament els capítols que serien habituals d’una carta pobla.

SOBRE ELS ATORGANTS

Com és lògic i atenent la realitat social i política de les senyories valencianes de l’època moderna, la gran majoria de les cartes de poblament foren atorgades per la noblesa laica, començant per les grans cases senyorials en el patrimoni de les quals es localitzaven nombroses poblacions de moriscos. En aquest sentit destaquen els ducs de Gandia, els ducs de Sogorb, els marquesos de Guadalest i els comtes de Cocentaina. El primer, Carles de Borja i Centelles, és qui va atorgar més cartes de poblament per al conjunt del regne entre 1610 i 1611: el raval d’Oliva, Torís, Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Realenco, Almoines, Benieto, Alcòdar, l’Alqueria de la Comtessa, Beniopa, Llombai, Alfarb, Catadau, Rafelcofer, Benipeixcar, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, Orba, Miramar, Benumea, Favara i Atzeneta a Pego, Xella, les primeres de la Vall de Cofrents i posteriors modificacions d’algunes d’elles. Quant al duc de Cardona i Sogorb, Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, entre 1611 i 1613 repoblà Benaguasil, Geldo, la Serra d’Eslida, Aín, Veo, l’Alcúdia de Veo, Fanzara, Leuxa, l’Alcúdia, Suera, Castro i Fondeguilla, i la Vall d’Uixó. El marqués de Guadalest, Sanxo Roís de Liori, repoblà les Valls de Seta, Travadell i la mateixa de Guadalest en abril de 1611, però també Riba-roja de Túria, Betxí i Ondara. I en referència al comte de Cocentaina, Gastó Roís de Corella, aquest va repoblar part de dit comtat durant l’any 1611: el raval de la vila del mateix nom, Muro del Comtat, l’Alcúdia i Gaianes, mentre l’any anterior havia repoblat el lloc de Benavites, al Camp de Morvedre.

La resta de la noblesa titulada de l’època la trobem repetidament, sempre en funció del nombre de senyories de moriscos que tinguessen. Així, el comte de Bunyol, Gaspar Mercader, conjuntament amb la seua muller Laura de Cervelló, repoblaren el seu comtat (Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova), a més de la localitat d’Orpesa el 1589, i el seu successor encara modificà les del comtat bunyolenc el 1634. Quant al comte d’Elda, Antonio Coloma Calvillo, atorgà les de Petrer i Elda així com les seues repetides modificacions, i els seus successors encara ho tornaren a fer. També n’atorgà diverses Ferran Pujades, comte d’Anna, en part per ser senyor de llocs com Anna, Pedreguer i Matoses, Piles, Palmera i Rafalsineu, però també perquè hagué de modificarles en diverses ocasions: en el cas de la vila d’Anna fins a tres vegades. Al seu torn, el comte de Sinarques i vescomte de Xelva també repoblà part de la comarca dels Serrans durant l’any 1610 com a senyor de Benaixeve, Domenyo i els ravals o barris de Xelva; i el comte del Real, Pere Sanxes de Calataiud, òlim Guillem Ramon de Bellvís, que repoblà Salem, Elca, Benigerví, el Ràfol de Salem, l’Alcúdia, Beniatjar, Pedralba, Bugarra, Montserrat i Real de Montroi.

D’altres nobles titulats no destaquen tant perquè tenien poques poblacions de moriscos, com en el cas del comte d’Aranda, Antoni Ximenes d’Urrea, que només atorgà les pobles de Mislata i Benilloba; del comte de Carlet, Jordi de Castellví, amb les de Carlet, Benimodo i Tous. El comte del Castellar, Lluís Castellar de Vilanova, les seues senyories de Manuel i Bicorb, completades per la seua successora, Joana Eslava, quan modificà el poblament de Rafelguaraf i de Faldeta el 1626, i Bicorb, Benedrís i Quesa el 1635. Per la seua banda, el duc de Villahermosa, Carles d’Aragó, només apareix amb la pobla d’Artana, el duc de l’Infantado amb el cas d’Alberic l’any 1612, i els marquesos d’Aitona, Gastó de Montcada i Caterina de Montcada, amb les pobles de Beniarjó i Tàrbena a les darreries del 1610; o els marquesos de Dénia amb el Verger (1610 i 1612) i Poble Nou de Benitagell (1698).

La llista de noblesa no titulada es fa llarga (quadre 3), però normalment només concediren alguna carta pobla, si bé hi ha casos en què per raons individuals i locals algun cavaller pogué atorgarne més d’una. Entre ells podem destacar algunes famílies per tenir senyories més grans i amb major nombre de poblacions de moriscos fins 1609. Per exemple, aquest seria el cas de Pere Centelles i d’Elionor Onyaz i Borja, senyors de la Vall d’Aiora, els quals atorgaren les cartes pobles de les localitats de Teresa, Sarra, Xarafull i Xalans en setembre de 1611, i en gener següent de 1612 es veieren obligats a modificarles totes. També podem citar Miquel de Vallterra, que va atorgar les d’Alfara de la Baronia, Algímia de la Baronia, Montan, Montanejos i Aranyuel, o Francesc Joaquim Sanç, amb les de Senyera i Benimeixís.

Un altre grup, clarament minoritari, són alguns burgesos i ciutadans que tant al segle xvii com al xviii repoblaren petites alqueries despoblades de moriscos o bé promocionaren poblacions a la fi d’esdevenir senyors de vassalls. Aquests serien els casos de Jaume Pasqual, ciutadà d’Oliva, qui atorgà la pobla de Negrals, a la Marina Alta, el 1611; el d’Alonso de Castro, ciutadà de València, amb l’alqueria d’Annauir, a l’horta de Xàtiva, o el de Pere Escolano, també ciutadà de València, amb les alqueries de Benitandús i Alfara, a la Serra d’Espadà, totes també del mateix any. De les segones podem citar els casos de Roque Camacho, fundador de la Llosa al terme de la Vall de Pop el 1766; Rafael Descals de l’Escala amb les pobles de Penella i la Sarga (1773 i 1774), o de Salvador Català, fundador de Benadressa el 1791 al terme de Castelló de la Plana.

Quant a les atorgades per les institucions eclesiàstiques, la seua proporció és clarament minoritària, però això és lògic atenent el reduït pes d’aquestes senyories al Regne de València durant l’època foral. En la gran majoria dels casos els protagonistes són els afectats per l’expulsió dels moriscos, com ara el monestir de la Valldigna, el de Sant Jeroni de Cotalba, l’orde de la Mercè amb la seua senyoria d’Algar del Palància i el monestir de Sant Miquel dels Reis amb el lloc de Benimàmet i les alqueries de l’Abat i Torreta, al terme de Xàtiva. I també trobem la concessió de cartes per part de l’orde de Santa Maria de Montesa per a les localitats de la seua senyoria que havien estat poblades de moriscos, concretament Xivert, Artesa, Montroi i la Vall de Perputxent, i l’orde de Sant Jaume o Santiago amb les localitats de Sanet i Negrals a la comarca de la Marina Alta. Només uns pocs casos, tot i que rellevants, es relacionen amb un altre context històric, concretament ens referim a les colonitzacions rurals dutes a terme al llarg del segle xviii a la comarca del Baix Segura: les atorgades pel Cardenal Belluga a les anomenades Pies Fundacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri; les dues de Bigastre per part de la Seu d’Oriola, i també les dues del convent d’Aigües Vives al terme d’Alzira a la fi del Setcents.

Així mateix, en alguns casos l’atorgant fou la monarquia mitjançant els co missaris reials com ara al raval de Sogorb amb intervenció del doctor Salvador Fontanet, del Consell Reial i del Suprem d’Aragó, i comissari reial en les causes sobre el poblament del Regne de València, i el mateix comissari en la modificació d’algunes condicions de les cartes pobles del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva de l’1 d’octubre de 1612. El 1616 era Adrià Bayarte el comissari reial que atorgava en nom de la corona la carta pobla de la vila de Corbera, i aquesta mateixa vila rebria una tercera carta l’any 1644 de mans de Josep Polo i Vallterra que actuava com a comissari reial del capità general del Regne de València. Igualment la intervenció reial es donà en el cas del raval de Sant Joan de Xàtiva per part del comissari Julià Gil Polo, i fins i tot en algun altre cas, per raons més incidentals, perquè just l’any 1609 algunes baronies estaven segrestades per la corona. Concretament és el que va passar amb les senyories de Pere Franquesa, comte de Vilallonga, amb les cartes pobles de Navaixes d’agost de 1610, atorgada en nom de Jaume Beltran, segrestador reial, i també la de Vilamarxant el 1611 i les de Vilallonga i Benimeli el 1612. Per la seua banda, també hi hagué intervenció de representants del poder reial en el cas de plets judicials davant la Reial Audiència de València, tal com va passar amb la carta pobla de Petrés, atorgada el 13 de maig de 1612 pel Melcior Munyós, lloctinent del batle de la vila de Morvedre i administrador del lloc de Petrés en nom de la Reial Audiència de València, entitat davant la qual es dirimia el plet per la seua possessió entre els nobles Jaume Aguiló i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà.

SOBRE LA LOCALITZACIÓ I IDENTIFICACIÓ DE LES CARTES DE POBLAMENT

Tot i que l’etiqueta «carta de poblament» hauria de semblar clara i nítida per a la seua identificació als arxius històrics, la realitat no és tan senzilla. Efectivament hi ha un patró bàsic que compleixen moltes d’elles: atorgament inicial per part del senyor o oficials reials, enumeració nominal dels nous veïns, llista de capítols amb les condicions del poblament, rendes, etc., i una llarga sèrie de clàusules legals de garantia al final. Però, tal com hem explicat més amunt, tradicionalment s’han considerat cartes de poblament els pactes i concòrdies posteriors que modifiquen el text inicial, els quals, formalment són diferents. El problema, doncs, rau en avaluar de la manera més sensata possible tots els pactes o sentències judicials o arbitrals que modificaren les condicions de poblament d’una localitat. I de vegades no és senzill perquè hi pot haver modificacions menors, concòrdies sobre només un capítol no massa essencial, sentències judicials sobre aclariments en el pagament d’alguna renda concreta. Per això la dificultat de decidir en alguns casos si calia incloure’ls o no en aquesta col·lecció.

D’altra banda, atenent que la gran part d’aquestes cartes de poblament tenen relació directa o secundària (per ser una modificació de la primera) amb el repoblament arran de l’expulsió dels moriscos el 1609, cal explicar que si bé la gran majoria dels llocs despoblats en reberen una, no sempre succeí així. En uns casos, hi hagué desenes de petites alqueries que ja no foren poblades, tal com han estudiat i explicat els especialistes del repoblament del segle xvii. Hi ha abundants exemples de les comarques de les muntanyes d’Alacant, com ara Fraga, Benifloret i Benitaer al comtat de Cocentaina, i Margarida, Catamarruc o Benicapsell a la baronia de Planes; o també a la Serra d’Espadà, cas de l’antiga alqueria de Mosquera en el terme de la baronia de Soneixa i Assuévar.

Però en d’altres casos el senyor decidí fer establiments individuals de les cases i terres i no arribà a atorgar una carta pobla col·lectiva, tal com va passar a Xeraco i Xeresa, al ducat de Gandia; amb Gaspar Tàrrega i el lloc de Beniarjó en novembre de 1611, o amb Gastó de Montcada, comte de Bunyol, i el lloc de Xiva en desembre del mateix any. En la mateixa línia, tampoc no s’ha conservat una carta pobla com a tal del raval de Sant Joan d’Elx, si bé sí que hi ha a l’Arxiu Municipal de dita ciutat un gruixut volum amb impresos individuals de diverses pàgines, en cadascun dels quals només s’escrivia a mà el nom del nou veí i la superfície de terres que rebia, ja que la resta del text eren els apartats equivalents als capítols d’una carta pobla.

I també cal reconèixer que no hem pogut trobar fins ara totes les cartes de poblament de les localitats de les quals foren expulsats els moriscos. És possible que alguna d’elles no arribara a atorgarse, tal com hem comentat adés, com ara Manises i Alaquàs perquè foren de població mixta fins a 1609, però en altres casos és un problema de supervivència dels arxius senyorials i locals. Aquest és el cas d’algunes poblacions del ducat de Vilafermosa (Espadella, Torrexiva i Vallat); de Crevillent, al marquesat d’Elx, del comtat del Real i vescomtat de Xelva (Calles, Loriguilla o els ravals de Xelva), i d’altres localitats com ara Ribesalbes, Xera, Beneixida, Benimuslem, Cotes, Tous, Millars, Carrícola, Benirredrà, Alcoleja i Alcosser de Planes a la comarca del Comtat; Beniarbeig, Llíber i Senija a la Marina Alta; i Bolulla, Confrides i Sella a la Marina Baixa. Però també cal indicar els problemes d’accés a algun arxiu senyorial ja que, malgrat les consultes dutes a terme, no ha estat possible accedir a l’arxiu senyorial dels marquesos de Dos Aigües, que podria custodiar les cartes pobles de dita localitat i també d’Albatera, Benicolet i Pinet, fins ara no conegudes.

Amb aquest panorama que acabem de descriure, el llibre que ara presentem ha arribat finalment als 331 textos. Atenent que el catàleg de Miguel Gual de l’any 1989 identificava 124 cartes per a l’època moderna, el progrés és considerable, més quan 130 d’elles són totalment inèdites i es publiquen ara per primera vegada. I un altre grup d’unes cinquanta s’editen completes també per primera vegada.

Així mateix, més enllà dels criteris de transcripció i d’edició que enumeren a banda, els textos d’aquest recull de cartes de poblament ens han oferit alguns problemes de partida a l’hora d’unificarlos. No ens referim a la diversitat de llengües dins un mateix document, una cosa habitual a l’època, o a la interferència lingüística, que també n’hi ha, sinó a la qüestió de fixar el text original. De les vora duescentes cinquanta cartes, no arriben a la trentena les que tenim en la seua versió original, entenent com a tal la còpia que va fer el mateix notari redactor en els seus protocols i, només en algun cas, un exemplar original subministrat per ell mateix a alguna de les parts. En la pràctica, en la immensa majoria dels casos, aquestes cartes de poblament han arribat a nosaltres mitjançant còpies, i còpies de tota mena però bàsicament de tres tipus: una còpia legalitzada feta per un altre notari anys o fins i tot un segle o dos després de la seua redacció. Aquestes serien, doncs, de les més fidedignes, atès que la còpia la fa un notari que té unes destreses en llegir la lletra més antiga i coneix les clàusules usades pel seu gremi, a més de donarne fe legal de la seua literalitat. Tanmateix cal tenir en compte que part d’elles són trasllats d’anteriors trasllats notarials i, per tant, existeix ja una cadena transmissora que ha pogut desvirtuar algunes paraules.

Un segon grup, el més nombrós sens dubte, són còpies dels documents notarials originals, normalment fetes al segle xviii, i que han estat aportades a plets judicials. En el cas d’aquest grup, pot haverse conservat al manuscrit la còpia legalitzada, simplement cosida a ell (no ha estat allò més freqüent), o el que s’ha fet habitualment és, per part de l’escrivà del tribunal on es porta el plet, fer una còpia que s’insereix amb valor legal en el procediment. El problema que hem trobat és que entre les darreries del segle xvii i el principi del xix, les diverses institucions judicials valencianes, bé la Reial Audiència, bé la batlia reial o altres, no sempre gaudiren dels escrivans més competents i, de forma absolutament desigual, van fer còpies que no sempre eren de qualitat plena i contrastada. Això es fa patent especialment en el cas dels textos escrits en llatí, on tenim casos de notables deficiències.

Finalment, hi ha un tercer grup de textos de les cartes de poblament que només ens ha arribat per còpies simples, també del xviii o del principi del xix, sense legalitzar per part d’un escrivà o notari, i que en alguns casos són les que palesen les majors deficiències. Un bon exemple d’això són part de les còpies de la Casa o ducat d’Osuna, que comprèn el ducat de Gandia, sens dubte les que ens han arribat amb majors defectes. En això han influït almenys dos factors diferents: d’una banda, que, al haver desaparegut els protocols notarials originals, la mateixa Casa ducal tingué problemes de reunirles en la segona meitat del xviii, amb desaparicions d’algunes o amb pèrdues de part del paper i del text. Però també va influir en aquest cas, com en alguns d’altres, que es tractara de còpies simples, sense legalitzar, de manera que era evident que l’escrivà o particular que les va fer no tenia el nivell formatiu en paleografia i llatí adequat per a saber què estava fent.

El resultat de tot plegat és, en la pràctica, una diversitat en la qualitat dels textos que presentem, que es palesa en la varietat d’ortografies utilitzades pels escrivans i notaris. Com a regla general hem respectat aquesta ortografia, de tal manera que segons el text, especialment en les parts en llatí, l’edició pot estar amb la «i» curta o amb la «j», o també hem respectat l’ús o canvi d’una «s» o de dues «ss». En aquesta decisió ha influït igualment el fet de voler evitar un veritable allau de notes a peu de pàgina amb les correccions ortogràfiques. Només quan en la nostra opinió podia no entendre’s la paraula, hem fet la correcció. D’altra banda, quan hem trobat diverses còpies d’una mateixa carta, n’hem fet la relació ordenada de més antiga a més moderna, amb una numeració de lletres, i seguidament hem editat la versió més antiga. No hem procedit a fer una edició crítica de les diverses còpies perquè no és el costum en l’edició de col·leccions documentals com aquesta i, per la mateixa raó, hauria provocat un altre allau immens de notes a peu de pàgina.

Així mateix, en cada carta de poblament hem indicat les edicions que se n’han fet. Pensem que hem pogut localitzarne la gran majoria i donarne notícia, tot i que sempre és possible que en alguna edició local se n’haja inclòs alguna que desconeixem. Demanem disculpes per això, però, tal com pot constatarse a la bibliografia, la recerca ha estat considerable. Tanmateix, també caldria dir alguna cosa sobre les cartes de poblament editades prèviament. Algunes ho han estat només de manera parcial, freqüentment limitantse als capítols i evitant tota la part de clàusules que usualment era feta més aviat en llatí. Les raons, en part dels casos, són d’estricta utilitat dels historiadors que han fet aquestes edicions, en el sentit d’incloure només la part més útil pel que fa a les dades aportades. Però en altres casos, tot cal dirho, respon a les limitacions d’alguns autors respecte a les seues habilitats tècniques, tant en paleografia com en coneixement del llatí i, fins i tot, del valencià. Hi ha casos d’edicions d’alguna carta pobla que, com hem apuntat en el lloc corresponent, «mereixien una millor edició». I deixem la qüestió de si aqueixes edicions no han rebut finançament públic. Però en altres casos caldria ser més exigents amb els autors, no sempre historiadors, i reclamar una major seriositat en el seu treball.

¹ És el cas de T. MUÑOZ Y ROMERO, Colección de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, Corona de Aragón y Navarra, Madrid, 1847, i Colección de fueros y cartas pueblas de España, por la Real Academia de la Historia. Catálogo, Madrid, 1852. ² J. M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña, 3 vols., MadridBarcelona, csic, 1969-1985. ³ M.ª L. LEDESMA RUBIO, Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales, Saragossa, Institución Fernando el Católico,1991; E. GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991. ⁴ M. GUAL CAMARENA, Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989. ⁵ M. V. FEBRER ROMAGUERA, Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. i: 1234-1372. Edición e índices, Saragossa, Anúbar, 1991. ⁶ E. CÍSCAR PALLARÉS, Tierra y señorío en el País Valenciano. (1570-1620), València, Del Cenia al Segura, 1977. Posteriorment va tornar sobre la qüestió del règim senyorial i el repoblament del segle xvii a Moriscos, nobles y repobladores, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1993. ⁷ P. J. PLA ALBEROLA, Cartas pueblas del condado de Cocentaina, Alacant-Cocentaina, Instituto Juan Gil-Albert-Ajuntament de Cocentaina,1986. ⁸ A. GRAU ESCRIHUELA, «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 155-194; Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i el Verger, segles XV-XIX, Dénia, Ajuntament de Dénia, 2001. ⁹ D. BERNABÉ GIL, Tierra y sociedad en el Bajo Segura (1700-1750), Alacant, Universitat d’Alacant, 1982; «El patrimonio de los Marqueses de Rafal (1639-1736)», Revista de Historia Moderna, 24, 2006, pp. 253-304. ¹⁰ A. ALBEROLA ROMÀ, Jurisdicción y propiedad de la tierra en Alicante (siglos xvii y xviii), Alacant, Ayuntamiento de Alicante-Universidad de Alicante, 1984; «Los señoríos alfonsinos en el sur del País Valenciano. Aproximación a su estudio», en Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos xii al xix), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1989, pp. 223-240. ¹¹ T. V. PÉREZ MEDINA, La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo xvii, Petrer, Ajuntament de Petrer, 1995; «Senyoria i camperolat a la carta de poblament de Petrer (1611)», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 43-52; T. V. PÉREZ MEDINA y M.ª C. RICO NAVARRO, «La carta pobla de Petrer del 1611. Una còpia del segle xviii», Revista del Vinalopó, 1 (1998), pp. 159-170. ¹² G. SÁNCHEZ RECIO, Carta de población y capítulos para su gobierno de la villa y baronía de Monóvar, 1611, Caja de Ahorros, 1977, Papeles Alicantinos, 10; Carta de población de Elda, 1611-1612, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979, Papeles Alicantinos, núm. 18; «Monnòver, una villa de señorío en el siglo xvii», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 181-189; «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 199-201. ¹³ R. FRANCH BENAVENT, «Las consecuencias de la expulsión de los moriscos en un lugar de realengo: la bailía de Corbera», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 63 (19781985), pp. 179-244; «Un caso de señorío eclesiástico valenciano: el convento de Aguas Vivas durante el siglo XVIII», Anales Valentinos, año vi, núm. 11 (1980), pp. 83-117. ¹⁴ M. ARDIT LUCAS, Revolución liberal y revuelta campesina, Barcelona, Ariel, 1977; Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix, Catarroja-Barcelona, Afers, 2004; «Una reflexión sobre la expulsión de los moriscos valencianos y la repoblación», Revista de Historia Moderna, núm. 27 (2009), pp. 295-316; «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al Camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 82-96. ¹⁵ J. CATALÀ y P. PÉREZ, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002. ¹⁶ J. J. CHINER GIMENO, Navajas y su Carta Puebla (1610-1776), Sogorb, Fundación Caja Segorbe-Bancaja, 1993; La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (1506-1910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003. ¹⁷ A. GIL OLCINA, La propiedad señorial en tierras valencianas, València, Del Cenia al Segura, 1979; Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat d’Alacant, 2012. ¹⁸ J. CORBALÁN DE CELIS, La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia, Algímia, Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 1997; «La Carta de Nueva Población y los Establecimientos de la Vall de Tárbena en 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cul-tura, LXXX (2004), pp. 252-256; «Las dificultades para la repoblación en el Alto Mijares. Carta de nueva población de Cirat, Pandiel y El Tormo», dins J. S. BERNAT I MARTÍ i F. J. GUERRERO CAROT (eds.), Las comarcas de interior. Una perspectiva demográfica, Sogorb, Instituto de Cultura del Alto Palancia-Seminari d’Estudis sobre la població del País Valencià, 2007, pp. 79-90; «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV (2009), pp. 260-305; «Las cartas de nueva población de Quartell y Benavites, en la Vall de Segó», Braçal, 45-46 (2012), pp. 267-291; «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal, 47 (2013), pp. 148-154. ¹⁹ Veure document núm. 160. ²⁰ Ibidem.

AGRAÏMENTS

Amb un treball d’extensió i de diversitat d’orígens arxivístics com el que ara es presenta, ha esdevingut indispensable l’ajuda de moltes persones que han fet el possible per facilitar-nos la documentació consultada. En primer lloc, cal fer referència al personal dels arxius públics de major entitat, especialment al de l’Arxiu del Regne de València, tant al seu director actual Francesc Torres, qui a més ens va facilitar notícia d’alguna carta de poblament que no coneixíem, com als tècnics i al personal de sala. Igualment ha estat molt valuosa l’ajuda i collaboració de Salvador Ferrando, a càrrec de l’Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València, així com la del personal de l’Arxiu Històric de la Diputació Provincial de València, el de l’Archivo Histórico Nacional, Secció Noblesa, situat a Toledo, i el de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona.

En aquesta línia cal agrair igualment la col·laboració de María Teresa Iranzo, directora de l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza; de Marian Martínez, encarregada del dipòsit documental microfilmat de la Casa Ducal de Medinaceli a la Fundación Caja Segorbe d’aquesta ciutat; del personal de la Biblioteca Valenciana, de César Moreno, director, i de l’Arxiu Històric d’Oriola. També de Carmina Verdú, directora de l’Arxiu Municipal d’Elx, de Fernando Matallana, director de l’Arxiu Municipal d’Elda, d’Elena Sánchez Almela, directora de l’Arxiu Municipal de Castelló, de Josep-Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, de Carmen Rico, directora de la Biblioteca Municipal de Petrer, de Jesús Alonso, director de l’Arxiu Històric Municipal de Gandia, de Vicent Vallés, bibliotecari de la Biblioteca Municipal de l’Alcúdia de Carlet, de Salvador Verger Lletí, arxiver de l’Arxiu Municipal d’Alzira, i també de Ferran Zurriaga, Faustino García Chirivella, cronista de Montan, Jaime Richart Gomà, i especialment de Ferran Esquilache Martí, qui ens ha ajudat a localitzar documents a l’Arxiu del Regne de València i al del Patriarca.

ENRIC GUINOT RODRÍGUEZ

València, octubre de 2014

BIBLIOGRAFIA

ALBEROLA ROMÀ, A., Jurisdicción y propiedad de la tierra en Alicante (siglos XVI y XVIII), Alacant, Ayuntamiento de Alicante/Universidad de Alicante, 1984.

— «Los señoríos alfonsinos en el sur del País Valenciano. Aproximación a su estudio», dins Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos XII al XIX), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1989, pp. 223-240.

ALEMANY GARCIA, S., Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna: els precedents i les conseqüències, l’Atzúbia-Alacant, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, Ajuntament de l’Atzúbia-Forna, 2012.

ALONSO I LÓPEZ, J. E., Desintegració feudal i vida monàstica: Sant Jeroni de Gandia (1738-1835), tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de València, 1983.

— Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica, ss. XVIII-XIX, Gandia, ceic Alfons el Vell, 1988.

AMILLO ALEGRE, F., Beatriu Fajardo y la carta pobla de Benidorm (1666), Benidorm, ed. autor, 2003.

ARDIT LUCAS, M., Revolución liberal y revuelta campesina, Barcelona, Ariel, 1977.

— Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), 2 volums, Biblioteca d’Història dels Països Catalans, Barcelona, Curial, 1993.

— Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, Catarroja-Barcelona, Afers, 2004.

— «Una reflexión sobre la expulsión de los moriscos valencianos y la repoblación», Revista de Historia Moderna, 27 (2009), pp. 295-316.

— «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al camp de Túria, 4/5, 2013, pp. 82-96.

BALDAQUÍ ESCANDELL, V. R., «Edició dels facsímils i transcripció», dins Benimantell. La vall de Guadalest, 1611-2011, Benimantell, Ajuntament de Benimantell, 2011.

BELANDO CARBONELL, R., Realengo y señorío en el Alto y Medio Vinalopó, Alacant, Universidad de Alicante/Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1990. beLda soLeR, M. A., Aportación a la historia de Ayelo de Malferit, València, 1982.

BELTRÁN REIG, J. M., Capítulos otorgados por la Encomienda de Santiago para la repoblación de Orcheta, Alacant, Caja de Ahorros, 1977, Papeles Alicantinos, núm.11.

BENÍTEZ SÀNCHEZ-BLANCO, R. «Las cartas pueblas del Condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación», Saitabi (Valencia), XXXVI (1986), pp. 187-212. beRnabé GiL, D., Tierra y sociedad en el Bajo Segura (1700-1750), Alacant, Universitat d’Alacant, 1982.

— «Los Santángel, señores alfonsinos. Aspectos de una colonización señorial en territorio realengo», dins Lluís de Santàngel i el seu temps. Congrés Internacional, València, 1987, València, Ajuntament de València, 1992, pp. 55-67.

— «El patrimonio de los Marqueses de Rafal (1639-1736)», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 253-304.

BLASCO GARCIA, M.ª C. i C. navaRRo i beLMonte, Capítulos de Población de la villa de Novelda (1611), Novelda, 1980.

BROTONS GONZÁLEZ, F. J., «La repoblación de la baronía de Orba tras la expulsión de los moriscos. Auto de nueva población y condiciones del asentamiento», dins 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, Dénia, 1990, pp. 244-246. caLatayud, L. i L. daRocas, Navarrés, Navarrés, Asociación de Amas de Casa de Navarrés, 1991.

CAMPÓN, J. I J. PASTOR, Acta de capitulación de la baronia de Parcent, Alacant, Caja de Ahorros, 1987, Papeles Alicantinos, 27.

CANALES MARTÍNEZ, G. i I. MARTÍNEZ GARCÍA, El señorío eclesiástico de Bigastro (siglos XVIII-XIX), Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994. CARAVACA DASí, F. J., Carta pobla de les baronies d’Orba i Ísber. Estudi i transcripció, Orba, Ajuntament d’Orba, 2000.

CASANOVA, E., «LA CARTA DE POBLACIó de la baronia de Salem de 1611», Almaig. Estudis i Documents (Ontinyent) 10 (1994), pp. 135-140.

CASIMIRO CAMPOS, J. C. i E. SANSALONI MARTí, «L’expulsió dels moriscos i les cartes pobles del senyoriu de Santa Maria de Valldigna, 1609-1648», L’Avenc, 4 (1998), pp. 13-21.

CASTELLET CASANOVA, S. i F. OLUCHA MONTINS, «Uns documents per a la història de la Serra d’en Galceran», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 75 (2006), pp. 77-97.

CATALÀ, J. i P. PÉREZ, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes de Pallars-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002.

CHABÁS, R., «La carta puebla de Negrals», El Archivo (Dénia), iv (1890), pp. 388-391.

— «Escritura de población de Adzuvia», El Archivo (Dénia), iv (1890), pp. 393-395.

CHINER GIMENO, J. J., Navajas y su Carta Puebla (1610-1776), Sogorb, Fundación Caja Segorbe-Bancaja, 1993. — La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (15061910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003.

CÍSCAR PALLARÉS, E., Tierra y señorío en el País Valenciano. (1570-1620), València, Del Cenia al Segura, 1977.

— Moriscos, nobles y repobladores, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1993.

CLAVER CORTÉS, M.ª C., «El proceso repoblador tras la expulsión de los moriscos en el señorío de Relleu», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 4 (1984), pp. 423-426. Colección de fueros y cartas pueblas de España, por la Real Academia de la Historia. Catálogo, Madrid, 1852.

CONSTANT ALMIÑANA, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la fi de la senyoria, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003.

CONSTANTE LLUCH, J. L., «Carta de repoblación de Soneja y Azuébar», Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 5 (1985), pp. 38 i ss.

CORBALÁN DE CELIS, J., La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia, Algímia d’Alfara, Ajuntament de Algímia d’Alfara, 1997.

— «La Carta de Nueva Población y los Establecimientos de la Vall de Tárbena en 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXX (2004), pp. 252-256.

— «Las dificultades para la repoblación en el Alto Mijares. Carta de nueva población de Cirat, Pandiel y El Tormo», dins J. S. Bernat i Martí i F. J. Guerrero Carot (eds.), Las comarcas de interior. Una perspectiva demográfica, SogorbValència, Instituto de Cultura del Alto Palancia-Seminari d’Estudis sobre la població del País Valencià, 2007, pp. 79-90.

— «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV (2009), pp. 260-305.

— «Las cartas de nueva población de Quartell y Benavites, en la Vall de Segó», Braçal (Sagunt), 45-46 (2012), pp. 267-291.

— «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal (Sagunt), 47 (2013), pp. 148-154.

COSTA MAS, J., Testimonio de la escritura de nueva población que se otorgó entre el Duque de Gandía y los pobladores de Alaguar en 14 de junio de 1611, Alacant, Caja de Ahorros, 1980, Papeles Alicantinos, 24.

COSTA i SARIÓ, J. R., Lloch Nou de Sant Jeroni. Apunts històrics, Lloc Nou de Sant Jeroni, Ajuntament de Lloc Nou de Sant Jeroni, 1986.

COSTA, F., R. JORDÀ i A. SOLER, L’Alqueria de la Comtessa, geografia, història, patrimoni, València, l’Alqueria de la Comtessa, Ajuntament de l’Alqueria de la Comtessa, 2005.

CREMADES MARTÍNEZ, M., Historia de Benagéber, Benaixeve, Ayuntamiento de Benagéber, 2013.

CULIÁÑEZ CELDRáN, M., Benijófar. Historia de un municipio del Bajo Segura, Benijòfar, Ayuntamiento de Benijófar, 2006.

DÍAZ MANTECA, E., «Carta de población de Artana (1611)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIX (1993), pp. 65-69.

ESCRIVÀ, Josep l’, Carta Pobla de Mislata, Mislata, Ajuntament de Mislata, 1985.

ESTARLICH CANDEL, R., «La carta puebla de Antella», dins Crónica de la XII Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. Valencia-Xàtiva, 12-15 Octubre 1978, pp. 187-199.

FEBRER ROMAGUERA, M. V., Alcácer: su historia, Alcàsser, Ajuntament d’Alcàsser, 1981.

— «La carta de repoblació de Picassent després de l’expulsió dels moriscos», dins Primeres Jornades d’Estudis Picassentins, Picassent, Ajuntament de Picassent, 1985, pp. 17-48.

— Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. I: 1234-1372. Edición e índices, Saragossa, Anúbar, 1991.

— Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Puv, 2006.

FELIP SEMPERE, V. i V. GARCIA EDO, Privilegios y concesiones del término general del castillo de Nules en época foral (1251-1709), Nules, Ajuntament de Nules, 2005.

FELIPO ORTS, A., «La conformación del señorío de Villatorcas (1668-1696)», dins M. Pérez Álvarez i L. Rubio Pérez (eds.), Campo y campesinos en la España Moderna. Culturas políticas en el mundo hispano, León, Fundación Española de Historia Moderna, 2012, pp. 669-680.

FERRANDIS IRLES, M., «Noticias históricas de Bechí. III. Carta puebla de esta villa», Ayer y Hoy (Castelló), 42 (1903), pp. 405-411.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquicia de Cataluña, 3 vols., Madrid Barcelona, csic, 1969-1985.

FRANCH BENAVENT, R., «Las consecuencias de la expulsión de los moriscos en un lugar de realengo: la bailía de Corbera», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 63 (1978-85), pp. 179-244.

— «Un caso de señorío eclesiástico valenciano: el convento de Aguas Vivas durante el siglo XVIII», Anales Valentinos, año vi, núm. 11 (1980), pp. 83-117.

GARAY, P. i J. GINÉS, «Commemoració del quart centenari de la carta pobla de Serra i Ria (1609-2009)», Axerra (Serra), 2 (2009).

GARAY MONZÓ, J. L., «Los señoríos de la Hoya de Buñol y Los Serranos en el XVIII», Estudis. Revista de Historia Moderna, 7 (1980), pp. 267-303.

GARCÍA CHIRIVELLA, F., «Fragmentos de la carta puebla», en un futllet de commemoració de la carta pobla de Montan, Ajuntament de Montan, 2012.

GASCÓN PELEGRÍ, V., Historia de Tabernes de Valldigna, 2a ed., València, Diputació Provincial de València, 1981.

GIL OLCINA, A., La propiedad señorial en tierras valencianas, València, Del Cenia al Segura, 1979.

— Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat d’Alacant, 2012.

GIMENO MICHAVILA, M., La Rambla de la Viuda. Antecedentes históricos y estudio de las concesiones de aprovechamiento de sus aguas, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1935.

GONZÁLBEZ ESTEVE, E., Carta de población de Benilloba, 1611, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979. Papeles Alicantinos núm. 16.

GONZÁLBEZ ESTEVE, E., El señorío de Benilloba, Alacant, Obra Cultura de la

Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1985.

GRAU ESCRIHUELA, A., «Aproximació al règim senyorial, repartiment i usos del sòl als dominis de la Casa de Medinaceli al País Valencià. Balanç provisional de les cartes-pobles», Saitabi (València), XL (1990), pp. 23-42.

— Señorío y propiedad en el País Valenciano: los dominios de la Casa Ducal de Medinaceli (siglos XVI-XVIII), Tesi doctoral, València, Universitat de València, 1993.

— «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla i els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 155-194.

— Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i El Verger, segles XV-XIX, Dénia, Ajuntament de Dénia, 2001.

GUAL CAMARENA, M., Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989.

GUERRERO CAROT, F. J. i J. CORBALáN DE CELIS, Repoblar para vivir. Sot de Ferrer: un ejemplo de repoblamiento en el Alto Palancia (ss. XIv-XVIII), Sot de Ferrer, Ayuntamiento de Sot de Ferrer, 2002, pp. 114-134.

GUINOT, E. i F. ALMENARA, Carta de poblament de Poble Nou de Benitatxell,1698, València, Edicions del Bullent, 2008.

GUINOT RODRÍGUEZ, E., Cartes de poblament medievals valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991.

HERNÁNDEZ RUANO, J., Historia de los moriscos valencianos de Xivert. Desarrollo económico y aculturación, Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat, 2003.

IBORRA LERMA, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, Caja de Ahorros de Sagunto, 1981.

IQUINO PARRA, F., Historia de Soneja, València, 1982.

IVARS CERVERA, J., «Acte de nova població del lloc i baronia de Benidoleig 1611). Transcripció i comentari», Xàbiga (Xàbia), 2 (1987), pp. 57-66.

— Carta pobla de la vila d’Ondara atorgada pel marqués de Guadalest el 18 d’agost de 1611, Alacant, Diputació Provincial d’Alacant, 1994.

JÀFER, S. i F. MONTANER, Carta pobla del Ràfol de Salem, Ràfol de Salem-València, Ajuntament del Ràfol de Salem-Diputació Provincial de València, 1996.

JANER, F., Condición social de los moriscos, Madrid, Imp.de la Real Academia de la Historia, 1857.

JIMÉNEZ CERVERA, F. J., Gestalgar: contribución a su historia, Paiporta, Ediciones La Sirena, 2009.

JORNET PERALES, M., Bélgida y su término municipal, València, Imp.Vives Mora, 1932 (reed. facsímil, 1973).

LA PARRA LÓPEZ, S., Los Borja y los moriscos (repobladores y «terratenientes» en la huerta de Gandía tras la expulsión de 1609, València, Diputació Provincial de València, 1992.

LEDESMA RUBIO, M.ª L., Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1991.

LLORENS RAGA, P. L., La carta de población de Soneja, Sogorb, Instituto Laboral de Segorbe, 1963.

— «Carta puebla del lugar de Paredes (Jérica)», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 54 (1969), pp. 99-117.

— «Manuel, baronía en el Reino de Valencia», treball guanyador del Premi Roc Chabàs de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, Mecanoscrit inèdit, 1970.

— Villa y baronía de Masalavés, València, Tip. de P. Quiles, 1976.

LLORET GÓMEZ DE BARREDA, PAZ, «Los intentos repobladores del señor de Olocau tras la expulsión de los moriscos. La carta puebla de 1610», Estudis. Revista de Historia Moderna, 28, 2002, pp. 345-366.

— «Carta pobla d’Olocau, 1610», Mirades al Camp de Túria (Llíria), 4/5 (2013), pp. 97-99.

MARIA, P. Ramon de, «Carta puebla de Torreblanca....», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIi (1931), pp. 83-88.

MARTí CORONADO, J., «Expulsión de los moriscos y el 400 aniversario de la carta de población de Azuébar y Soneja», dins Moriscos del Alto Palancia. La expulsión y sus consecuencias, Sogorb, Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2010, pp. 191-199.

MARTÍ MESTRE, J., «La carta de població de Santa Coloma, els Frares i la Garrofera (les Valls de Segó), 1610. Presentació i edició», Braçal (Sagunt), 9 (1994), pp. 119-124.

MARTÍNEZ CARBONELL, E., Carta de poblament d’Alcàntera, Alcàntera de Xúquer, Ajuntament d’Alcàntera de Xúquer, 2003.

MARTÍNEZ ESPAÑOl, G., «La Carta Puebla de Aspe. Características del régimen señorial tras la repoblación», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 155-163.

MARTÍNEZ PERONA, J. V. i F. ZANÓN RODRIGO, Población y repartimiento de Pedralba y Bugarra (1611-1612), Pedralba-Bugarra, Ayuntamiento de Pedralba-Ayuntamiento de Bugarra, 1996.

MATEU I LLOPIS, F., «Sobre el régimen señorial en los lugares de repoblación del reino de Valencia en el siglo XVII. Los «Capítols del lloch de Barcheta (1617)», Anales del Centro de Cultura Valenciana, XXVII (1966), pp. 57-82.

MESADO I GIMENO; X., La carta pobla de Betxí. 1611, Betxí, Ajuntament de Betxí, 2011.

MESADO, X., D. VENTURA, F., NEBOT, M. A. BADENES, J. A. MENEU I A. REMOLAR, La Carta Pobla de 1611, Castelló, Diputació de Castelló, 2011.

MILEO, P., Carta pobla de Montanejos: 400 aniversario, 1612-2012, Castelló, Imprenta Rosell, 2012.

MILLÁN y GARCÍA-VARELA, JESÚS, Rentistas y campesinos. Desarrollo agrario y tradicionalismo político en el sur del País Valenciano (1680-1840), Alacant, Instituto Juan Gil Albert, 1984.

MOLLÀ RIBES, E., «Estudi i transcripció de la Carta Pobla de la Granja de la Costera (1611)», dins La Granja de la Costera, 400 anys d’història, la Granja de la Costera, Ajuntament de la Granja de la Costera, 2011.

MONJO I MASCARÓ, J. i L. MAS FORNERS, «Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia: l’emigració mallorquina al regne de València en el segle XVII», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15 (2004), pp. 89-112

MONSERRAT, M., Carta pobla Alcalalí, 1610, Alcalalí, edició de l’autor, 2000.

— Carta pobla de Xaló i Llíber, Xaló, Ajuntament de Xaló, 2002.

MONZÓ NOGUÉS, A., Crónica parroquial de Albalat de Taronchers, València, 1987.

MORA CAÑADA, A., «Carta de población del señorío de Valldigna de 1609», Anuario de Historia del Derecho Español, xLVIII (1978), pp. 487-506.

MOSCARDÓ UBEDA, J. i J. F. CALABUIG CALVO, «Una aportació a la història d’Alfarrasí. Noves capitulacions i millores fetes en 1629 sobre la carta-pobla de 1611», Alba. Revista d’Estudis Comarcals (Ontinyent), 7 (1992), pp. 161-167.

MOXÓ, S. de, La disolución del régimen señorial en España, Madrid, csic, 1965.

MUÑOZ Y ROMERO, T., Colección de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, Corona de Aragón y Navarra, Madrid, 1847.

NAVARRO I BELMONTE, C. i M.ª C. BLASCO GARCIA, «El repoblament de la vila de Novelda després de 1609», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 119-126.

NAVARRO BENITO, M. i P. J. PLA ALBEROLA, «La repoblació de Tàrbena després de l’expulsió dels moriscos», dins J. Molines i J. L. Monjo (coords.), I Jornades de Repoblació Mallorquina al Sud Valencià, Segle XVII, Tàrbena, Ajuntament de Tàrbena, 2010, pp. 147-155.

NAVARRO REIG, J., «Capítulos de población del lugar de Gayanes», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 38 (1983), pp. 61-87.

NICOLAU BAUZÀ, J., Pàgines de la història de Benaguasil, Benagasil, Ajuntament de Benaguasil, 1990.

OLUCHA MONTINS, F., «Colección de cartas pueblas. cIII. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en el castillo de Benicasim, a 8 de diciembre de 1589», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LIX (1983), pp. 377-383.

— «Colección de cartas pueblas. cxi. Carta de población de Benicasim y Montornes por la señora Violante de Casalduch...», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXII (1986), pp. 37-41.

ORTS I BOSCH, P. M., Carta Pobla de La Nucia, Altea, Art. Lanuza, 1989.

ORTS I BOSCH, P. M. i J. PastoR FLuixà, Carta pobla d’Altea, Altea, Art. Lanuza, 1988.

PALOMARES PÉREZ, E., Historia de Benagéber, Benaixeve, Ayuntamiento de Benagéber, 1983.

PALOP, J. M., Hambre y lucha antifeudal. Las crisis de subsistencias en Valencia (siglo XVIII), Madrid, Ed. Siglo XXI, 1977.

PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973.

PASTOR MADALENA, M., El Cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004.

PAYÁ LÓPEZ, P., «Carta Puebla y Concordias del señorío valenciano de Anna (1611-1654)», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 19 (2001), pp. 32-46.

PEÑARROJA, L., Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.

PEÑARROCHA ALTABELLA, JESÚS, Carta puebla de Benicalaf, Benavites, Ajuntament de Benavites, 2013.

PERELLÓ LULL, R. A., Vivencias de Benimeli, Benimeli, Ajuntament de Benimeli, 2002.

PÉREZ MEDINA, T. V., La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII, Petrer, Ajuntament de Petrer, 1995.

— «Senyoria i camperolat a la carta de poblament de Petrer (1611)», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 43-52.

PÉREZ MEDINA, T. V. i M.ª C. RICO NAVARRO, «La carta pobla de Petrer del 1611. Una còpia del segle XVIII», Revista del Vinalopó (Petrer), 1 (1998), pp. 159-170.

PÉREZ I PAVIA, G., Carta pobla del lloch de Gayanes atorgada en 7 de agost de 1611: copia del original de 1611 concedida en enero de 1754 a Joseph San Juan por el escribano real D. Francisco Lorca, Gaianes, Ajuntament de Gaianes, 2006.

PÉREZ RODRÍGUEZ, J. M., «Colección de cartas pueblas. C. Repoblación del valle de Almonecir tras la expulsión de los moriscos en 1609», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVIII (1982), pp. 231-238.

PLA ALBEROLA, P. J., «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-203.

— «Capítols de nova població del lloch de Benazau, 1611», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 39 (1983), pp. 125-155.

PLA ALBEROLA, P. J., Cartas pueblas del condado de Cocentaina, Alacant-Cocentaina, Instituto Juan Gil-Albert-Ajuntament de Cocentaina, 1986.

— «Recolonización interior y expensión del régimen señorial. La carta puebla de la Sarga de 1774», dins Estructuras y regímenes de tenencia de la tierra en España, 1987, pp. 117-128.

— «Capítols del stabliment de Turballos, 1515», Revista de Historia Moderna (Alicant), 8-9, (1990), pp. 300-303.

— «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 153-226.

— «La carta puebla de un lugar sin nombre», Alberri (Cocentaina), 21 (2011), pp. 77-154.

PONS ALÓS, V. i V. Pons Pons, La carta puebla y la repoblación de L’Alcudia de Crespins tras la expulsión de los moriscos (1612), l’Alcúdia de Crespins, Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins, 1985.

PONS MONCHO, F., Trapig. La producción de azúcar en la Safor (siglos XIV-XVIII), Gandia, Instituto Alfonso el Viejo, 1979.

PONS PONS, V., La baronía de Sumacárcer a principios del siglo XVII: la expulsión de los moriscos y sus consecuencias, Tesi de llicenciatura inèdita, 2 vols., València, Universitat de València, 1982.

— El señorío de Sumacárcer en el siglo XVII: la expulsión de los moriscos y la repoblación cristiana, Sumacàrcer, Associació d’Amics de l’Ermita de Sumacàrcer, 1998. Poveda ayoRa, A., «Carta puebla de Montanejos. Aproximación histórica y estructura de su régimen señorial en el siglo XVIII», Boletín de la Sociedad Castellonenese de Cultura, LXII (1986), pp. 347-374.

PUIG, V., J. TORRÓ, E. ARAGÓ i I. de Goñi, La carta de població de les Valls de Gallinera i Ebo (1611), Ebo-Gallinera, Ajuntament d’Ebo-Ajuntament de Gallinera, 2011.

RAMÍREZ MARTÍNEZ, S., La repoblació de la Vilanova de Mislata: carta pobla i establiments, 1609-1614, Mislata, Ajuntament de Mislata, 1996.

ROCHER TARRASÓ-VILLALONGA, S., Revista de Festes 1997, Pedreguer.

— Carta pobla de Quartell, Quartell, Ajuntament de Quartell, 2013.

RODRÍGUEZ RODRÍGuez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

ROS SANFÉLIX, J., La Carta Puebla de Fuentes de Ayódar, Edició digital en web, 11 de maig de 2000.

RUIZ TORRES, P., Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850, València, Institució Alfons el Magnànim, 1981.

SALA CAÑELLAS, V., Novelda en el ayer. Crónicas de la villa de Novelda (ii), Alacant, Caja de Ahorros, 1979.

SALVÁ, M. i P. SÁINZ DE BARANDA, Colección de documentos inéditos para la historia de España, t. XVIII, Madrid, 1874.

SÁNCHEZ GOZALBO, A., «Colección de cartas pueblas. LXVi. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en la ermita de Santa Águeda, término de Benicásim, a 9 de septiembre de 1603», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIX (1944), pp. 42-47.

— «Población de Bechí por don Sancho Ruiz de Lihory, marqués de Guadalest, a 9 de diciembre de 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVII (1951), pp. 110-116, pp. 326-332.

SáNCHEZ RECIO, G., Carta de población y capítulos para su gobierno de la villa y baronía de Monóvar, 1611, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, Papeles Alicantinos, 10.

— Carta de población de Elda, 1611-1612, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979, Papeles Alicantinos, núm. 18.

— «Monnòver, una villa de señorío en el siglo XVII», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 181-189.

— «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 199-201.

SANCHIS COSTA, J. i F. GIL PERICÁS, Rasgos históricos de Almoines, Almoines, Ajuntament d’Almoines, 1987.

SANTACREU SOLER, J. M. i F. AURA MURCIA, La carta de poblament de Tàrbena, Alacant, Diputació Provincial d’Alacant, 2009.

SASTRE, B., M. GINER, J. GARCIA BAÑULS i J. M. ALCINA, «Historia de la Villa de Pego», dins Pego Miscelánea, Alacant, 1979.

SENÍS DOMINGO, J., Serra (Apuntes para su historia), València, 1954 (2a ed., 1978).

SERENA PÉREZ, B., Apuntes históricos de la villa de Bicorp, Bicorb, Ajuntament de Bicorb, 1999.

SERRA RUIZ, R., El pensamiento social-político del Cardenal Belluga (1662-1743), Murcia, Diputación Provincial de Murcia, 1963.

SEVILLANO COLOM, F., Bosquejo histórico de Oropesa, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1953.

SILVESTRE PÉREZ, S., «Noves aportacions al voltant de les repoblacions postmorisques: la carta pobla de Setla (1609)», Alberri (Cocentaina), 24 (2014), pp. 62-67.

SOLER, A., Història del poble de Barxeta, Barxeta, Ajuntament de Barxeta, 2004.

— Montroy. Geografía, Historia, Patrimonio, Montroi, Ayuntamiento de Montroy, 2004.

— Llocnou d’en Fenollet. Geografia, història, patrimoni, Lloc Nou d’en Fenollet, Ajuntament de Lloc Nou d’en Fenollet, 2005.

— Beniarjó. Poble de la Safor i senyoria d’Ausiàs March, Beniarjó, Ajuntament de Beniarjó, 2007.

— Genovés, geografia, història, patrimoni, el Genovés, Ajuntament del Genovés, 2007.

SOLER, A., El poble de Salem i la foia de les Fonts, Salem, Ajuntament de Salem, 2007.

— Ràfol de Salem: geografia, història, patrimoni, el Ràfol de Salem, Ajuntament del Ràfol de Salem, 2007.

— Ròtova: geografia, història, patrimoni, Ròtova, Ajuntament de Ròtova, 2007.

— Senyera. Geografia, història, patrimoni, Senyera, Ajuntament de Senyera, 2007.

— Bellús, geografia, història, patrimoni, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008.

— Manuel. Geografia, història, patrimoni, Manuel, Ajuntament de Manuel, 2008.

— Almoines, geografia, història, patrimoni, Almoines, Ajuntament d’Almoines, 2009.

— Beniflà: geografia, història, patrimoni, Beniflà, Ajuntament de Beniflà, 2009.

— Castelló, refugi dels Borja. Història de Castelló de Rugat, del segle XI al XVII, Castelló de Rugat, Ajuntament de Castelló de Rugat, 2009.

— Daimús: geografia, història, patrimoni, Daimús, Ajuntament de Daimús, 2009.

— Llocnou de Sant Jeroni: geografia, història, patrimoni, Lloc Nou de Sant Jeroni, Ajuntament de Lloc Nou de Sant Jeroni, 2009.

— Massalavés, geografia, història, patrimoni, Massalavés, Ajuntament de Massalavés, 2009.

— Piles, geografia, història, patrimoni, Piles, Ajuntament de Piles, 2009.

— Aielo de Malferit, geografia, història, patrimoni, Aielo de Malferit, Ajuntament d’Aielo de Malferit, 2011.

— Benipeixcar. Imatges i paraules per a la memòria, Gandia, Ajuntament de Gandia, 2011.

— Rotglà i Corberà: geografia, història i patrimoni, Rotglà i Corberà, Ajuntament de Rotglà i Corberà, 2011.

SOLER, A. i R. JORDÀ, Montserrat. Geografia, història, patrimoni, Montserrat, Ajuntament de Montserrat, 2005.

— Benicolet: geografia, història, patrimoni, Benicolet, Ajuntament de Benicolet, 2006.

— Palmera: geografia, història, patrimoni, Palmera, Ajuntament de Palmera, 2007.

SOLER, A., R. JORDÀ i R. YAGO, Gata de Gorgos. Geografia, història, patrimoni, Gata de Gorgos, Ajuntament de Gata de Gorgos, 2007.

SOLER, A. i E. MOSCARDÓ, Xeresa: geografia, historia, patrimoni, Xeresa, Ajuntament de Xeresa, 2009.

SOLER, A. i R. YAGO, Real. Geografia, història, patrimoni, el Real, Ajuntament del Real, 2007.

SOLER i ESCÒRCIA, J. i F. Úbeda i bataLLeR, La Carta de població del Genovés, el Genovés, Associació Cultural «9 d’Octubre», 1996.

TELLO, E., Carta de poblamiento del Valle de Olocau, Marines y Gátova, Gàtova, Ayuntamiento de Gátova, 2011.

TELLO, E. i M. ARDIT, «Carta de poblament de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Mirades al Camp de Túria (Llíria), 4/5 (2013), pp. 101-111.

TERUEL MARTÍNEZ, R., IV Centenario de la carta puebla de Redován, (16142014), Redovà, Ayuntamiento de Redován, 2014 (edició digital sense ISBN).

TOMÁS, J. L. de, Ribarroja del Turia a través de su historia, t. I, Riba-roja, Ajuntament de Riba-roja, 1986 (2a ed. facsímil).

VALLÉS BORRÁS, V., L’Alcudia y el Resalany, señorío de los Montagut, l’Alcúdia, Caixa Rural, 1983.

VERDET GÓMEZ, F., «La baronía de Cheste en el siglo XVII», Revista de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva (Bunyol), 4 (1999), pp. 103-109.

ZAFORTEZA Y MUSOLES, Diego, «Historia de la fundación del Lugar Nuevo de Fenollet y de su señorío», Saitabi (Valencia), vi (1948), pp. 5-47.

ZURRIAGA i AGUSTÍ, F., «Introducció a l’estudi de la carta pobla de la vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 223-233.

ARXIUS CONSULTATS

Archivo Ducal de Medinaceli, Sevilla

Archivo Ducal de Villahermosa, Pedrola (Saragossa)

Archivo de los Condes de Orgaz, Madrid

Archivo Histórico Nacional, Madrid.

Archivo Histórico Nacional, sección Nobleza, Toledo.

Archivo Histórico Provincial de Zaragoza

Archivo Municipal de Murcia

Arxiu Comtal d’Olocau. Son Berga, Palma de Mallorca

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Arxiu de la Diputació Provincial de València

Arxiu del Regne de Mallorca, Palma de Mallorca

Arxiu del Regne de València

Arxiu Històric d’Oriola

Arxiu Municipal d’Alcoi

Arxiu Històric Municipal d’Elx

Arxiu Històric Municipal d’Oriola

Arxiu Històric Municipal de Castelló de la Plana

Arxiu Històric Municipal de Gandia

Arxiu Municipal d’Algar del Palància (València).

Arxiu Municipal d’Elda

Arciu Municipal de Barcelona

Arxiu Municipal de Benaixeve (València)

Arxiu Municipal de Benidorm (Alacant)

Arxiu Municipal de Bétera (València).

Arxiu Municipal de Monòver (Alacant)

Arxiu Municipal d’Ontinyent (València)

Arxiu Municipal d’Orxeta (Alacant)

Arxiu Municipal de Petrer (Alacant)

Arxiu Municipal de Relleu (Alacant)

Arxiu Notarial del Col·legi del Patriarca, València

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Biblioteca Històrica de la Universitat de València

Biblioteca Municipal d’Orxeta

Biblioteca Municipal de Petrer

Biblioteca Valenciana

Fundación Caja Segorbe, Sogorb

SIGLES UTILITZADES

ACA. Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona.

ADV. Arxiu de la Diputació Provincial de València

APPV. Arxiu Notarial del Col·legi del Patriarca, València

Arx. Ducal de Medinaceli. Arxiu Ducal de Medinaceli, Sevilla

ARV. Arxiu del Regne de València

Arx. Hist. Oriola. Arxiu Històric d’Oriola

Arx. Mun. Algar. Arxiu Municipal d’Algar del Palància (València)

Arx. Mun. Benaixèver. Arxiu Municipal de Benaixèver (València)

Arx. Mun. Bétera. Arxiu Municipal de Bétera (València)

Arx. Mun. Castelló. Arxiu Municipal de Castelló de la Plana

BUV. Biblioteca Històrica de la Universitat de València

NORMES DE TRANSCRIPCIÓ

Les normes que hem aplicat per a l’edició de la font tenen com a principi el màxim respecte a l’original. Les intervencions han estat les mínimes possibles i majoritàriament es limiten a la col·locació d’una nota al peu on hem detectat errades o confusions importants que podien confondre la interpretació, especialment en el cas del llatí.

1. Manteniment de les grafies de l’original.

2. Desenvolupament de les abreviatures i separació de les paraules segons la llengua actual.

3. Ús de l’accentuació, signes de puntuació, apostrofació i guionet de la llengua actual.

4. Eliminació de la doble consonant inicial.

5. Regularització de l’ús de «u» i «v», de «çe»-«ce» i «çi»-«ci» en tots els textos, i de «i» i «j» en els textos no llatins.

6. En les parts en llatí, atenent la diversitat d’autors, respecte a l’ús de la grafia «i» o «j» en les paraules que tenen eixe valor en valencià i castellà. Igualment les grafies «c»/«t» amb valor de «c» es transcriuen per «c».

7. Ús de les majúscules segons les normes actuals.

8. La mancança d’alguna part del text o la no comprensió d’una paraula s’indica amb [...].

9. Les paraules restituïdes s’indiquen entre [ ].

10. Les paraules afegides per part dels editors s’indiquen entre < >.

11. Les paraules o frases ratllades estan indicades en nota a peu de pàgina.

12. Amb el punt volat s’indiquen les elisions que avui no tenen representació gràfica.

13. Les paraules o frases en llatí i en castellà dins un text escrit en valència, i a l’inrevés, s’escriuen en cursiva per diferenciar una llengua de l’altra.

14. Els signe tironià es transcriu per «e» quan apareix inserit en un text en valencià.

15. Les abreviatures llatines de monedes es desenvolupen en valencià.

CATÀLEG CRONOLÒGIC DE LES CARTES DE POBLAMENT

1. 1513, abril 23. Concòrdia de Cortes de Pallars.

2. 1514, desembre 6. Serra d’en Galceran.

3. 1515, novembre 3. Turballos (terme de Muro d’Alcoi).

4. 1520, març 15. Concòrdia de Carlet i Benimodo.

5. 1528, novembre 24. Ressalany (terme de Benimodo).

6. 1538, octubre 22. Alfauir (perduda).

7. 1540, gener 10. Sot de Xera.

8. 1546, març 7. Ròtova.

9. 1547, gener 12. Confirmació de Sant Mateu.

10. 1552, octubre 14. Concòrdia de l’Alcúdia de Carlet.

11. 1576, agost 30. Torreblanca.

12. 1582, abril 18. Matet.

13. 1589, abril 3. Orpesa.

14. 1589, desembre 8. Primera de Benicàssim i Montornés.

15. 1590, març 25. Concòrdia de Xestalgar.

16. 1590, juliol 13. Concòrdia de Mascarell.

17. 1593, setembre 22. Segona de Benicàssim i Montornés.

18. 1600, octubre 16. Trullars (terme de Sollana).

19. 1603, març 31. Concòrdia de Benicalaf (terme de Benavites).

20. 1603, setembre 9. Tercera de Benicàssim i Montornés.

21. 1607, febrer 16. La Pobla Llarga.

22. 1609, octubre 21. Setla de Nunyes (terme de Muro).

23. 1609, octubre 24. El Pujol.

24. 1609, novembre 7. Projecte de carta pobla de Vilamarxant.

25. 1609, novembre 26. Serra i Ria.

26. 1609, novembre 27. Soneixa i Assuévar.

27. 1609, desembre 8. Lloc Nou de Benamira o de Sant Jeroni.

28. 1609, desembre 6. Nàquera.

29. 1609, desembre 12. Valldigna.

30. 1609, desembre 22. Corbera.

31. 1610, gener 6. Sot de Ferrer.

32. 1610. gener 31. Primera d’Algar del Palància.

33. 1610, febrer 1. Manuel.

34. 1610, febrer 7. Sagra i Sanet.

35. 1610, febrer 11. Agullent.

36. 1610, març 29. El Verger.

37. 1610, abril 7. Primera de Massalavés.

38. 1610, maig 2. Quartell.

39. 1610, maig 19. Argeleta.

40. 1610, maig 25. Benaixeve.

41. 1610, juny 1. Aïr i Algímia (terme de la Vall d’Almonesir).

42. 1610, juny 21. Domenyo.

43. 1610, juny 27. Redovà.

44. 1610, juliol 22. Antella.

45. 1610, agost 7. Navaixes.

46. 1610, agost 6. Bétera.

47. 1610, agost 10. Benissanó (no localitzada).

48. 1610, agost 20. Primera d’Olocau, Marines i Gàtova.

49. 1610, agost 24. Càrcer.

50. 1610, agost 27. Primera de Sumacàrcer (perduda).

51. 1610, setembre 7. Barris de Xelva.

52. 1610, setembre 8. Primera de Bolbait (perduda).

53. 1610, setembre 12. Carlet.

54. 1610, setembre 13. Ampliació d’Algar del Palància.

55. 1610, setembre 18. Benavites.

56. 1610, setembre 19. Alcalalí.

57. 1610, setembre 26. Gilet.

58. 1610, setembre 28. Benifairó de les Valls.

59. 1610, setembre 29. Santa Coloma, Frares i Garrofera (les Valls de Segó).

60. 1610, octubre 9. Xiva i Godelleta.

61. 1610, octubre 10. Primera del Genovés (perduda).

62. 1610, novembre 3. Primera de Lloc Nou d’en Fenollet (perduda).

63. 1610, novembre 3. Oliva i el seu Raval.

64. 1610, novembre 13. La Llosa de la Plana.

65. 1610, novembre 23. Beniarjó.

66. 1610, novembre 30. Alcàsser.

67. 1610, desembre 20. Estivella i Beselga.

68. 1610, desembre 25. Tàrbena.

69. 1610, desembre 27. Benimàmet.

70. 1610, desembre. Aielo de Malferit.

71. 1611. Novelda.

72. 1611, gener 4. El Pujol.

73. 1611, gener 11. Segona de Sagra i Sanet.

74. 1611, gener 21. Segona d’Orpesa.

75. 1611, febrer 23. Argeleta.

76. 1611, març 4. Gata de Gorgos.

77. 1611, març 7. Torís.

78. 1611, març 13. Primera de Gaibiel (perduda).

79. 1611, març 24. L’Abat i Torreta (terme de Manuel).

80. 1611, abril 8. Algímia i Alfara de la Baronia (comuna a les dues).

81. 1611, abril 10. Rugat, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.

82. 1611, abril 19. Vall de Seta: Balones, Beniaisó, Quatretondeta, Famorca, Benimassot i Tollos.

83. 1611, abril 19. Vall de Travadell: Millena i Benimarfull.

84. 1611, abril 22. Vall de Guadalest: Benimantell, Beniardà, Benisiclí, Ondara, Ondarella, Atzeneta i Maurar.

85. 1611, abril 23. Raval de Cocentaina.

86. 1611, abril 23. Raval de Sant Joan d’Elx.

87. 1611, abril 26. Muro d’Alcoi.

88. 1611, abril 26. Raval d’Oliva. Terres a Font d’en Carròs, Beniflà i Potries.

89. 1611, maig 8. Pedreguer, Matoses i Albardanera.

90. 1611, maig 22. Asp.

91. 1611, maig? Hortes i secans de la vila de Gandia: el Real (Realenco), Almoines, Bellreguard, Miramar, l’Alquerieta de l’Assoc, Benieto i Alcòdar.

92. 1611, maig 24. Almoines.

93. 1611, maig 24. L’Alqueria de la Comtessa.

94. 1611, maig 28. Beniopa.

95. 1611, maig 29. Alfarb.

96. 1611, maig 30. Xestalgar.

97. 1611, maig 31. Llombai.

98. 1611, juny 1. Catadau.

99. 1611, juny 1. Rafelcofer.

100. 1611, juny 1. Benipeixcar.

101. 1611, juny 10. La Vall de Gallinera.

102. 1611, juny 11. La Vall d’Ebo.

103. 1611, juny 12. Sanç (terme de Xàtiva).

104. 1611, juny 14. La Vall de Laguar.

105. 1611, juny 21. Sant Joanet o Sant Joan de l’Énova.

106. 1611, juny 26. Rotglà, dita abans l’Alcúdia Blanca.

107. 1611, juny 29. Piles, Palmera i Rafalsineu.

108. 1611, juliol 3. Quart de les Valls.

109. 1611, juliol 6. Primera de Bicorb (perduda).

110. 1611, juliol 6. La Granja de la Costera, dita Mejorada.

111. 1611, juliol 8. Real de Montroi.

112. 1611, juliol 9. Orba.

113. 1611, juliol 9. Alcàntera.

114. 1611, juliol 10. Montserrat.

115. 1611, juliol 10. Miramar.

116. 1611, juliol 10. Benumea, Favara i Atzeneta (terme de Pego).

117. 1611, juliol 10. Bèlgida.

118. 1611, juliol 10. Segona d’Olocau, Marines i Gàtova.

119. 1611, juliol 11. Bellús.

120. 1611, juliol 11. Senyera.

121. 1611, juliol 11. Benimeixís (terme de Senyera).

122. 1611, juliol 11. Xella.

123. 1611, juliol 11. Estubeny.

124. 1611, juliol 12. Navarrés.

125. 1611, juliol 12. Corberà.

126. 1611, juliol 15. Primera d’Anna.

127. 1611, juliol 15. La Vall de Cofrents, Xalans, Xarafull, Teresa i Sarra.

128. 1611, juliol 15. Castellnou.

129. 1611, juliol 16. Vallés.

130. 1611, juliol 18. El Ràfol de Salem i l’Alcúdia.

131. 1611, juliol 19. Salem, Elca i Benigerví.

132. 1611, juliol 19. Alfara de la Baronia

133. 1611, juliol 20. Algímia de la Baronia.

134. 1611, juliol 20. Beniatjar.

135. 1611, juliol 22. Segona del Genovés.

136. 1611, juliol 24. Lloc Nou d’en Fenollet.

137. 1611, juliol 24. Xest.

138. 1611, juliol 25. Miralbó i Torre d’en Lloris.

139. 1611, juliol 30. Bunyol.

140. 1611, juliol. Primera de Xeresa (perduda).

141. 1611, agost 1. L’Alcúdia (Cocentaina).

142. 1611, agost 7. Riba-roja.

143. 1611, agost 7. Gaianes.

144. 1611, agost 8. Ondara.

145. 1611, agost 9. Annauir (Xàtiva).

146. 1611, agost 15. Terrateig.

147. 1611, agost 16. Primera de l’Alcúdia de Crespins (perduda).

148. 1611, agost 17. Montitxelvo.

149. 1611, agost 17. La Vall d’Alcalà: la Jovada, la Roca i Beniaia.

150. 1611, agost 19. Primera de Petrer.

151. 1611, agost 26. Aielo de Malferit.

152. 1611, agost 26. Segona de Benimeixís.

153. 1611, agost 28. Llanera, Cairent i Carbonell.

154. 1611, agost 28. L’Atzúbia.

155. 1611, agost 31. Negrals.

156. 1611, setembre 2. Forna.

157. 1611, setembre 4. Albalat i Segart.

158. 1611, setembre 4. Benissili (la Vall d’Alcalà).

159. 1611, setembre 5. Setla i Mira-rosa.

160. 1611, setembre 5. Negociació fallida de Cirat.

161. 1611, setembre 5. Benilloba.

162. 1611, setembre 7. Segona de Benilloba.

163. 1611, setembre 8. Proposta de Toga (no acceptada).

164. 1611, setembre 11. Sarra.

165. 1611, setembre 12. Benidoleig.

166. 1611, setembre 12. La Vall de Xaló.

167. 1611, setembre 14. Teresa de Cofrents.

168. 1611, setembre 15. Xarafull.

169. 1611, setembre 17. Aiòder.

170. 1611, setembre 17. Fonts d’Aiòder.

171. 1611, setembre 21. Alboraig.

172. 1611, setembre 25. Mislata.

173. 1611, setembre 25. Benitandús i Alfara (terme d’Eslida).

174. 1611, setembre 25. Pedralba i Bugarra.

175. 1611, setembre 27. Xalans.

176. 1611, setembre. 30. Vilamarxant.

177. 1611, octubre 2. Alfarrasí (perduda).

178. 1611, octubre 3. Monòver.

179. 1611, octubre 9. Primera de Benaguasil.

180. 1611-1612. Negociacions posteriors per una nova pobla de Benaguasil.

181. 1611, octubre 12. Benasau.

182. 1611, octubre 17. Otos, Torralba i Micena.

183. 1611, novembre 10. Macastre.

184. 1611, novembre 11. Tous.

185. 1611, novembre 17. Almedíxer.

186. 1611, novembre 20. Artana.

187. 1611, novembre 27. Picassent.

188. 1611, desembre 2. Tormos.

189. 1611, desembre 3. Iàtova.

190. 1611, desembre 4. Vilanova de Borriol.

191. 1611, desembre 5. La Vilavella.

192. 1611, desembre 9. Betxí.

193. 1611, desembre 11. Elda.

194. 1611. Albatera.

195. 1612, gener 3. Favara.

196. 1612, gener 8. Cirat, Pandiel i el Tormo.

197. 1612, gener 10. L’Alcúdia de Crespins.

198. 1612, gener 12. Modificació de Teresa de Cofrents.

199. 1612, gener 13. Modificació de Sarra.

200. 1612, gener 14. Modificació de Xarafull.

201. 1612, gener 20. Modificació de Xalans.

202. 1612, gener 24. Segona de Sumacàrcer.

203. 1612, gener 26. Vilallonga.

204. 1612, febrer 3. Toga.

205. 1612, febrer 7. Segona del Pujol (terme de Benimuslem).

206. 1612, febrer 19. Benimeli.

207. 1612, març 3. Montan.

208. 1612, març 4. Montanejos.

209. 1612, març 5. Aranyuel.

210. 1612, març 14. Alberic, Alcosser, Alàsquer i Gavarda.

211. 1612, maig 13. Petrés.

212. 1612, juny 25. Benicalaf (terme actual de Benavites).

213. 1612, juliol 13. Bolbait.

214. 1612, juliol 15. Daimús.

215. 1612, juliol 29. Segona del Verger.

216. 1612, agost 1. Guardamar de la Safor (perduda).

217. 1612, agost 8. Raval de Sogorb.

218. 1612, agost 12. Parcent, Benigembla i Vernissa.

219. 1612, agost 14. Geldo.

220. 1612, setembre 28. La Serra d’Eslida, Aín, Veo i l’Alcúdia de Veo.

221. 1612, setembre 30. Fanzara.

222. 1612, octubre 1. Suera.

223. 1612, octubre 1. Modificació ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva.

224. 1612, octubre 20. Primera de Benillup.

225. 1612, octubre 21. Modificació d’Elda.

226. 1612, octubre 26. Cortes de Pallars.

227. 1612, octubre 27. Modificació de Petrer.

228. 1612, novembre 25. Modificació de Pedreguer.

228. 1612. Capítols de negociació de la població de la Vall d’Uixó.

230. 1613, gener 1. Orxeta.

231. 1613, abril 13. Segona de Benaguasil.

232. 1613, maig 10. Segona de la Vall d’Uixó.

233. 1613, maig 11. Acceptació de la Vall d’Uixó i renúncia a la primera.

234. 1613, juny 24. Segona de Fanzara.

235. 1613, juny 28. Castro i Fondeguilla.

236. 1613, setembre 25. Modificació de Benasau.

237. 1614, febrer 19. Segona de Massalavés.

238. 1614, abril 24. Poders per a repoblar Benaguasil, Paterna, la Pobla de Benaguasil, Fanzara i Geldo, llocs de la Vall de Veo i de la Serra d’Eslida, i reialencs d’Onda i Vila-real.

239. 1614, octubre 29. Alcalalí.

240. 1614, novembre 16. Segona de Redovà.

241. 1615, novembre 4. Finestrat.

242. 1615, novembre 21. Segona de Bicorb.

243. 1616, gener 18. Modificació de la Vall d’Uixó.

244. 1616, març 27. Montroi (perduda).

245. 1616, abril 25. Tercera de Sumacàrcer.

246. 1616, juliol 25. Artesa i Tales.

247. 1616, juliol 31. Modificació de Petrer.

248. 1616, agost 29. L’Alcudiola i Massalalí.

249. 1616, octubre 7. Primera de Corbera de la Ribera.

250. 1616, desembre 9. Xivert.

251. 1617, gener 11. Altea.

252. 1617, març 29. Paredes (terme de Xèrica).

253. 1617, juliol 18. Modificació de Monòver.

254. 1617, octubre 11. Barxeta.

255. 1619, agost 22. Modificació de Piles i Palmera.

256. 1619, novembre 3. Segona de Gaibiel (perduda).

257. 1620, març 28. Modificació d’Aïr (la Vall d’Almonesir).

258. 1621, febrer 3. Segona de Corbera de la Ribera.

259. 1623, març 7. Modificació d’Alfarb.

260. 1623, desembre 8. Torcas (terme de Sogorb).

261. 1624, gener 25. Modificació de Pedralba i Bugarra.

262. 1624, maig 27. Raval de Sant Joan (Xàtiva).

263. 1625, març 16. Modificació del Raval d’Oliva.

264. 1625, setembre 4. Modificació d’Alèdua.

265. 1626, febrer 8. Segona d’Anna.

266. 1626, març 31. El Ràfol Blanc o l’Alqueria d’Asnar.

267. 1626, juliol 6. Rafelguaraf.

268. 1626, juliol 6. Faldeta.

269. 1628, abril 14. Modificació de Picassent.

270. 1628, maig 14. Benillup.

271. 1628, octubre 18. La Vall de Perputxent.

272. 1629, abril 24. Modificació de Navarrés.

273. 1629, desembre 9. Alfarrasí.

274. 1630, març 13. Modificació de Catadau.

275. 1630, març 13. Modificació de Llombai.

276. 1634, gener 1. Renúncia d’Elda a la segona carta pobla de 1612.

277. 1634, gener 9. Modificació de Bunyol, Iàtova, Macastre i Alboraig.

278. 1634, juny 13. Modificació de Relleu.

279. 1635, març 4. Modificació de Guardamar de la Safor (perduda).

280. 1635, agost 12. Tercera de Guardamar de la Safor.

281. 1635, octubre 17. Bicorb, Benedrís i Quesa.

282. 1639, juliol 6. Gaibiel.

283. 1640, juny 24. Modificació de Petrer.

284. 1640, juliol 15. Modificació de Paterna.

285. 1640, desembre 17. Modificació de Faura.

286. 1642, abril 7. Confirmació de la modificació de Picassent.

287. 1644, juny 9. Tercera de Corbera de la Ribera.

288. 1644, agost 7. Segona de Xest.

289. 1645, març 25. Modificació de l’Alcúdia de Carlet.

290. 1645, setembre 18. Segona de Gata de Gorgos.

291. 1648, maig 25. Benicolet.

292. 1654, gener 2. Modificació de Carlet i Benimodo.

293. 1654, maig 31. Tercera d’Anna.

294. 1654, agost 14. Segona modificació de Pedreguer.

295. 1658, setembre 18. Modificació de Cortes de Pallars.

296. 1659, desembre 24. Modificació d’Almedíxer.

297. 1666, abril 8. Benidorm.

298. 1687, novembre 3. Modificació de Guardamar de la Safor.

299. 1689, agost 6. Benijòfar (perduda).

300. 1689, octubre 18. Finestrat.

301. 1689, novembre 18. Concòrdia de Xest.

302. 1691, gener 25. Modificació de Sanç (terme de Xàtiva).

303. 1691, maig 6. Santa Àgueda (terme de Catral).

304. 1691, octubre 4. Modificació de Ressalany (terme de Benimodo).

305. 1692, octubre 20. Modificació d’Artana.

306. 1697, febrer 20. Modificació d’Assuévar.

307. 1697, maig 12. L’Alqueria d’Asnar.

308. 1697, octubre 23. Molins de Rocamora (Oriola).

309. 1698, gener 4. Benitagell.

310. 1699, agost 8. Modificació de Betxí.

311. 1699, agost 16. Cabanyes (Alzira).

312. 1600, març 31. Modificació de Tous.

313. 1600, juny 16. Modificació de Serra i Ria.

314. 1601, octubre 16. Bigastre.

315. 1605, juliol 9. La Nucia.

316. 1615, juny 2. Confirmació de Bigastre.

317. 1625, juliol 12. Renovació de poblament del Fondo dels Frares.

318. 1627, octubre 5. Nova concòrdia de Petrer.

319. 1645, maig 13. Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri.

320. 1655, juny 22. Concòrdia d’Anna.

321. 1666, març 5. Alboi (terme del Genovés).

322. 1666, març 24. Llosa de Camatxo (terme de la Vall de Pop).

323. 1668, agost 16. Modificació de Navaixes.

324. 1673, setembre 1. Penella, (terme d’Alcoi).

325. 1674, març 14. La Sarga (terme de Xixona).

326. 1676, març 18. Segona concòrdia de Navaixes.

327. 1679, novembre 25. La Vallonga de Burgunyo (Alacant).

328. 1679, desembre 15. Las Atalayas de Burgunyo (Alacant).

329. 1687. La Barraca d’Aigües Vives.

330. 1691? Benadressa (Castelló de la Plana).

331. 1696, desembre 12. Ampliació de la Barraca d’Aigües Vives.

ÍNDEX ALFABÈTIC DE LES CARTES DE POBLAMENT

Abat, l’ (terme de Manuel). 1611, març 24, 79

Agullent. 1610, febrer 11, 35

Aielo de Malferit. 1610, desembre, 70

Aielo de Malferit. 1611, agost 26, 151

Aielo de Rugat. 1611, abril 10, 81

Aín. 1612, setembre 28, 220

Aiòder. 1611, setembre 17, 169

Aïr (terme de la Vall d’Almonesir). 1610, juny 1, 41

Aïr (terme de la Vall d’Almonesir). 1620, març 28, 257

Alàsquer (terme d’Alberic). 1612, març 14, 210

Albalat dels Tarongers. 1611, setembre 4, 157

Albardanera (terme de Pedreguer). 1611, maig 8, 89

Albatera. 1611, 194

Alberic. 1612, març 14, 210

Alboi (terme del Genovés). 1766, març 5, 321

Alboraig. 1611, setembre 21, 171

Alboraig. 1634, gener 9, 277

Alcalà de la Jovada. 1611, agost 17, 149

Alcalalí. 1610, setembre 19, 56

Alcalalí. 1614, octubre 29, 239

Alcàntera. 1611, juliol 9, 112

Alcàsser. 1610, novembre 30, 66

Alcòdar (terme de Gandia). 1611, maig?, 91

Alcosser (terme d’Alberic). 1612, març 14, 210

Alcúdia de Carlet, l’. 1552, octubre 14, 10

Alcúdia de Carlet, l’. 1645, març 25, 289

Alcúdia de Crespins, l’. 1611, agost 16. (Perduda), 147

Alcúdia de Crespins, l’. 1612, gener 10, 197

Alcúdia de Veo, l’. 1612, setembre 28, 220

Alcúdia, l’ (terme de Cocentaina). 1611, agost 1, 141

Alcúdia, l’ (terme del Ràfol de Salem). 1611, juliol 18, 130

Alcudiola, l’ (terme de Tavernes de la Valldigna). 1616, agost 29, 248

Alèdua. 1625, setembre 4, 264

Alfara (terme d’Eslida). 1611, setembre 25, 173

Alfara de la Baronia. 1611, abril 8, 80

Alfara de la Baronia. 1611, juliol 19, 132

Alfarb. 1611, maig 29, 95

Alfarb. 1623, març 7, 259

Alfarrasí. 1611, octubre 2. (Perduda), 177

Alfarrasí. 1629, desembre 9, 273

Alfauir (perduda). 1538, octubre 22, 6

Alfulell (terme de Benifairó de la Valldigna). 1609, desembre 12, 29

Algar del Palància. 1610, setembre 13, 54

Algar del Palància. 1610. gener 31, 32

Algímia d’Almonesir. 1610, juny 1, 41

Algímia de la Baronia. 1611, abril 8, 80

Algímia de la Baronia. 1611, juliol 20, 133

Almedíxer. 1611, novembre 17, 185

Almedíxer. 1659, desembre 24, 296

Almoines, terres d’. 1611, maig?, 91

Almoines. 1611, maig 24, 92

Alqueria d’Asnar o el Ràfol Blanc l’. 1626, març 31, 266

Alqueria d’Asnar, l’. 1697, maig 12, 307

Alqueria de la Comtessa, l’. 1611, maig 24, 93

Alquerieta de l’Assoc, l’ (terme de Gandia). 1611, maig?, 91

Altea. 1617, gener 11, 251

Anna. 1611, juliol 15, 126

Anna. 1626, febrer 8, 265

Anna. 1654, maig 31, 293

Anna. 1755, juny 22, 320

Annauir (terme de Xàtiva). 1611, agost 9, 145

Antella. 1610, juliol 22, 44

Aranyuel. 1612, març 5, 209

Argeleta. 1610, maig 19, 39

Argeleta. 1611, febrer 23, 75

Artana. 1611, novembre 20, 186

Artana. 1692, octubre 20, 305

Artesa (terme d’Onda). 1616, juliol 25, 246

Asp. 1611, maig 22, 90

Assuévar. 1609, novembre 27, 26

Assuévar. 1697, febrer 20, 306

Atalayas de Burgunyo, Las (terme d’Alacant). 1779, desembre 15, 328

Atzeneta (terme del Castell de Guadalest). 1611, abril 22, 84

Atzeneta (terme de Pego). 1611, juliol 10, 116

Atzúvia, l’. 1611, agost 28, 154

Balones. 1611, abril 19, 82

Barraca d’Aigües Vives, la (terme d’Alzira). 1787, 329

Barraca d’Aigües Vives, la (terme d’Alzira). 1796, desembre 12, 331

Barxeta. 1617, octubre 11, 254

Bèlgida. 1611, juliol 10, 117

Bellreguard, terres de. 1611, maig?, 91

Bellús. 1611, juliol 11, 119

Benadressa (terme de Castelló de la Plana). 1791?, 330

Benaguasil. 1611, octubre 9, 179

Benaguasil. 1611-1612, 180

Benaguasil. 1613, abril 13, 231

Benaguasil. 1614, abril 24, 238

Benaixeve. 1610, maig 25, 40

Benasau. 1611, octubre 12, 181

Benasau. 1613, setembre 25, 236

Benavites. 1610, setembre 18, 55

Benedrís (terme de Bicorb). 1635, octubre 17, 281

Beniaia (terme d’Alcalà de la Jovada). 1611, agost 17, 149

Beniaisó (Vall de Seta). 1611, abril 19, 82

Beniardà. 1611, abril 22, 84

Beniarjó. 1610, novembre 23, 65

Beniatjar. 1611, juliol 20, 134

Benicalaf (terme de Benavites). 1603, març 31, 19

Benicalaf (terme de Benavites). 1612, juny 25, 212

Benicàssim. 1589, desembre 8, 14

Benicàssim. 1593, setembre 22, 17

Benicàssim. 1603, setembre 9, 20

Benicolet. 1648, maig 25, 291

Benidoleig. 1611, setembre 12, 165

Benidorm. 1666, abril 8, 297

Benieto (terme de Gandia). 1611, maig?, 91

Benifairó de la Valldigna. 1609, desembre 12, 29

Benifairó de les Valls. 1610, setembre 28, 58

Benigembla. 1612, agost 12, 218

Benigerví (terme de Salem). 1611, juliol 19, 131

Benijòfar. 1689, agost 6. (Perduda), 299

Benilloba. 1611, setembre 5, 161

Benilloba. 1611, setembre 7, 162

Benillup. 1612, octubre 20, 224

Benillup. 1628, maig 14, 270

Benimàmet (terme de València). 1610, desembre 27, 69

Benimantell. 1611, abril 22, 84

Benimarfull. 1611, abril 19, 83

Benimassot. 1611, abril 19, 82

Benimàtia (terme d’Alcalalí). 1766, març 24, 322

Benimeixís (terme de Senyera). 1611, juliol 11, 121

Benimeixís (terme de Senyera). 1611, agost 26, 152

Benimeli. 1612, febrer 19, 206

Benimodo. 1520, març 15, 4

Benimodo. 1654, gener 2, 292

Beniopa (terme de Gandia). 1611, maig 28, 94

Benipeixcar. 1611, juny 1, 100

Benisiclí (terme del Castell de Guadalest). 1611, abril 22, 84

Benissanó. 1610, agost 10 (no localitzada), 47

Benissili (terme de la Vall d’Alcalà). 1611, setembre 4, 158

Benitandús (terme d’Eslida). 1611, setembre 25, 173

Benumea (terme de Pego). 1611, juliol 10, 116

Beselga (terme d’Estivella). 1610, desembre 20, 67

Bétera. 1610, agost 6, 46

Betxí. 1611, desembre 9, 192

Betxí. 1699, agost 8, 310

Bicorb. 1611, juliol 6 (perduda), 109

Bicorb. 1615, novembre 21, 242

Bicorb. 1635, octubre 17, 281

Bigastre. 1701, octubre 16, 314

Bigastre. 1715, juny 2, 316

Bolbait. 1610, setembre 8 (perduda), 52

Bolbait. 1612, juliol 13, 213

Borriol. 1611, desembre 4, 190

Bugarra. 1611, setembre 25, 174

Bugarra. 1624, gener 25, 261

Bunyol. 1611, juliol 30, 139

Bunyol. 1634, gener 9, 277

Cabanes o Cabanyes (terme d’Alzira). 1699, agost 16, 311

Cairent (terme de Llanera de Ranes). 1611, agost 28, 153

Carbonell (terme de Llanera de Ranes). 1611, agost 28, 153

Càrcer. 1610, agost 24, 49

Carlet. 1520, març 15, 4

Carlet. 1610, setembre 12. Carlet, 53

Carlet. 1654, gener 2, 292

Castellnou. 1611, juliol 15, 128

Castelló de Rugat. 1611, abril 10, 81

Castro (terme de Fondeguilla). 1613, juny 28, 235

Catadau. 1611, juny 1, 98

Catadau. 1630, març 13, 274

Cirat. 1611, setembre 5, 160

Cirat. 1612, gener 8, 196

Cocentaina, raval de. 1611, abril 23, 85

Cofrent. 1611, juliol 15, 127

Corbera de la Ribera. 1616, octubre 7, 249

Corbera de la Ribera. 1621, febrer 3, 258

Corbera de la Ribera. 1644, juny 9, 287

Corbera. 1609, desembre 22, 30

Corberà. 1611, juliol 12, 125

Cortes de Pallars. 1513, abril 23, 1

Cortes de Pallars. 1612, octubre 26, 226

Cortes de Pallars. 1658, setembre 18, 295

Daimús. 1612, juliol 15, 214

Dolores. 1745, maig 13, 319

Domenyo. 1610, juny 21, 42

Elca (terme de Salem). 1611, juliol 19, 131

Elda. 1611, desembre 11, 193

Elda. 1612, octubre 21, 225

Elda. 1634, gener 1, 276

Elx, raval de Sant Joan d’. 1611, abril 23, 86

Eslida, serra d’. 1614, abril 24, 238

Eslida. 1612, setembre 28, 220

Estivella. 1610, desembre 20, 67

Estubeny. 1611, juliol 11, 123

Faldeta (terme de Manuel). 1626, juliol 6, 268

Famorca. 1611, abril 19, 82

Fanzara. 1612, setembre 30, 221

Fanzara. 1613, juny 24, 234

Fanzara. 1614, abril 24, 238

Faura. 1640, desembre 17, 285

Favara (terme de Pego). 1611, juliol 10, 116

Favara. 1612, gener 3, 195

Finestrat. 1615, novembre 4, 241

Finestrat. 1689, octubre 18, 300

Fondeguilla. 1613, juny 28, 235

Fondo dels Frares, el. 1725, juliol 12, 317

Fonts d’Aiòder. 1611, setembre 17, 170

Forna (terme de l’Atzúvia). 1611, setembre 2, 156

Frares, els (terme de Benifairó de les Valls). 1610, setembre 29, 59

Gaianes. 1611, agost 7, 143

Gaibiel. 1611, març 13 (perduda), 78

Gaibiel. 1619, novembre 3 (perduda), 256

Gaibiel. 1639, juliol 6, 282

Gandia, ducat de. 1612, octubre 1, 223

Garrofera, la (terme de Benifairó de les Valls). 1610, setembre 29, 59

Gata de Gorgos. 1611, març 4, 76

Gata de Gorgos. 1645, setembre 18, 290

Gàtova. 1610, agost 20, 48

Gàtova. 1611, juliol 10, 118

Gavarda. 1612, març 14, 210

Geldo. 1612, agost 14, 219

Geldo. 1614, abril 24, 238

Genovés, el. 1610, octubre 10 (perduda), 61

Genovés, el. 1611, juliol 22, 135

Gilet. 1610, setembre 26, 57

Godelleta. 1610, octubre 9, 60

Granja de la Costera, dita Mejorada, la. 1611, juliol 6, 110

Guadalest, la Vall de. 1611, abril 22, 84

Guardamar de la Safor. 1612, agost 1 (perduda), 216

Guardamar de la Safor. 1635, agost 12, 280

Guardamar de la Safor. 1635, març 4 (perduda), 279

Guardamar de la Safor. 1687, novembre 3, 298

Iàtova. 1611, desembre 3, 189

Iàtova. 1634, gener 9, 277

Llanera de Ranes. 1611, agost 28, 153

Lloc Nou de Benamira o de Sant Jeroni. 1609, desembre 8, 27

Lloc Nou d’en Fenollet. 1610, novembre 3 (perduda), 62

Lloc Nou d’en Fenollet. 1611, juliol 24, 136

Llombai. 1611, maig 31, 97

Llombai. 1630, març 13, 275

Llombai, marquesat de. 1612, octubre 1, 223

Llosa de Camatxo o d’Olocaive, la(terme d’Alcalalí). 1766, març 24, 322

Llosa de la Plana, la. 1610, novembre 13, 64

Macastre. 1611, novembre 10, 183

Macastre. 1634, gener 9, 277

Manuel. 1610, febrer 1, 33

Marines. 1610, agost 20, 48

Marines. 1611, juliol 10, 118

Mascarell. 1590, juliol 13, 16

Massalalí. (terme de Tavernes de la Valldigna). 1616, agost 29, 248

Massalavés. 1610, abril 7, 37

Massalavés. 1614, febrer 19, 237

Matet. 1582, abril 18, 12

Matoses (terme de Pedreguer). 1611, maig 8, 89

Maurar (terme del Castell de Guadalest). 1611, abril 22, 84

Micena. 1611, octubre 17, 182

Millena. 1611, abril 19, 83

Miralbó (terme de Lloc Nou d’en Fenollet). 1611, juliol 25, 138

Miramar, terres de. 1611, maig?, 91

Miramar. 1611, juliol 10, 115

Mira-rosa (actualment municipi dels Poblets). 1611, setembre 5, 159

Mislata. 1611, setembre 25, 172

Molins de Rocamora (terme d’Oriola). 1697, octubre 23, 308

Monòver. 1611, octubre 3, 178

Monòver. 1617, juliol 18, 253

Montan. 1612, març 3, 207

Montanejos. 1612, març 4, 208

Montitxelvo. 1611, agost 17, 148

Montornés (terme de Benicàssim). 1589, desembre 8, 14

Montornés (terme de Benicàssim). 1593, setembre 22, 17

Montornés (terme de Benicàssim). 1603, setembre 9, 20

Montroi. 1616, març 27. (Perduda), 244

Montserrat. 1611, juliol 10, 114

Muro d’Alcoi. 1611, abril 26, 87

Nàquera. 1609, desembre 6, 28

Navaixes. 1610, agost 7, 45

Navaixes. 1768, agost 16, 323

Navaixes. 1776, març 18, 326

Navarrés. 1611, juliol 12, 124

Navarrés. 1629, abril 24, 272

Negrals, els (terme de Sanet i els Negrals. 1611, agost 31, 155

Novelda. Principi de l’any 1611, 71

Nucia, la. 1705, juliol 9, 315

Oliva, comtat d’. 1612, octubre 1, 223

Oliva, raval d’. 1610, novembre 3, 63

Oliva, raval d’. 1611, abril 26, 88

Oliva, raval d’. 1625, març 16, 263

Olocau del Carraixet. 1610, agost 20, 48

Olocau del Carraixet. 1611, juliol 10, 118

Ombria, l’ (terme de Tavernes de la Valldigna. 1609, desembre 12, 29

Ondara (terme del Castell de Guadalest). 1611, abril 22, 84

Ondara. 1611, agost 8, 144

Ondarella (terme del Castell de Guadalest). 1611, abril 22, 84

Orba. 1611, juliol 9, 111

Orpesa. 1589, abril 3, 13

Orpesa. 1611, gener 21, 74

Orxeta. 1613, gener 1, 230

Otos. 1611, octubre 17, 182

Palmera. 1611, juny 29, 107

Palmera. 1619, agost 22, 255

Pandiel. 1612, gener 8, 196

Parcent. 1612, agost 12, 218

Paredes (terme de Xèrica). 1617, març 29, 252

Paterna. 1614, abril 24, 238

Paterna. 1640, juliol 15, 284

Pedralba. 1611, setembre 25, 174

Pedralba. 1624, gener 25, 261

Pedreguer. 1611, maig 8, 89

Pedreguer. 1612, novembre 25, 228

Pedreguer. 1654, agost 14, 294

Penella (terme d’Alcoi). 1773, setembre 1, 324

Perputxent, Vall de. 1628, octubre 18, 271

Petrer. 1611, agost 19, 150

Petrer. 1612, octubre 27, 227

Petrer. 1616, juliol 31, 247

Petrer. 1640, juny 24, 283

Petrer. 1727, octubre 5, 318

Petrés. 1612, maig 13, 211

Picassent. 1611, novembre 27, 187

Picassent. 1628, abril 14, 269

Picassent. 1642, abril 7, 286

Piles. 1611, juny 29, 107

Piles. 1619, agost 22, 255

Pobla de Benaguasil, la. 1614, abril 24, 238

Pobla Llarga, la. 1607, febrer 16, 21

Poble Nou de Benitagell. 1698, gener 4, 309

Pujol, el (terme de Benimuslem). 1609, octubre 24, 23

Pujol, el (terme de Benimuslem). 1611, gener 4, 72

Pujol, el (terme de Benimuslem). 1612, febrer 7, 205

Quart de les Valls. 1611, juliol 3, 108

Quartell. 1610, maig 2, 38

Quatretondeta. 1611, abril 19, 82

Quesa. 1635, octubre 17, 281

Rafalsineu (terme de Piles). 1611, juny 29, 107

Rafelcofer. 1611, juny 1, 99

Rafelguaraf. 1626, juliol 6, 267

Ràfol de Salem, el. 1611, juliol 18, 130

Real de Gandia (Realenco), el (terme de Gandia). 1611, maig?, 91

Real de Montroi. 1611, juliol 8, 113

Redovà. 1610, juny 27, 43

Redovà. 1614, novembre 16, 240

Relleu. 1634, juny 13, 278

Ressalany (terme de Benimodo). 1528, novembre 24, 5

Ressalany (terme de Benimodo). 1691, octubre 4, 304

Ria (terme de Serra). 1609, novembre 26, 25

Ria (terme de Serra). 1700, juny 16, 313

Riba-roja de Túria. 1611, agost 7, 142

Roca, la (terme d’Alcalà de la Jovada). 1611, agost 17, 149

Rotglà, dita abans l’Alcúdia Blanca. 1611, juny 26, 105

Ròtova. 1546, març 7, 8

Rugat. 1611, abril 10, 81

Sagra. 1610, febrer 7, 34

Sagra. 1611, gener 11, 73

Salem. 1611, juliol 19, 131

Sanç (terme de Xàtiva). 1611, juny 12, 103

Sanç (terme de Xàtiva). 1691, gener 25, 302

Sanet (ara Sanet i els Negrals). 1610, febrer 7, 34

Sanet (ara Sanet i els Negrals). 1611, gener 11, 73

Sant Felip Neri. 1745, maig 13, 319

Sant Fulgenci. 1745, maig 13, 319

Sant Joanet o Sant Joan de l’Énova. 1611, juny 21, 106

Sant Mateu. 1547, gener 12, 9

Santa Àgueda (terme de Catral). 1691, maig 6, 303

Santa Coloma (terme de Faura). 1610, setembre 29, 59

Sarga, la (terme de Xixona). 1774, març 14, 325

Sarra. 1611, juliol 15, 127

Sarra. 1611, setembre 11, 164

Sarra. 1612, gener 13, 199

Segart. 1611, setembre 4, 157

Senyera. 1611, juliol 11, 120

Serra d’en Galceran, la. 1514, desembre 6, 2

Serra. 1609, novembre 26, 25

Serra. 1700, juny 16, 313

Setla (actualment municipi dels Poblets). 1611, setembre 5, 159

Setla de Nunyes (terme de Muro). 1609, octubre 21, 22

Simat de la Valldigna. 1609, desembre 12, 29

Sogorb, raval de. 1612, agost 8, 217

Soneixa. 1609, novembre 27, 26

Sot de Ferrer. 1610, gener 6, 31

Sot de Xera. 1540, gener 10, 7

Suera. 1612, octubre 1, 222

Sumacàrcer. 1610, agost 27. (Perduda), 50

Sumacàrcer. 1612, gener 24, 202

Sumacàrcer. 1616, abril 25, 245

Tales. 1616, juliol 25, 246

Tàrbena. 1610, desembre 25, 68

Tavernes de la Valldigna. 1609, desembre 12, 29

Teresa de Cofrents. 1611, juliol 15, 127

Teresa de Cofrents. 1611, setembre 14, 167

Teresa de Cofrents. 1612, gener 12, 198

Terrateig. 1611, agost 15, 146

Toga. 1611, setembre 8, 163

Toga. 1612, febrer 3, 204

Tollos. 1611, abril 19, 82

Torcas (terme de Sogorb). 1623, desembre 8, 260

Torís. 1611, març 7, 77

Tormo, El. 1612, gener 8, 196

Tormos. 1611, desembre 2, 188

Torralba. 1611, octubre 17, 182

Torre d’en Lloris, la (terme de Xàtiva). 1611, juliol 25, 138

Torreblanca. 1576, agost 30, 11

Torreta (terme de Manuel). 1611, març 24, 79

Tous. 1611, novembre 11, 184

Tous. 1700, març 31, 312

Trullars (terme de Sollana). 1600, octubre 16, 18

Turballos (terme de Muro d’Alcoi). 1515, novembre 3, 3

Vall d’Alcalà, la. 1611, agost 17, 149

Vall d’Ebo, la. 1611, juny 11, 102

Vall d’Uixó, la. 1612, 229

Vall d’Uixó, la. 1613, maig 10, 232

Vall d’Uixó, la. 1613, maig 11, 233

Vall d’Uixó, la. 1616, gener 18, 243

Vall de Gallinera, la. 1611, juny 10, 101

Vall de Laguar, la. 1611, juny 14, 104

Vall de Seta, la. 1611, abril 19, 82

Vall de Travadell, la. 1611, abril 19, 83

Vall de Xaló, la. 1611, setembre 12, 166

Vallés. 1611, juliol 16, 129

Vallonga de Burgunyo, la (terme d’Alacant). 1779, novembre 25, 327

Veo (terme de l’Alcúdia de Veo). 1612, setembre 28, 220

Veo, la Vall de. 1614, abril 24, 238

Verger, el. 1610, març 29, 36

Verger, el. 1612, juliol 29, 215

Vernissa (terme de Benigembla). 1612, agost 12, 218

Vilallonga. 1612, gener 26, 203

Vilamarxant, projecte de. 1609, novembre 7, 24

Vilamarxant. 1611, setembre. 30, 176

Vilavella, la. 1611, desembre 5, 191

Xalans. 1611, juliol 15, 127

Xalans. 1611, setembre 27, 175

Xalans. 1612, gener 20, 201

Xarafull. 1611, juliol 15, 127

Xarafull. 1611, setembre 15, 168

Xarafull. 1612, gener 14, 200

Xàtiva, raval de Sant Joan de. 1624, maig 27, 262

Xella. 1611, juliol 11, 122

Xelva, barris de. 1610, setembre 7, 51

Xeresa. 1611, juliol. (Perduda), 140

Xest. 1611, juliol 24, 137

Xest. 1644, agost 7, 288

Xest. 1689, novembre 18, 301

Xestalgar. 1590, març 25, 15

Xestalgar. 1611, maig 30, 96

Xiva. 1610, octubre 9, 60

Xivert (terme d’Alcalà de Xivert). 1616, desembre 9, 250

CATÀLEG SENYORIAL DE LES CARTES DE POBLAMENT

COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

1.

1513, abril 23. Cortes de Pallars.

Lluís de Pallars, senyor de la baronia de Cortes de Pallars, Roaya i Boxet, pacta amb els sarraïns dels tres llocs una modificació parcial de les seues condicions de poblament.

Notari, Lluís Gomis.

A. aPPv, Protocol núm. 21.042, notari Lluís Gomis. Document original.

Edicions:

a. Febrer Romaguera, M. V., Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, PUV, 2006, doc. núm. 128.

TEXT

Die XXIIIª aprilis anno a Nativitate Domini Mº Dº XIIIº.

In Dei nomine eiusque divina gratia, amen. Noverint universi quod nos, Ludovicus Pallas, nobilis, maior dierum, dominus baronie de Cortes, Roaya et Boxet, Valentie habitator, parte ex una; et Saat Alcaraf, alaminus loci de Cortes, Sale Alcadi, Abraym Almirra, Saat Bumeyt, Mahomat Sugurbi, jurati dicti loci, et Acen Heix, Mahomat Alfaqui, jurati loci de Roaya, et Amet Raffis et Sale Zora, jurati dicti loci de Boixet, et omnes sarraceni vicini et habitatores dictorum locorum convocati et congregati in mesquita dicti loci de Cortes, parte ex alia, confitemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod inter nos dictas partes fuerint facta, pactata et concordata capitula tenoris sequentis:

[I]. E primerament és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo dit noble, volent que algú dels dits vassals facen fahena ab aquell, que sien tenguts fer de sol a sol, y que lo dit noble los haja de pagar a cascú huyt diners per jornal. E si serà en cars que facen fahena lo home ab la bèstia, sia tengut pagar del home e de la bèstia un real, valent dihuyt diners.

[II]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo dit senyor, de la càrrega de la llenya que lo dit senyor volrà, que sien tenguts dar-la a nou diners la càrrega, ab pacte que si no li [f]altarà al dit senyor la dita càrrega e llenya, no sia tengut pendre-la

[III]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que los vehins e habitadors de la dita baronia, e lochs de aquella, puixen fer carbó sens pagar cosa alguna ni encórrer en pena alguna, puix lo facen fora lo carrascal del dit loch de Cortes e fora lo vedat o bovalar de dita baronia

[IIII]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo senyor, havent a fer tirar fusta per lo riu, essent de mercaderia, ço és per a vendre, que no puixa manar per tanda sinó que sia tengut logar axí com trobarà, e pagar lo que acostuma, salvo que essent per a servitut del pont e de la casa e loch del dit senyor puixa manar per tanda, com és acostumat.

[V]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que los dits vasalls e moros sien tenguts donar llits al de casa e del senyor don Luís, fill de aquell, e de aquells e als que vénen per fahenes e servey dels dits senyors, per tandes. E que no sien [tenguts] donar llits a les dones dels dits senyors ni als forasters, sinó que lo dit senyor o forasters hajen a pagar los dits llits

[VI]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que, de tota la fahena e jornals que facen los dits vasalls al dit senyor, lo dit senyor la haja a pagar cascun any en lo principi de giner, e que lo dit senyor haja de pendre en compte dels dits jornals e fahena la peyta que cascú de aquells deurà. Excepto que la llenya que portaran se haja de pagar encontinent

[VII]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo dit senyor sia tengut pagar, per càrrega dels dits lochs a València, segons és acostumat. E si lo dit senyor volrà que algú dels dits vasalls porte càrrega complida de València als dits lochs, de retorn, no sia tengut portar càrrega franqua fins en pes de dos arroves poch més o menys, e no més.

[VIII]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo dit noble sia tengut remetre als dits vasalls e qualsevol de aquells, e als officials, qualsevol penes, axí corporals, civils com criminals, per aquells fetes e perpetrades e comesses, de tot lo temps passat fins en la present jornada

[VIIII]. Ítem, és pactat, concordat e avengut entre les dites parts que lo dit noble sia tengut e obligat fer cancel·lar, aprés fet lo carregament a València o altra qualsevol persona, la obligació per lo tunch síndich de les dites algames feta a la dita ciutat en lo any mil cinch-cents y set.

Et ideo, nos dicte partes laudantes et aprobantes preincerta capitula et ea omnia et singula in eis contenta, promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, tenere et observare et adimplere predicta omnia et singula et non contrafacere vel venire sub pena centum florenorum auri dandorum et solvendorum etc., rato etc., ita quod etc. Ad quorum omni per eum etc. Addicientes etc. Ulterius iuramus ad dominum Deum etc., non litigare, non apellare neque guidaticum allegare etc., renuntiantes quibusvis apellationibus et guidaticis etc. Si horum etc., penam quingentorum florenorum dandorum et solvendorum etc., rato etc., ita quod etc. Pro quibus obligamus etc.

Actum in loco de Cortes etc.

Testes Joannes Frexinet, mercator, Valentie habitator, et Mahomat Sot, agarenus, vicinus loci de Yatova, Foye de Bunyol.

2.

1514, desembre 6. Serra d’en Galceran.

Nicolau de Casalduch, senyor de la Serra d’en Galceran, antigament anomenada Coves de Berig, arran de l’incendi de la casa consistorial on acabà destruït el seu arxiu municipal, confirma i atorga de nou la carta de poblament de la localitat.

Notari, Pere Català de Montsonís.

A. Arx. Mun. de la Serra d’en Galceran, sense signatura. Traducció al castellà feta el 1863 per Joaquín Aliaga, catedràtic de llatí de l’Institut de Castelló.

[B]. Arxiu de la Baronia Casalduch Vallés de Castelló, al lligall 34, núm. 31 i al lligall 29, núm. 33. No localitzades actualment segons informació de F. Olucha.

Edicions:

a. Castellet Casanova, S. i F. Olucha Montins, «Uns documents per a la història de la Serra d’en Galceran», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 75 (2006), pp. 77-97.

TEXT

Don Joaquín Aliaga, catedrático propietario de latín y castellano de este Instituto Provincial de 2ª enseñanza, certifico que por la municipalidad de la villa de la Sierra de Engarcerán se me ha exhibido para traducir al castellano una carta de población redactada en latín y elemosín, cuya versión literal es la siguiente:

En el nombre de Dios y su divina gracia, y de María siempre virgen pura, su madre, amén. Sepan todos así presentes como venideros que yo, Nicolás Casalduch, señor del lugar de la Sierra, llamada en otro tiempo de Garcerán, atendiendo y considerando que el mencionado lugar de la Sierra, que primeramente se llamaba Cuevas de Guadix, y los vecinos y pobladores del mismo fueron reunidos a los usos y costumbres, fueros y privilegios de Barcelona y del presente reyno de Valencia por el magnífico Juan de Valmaña, militar, y otros sucesores del mismo de aquel tiempo y de dicho lugar, con toda la razón del derecho y sus pertenencias, y otros muchos y diversos privilegios, prácticas, usos, costumbres y derechos con los que los vecinos pobladores y habitantes del mismo lugar vivían y usaban y fueron de las mismas costumbres, sin ningún impedimento, según el instrumento de población, y constaba más claramente y podía justificarse por notario, y yo estando muy cierto de esto hasta el día de hoy. Pero pensando que por un caso fortuito y siniestro, y contribuyendo la desgracia, hace dos años poco más o menos, que por un herrero o cerrajero de dicho lugar, cuya herrería estaba apoyada debajo de la casa del consejo de dicho lugar, hubo incendio en dicha herrería y en el techo de la casa del consejo, cuya casa, vigas y demás maderas se quemaron. Y como dentro de dicha casa del consejo existieran guardados y conservados dos archivos o arcas o escritorios, fueron igualmente quemados, consumidos y reducidos a cenizas, en cuyas arcas, escritorios o archivos se quemaron también los privilegios, así como los instrumentos o documentos de población, como otros y diversos actos, escrituras, privilegios y libros de otros establecimientos y documentos de todo el término que estaban en dicho archivo guardados y conservados, y otros innumerables actos, instrumentos, así de censos, cartas de pago, cancelaciones, escrituras, como también libros de empadronamiento, procesos de diversas causas, instrumentos de gracias, confirmaciones, privilegios, compras, administraciones, libros judiciales, protocolos de algunos notarios y otros muchos instrumentos y escrituras, con cuyos documentos estaba dicho archivo lleno, y todas las cosas útiles y necesarias que había en dicho lugar y en sus pobladores. Por cuyo incendio el dicho lugar quedó como huérfano, con todos sus honores, libertades, privilegios, gracias y concesiones, las que ni siquiera podían ser devueltas a mí, y ordenar y deliberar lo que agradase a mi voluntad y utilidad para que de nuevo se poblase, si mas bien no usara de humanidad y misericordia y del poder del Señor a favor de dichos vecinos. Por lo cual, como se me hubiera suplicado mucho y humildemente pedido por los oficiales, consejeros y hombres buenos infrascriptos, y por todo el general consejo, vecinos y habitantes de dicho lugar que, si le concediera por el que entonces era señor del mismo a los supradichos pobladores, para siempre y de nuevo, juntamente con otras condiciones infrascriptas, se les concediese reformar, separar, conceder y conceder de nuevo y confirmar dicha población, con todas y cada una de aquellas gracias, concesiones, prerrogativas, privilegios, pactos, ordenaciones y todas aquellas cosas que tales cuales, y tantas cuantas fueron concedidas a dichos pobladores, y después dicho lugar y su universidad, como los vecinos y pobladores, acostumbraron y continuamente acostumbran. Por lo que condescendiendo a las súplicas y ruegos de estos, inclinando benignamente mi ánimo y atendiendo al beneficio de dichos pobladores, en el que debo congratularme mucho, y para que como buen pastor de las ovejas encargadas a mi cuidado pueda dar buena cuenta al Dios Omnipotente en el día del juicio. Considerando que de dicha población o concesión y confirmación suscrita, no solamente reporta utilidad a los dichos pobladores sino que también a mí y a los sucesores, si llega a efectuarse como espero, pudiendo tener, conferir y dar especial gracia para con dicho lugar, vecinos y pobladores del mismo, gracia, diligencia y recibida por tal, cual convino a la información de todos y de los infrascriptos, para que haya memoria de los mismos y cada uno de por sí para lo venidero, pero sin innovación, derogación y perjuicio de dicho instrumento de antigua población y concesión de todo lo concedido y espreso en él, y mucho más, a la toda corroboración, fe, validación y firmeza del mismo y de cierta ciencia, confirmo y ratifico y apruebo en el año presente, y con el público instrumento firmante y valedero para siempre, y no revocado en algún otro tiempo por mí ni los míos, y por presente deliberación, dicha población y costumbres de la misma, y ahora de presente concedo y entrego dicho lugar para poblarlo y poblado ya con cincuenta pobladores, y con otros que quisieran poblar, a vosotros honorables Juan Agut, justicia, Pedro Jaime, Miguel Fagona, jurados, Pedro Agut, Juan Mateo, hijo de Guillermo Mateo, Juan, hijo de Pedro, Pedro Mateo, hijo de Pedro, Gabriel Agut, Pedro Carrasco, Juan Carrasco y Jacobo Fagona, vecinos, habitantes pobladores de dicho lugar, con vuestros nombres propios y con los nombres de dichos oficios y como a síndicos y actores nombrados por dicho honorable consejo ya de dicho lugar, y teniendo especial mandato y que representan dicho consejo a los presentes y acceptantes y otros vecinos y habitantes de dicho lugar y su término, y a los sucesores así ausentes como presentes, y al notario infrascripto como público y auténtica persona en lugar vuestro y de todos aquellos a quienes interese o pudiera interesar de cualquier manera, ahora y en lo venidero, adquiriendo legítimamente, estipulando y recibiendo, a vosotros y a los sucesores de estos presentes, futuros y por todos los siglos, este mi lugar predicho, llamado ahora la Sierra de Garcerán, el que tengo y poseo dentro del Reyno de Valencia, con todos los derechos y pertenencias suyas abajo agregadas. Y así, para que dicho lugar y término del mismo dividáis, pobléis, tengáis y poseáis en todas sus partes y entre todos los pobladores, según vuestro libre albedrío, en lo que y según ya lo poblasteis.

El dicho lugar confronta con su término, primeramente, con el término de castro y la villa de Culla, y con el termino de Morella y con el lugar de las Useras, cuyos términos los divide cierta rambla llamada de la Carbonera y del Gonder; y por otra parte, con el término de la villa de castro de Villafamés y con el termino de Benlloch, así como se halla bien señalado, situado y amojonado, y estos mojones están bien puestos y figurados; y después, con el término de Vilanova y hasta la devesa que se llama de Monserrat, y a las forcas de Vilanova, y pasa por un torrente o barranco por el que hay camino, el que sale y por el que se va al barranco de la Peñaroja, y el predicho barranco confronta por la parte de arriba con el término del lugar de la Sierra Biarach, el que ahora se llama Serratella y está dentro de los términos de la villa de la Cuevas de Vinromá, como se sale hacia él, collada arriba, detrás del barranco llamado lo Moscador de Balayolano, en la partida llamada del Algar, y de allí va y confronta con el término del lugar de Albocácer hasta la cabeza del collado de la Mola de Albocácer, y por dicho collado abajo y por el que corren en tiempo de lluvias hacia Albocácer y la cueva llamada Na Bertrana; y después, siguiendo y bajando dicho collado, va a terminar o vuelve y entra a dicha rambla de la Carbonera, poco más arriba en donde descansa y entra en dicha rambla aquel arroyo que baja del molino. Y así doy y concedo dicho lugar incluso entre dichos términos y confrontaciones, para poblarlo, y confirmo, ratifico y confieso que vosotros tuvisteis dicha antigua población así como de nuevo os concedo a vosotros y a los vuestros, y a los que quisiesen poblar, habitar y vivir por tiempo, con los pactos, derechos, retenciones, gracias y condiciones abajo descritas:

I. Primeramente, también doy, concedo, ratifico y confirmo a vosotros, ya expresados pobladores, a la universidad y consejo y a vuestros sucesores para siempre, los fueros, buenos usos y costumbres de la dicha ciudad y Reyno de Valencia, de los que podáis usar libremente, gozar y ejercer sin contradicción ni impedimento de mi parte ni de mis sucesores y de algunas personas, y así como hasta aquí usasteis vosotros y los vuestros. Y además, para que en dicho lugar y su término podáis hacer justicia, jurados, mustazaf y otros oficiales, congregar consejos, elegir consejeros según forma, y tengáis toda la jurisdicción civil y criminal, alta y baja, mero y mixto imperio, y todo el ejercicio de los mismos, con todos los incidentes, dependientes, salientes, anejos y conexos.

II. También, retengo en mi poder y en el de mis sucesores la facultad, recursos, apelaciones, súplicas, evocaciones de causas, según los fueros y privilegios y toda la suprema potestad y dominio.

III. También, retengo para mi y los míos en dicho lugar, a los enemigos o ejércitos, cabaliatas, justicias, calonias y todas aquellas cosas que pertenecen en estos a los señores, así como mis antecesores usaron, y nada más.

IIII. Y asimismo, porque vosotros y dichos pobladores y sucesores, y todos los habitantes en dicho lugar y su término y los que procuran en él la agricultura, rebaños y bestias, estéis obligados a dar, solventar y pagar bien, fiel y diligentemente, de todos vuestros frutos, honores, posesiones vuestras, a saber: de trigo, cebada, nueces, azafrán y de todos los granos y ferragios, vino, aceite y de todos las legumbres, ajos, cepas y de todos los granos menudos como de cáñamo, lino, maíz, mijo, tramella y otras semejantes semillas, y finalmente de todos y de cada uno de aquellos que se acostumbra a pagar y dar el décimo en tiempo y forma acostumbrados, excepto las hortalizas, lana, quesos, abejas y el fruto de los árboles, excepto de la olivas, ni de los pollinos, caballos o mulas, bien sean machos o hembras, ni vacas, de cuyas cosas no paguéis como no acostumbrasteis a pagar, ni dar la décima ni primicia.

V. También, ratifico, apruebo y confirmo y también concedo por especial gracia y por dicha población, a vosotros y a vuestros sucesores, los hornos, hornages, derechos y pertenencias de los mismos, aladres y hornillos de cocer en dicho lugar y término del mismo, carnicerías según el derecho de las mismas, flequerías, misanjas, herrerías, tabernas de vino y aceite, y todos y cada uno de los derechos de las cosas antedichas y poco ha escritas, a vosotros y a los vuestros, y contenidas en estos capítulos y en cada uno de estos, y pertenecientes a los mismos y que deben pertenecer, con plenísima facultad, uso y ejercicio de estos, no retenido por mí en cada uno de estos y así como lo poseéis de tiempos anteriores hasta aquí, y como vosotros y vuestros predecesores usasteis en la antigua y continua posesión y sin impedimento.

VI. Confieso y concedo, y estoy cerciorado plenísimamente, que vosotros, dichos oficiales, consejo de la universidad, vecinos y pobladores de dicho lugar, podáis tener, recibir y acostumbrasteis a recibir y tener la primicia íntegra y completa de todas estas cosas de las que se paga el décimo en dicho lugar y su término, como cosa propia de los vuestros o de dicha universidad. Por lo que, confirmando para vosotros dicha primicia y el derecho de la primicia nuevamente concedida por mí y los míos, os hago a vosotros, dichos oficiales, consejo, universidad, la gracia especial, concesión y transportación de dicha primicia, la que poseáis para la sustentación de los muros, fortificaciones y adornos de las iglesias y su reparación, porque soy de opinión y creo y estoy muy cierto que la antedicha primicia se os concedió para dichas necesidades.

VII. Retengo también en mi poder y en el de los míos los molinos y molinarias de moler olivas, como también de moler trigo del dicho lugar y de su término, siendo míos y de mis predecesores.

VIII. Más, el dicho lugar con las ya sabidas afrontaciones, debajo de este y del mismo término, con las entradas, salidas y derechos y pertenencias, y con todas las casas y castillos, muros, torres, edificios, huertos y hortalizas, tierras, viñas, campos yermos y no yermos, plantas, yerbas, prados, pastos, caza, cubiertos, planos, montes, montañas, bosques, selvas, cuevas, rocas, jaras, leños, maderos, acequias, aguas, pozos, arroyos, fuentes, acueductos, árboles de diversos géneros fructíferos y no fructíferos, para usos propios y otras cosas necesarias para vosotros, caminos, majadas, estanques de agua y de peces y de todas las cosas peculiares de estos, de cuyas cosas antedichas podáis usar libre y absolutamente, poseáis sin ningún servicio ni contradicción mía ni de los míos y de alguna otra persona [...]. Y finalmente, con aquellos derechos que usasteis para dar, poseer, vender, enajenar y permutar, y después para hacer vuestra omnimoda voluntad y la de los vuestros, para quien o quienes queráis, según mejor plena y más útilmente pueda decirse, escribirse y entenderse para vuestro bien y salvación y el de los vuestros, y también a lo bien entendido, exceptuados los clérigos, militares y ordenados, y los que no existen según el fuero de Valencia, sino según la serie del fuero publicado acerca de esto para vivir según el.

IX. Más, ahora, por la gracia y concesión hecha por mí y por la dicha población para vosotros, dichos oficiales, consejo, universidad y pobladores de todos los antedicho, vosotros pobladores, consejo, universidad de dicho lugar y vuestros sucesores, déis, paguéis y estéis obligados a dar, solventar y pagar a mí y a mis sucesores, mil y cincuenta sueldos moneda real de Valencia, censuales, redituales y perpetuos anualmente, pagados en la fiesta de Pascua de Pentecostés, puestos y llevados dentro del castillo o casa de mi habitación que tengo dentro de dicho lugar, de la manera que en tiempos anteriores vosotros, dichos pobladores y dicha universidad y cada uno de ella, estabais y estaban obligados y acostumbraron a solventar y pagar a mí y a los señores, mis antiguos predecesores y de dicho lugar.

Y así lo prometo con buena fe a vosotros, dichos oficiales, consejo y universidad, y a vuestros pobladores y sus sucesores, por mí y por todos mis sucesores presentes y futuros, y al notario como a pública persona estipulante y recipiente, para salvar, defender, hacer, obligar, tener y poseer quieta y pacíficamente, y en sana paz y para siempre, todas y cada una de las cosas contenidas ya arriba para vosotros y vuestros sucesores, legítimos actores y defensores, contra todas las personas conquirentes o perturbadoras en alguna cosa, o que infieran quejas acerca del derecho o del hecho, contra las cosas ya dichas, obligo a vosotros y a los vuestros, todos y cada uno de mis bienes y derechos y de los míos, así movibles, inamovibles y movientes, por si mismos, presentes y futuros, habidos y por haber en cualquier parte.

Y para ello nosotros, dicho Juan Agut, justicia, Pedro Jaime, Miguel Fagona, jurados, Pedro Agut, mustasaf, Juan Mateo, hijo de Guillermo Mateo, Juan Mateo, hijo de Pedro Mateo, Pedro Mateo, hijo de Pedro Mateo, Gabriel Agut, Pedro Carrasco, Juan Carrasco y Jacobo Fagona, vecinos y habitantes de dicho lugar de la Sierra, con sus nombres arriba contenidos y cualesquiera de los mismos, teniendo como cosa sólida poder añadiendo el consejo, como en las cosas ya antedichas, hacer, tratar y concluir, como consta plenísimamente que puede hacerse según nuestro mandato con instrumento público del sindicado.

Hecho en la casa del consejo y de dicho lugar en el día [aquí hay un claro] del mes de noviembre próximo pasado y del año presente, y del infrascripto mil quinientos catorce, recibido y cerrado por el honorable y discreto Pedro Castell, alias Balde, notario y escribano de la curia y consejo de dicho lugar, y vecino de la villa de Cabanes, acerca de lo que me hizo plenísima fe a mí, notario suscrito.

Concediendo y confesando de cierta ciencia con este mismo instrumento valedero perpetuamente y nunca revocado, que todas y cada una de las cosas descritas y referidas y con los nombres antedichos serán verdaderas, recibiendo y aceptando la antedicha confirmación, gracia y donación y todas las cosas arriba concedidas a nosotros y a estos mismos nombres, por la dicha universidad y pobladores, por vós dicho magnífico señor Nicolás Casalduch, señor de dicho lugar de la Sierra, presente, con la múltiple acción de gracias con pactos, condiciones y retenciones arriba dichas, y con los nombres que arriba referidos, convenimos y prometemos, con buena fe, a vós mismo, señor Nicolás Casalduch, presente, aceptante, y a los vuestros, a cumplir, continuar, guardar siempre fidelidad a lo que ya os estamos obligados por nosotros y los nuestros, y a ser siempre buenos, leales y fieles vasallos y también a cumplir, guardar todas las cosas antedichas, retenidas y salvadas por vos, y las que han de ser retenidas, cumplidas y guardadas por nosotros, con los antedichos nombres, como arriba se expresan por nosotros y se vienen cumpliendo, y las que han de ser guardadas y pagadas, y preservándolas de malicia y de todos los ladrones y [aquí hay un claro] de no hacer nada en contra ni contravenir por ninguna razón o causa, bajo la obligación de hipoteca de nuestras personas y de todos y de cada uno de los bienes y derechos movibles, inamovibles, semovientes, privilegiados y no privilegiados, presentes y futuros, habidos y por haber de los nuestros en cualquier parte, con estos mismos nombres y de la dicha universidad y de su consejo y de cada uno de los habitantes y pobladores y de nuestros sucesores.

Y en testimonios de estos y de todas las cosas antedichas, se hicieron por mí, el infrascrito notario, y para el venidero recuerdo de esto, dos públicos instrumentos iguales y ordenados alfabéticamente y a instancia y requisición de las dichas partes, entregando un instrumento a cada una de las partes, y esto no obstante, al dicho magnífico señor Nicolás Casalduch, mandó que estos se prendiesen con un cordón de color rojo.

Los dos fueron hechos en la casa del consejo de dicho lugar y reunido el consejo en el mismo local, el día seis del mes de diciembre del año de la Natividad del señor de mil quinientos catorce.

Signo de mí, el antedicho Nicolás Casalduch [aqui hay un signo] y de nuestro Juan Agut, Pedro Jaime y Miguel Fagona, jurados, Pedro Agut, mustasaf, Juan Mateo, hijo de Guillermo Mateo, Juan Mateo, hijo de Pedro, y Pedro Mateo, hijo de Pedro, Gabriel Agut, Pedro Carrasco, Juan Carrasco y Jaime Fagona, oficiales, conciliarios y síndicos antedichos, y refiriendo todas las cosas antedichas, cada una de por sí y a cada una en particular, con los nombres ya antedichos, las alabamos, ratificamos, autorizamos y firmamos.

Son testigos de este documento los venerables Antonio Casanova y Miguel Gómez, presbíteros de dicho lugar de la Sierra y habitantes en él, los que fueron llamados y aceptados para esto.

Signo [aquí hay un signo] de mí, Pedro Catalá de Monsonís, notario público con real autorización, agente anotador de los libros del magnífico Antonio Catalá de Monsonís y del domicilio en otro tiempo del dicho mi padre, que saqué de su original y registro el preinserto instrumento de población y escrito por mano de otro, como así aparece, y lo reduje a esta pública forma con el sello del dicho magnífico señor Nicolás Casalduch, pendiente e impreso en cera de color rojo y afirmado, y lo entregué a la dicha universidad del lugar de la Sierra o a sus oficiales. Y así consta de las arriba colocadas palabras en la cuarta línea, en la que se sobrepone plus fabrice y en la octava línea en la que se sobrepone honoribus y en la línea cincuenta y seis, en la que se sobrepone Casalduch. Por el sello pendiente(aquí hay un signo).

Así resulta del mencionado documento que tengo a la vista al que me refiero. Y para que conste y a instancia de la municipalidad de la villa de la Sierra de Engarceran, libro y firmo el presente atestado en Castellón de la Plana, a treinta de junio de mil ochocientos sesenta y tres. Joaquín Aliaga.

3.

1515, novembre 3. Muro.

Joan Roís de Corella i Montcada, comte de Cocentaina, atorga una carta d’establiment de les terres de l’alqueria de Turballos en favor dels sarraïns del lloc de Muro d’Alcoi, terme de dit comtat.

Notari, Lluís Joan d’Alsamora.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Cocentaina, 7/10. Trasllat notarial de 15 de desembre de 1515 fet pel mateix notari atorgant, Lluís Joan d’Alsamora, a partir del seu protocol original.

Edicions:

a. Pla Alberola, P., «Capítols del stabliment de Turballos, 1515», Revista de Historia Moderna(Alacant), 8-9, (1990), pp. 300-303.

TEXT

Die intitulato IIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini M D XV.

Nos, Johannes Roiz de Corella et de Moncada, comes Cocentayne, ex una parte; Catdon Benjat, Azmet Illel, Azmet Maymo, alias Carabaces, Azmet Amer, Cat Atech, Abrahim Alisar Miques, Ali Xiti, Axer Alisar, sartor, Axer Alasdrach, filius de Axer, Abrahim Moratalli, alias Usmeni, Yayie Ata, alias Alamany, Abrahim Jafer, filius de Abrahim, Ali Gatneri, alias Aparici, Axer Alisar, alias Cureyet, Mahomat Masznet, maior dierum, Azmet Naia, Maymo Adari, Cilim Uleym, Mahomat Uleym, Onda, filius de Çat, Ali Ayeix, ferrerius, Azmet Moratali, Mahomat Alisar Miques, Mahomat Bayayo, Efucey Curt, omnes simul et quilibet nostrum in solidum, parte ex altera, gratis et scienter nos, dicte parte<s>, per nos et omnes heredes et succesores quoscumque simul et in solidum, pacto speciali solempni stipulacione interveniente, notario subscripto tanquam publica et auttentica persona pro vobis et omnibus illis quorum interest, intererit aut interesse poterit quomodolibet in futurum legittime recipiente et acceptante, facimus, inhimus et contrahimus inter nos, dictas partes, simul et in solidum, ad invicem et vicissim, presentes et acceptantes, capitula et contractus pactatos et concordatos singulariter et distincte comemoratis in capitulis subscriptis, quequidem capitula in presencia nostrum, partium predictarum,¹ per notarium infrascriptum fuerunt lecta et publicata et sunt tenoris sequentis:

Capítols fets e fermats, pactats e concordats per e entre lo spectable senyor don Johan Roiz de Corella, comte de Cocentayna, de una part, Çatdon Benjat, Azmet Ilel, Azmet Maymó, àlies Carabaces, Azmet Amer, Çat Atech, Abrahim Alisar Miques, Alí Xití, Axer Alisar, lo sartre, Axer Alisar, fill de Axer, Abrahim Moratallí, àlies Usmeni, Yàyie Ata, àlies Alamany, Abrahim Jàfer, fill de Abrahim, Alí Gatnerí, àlies Aparici, Axer Alisar Çureyet, Mahomat Masznet, major, Azmet Naja, Maymó Adari, Cilim Uleym, Mahomat Uleym, Onda, fill de Çat, Alí Ayeix, ferrer, Azmet Moratalí, Mahomat Alisar Miques, Mahomat Bayaya, Fucey Curt, moros comorants en lo lloch de Muro, terme de la villa e comdat de Cocentayna, de la part altra, en e sobre lo stabliment fahedor per lo dit spectable senyor comte als sobredits moros de les terres e casses romanints al dit spectable senyor comte en lo lloch de Torballos, són los següents:

[I]. E primerament és stat pactat e concordat per <e> entre les dites parts que lo dit spectable senyor comte stablirà, axí com ab los presents scrits e capítols stablix, lo dit lloch de Torballos als sobredits moros, exceptat lo que ja·ls és stat stablit, segons que affronta ab lo barranch que devalla del port d’Albayda fins a la puncta del barranch del Noguer, e puja barranch amunt, nomenat del Garrofer, fins a la muntanya de Penyacadell, ab terme de Bèlgida e terme de Albayda, com l’altra part del dit lloch de Torballos és stat ja stablit a dits moros del lloch de Muro, a ús e consuetut de bons adquissidors, a cens de set caffiços de forment a corrent, fadiga e luysme. En lo qual dit stabliment lo dit spectable comte ha de ésser tengut de ferma e legal evicció, axí simpla com pactata, ordenadora a tota utilitat e profit dels dits moros juxta stil e pràtica del notari rebedor dels presents capítols.

[II]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los dits moros sien tenguts de donar e paguar cascú d’ells, per si e per lo tot, al dit spectable senyor comte, setze mília huyt-cents sous de reyals de València per entrada del dit stabliment en aquesta forma, ço és, la mitat lo primer dia de janer del any M dx vii e l’altra mitat lo altre primer dia del mes de janer del any M D XVIII, dels quals dits setze mília huyt-cents sous los sobredits moros ne tinguen de fermar obligació ab executori llargo modo ab les clàusules acostumades.

[III]. Ítem, és pactat e concordat per e entre les dites \parts/ que los dits moros, axí de les casses del dit lloch com de la terra plantada e no plantada, puixen entre ells fer tantes parts e heretats com ben vist los serà, donant a cascuna de les dites heretats, e no troços de terra, part del cens que necessari serà. E que puixen, dins un any e mig, entre ells dividir, partir, vendre e concambiar e fer actes de regonexensa, dins lo qual dit temps de any e mig, de huy en avant comptador, dits moros no sien tenguts e obligats de demanar licència ni de paguar lo dret del luysme. E passat lo termini de any e mig, sien obligats de paguar luysme e demanar licència de la fadiga o fadigues a sa senyoria de les vendes, particions, alienacions, concan<v>is que de allí avant se faran, e acò sots pena de comís.

[IIII]. Ítem, és pactat e concordat <per> e entre les dites parts que en lo dit stabliment no y sia e compressa la cassa de senyor ni terç de delme, com aquella dita cassa e terç de delme resten en domini e senyoria del dit espectable comte e dels seus, ensemps ab les dites luysmes e fadigues.

[V]. Ítem, per quant la almàcera stà dins la cassa de senyor e aquella sia compressa en lo dit stabliment, e sia de dits moros, és pactat e concordat que los dits moros puixen fer un portal en la part que està devers lo port de Albayda, e lo portal que stà devers la cassa de senyor se haja de tanquar, restant la dita almàcera e ar<r>eus de aquella en domini útil dels dits moros e no al dit senyor comte, com a sa senyoria reste la directa senyoria.

[VI]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los dits moros puixen, sens encórrer en pena de comís, traure les olives del dit lloch de Torballos en fer oli dins lo dit comptat on ben vist los serà, e axí mateix tots los altres blats a batre fora dit lloch de Torballos, puix paguen a sa senyoria dit terç de delme. E per lo semblant, los dits moros o qualsevol de aquells, sens encórrer en pena alguna de comís, puixen possar olives dins dit lloch de Torballos per via de fer oli ab e altres blats a batre.

[VII]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los dits moros, axí mateix sens encórrer en pena alguna de comís com àlias, puixen qualsevol de aquells arranquar o tallar qualsevol ley de arbres exceptat de oliveres, com aquelles no puixen arranquar sinó scombrar e adobar, ço és, a ben millorar e no pijorar, a tota utilitat e profit de la senyoria directa.

[VIII]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que als dits mor<o>s ni als qui aprés posehiran dites terres e casses, no·ls puixa ésser impossat dret algú, axí de gabella per les oliveres que en dit lloch són e seran per temps com peyta e zissa e altres drets, com lo dit senyor comte los stablex franchs de aquells de la forma e manera que sa senyoria <h>o posehia, e no en altra manera.

[VIIII]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los dits moros sien tenguts de donar e paguar los dits set caffís de forment a corrent, al dit senyor comte, dins lo dit comdat de Cocentayna, en aquell lloch o en aquella part on sa senyoria o sos officials manaran, començant a fer la primera pagua lo dia de la Verge Maria de agost del any mil d y setze, e de allí avant cascun any en lo dit <dia> e terminI.

[X]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los dits moros, e los que aprés posehiran dites terres e casses, puixen star e habitar en lo dit lloch de Muro e tenir casses en Torballos per a fems, e que no sien tenguts ne obligats d’estar ab ses mullers en dites casses de Torballos sinó lo temps que ben vist los serà. E per lo semblants, puixen traure los fems sens encórrer en pena alguna, axí de comís com àlias, del dit lloch <e> territori de Torballos, per femar les terres de aquells fora dit lloch de Torballos.

[XI]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que qualsevol qui starà e habitarà en lo dit lloch de Torballos ab sa cassa e capmajor e aquell tal posehirà miga heretat, que aquell tal haja de paguar bessant axí com paguaven los moros qui staven en Torballos, e no pus, ço és, tres sous, quatre diners, e açò sia entès de moro qui no pagua bessant en altra part.

[XII]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que en lo present stabliment hi sia entès e comprès lo erbatge, com aquell sia dels dits moros, exceptat que les calònies e clams que s’i faran, axí dels dits moros com de persones privades, no sia tolta ni llevada la part de la senyoria, com aquella dita part no sia compressa en lo present stabliment. E axí mateix, és pactat e concordat que los dits moros puixen possar guardià a voluntat de aquells, e llevar aquell tota hora que ben vist los serà.

[XIII]. Ítem, és pactat e concordat per e entre les dites parts que los dits moros puixen ussa<r> de la carneceria o de les preheminències de aquella, si e² segons lo dit spectable senyor comte ne ha ussat, com la dita carneceria e útil de aquella resta e sien dels dits moros, senyors de aquella dita carneceria.

[XIIII]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los moros qui staran en lo dit lloch de Torballos ab son domicil·li e capmajor, no sien tenguts ni obligats a ninguna servitut de senyor, axí en lo dit lloch de Torballos com en lo dit comdat, axí com és servitut de llenya, obra, correus, cavar la vinya, açuts com altra qualsevol servitut, exceptat bessant, tota manera de servitut lo dit spectable senyor comte los ne fa franchs e exemps.

[XV]. Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts que los presents capítols sien executoris, ab submissió e renunciació de propri for, variació de juhí e clàusules jurades de no littigar ni impetrar, sots pena, ultra la pena de perjur, en pena de cinch-cents florins de or.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis et per nos, dictas partes, intellectis, nos, dicte partes, simul et in solidum laudantes, facientes et firmantes, predicta capitula et contractus in eis et eorum singulis concordatos, pactatos, continuatos et scriptos, et omnia et singula et eorum singulis singulariter³ et distincte concordata, promissa, pactata et stipulata sint per nos et omnes heredes et succesores nostros quoscumque simul et in solidum, pacto et stipulacione predictis, promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri atque juramus, scilicet nos, dictus Johannes Roiz de Corella, comes predictus, juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manu nostra corporaliter tacta, et nos, dicti agareni, juramus ad dominum Deum et alquiblam Mafomati, versis faciebus nostris ad meridiem proferentes verba ydonea et sufficiencia ad juramentum agarenorum prestanda, omnia et singula in predictis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte concordata, promissa,pactata, stipulata quantum ad unamquamque⁴ nostrum, partium predictarum, pertinent et expectant,⁵ pertinere et spectare videntur,⁶ singula suis singulis referendo, tenere et observare et adimplere quemadmodum in predictis capitulis et eorum singulis et in contractibus ibi ex<p>ressis continuata, comemorata et scripta sunt et nullo unquam⁷ tempore infringere, revocare vel ⁸ contradicere, palam vel oculte, aliqua racione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum predicta capitula et eorum singula et omnia et singula in eis et eorum singulis pactata, concordata, promissa et stipulata non observaverit et adimpleverit aut non curaverit quemadmodum concordatum, pactatum, promissum, stipulatum fuit in predictis capitulis et eorum singulis, pacto et stipulacione predictis, ab sine aliqua intimacione etc., ultra penam perjurii incidat et inmitet penam quingentorum florenorum⁹ auri et recti ponderis, de bonis alterius partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta omnia et singula suppradicta et infrascripta in predictis capitulis et eorum singulis pactata, promissa et stipulata non observaverit et imaverit [...] exhigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti, obedienti et adimplenti applicandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, et pro dampno¹⁰ et interesse, tamen ita per dictas partes pacto stipulante¹¹ predictis [...] et conventum, ratto pacto manente etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large¹² cum fori submissione, proprii fori renunciacione, judicii variacione et cum clausulis juratis non littigandi et impetrandi etc., sub pena predicta etc., fiat executoria ut dictum est superius etc. Pro quibus omnibus etc., nos dicte partes, ad invicem et vicissim et viceversa, et simul et in solidum, obligamus omnia et singula bona et jura nostra et cuiuslibet simul et in solidum, mobilia etc. Renunciantes quantum ad hec beneficiis cedendarum accionum, novarum constitucionum, epistole divi Adriani et foro Valencie: «De principali etc.,» et legi: «Unde queritur», foro: «Comodati etc.», et legi a divo Pio: «De re judicata», foro: «S» «Si post ad dictum» etc., et facultati oblacionis bonorum etc. In quorum fidem et testimonium iussimus de premissis <per> predictum et subscriptum notarium presens publicum confici instrumentum, de quoquisque nostrum suam publicam consimilem pergameneam et fidedignam habeat formam.

Quod est actum in portico misquite loci de Muro, termini dicte ville Cocentayne.

Testes huius rei sunt quo ad firmas omnium predictorum, excepto ad firmam dicti Abrahim Jafar, qui non firmavit, magnificus Johannes Ferriç, miles, Johannes Domingues, vicini¹³ et habitatores Cocentayne, et Abrahim Gime, alias Panades, vicinus morerie Xative, comorans in loco de Muro termini ville Cocentayne.

4.

1520, març 15. Carlet.

Galcerà de Castellví i la seua muller Yolant de Castellví, senyors de la baronia de Carlet i Benimodo, perdonen els seus vassalls i veïns cristians de Carlet i musulmans de Carlet i Benimodo, perquè han abandonat completament dites localitats com a forma de pressió per negociar amb els senyors les condicions econòmiques i socials del seu vassallatge. Seguidament el senyor els atorga els memorials amb els respectius drets de poblament de cadascuna de les dues comunitats, amb els corresponents capítols de carta pobla, els quals són acceptats pels veïns reunits, uns a l’església i els altres a la mesquita.

Notari, Joan Goçalbo, notari d’Alzira.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1609, llibre 11, mà 107, ff. 9r-10v, 18r-46r. Còpia d’aquest any 1609 a partir d’una còpia feta l’any 1602 per Baltasar Sans, notari d’Alzira, per manament del justícia de dita vila, a partir del protocol notarial original.

B. aRv, Escrivanies de Cambra, any 1720, exped. 29, ff. 2r-6r. Còpia feta el 26 de gener de 1700 per Josep Rodrigo Rocafull, notari de València, a partir de la còpia anterior de Manaments i Empares de l’aRv. Només inclou els capítols de les dues comunitats.

C. aRv, Governació, núm. 2999, f. 55v.

Edicions:

a. Benítez, R., «Las cartas pueblas del condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación», Saitabi, XXXVi (1986), pp. 202-208 (només publica la part dels capítols).

b. Febrer Romaguera, M. v., Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Puv, 2006, docs. núms. 130 i 131.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989, doc. núm. 216.

TEXT

Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesmo vigesimo, die decimo quarto mensis marcii.

Lo noble don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de la vila e baronia de Carlet, attès y considerat que sos vassalls, axí cristians com moros, de la dita baronia de Carlet et Benimòdol, per los esguarts que a ells, dits sos vassalls, los ha paregut, se’n són exits del terme de la dita vila e baronia de Carlet et Benimòdol sens licència e voluntad de ell, dit noble senyor, per la qual exida e anada de la dita vila e terme de aquella, aquells serien encorreguts en moltes penes axí corporals com pecuniàries. Per amor de Nostre Senyor Déu principalment, e per intervenció e pregàries dels nobles don Gaspar de Castellví, don Francés de Castellví, cavallers e germans de aquell, e del magnífich micer Martí Pons, donzell, doctor en cascun dret e advocat fiscal de la Real Magestad en la ciutat de València, e perquè coneixen los dits sos vassalls, axí cristians com moros, e a cascú de aquells manifests senyals de amor, e conexen haver fet mal en dita exida e anada del terme de Carlet e sens desig de tornar a ses cases, scientment e de bon grat perdona als dits sos vassalls, axí cristians com moros, e cascú de aquells axí los que són presents e acceptants com los absents, e per aquells jo, notari estipulant e rebent, e per tots aquells e per qualsevols de aquells qui sia interès, e remet a aquells totes e qualsevol penes en les quals aquells serien encorreguts per dita causa e exida e anada del dit terme de Carlet e de Benimòdol, enaxí que ara o en lo sdevenidor e per ningun temps per la dita rahó los puxa punir ne castigar, ni en béns ni en persona, ni demanar res dels béns de aquells ne aquells fer ni manar fer execució alguna, ans aquells ha per exempts e inmunes de les dites penes, bé e axí com si no fossen exits del terme ne aguessen comés crim algú ne encorregut en penes algunes. De les quals coses, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, dix a mi, Joan Gosalbo, notari, de la vila de Algezira vehí, ne rebès acte públich.

Actum en Carlet etc.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorable en Alfonso de Ivarra, alcayt de la dita baronia de Carlet, e mestre Pere Genovès, sastre, habitador de present en la vila de Carlet.

Dictis die et anno.

Com los dits vassalls, axí cristians com moros, fessen clamor al desusdit noble don Galceran de Castellví, senyor de aquells, que els eren exits alguns drets e servituts ultra aquelles que de dret e justícia e segons en temps passat se havia acostumat e praticat, se devien exhigir, aquell dit noble senyor, desijant plaure als dits sos vassalls e tractar aquells ab lo amor que tostemps ha en aquells coneguda, fonch content e li plagué delliurar als dits sos vassalls trellat de la forma de la població de la dita baronia de Carlet e Benimòdol, e de la costum que s’és practicat e tenguda per sos antepassats en exhigir los drets e servituts a aquell e als senyors de la dita baronia, e segons aquelles llevar e exhigir dits drets e servituts e no en altra manera. E los dits sos vassalls, que allí eren gran part de aquells, axí cristians com moros, acceptaren dita offerta feta per lo dit noble senyor e segons aquella prometeren pagar e servir a dit son senyor e, de allí avant, als dits senyors que seran de la dita vila e baronia de Carlet, de les quals coses volgueren ne fos fet e rebut per mi, dit notari, acte públich per haver-ne memòria en esdevenidor.

Actum en Carlet.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables e desusdits n’Alfonso de Ivarra, alcayt, e mestre Pere Genovès, sastre, habitador de Carlet.

Die decimo quinto mensis marcii anno millesimo quingentesimo vigesimo.

Los honorables en Bernat Ervàs, batle, en Miquel Reig, justícia, en Joan Venrrell, en Jaume Climent, jurats, en Juan Pérez, menor, mestre Miquel Guerguet, cirurgià, en Perot Alpont, en Pere Climent, en Jaume Peres, en Joan Ervàs, en Bernat Ervàs, en Miquel Alapont, major, en Bernat Peres, en Miquel Alapont, menor, en Bernat Marquès, en Joan Magraner, en Pere Magraner, en Joan Climent, en Joan Reig, en Miquel Climent, en Joan Alapont, Melchior Ervàs, en Miquel Pérez, en Miquel Hervàs, en Nofre Ervàs, en Joan Pérez, maior, en Berthomeu Hervàs, menor, en Francesch Pérez, en Bernat Climent, en Jaume Magraner, en Bernat Marquès, major, en Joan Climent, major, en Berthomeu Climent, menor, en Pere Alapont, menor, en Joan Colomer, tots vassalls del noble don Galceran de Castellví, senyor de la vila e baronia de Carlet e de Benimòdol, estant justats en la sglésia de la dita vila de Carlet, sots virtut del sagrament e homenatge per ells prestats a Nostre Senyor Déu e als sants Quatre Evangelis de aquell, en poder e mà de la noble donya Yolant de Castellví, muller del dit noble senyor, e de voluntad e·n presència de aquell e de licència de aquell, tenint la dita noble senyora lo llibre missal de la església en ses mans, prometeren a aquella dita noble senyora dona Yolant de Castellví, com a senora de la dita vila e baronia de Carlet e de Benimòdol, tenir aquella per senyora de aquells, enaxí que si cas era que lo dit noble senyor moria ans que la dita noble senyora, tenir aquella lo homenatge e per senyora de aquells fins tant aquella sia pagada de sa dot e creix del que aquella tendrà en béns del dit noble senyor, axí per causa de llur matrimoni com àlias, de béns del dit noble senyor e dels successors de aquell, e no tenir per senyor a nengun altre senyor fins tant aquella sia contenta del que li serà degut, e açò sots pena de bar e traïdors bar a costum de Catalunya, e traydor a costum de Aragó, e en pena de cent florins, a cascú de aquells, de or moneda reals de València, volent lo present acte de homenatge sia allargat segons en semblants actes és acostumat de fer. Per les quals coses, si comeses eren, encara obligaven ses persones e béns.

Actum ut supra.

Testimonis presents a les dites coses los venerables mossèn Bernabeu Candela e mossèn Nofre Reig, preveres, de la vila de Carlet habitadors.

Dictis die et anno.

Çale Vayo, Çalim Natjar, jurats de la moreria de la vila e baronia de Carlet, et Çat Tagarí e Alí Boluxa, jurats de la moreria del lloch de Benimòdol, Alí Querfe, Çat Cambeni, Edam Mandet, Çale Vaynay, Abrahim Caxut, Aron Guonrri, Peschiguera, Alí Dacar, Farar Conill, Çat Focim, Alí Guarban, Çat Çabater, Cilim Jatís, Ubaydal Bono, faquí, Lopo Çat, Alcefaquí Lopo, Cilim Conill, Çat Pocet, Mahomat Alamí, Azmet Alazarach, Ubaydal Bombín, Amete Mossanch, alfaquí, Queife Berach, alamí, Fay Nego, Azmet Moray, Cilim Montroy, Çoquet Araní, Mahomat Perdellet, Mahomat Reda, Çale Fuster, Alí Guismar, Joseph Montoy, barber, Çat Lopo, Ballot Patra, Azmet Mell, Mahomat Jarnego, Acén Guarbal, Çat Gualet, Juseph Gomirri, Yaye Queife, Çat Jarnego, Azmet Gomiri, Bocoro Mahomat, alamí, Governet, Alí Alzero, Mahomat Azero, Fusey Gualet, Azmet Alamí, Alí Meali, faquí Gibot, Bagàs Romet, Mundot Juseph, Pere Juseph, alamí Abrasim, Orlim Burret, Çat Natjar Cahuesso, Abrahim Comanda, Çat Meoli Digues, Abrasim Perellós, Abrasim Pardo, Juseph Melet, Çat Menger, Abrassim Ferriol, Fucey Palancí, Ubaydal Palava, Amen Mahomat Queife, Chineim Guatra, Çat Petit, Mahomat Çaam, Edam Cantó, Ubaydal Boy, Mahomat Pallareda, Mahomat Vayo, Çat Call, Mahomat Ferraboni, Alí Matahuy, Pezio Clopell, Ammanet Redovà Bodales, Mahomat Comanda, Alí Caceri Merli, moros tots de la dita moreria de Carlet.

Rotali Ayat, Jusephi Monfereg, alamí, Perri Çalet, Ubéquer Quazi, Azmet Culici, Alí Tagarí, lo fill de Redovà Ratal, Azmet Moferig, Joseph Chubili Gominau, lo fill del alfaquí, metge Bahar, Cilim Carchot, Mahomat Perell Moatrí, lo fill de Çat Moquita, Çat Alcaladí, lo fill de Corocet, lo pobil de Fuseynet, Mahomat Cardenet, Çat Moquita, Mahomat Tacir, Cilim Perlim, alfaquí Chulili, Mahomat Chulili, Azem Raçal, Ayet Canan, Azmet Buley, lo fill de Combrí, Alí Marany, Mahomat Granatí, Azmet Xat, Çayt Moquita, Alí Cotal, lo fill de Mahomat Tacir, Juseph Xat, Ayo Dohar, lo fill de Moshir, Alí Corocet, Çat Puri, lo pobil de Alasarach, Cilim Corrocet, lo fill de Cortell, Azmet Carchot, Azmet Chulibi, Palla Abdon, Alí Raçal, Juseph Xat, Çat Mocut, Almicar Denet, los pobills de Fitem, Cilim Tagarí, alfaquí e metge, Alí Perell, Alitau Marnelli, Azmet Granatí, los pobils de Futsey, Xat Roget, los pobils de Moquita, Alí Ratal, Alí Çale, Acem Mandani, Abrasim Mandorani, Azmet Tagarí, moros de lloch de Benimòdol, tots vassalls, axí de la vila e baronia de Carlet com los de Benimòdol, del dit noble senyor don Galceran de Castellví, sots virtut del sagrament e homenatge per ells prestat a Nostre Senyor Déu e a la Alquibla mahomètica, justats en la mesquita de la dita moreria de Carlet, en poder y mà de la noble dona Yolant de Castellví, muller del dit noble don Galceran de Castellví, senyor de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, en presència e de voluntad e licència de aquell dit noble senyor, prometeren a la dita noble dona Yolant de Castellví, senyora desusdita, com a senyora de aquells en la dita baronia de Carlet e de Benimòdol, e tenir aquella per senyora e cascú de aquells, Enaxí que, si cas era que lo dit noble don Galceran de Castellví, senyor de aquells, moria primer que aquella dita senyora, tenir aquella per senyora e lo homenatge de aquells fins tant aquella dita senyora sia pagada de sa dot y creix, e del que aquella tendrà en béns del dit noble senyor per causa de llur matrimoni, com àlias de béns del dit noble senyor e dels successors de aquell, e no tenir per senyora a nenguna altra persona fins tant aquella sia contenta del que li serà degut, e açò sots pena de bar e traydor bar a costum de Catalunya, y traydor a costum de Aragó, en pena de cent florins de or moneda reals de València cascú de aquells, volent lo present acte de homenatge sia allargat segons consemblants actes és acostumat fer. Per les quals coses, si comeses eren, encara obligaren llurs persones e béns.

Actum ut supra.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Bernat Ervàs, balle, e Miquel Reig, justícia, e Miquel Alapont, de Carlet, Acén Buqueydar, alcadí de València, e Çat Tinacar, alamí del lloch de Taverna, terme de la vall de Alfòndech.

Dictis die decimo quinto mensis marcii anno predicto millesimo quingentesimo vigesimo.

Com fossen ajustats en la vila de Carlet axí los cristians com los moros de la dita vila de Carlet e lloch de Benimòdol, vassalls del noble don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de la vila de Carlet e Benimòdol, per presentar los homenatges a la noble senyora dona Yolant de Castellví, muller del dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia, aprés de haver prestats los homenatges axí los crisitans com los moros, dixeren al dit noble senyor que per quant en lo dia de yr, per sa mercè los fonch lliurat un trellat de certs capítols continents los drets e servituts que se han acostumat y praticat llevar, exhigir y cobrar dels vassalls, axí cristians com moros, de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol per lo dit senyor e sos antipassats, que per quant complia a la bona conservació, pacificació y repòs dels dits vassalls al dit senyor, era bé se llegissen en presència de tots dits capítols, per a què sabessen y entenguessen a quins drets e servituts serien obligats dits vassalls respective. E lo dit noble senyor dix era content se llegissen dits capítols, y que no entenia per descàrrech de sa conciència exigir ni cobrar més drets ni servituts dels que en los dits capítols estaven mensionats, los quals ell, dit son senyor, e sos antipassats han exhigit y cobrat, y que no·ls posava altres drets alguns nous. Y més, los dix que axí los dits sos vassalls, cristians com moros, se tornasen ajustar en los llochs a hon foren ajustats ans quant prestaren los homenatges a la dita señora noble muller sua, ço és, los cristians en la yglésia de la present vila, y los moros en la mesquita, y que dit senyor yria primer a la ysglésia ensemps ab mi, Joan Gosalbo, notari de la vila de Algezira, y ab los matexos que foren testimonis al acte dels homenatges que prestaren a la dita senyora dona Yolant, muller sua, y que aprés iria a la mesquita axí mateix ensemps ab mi, sobredit notari, y ab los matexos testimonis, al acte dels homenatges presents, que dits moros prestaren a la sobredita senyora, muller sua.

E incontinent, tots los sobredits cristians foren ajustats en la dita yglésia y foren los següents: los honorables Bernat Hervàs, batle, e en Miquel Reig, justícia, e en Joan Venrrell e en Jaume Climent, jurats, e en Miquel Alapont, major, en Joan Hervàs, en Pere Climent, en Jaume Pérez, en Bernat Pérez, en Joan Peres, menor, en Miquel Alapont, menor, mestre Miquel Gorguet, cirurgià, en Miquel Hervàs, en Pere Alapont, en Joan Reig, en Berthomeu Hervàs, en Bernat Pérez, en Pere Magraner, en Joan Magraner, en Joan Alapont, en Joan Climent, en Miquel Climent, en Berthomeu Climent, major, en Joan Colomer, en Bernat Marquès, en Melchior Ervàs, en Nofre Hervàs, en Miquel Pérez, en Joan Peres, mayor, en Francés Peres, en Bernat Climent, en Joan Magraner, en Joan Climent, menor, en Berthomeu Climent, en Pere Alapont, menor, tots vassalls cristians y vassalls del noble don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de la vila e baronia de Carlet e Benimòdol, estant ajustats en la dita yglésia de la dita vila de Carlet, essent-hi present lo dit noble senyor don Galceran, senyor de la dita vila e baronia, axí lo dit don Galceran com tots los dits sos vassalls cristians, tots unànimes requerien a mi, Joan Gosalbo, notari, de la vila de Algezira vehí, los llegís tots los capítols continents los drets e servituts que·ls dits cristians, sos vassalls, han acostumat e són tenguts de pagar al dit noble senyor y successors de aquell en la dita vila e baronia, tots los quals per mi, dit notari, foren legits verbo ad verbum a alta e intel·ligible veu, los quals són del sèrie y tenor següent:

Capítols concernents als cristians.

[I]. Primerament, són poblats los cristians a mig lloïsme, cens, fadiga y ab tot altre dret emphiteòtich. Ha lo senyor sobre dits cristians host y cavalcada, morabatí e terç delme, jurisdicció civil y criminal, y aquesta jurisdicció ha lo senyor en tots los seus vasalls cristians y encara que delinqueixen ab estranys, segon més llargament consta ab un privilegI.

[II]. Ítem, en la horta són tenguts pagar delme e primícia, de la qual lo senyor solament pren lo ters delme; en la montanya parteixen en la onsena part dels fruits.

[III]. Ítem, han de pagar de cens, per les cases, vint diners, pero ay algunes cases que són mig partides, que paguen la mitat del cens, que són deu diners, e de altres que són franques per cartes que tenen del senyor de Carlet. Açò se entén dels horts com de les cases, pero han de mostrar les cartes.

[IV]. Ítem, les terres paguen tant com és la Daya, a rahó de deu sous per jovada, e tot lo àls, tro al camí de Picacent, paga a rahó de cinch sous per jovada, e tot lo àls, del camí de Picasent avant, paga a rahó de deu sous per jovada.

[V]. Ítem, són agabellats a molins, forns, carniceries, almàceres y altres regalies de senyor, de tal manera qui lo contrafarà, ço és, que moldrà en algú molí que no serà del dit senyor de Carlet, tenint aygua lo molí del senyor sufficient per a moldre, lo dit vassall del dit senyor, per cascuna vegada que anirà a moldre fora lo molí de dit senyor, pague vint-y-cinch lliures de pena, de les quals lo moliner ne haja lo ters y les dues parts sien aplicades als còfrens del dit senyor. Però si per cas, dit molí o molins de senyor no tinguessen aygua per a moldre, los dits vassalls puguen, pagant mija moltura al senyor, exir a moldre de fora. En la matexa pena de vint-y-cinch lliures és encorregut lo vassall per cascuna vegada que exirà fora la senyoria a fer oli en altra almàcera; e qui exirà a coure¹⁴ en altre forn que de la senyoria, o comprarà carn en altra carniceria que de la senyoria, és caygut en pena de sexanta sous per cascuna vegada que lo tal farà. Y axí mateix se entén dels vassalls que no seran agabellats en les regalies del senyor.

[VI]. Ítem, fan de present al senyor cascun Nadal quinze parells de gallines.

[VII]. Ítem, són tenguts de obrar debades en lo castell o casa de senyor, e axí mateix en forns, hostal, carniceries, almàceres, horts e en totes altres regalies de senyor, y fer també les tandes de tallar y esporgar oms, fer cadafals e altres servituts acostumades.

[VIII]. Ítem, són obligats de guardar lo castell o cassa de senyor e la vila en temps de necessitat del senyor o de si mateixos.

[IX]. Ítem, són tenguts de anar cascú un jornal a llaurar ab son parell, si·n tindrà, o ab la bèstia que haurà, ab lo senyor en cada un any, e los que no tindran bèstia han de anar, axí mateix, un jornal forros ab dit senyor, e lo senyor ha de donar per cada parell que anarà a llaurar, dos diners, y al que yrà forro sens bèstia, un diner.

[X]. Ítem, són tenguts [en blanc] que lo senyor haurà necessària per a obrar en lo castell o casa de senyor, molins, forns, almàcera, carniceria, horts y altres regalies de senyor, ab ses pròpries bèsties, a saber és, la que ab bèsties se porà portar, com la altra vinga a càrrech del senyor portar-la. Y axí mateix són obligats portar tots los altres pretrets per dit obrers.

[XI]. Ítem, són obligats pagar lo ters del que costarà lo portar les moles necessàries per als molins del senyor, y lo senyor pagar lo restant.

E com los sobredits capítols fossen llegits per mi, Joan Gosalbo, notari, ab alta e intel·ligible veu, als sobredits cristians vassalls del dit senyor don Galceran de Castellví, respon que lo dit senyor, que ell tenia molt ben entesos dits capítols y que no entenia per descàrrech de sa consiència exhigir ni cobrar més drets ni servituts dels que en dits capítols estaven mencionats y sos antipassats acostumaven exhigir y cobrar. E tots los sobredits cristians, concordes e unànimes, respongueren que ells havien ben entès dits capítols concernents a ells y que eren contents pagar los drets e servituts a ells, dits cristians, esguardants segons estan mencionats al dit senyor don Galceran, y aprés successive a tots los senyors qui succehiren en la senyoria de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, e açò dixeren ells, dits cristians, que prometien pagar y observar dits capítols per ells y per tots sos descendents. E lo dit molt noble senyor e tots los sobredits sos vassalls cristians requeriren a mi, Joan Gosalbo, notari, de la vila de Algezira¹⁵ vehí, de dites coses los ne rebès acte públich per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut.

Actum en Carlet.

Testimonis foren presents a totes les dites coses los honorables mossèn Berthomeu Candela e mossèn Nofre Reig, preveres, de la dita vila de Carlet habitadors.

Dictis die et anno millesimo quingentessimo vigessimo.

Com fossen ajustats los moros vassalls de Carlet y Benimòdol, vassalls de dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, estant en la mesquita de dita vila de Carlet, foren los següents:

Çala Vayo, Cassim Natjar, jurats de la moreria de la vila e baronia de Carlet, Çat Tagarí e Alí Boluja, jurats del lloch de Benimòdol, Azmet Montroy, Farnigo Alquerfe Bonay, alamí, Cassim Montroy, Alfaquí Querfe, Amete Mussanch, Çat Toret, Ovaydal Lambrin, Ayahomat Alamí, Cilim Conill, Çat Alfaquí Lopo, Ovaydal Bono faquí, Lopo Cilim Cachig, Çat Çabater, Abraim Catxut, Acem Gomiri, Alí Garban, Sasar Conill, Çat Feum, Alí Decat Peselguera, Çale Veynal, Edam Mandet, Çat Lembim, Ensep Xalanci, Abrahim Ferriols, Çat Metges, Juseph Mels, Abraim Pardo, Diguesçat Meli, Abraim Perellòs, Abraïm Comanda Sahuejo, Çat Natjar Buvet, Coquet Arany, Ayomat Perdillet, Çale Fuster, Ayomat Xeda, Alí Gutmar, Joseph Montroy, Ballos Patra, Çat Lopo, Azmet Meller, Ayomat Jarnego, Çat Gualit, Aze Garbal, Yaye Querfe, Joseph Gomirri, Çat Jarnego, Azmet Gomirri, Governet Bocor, Ayomat Alamí, Alí Azero, Guceyt Galet, Ayomat Azero, Azmet Alamí, Alí Meclí, Faquí Gibot, Bagus Botinet Mandot, Joseph Pere, Abraïm Alamí, Ovaydal Jalancí, Amenaya Homat, Querfe Meclí, Alí Catherí, Ayahomat Comonda Badales, Ammanet Bedoria, Xarich Lopell, Alí Mamey, Homat Tercaboní, Çat Çala, Ayahomat Vihozeda, Ayomutat Palla, Edam Vayo, Ginenis Libarça, Xat Xens, Ayhomat Cassim, Ovaydal Vayo, moros tots de la dita vila e moreria de Carlet.

Çat Moquita, lo fill de Çat Mesquita, lo fill de Corrocet, Ayomat Candenet, lo pubil de Funeynet, Çat Alcadí, Ayomat Perelle, Mufeydo Rotalí Ayat, Joseph Moferig alamí, Porrí Çale, Ubequer Gada, Hazmet Chiclili, lo fill de Redovà, Alí Tagarí Ratal, Azmet Monferrig, Carchot, Cassim Bahar, lo fill del alfaquí metge, Joseph Chiclilí, Amman Alí, Rozal Roget, los pobills de Huseyt Xat, los pobils de Moquita, Abrahim Madaraní, Alí Zale, Azmet Granatí, Acén Mandaraní, Aya Nelli, Alí Jassi, Alí Pereló, Cilim Tagarí, alfaquí e metge, los pobills de Firem, Cilim Cadenet, Çat Moquita, Joseph Xat, Alí Ratal, Sitxén Palla, Azmet Oliulli, Cilim Carrocet, lo pobill de Alataseh, Ayomat Tasit, Cilim Perlim, Alfaquí Xullellí, Azén Ratal, Ayomat Chulellí, Ayet Canam, Azmet Sosapen, lo fill de Combir, Alí Moruy Jorau, Azmet Xat, Enayat Moquita, Alí Ratal, lo fill de Muhomat Tasit, Joseph Xat Azatdar, lo fill de Meclim, Alí Corrocet, Çat Pirni, Azmet Tagarí, moros del lloch de Benimòdol, tots vassalls del dit senyor don Galceran de Castellví, axí los de la vila de Carlet com los del lloch de Benimòdol, essent present lo dit ajust lo dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, tots unànimes e concordes axí lo sobredit senyor com tots los sobredits moros vassalls de aquell requeriren a mi, Joan Gosalbo, notari, de la dita vila de Algezira vehí, los llegís tots los capítols continents los drets y servituts que los dits moros acostumaven y eren obligats pagar al dit senyor de dita vila e baronia y a sos antipassats, tots los quals capítols per mi, dit notari, foren llegits verbo ad verbum ab alta e intel·ligible veu, los quals són del sèrie y tenor immediate següent:

Capítols concernents als moros.

[I]. Primerament, són poblats ab tot lo lloïsme y fadiga e ab residència personal, y paguen lo lloïsme la quarta part de el preu; són tenguts pagar lo dit lloïsme de tota transportació, exceptat la donació feta en temps de matrimoni; paguen e són tenguts pagar per cascun pati de casa o en nom de paga an de filar una lliura de lli, o dues de estopa.

[II]. Ítem, de tota la orta o regadiu són tenguts pagar lo quart dels esplets; tenen tots los arbres al quart, a onsevulla que se sien o de qualsevol natura que sien; poseheixen la montanya a la onzena part dels fruyts, ço és entès, tota natura de blats, com encara que plantassen arbres o vinyes, al quart se han de posehir, ço és, que han de pagar la quarta part.

[III]. Ítem, tro la jornada de huy no han acostumat pagar dret algú de colmenes ni de spart ne de bestiar, sinó del dit bestiar delme e premísia, del qual delme en pren lo senyor lo ters.

[IIII]. Ítem, lo dit senyor ha morabatí, terç delme, host e cavalcada e remçó de aquell, e tota jurisdicció civil e criminal e tot mer e mixt imperi, la qual jurisdicció ha en tots emplets, així en los estranys com en los seus, segons consta e apar ab un privilegi etc.

[V]. Ítem, en les vinyes és acostumat tenir tal pràtica, que con vé en lo mes de juliol, lo senyor hi tramet lo seu batle e alamí e dos bons hòmens cristians los quals van ab los jurats de qualsevulla dels llochs e alfarracen, ço és, Carlet e Benimòdol, que en Massalet son les vinyes acensides a rahó de dotse diners per fanecada, e quant an alfarraçat les vinyes que han de alfarraçar, que comunament se alfarracen en juliol, al Nadal avant, pagant per tantes arroves per quantes hauran alfarraçat los sobredits, per cascuna arrova sis diners, dels quals pren lo senyor quatre diners e mealla e lo delme pren un diner per les dues parts, e la primícia mealla, y que sia comprès les dues parts del delme e la primícia en lo sobredit alfarraçament, alfarraçant-se les dites vinyes al ters.

[VI]. Ítem, ve à càrrech del senyor pagar per lo jornal a cascú dels dits alfarraçadors un real e al delme e a la primícia sis diners per cascú per jornal.

[VII]. Ítem, de les figueres és acostumat tenir tal pràtica, que en lo mes de agost per semblant manera que van, alfarracen les vinyes e semblants persones van a alfarraçar les figueres de tota la senyoria, e per tantes arroves quantes y haurà alfarraçat, per cascuna arrova són tenguts pagar tretse diners al senyor, dels quals se’n atura lo senyor per son dret onze diners y mealla, e un diner lo delme, e mealla la primícia.

[VIII]. Ítem, les vinyes que los moros poseheixen en los cens, és acostumat que paguen dihuit arroves, una, de la qual repaguen cinch diners, dels quals lo senyor ne pren un diner y pugesa, y lo delme dos diners y mealla y la primícia un diner y pugesa.

[VIIII]. Ítem, de les figueres dels cens se acostuma pagar a rahó de huit arroves, una, y pagar tretse diners per arrova, han lo senyor a sa part tres diners y pugesa, lo delme sis diners y mealla, la primícia tres diners y pugesa.

[X]. Ítem, és acostumat que tot moro té franca mija fanecada de alfals franch e de qualsevol altra herba por obs de ses bèsties y si·n tindrà més de alfals de la mija fanecada y si tindrà més de herba de la mija fanecada, ha-la partir ab lo senyor al quart. E lo damunt dit panís se ha de pagar a San Miquel ja corrent.

[XI]. Ítem, són tenguts pagar per cascuna heretat que poseheixen en la senyoria al senyor cascun any, huyt sous, nou diners, la mitat a Sant Juan e l’altra mitat a Nadal; e lo damunt dret és anomenat alfarda.

[XII]. Íttem, són tenguts pagar cascun any per cascuna heretat que poseheixen una barcella de panís y aquest dret és nomenat alcaydia.

[XIII]. Ítem, són tenguts de portar al senyor tot los blats de qualsevol natura que sien cinch llegües en torn de Carlet o qualsevol altres fruyts que es cullen dins lo terme de Carlet e de la sua senyoria, si·s vulla los haja menester per a la sua provisió, si·s vulla per a vendre, axí però entès y declarat que cascú és tengut de portar aquella part que per rahó de partició haurà donat al senyor, si·s vol sia per rahó de quart, si·s vol per rahó de onsè o per qualsevol altra partició. E si no portaran y llavors que lo senyor los menge o véna en Carlet, són tenguts a pagar tres sous per cafís, de port.

[XIIII]. Ítem, són tenguts de donar al senyor tants jornals com aquell haurà menester, axí ab les bèsties com sense bèsties, per a portar tota la sua roba o mobles de casa e la gent de aquella com muda sa casa, o en altra manera que vulla trametre roba o moble algú per qualsevol manera que li plàcia o per trametre lletres, cinch llègües en torn de Carlet.

[XV]. Ítem, són tenguts donar al senyor tanta llenya y carbó com haurà menester per a provisió de sa casa, axí tenint sa casa en Carlet com cinch llègües en torn, o una part de casa, ço és, que a vegades esdevé que tindrà una part de casa en Carlet e altra en altra part. A les quals cases són tenguts provehir de llenya y carbó, puix no sien de cinch llègües avant de Carlet, en qualsevol part.

[XVI]. Ítem, són tenguts de donar llenya bastant per a fer lo oli del senyor.

[XVII]. Ítem, són tenguts de portar totes e qualsevol coses e altres vitualles a la casa del senyor necessàries per a Carlet, de cinch llègües en torn; o de Carlet, cinch llegües en torn.

[XVIII]. Ítem, són tenguts anar cascú un jornal a llaurar ab son parell si·n tindrà, o ab la bèstia que haurà, ab lo senyor, cascun any, e los que no tindran bèstia an de anar axí mateix un jornal cascun any forros ab dit senyor; e lo senyor los deu donar de cada parell que anarà a llaurar dos diners, y el que anirà forro, sens bèstia, un diner.

[XVIIII]. Ítem, són tenguts de obrar debades, sens fer-los provisió alguna, en lo castell o casa de senyor y en tots los forns, molins, carniceries, almàceres, horts e qualsevulla altres regalies de senyor, en les sobredites regalies són tots agabellats com los cristians y en les matexes penes que són encorreguts los cristians, segons damunt és estat dit en los capítols concernents als dits cristians. Y són axí mateix tenguts de portar tota la fusta que lo senyor haurà necessària per a obrar en lo castell, casa, molins, forns, horts, almàceres, carniceries e altres regalies de senyor ab ses pròpries bèsties, a saber és, lo que ab bèstia se porà portar, com l’altra vinga a càrrech del senyor portar-la; y axí mateix són tenguts portar tots los altres pertrets per a dites obres y fer també les tandes de tallar y esporgar oms y fer cadafals y altres servituts acostumades, e açò debades.

[XX]. Ítem, són tenguts de cavar totes les vinyes del senyor debades, tantes vegades quantes al senyor li plaurà, y lo senyor los acostuma fer la provisió solament en lo dit cavar de les vinyes, ço és, un pa de mestall que casi sia una dinada, e un diner per a cada cavador per a carn cascun dia que cavaran les dites vinyes. E si lo senyor no voldrà donar pa, ha de donar un diner per persona dels que cavaran cascun dia en lloc de pa, y axí mateix són tenguts a xarmentar les dites vinyes.

[XXI]. Ítem, són tenguts los de Carlet ab Masalet donar cascun Nadal trenta-dos parells y mig de gallines y mija gallina, e açò per si e per les cases que·s deyen antigament d’en Pelegrí, y més dos arroves y mija de mèl y una carga de margallons. E los de Benimòdol per la matexa rahó donar onze parells de gallines al senyor cascun Nadal, entès un parell per les casses de Pelegrí, e una arrova de mèl e una càrrega de margallons.

[XXII]. Ítem, són tenguts dits moros donar al senyor tants cabrits com ell voldrà, a rahó de dihuit diners per cabrit.

[XXIII]. Ítem, són tenguts donar al senyor tantes gallines com ell voldrà, a rahó de dotse diners lo parell.

[XXIIII]. Ítem, són tenguts donar al senyor tantes polles com ell voldrà, a rahó de huit diners lo parell.

[XXV]. Ítem, axí mateix tants pollastres com lo senyor voldrà, a rahó de sis diners lo parell.

[XXVI]. Ítem, són tenguts donar tants ous com lo senyor voldrà, tres ous per un diner. Però deu ésser açò entès que no·n vulla per a fer-ne venderia ne altros excessos desonests, sinó per a bastant provisió de dit senyor o alguns pressents que acostuma de fer de les damunt dites coses, honestes e rahonables.

[XXVII]. Ítem, són tenguts guardar lo castell e casa de senyor e la vila en temps de necessitat del senyor y d·élls matexos.

[XXVIII]. Ítem, són tenguts los dits moros de tenir en conrreu los blats e fruyts del senyor de qualsevol natura que sien mentre aquells seran o tindran en son graner e casa, e axí mateix són obligats a les tandes de veremar y natejar lo gerram y bótes y trescolar.

[XXVIIII]. Ítem, qualsevol moro estant en dita senyoria que sia mestre fuster, obrer de vila, és tengut fer fahena ab lo senyor en totes obres que ell voldrà fer en lo castell o casa o altres regalies, pagant lo senyor dos sous per jornal.

[XXX]. Ítem, quisvulla que sia espadador o acostuma de espadar en tota la senyoria, és tengut de espadar al senyor a rahó de quatre sous per arrova.

[XXXI]. Ítem, les mores que saben rastellar en tota la senyoria, són tengudes a rastellar lo lli del senyor a rahó de dos sous per arrova, e ha acostumat lo senyor donar-los almorsar e a mig jorn dinar, e no a sopar.

[XXXII]. Ítem, són tengudes dites mores filar una lliura de lli o dues de estopa per casa, y açò debades.

[XXXIII]. Ítem, qualsevol que sàpia o acostuma de texir en tota la senyoria, és tenguda por obs de dit senyor o de sa casa, texir, ço és lo lli per cascuna alna, per tants palms com y haurà de ample, per cascun palm, un diner.

[XXXIIII]. Ítem, la estopa, la que haurà de ample tres palms la alna, e la que haurà quatre palms, a tres diners la alna; axí se ha de seguir de ací avant seguint aquesta regla, e s·és acostumat que lo damunt orde de texir han de tenir les fadrines y no les casades.

[XXXV]. Ítem, qualsevol filaneres de seda de tota la senyoria és en costum que hajen de filar la seda del senyor, pagant-los emperò a aquelles un real de cada dia que filaran.

[XXXVI]. Ítem, són tenguts dits moros donar fadrines per a desembochar y escardasar, menar los torns e fer les altres coses per a ecollir la seda del senyor necessàries, tant com serà menester, e lo senyor ha de donar de almorsar e a mig jorn a dinar a aquelles.

[XXXVII]. Ítem, és acostumat pagar per lo texir los torcaboques escacats per casa del senyor, a rahó de tres diners per alna, e per les tovalles de sis pal<m>s de ample a rahó de nou diners per alna.

[XXXVIII]. Ítem, són tenguts dits moros pagar per tantes persones com hi haurà en tota la senyoria, axí hòmens com dones, e axí les creatures, hòmens com dones, un almut de panís a ras per cascun cap, lo qual dret se paga a Sent Miquel, e lo dit dret en vocable morisch à nom alfatara, y en cristianesch, cabesatge.

[XXXVIIII]. Ítem, són tenguts de pagar lo ters que costarà de portar les moles que seran menester per als molins del senyor, ha de pagar lo restant.

E com los sobredits capítols fossen llegits per mi, Joan Gosalbo, notari, als sobredits moros ajustats segons dit és en la dita mesquita de la dita vila de Carlet, com fos allí present lo noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, dix que era content per ell e per sos successors exhigir e cobrar les servituts e drets en dits capítols contenguts, si e segons ell y los antipassats senyors qui són estats de dita vila y baronia han acostumat exhigir y cobrar. E tots los sobredits moros, concordes e unànimes, respongueren que ells havien ben entès dits capítols concernents a ells y acceptaven ad aquells, si e segons era contengut en els dits capítols, y que eren contents pagar los drets e servituts a ells, dits moros, sguardants, segons estan mencionats en dits capítols, e prometeren pagar dits drets e servituts axí per ells com per tots sos descendents al dit noble senyor don Galceran de Castellví y a tots sos successors en dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol. Enaxí que tots dixeren que llohaven y acceptaven los dits capítols de la pimera línea fins a la darrera inclusive, e tots, axí lo dit noble senyor don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, com los moros vassalls de aquell e tots, requeriren a mi, dit notari Joan Gosalbo, de la vila de Algezira vehí, de present resident en dita vila de Carlet, que de dites coses ne rebés acte públich per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut.

Actum en Carlet ut supra.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Bernat Hervàs, batle, e Miquel Reig, justícia, e Miquel Alapont, de Carlet, Azen Buqueydar, alcadí de València, e Çat Tintorei, alamí del lloch de la Taverna de la vall de Alfàndech.

5.

1528, novembre 24. Ressalany.

Joan de Montagut Ribelles, senyor de la baronia de l’Alcúdia i del lloc del Ressalany, pacta nous capítols de poblament amb els cristians nous del Ressalany.

Notari, Joan Lopes de Rocafull.

A. Arx. Mun. de l’Alcúdia de Carlet, pergamí sense catalogar. Trasllat datat el 24 d’agost de 1567, fet pel notari Joan Josep de Rocafull a partir del protocol original de dit notari Lopes de Rocafull.

Edicions:

a. Vallés Borrás, v., L’Alcudia y el Resalany, señorío de los Montagut, L’Alcúdia, Caixa Rural,1983, doc. núm. 3.

b. Febrer Romaguera, M. v., Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Puv,2006, doc. núm. 140.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 218.

TEXT

Sia cosa manifesta a tots los qui la present pública carta veuran, hoyran e legiran com entre lo molt noble senyor don Joan de Montagut Ribelles, senyor de la baronia de la vila de la Alcúdia e del loch de Resalany, habitador de la ciutat de València, ara de present resident en lo dit loch de Resalany, de una part, e Joan Barba, justícia del dit loch de Resalany en lo present any, en son nom propri e del dit offici, auctorizant Joan Bernui, Pere Cot, jurats en lo present any del dit loch, en sos noms propris e del dit offici, auctorizants Joan Cotrel, Nicholau Barba, Miquel Ocho, Miquel Adarret, Luys Baeça, Miquel Daries, Vicent Patet, Pere Causaris, Joan Machou, Miquel Lopo, Jaume Padanis, menor de dies, Joan Matroni, Pere Cotrel, Gaspar Xilli, Pere Rotayti, Pere Atech, Berthomeu Efla, Miquel Ocho, menor de dies, Jaume Ilel e Joan Fondel, tots christians novells, la major part dels vehins e habitadors del dit loch de Resalany representant tota la universitat del dit loch, així majors com menors, ajustats e convocats dins la sglésia del dit loch per en Luys Maymó, misatge, segons que aquest féu relació al notari davall scrit haver convocat tots los vehins e habitadors del dit loch per al present dia e hora fossen ajustats e congregats en la dita sglésia, loch acostumat per a ajustar-se e congregar-se per a tenir consell general per als fets y negocis de la dita universitat, tots concordes y ningú discrepant, hagut entre aquells primerament col·loqui, parlament e del·liberació, de la part altra, feren e fermaren los stabliments e capítols immediate següents:

[I]. E primerament fon stablit, pactat, concordat, stipulat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que lo dit noble senyor los faça venda, així com lo present capítol la féu, a la dita universitat, de tota la part de senyor dels blats menuts, ço és, dacsa e panís, per temps de deu anys comptadors del primer dia del mes de giner primervinent en avant, per preu e a rahó, lo cafís de la dacsa, de vint-yquatre sous, e a rahó de trenta sous lo cafís del panís, pagadors cascuns anys en los terminis e terces que·s costumen pagar les rendes de senyor.

[II]. Ítem, és stat stablit, pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que los dits vehins e vassalls del dit loch, cascú de aquells, sia tengut e obligat cascun any sembrar tres fanecades de dacsa y tres de panís y quatre fanecades de arròs; e lo qui no u farà sia obligat de pagar y respondre al dit senyor tot aquell dret que porria haver y cullir de la dita terra si fos sembrada, responent per la millor fanecada de tota la orta del dit loch. E ultra de açò sia encorregut e haja de donar e pagar per pena, per cascuna vegada que serà contrafet, sexanta sous moneda reals de València.

[III]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que, tots los qui tindran terres en la marjal, sien tenguts e obligats de arrencar y guaretar aquella, a pena de sexanta sous de la dita moneda.

[IIII]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que cascun vassall haja de donar cascun any, de huy avant perpetualment, als olivars, morerals y altres qualssevol plantats, tres relles, sots la dita pena de sexanta sous.

[V]. Ítem, és stat pactat, concordat e stablit entre lo dit noble senyor e la dita universitat que algun vassall o vehí del dit loch no puga tenir potros ni vaques algunes, sens que no tinga bèstia de cap major per a portar càrrega, ço és, rossí, macho o mula, sots la dita pena de sexanta sous.

[VI]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que lo dit noble senyor los remeta e deixe, així com ab lo present capítol los deixà y remeté e féu gràcia, de totes les penes en les quals són encorreguts alguns vassalls e vehins del dit loch per haver contravengut a d’alguns manaments a d’aquells fets, e dels alfarrassaments contra aquell fets, ço és, fins a la present jornada; emperò, que de les penes y alfarrassaments en les quals de huy avant encorreran o seran encorreguts, lo dit noble senyor puga executar aquelles o remetre a son beneplàcit.

Los quals dits stabliments e coses en los sobredits capítols deduhides y specifficades, e cascuna de aquelles, lo dit noble senyor, de una, e la dita universitat de la part altra, loaren e approvaren de la primera línea fins a la última inclusive, e prometeren inseguir e observar. Per les quals coses així attendre y complir lo dit noble senyor obliga tots sos béns e drets mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, honsevulla que sien o seran; e los sobredits vehins e habitadors del dit loch obligaren los béns de la dita universitat e de cascú de aquells, mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, haguts e per haver hon que sien o seran.

Les quals coses foren fetes en lo dit loch de Resalany, a vint-y-quatre dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu mil cinchcents y vint-y-huyt.

Sen+yal del dit noble senyor don Joan de Montagut Ribelles, lo qual totes les dites coses loà, otorgà e affermà.

Sen++++++++++++++++++++++++++++yals dels dits Joan Barba, justícia sobredit, Joan Bernui e Pere Çot, jurats, Joan Cotrel, Nicholau Barba, Miquel Ocho, Miquel Adarret, Luys Baeça, Miquel Daries, Vicent Patet, Pere Causaris, Joan Machou, Miquel Lopo, Jaume Padanis, Joan Matroni, Pere Cotrel, Gaspar Xilli, Pere Rotayti, Pere Atech, Berthomeu Efla, Miquel Ocho, Jaume Ilel e Joan Fondel, los quals totes les dites coses loaren, atorgaren e affermaren.

Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Ferrando Roiz de Montoya, scuder del dit noble senyor, Ferrando Montoya, mercader, e Luys Maymó, christià novell, commorants en lo dit loch de Resalany.

Sig+num mei, Joannis Josephi de Rocafull, auctoritate regia notarii publici Regni Valentiae, regentis libros artis notariae discreti Joannis Lopez de Rocafull, quondam notarii, qui predictum concordie et capitulationis instrumentum, a dicti notario protocollo sumpsi et abstraxi et in hanc publicam formam redigere manu aliena feci et propriis signo et manu subsignavi die vicesimo quarto augusti anni millesimi quingentesimi sexagesimi septimi.

6.

1538, octubre 22. Alfauir.

El monestir de Sant Jeroni de Cotalba atorga una carta pobla al lloc d’Alfauir, signada pel notari Joan Martines o Nunyes.

Document perdut, citat en un document posterior, aRv, Clergat, llibre 1024, acta del 16 de desembre de 1823. En dóna notícia J. E. Alonso López, Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica, ss. XVIII-xix, Gandia, ceic Alfons el Vell, 1988, p. 105.

7.

1540, gener 10. Sot de Xera.

Miquel Àngel de Montpalau, senyor de Xestalgar, atorga carta de poblament per a cristians en el seu lloc de Sot de Xera, a fur de València.

Notari, Bernat Cremades.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1690, llibre 2, mà 17, ff. 29r-32v. Còpia simple d’aquest any.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 219.

TEXT

Conoceran todos quantos la pressente carta verán e leerán como yo, don Miguel Ángel de Monpalau, señor de la varonía de Gestalgar e de Sot de Chera, de mi cierta ciencia y de mi buen grado, con la pressente pública carta siempre valedera aquí o donde quiere que fuere, vendo, libro o casi libro a vosotros, Francés Viuescas, justícia de Sot, e a vós, Domingo de la Torre, jurado, y a vos Jayme Coraján, mayor, y a vós Luys Esteve, e a vós Grabiel Gleda, Joan Servera, Martín Montero, Joan Cavero, Domingo Vihuescas, Diego Brandís, Joan Rodrigo, Francés de Gil, todos vezinos, moradores del lugar de Sot de Gera, y a todos los que vernán a vezinar y a poblar en Sot de Chera, e a vosotros, pressentes e absentes, e los vuestros, todas las casas que cada uno de vosotros estays e habitays en el lugar de Sot de Chera, e sinco fanegadas e media en la güerta de Sot e seys fanegadas e media en la güerta de Chera, e las tierras de Ropet e de Pera e de Cubillas e las otras que son del quiñón de cada casa, con sus garroferas, árboles y plantas que agora son o serán por tiempo esdevenidor, vos fago venda cada una casa e tierras con las afrontaciones de las casas e tierras están enpatronadas en los patrones de casa con sus tierras.

[I]. Las quales dichas casas e tierras, árboles, garroferas vos vendo a vosotros, sobredichos, e a los que vendrán a cada uno por si, con todas las propriedades, derechos, pertinencias universas, singulares con todos los lugares, bozes, razones, acciones reales, personales, vos fago senyores a cada uno vezino e poblador de Sot de Chera, venda devida casa a cada uno de vosotros, sobredichos, y a los que vernán, vos fago la venda que haveys de pagar, que de la tierra de regadiu, ansí de la güerta de Sot como de Chera, haveys de pagar tres dineros por fanegada cada un año perpetualment. E las quales dichas casas, las que son y serán, cada una por si á pagar tres sueldos por casa e catorse margallones de presente perpetualmente en la fiesta de Navidad, e los tres sueldos ¹⁶ a Cabo de Año, que será la primera paga a Cabo de Anyo que comença el año mil quinientos y quarenta, en una paga sólidamente, e de ay adelante perpetualmente.

[II]. Y aún, confessando dichas casas y tierras que vos vendo a vosotros y a los que vendrán a poblar, a fadiga e loismo, la qual venda de casas y tierras vos vendo por veinte dos libras y dies sueldos moneda reales de Valencia a cada una. Y aún, confesando dichas casas y tierras que vos vendo a cada uno de vosotros, y a los que vendrán, poseir aquellas a fadiga y loismo y a todo derecho de rediesmo, asín de la fruta como de las tierras y de todo lo que cogereys, consonante a pagar seguns aquí está constituido y ordenado y otorgado por mí, don Miguel Ángel de Monpalau, señor de Sot de Chera, e por mí e los esdevenidores, todo lo que haveys de pagar.

[III]. Y más, que sehays obligados a tener en conderecho l’asut e cequia e que molgays a dos almudes por caffís, e si caso fuere que por fortuna se deroyya cequia o açut y aurá menester manobra de argamaça, que yo la ponga y pagaré el maestro e vosotros los jornales.

[IIII]. Y más, queremos y nos obligamos nosotros y nuestros successores a pagar diesmo de la fruta al pie del árbol, de lo que venderá en dinero, y si el señor del árbol la levará de fuera, haya de pagar en fruta.

[V]. Más, de las vinyas que están en la güerta paguen rediesmo, las del secano paguen diesmo, de los legumes que cogerán, si pasen de barcella, paguen rediesmo. De ajos, cebollas no paguen sino segunt la sentencia del rey en Jaume; de las moreras paguen, de dies, una. Carnaje no paguen sino diesmo; asimesmo, en lana no paguen sino diesmo.

[VI]. Más, que si labrays en ninguna dehesa y llevan bestias cerreras, que puedan estar de día en la dehesan e de noche no las puedan tener. Y el día que labrarán, que las tengan cerca de do labran. Y qualquiere vecino terná vacas, bueyes o yeguas, las que labran no paguen, e las otras que paguen un sueldo por res, y esto se entiende la parte del forastero.

[VII]. Más, que seays obligados los vasallos pobladores de Sot ir a buscar la grana a despesa de vosotros por todo el término, y mojonar aquello toda hora que mando orsera. E que los vecinos puedan coger tres días antes que los forasteros.

[VIII]. Más, ayan de adobar los caminos de todo el término y tener aquellos en conderecho, aquellos que toda hora mando orsera.

[VIIII]. Más, haveys de pagar de todas las garrofas que cogereys en el término de Sot, quando las avreys acabado de plegar, antes de vender, pagueys al dotzeno una arrova. E si hazeys ceniza en el término, haveys de pagar seys dineros por carga, ansí mesmo del carbón.

Las quales dichas casas, heredades podays vender, alienar, como dicho es, a daquel o a daquellos que bien visto vos será o a quien quisiéredes, salvando toda vía aquellas personas que por fuero de Valencia es provedido vedado, guardando toda vía todo y con todo lo sobredicho, cada uno de vosotros sobredichos y a los pobladores que vendrán, agora o por tiempo esdevenidor, y a los vuestros, por donación propia, simple, irrevocable dicha tributos, todo aquello e qualsequiere cosa que la dicha vendida agora vale o en esdevenidor porá valer del precio antedicho, con las condiciones sobredichas prometo en buena fe fazer, haver y tener la dicha venda al fuero de Valencia, la qual dicha venda no quiero sea tenida ni obligada sino a todas las cosas de los censos e condiciones fechas e ordenadas, salvando todas las cosas sobredichas, e lo demás guardarnos de danyo e de agravio e de pleyto largamente y apacionada, de los qual nos plaze seays creído por vuestro simple juramento el qual agora por entonces vos deferimos, las quales dichas cosas no se puedan revocar en qualquiera manera ni de echo ni de fecho.

Las quales dichas cosas fueron fechas en el lugar de Sot de Chera por mí, Bernat Cremades, notario público del dicho lugar de Gestalgar y de Sot de Chera, a dies de henero año de la Natividad de nuestro Señor mil quinientos e quarenta.

Testimonios fueron a las dichas cosas en Jaume Sangis, prevere, e en Antoni Rubert, mercader, habitants en casa del dicho señor.

El pressente acto de población en las pressentes quatro foxas de papel escritas es stado sacado por mano agena ansí como está del protocolo o manual del discreto Bernat Cremades, notario público por toda la varonía del lugar de Gestalgar y del lugar de Sot de Chera, y lo ha escrito por mí Miguel Estevan, vezino del lugar del Villar de Benaduf, por authoridad real notario público por todas las tierras y señoríos de la serena y real magestad del emperador rey nuestro señor.

8.

1546, març 7. Ròtova.

Pere de Figuerola, cavaller de l’orde de Sant Jaume, senyor de Ròtova, atorga carta de poblament per a aquest lloc.

Notari, Jaume Joan Pellisser.

A. aRv, Protocols, núm. 1.770, notari Jaume Joan Pellisser, ff. 109v-114r. Una nota posterior indica que el 3 d’agost de 1658, el justícia civil de València ordenà fer-ne còpies segons consta a Manaments i Empares de l’esmentada data.

Edicions:

a. Soler, A., Ròtova: geografia, història, patrimoni, Ròtova, Ajuntament de Ròtova, 2007, pp. 322-324.

TEXT

Die vii marcii anno a Nativitate Domini M D XXXXVI.

Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto, die vero intitulato septimo mensis marciI.

Lo noble don Pedro de Figuerola, cavaller del orde y milícia de Santiago, habitador de la ciutat de València, senyor del loch de Ròtova, de una, e los honorables en Jaume Minyana, menor, justícia del dit loch, Joan Carinyena e Pere Minyana, jurats en lo any present del dit loch, Pere Candel, Pere Garcia, major, Joan Vidal, major, Pere Garcia, menor, Francés Vidal, Thomàs Carbó, Joan Vidal, Miquel Hieroni Lòpiz, Joan Faus, Jaume Minyana, major, Francés Climent e Hierònim Vidal, tots lauradors, vehins e habitadors del dit loch de Ròtova, ajustats e congregats en la casa del senyor per manament de aquell, confessant en lo present ajust ésser la major e sanior part del poble, vehins e habitadors del dit loch, e axí representants tot lo dit loch per los presents, absents e sdevenidors, de part altra. Haguts entre aquells molts e diversos col·loquis e parlaments, ajusts e parers en e sobre lo pagament dels fruyts y rendes a senyor pertanyents, e convocats a mi, Jaume Joan Pellicer, per auctoritat real y de València notari públich, e los testimonis dejús scrits, los dits noble don Pedro de Figuerola, senyor del dit loch, de una, e los dits justícia, jurats e vassalls e habitadors dessusdits, per si e per tots los absents e sdevenidors, de altra, tots unànimes e conformes, fan acte de població del dit loch de Ròtova en e per la forma següent:

[I]. E primerament, que del oli que colliran los dits vehins e habitadors del dit loch ne hajen de donar la mitat al senyor segons és acostumat.

[II]. Ítem, de la fulla de les moreres, de les garrofes e de tot gra de la horta e lli ne hajen de donar al senyor lo terç, segons és acostumat.

[III]. Ítem, que dels grans de secà ne hajen de donar al dit senyor lo quint, segons és acostumat.

[IIII]. Ítem, que tot fruyt de terra que novament se traurà o plantarà, lo primer any sien franchs e de allí avant paguen e partixquen en la forma sobredita, cascú en sa spècie.

V. Ítem, cascuna casa, per la palla que collirà, sia obligada a donar cascun any una sàrria de palla, de pes de quatre arroves, al senyor.

VI. Ítem, cascuna casa, per les pances y figues que collirà, ara·n cullga ara no·n culga, pague cascun any ii sous.

VII. Ítem, qualsevol que plantarà vinya per a vi en lo secà, sia obligat de plantar la tal vinya de oliveres o garroferes, e lo dit vi sia franch e los fruyts dels altres arbres paguen en la forma sobredita.

VIII. Ítem, cascú que fasa alfalç sia obligat pagar tres sous per cascuna fanecada de alfalç.

VIIII. Ítem, tota ortaliça e legum tendre per a menjar a lurs cases, sia franch, e lo que serà per a gra pague al terç a rahó de grans, salvo que lo que farà alls o sebes sia obligat donar un bras o respectivament de aquí avall.

X. Ítem, cascú que volrà sporgar o denejar algun arbre, axí de olivera com de garrofera, segons tindrà necessitat lo tal arbre, ans de tallar o tantost aprés de haver tallat o sporgat aquell sia obligat a notificar-ho e demanar licència al senyor o al balle. E si lo balle no volrà donar tal licència, que en tal cas lo justícia y jurat en cap del dit loch vajen a veure lo tal arbre, e haja de star lo balle, al que los dits justícia y jurats declararan confforme a la necessitat del tal arbre. E si no servaran dita forma, paguen per cascuna vegada cinch sous.

XI. Ítem, cascuna casa sia obligada donar cascun any al senyor dos càrregues de lenya, la huna grossa y l’altra menuda.

XII. Ítem, cascuna casa sia obligada donar cascun any mija gallina.

XIII. Ítem, que bestiar algú no puga entrar per terres de panificar.

XIIII. Ítem, qualsevol persona que tallarà o arrancarà arbre algú de soca, pague per pena Lx sous de dia, e de nit pague cent y vint sous, e pagar lo dan en doble.

XV. Ítem, qualsevol persona stranya del dit loch que tallarà rama alguna de qualsevol arbre o arbres algú, sia encorregut en les propdites penes.

XVI. Ítem, que lo senyor sia obligat de donar la fusta, la calç, algeps, canyes e teula e rajola que serà menester per les obres de les cases del dit loch, allà hon estarà lo tal pertret, \e que los vasalls sien obligats portar lo tal pertret/ a la casa de la obra a ses despeses. E més, lo senyor pague lo mestre e los vassalls sien obligats a pagar als manobres e lo demés.

XVII. Ítem, cascú puga traure del terme del dit loch deu càrregues de fem y no més.

XVIII. Ítem, cascú pague per cascuna casa y heretats tres sous, ab fadiga y luïsme, cascun any en la festa de Sant Joan.

XVIIII. Ítem, que cascun possehidor de dites casa y heretats hajen e sien tenguts e obligats de fer residència personal en dit loch.

XX. Ítem, que ningú puga vallejar ab sos vehins en los màrgens migers.

Prometent la una part a l’altra, e l’altra a l’altra, de fer e complir totes les damunt dites coses e sengles de aquelles, si e segons damunt se conté. E per ço, obligaren sos béns, ço és, lo dit senyor sos béns propris, e los dits vassalls, cascú per si, per sa part e porció, sos béns haguts e per haver. De totes les quals coses, tots los damunt dits senyor y vassalls instaren e requiriren a mi, dit Jaume Joan Pellicer, notari, los ne rebés carta pública per a haver-ne memòria en lo sdevenidor. La qual, per mi, dit notari, fonch rebuda en lo dit loch de Ròtova los dia e any dessusdits.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Sparsa, hostaler del dit loch, y Joan del Busto, scuder, habitador de València e ara atrobat en lo dit loch.

9.

1547, gener 12. Sant Mateu.

Fra Pere Galceran de Borja, mestre de l’orde de Montesa, confirma la carta pobla de Sant Mateu de 1237 així como diversos privilegis, franqueses i establiments atorgats a dita vila des del segle xiiI fins al XVi, tant pels monarques com pels ordes militars de Sant Joan de l’Hospital i de Montesa. A més, ratifica als seus veïns la concessió de tots els furs i privilegis atorgats al Regne de València, i concedeix al justícia de dita vila la competència de jutjar totes les causes i plets avaluats en menys de 100 sous.

Notari, Miquel Guerau.

A. aRv, Montesa, Ll. 896, c. 2358-59. Còpia legalitzada feta per fra Josep Ramires, arxiver general de l’orde de Montesa, a 3 de juliol de 1754, a partir del document original.

Edicions:

Inèdit.

TEXT

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos frater don Petrus Galceran de Borgia, divina providentia humilis magister ordinis militiae beatae Mariae Montesiae et Sancti Georgii, Cisterciensis ordinis, attendentes fidem puram et legalitatem ac devotionem si<n>ceram quam vos, dilecti et fideles nostri justitia, jurati, probi homines et universitas villae nostrae Sancti Mathei erga nos et predecessores nostros, bonae memoriae, habuistis hactenus ac speramus imposterum vos habere; attendentes insuper qualiter inter alios fideles vassallos et subditos nostros et dictae militiae, vos et predecesores vestri predecesoribus nostris et nobis devote et fideliter servistis. Ideo, ad humilem suplicationem vestrum, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro et nunquam in aliquo revocaturo, per nos et succesores nostros, gratis et ex certa scientia, cum presenti publico instrumento ubique et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, laudamus, aprobamus, ratificamus, confirmamus et de novo concedimus in omnibus et per omnia vobis, magnifico Joani Baptistae Comi, Antonio Bort et Joani Riba, juratis hoc anno dictae villae, et Augustino Mas, notario, sindico predictae villae pro ut de vestro sindicatu constat instrumento publico recepto per Joannem Figuerolo, notarium, sub die decimo quarto mensis junii proxime efluxi, nominibus vestris propriis et nomine aliorum proborum hominum tam dictae universitatis villae predictae Sancti Mathei et eius termini et eisdem etiam probis hominibus et universitati et omnibus in dicta villa et eius termini habitantibus et de cetero habitaturis imperpetuum, et vobis, nostro infrascripto, ut publicae personae stipulanti et recipienti et nomine et loco vestrum dictae universitatis et omnium aliorum quorum interest vel intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet in futurum, omnes foros Valentiae et totius regni, bonas consuetudines atque usus et privilegia aut franquitates universas et concesa et concesas generaliter civibus et habitatoribus Regni Valentiae in curiis generalibus celebratis civitati et Regno Valentiae per excellentissimos dominos reges Aragonum, memoriae recolendae, et per sacram cesaream et catholicam majestatem, nec non instrumentum seu instrumenta devotionum, concessionum, venditionum, stabilimentorum et confirmationum, et alias gratias privilegiorum et franquitatum, libertatum, immunitatum tam per venerabiles castellanos Empostae, ordinis Hospitalis Sancti Joannis Hierosolimitani, vel eorum locumtenentes, et per comendatorum seu comendatores castri Cervariae de Frontaria vel eorum locumtenentes dum ordo ipse Sancti Joannis Hierosolimitani villam predictam Sancti Mathei et alia loca baiuliae Cervariae ad manus suas tenebat, probis hominibus et universitati dictae villae Sancti Mathei indulta, datta et concessa, sive indultas et concessas, quam etiam per predecessores nostros et, signanter, instrumentum populationis dictae villae recepto per Petrum Bonelli sub die quinto decimo kalendas juliii anno Domini milessimo ducentessimo trigessimo septimo, et instrumentum justitiatus dictae villae, recepto per discretum Petrum Luppeti de Balanyano, not<a>rium, sexto idus maii anno Domini millessimo tercentessimo vigessimo primo, et instrumentum sagoniae, curritoriae recepto per discretum Guillermum Mercer, notarium, nonis aprilis anno Domini milessimo tercentessimo undecimo, et instrumentum fabricae sive del loceu, recepto per discretum Petrum Luppetti de Balanyano, sexto mensis marcii anno Domini milessimo tercentessimo vigessimo quarto, et instrumentum pensi et lezda recepto per discretum Berengarium Mercer, nottarium, tercio kalendas aprilis anno Domini milessimo tercentessimo quadragessimo quinto, et instrumentum piscateriae recepto per Petrum Texidor, notarium, die trigessima prima et ultima decembris anno a Nativitate Domini milessimo quadrigentessimo vigessimo primo, et instrumentum carniceriae recepto per Antonium Lopez, notarium, die secunda mensis novembris anno a Nativitate Domini milessimo quadrigentessimo duodecimo, et instrumentum clibanorum panis recepto per discretum Berengarium Roig die vigesima sexta junii anno a Nativitate Domini milessimo trecentessimo octuagessimo, et instrumentum erbatici de la Forest, recepto per discretum Antonium Lopez, notarium, die secunda mensis novembris anno a Nativitate Domini millessimo quadringentessimo duodecimo, et instrumentum stabilimenti molendini sive almaceram molendi olivas dictae villae recepto per discretum Antonium Borras, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini milessimo quingentessimo quadragessimo.

Et etiam concedimus et donamus vobis, predictis juratis, sindico et probis hominibus predictae villae Sancti Mathei, quod de cetero causae littes sive questiones principales quae nascabuntur in dicta nostra villa Sancti Mathei usque ad sumam centum solidorum, non evocentur neque evocari possint aut valeat ut per nos et oficiales nostros in prima et principali instantia ad nostram curiam sive audientiam, quinimo volumus, donamus sive concedimus vobis, supradictis et dictae universitati, quatenus justitia dictae villae cognoscat et cognoscere habeat, possit et valeat de dictis causis usque ad dictam sumam centum solidorum. Ita et taliter, quod cognitio dictarum causarum usque ad dictam sumam et usque ad sententiam difinitivam inclusive pertineat et expectet dicto justitiae in dicta prima et principali instantia, et nos et oficiales nostri non possimus neque valeant ullomodo cognoscere de dictis causis, littibus et questionibus usque ad dictam sumam in dicta prima et principali instantia, sed demum dictae causae devolvantur ad nostram curiam et seu de illis nos et oficiales nostri possimus et valeant in causa appelationis ad nos seu oficiales nostros interpositae a sententiis per dictum justitiam promulgatis cognoscere. Rettinemus tamen quod de causis excedentibus dictam sumam centum solidorum, nos seu oficiales nostri possimus et valeant cognoscere per viam evocationis etiam in prima et principali causa, pro ut de jure possimus, et inhibere dito justitiae ne de dictis causis dictam sumam excedentibus cognoscat nec se intremittat a predictis. Accepimus et pro acceptis haberi volumus causas tam activas quam passivas viduarum, pupilorum et miserabilium personarum, ut de dictis causis etiam infra dictam sumam centum solidorum nos et oficiales nostri possimus et possint per viam evocationis, ad suplicationem dictarum viduarum, pupilorum et miserabilium personarum, cognoscere, etiam in prima et principali causa et inhibere dictam justitiam de dictis causis non se intromittat. Laudamus etiam, aprobamus, confirmamus et de novo concedimus in omnibus et per omnia a vobis, dictis juratis et sindico predictis et aliis probis hominibus prenominatae universitatis villae Sancti Mathei et omnibus in ea habitantibus et de cetero habitaturis, et vobis, notario infrascripto ut publicae personae stipulanti et recipienti nomine et loco dictae universitatis et omnium illorum quorum interest vel intererit, omnia privilegia, libertates, franquitates, immunitates et gratias ac concessiones tam per reverendum et religiosum virum dominum fratrem Arnaldum de Solerio, bonae memoriae militiae supradictae magistrum, quam per alios dominos, magistros et predecesores nostros dictae villae, cum instrumentis publicis vobis et predecessoribus vestris, hactenus indultas et indulta, concessa et concessas sive generaliter sive specialiter. Hanc autem laudationes, aprobationes, ratificationes, confirmationes et de novo concessiones nostras facimus per nos et successores nostros vobis, prelibatis juratis et sindico, nominibus quibus supra, pro ut melius dici, scribi, inteligi et nominari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum, bonum etiam et sincerum intelectum, volentes et concedentes vobis et vestris dictis nominibus perpetuo quod predictis foris Regni Valentiae, populationibus, donationibus, confirmationibus, concambiis, privilegiis, venditionibus, stabilimentis, libertatibus, franquitatibus, usibus et consuetudinibus et concessionibus et aliis omnibus supradictis, utamini et uti perpetuo valeatis pacifice et quiete absque aliquo impedimento et contradictione nostri et successorum nostrorum et alterius cuiusvis personae, pro ut vobis et vestris predecessoribus datum extitit et concessum et usi fuerunt de predictis, ipsaque privilegia, libertates et franquitates et alia supradicta de quibus vobis superius confirmationem et novam concessionem facimus, valeant et robore et firmiter subsistant ac si ea omnia de verba ad verbum in presenti instrumento inserta ac nobis lecta et ostensa fuissent seu etiam declarata pro ut de presenti nobis fuerunt precalendata instrumenta lecta et ostensa. Promittentes vobis et vestris, dictis nominibus, perpetuo bona fide et sine aliquo malo ingenio ac fraude quod ad revocandum vel infringendum seu diminuendum predicta vel aliquod predictorum, nos nec religio nostra non veniemus neque venire ullo unquam tempore aliquem seu aliquos contravenire faciemus, consentiemus seu permittemus nec permittent palam vel occulte aliqua ratione, imo predicta omnia et singula per nos et successores nostros tenebimus firmiter perpetuo et observabimus ac teneri et observari inviolabiliter faciemus pro ut melius ac plenius superius expressantur. Mandantes nihilominus firmiter et expresse cum hoc presenti publico instrumento vicem epistolae continente, omnibus et singulis commendatoribus, fratribus et oficialibus militiae supradictae tam presentibus quam futuris, quod confirmationes, laudationes, aprobationes, ratificationes et novas concessiones nostras aliquem contravenire permittant aliquo jure, foro, causa, vel etiam ratione sub irae et indignationis nostrae incursu. Et ad maiorem roborem firmitatem omnium predictorum juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, contra predicta non venire nec aliquem venire vel facere vel permittere aliqua ratione sive causa, imo ea omnia et singula firma, rata et grata habebimus, tenebimus et observabimus. In cuius rei testimonium nos, magister prefatus, ad postulationem vestri, dictorum juratorum et sindico et aliorum proborum hominum, nominibus quibus supra universitatis sepe nominata villae Sancti Mathei, presentem cartam sigillo comuni nostrae religionis in pendenti jussimus communirI.

Quod est actum in palatio illustrissimi ac reverendissimi domini fratris don Petri Ludovici Galcerandi de Borja, magistri beatae Mariae Montesiae et Sancti Georgii, constructo extra ac juxta murae villae Sancti Mathei sub die duodecimo mensis januarii anno a Nativitate Domini milessimo quingentessimo quadragessimo septimo.

Sig+num nostri don Petri Ludovici Galcerandi de Borja, magistri beatae Mariae Montesiae et Sancti Georgii predicti, qui hoc laudamus, concedimus, firmamus et juramus.

Testes huius rei sunt magnifici Bernardinus de Costa, secretarius illustrissimi domini magistri, et Christophorus de Antillon, equiso seu cavallerizo dicti illustrissimi domini magistri, Sancti Mathei habitatores.

Sig+num mei, Michaelis Guerau, auctoritate regia ac illustrissimi et reverendissimi magistri beatae Mariae Montesiae et Sancti Georgii notarii publici, qui predictis interfui manuque aliena scribi feci et clausi loco, die, mense et anno prefixis.

10.

1552, octubre 14. [L’Alcúdia de Carlet].

Àngela Borja i de Ribelles, vídua de Joan Montagut Vilanova i de Ribelles, senyora de l’Alcúdia de Carlet i del lloc del Ressalany, pacta una extensa concòrdia amb els veïns de la vila de l’Alcúdia de Carlet, revisant la majoria de les rendes que havien de pagar a la senyoria i aclarint-ne d’altres.

A. adv, Fons Duquessa d’Almodòvar, Secció Propietats i drets, sig. E.2.6, caixa 1. Resum en castellà, amb lletra del segle xix, inclòs en un memorial titulat: «Resultancia de las escrituras de encartaciones y concordias de la villa de La Alcudia y sus dueños desde el año 1315 hasta el día».

Edicions:

Inèdita.

TEXT

En 14 de octubre del año 1552 doña Ángela Borja y de Ribelles, viuda y como a tal heredera de don Juan Montagut Villanova de Rivelles, señor de la villa de La Alcudia y lugar de Resalany, concordó con los síndicos de la villa de La Alcudia, hallándose estos con poderes bastantes, de que da fee el escribano, y están a la letra extendidos en el modo siguiente:

1. Que estubiesen obligados los vecinos de La Alcudia a dar jornales a su señor, satisfechos de sus trabajos.

2. Se obligó dicha doña Ángela a verificar y probar el pago de los que se suponía dever al pueblo.

3. Sobre los dos jornales de la jova que se daban por el pueblo, se pagarán en adelante 4 sueldos pora cada casa que tubieran un par de bestias; los que tubieren una, dos sueldos; las viudas con un par, 4 sueldos por casa; las viudas que no tendrán par y tubieren en su casa hombre o hijo de 15 años, paguen 2 sueldos, y las viudas pobres, nada.

4. Que siendo condenada doña Ángela de Borja a firmar quitamiento del censo de doña Beatriz, cuio pleyto le suscitó el síndico de dicha villa, lo executará.

5. En la pretensión de los hornos, fue convenido que sin obligar a los vecinos a que vayan a cierto horno a cozer sino dejándolo a su arvitrio, con tal que no vayan fuera de la villa a cozer, se corran librándose al mejor postor.

6. Que el diezmo del trigo se pagase en la hera, como hasta entonces.

7. Que la partición del diezmo del vino se entienda por capazos, según se acostumbraba en tiempo de don Pedro de Montagut, observándose lo mismo de las viñas de secano, de las quales unas se paguen a la 11ª y otras a la 15ª.

8. No se prohive el que tengan bueyes, con tal que se pene al que haga daño.

9. Que la imposición de penas se guarden los establecimientos, fueros y buenas costumbres loadas y aprobadas por dicho señor, sin que se pueda imponer maior pena.

10. No pueda executarse a los vecinos por no haver dado dos rexas a las tierras, por no haver podido o no haver sazón.

11. Que pueda el pueblo elegir escribano de ayuntamiento.

12. Que tenga libertad qualquiera vecino de tener tienda, fleca y taverna, con tal que la universidad no se meta en arrendarlas por sí, según concesión que monstró la villa.

13. Que la señora, como heredera de don Juan de Rivelles, pague las 200 libras que tomo a Miguel Vilavella e indemnize al pueblo.

14. En la pretensión de las 1.000 libras y 12.000 sueldos por otra parte, vistos los actos, no ay tal obligación.

15. En la deuda de Pedro Valentín, se obliga a pagar dicha señora todo aquello que le corresponde a la parte del señor.

16. Que el maior precio que se vendieron las prendas que se sacaron a los vecinos, se les rehaga el exceso.

17. Que los luismos se paguen conforme al precio de las ventas de casas y tierras.

18. Sea facultativo al vatle la propuesta en consejo, y al pueblo se le dé lugar para votarlo.

19. Que todas las penas y comisos los renuncia, con tal que paguen los luismos hasta entonces devidos.

20. Que por cada libra de carne cobre dicha señora un dinero.

21. Que por la hoja forastera y la de los huertos y corrales, no se pague derecho alguno.

22. Que los vasallos tengan libertad de vender hoja de fuera con tal de manifestarla dentro del día al vatle, señor o arrendador del diezmo, para el pago de su derecho.

23. Que sin perjuicio de sus derechos por muerte de doña Ángela, sean obligados a hacer el azeyte en la almácera de la señoría, pagando un real por cada pie de aceitunas, con tal que, llevándolas a la almazara, dentro de tres o quatro días se les despache, poniendo las prensas y demás correspondiente la señora; y si no, les sea facultativo el hazer el azeyte fuera de la villa.

24. Que manifestando al vatle la seda que se haga de la hoja del término para destinguirla del realengo, se paguen 8 dineros por libra de dinero; y de la que se haga de la hoja forastera, se haya de rebajar el precio que costó esta, y del restante se paguen dichos 8 dineros por libra de dinero, sin que pueda pedir otro derecho ni aver el 3º diezmo de dicha hoja.

25. Que las tierras que se encuentren francas en los libros antiguos, sean francas; y si huviere alguna dificultad se zanje por tres o quatro hombres ancianos del pueblo juntamente con el vatle.

26. Que tengan libertad los vecinos de vender cada uno lo que quiera para el mesón y pasajeros, con tal que no se arriende este abasto. Y que los particulares de dicha villa tengan facultad de amprivar, pasturar y hacer leña en todo el término, exeptuando la deesa de la señora y bobalar, pudiendo esta arrendar el hervaje como siempre lo podía hacer.

27. Que lo que se devía por derecho de seda, se pague la metad en el día de san Juan primer veniente y la otra metad en san Juan immediato.

28. Que sean executivos estos pactos bajo la pena de 1.000 ducados.

11.

1576, agost 30.Tortosa.

Fra Joan Izquierdo, bisbe de Tortosa, atorga carta de poblament per al lloc de Torreblanca amb la concessió del terme, les ruïnes de les cases que hi hagué anteriorment i les terres. De la donació exclou una sèrie de terres que havien estat donades anteriorment.

Notari, Miquel Martí, de Tortosa.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1661, llibre 2, mà 14, ff. 1-10. Còpia d’aquest any en la cort del Justícia Civil de València, a partir d’un trasllat datat a Tortosa el 16 d’abril de 1661.

Edicions:

a. Maria, P. Ramon de, «Carta puebla de Torreblanca....», Boletín de la Sociedad Castellonense de

Cultura, xii (1931), pp. 83-88.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 220.

TEXT

Die XXX mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC lXXVI.

In Dei nomine. Noverint universi quod nos, frater Joannes Isquierdo, Dei et apostolicae sedis gratiae episcopus Dertusensis, agens haec de et cum consensu et concilio reverendi capituli nostrae ecclesiae Dertusensis, gratis et ex nostra scientia, cum hoc praesenti publico instrumento firmiter et perpetuo valituro et nunquam in aliquo revocaturo, per nos et successores nostros in mensa episcopali Dertusensis, damus, concedimus et tradimus locum de Torreblanca ad populandum vobis, honorabili Juanni Pitarch, Anthonio Pitarch, Juanni Pitarch, Grabrieli Pitarch, Juanni Cardona, Augustino Monço, Vincentio Ballester, Thomae Angles, Vincentio Pauls, Francisco Cardona, Anthonio Ballester de Berthomeu, Michaeli Pitarch, Juanni Salvador, Anthonio Ballester, Juanni Ballester de mosen Grabiel, Gabrieli Ballester, Juanni Salvador, Marimon d’en Francesch, Gabrieli Molner, Juanni Machi, Juanni Balaguer, Juanni Folch, Michaeli Ballester, Onoffrio Gil, presbitero, Guillermo Agramunt, presbitero, Gabrieli Marça, Petro Fabregat, maiori dierum, Petro Fabregat, minori, Juanni Buan, Babtista Çaragoça, Petro Linyerola, Gabrieli Ballester, botiguerio, Vincentio Ballester, Juanni Ballester, Michaeli Ciffre, Juanni Valls, Bartholomeo Cardona et universis¹⁷ aliis populatoribus praecentibus et futuris et quotquot populare¹⁸ voluerint, dictum locum et eius terminum, et successoribus vestris, licet absentibus vel ut praesentibus, et notario infrascripto tamquam publicae et autenticae personae haec a nobis loco vestris et omnium illorum quorum interest, [intererit vel interesse potest vel poterit quomodolibet]¹⁹ in futurum, legitime paciscenti, stipulanti et recipienti, et vestris et eorum successoribus, praesentibus et futuris, per secula cuncta, quem locum de Torreblanca habemus et possidemus intra Regnum Valentiae cum omnibus iuribus et pertinentiis suis infra inserendis.

[I]. Ita videlicet quod locum praedictum de Torreblanca et ratione eius terminum, dividatis et populetis,²⁰ teneatis et possideatis inter partes et in tot populatores ad vestrae²¹ libitum voluntatis.

[II]. Damus autem vobis dictum locum de Torreblanca situm et possitum in planitiae de Albalato, cum omnibus terminis suis et pro ut confrontatur cum termino Alcalani de Chivert, ex una, et cum mare²² et cum termino de Les Coves, et cum termino de Albalat et cum termino de Vilanova, cum domibus et casalibus, parietibus dirutis et colapsis, cuius muris aduch non sunt collapsi.²³

[III]. Damus autem ibidem vobis, praefatis populatoribus et successoribus vestris, foros, bonos usus et consuetudines civitatis et Regni Valentiae, quibus ceteri agricolae utuntur et in futurum dentur, quibus uti frui et potiri et experiri sine contradictione et impedimento nostro et successorum nostrorum et alicuius personae, libere valeatis. Et insuper, in dicto loco et eius termino possitis facere justicias, juratos, mustasafios, alios²⁴ officiales, congregare concilia, eligere consiliarios juxta formam fororum Regni Valentiae; habeatisque omnem jurisdictionem civilem el criminalem, altam, baixam, merum et mixtum imperium et omnem exersitium ipsorum, cum omnibus incidentibus, dependentibus, emergentibus, annexis et connexis. Retinemus tamen penes nos et successores nostros fidelitatem recursus, appelationes, supplicationes, causarum evocationes, juxta foros et privilegia Regni, totamque supremam potestatem, dominium et dominationem.

[IIII]. Ittem, quod vos,²⁵ dicti populatores et successores²⁶ vestri ac omnes habitantes in dicto loco et eius termino, et qui in eo procurationem agriculturae, greges et bestiaria exercent et tractant, teneamini et teneantur, solvere, dare et paccare bene, fideliter et diligenter de omnibus fructibus, bonorum et pocessionum vestrarum, videlicet de frumento, ordeo et de omnibus granis, et de carnagio bestiarii, et de vino et oleo, et de omnibus et singulis de quibus consuetum est et solitum est solvi et dari decimam nobis et successoribus nostris in dicta mensa, et primitiam eclesiae parrochiali dictae villae et parrocho illius in tempore et forma in villa de Cabanes assuens, ex<c>eptis porcis, gallinis et pullis, equorum,²⁷ vacarum et assinorum, de qui<bus> nolumus quod decimam persolvatis; et quod non teneamini ad cavalcatam et exercitum nisi pro defensione nostrae ecclesiae aut personarum eclesiasticorum et rerum eiusdem, pro defensione tenentiae de Mirabet, in quibus casibus teneamini nos juvare cum rebus et personis vestris; et sitis nobis et successoribus nostris boni ef fideles vasalli in omnibus et per omnia.

[V]. Et etiam, damus et concedimus vobis et successoribus vestris furnum vel furnos, fornatjes, jura et pertinentia <ad> eosdem, altejis et foguerales coquendi panem in dicto termino; macellum sive carniseria et totum ius ipsorum; flaqueries, scribanias, sayonias, ferrerias, tabernas vini et olei, et hostalerias sive hostals; et omnia et singula jura praedictis et proxime scriptis rebus vobis et vestris in hoc capitulo consessis et eorum singuli et eisdem pertinentibus et pertinere debentibus cum plenissima facultate, usus et exercitio, nullo nobis nec successoribus nostris retento. Retinemus tamen penes nos et nostram mensam episcopalem molendina<s> sive molins, tam molendi olivas quam blada, tam presentia quam futura, ita quod nullus predicta construere in dicta villa eius<que> termino posit, nisi a nobis vel successoribus nostris licentiam aut donationem obtinuerit.

[VI]. Concedimus etiam vobis stateras et mensuras ad mensurandum et ponderandum.

[VII]. Ita tamen, quod de unoquoque furno solvere teneamini singulis annis et dare quadraginta solidos monetae regalium Valentiae in festo Nativitatis Domini nostri, et de macello duodecim solidos, etiam singulis annis in dicto festo. Et ita quod, dominium directum dictorum furnorum et macelli sit et remaneat penes nos cum laudimio et fatica et alio pleno jure emphiteotico, et cum omnibus clausulis et instrumento emphiteotici poni solitis. Sed volumus teneamini construere et edificare quilibet vestrum unam domum intra muros dicti loci, et in ea recidentiam facere intra sex annos a die praesenti computantur, quod si non feceritis possimus vos expellere et una vestra aliis dare et a vobis auferre libere ex propria autoritate, exeptis gallis sive francigenis sed hispanis.

[VIII]. Praedictum ita quod locum de Torreblanca, cum supradictis confrontationibus et terminis, cum introitibus et exitibus, egresibus et regresibus ac juribus et pertinentiis suis, et cum supradictis, muro non diruto,²⁸ domibus dirutis et non dirutis, et reliquis muris, turribus, edificiis et parietibus, et cum ortis et ortalibus, terris incultis, campis hermis et non hermis, plantis, herbis, pastis, venationibus, cassis, planis, montibus, montaneis, nemoribus, silvis, covis, garrigiis, rupibus, lapidibus, calce, gipso, vari<i>s lignis, lignaminibus, sequi<i>s, aquis, puteis, rivis, pontibus, aquaeductibus, arboribus diversorum generum, fructiferis et non fructiferis ad usus proprios et ad alia vobis necessaria, itineribus, malladis et caminis, stagnis aquarum, piscariis.

[VIIII]. Damus etiam et concedimus quod possitis imponere in et super domibus, hereditatibus et rebus supradictis vobis concessis, et aliis omnibus in dicto termino sitis et existentibus et constitutis, peytas absque nostra licentia, sed solum conciliariter per vos impossitas teneantur et sint obligati omnes possesores dictorum domorum et hereditatum dicti termini; et quod possitis facere stabilimenta pro communi utilitate et bono regimine praedictae villae, ea tamen non obligent nec suum sortia<n>tur effectum nisi sint per nos confirmata.

[X]. Damus autem et concedimus vobis almargalae terram almargalem dicti loci dividendam cuilibet vestrum et stabiliendum²⁹ singulariter ad arbitrium juratorum vel concili dictae universitatis, et in casu discordiae dictorum juratorum, ad arbitrium nostrum; ita quod, teneamini facere rivos, cequias et palafangas ad dictam terram in margali sicandam;³⁰ et quod teneamini etiam ad solucionem decimarum et primitiarum³¹ fructum quos in dicta margali colligetis pro ut supradictum est.

[XI]. Remittimus tamen vobis de gratia speciali, decimam et primisiam ex fructibus colligendis in dicta margali solvendas³² per tempus viginti annorum computandorum a die presenti, ita quod, durante dicto tempore viginti annorum, non teneamini solvere ex fructibus quos in dicta margali colligetis³³ decimam et primisiam; de aliis vero extra dictam margalem colligendis, teneamini integros³⁴ solvere decimam et primisiam, pro ut supradictum est et, elapsis dictis viginti³⁵ annis, teneamini solvere de omnibus fructibus ex quibus omnibus supradictis possitis uti libere et absolute, sine aliquo servitio et contradictione nostra et nostrorum successorum et alicuius personae, et similiter cum illis iuribus quibus uti poteritis ad dandum, possidendum, vendendum, alienandum et permutandum, et inde vestras vestrorumque voluntates omnimodas facere, inde cui ac quibus volueritis, pro ut melius, plenius, sanius et utilius dici, scribi et intelligi potest ad vestri et vestrorumque comodum et salvamentum, ac bonum etiam et sanum intellectum, ex<c>eptis clericis, militibus et locis sanctis qui de foro Valentiae non existunt nisi juxta seriem fori novi super hoc editi ad vitam suam adquirirent vel habuerunt.³⁶ Nolumus autem per huiusmodi concessionem aut donationem vobis factam de terris et aliis dicti termini de Torreblanca praejuditium aliquod fieri illis terratinentibus quia ad praesens, justo titulo, terras cultas tamen possident in dicto termino, quas vobis non concedimus, sed a<d> dicta<m> concessione<m> exprese excepimus; non intendimus tamen remitere dictis terratinentibus obligationem recidentiam faciendi in dicto loco de Torreblanca, sed quod teneantur recidentiam facere sic et pro ut in prima populatione dicti opidi seu loci continetur. Similiter etiam volumus quod nullum praejuditium fiat per huiusmodi populationem aut concessionem ad populandum, magnifico Jacobo Ebri, villae de Les Coves habitatore, in stabilimento seu stabilimentis, concessione seu concessionibus eidem facto et firmato seu factis et firmatis per reverendissimum Martinum Corduba, praedecessorem nostrum, de certis terris in dicto termino sitis, pro ut in instrumento stabilimenti seu stabilimentorum seu concessionum continetur, ad quod habetur relatio, salvando eidem omnia jura ratione dicti stabilimenti seu stabilimentorum aut concessionum eidem competentiae, quae integra et illesa eidem volumus remanere. Cum hoc tamen, quod teneatur ad omnia onera ad quae vos tene<a>mini et incole dicti loci de Torreblanca tenentur et tenebuntur, ultra ea quae in dicto stabilimento seu stabilimentis aut concessionibus eidem iniungimus.³⁷ Ulterius autem promitimus vobis, dictis nominibus, et populatoribus et vestris et eorum successoribus, per nos et successores nostros, notario tamen ut publicae et personae stipulanti percipienti salvare, deffendere et facere, habere, tenere ac pasiffice et quiete possidere et in sana pace et perpetuo omnia et singula supra contenta, et es<s>e vobis et successoribus vestris legitime deffençores et actores contra omnes personas conquerentes vel aliquid perturbantes vim vel querimoniam, de jure vel de facto, in praemissis inferentes et hanc donationem vobis et vestris facientes cum pactis, conventionibus et conditionibus supradictis, eam servari per nos et successores nostros in dicta mensa episcopali facimus vobis et successoribus vestris, et tenere omnia supradicta, pro ut superius fuit adnotatum. Viceversa, nos, supradicti Juannes Pitarch, Anthonius Pitarch, Joannes Pitarch, Gabriel Pitarch, Juannes Cardona, Augustinus Monço, Vincentius Ballester, Thomas Angles, Vincentius Pauls, Franciscus Cardona, Anthonius Ballester d’en Berthomeu, Michael Pitarch, Juannes Salvador, Anthonius Salvador, Anthonius Ballester, Juannes Ballester de mosen Gabriel, nomine meo proprio et procuratoris vestri Onofri Gil, Gabrielis Ballester, agricolae, et Gabrielis Ballester, botigerii villae Cervariae, pro ut de mea procuratione constat ut a ser<t>o instrumento recepto per discretum E. Marça, notarium villae de Calig sub die [en blanc] mensis [en blanc] presentis anni, Juannes Salvador, Marimon d’en Francesch, Gabriel Molner, Juannes Machi, Juannes Balaguer, Juannes Folch, Michael Ballester, Guillermus Agramunt, presbiter, Gabriel Marça, Petrus Fabregat, maior dierum, Juannes Buan, Baptista Çaragoça, Petrus Linyerola, Vincentius Ballester, Juannes Ballester, Michael Ciffre, Juannes Valls, Bartholomeus Cardona, presentes populatores supradicti promittimus quod nunquam alium dominum recognoscemus nec eligemus nec patronum aliquem habebimus in dicto loco nisi vos, dictum illustrissimum et reverendissimum dominum fratrem Juannem Izquierdo, episcopum Dertusensis, et successores vestros in dicto episcopatu, et cum multiplici gratiarum actione sub pactis, conditionibus et retentionibus supradictis; promittimus in bona fide per nos et nostros tenere et complere, custodire et conservare, et fidelitatem quamtam vobis astringimus non violare, et esse semper bonos, legales, fideles vasallos; nec non tenere, servare et adimplere omnia predicta et singula per vos superius retenta et salvata; et que per nos sunt tenenda et observanda, firmiter complere et observare sub bonorum dictae universitatis dicti loci de Torreblanca obligatio et hipoteca. Juramus etiam insuper ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, et homagia prestamus in posse et manu reverendi domini Gasparis Punter, decretorrun doctoris, officialis et vicarii generalis vestri, ac procuratoris ad predicta legitime constituti, fidelitatem supradictam, et acceptantes et recipientes hanc populationem et donationem. Promittimus omnia et singula observare ad vestram et vestrorum voluntatem, sine omni fraude et machinatione, sed pro ut melius et utilius intelligi et excogitari potest, et nos, omnes populatores, personas et omnia et singula bona nostra et cuilibet nostrum, ubique habita et habenda obligamus.

Actum est hoc in civitate Dertusae, die trigesimo mensis augusti anno a Nativitate

Domini millesimo quingentesimo septuagesimo sexto.

Sig+num nostrum fratris Juannis Izquierdo, episcopi Dertusensis predicti, haec concedimus et firmamus.

Sig+++++++++++++++++++++++++++na nostrorum Juannis Pitarch, Antonii Pitarch, Juannis Pitarch, Gabrielis Pitarch, Juannis Cardona, Augustini Monço, Vincentii³⁸ Ballester, Thomae Angles, Vincentii Pauls, Francisci Cardona, Anthonii Ballester de Berthomeu, Michaelis Pitarch, Joannis Salvador, Anthonii Salvador, Anthonii Ballester, Juannis Ballester de mosen Gabriel, dictis nominibus, Juannis Salvador, Marimon d’en Francesch, Gabrielis Molner, Juannis Machi, Joannis Balaguer, Joannis Folch, Michaelis Ballester, Guillermi Agramunt, presbiteri, Gabrielis Marça, Petri Fabregat, maioris, Petri Fabregat, minoris, Joannis Buan, Baptistae Çaragoça, Petri Linyerola, Vincentii Ballester, Joannis Ballester, Michaelis Ciffre, Juannis Valls, Bartholomei Cardona, populatorum predictorum, qui haec acceptamus, laudamus, concedimus, firmamos et juramus.

Testes huius rei sunt quo³⁹ ad firmam dicti reverendissimi domini fratris Joannis Izquierdo, episcopi Dertusensis, qui dicto die firmavit in civitate Dertusae, venerabilis Augustinus Coll, clericus, et honorabilis Joannes Marça, eoque dicti reverendissimi domini episcopi familiares.

Et quo ad firmam omnium supradictorum populatorum demptis Juanne Ballester et venerabile Guillermo Agramunt, presbitero,⁴⁰ qui supradicti die Dominico, secundo mens<is> septembris dicti anni, firmarunt et jurarunt ab sacramento et homagia prestarunt in eclesia opidi de Torreblanca, diosecis et mensae episcopalis, ubi pro predictis se congregaverant, in posse et manu reverendi domini Gasparis Punter, officialis et vicarii generalis ac procuratoris dicti reverendissimi domini episcopi, sunt reverendus Franciscus Molner, presbiter, rector de Paniscola, Michael Forner, presbiter, rector eclesiae de Calig, diosecis Dertusensis, et magnificus Philipus Ebri, civis, villae de Les Coves habitator.

Sig+num mei, Joannis Baptistae Oriol, civis honorati Dertusae, apostolica, regia atque ipsius civitatis Dertuse autem totique notarii publici, regentis notas et scripturas Michaelis Marti, quondam notarii publici⁴¹ Dertusae, qui huiusmodi instrumentum inter scripturas predictas sub dictis chalendariis inventum,⁴² repertum, firmatum et notatum, in hanc publicam formam redigens, scribi feci et clausi vigori consuetudinis scriptae dictae civitatis, cum suprapositis in linea quarta ubi supra ponitur Marimon d’en Francesch, et in decima quinta, potestatem, et cum raso et emendato in quarta ubi emendatur Anthonio Salvador.

12.

1582, abril 18. Aïr (Vall d’Almonesir).

Joan Ximenes d’Urrea i la seua muller na Joana Enríquez, comtes d’Aranda, declaren que arran de la guerra amb els moriscos que havien fugit a la Serra d’Espadà s’havien perdut les cartes de poblament de la vall d’Almonesir. Per això, mitjançant el seu procurador Martín de Ábrego, notari de Saragossa, atorguen nova carta de població per als cristians vells del lloc de Matet i els cristians nous també de Matet i d’Aïr i Algímia, situats en dita Vall d’Almonesir. Mantenen les condicions que tenien anteriorment, i el text també inclou el document de la procura al notari esmentat.

Notaris, Francesc Marín i Pere Montsonís.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1705, llibre 2, mà 24, ff. 40r-48v, i mà 25, ff. 1r-2v.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 222.

TEXT

Sea manifiesto a todos como yo, Martín de Ábrego, notario público de los del número de la ciudad de Çaragoza e reyno de aquella, e de presente personalmente hallado en la baronía de la vall de Almonazir, en el lugar de Ayr const[r]u[ido] [...] el reyno de Valencia, en nombre [...] de los illustrísimos señores don Juan Ximénez de Urrea [y] doña Juana de Enríquez, cóniuges, condes de Aranda y biscondes de Viola, señores de la tenencia de Alcalatén e de la dicha vall de Almonazir respective, la qual dicha procura es del serie y tenor siguiente:

Sea a todos manifiesto que nós, don Juan Ximénez de Urrea, conde de Aranda, bisconde de Viola, señor de la tenencia de Alcalatén, y doña Juana Enríquez, cóniuges, condes de Aranda, señores de la baronía de la vall de Almonazir, en el reyno de Valencia, recidentes de presente en la ciudad de Çaragoza, del reyno de Aragón, no revocando los otros procuradores por nós y qualquiera de nós antes de aora hechos, constituhidos, creados, y ordenados, agora de nuevo hazemos, constituhimos, creamos y ordenamos cierto, especial y a las infrascritas cosas general procurador nuestro y de cada uno de nós, en tal manera que la especialidad a la generalidad no derogue, es a saber, al magnífico Martín [de Ábre]go, notario] público [y] de lo[s] del número [de] la dicha ciudad de Çaragoza y vezino de aquella, absente bien assí como si fuesse presente, especialmente y expressa, attento que la dicha vall de Almonazir y sus lugares, que son Ayr, Algimia, Matet y Pavías, no tienen carta de población, el dicho nuestro procurador, por nos y en nombre nuestro y de cada uno de nos, les pueda faser y firmar carta de población, estableciendo a los vassallos, vecinos y habitadores de los dichos valles e lugares de aquella que oy viven en dichos lugares y que de aquí adelante se avezinarán y poblarán en dichos lugares y qualquiere de ellos, las tierras cultas, incultas, aguas, vago[s], ampríos, pasturas, pesca y caça, y los demás ussos necessarios para los vassallos, vecinos y habitadores de los dichos lugares et los términos y heredades de la dicha Vall, particularmente en cada uno de los dichos lugares, estableciendo los bobalares, redondas, según asta aquí se han hecho y se ha acostumbrado hazer, estableciendo, [...] [...]das aquellas libert[tades], ussos y buenas costumbres que asta aquí han tenido en otras cartas de población, conforme a fuero de Valencia se acostumbra poner y al dicho nuestro procurador parecerá y será bien visto, larga o limitadamente, haziendo, otorgando y firmando, en razón de lo sobredicho, cualesquiere instrumento o instrumentos públicos de carta y cartas de población por nos y en nombre nuestro y de cada uno de nós, en todos los prometimientos, obligaciones, juramentos, desenciones y renunciaciones, cláusulas y cautelas a dicho nuestro procurador bien vistas hazer y otorgar, assí según que hallándonos presentes lo podríamos hazer y otorgar. E para que por nos y en nombre nuestro y de cada uno de nos, el dicho nuestro procurador pueda substituir uno o más procuradores, con las semejantes o limitada potestad, revocándolos siempre que le parecerá, prometemos haver por firme, agradable y seguro, agora y por todos tiempos, todo aquello que por el dicho nuestro procurador e por los [...] [cons]tituhidos [...] en fin ]...] sobredichas cosas y cada una de [...] dicho, hecho, establecido, tras[...], prometido, obligado, jurado y en qualquiere otra manera procurado, bien assí como si todo aquello por nos personalmente fuesse hecho, y estar en drecho y pagar lo jusgado en contrario nuestro, ço obligación de todos nuestros bienes y rentas y de cada uno de nos, muebles e sitios, havidos y por haver, dondequiere que sean y serán.

Hecho fue lo sobredicho en la ciudad de Çaragoza, a quinse días del mes de febrero anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo secundo.

Presentes testigos fueron a las sobredichas cosas el magnífico Miguel Roytinell, mayordomo del dicho señor conde de Aranda, y Miguel Samper, sirviente, habitadores en la dicha ciudad de Çaragoza.

Está firmado el dicho poder, en su nota original, devidamente, según de fuero de Aragón.

Sig+no de mí, Juan Díaz de Altarriba, ciudadano y notario público de la ciudad de Çaragoza, e por autoridad real, por todas las [tierras del rey] de Aragón [...] lo sobredicho, junto [...] los testigos arriba [...] fui y lo que de mi mano y firmé [...] recibí e serré.

Lazarus de Pro[...], iurisperitus, locumtenens illustrissimi domini don Joannis de [Lanuza] et de Perellos, militi, sacre catholice regie maiestatis domini nostri regis consiliarii ac justitie Aragonum, universis et singulis iudicibus, officialibus et personis, regiis et secularibus, regularibus ac ecclesiasticis, regiam, secularem ac ecclesiasticam iurisdiccionem ubilibet exercentibus, et cuilibet vestrum, salutem et dileccionem. Cum propter locorum distantiam de fide et legalitate notariorum plerumque dubitari contingat, idcirco vobis et vestrum cuilibet dicimus certioresque reddimus, ac fidem in dubiam adhiberi volumus, prefatum Joannem Dias de Altarriba, notarium, qui retroscriptum instrumentum publicum potestatis recepit, testificatus fuit ac subsignavit tempore quo eundem instrumentum publicum potestatis recepit, testifica[vit] [...] [...]vit et inter per plures [...]es menses et annos usque nunc et de [presenti] fuit, erat et est notarius publicus et de numero civitatis Cesarauguste, auctoritatibusque [numerus] quibus in dicta sua signatura se intitulat probus, fidelis et legalis, instrumentis et actis per eum receptis et testificatis et subsignatis, pro ut retroscriptum solita fuit adhiberi et in exito adhibetur plena et indubitada fides, tam in iudicio quam extra, in quorum fidem et testimonium premissorum, presentes per nos huiusmodi, racione infrascriptum referendatas et sigillo eiusdem curie sigillatas fieri, et expediri iussimus et mandamus.

Datum Cesarauguste, die decimo sexto mensis februarii anno millessimo quingentessimo se<p>tuagessimo secundo.

Pro domino Justitia Aragonum, Joannes de Manaria, notarius.

Por esto yo, Martín de Ábrego, en dicho nombre de procurador de los illustrísimos señores conde y condesa respective, teniendo poder en dicha mi procura para lo infra[...] [...] [conside]rado que la dicha [Vall] de Almonazir y lugares de aquella, como [son los] lugares de Ayr, Algimia, el lugar de Matet y el lugar de Pavías, después acá de la subida de los moros a la Sierra d’Espadán, vía directa ni indirecta se hayan podido hallar la carta o cartas de poblaciones de dichos lugares, y como sea justo y de razón haya carta de población, y de oy más, dichos lugares eo los pobladores en aquellos tengan, por el señor o señores, establecida la tierra y el usso de aquella, juntamente, con tan entera claridad, entre dichos vezinos de dichos lugares, respectivamente cada uno, y de cómo devan gozar de los términos generales de dicho Vall y de todos los ampríos y usos de aquel y de otro cabo de la Mancha, y cómo devan de acudir annuatim con las rentas eo emolumentos pertenecientes al señor o señores, en dicho nombre os doy y otorgo a vuestros vecinos y moradores infrascritos del lugar de Matet, el qual está situado dentro los dichos términos generales vulgarmente di[chos de la Vall] de Almonazir, [como son] las casas, corrales, tierras en regadío y en secano, labradas y por labrar, yermas y pobladas, y con el bobalage y redonda, con los ampríos del término según asta oy havéis acostumbrado, con vuestros notrimentos mayores y menores y con los demás ussos, si e según asta oy lo haveys ussado, tenido y amprivado, con aguas, cequias, árboles fructíferos e infructíferos, e con prados, yervas, montes, leñas, nospricaciones, venaciones e con entradas, exidas e pertinencias suyas, universales, del cielo fasta el abismo, hayáys y tengáys vosotros y los vuestros, habitadores, y los demás que ahy vendrán a poblar, para hazer a vuestras voluntades proprias ansí como cossa vuestra propria, de la manera y con los cargos, pactos, luismo y fadiga y condiciones que baxo más largamente se dirá, según que entre vosotros y vuestros vecinos de dicho lugar de Matet, y de mí, dicho Martín de Ábrego, en dicho nombre, está concordado y capitulado, la qual donación e [concesión] y dicho [...] [en dicho] nombre, hago a [vos]otros, [dichos veci]nos y moradores de dicho lugar de Matet, que soys Juan Rodrigo, justicia de dicho lugar de Matet, Rodrigo Mateti, Bernat Ampoll[ino], jurados del dicho lugar, Miguel Arapiel, Francisco Array, Pedro [Pe]rucho, Balthazar Galip, Francisco Alamín, alias Asán, Miguel Chaen, alias Montaní, Geroni Rodrigo, Bernat Chasi, alias Maçús, Juan Gassó menor, Juan Ferrando, Juan Arapiel, Juan Bayo, Geroni Maestre, todos christianos nuevos de dicho lugar de Matet, y los christianos viejos del sobredicho lugar de Matet, que soys Pedro Bulasán, maior, Miguel Ángel García, Blas Castillo, Pedro Castillo, Bernat Silvestre, Domingo Matheu, christianos viejos del dicho lugar de Matet, la qual dicha donación e concessión os hago y doy con las condiciones e pactos según que entre vosotros y yo ha sido capitulado y tratado en la forma siguiente:

[I]. Primeramente, que vosotros, dichos pobladores, vecinos y [habitad]ores del dicho lugar de Matet, [seáys] tenidos pagar diesmo y primicia de todo género de grano y lino que en vuestras heredades cada un año cogeréis, como es trigo, panizo, daza, ordio, avena, mijo, tramilla, lino, vino, y de todos los demás frutos que cogeredes en dichas vuestras heredades, e de las crías de ganados, de todo lo qual dicho señor o señores quito no será quitada colleta, tienen la quarta parte del diezmo.

[II]. Íttem, assimismo dichos vezinos y habitadores de dicho lugar de Matet, ansí christianos nuevos como viejos, deban de pagar y paguen de todo trigo, ordino, paniso, daza, avena, mijo, tramilla, lino que coxerán en la huerta de dicho lugar de Matet, de seys barchillas, una, al señor o señores qui son o serán de dicho lugar. Et ansí mesmo, de todos los frutos que coxerán los christianos nuevos, tan solamente en el montón han y deven de pagar al señor o señores qui son o serán de dicho lugar, [quito] el diesmo y primicia, de lo que que[dare], de nueve [barchillas, una, [...] [christia]nos viejos de lo que [coge]rán [...] sean [...], exceptado diesmo y primicia.

[III]. Íttem, assimesmo dichos vecinos de Matet, ansí christianos viejos como nuevos, de todo lino que cogerán en la huerta, después de haver pagado diesmo y primicia, han y deven pagar al señor o señores qui son o serán de dicho lugar, de seys [manadas,] una, de todo lo que restare y en todas las heredades cogerán.

[IIII]. Íttem, assimesmo dichos christianos nuevos y viejos, de toda la pança que cogerán en dichas sus heredades, han y deven de pagar al dicho señor o señores qui son o serán de dicho lugar, quitado diezmo y primicia, de nueve arrobas, una. E los christianos viejos de dicho lugar no paguen sino diezmo y primicia de toda la pança que cogerán en dichas sus heredades.

[V]. Íttem, assimismo dichos christianos nuevos sean tenidos y obligados a podar y cavar la viña del señor a su costa, francamente cada un año.

[VI]. Íttem, assimismo todos los vecinos y habitadores de dicho lugar de Matet, [assí] christianos viejos como nuevos, [sean] obligados a dar jornales francamente [para obras] del horno y molino, y traer las aguas por la cequia a la huerta de dicho lugar de Matet, con que el señor o señores qui son o serán de dicho lugar paguen los maestros, calsenas y los demás pertrechos a su costa. Y dichos vezinos de dicho lugar de Matet no sean obligados a contribuhir en ningunos otros jornales en los lugares de Ayr y Algimia, sino tan solamente en el llevar la recámara y casa de los señores, [y] partirnos aquel gasto por todas las cassas de dichos lugares de Ayr y Algimia y Matet igualmente entre los christianos nuevos, porque en esto no son tenidos los christianos viejos a contribuhir en nada.

[VII] Íttem, assimesmo los dichos christianos nuevos son tenidos y obligados a dar al señor o señores que son o serán de dicho lugar, cada un año al tiempo que trillaren, el que tuviere parva un [ser]ón de paja, con que el señor ponga un collector para que lo coja en la her[a] [...], christianos nuevos [...] obligados a dar [un] serón [de paja].

[VIII]. Íttem, assimesmo dichos christianos nuevos, vezinos de dicho lugar [de Ma]tet, hayan de pagar y paguen al señor o señores de dicho lugar, en cad[a un] año, nueve sueldos y nueve dineros por cada casa, y un par de gallinas en precio de un sueldo y tres dineros por gallina, que son en dineros doce sueldos y tres dineros. Quando el señor tomare el par de las gallinas, ha de reazer al vassallo dos sueldos y medio por el par de las gallinas, y entonces queda el vassallo o vezino a dar al señor los nueve sueldos y nueve dineros, y en esto no se entienden los christianos viejos, porque son francos.

[VIIII]. Íttem, assimesmo se les establece a los dichos vezinos de Matet la tienda, según siempre la ha acostumbrado.

[X]. Íttem, assimesmo quedan a todos los vezinos de dicho lugar de Matet, ansí a los christinaos viejos como a los nuevos, para en proprio beneficio de la universidad, todas las pechas ordi[na]rias et extraordinarias de dicho lugar que [...] trae aquel juntamente [con la] carnicería y taverna, s[ie]ndo los arr[en]da[mi]entos e precio de aquellos para en pro e usso de dicha universidad, sin que el señor o señores que oy son y por tiempo serán de dicho lugar de Matet, les pueda imponer dichas pechas, carnisería y tienda.

[XI]. Íttem, assimesmo restan e queda al dicho señor o señores que oy son y por tiempo serán, el molino arinero, taverna y panadería de dicho lugar.

[XII]. Íttem, assimesmo, siempre que ningún vezino de dicho lugar de Matet, assí christianos nuevos como viejos, venderán ad algún forastero qualesquier ganados menores, sean obligados a pagar y paguen al señor de dicho lugar meaja por cabeça, y esto ha de pagar el comprador y los cobre el vendedor y pague al señor. [XIII]. Íttem, assimesmo que qualquier vezino, assí christiano viejo como nuevo, que venderá qualquiere cavalgadura ad algún forastero, que·l tal forastero haya de pagar y pague quatro dineros por cavalgadura [...]bre el vezino y [...].

[XIIII]. Íttem, assimesmo qualquier vezino de dicho lugar de Matet, christiano [nue]vo, que venderá casa o casas [c]orr[al] o corrales y otros qualesquiere bi[enes] sitios, el vendedor de aquellos pague y haya depagar al dicho señor o señores que oy son y por tiempo serán, dos sueldos y medio por libra del precio [en] que vendiere dicha heredad, [y] haya de manifestar dicha venda al señor eo al procurador o persona que aquel señalará para ello, dentro de tres días naturales, y no manifestando dicha venda dentro de dichos tres días naturales, dicho señor pueda comisar tal heredad al vendedor.

[XV]. Íttem, assimesmo los dichos christianos nuevos de dicho lugar de Matet hayan de contribuhir y contribuyan, con los christianos nuevos de los lugares de Ayr y Algimia, en el llevar la recámara y casa del señor, según que los de los dichos lugares de Ayr y Algimia son tenidos y obligados, dándoles dicho señor o señores que oy son y por tiempo serán, un sueldo por hombre [...] cavalgadura y to[da] la costa a los hombres y cavalgaduras. Y en todo caso de repartir entre dichos christianos nuevos de dichos lugares de Ayr y Algimia y Matet, paguen aquel tal gasto por casas igualmente, en lo qual no han de contribuhir los christianos viejos que allí vivieren.

E por tener e cumplir todas las dichas cossas arriba espesificadas en favor vuestro e de los dichos pobladores de dicho lugar de Matet y succehidores, y que ad aquel dicho lugar a vivir vernán, yo, dicho Martín de Ábrego, en dicho nombre de procurador de los illustríssimos señores conde y condesa, y teniendo poder en dicha mi procura, y en ánima de los dichos mis principales, juro por Dios Nuestro Señor la cruz (creu) y a los santos Quatro Evangelios de mi mano drecha corporalmente tocados, tener y observar, y haver por firmes todas las sobredichas cosas a los dichos vezinos del dicho lugar y en aquel successores, los fueros, privilegios, costumbres y bu[enas costumbres] del reyno [...] en dicho nombre de proc[urador], la presente población e [...] aún [...]darhos e se[...]hos a los habitadores de dicho lugar aquellas ordinaci[ones], ussos y buenas costumbres que [...] en dicho lugar tenéis en ordinación y costumbre, ço obligación de los bi[enes] de dichos mis principales, [muebles] e sitios, havidos y por haver, a donde quiere que sean y serán.

E nosotros, dichos Juan Rodrigo, justicia del lugar de Matet, Rodrigo Matetí, Bernat Ampollino, jurados de dicho lugar, Miguel Arapiel, Francisco Array, Pedro Perucho, Balthazar Galip, Francisco Alamín, alias Asán, Miguel Chael, alias Montani, Geroni Royo, menor, Bernat Gato, alias Marçús, Joan Gato, menor, Juan Ferrando, Juan Arapiel, Juan Bayo, Geroni Mestre, christianos nuevos del dicho lugar de Matet, Pedro Bulasán, mayor, Miguel Ángel García, Blas Castillo, Pedro Castillo, Bernat Silvestre, Domingo Matheu, christianos viejos de dicho lugar de Matet, que de vós, dicho magnífico [Martín de Ábrego,] notario público del número de la ciudad de Çaragoza, en dicho nombre de procurador de los illustríssimos señores conde y condesa, condes de Aranda e señores de la presente vall de Almonazir, la dicha donación e población, según arriba es dicho, recibimos con humiliación de gracias, con todas las condiciones desús dichas y especificadas, e por tener e cumplir aquellas, por nós y todos los dichos nombrados y pobladores del dicho lugar de Matet, juramos a Nuestro Señor Dios, a la cruz (creu) y a los santos Quatro Evangelios de nuestras manos corporalmente tocados, e vos hazemos sagramento y homenage, en dicho nombre, de fidelidad, de naturaleza e de vassallage, e que seremos buenos y leales vassallos, e acudiremos con las rentas y emolumentos al señor pertenecientes en dicho lugar de Matet, todos los vezinos de aquel, a tener y cumplir todas las sobredichas cosas según que por nosotros, los arriba nombrados, son dichas y especificadas, y por nosotros [...], los quales [...] [no]sotros, por la dicha universidad [haya]mos ser tenidos y obligados [con] obligación de todos nuestros [...], los del dicho lugar de Ma[tet pobla]dores, muebles e sitios, havidos y por [haver], a do quiere que sean y serán.

Y yo, dicho Martín de Ábrego, en dicho nombre, re[ci]bidos de vosotros, sobredichos pobladores del dicho lugar de Matet, los dichos [jura]mento y homenage, por conserv[ación] de todas las sobredichas cosas e ma[...] mora de aquellas, mandamos a los [dichos] Pedro Monsonís y Francisco Marín, notarios, recibidores de la presente [carta] de población, ser fecha aquesta presente pública carta o privilegio de dicha población por todos tiempos valedera, e que a cada uno de los dichos lugares les sea dada e concedida una copia de la presente carta de población para haver memoria en lo esdevenidor.

Hecho fue esto en la dicha vall de Almonazir, en el lugar de Ayr, en la plaça, de frente la casa de la señoría, a dies y ocho de abril año del nacimiento de Nuestro Señor Je[su]christo mil quinientos ochenta y [dos] años.

[Sen+]yal [de mí, Martín de Ábrego, procurador sobredicho.

Sen+++++++++++++++++nyal de nosotros, Juan Rodrigo, justicia, Rodrigo Matetí y Bernat Ampollino, jurados, Miguel Arapiel, Francisco Array, Pedro Perucho, Balthazar Galip, Francisco Alamín, alias Asán, Miguel Chael, alias Montaní, Geroni Royo, menor, Bernat Gato, alias Marçús, Juan Gato menor, Juan Ferrando, Juan Arapiel, Juan Vayo, Geroni Mestre, christianos nuevos, Pedro Bulasán, mayor, Miguel Ángel García, Blas Castillo, Pedro Castillo, Bernat Silvestre, Domingo Matheu, christianos viejos, vezinos del lugar de Matet, que las sobredichas cosas, según a cada uno tocan, loamos, concedemos y firmamos.

Presentes fueron por testigos a la sobredicha población los reverendo mosèn Gerónimo Amargós, retor de la yglesia del dicho lugar de Ayr, y mosèn Pedro Bonet, retor de la yglesia de Pavías, y el discreto Gerónimo Cuevas, notario, y Pedro Monçonís, escrivano en dicha [...].

Sig+num mei, Francisci [Marin], per totam terram et [...] regiam notarii publici, loci de [...] habitatoris, qui predictis una [cum dis]creto Petro Monçonis, notario p[ublico] interfui, eaque recepimus ambo, et [...] secreto fecimus, et ego quate[...] ad me abtinet clausi, loco, die mensi et anno premissis.

Sig+num mei, Petri Monço[nis], [auc]thoritate regia Regni Valencie notarii publici, qui una cum discreto Francisco Marin recepi, eaque scripsi die et anno prefixis.

13.

1589, abril 3. Orpesa.

Gaspar Mercader, cavaller i senyor de la baronia de la Foia de Bunyol i la vila de Setaigües, juntament amb la seua muller na Laura de Cervelló i Mercader, senyora d’Orpesa, mitjançant el seu procurador Gaspar Mascarós, doctor en lleis, atorguen la carta de poblament de la baronia i vila d’Orpesa. El text inclou els noms dels primers veïns així com el nomenament del dit Mascarós com procurador, amb instruccions de com havia de fer-se la pobla i també amb l’encàrrec de construir una església i trenta cases per als nous veïns.

Notari, Pere Soler.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1657, llibre 4, mà 37, ff. 1r-18v. Còpia feta a partir d’altra còpia escrita a Cabanes el 25 de febrer de 1645 pel notari Gabriel Soler, qui tenia els protocols del dit Pere Soler, i per manament del justícia de la vila de Cabanes.

Edicions:

a. Sevillano Colom, F., Bosquejo histórico de Oropesa, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1953, pp. 95-98.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 225.

TEXT

Die tertio mensis apprilis anno a Nativitate Domini m d lXXXVIIII.

In nomine Domini Nostri Jhesu Christi eiusque inmaculate sacratissime matris Virginis Marie. Noverint universi quod nos, Gaspar Mascaros, juris utriusque doctor, ville Castelionis vicinus, de presenti in termino ville et baronie Oropesie repertur, tamquam procurator illustrium ac nobilium dominorum domni Gasparis Mercader, militis, domini castrorum baronie Foye de Buñol et ville de Setaygües, in presenti regno Valentie sitorum, et domine Laure Servello et de Mercader, conjugum, domine presentis baronie ville Oropezie in dicto et presentis Regno Valentie site, civitatis Valencie habitator, pro ut de meo posse constat publico procurationis instrumento per discretum Michaelem Jacobum Pons, notarium civem Valentinum, recepto sub die decimo sexto mensis marcii proxime preteriti et presentis anni, habens in dicto procuracionis instrumento plenum posse ad infrascripta et alia peragendi, pro ut per ocularem inspeccionem dicte procuracionis manifeste perspicit, cuiusquidem procuracionis thenor sub his exaratur verbis:

In Dei Nomine eiusque divina gracia implorata, amen. Noverint universi quod nos dompnus Gaspar Mercader, milles, dominus castrorum baronie Foie de Bunyol et ville de Setaygües, in presenti Regno Valencie sitorum, et domna Laura Cervello et de Mercader, conjugui dominaque baronie ville Oropesie, in dicto presenti Valencie regno site, dicte civitatis Valencie habitatores, cupientes et desiderantes in predictam nostram baroniam Orpezie populare, cuiusquidem populationis certis respectis et causis adesse minime possumus, confitentes de legalitate animique probitate unde infrascripti magnifici Gasparis Mascaros, jurium doctoris, ad capitulandum, concordandum et alia necesaria faciendum cum populatoribus qui populare voluerint in predictam villam. Ideo, gratis et scienter, cum presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, ambo simul et uterque nostrum per se facimus, constituhimus, creamus et solemniter ordinamus procuratorem nostrum et alterius nostrum certum et specialem et ad infrascripto penitus generalem, itaque generaliter, specialiter non deroget nech et contra, imo una per aliam roboretur, solidetur et validetur, vos, dictum magnificum Gasparem Mascaros, jurium doctorem, ville Castellionis Planiciei habitatorem, de presenti Valencie repertum, presentem et onus huiusmodi procuracionis in vos suscipientem et acceptantem, videlicet nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum per se, cum populatoris qui populare voluerint in predictam villam, supradicta populatione juribus, fructibus, redditibus et emolumentis termino eiusdem, terris cultis et incultis, venationibus et aliis vobis bene vissis, quamcumque concordiam et capitulationem cum quibusvis pactis, capitulis et conditionibus et convencionibus quibus melius cum populatoribus qui in predictam baroniam et villam populare voluerint, faciendum, concedendum et firmandum conventiones et pacta per vos cum illis tractanda servare, promittendum nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum illis concedendum.

Promittendum stabilire, ut cum presenti stabilimus, ad bene meliorandum et non deteriorandum totum terminum dicte ville et baronie cum terris cultis et incultis, montibus, plantis, arboribus, herbis, lapidibus, herbagiis, fustagnis, legnis, de quibus populatores predicte baronie per se et succesores suos possint et valeant ad libitum et voluntatem illorum disponere et ordinare, stabiliendo terras predicti termini cuicumque persone ad bene meliorandum et non deteriorandum, arrendandoque herbas et herbagium predicti termini ad eorum libitum et voluntatem, faciendoque omnia alia que facere solent universitates que consimilem concessionem habent et tenent, nech non concedendo eos, pro ut cum presenti concedimus, facultatem, licentiam et potestatem venandi venationes quascumque, tam volatiles quam terrest<r>es, ac etiam concedendum et donandum quascumque regalias predicte ville termini vobis bene vissas, ut melius cum dictis populatoribus convenire et concordare positis, pro ut serie cum presenti nos concedimus et donamus illis et succesoribus suis in dicta populatione cuiusvis sexus, status et conditionis sint, regalias et emolumenta per vos nomine nostri et alterius nostrum promitendas et concordandas.

Ittem, etiam ad nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum jurisdictionem civilem et criminalem, altum, merum, mixtum imperium in prima instancia concedendum, pro ut serie cum presenti predictis populatoribus et succesoribus eorundem cuiusvis status et conditionis sint exercitumque illius, concedimus potestatem enim et facultatem illis tribuendum et faciendum stabilimentum quodcumque, et ordinationes necessarias ad regimen predicte ville et populatorum illius, tam herbarum et llenyarum termini predicte ville, quam aliarum quacumque rerum necessariarum et illis bene vissarum, nech non donationem quamcumque faciendum, pro ut nos serie cum presenti facimus populatoribus predictis et succesoribus illorum de tormentis bellicis sive pesse de artilleria necessariis ad defentionem predicte ville et baronie nobis quot bene vissis ex et de illis tormentis bellicis tantumque nos habemus in turre sive ecclesia constructa in littore maris prope turrem Oropesie, quequidem tormenta bellica populatores predicte ville et illorum succesores teneantur illa conservare suis heorumque expensis.

Ittem etiam, quodcumque patium et locum ad fabricandum et construendum et erigendum ecclesiam ad sacros ordines celebrandum, concedendum et stabiliendum in dicta villa et intra muros illius, et ad fabricandum et erigendum in predictam ecclesiam quamcumque franqueciam decime fructuum terrarum vobis bene vissarum pro tempore vobis bene visso, ut melius cum dictis populatoribus convenire et concordare poteritis, concedendum et firmandum pro ut nos serie cum presenti fructus, redditus et emolumenta tercii decimi terrarum per vos concordandarum dictis populatoribus concedimus, et donacionem puram propriam et irrevocabilem facimus ad tempus per vos concordandum et capitulandum cum predictis populatoribus ad fabricam predicte ecclesie, nec non concedendum et promittendum habere et donare vestimenta quecumque per vos capitulanda et tractanda ad celebracionem officiorum divinalium celebrandorum in dicta ecclesia, modo et forma quibus vobis videbitur et melius cum illis convenire et concordare poteritis, que omnia cum presenti facere et adimplere promittimus.

Ittem, ad nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum quecumque obligacionem et promissionem faciendum dictis populatoribus promittendum eis muttare ac tradere quantitatem per vos eum illis concordandam termino seu terminis modo et forma vobis bene vissis et melius cum illis convenire et concordare poteritis, et erigendum et fabricandum domos in dicta vila usque in suma triginta, quantitatemque predictam solvere, promittendum termino seu terminis per nos tractando seu tractandis stabilimentum quodcumque ad bene meliorandum et non deteriorandum faciendum tam ad fabricandum dictam ecclesiam quam domos in dicta villa et baronia.

Ittem, ad nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum factis tractis et predictis capitulacionibus et omnibus aliis necessariis et vobis bene vissis circa predictam populacionem a predictis populatoribus et vasallis juramenta et homagia fidelitatis et vasalagii accipiendum et assumendum eisque acquirendum et habendum, quod predicta juramenta et homagia vobis nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum prestent et tradant solvant atque respondeant de fructibus, redditibus et emolumentis, juribus, obventionibus domino pertinentibus in dicta villa et baronia, juxta per nos capitulata seu capitulanda cum predictis vasallis et populatoribus.

Ittem, ad nomine nostro et pro nobis et alterius nostrum promittendum et jurandum ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia promittendumque predictis vasallis et populatoribus, virtute predicti juramenti, assistentibus et commorantibus ibidem et futuris, cuiusvis sexus, status et condicionis existant, foros, statuta, previlegia presentis regni stabilimenta, consuetudines et bonas mores predicte ville Oropesie servare et custodire, pro ut serie cum presenti nos promittimus illis, presentibus et absentibus et futuris, notario tamen infrascripto pro omnibus illis quorum interest, intererit aut interesse potest vel poterit, quomodolibet in futurum legitime stipulanti et recipienti, et suis, omnia predicta complere et adimplere et inviolabiliter observare, et de predictis capitulationibus, concessionibus, donationibus, promissionibus, obligationibus, licenciis, facultatibus et stabilimentis quodcumque instrumentum faciendum, concedendum et firmandum in posse cuiusvis notarii cum omnibus clausulis, pactis, capitulis, promissionibus, obligationibus, renunciationibus et aliis clausulis necessariis et oportunis et in similibus poni solitis et asuetis juxta stillum et practica mei, notarii, predictorum instrumentorum receptoris, et donum et generaliter omnia alia et singula necessaria et oportuna faciendum, gerendum, exercendum in et super premissis et circa ea insidentibus, dependentibus, annexis et conexis ex eisdem et que nos seu alter nostrum facere possumus seu posset personaliter si adessemus. Nos enim donamus et committimus vobis, dicto procuratori nostro, in et super premissis et circa ea et que menta predicta et eorum singula cum emergentibus et dependentibus eorum postulant et acquirunt, vices et vozes nostras et alterius nostrorum cum libera et generali administratione. Et si talia forent que maius exigerent speciali et expresse posse quod in presenti est continuatum et expressum, promittentes omnia predicta et eorum singula semper habere ratta, grata, valida atque firma, et nullo unquam tempore revocare omnia que per vos, dictum procuratorem nostrum, in et super premissis actum, gestum, negociatum fuerit, sub obligacione et hipotheca bonorum omnium nostrorum habitorum et habendorum ubique.

Quod est actum Valencie, die decimo sexto mensis marcii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono.

Sig[++]na nostrum don Gasparis Mercader et dompne Laure Cervello et de Mercader, coniugum predictorum, qui hech laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt magnificus Hieronimus Lopez, domicellus, et Gaspar Loret, flaquerius, Valencie habitatores.

Preinsertum procurationis instrumentum recepi ego, Michael Jacobus Perez, notarius publicus civitatis et Regni Valencie apostolicus ac per totam terram et dominacionem domini nostri regis Philippi, in cuius fidem, cum protestacione salarii, hic meum pono sig+num.

Dicto nomine, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, per dictos principales meos et successores illorum, damus, donamus, concedimus et tradimus villam et baroniam de Orpesa ad populandum vobis, honoribus Gabrieli Daude, Mathie Renau, Jacobo Çaragosa, Mathie Llaser, Jacobo Fabregat, Joanni Amella, Bartholomeo Errero, Bernardo Steller, Michaeli Ferrus, Petro Beltran, Jacobo Puig, Petro Marti, Jacobo Joanni Roda, Jacobo Pelliser, Millan Cabeças, Jacobo Febrer, Michaeli Febrer, Hieronimo Ortells, Paulo del Angulo, Gabrieli Tibova, Jacobo Vaquer, Joanni Girona, Jacobo Boxados et Joanni Boxados, et universis aliis populatoribus presentibus et futuris et quod populari voluerint dictam villam et baroniam de Orpesa et terminum eiusdem, et successoribus vestris licet absentibus tanquam presentibus, notario tamen infrascripto tanquam publica et autentica persona hec a nobis loco vestro et vestrorum et omnium illorum quorum interest, intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet in futurum, legitime stipulanti et recipienti, et vestri et vestrorum et eorum successoribus presentibus et futuris per secula cuncta, quam villam seu baroniam de Orpesa dicti principales mei habent et possident intra Regnum Valencie, cum omnibus juribus et pertinenciis suis infra inserendis.

Ita videlicet, quod dictam villam et baroniam de Orpesa et eius terminum dividatis et populetis, teneatis et possideatis in tot partes et in tot populatores ad vestre libitum voluntatis; damus autem vobis dictam villam et baroniam de Orpesa sitam, positam in presenti Regno Valencie, in partita dicta de Orpesa, cum omnibus terminis suis et pro ut confrontantur cum termino de Miravet, cum termino de Albalat, cum termino de Benicassi et cum mari; et cum domibus, casalibus, parietibus dirutis et colapsis cuiusquidem est novus et de novo constructus et edificatus. Damus vobis, prefatis populatoribus et successoribus vestris, foros, bonos usus et consuetudines civitatis et presentis Regni Valencie quibus ceteri agricole utuntur et in futurum utentur quibus uti, frui posit, et coperiri positis sine contradictione nostra et successorum dictorum principalium meorum et alicuius persone ac libere valeatis.

Et in dicta villa et baronia et eius termino positis facere justiciam, juratos, ediles seu mustaçaf et alios officiales, congregare consilia, eligere consiliarios juxta foros Valencie et pro ut in villa Turrisalbe sive de Torreblanca est fieri assuetum. Habeatisque in prima instancia omnem jurisdiccionem civilem et criminalem, altam, baxam, merum et mixtum imperium et omnem exercicium ipsorum cum omnibus insidentibus, dependentibus, emergentibus, annexis et connexis.

Retinemus tamen penes nos seu penes principales nostros et successores ipsorum qui in dicta villa et baronia de Orpesa legitime succedent fidelitatem, remisionem appellaciones, supplicaciones, causarum evocaciones juxta foros et privilegia presentis Regni Valencie, totamque supremam potestatem, dominum et dominationem modo et forma inferius exprimendis et declarandis.

Ittem, quod vos, dicti populatores et successores vestri, ac omnes ubique in dicta villa et baronia de Orpesa et eius termino et qui in eo procurationem agriculture, greges et bestiaria exercebunt et tractabunt, teneamini et teneantur solvere, dare et paccare bene, fideliter et diligenter de omnibus fructibus bonorum et posesionum vestrarum, videlicet de frumento, ordeo et de omnibus granis, et de carnagio, bestiari<i> et de vineo, oleo et de omnibus et singulis de quibus consuetum est et solitum solvi et dari, decimam dictis principalibus meis et successoribus legittimis ipsorum in dicta villa et baronia; et primissiam ecclesie parrochialis eiusdem ville et parrocho illius modo et forma et interopose in villa Torreblanca asuetis, exceptis porcis, gallinis et de pullis, equarum, vacarum et asinarum et de siliques, de quibus volumus desimam partem quia in dicta villa Torreblance non solvitur; et cum modificatione et gracia inferius expresanda.

Damus etiam dicto nomine vobis et vestris successoribus, macellum sive carniseriam, tabernas vini et olei, curiam justicie, juratorum et edilis, concedentes nichilominus vobis et vestris successoribus [staruces] et mensuras ac mensurandum et ponderandum, et ferrerias et totum ius ipsorum predictis et proxime scriptis rebus vobis et vestri desuper concesis ac eisdem pertinentibus et pertinere debentibus, cum plenissima facultate nullo usu et coersicio eorum dictis principalibus nomine nec successoribus ipsorum retentI.

Retinemus tamen penes nos, dicto nomine, seu penes dictos principales nostros et legitimos ipsorum successores firmiter, furnos et fornatje, hospicium et hospicia, flaqueriam et flaquerias tam presentia quam futura, juraque et pertinentia earundem; itaque nullus predicta habere, tenere nech construere possit in dicta villa nech eius termino, nisi a dictis principalibus nostris aut a legitimis ipsorum successoribus in dicta villa et baronia licenciam et donationem obtinuerit.

Volentes quod quilibet vestrum teneatur construere et edificare infra muros dicte ville unam domum et in eam residentiam facere infra tempus inferius expresandum, nos enim promittimus nomine dictorum principalium nostrorum bistraere, unicuique vestrum usque in summam triginta domorum pro fabrica in cuiuscumque domus usque in dictam summam triginta librarum monete regalium Valencie modo tamen et forma et cum pactis inferius dicendis, et si dictam residenciam non feceritis pro ut inferius dicetur, quod dicti principales nostri seu ab eis locumhabentibus propria auctoritate, possint vos expellere et bona vestra aliis dare dummodo sint naturales Corone Aragonum.

Predictamque villam et baroniam de Orpesa cum supradictis confrontationibus et terminis dicto nomine, vobis ad populandum concedimus, damus et donamus, cum introitibus et exitibus, egresibus et regresibus ac juribus et pertinentiis suis, et cum supradicto muro non dirructo, domibus directis et non directis in dicta menia constitutis, turribus, edificiis et parietibus, terris cultis et incultis, campis hermis et non hermis, planeis, herbis, pratis, venationibus, cassis, plantis, montibus, montaneis, silvis, speluncis, cortis, garriguis, rupibus, lapidibus, calsegi pro variis, agris, lignaminibus, legnis, aquis, puteis, rivis, fontibus, aqueductibus, arboribus diversorum generum, fructiferis et non fructiferis ad usus proprios et ad alia vobis necessaria, ittineribus, malladis et caminis, cum pactis, conditionibus, retentionibus et indultis infra et inmediate sequentibus:

I. Et primo, ab pacte y condisió que lo senyor qui ara és o per temps serà de dita vila y baronia de Orpessa, puga enpenyar lo terme de dita vila y baronia en tot, y no puga, per rahó de la dita concessió y donació, ésser escluït en res, ans bé puga usar de tots los comuns a sa voluntat, noresmenys que los pobladors de dita vila, y fer en dita vila o en sa heretat o a hon ben vist li serà, hun colomer per a tenir e criar coloms, sens contrast ni impediment de persona alguna.

II. Íttem, ab pacte que los pobladors de dita vila y terratinents en lo terme de aquella qui ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats paguar delme al senyor de dita vila y baronia, y primíssia al rector de la iglésia parrochial de aquella, de tots los fruits que colliran y rebran en dit terme, y de tots los animals, ganados y avaries que en aquella tindran, conforme se pratica y usa en la vila de Torreblanqua, guardant en açò la consuetut, ús, pràtica y temps que es té y guarda en Torreblanca; exceptades emperò les garrofes, de les quals vol no sien tenguts pagar delme puix en dit lloch de Torreblanca, Albalat y Cabanes no·s pagua delme algú de aquelles. Fent-los noresmenys gràsia y mersè, per a què ab més comoditat puguen edificar la iglésia de dita vila, delme de tots los fruits que·s colliran en les terres que trauran y rompran los dits pobladors en dit terme y baronia per temps de deu anys de huy havant contadors, passats los quals cese dita gràtia y concessió y dits delmes sien tenguts donar y pagar al dit senyor com los demés delmes dels fruits que es colliran en les terres que ya·ls se donen tretes.

III. Íttem, per quant dits senyors se retenen per a si y per a sos succesors la fleca, e per dita rahó los dits pobladors se reselen no patixquen algun indirecte en la venderia del pa, així per la falta de onces com per no tenir ben provehida dita fleca ab abundància, per ço promet que dits senyors y succesors de aquell tindran dita fleca farta y basta de bon pa, y que no donaran en la qüerna menys onces que donen en la qüerna que·s vendrà en la vila de Cabanes.

IIII. Íttem, ab pacte que dits pobladors y succesors de aquells hajen de donar y paguar cascuns anys als dits senyors y a sos succesors en dita baronia, per los herbatjes y terres cultes he incultes que seran en dita concessió, carnisseria, tendes, corts, peses y altres drets que desuper los donen, sexanta y sinch lliures pagadores en dos iguals pagues, ço és, la primera en la fira del Retorn de la vila de Cabanes, y la altra en la festa de Sant Miquel, comensant la primera paga en la fira del Retorn de la vila de Cabanes del any primervinent 1590, y la segona en la festa de sant Miquel del mes de setembre aprés següent del mateix any, y axí de allí avant cascun any en dits terminis.

V. Íttem, ab pacte que en dita donació y concesió de dita vila y baronia de Orpesa y terme de aquella, no s’i comprenga lo castell que dins dita vila estava construhit, ni sos patis de aquell, ni los llochs o patis que seran menester per a construir y edificar lo forn y hostal, ni tanpoch lo ort que està en la plaça de dita vila, ni la iglésia que està alt en la montanya de Morro de Gos, ni la cuyna ni la pallisa ni hostal que estan construhits y edificats entre la dita vila y la mar, ni lo garroferal y terra que està entre la dita vila y la montanya de les Forques, segons diu lo barranquet que està davall la vila fins a hon entra en les marjals y fins al camí Real, y del camí Real a la montanya de les Forques, y de la montanya de les Forques [la paret] avall fins a la mar, ni la albufera, com dites cosses se ex<cep>ten de dita donació y concessió, y aquelles dits senyors se retenen per a si y per a sos succesors, dexant per a dits vehins hun asagador competent per a entrar y exir en lo lloch, a hon més còmodament se porà deixar, així per a benefici de dita heretat com dels vehins.

VI. Íttem, los dits senyors los concedixen, segons ya per dit procurador desuper los és estada concedida per a dits pobladors y sos succesors, la jurisdicció alta y baxa, mer y mixt imperi, per a què lo justícia y demés officials de dita vila coneguen en primera instància, respectivament, de totes les causes que poden conèxer semblants officials, tenint tota la jurisdicció conforme furs del present Regne de València. Ab què, en les causes de appelacions o recorsos, conega lo senyor o son batle o lochtinent, y la segona apelació hun jutge no sospitós, delegat per dit senyor, perit en dret, o si no serà perit en drets, que aja de conèxer a consell de una persona no sospitosa, a coneguda de les parts, perida en drets, de la sentència del qual no puga haver recors ni apel·lació a altre jutje que dit senyor o del·legat per aquell.

VII. Íttem, se’ls consedeix als dits pobladors y succesors seus facultat de fer tots los stabliments que ad aquells o sos succesors parexeran convenients, ab què no obliguen ni tinguen forsa ni valor sens que primer sien confirmats per lo senyor o per son llochtinent, los qual prometen fermar aquells; emperò que seran rahonables, y fermats que sien, hajen de ser guardats per tots los pobladors de dita vila, y en lo que en aquells no estarà comprès, se haja de estar a la disposició del fur de València.

VIII. Íttem, se esconsedeix facultat de imposar peyta sobre totes les coses y béns dels vehins de la dita vila y baronia de Orpesa, sens llicènsia dels dits senyors ni de sos succesors sinó tan solament ab vot y parer del consell de dita vila, a les quals sien tenguts tots los vehins y terratinents de dita vila y baronia, exeptant en tot y per tot les cases, heretats y béns de dits senyors y de sos succesors, en les quals ni per rahó de les quals dits senyors no volen ser tenguts a càrrech algun, real ni vehinal.

VIIII. Íttem, ab pacte que la heretat de dits senyors no tingua majors penes que tindran les demés heretats dels vehins e pobladors, segons que per establiment de dita vila seran ordenades y dispostes, com dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós, en nom de procurador de aquells, promet estar en respecte dels malfactors se trobaran y entraran en dita heretat, ab penes inposadores per la universitat de dita vila, y que no augmentarà ni crexerà aquelles en manera alguna.

X. Íttem, prometen los dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós, dicto nomine, en nom de aquells, que adobaran y beneficiaran la sisterna que està en lo castell de dita vila y conservaran aquella a ses despeses, y que los pobladors de dita vila puguen pendre de la aygua de aquella per a beure tan solament, reservant-se dits senyors facultat de imposar y executar les penes que·ls parexeran necessàries per a la conservació de dita sisterna y aygua de aquella.

XI. Íttem, per a què ab més comoditat los poblants y vehins de la dita vila puguen sustentar-se y augmentar la dita població, los dits senyors, e per aquells lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en nom de procurador de aquells, los consedeix facultat y permís de poder peixcar en la albufera y caçar qualsevol gènero de cassa que en aquella y ache, per a sos obs tan solament; ab què no puguen cassar ab escopeta, perquè la cassa no se espante. Y que en la mar puguen peixcar a sa voluntat y com millor los parexerà, reservant-se los senyors tot lo demés ús y jurisdicció de les aygües salades y de la albufera, y lo dret del delme que·s deu per lo peix que pexcaran en lo mar.

XII. Íttem, per a què ab major seguritat puguen habitar en dita vila los dits pobladors, sens resel de moros <e> augmentar la població de aquella, los dits senyors, per gràcia particular, y lo dit magnífich miser Mascarós en dit nom de procurador de aquells, promet de donar una pesa de artilleria per a cascuna de les cassesmates que y ha en la muralla de dita vila, consertades, terraplenades que estiguen dites cassesmates per la dita universitat.

XIII. Íttem, per a què ab més fasilitat puguen conservar una iglésia los dits pobladors y tenir en aquella tot lo necessari per al culto divinal, per a dits obs los dits senyors, y per aquells lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en dit nom de procurador de aquells, los fa donació de hun edifici que està dins la muralla de dita vila, que solia ésser hostal. Y per al servissi de aquella, noresmenys, ho fa donació de tots los ornaments que són de la iglésia vella, exeptats aquells que seran necessaris per a conservar ab descèntia la capella de Nostra Senyora de la Defensió, que està en la dita iglésia vella. Y ab condició que totstemps que en dita capella de Nostra Senyora de la Defensió se haurà de celebrar y dir missa o fer alguna festa, hachen de servir los ornaments sobredits per a la celebrasió de dits officis y adorno de dita capella y altar.

XIIII. Íttem, prometen los dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en y per aquells, subvenir als dits pobladors per a què més comodament y ab més brevetat puguen obrar les casses en què han de habitar, fins en trenta, a rahó de trenta lliures per cassa, les quals prometen paguar als que faran la dita obra en tres iguals partides, ço és, lo terç al terç de la faena y de la matexa manera los altres terços, ab què, acabada la obra que [...]tallarà en dites casses, se hajen de fer los dits pobladors, en nom de la universitat, carregament de censal de tota la quantitat que pujarà dita bestreta, a rahó de setse diners per lliura, en favor y a profit dels dits senyors y dels seus.

XV. Íttem, dita població y demés gràcies se’ls consedeixen y fan per los dits senyors ab pacte y condició que los dits pobladors tinguen obligació de mudar-se y fer residència y habitació contínua, en dites casses y vila, dins sis mesos aprés que aquelles sien acabades, sots pena de cent lliures de béns de qualsevols de aquells que no residència,⁴³ ab sa muller y fills, no faran en dita vila de Orpessa, exigidores y als cofres dels dits molt il·lustres senyors aplicadores. Y ultra la dita pena, puguen dits senyors donar la part y porsió de aquell o aquells vehins que no vindran y residiran ab sa muller y fills en la dita <vila> de Orpessa, dins lo sobredit termini de dits sis mesos, axí de la dita cassa com de les demés heretats cultes e incultes, a qui ben vist los serà, y açò puguen fer de sa pròpria autoritat y voluntat, sens contrast, impediment ni obstacle de persona alguna.

XVI. Íttem, noresmenys se’ls fa dita gràcia y mercè de dita població ab pacte y condició que, dins deu anys, no puixen los dits pobladors conprar-se uns al<s> altres ses parts ni heretats algunes, en tot o en part, sens llisència de dits senyors. Y si es farà al contrarI. Sens la dita lisència, la dita venda sia nul·le e de ninguna eficàcia, forsa y valor, y en tal cas puixen dits senyors o qui son lloch tindrà, consedir y donar la tal terra, part o porsió venuda, francament a qui ben vist los serà, ab què vinga a habitar en dita vila y per vehí y poblador de aquella com los altres que tindran son domisili y capmajor en aquella.

XVII. Íttem, per quant en dit poble porà ser que los senyors no faran residència contínua, y per dita rahó, per a la expedisió de les causes y bon govern de dita vila, los dits senyors hauran de nomenar un batle o llochtinent, i serà frau indirecte per a els nous pobladors que fos persona que no residís en dita vila ab sa muller y fills, per ço los dits senyors prometten y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en dit nom per aquells, que lo batle o lochtinent de dits senyors serà hu dels vehins y pobladors de dita vila, y tindrà son domicili y capmajor en aquella y pendrà la part hon li caurà en lo repartiment de les cases y terres com los demés pobladors, sens ningun evantatje.

XVIII. Íttem, se retenen facultat los dits senyors de acollir en dita població altres persones que ad aquells seran ben vistes y demés dels dits pobladors, y açò sia fins sia feta partició de les terres y patis de dita vila y terres, les quals persones a qui dits senyors acolliran, hajen de ser de la Corona de Aragó y hajen ses particions com los demés pobladors.

XVIIII. Íttem, per a què no·s cause algun indirecte ni perjuhii en dita població y poblats en aquella, està tractat y concordat entre dits senyors y pobladors que ningun fadrí que no tinga muller y la haja tenguda, pugua ésser contat entre los dits pobladors y fer mansió ab aquells, ni pugua pendre part de les terres cultes e incultes del terme de dita vila.

XX. Íttem, per quant en dit terme de Orpesa se crien alguns francolins, los quals, per ser cassa tan principal, convé previlegiar per a què aquells se augmenten y tanbé perquè ab aquells los senyors sien regalats, per ço los dits senyors se reserven per a si y per a sos successors, de dita cassa y aves de dits francolins, statuhint, ordenant y manant que ninguna perçona particular ni privada de qualsevol gènero y condisió sia, així dels pobladors en dita vila com de altres qualsevols parts que sien, no gozen ni presumixquen caçar en ninguna manera los dits francolins en los mesos de març, abril, maig y juny, y en lo demés temps del any no puxen cassar aquells ab reclam, sots pena de sexanta sous y altres penes a arbitre de dits senyors y de sos succesors reservades.

XXI. Íttem, per quant se poria seguir perjuhi y dans en los interessos de dits senyors y en lo patrimoni de aquells si la dita poblaçió de dita vila de Orpesa no venia al degut effecte, y açò serà en les rendes y emoluments que los vehins pendran de les rendes de dita vila, com són dels herbatjes, delmes de les terres incultes que per gràcia particular se’ls concedixen per a la fàbrica de la iglésia de dita vila, y de altres emoluments que de ordinari les universitats acostumen exigir de sos vehins, per ço los dits molt il·lustres senyors, y per aquells lo dit molt magnífich miser Gaspar Mascarós en nom de procurador de aquells, los consedeixen dita població y les demés gràcies desuper contengudes, ab exprès pacte y condició que totstemps que la dita població no vindrà a son degut effecte, los dits pobladors sien tenguts y obligats a sentar-se a compte ab dits senyors y fer los comptes dels recibos y dattes que hauran fet de emoluments y rendes de dita universitat, davant jutge no sospitòs a ninguna de les dites parts elegidors en·Orpesa, y a què les hachen de examinar los recibos y dates hauran fet de dits emoluments, y totstemps que alguna cossa sien deutats per lo que més hauran rebut que paguat, hachen de fer real desexida y rahó en poder de dit senyor, sens dies ni hores, si e segons se acostuma fer en los pobles circunvehins.

Et cum supradictis pactis, conditionibus, indultibus et retentionibus, dicti nomine, vobis et vestris succesoribus damus, donamus et concedimus predictam populacionem ville Oropesie et concessionem termini eiusdem, de quibus omnibus supradictis possitis uti, libere et absolute sine obstaculo et contradictione aliqua dictorum principalium nostrorum et succesorum ipsorum nech alterius cuiuscumque persone, et similiter cum illis juribus quibus uti poteritis ad dandum, possidendum, vendendum, alienandum, permutandum et inde vestras vestrorumque voluntates omnimodas facere inde cui vel quibus volueritis personis exceptis clericis, loco sanctis, militibus et personis religiosis et alii que de foro Valencie non existunt, nissi vero dicti clerici juxta forum, seriem et thenorem fori novi super hunc editi bona predicta ad totam eorum vitam adquirerent vel haberent, pro ut melius, plenius, sanius et utilius dici potest scribique et intelligi ac etiam cogitari, ad vestro vestrorumque commodum et salvamentum bonumque etiam sanum et sincerum intelectum. Ulterius autem promitimus dicto nomine vobis, dictis hominibus et vestri et vestrorum succesoribus, per dictos principales nostros et ipsorum succesores, notario tamen infrascripto ut publica et autentica persona recipienti, salvare et deffendere, facereque habere, tenere et pacifisse in sana pacce perpetuo omnia et singula supracontenta expressa et deducta, cum pactis, indultis, gratiis et concesionibus desuper memoratis et scriptis, et esse vobis et vestris succesoribus legitimos defensores et auctores contra omnes personas conquerentes vel querimoniam de jure vel de facto in premissis inferentes, et hanch donationem et concessionem et populationem vobis vestrisque succesoribus quovis modo perturbantes eamque persona desuper scripta, deducta et enarrata dictis principales mei et eorum succesores servabunt servareque facient vobis et vestris et eorum succesoribus etc., pro ut superius fuit adnotatum per nos que dicto nomine promissum, deductum et capitulatum sub obligatione et hipotheca bonorum et jurium dictorum principalium nostrorum omnium mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum.

Et viceversa nos, supradicti Gabriel Daude, Mathias Renau, Jacobus Çaragosa, Mathias Llaser, Jacobus Fabregat, Joannes Ametla, Bartholomeus Herrero, Bernardus Esteller, Michael Ferrus, Petrus Beltran, Jacobus Puig, Petrus Marti, Jacobus Joannes Roda, Jacobus Pellicer, Millan Cabeças, Jacobus Febrer, Michael Febrer, Hieronimus Ortells, Paulus de Angulo, Gabriel Tibova, Jacobus Vaquer, Joannes Girona, Jacobus Boxedos et Joannes Boxados, presentes populatores supradicti acceptantes, vobis dicto magnifico Gaspare Mascaros, dicto nomine, predictam populationem et concessionem dicte ville et baronie Oropesie et termini eiusdem, cum multiplici gratiarum actione, cum pactis et retentionibus desuper acceptatis, promittimus quod numquam alios dominos recognoscimus neque eligemus neque patronos aliquos habebimus in dicta vil<l>a et baronia nissi multum illustrissimam dompnam Lauram Cervello et de Mercader et successores legitimos illius in dicta villa et baronia de Orpesa. Promittentes nichilominus in bona fide per nos et successores nostros tenere, complere, custodire et conservare omnia et singula desuper deducta, contenta et enarrata pro ut desuper continetur et statutis tractantur, et fidelitatem quam iam vobis, dictis dominis, et baronie dicte ville Oropesie astringimur, non violare et esse semper bonos, legales et fideles vasallos sub bonorum nostrorum et dicte universitatis, obligatione et hipotheca. Juramusque insuper ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia et homagia prestamus in posse et manu vestri, dicti magnifici Gasparis Mascaros, juris utriusque doctoris, procuratoris dictorum illustrissimum et nobilium dominorum Gasparis Mercader et dompne Laure Cervello et de Mercader, dominorum dicte ville et baronie de Orpesa, et ad id potestatem et expresum mandatum et posse habentis fidelitatem suppradictam et aceptandis et recipientis hanch populationem, donationem et concessionem dicte ville et baronie Oropesie et termini eiusdem cum indultis, gratis et concessionibus desuper scriptis et memoratis. Promittimus omnia et singula desuper contenta et scripta observare, et ad vestram vestrorumque utilitatem et voluntatem, sine aliquo dolo et fraude et machinatione pro ut melius et utilius intelligi et excogitari potest. Et nos omnes supradicti populatores, personas et omnia et singula bona nostra et jura et cuiuslibet et nostrorum ubique habita et habenda obligantes.

Quod est actum in termino Oropesie, intus domum dictam la casa de la iglésia sobre Morro de Gos, die tertio mensis aprillis anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono.

Sig+num nostrum Gasparis Mascaros, juris utriusque doctoris, qui hech, dicto nomine, concedimus et firmamus.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum Gabrielis Daude, Mathie Renau, Iacobi Çaragosa, Mathie Lazer, Jacobi Fabregat, Joannis Ametla, Bartholomei Errero, Bernardi Esteller, Michaelis Ferrus, Petri Beltran, Jacobi Puig, Petri Marti, Jacobi Joannis Roda, Jacobi Pelliser, Millan Cabeças, Jacobi Febrer, Michaelis Febrer, Hieronimi Ortells, Pauli de Angulo, Gabrielis Tibova, Jacobi Vaquer, Joannis Girona, Jacobi Boxados et Joannes Boxados, populatorum suppradictorum, qui hec acceptamus, laudamus, concedimus, firmamus, promitimus et juramus.

Testes huius rei sunt quod ad firmas dictorum Gabrielis Daude, Mathie Renau, Jacobi Saragosa, Mathie Llazer, Jacobi Fabregat, Joannis Ametla, Bartholomei Herrero, Bernardi Esteller, Michaelis Ferrus, Petri Beltran, Jacobi Puig, Petri Marti, Jacobi Joannis Roda, Jacobi Pelliser, Millan Cabessas, qui dicto die acceptarunt, laudarunt, concesserunt, firmarunt, promisseruntque, jurarunt, honorabiles Mathias Uguet et Jacobus Monço, agricole ville de Cabanes, et magister Joannes Pasqual, operarius ville civitatis Valencie, et de presenti in dicto termino de Orpessa residentes.

Et quo ad firmam dictorum Jacobi Febrer, Michaelis Febrer, Hieronimi Ortells et Pauli de Angulo, qui die quarto dictorum mensis et anni firmarunt, acceptarunt, laudadarunt, concesserunt, promisseruntque iurarunt, testes dicti Joannes Pasqual et Mathias Uguet et Gabriel Daude.

Et quo ad firmas dictorum Gabrielis Tibova, Jacobi Vaquero, Joannis Girona, Jacobi Boxados et Joannis Boxados, Joannis Pasqual, Petri Agut, Gabrielis Moliner, Michaelis Manyes et Joannis Blanch, Salvatoris Quexarch, qui die tricessimo mensis apprillis eiusdem anni insusi et admitta fuere in dicta populatione et acceptaverunt, laudarunt, firmarunt, promisserunt et jurarunt, fuerunt testes Mathias Uguet et Andreas Reverter, Joannes Guerau.

Preinserta populationis instrumenti copia, aliena manu exarrata in preinsertis triginta huna cartis presenti comprehensa, pro hut jacet de verbo ad verbum, abstracto fuit a protoquolo Petri Soler, quondam notarii, dicti instrumenti receptoris, ex provisione facta per justiciam presentis ville Cabanorum, die vigessimo quinto mensis februarii anni milesimi sexcentisimi quadragessimi quintI. Et quia et idem habique plena fides impendi valeat, ego Gabriel Soler, notarius, dominus et regens librorum et protoquolorum dicti Petri Soler, quondam notarii, supradictis populationis instrumenti receptoris, meum appono signum +.

14.

1589, desembre 8. Benicàssim.

Na Yolant de Casalduch i d’Assió, vídua de mossèn Bernat Lluís d’Assió, juntament amb el seu fill Nicolau de Casalduch, senyors de les baronies de Montornés i Benicàssim, atorga la carta de poblament per a dit lloc de Benicàssim.

Notari, Marc Arrufat.

A. Arx. Mun. de Castelló, Protocol notarial de Marc Arrufat, any 1589, s. p. Document original.

Edicions:

a. Olucha Montins, F., «Colección de cartas pueblas. cIII. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en el castillo de Benicasim, a 8 de diciembre de 1589», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Lix (1983), pp. 377-383.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 226.

TEXT

Die vIII mensis decembris anno a Nativitate Domini m d lXXX VIIII.

In Dei nomine etc. Capítols fets y fermats, avenguts, tractats, pactats y concordats per y entre los il·lustres senyors dona Yolant de Casalduch y d’Assió, viuda relicta del senyor mossèn Bernat Luís d’Assió, quondam cavaller, y mossèn Nicolau de Casalduch òlim mossèn Francés d’Assió, cavaller, fill de dits conjuges, senyors del loch y baronia de Benicàsim y Montornés dins lo present Regne de València situat, de una part; y los honrats Domingo Escoyn, Anthoni Capellades, Melchor Vayo, Domingo López, Joan Làzer, Agostí Monfort, Joan Escoyn, menor, Pedro Sancho, Miquel Marsal y Thomàs Espanyol, tots llauradors, de present atrobats tots en lo castell del dit loch y baronia de Benicàsim, de part altra, en e sobre la població que de present fan dites parts respectivament del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, los quals són del sèrie y tenor immediate següents:

I. E primerament, és pactat, avengut, clos y fermat entre dites parts que totes les desusdites persones desuper nomenades, escrites y expressades, que venen a poblar lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, se hajen de avasallar com ab los presents capítols se avasallen per ells y per sos successors, y prestar homenatjes com de present cascú per si presta en mà y poder de dits il·lustres senyors, jurant a Nostre Senyor Déu Jesuchrist y als seus sancts Quatre Evangelis, de ses mans dretes corporalment tocats, en mà y poder de dits il·lustres senyors, per ells y sos successors, que seran bons, verdaders y leals⁴⁴ vasalls de dits il·lustres senyors y sos successors quant a tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixte imperi, ús y exercici de aquells, y que tindran son domicili y capmajor en lo dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés, a pena de cinquanta lliures moneda reals de València, de⁴⁵ cascú de aquells si lo contrari faran exhigidores, \a dits senyors aplicadores/, y per dita rahó obligaren, cascú per si, ses persones y béns, renunciant a son propri for y a qualsevol privilegis y e<xe>mpció que tinguen y puguen tenir, sotmetent-se a for y examen y jurisdicció de dits il·lustres senyors y de sos officials y de sos successors.

II. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que tots los desusdits vasalls que de present se avasallen en lo dit loch y terme de Benicàsim y baronia de Montornés, prometen per ells y sos successors, a dits il·lustres senyors y successors de aquells en dita baronia, pagar de tots los fruyts que colliran en les terres del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, de trenta-tres, quatre, a tot delme, com paguen los vehins de Castelló a tot delme.

III. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells sien obligats de pagar a dits senyors y successors de aquells, en los dia y festa del gloriós sanct Joan Batista del mes de juny, tres sous, sis dinés per cascuna casa⁴⁶ que tindran y posehiran en lo dit loch y terme de Benicàsim y baronia de Montornés, y altres tres sous, sis dinés per cascun quartó de terra \que tindran en lo dit terme de Benicàsim/ y baronia de Montornés, ab dret de fadiga y loysme, axí en respecte de dites cases com de dites terres per rahó de cascun quartó.

IIII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que dits pobladors prometen per si y per sos successors, y se obliguen donar y pagar cascun any a dits senyors y sos successors, una gallina per \cada/ casa en lo dia y festa de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist.

V. Ítem, és estat pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch, terme y baronia de Benicàsim y Montornés, puixen fer y crear cascun any justícia, jurats, mustasaf y consellers en los dies y terminis que les altres viles del present regne los acostumen de fer y crear, portant cascun any la el·lecció de dits justícia, jurats y mustasaf a dits senyors y successors de aquells, y exercixquen la \jurisdicció/ cascú en sos officis per la forma y manera que los officials de Borriol cascú en son offici la exercixen.

VI. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que los dits il·lustres senyors del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés donaran, com ab los presents capítols se obliguen a donar als vasalls del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés y succesors de aquells, la redonda, lo bovalar, la flequa, la carniceria, la tenda, la peyta y sis anys de franquea de tots los drets a senyor pertanyents, los quals sis anys hajen de córrer del dia que serà acabada de adobar la muralla de dit loch de Benicàsim, la qual los dits senyors prometen adobar a ses pròpries despesses y·ls prometen donar una campana per a la esglèsia de dit loch.

VII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat entre les dites parts que los dits il·lustres senyors de dit loch hajen de adobar a ses pròpries despeses la muralla del dit loch com dit és, y fer les portes del portal y adobar la església y portar l’aygua del barranch de Falca davant⁴⁷ lo portal del dit loch, totes les quals coses hajen de fer dits senyors de dit loch a ses pròpries despeses. Y de allí avant dits vasalls y pobladors prometen per si y per sos successors conservar-les, fer-les y adobar-les a ses pròpries despeses y de la universitat de dit loch perpètuament.

VIII. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors, dins dos anys de huy avant contadors, cascú haja de fer y obrar una casa dins lo dit loch de Benicàsim.

VIIII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells, tostemps que lo molí fariner de dit loch no porà moldre y hauran de anar a moldre fora del dit loch y terme de Benicàsim, sien tenguts y obligats de anar a moldre al molí fariner que dits senyors tenen en lo terme de la vila de Castelló, y que lo moliner los haja de moldre encontinent que seran arribats.

X. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, y successors de aquells en lo dit loch y terme de Benicàsim, puguen fer en lo terme del dit loch y baronia de Benicàsim \y Montornés/ cals, aljeps, sendra, fusta, carbó per a sos usos propris y de ses cases tant solament, y no fer-ne mercaderia de la fusta ni del carbó de pI. Emperò, puguen fer carbó de rabaça per a vendre y·l puguen carregar per mar y per terra, axí matex la sendra, y dits senyors los donen licència a dits pobladors y sos successors de fer alguna càrrega de carbó de pi limitadament, portant-la ells matexos a vendre a Castelló y no en altra part. Y no puguen tallar garrofera ni olivera sinó escombrant-les y dexan-ne una via, y del que·scombra ne puguen fer sendra y carbó.

XI. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet e fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch y terme de Benicàsim, puguen embarcar la sendra que faran y lo carbó de rabasa, y lo vi y garrofes que colliran en dit loch y terme, sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors, exceptant tostemps que no puguen fer carbó de pi ni embarcar-lo, ni fusta ni ningun gènero de lenya, ni embarcar-la, y puguen desembarcar qualsevols altres mercaderies que portaran de altres parts sens pagar dret algú a dits senyors ni a sos successors.

XII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, fet, clos y fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch, puguen tenir en dit loch y terme bestiars així grosos com menuts, y pèyxer y pasturar aquells en lo dit terme de dit loch y en los altres térmens que té ampriu lo dit loch y terme de Benicàsim.

XIII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits senyors, per ells y per sos successors, se reserven en lo dit loch y terme de Benicàsim tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixte imperi, ús y exercici de aquelles, de tal manera que los dits pobladors ni sos successors⁴⁸ no puguen tenir més jurisdicció de la que tenen los crestians vells de la vila y baronia de Borriol.

XIIII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que los dits senyors del dit loch y terme de Benicàsim se reserven, per a si y per a sos successors, totes les herbes y h<erb>atjes del dit loch y terme, l’ostal, la taverna, lo molí fariner, lo molí olier y lo forn de coure pa.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los vehins y habitadors, estadants, barranis y adventicis de qualsevol part, que vindran a dit loch \de Benicàsim/ per mar o per ter<r>a y a dit terme de qualsevol manera, gènero o espècie de peix que trauran y mataran en les mars y platjes del dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, sien tenguts y obligats de pagar als senyors del dit loch y terme⁴⁹ \y successors de aquells/ hun sou per cada vint sous que vendran de dits pe<i>xos, hun sou, ço és, sis dinés los compradors y sis dinés lo venedor, de sisa e imposició.

XVI. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que de tots los desusdits capítols y cascú de aquells se puixen fer fer hun instrument o molts, alargadors segons estil y pràtica del notari rebedor de dita capitulació.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, tractat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los desusdits capítols y cascun de aquells sien⁵⁰executoris, ab submissió y renunciació de propri for y altres clàusules, roboradors sots les penes davall especificadores.

Quibus quidem capitulis publicatis et intellectis et diligenter perceptis et perspectis, nos dicte partes laudamus et aprobamus, ratificamus et confirmamus, et omnia et singula in eis contenta et in quolibet illorum facere, complere et adimplere promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, sub pena mille ducatorum auri per partem inhobedientem parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene etc., rato pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum etc., fiat exe<cucio> etc., large etc., cum fori submissione, judicii variacione et renunciatione etc. Et cum clausulis juratis non litigandi nech impetrandi etc., sub dicta pena etc., rato pacto etc. Pro quibus omnibus et singulis sich atendendis firmiterque complendis obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia etc. Renunciamus beneficiis etc. Insuper hiis dicta dompna Yo<lans> de Casalduch et d’Assio promito etc., iuro etc., et certificata etc., renuncio beneficio senatusconsulti Velleyani etc., et omni alii etc.

Actum loci ac baronie de Benicasim etc.

Testes honorabiles Bartholomeus Pallares, baiulus loci ac baronie de Borriol, et Bartholomeus Runa, escriptor, in dicto castro repertI.

15.

1590, març 25. Xestalgar.

El cavaller Gaspar de Montpalau, senyor de les baronies de Xestalgar, Sot de Xera i Sanç, després de diversos plets i conflictes amb els moriscos de Xestalgar per negar-se aquests a pagar partició de fruits per la nova collita de presseguers que havien generalitzat, i altres qüestions sobre cabrevar els béns i fer jornals, pacta una concòrdia amb ells sobre aquestes qüestions i de forma general tornen a posar per escrit les condicions del seu poblament.

Notari, Pau Galceran.

A. Biblioteca de Catalunya, Manuscrits, núm. 2067, ff. 84r-88v. El manuscrit és del segle XV però aquest document en concret ha estat afegit a posteriori, d’altra mà i evidentment després del 1590. La còpia presenta deficiències molt notables.

Edicions:

a. Pastor Madalena, M., El Cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004, pp. 244-254.

b. Jiménez Cervera, F. J., Gestalgar: contribución a su historia, Paiporta, Ediciones La Sirena, 2009, pp. 62-65 (edita només els capítols).

TEXT

Concòrdia feta y fermada entre entre lo molt il·lustre senyor don Gaspar de Monpalla<u> y los síndichs de la universitat del lloch de Chestalgar.

In Dey nomine eiusque sacratissimae Virginis Mariae, amen. Noverint universi quod ego, don Gaspar de Monpalau, miles, dominus baroniarum de Chestalgar, Sot de Chera et Sanz, in civitati Valentiae domiciliatus, ex una; et Joanes Bala, justicia, Franciscus Monfferig, Joanes Biota, jurati in anno presenti dicti loci, Michael Pintina, Joanes Zamar, hermano, Joanes Mitrig Boamir, Franciscus Avena, Joannes Mitrig de les Picaderes, Joanes Arauhet Porteta, Joannes Hubeit de la Scaleta et Joannes Sabba, ut et tanquam sindici et procuratores universitatis et singularium personarum dicti et presentis loci de Chestalgar, nominati, creati et diputati ad infrascripta uti constat instrumento recepto per notarium infrascriptum herino die, pro nobis et pro tota universitatis⁵¹ dicti loci de Chestalgar et singularium illius,⁵² presentium et futurum, hominum et feminarum, maiorum et minorum, cuibuscunque sexus, status⁵³ et condicionis sint, gratis et scienter, thenore presentis publici instrumenti⁵⁴ ubique firmiter valituri [et in aliquo non violando <seu revocando>, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et nostris successoribus, notario infrascripto pro illis et omnibus aliis quorum]⁵⁵ interest, intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet, stipulante et recipiente, quod in et super negociis et causis infrascriptis fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, inhita et conventa, tra<c>tata, pactata, concordata et stipulata capitula⁵⁶ per notarium infrascriptum alta et inteligibili voce, in nostri partium predictarum presentia, lecta et publicata, tenoris sequentis:

E primerament se diu y ha de atendre y considerar que entre nosaltres, dittes parts, se traten y porten en la Real Audiènsia de la ciutat y Regne de València tres causes y litigis, ço és, una de ferma de dret, recors y demanda, ab la qual lo síndich de la dicta universitat de Chestalgar⁵⁷pretenen que los vehins y particulars de aquella estan en possessió de no pagar quint dells préssechs y altres abres, e que els hauria de refer lo danny que dits particulars y singulars de Chestalgar han rebut per aver talat los presseguers de les ortes de Chestalgar de orde del senyor de dit lloch, pretenent-se per aquell tot lo contrarI. E senaladament, que los vassalls de dit lloch estan hobligats a pagar y respondre al senyor la quinta part de dits préssechs, per estar los dits presseguers en terres que donen al senyor la quinta part de qualsevol fruits, grans y esplets que fan en aquelles. E que per ço e també perquè haurà tretze anys⁵⁸que per part de la dicta universitat fonch promès al dit senyor de Chestalgar que li pagarien quint de dits préssechs, los dits vassalls serien y són tenguts y hobligats, no sols a pagar-li lo quint dels préssechs de huy avant, enperò encara de tots los anyns que han discorreguts des de que lo dit molt il·lustre don Gaspar Monpalau prengué la possesió del dit lloch y baronia, e tanbé en pena de comís y altres penes per furs y privilegis del present Regne statuhides per negar dita responsió de la quinta part dells préssechs.

E l’altra e segona causa és també de ferma de dret y recors ab la qual, lo síndich de dicta aljama, pretén que los particulars de aquella estarien en possessió de cabbrevar y ser ahuts a dit capbreu sens mostrar actes alguns, pretenent lo senyor de dit lloch tot lo contrary, e que en cars que per alguna subtilitat de justícia aguessen de ser admessos los dits vasalls a capbrevar sens actes, enperò que açò no·lls scusaria de les causes⁵⁹de comissos y altres penes en què serien encoreguts. E la tercera causa és de recors emés dels manaments y penes que, per part del senyor de dit lloch o son procurador, foren inposades al jurats de dit lloch en any propassat M d huitanta-nou per no haver donat les tandes dels servicis que havien acostumat fer, com se’ls havia manat, pretenent lo síndich de dicta universitat que los vassals y particulars de aquella no tendrien hobligació de prestar tots los servicis que se’lls demanaven, ans bé, que lo sen<y>or de dit lloch tendria hobligació de mostrar y verificar quins servicis li són hobligats a prestar los dits vassalls, pretenent-se per lo senyor tot lo contrari, y que de temps inmemorial ençà los dits vassalls han acostumat de servir y donar tandes de tota manera de servicis tostemps que per lo senyor o son procurador són stats demanats. E que axí, seguint dicta obligació, los jurats an costumat manar dictes tandes y servicis sens contradició alguna, segons que pus largament se conté en los processos de dites causes als quals les dites parts se referexen. E que per ço, no sols les penes ad aquells possades han y deuhen ser executades justament, emperò moltes altres per furs y privilegis del present regne et alias⁶⁰ de justícia dispostes.

1. Per ço, primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat entre dites parts que aquelles y l’altra de aquells hajen de renunciar, com ab lo present capítol renuncien, als sobredits plets y causes y cascuna de aquelles, y a les pretensions y escriptures per les dites parts possades y alegades en los prossesos de dites causes, anul·lant y volent haver per cancel·lats los dits prossessos y les provissions, scriptures y altres qualsevullen en aquells continuades y contengudes, de la primera línea fins ha la darera, com si may fossen estades fetes ni continuades.

2. Ítem, és estat pactat, avengut, clos y concordat entre les dites parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja de renunciar, segons que ab lo present renúncia, a la dicta pretenció que té de cobrar, dells vasalls del present lloch, les anyades del quint de dits préssechs discorregudes, axí del dia que aquell prengé la possessió de dit y present lloch com des del dia que per part de dicta universitat li fonch promès pagar lo quint dells dits préssechs, y·ls remet y perdona totes les dictes anyades.

3. Ítem és estat pactat, clos, avengut y <con>cordat per <y> entre les dictes parts que los dits síndichs, per aquells y per tota la dicta universitat, vehins y habitadors de aquella, hajen de renunciar, segons que ab lo present renuncien, a la dicta pretenció que tenen de cobrar, del dit don Gaspar Monpalau, lo dany que pretenen de haver tallat los presseguers de les terres quintades, per ço que los vasalls del present lloch no volien pagar lo quint dels préssechs que·s collien en dictes terres quintades.

4. Ítem, per quant tots los fruits que·s cullen en les terres de la horta del present lloch paguen y responen a la senyoria la quinta part de dits fruits, e per dicta rahó és molt conforme a justícia que lo fruit dels presseguers que estan en dites terres quintades paguen y hajen de pagar la quinta part a la senyoria, per ço és estat pactat, avengut y concordat entre les dictes parts que, no obstant fins huy no se haja pagat quint de dits préssechs y hajen pretès no pagar dit quint, los dits síndichs, per ells y per tota la dicta universitat y particulars de aquella, presents y esdevenidors, majors y menors, axí hòmens com dones de qualsevol estat y condicció sien, regonexent que lo fruit que prosseïx dells presseguers que estan en terres quintades deu part a la senyoria del present lloch, prometen y se obliguen pagar, al senyor que huy és present y aceptant y als que aprés seran, la sisena part dels préssechs que·s colliran en qualsevol terres quintades del terme del present lloch, en esta forma, ço és, que de sis buchs de préssechs que los vassalls del present lloch y cascú de aquells coliran, hajen y sien tenguts de donar al senyor del present lloch un buch de dits préssechs, ço és, pagant per la valor de cascun de dits buchs que vindran a la part del dit senyor tres sous y sis dinés. E si alguns de dits vassalls vendran los préssechs en lo present lloch per arroves, haja a donar axí mateix al senyor, de sis arroves, una, pagant per cascuna arrova tres sous, ab pacte y condició que lo senyor del dit present lloch puga pendre per a si los buchs que haurà menester y aquell voldrà dells buchs que vendran a la sua cisena part, puix no sia per a haver-los de vendre ni fer grangeria de aquells.

5. Item, és estat pactat, avengut, clos y concordat per y entre les dites parts que lo dit don Gaspar Monpalau, senyor del dit y present lloch, enfranquix y fa franchs als vassalls del present lloch, de la dita sisena part dels dits préssechs que es coliran en dictes terres quintades, per temps de sinch anys contadors del dia de huy en avant, axí dels presseguers que huy estan planta<t>s com dels que huy en avant se plantaran. Ab pacte y condició que si algun vassall plantarà presseguers en molt excés, que en tal cas lo senyor del present lloch o son procurador, juntament ab los jurats del dit y present lloch, limiten y ajen de limitar lo dit excés. E ab pacte tanbé e condició que, durant los dits sinch anyns, lo dit senyor puga pendre per al servici de sa casa los préssechs que haurà menester francament.

6. Ítem, perquè de huy avant no y haja ocasió de plets entre les dictes parts per ocasió de la partició dels demés fruits que se cullen dins lo terme del present lloch, és estat pactat que en la present concòrdia se faça expressa mensió de aquells, e per ço, los dits síndichs confessen i en veritat regonexen que han acostumat y estan obligats, com ara de nou ab la present se obliguen, a partir y donar al senyor del present lloch, dels fruits de la horta del present lloch, la quinta part, y del secà a la novena, excepto los préssechs, que han de pagar a la sisena part com dit és.⁶¹

7. Ítem, les garofes y fulla, al quint.

8. Ítem, les olives a la setena part, axí en orta com en secà.

9. Ítem, les anous y sebes les partixen al quint, y les an de portar a partir a cassa del senyor, y les sebes se partixen en les portes de la casa dels vassalls.

10. Ítem, sebolles, bajoques, abbergínies, carabases y altres ortalises que los vassalls fan per a ses cases, ne ha de pendre lo senyor les que haurà menester per a sa casa.

11. Ítem, mentres y à raïm en les vinyes, ne pren lo senyor una sistella gran per lo raïm que los vassalls menjen en ses cases, e lo restant raïm se partix a la dozena.

12. Ítem, lo senyor pren una cistella de fruita cada dia per la fruita que los vassalls menjen en ses cases.

13. Ítem, paguen per cada cap de ganado, axí cabriu com de lanar, un diner, excepto los coluts y cabrits, que no paguen lo primer anny.

14. Ítem, paguen, per cada colmena de abelles, un diner.

15. Ítem, paguen per l’olly que faran per a ses cases, huit sous per tafulla.

16. Ítem, paguen per cascuna tafulla de alfalls, set sous y mig.

17.⁶² Ítem, és estat pactat y avengut y concordat per y entre les dictes parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja y sia tengut, com en lo present se hobliga, a admetre a capbrevar als vassalls y abitadors del present lloch sisament per esta primera vegada tant solament, sens actes alguns, y remetre, com en lo present remet, tots y qualsevol comisos y dret de comisar per qualsevol causes causades fins al dia de huy. Y que haja de fer y fermar acte de stabliment en defaliment de actes, a tots los vassalls que no tendran y juraran que no tenen actes de les terres, casses y possesions que aquells y cascú de aquells tenen y poseexen en lo present lloch y terme de Chestalgar.

18. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dictes parts que los dicts síndichs y la universitat del present lloch pagaran, com ab lo present prometen pagar al dit don Gaspar de Monpalau, senyor del dit y present lloch, y als seus, cinch-centes lliures moneda reals de València en recompensa y part de les quantitats que lo dit senyor podia alcansar, haver y cobrar dels dicts vassalls per rahó del dit capbreu y penes de comís.

19. Ítem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dictes parts que, no obstant lo síndich de dita universitat haya pretès que lo senyor del present lloch tendria hobligació mostrar ab actes los servicis que los vassalls del present lloch tenen obligació de fer e al senyor de aquell, emperò, regonexent los síndichs sobredits, per ells y per tota la universitat y singulars de aquella, la veritat del fet, confessen y regonexen en bona fe que los vassalls del dit y present lloch són hobligats servir al senyor del present lloch y an acostumat servir de temps ynmemorial a esta part a sos predessesors, y ara de nou se hobliguen servir en los servicis, tandes y sofres següent<s>:

20. Primo, an acostumat a donar y ara de nou se obliguen y prometen donar les tandes que seran menester per al servicy del senyor del present lloch, per a portar les càrregues que seran menester una jornada alrededor del dit y present lloch, pagant lo senyor, per una jornada de home y cavalcadura, dos sous, y per mija jornada un sou.

21. Ítem, an acostumat donar y ara de present prometen y se hobliguen donar les tandes que lo senyor haurà menester de home forro, pagant-lo per una jornada deu dinés, y per mija jornada sinch dinés.

22. Ítem, han acostumat a dar y de nou se hobligen donar, per a cassa del senyor y per son servicy, lenya tanta com ne haurà menester, y en les festes de Nadal lenya grossa la que haurà menester.

23. Ítem, han acostumat donar al senyor y ara de nou se hobligen donar, cascun digous de cascuna semana, un ou per cascuna casa excepto en la Quaresma, que no donen ous, y en la Semana Sancta ne dehuen y an de donar dos ous per casa. Y los vassalls que tenen casa en Landenja donen, per cascuna casa, un ou cada semana des de sant Joan fins ha Nadal.

24. Ítem, an acostumat donar al senyor y hara de no<u> se hobligen en donar una galina y un polastre per cada cassa cascun any, quant lo senyor lo demana, execpto les cases que ab veritat se mostren no haver tengut gallines y pollastres en ningun te<m>ps del any, les qualls cases y cascuna de aquelles, en tal cas, hajen de pagar dos sous per dicta gallina y pollastre.

25. Ítem, han acostumat donar y ara se hobliguen filar per al senyor en cascuna cassa, cascun any, una lliura de lli, altra d’estopa, francament, e si lo senyor voldrà que filen lo lli molt prim, filaran tant solament la lliura del lly.

26. Ítem, an acostumat donar y ara se obliguen a donar, per ses tandes, los llits que per part del senyor se demanaran.

27. Ítem, han acostumat y ara prometen collir les garrofes de les garoferes del senyor que té en la costa del castell, y portar-les a la casa del senyor francament.

28. Ítem, han acostumat y ara prometen portar a València la part dells fruits que toca a senyor, o una jornada entorn del lloch, de franch.

29. Ítem, han acostumat y ara de nou se hobliguen portar la part dels fruits a senyor pertanyent, y palla de les heres, a la casa del senyor, de franch.

30. Ítem, han acostumat y ara prometen donar francament los jornalls de hòmens y bèsties que seran menester per a les sèquies majors del terme del dit lloch, com vinga a càrrech del senyor pagar la cals, madera y mestres.

31. Ítem, han acostumat y ara prometen donar de franch les tandes y jornalls de hòmens y bèsties que seran menester per a les hobres del castell damunt lloch.⁶³

32. Ítem, han acostumat y ara de nou prometen donar, per a les hobres de la casa y ort del senyor, forn, molí, carneseria, almàsera y altres regalies, tans jornalls quants haurà menester lo senyor, per tanda, pagant per un home sinch dinés y per una bèstia set dinés per jornada.

33. Ítem, han acostumat y hara de nou prometen veremar les vinyes del senyor, llavar les gerres, tirar la verema, calsigar, trescolar, treure la brissa, llavar los trulls, donant lo senyor, a cada mula y home que tiraran la verema, mig almut de forment y quatre dinés, y a cascun dells que calsigaran, un parell de espardenyes de espart.

34. Ítem, han acostumat y ara de nou prometen fer present al senyor, per a les festes de Nadal, set parells de gallines y tres quarterons de mèll, dos càregues de carbó, set dozenes de margallons, y en les festes de Pasqua un cabrit, pagant lo senyor un real valencià.

35. Ítem, los que tenen cases en Lendenja han acostumat y hara prometen donar y fer present al senyor, cascun any en les festes de Nadall, dos gallines, una càregua de carbó, un quarteró de mèll y dos dozenes de margallons.

36. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per entre les dictes parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja de remetre, segons que ab lo present remet y perdona, totes les penes que són estades imposades, axí als jurats del any proppassat com del any present, per no haver donat les tandes y servisis que per part del senyor los fonch estat demanat, segons tenien y tenen obligació.

37. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dictes parts que los presents capítolls y cascú de aquells sien exequtoris, ab renunciació de propi fur y sumissió del for de qualsevol jutge elegidor per les parts dins lo present Regne de València, conforme lo estil y pràtica del notari rebedor de aquells.

Quibus quidem capitulis, lectis et publicatis per notarium infrascriptum, atque intelle<c>tis per nos, dictas partes, laudantes, aprobantes, facientes et firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promissa, per nos et sucessores nostros quo<s>cumque, pacto spetiali estipulacione solempni interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostram alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum nostrum eiusque santa Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris sponte et corporaliter tacta, omnia supra et infraescripta et in preincertis capitulis et eorum singulis singula singulariter et distincte⁶⁴ contenta, devita et enarrata, pactata, contenta, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquanque nostrum, partium predictarum, pertinent et expectat \pertinereque et espectare/ videntur, singula⁶⁵ suis singulis referendo, attendere efficaciter et complere, tenere et inviolabi<li>ter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et estipulata⁶⁶ sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nech nunquam aliquam⁶⁷ vel aliquos contravenire, pallam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata, stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit, aut contra premissa⁶⁸ venire presumpserit, pallam vel oculte, sichque preinserta capitula et eorum singula et in eis contenta infringentur et ad debitum et concordatum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, [stipuPatione solempni] interveniente absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, yntimacione, notificasione, requisi<ci>one et protestacione ultra penam perjurium, ipso facto, nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incidat et incurrat penam mille librarum monete regalium Valentie, de bonis partis nostrum inhobedientis et predicta non observantis exhigendorum et parti nostrum parenti et hobedienti et predicta observanti aplicandorum, dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, damno atque expensis et interesse, ratto semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nichilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta,⁶⁹ et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore maneat et firmitate, quequidem pena exigatur et exhigi possit tocies quoties⁷⁰ fuerit contrafactum. Renunciantes scienter omni exceptioni rei sich non geste, inhite, concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur, et doli, condicioni sive causa, et in factum accioni beneficiis iuri, et legi dicentibus quod qui factum promittit, prestando interesse liberatur, et omni aliqui iuri, foro, privilegio et consuetudini premissis obviantI. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac missionum⁷¹ et expensarum, si quas fieri contigerit, solucionem, satisfaccionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, dicte partes, et nostri, ad invicem <et> vicissim, per gubernatorem Regni Valentie vel alium quemcu<m>que judicem sibi eligendum, secularem tamen, in cuius foro, judicio et examine omnia predicta et infrascripta <et> in preinsertis⁷² capitulis et eorum singulis contenta, pactata, capitulata atque promissa, nos, dicte partes, et nostri, ad invicem et vicissim, adimplere, complere, tenere et observare promitimus, et teneamur ac si contractus ibi esset celeb<r>atus et solutio destinata, <in> cuius foro, districtui, cohertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, partes predicte, ad invicem <et> vicissim, et omnia bona et jura nostra et nostrorum submittimus, subponimus et astringimur nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa scientia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro:> «De jurisdiccione omnium judicum» dicenti judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quocomodo porrogata, vel ei consensus habitus ante littem contestatam, posse revocari, et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum, de⁷³ et pro premissis omnibus et singulis supradictis et infrascriptis et preinsertis capitulis et quolibet illorum contentis, stipulatis, pactatis atque promissis, venditio, executio⁷⁴ et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum, partium predictarum aut⁷⁵ alterius nostrum, mobilium et inmobilium, privileg<i>atorum, habitorum ubique et⁷⁶ habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestacione, legitima subastacione aut alia juris solempnitate, sed ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus,⁷⁷ et vim obtinere confesionis judicialiter et sententie difinitive in rem judicatam, transacte,⁷⁸ a qua ulterius apellare vel suplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat in hiis aliqua juris solempnitas, immo dicta pignora, execucio, vendicio et distraxio bonorum omnium⁷⁹ predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in execusionibus fiscalibus est fieri asuetum, et de condempnatione pene quarti, de qua retroclamum extittit subsecutum, omni judiciario ordine pretermisso, nech admitti possemus aliquas et quibusvis apellacionibus justis, frivolis et injustis et quibusvis recursibus et correctionibus, et juri eciam apellandi et recurrendi, et facultati <oblationis> bonorum accionis immobilium, bonis existentibus mobilibus, semoventibus et privilegiatis. Adicientes⁸⁰ nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et alteri nostrarum, partium predictarum, variare judicium, accionem⁸¹ et execucionem, tam in modo, forma, loco et examine <quam etiam in personis iudicum et conventorum. Renuntiantes foro et iuri dicentibus> quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos vel obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discussa et inventus⁸² <fuerit> non solvendo, et nichilominus <pacto> eodem estipulacione predicta roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis atendendis et complendis <et> a nobis et bonis nostris, ad invicem et vicissim, habendis, exigendis et recuperandis, aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit, nobis et nostris ad invicem et vicissim nostre omnimode voluntati solvere teneamur et reficere, super quibus dam<nis>, gravaminibus, sumptibus, interesse et expensis credatur solo simplici juramento partis nostrum, que damnum, interesse et expensas fecerit sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch et contra nobis, ad invicem et vicissim,⁸³ deferimus, et pro delato haberi volumus, quam juramenti dilacionem non possimus modo aliquo revocare. Renunc<i>antes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestatione<m> posse revocari et in eius prestacione partes presentes esse oportere. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiterque complendis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et ego dictus don Gaspar de Monpalau omnia et singula bona mea, et nos, omnes supradicti sindici, bona nostra et nostrorum et dicte universitatis et singularium ipsius, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, ubique habita et habenda. Renunciantes nos, dicti sindici, quantum ad hec beneficiis dividendarum et cedendarum accionum, novarum constitucionum, epistole divi Adriani et foro Valencie: «De principali prius conveniendo»; et nomine mulierum, certificati per notarium infrascriptum, de iuribus illarum et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani illi sponte renuntiamus, dotibusque et sponsaliciis illarum, et omni alii juri premissis obvianti, et privilegio victualium. Renunciantesque etiam remedio legis secunde et de rescindenda vendicione qua sub<v>enitur receptis enormissime sui ultra dimidiam partem justipretii. Et nomine minorum, beneficio minoris etatis⁸⁴ atque integrum resitucioni, et omni alii jurii contra predicta omnia disponenti quomodolibet. In quorum omnium fidem et testimonium volumus nos, dicte partes, per notarium infrascriptum duo pub<l>ica consimilia fieri instrumenta, unum alteri nostrum tradendum.

Quod est actum in loco de Chestalgar, die vicesimo quinto mensis marci<i> anno a Nativitate Domini m d nonagesimo.

Sig+num mei don Gaspar de Monpalau, predicti.

Sig+++++++++++++++++na nostrum, Joanis Bala, Franci<sci> Monferrig, Joanis Biota, Michelis Pintina, Joanis Zamar, hermano, Joanis Mitrig Boamir, Franci<s>ci Avena, Joannis Mitrig de les picaderes, Joannis Arduchet Porteta, Joannis Ubeit de la Escaleta et Joannis Sabba, predictorum, qui hec nominibus supradictis singula singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt venerabilis Franciscus Çaragoça, presbiter et rector dicti loci, et Joannis Mija, scutifer, in dicto loco repertus.

Sig+num meum, Pauli Galceran, auctoritatibus valentina et regia notarii pub<l>ici, qui predictis interfui eaque recepi et per alium scribere fecit, et cum suprapositis in septuagesima octava linea ubi supraponitur singula suis, et in nonagesima nona ubi supraponitur oblationis, et centesima undecima linea ubi supraponitur vigesimo, clausi et subsignavi.

16.

1590, juliol 13. Nules.

Gilabert de Centelles, senyor de la honor de Nules, pacta amb Joan Ballester, jurat de la vila de Mascarell sita dins dita honor, una concòrdia referida a l’obligació de cabrevar les cases i terres que tenen els veïns de dita localitat. Ambdues parts renuncien a tots els plets que tenien oberts i el senyor a exigir dita cabrevació, si bé aquest rep una compensació econòmica de 250 lliures.

Notari, Joan Agustí Liçana.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, C-167, D-24. Còpia feta a València el 25 de novembre de 1765 per Francesc Navarro i Madramany, arxiver general de l’arxiu reial de la Batlia de València i Reial Patrimoni, a partir d’una còpia inscrita en el llibre de registres de la cort del Justícia Civil de València amb data 19 d’abril de 1720.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die decimo tertio mensis julii anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagessimo.

In Dei nomine, amen. Pateat universis et sit notum quod nos, don Gilabertus de Centelles, olim don Cotaldus Centelles, dominus presentis villae et honoris de Nules et villae de Mascarell, et dominus directus domorum et terrarum dictae villae de Mascarell, ex una. Et Joannes Ballester, juratus in presenti anno dictae villae de Mascarell, et etiam tamquam sindicus et procurator praedicte villae de Mascarell et suis, pro ut de dicto sindicatu constat instrumento recepto per Bartholomeum Marti, notarium dictae villae de Nules, sub die duocedimo presentium mensis et anni, habens plenum posse ad infrascripta per agendum, ex altera parte. Attendentes et considerantes quod inter nos, dictas partes, sint non nullae quaestiones, pretentiones et controversiae tam ratione et causa caputbrevis quod per me, dictum don Cotaldum Centelles, facere intendebam de omnibus domibus et terris dictae villae et eius termini quam alias, et que inter nos, dictas partes, iam sunt suscitatae et de presenti tractantur, et super aliis quae ratione praedicta poterunt inter nos suscitare, et oriri respicientes dictum caputbreve, et etiam ratione sive causa comissis quae pro parte mea, dicti don Cotaldi Centelles, poterant fieri, intentari et apponere, tam ex defectu titulorum quam ratione cessationis solutionum et laudimiorum quam aliarum causarum quae ego, dictus don Cotaldus Centelles, possim pretendere contra vicinos et habitatores dictae villae. Et itta, desiderantes nos, dictae partes, pacem et tranquilitate<m> ac veram concordiam, et intervenire inter nos, dictarum partes, aliquas personas bone concientiae ac pacem et concordiam inter nos, dictas partes, desiderantes, fuit concordatum, tractatum et transactum presentem concordiam una pars alteri ad invicem et vicissim, per capitula infrascripta sequentia declaratoria:

1. E primerament és estat clos, avengut, transigit y concordat que lo dit Juan Ballester, en lo dit nom de la dita vila de Mascarell, haja de donar y pagar al dit molt il·lustre don Gilabert de Centelles, òlim don Cotaldo Centelles, realment y decomptants per a la fi del present mes de juliol, dos-centes y cinquanta liures reals de València per qualsevol dret que tinga o puga tenir contra los vehins y particulars de la dita vila de Mascarell, per causes y coses passades fins al dia de huy respectants a dita senyoria directa. Y que lo dit molt il·lustre don Gilabert, òlim don Cotaldo Centelles, haja de fer acte de remissió y perdó y pacte de ulterius aliquid non petendo en respecte de dits comissos, censos y luïsmes contra los señors útils y emphiteutes habitadors de ditta vila per qualsevols béns sitis censits que tinguen en la present vila de Mascarell y honor de Nules y térmens generals de aquella, restant de huy en avant la señoria directa que aquell té, en sa forsa y valor.

2. Íttem, és pactat, avengut y concordat que dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles haja de renunciar y de remetre, segons que ab lo present capítol renuncia y remet, tot e qualsevol dret que aquell tinga o puga tenir en qualsevol causa y rahó contra els vehins y habitadors de la present vila de Mascarell, en respecte de dits comissos, per rahons y causes passades fins al dia de huy, a tota utilitat y profit de dits particulars, en favor dels quals fa pacte de ulterius aliquid non petendo nec litigando, y vol que aquest acte y capítol sia allargat ab totes les clàusules, obligacions, promissions y renunciacions en semblants actes a posar acostumades.

3. Íttem, és estat pactat, transegit y concordat que la una part al altra haja de fer y faça, ad invicem et vicissim, renunciació y difinició recíproca y pacte de ulterius aliquid non petendo et non litigando en respecte de les sobredites coses y pretencions, segons que ab lo present capítol fan dita renunciació, difinició y pacte, ab totes les clàusules, renunciacions, obligacions y promissions en semblants actes a posar acostumades.

4. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los vehins e habitadors de la present vila de Mascarell hajen de cabrevar, les cases y terres que aquells possehixen en lo terme de la present vila de Mascarell y térmens generals de Nules, davant lo jutge delegat per dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles, ab les llimitacions y confrontacions de dites cases y terres, ab regoneixensa de la señoria directa que dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles té y los drets de aquella.

5. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat que los sobredits capítols sien executoris, ab totes les clàusules, obligacions, execucions a posar acostumades.

Quibus quidem capitulis, lectis et publicatis alta et inteligibili voce per notarium infrascriptum, nos, dictae partes, laudamus et aprobamus illa a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive. Et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, facere, habere, tenere ac praedicta omnia et singula in praeinsertis capitulis pactata, conventa et concordata atque promissa, attendere et efficaciter complere pro ut unicuique nostrum pertinet, expectat, et contra praedicta non venire nec venire facere nec consentire, palam vel oculte, aliqua ratione sive causa. Immo habere ratta, gratta, valida atque firma sub poena viginti solidorum dictae monetae dandorum etc., ratto pacto etc. Insuper, promitimus et juramus ad dominum Deum etc., quod non litigabimus neque impetrabimus sub dicta poena danda etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria largo modo etc., cum fori submissione etc., variatione juditii et cum renuntiatione omnis et cuiusvis appellationis per pactum etc. Et pro praedictis omnibus etc., obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura, videlicet ego dictus don Gilabertus Centelles, olim don Cotaldus Centelles, bona mea, et Joannes Ballester, bona mea, et dictae universitatis mobilia etc.

Quod est actum in dicta villa de Nules etc.

Testes huius rei sunt reverendus Hieronimus Mora, presbiter, et Alfonsius Delgado, in dicta villa repertI.

Praeincertum instrumentum, aliena manu scriptum, recepi ego Joannes Augustinus Liçana, notarius publicus presentis Regni Valentiae, et ideo appono meum solitum artis notarie sig+num.

17.

1593, setembre 22. Benicàssim.

Na Yolant de Casalduch i d’Assió, senyora de les baronies de Borriol, Benicàssim i Montornés, atorga nova carta de poblament per a aquests dos darrers llocs de Benicàssim i Montornés, en substitució de l’anterior carta de quatre anys abans.

Notari, Marc Arrufat.

A. Arx. Mun. Castelló, Protocol notarial de Marc Arrufat, any 1593, s. p.

Edicions:

a. Sánchez Gozalbo, A. «Carta puebla de Benicasim y Montornés», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, xix (1944), pp. 42-47.

b. Olucha Montins, F., «Colección de cartas pueblas. cxI. Carta de población de Benicasim y Montornes por la señora Violante de Casalduch...», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Lxii (1986), pp. 37-41.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 227.

TEXT

Die XXii mensis septembris anno a Nativitate Domini m d LXXXXIII.

In Dei nomine, amen etc. Lo il·lustre senyor mossèn Nicolau de Casalduch òlim mossèn Francés d’Asió, cavaller, així en son nom propri com encara en nom de procurador general de la il·lustríssima senyora dona Yolant Casalduch y de Assió, senyora de la vila y baronia de Borriol y dels lochs y baronies de Benicàsim y Montornés, construhits dins lo present Regne de València, segons que de dita procura consta ab acte rebut per lo discret en Joseph Berthomeu Bohil òlim Rodrigues, notari, a XV dies del mes de juliol del any M d LXXVIIII, de present atrobat en lo terme del dit loch de Benicàsi<m> y Montornés, dins la torre que té construhida y edificada en dit terme, de part una. Y los honorables Valero Vela, natural de Vilarluenguo, del regne de Aragó, Pedro Gomes, Joan Vallés, Fransés Sorita y Jaume Steler, naturals del loch de la Mata, aldea de Morella, Bernat Abril, menor, Pedro Franja, naturals del loch de la Riba de Aragó, Pere Maymó, natural de Miranbell de Aragó, Joan Carceller, del loch de la Todolella, del Regne de València, Berthomeu Martí, natural de Tronchó, del regne de Aragó, Nicolau de la Cueva, Joan de la Mata, naturals de Gargallo, loch de Aragó, Antoni Nadal, del loch de les Torres, del regne de Aragó, Antoni Capellades, Melchior Vaio y Domingo Scohín, habitadors de la vila de Castelló de la Plana, tots lauradors, de present atrobats en lo dit terme de Benicàsim y Montornés, dins la dita torre de dit senyor, tots juncts, unànimes y concorts y ningú de aquells en res no discrepants, de part altra, en e sobre la població que de present fan dites parts respectivament del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, fan y fermen la capitulació, pacte, avinença y concòrdia per los capítols inmediate següents declaradora:

[I]. E primerament, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts desuper nomenades, \ço és de la dita dona Yolant de Casalduch y Nicolau de Casalduch, son fill, senyors qui són de la dita baronia de Benicàsim y Montornés y térmens de aquells, y los que/ vénen a poblar lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, se hajen de avasalar com ab los presents capítols se avasallen per ells y per sos successors, y prestar los homenatjes com de present cascú per si presta en mà y poder del dit il·lustre senyor, en dits noms, y jurar, com de present juren y cascú per si jura a Nostre Senyor Deu Jesuchrist y al seus sants Quatre Evangelis, de ses mans dretes corporalment tocats, en mà e poder del dit il·lustre senyor, en dits noms, per ell y per sos successors quant a tota jurisdicció civil y criminal, mer y mixte imperi, ús y exercissi de aquelles, y tindran son domicili y capmajor en lo dit loch y baronia de Benicàsim y Montornés, y seran bons y fels vasalls als dits senyors y successors de aquells en la dita baronia, a pena de cinquanta lliures moneda reals de València de cascú de aquells si contrafaran exigidores y a dits senyors aplicadores. Y per dita rahó obligaren cascú per si, ses persona y béns, renunciant a son propri y a qualsevol privilegi, guiatje y exempció que ne tinguen y puguen tenir, sotsmetent-se a son examen y jurisdicció dels dits il·lustres senyors y de sos successors y officials.

[II]. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los desusdits vasalls que de present se avasallen en lo dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, prometen per ells y sos successors a dits il·lustres senyors y sos successors de aquells en dita baronia, paguar de tots los fruits que colliran en les terres del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés, de trenta barcelles, quatre a tot delme.

[III]. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells sien obligats a pagar a dits sen<y>ors y successors de aquells, en lo dia y festa del gloriós sant Joan Batiste del mes de juny, tres sous per cascuna casa que ne tindran y possehiran en lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, de cens, ab dret de fadiga y lohisme.

[IIII]. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors prometen y se obliguen, per si y per sos successors, així matex, pagar cascun any a dits senyors y successors de aquells una gallina per cada casa en lo dia y festa de la Nativitat de Nostre Sen<y>or Déu Jesuchrist, que vulgarment se diu present de Nadal.

[V]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, per ells y sos successors en lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, puixen fer y crear cascun any justícia, jurats, mustasaph, sequier, síndich y consellers en los dies y terminis que en les altres viles y lochs del present regne los acostumen de fer y crear, portant cascun any la elecció de dits justícia, jurats y mustasaph als dits senyors y successors de aquells en dita baronia, y los tals officials creats puguen exercir y exercixquen la jurisdicció cascú en sos officis en la forma e manera que los officials de la vila y baronia de Borriol usen en son offici e la exercixen.

[VI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits il·lustres sen<y>ors del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés donaran, com ab los presents capítols se obliguen a donar, als vasals del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés y successors de aquells, la redonda o lo bovalar, la fleca, la carniceria, la tenda, la peyta y sis anys de franquea de tots los drets a senyor pertanyents en lo dit loch y baronia y térmens de Benicàsim y Montornés, los quals sis anys hajen de córrer del dia que serà acabada de adobar la muralla y castell del dit loch de Benicàsim, la qual los dits senyors prometen adobar a ses pròpries despeses; y així matex los prometen donar una campana per a la sglésia de dit loch.

[VII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits il·lustres senyors hajen de adobar a ses pròpries despeses, com desús és dit, la muralla de dit lloch y fer les portes del portal y adobar la sglésia y portar la aygua del barranch de Falca davant lo portal de dit loch, totes les quals coses hajen de fer los dits senyors a ses pròpries despeses, y de allí havant los dits vasalls y pobladors prometen per si y per sos successors conservar-les, fer-les y adobar-les a ses pròpries despeses y de la dita universitat del dit loch.

[VIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors, dins dos anys de huy havant comptadors, cascú haja de fer y obrar una casa dins lo dit loch de Benicàsim.

[VIIII]. Ítem, és estat pactat, avengut, clos, fet y fermat entre dites parts que tostemps que lo molí fariner del dit loch y terme de Benicàsim no podrà moldre y hauran de anar dits pobladors a moldre fora del dit loch y terme de Benicàsim, los dits pobladors sien tenguts y obligats anar a moldre al molí fariner que los dits sen<y>ors tenen en lo terme de Castelló, y que lo dit moliner los haja de moldre encontinent en ser arribats.

[X]. Ítem, es pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, per ells y sos successors en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés, puguen fer cals, algeps, sendra, fusta, carbó per a sos usos propris y de ses cases tan solament, y no fer-ne mercaderia de la fusta ni del carbó de pi; emperò, puguen fer carbó de rabaça així per a vendre, hi·l puguen carregar per mar y per terra, y així matex la sendra. Y dits senyors donen licència a dits pobladors y sos successors de fer alguna càrrega de carbó de pi limitadament, portant-les ell matex a vendre a Castelló y no en altra part; y no puguen tallar garrofera ni olivera sinó escombrar-les y dexar una via en cascuna, y del que escombraran ne puguen fer sendra y carbó.

[XI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y sos successors en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés, puguen embarcar la sendra que faran y lo carbó de rabaça y lo vi y garrofes que colliran en lo dit terme de Benicàssim y Montornés, sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors, exceptant tostemps que no puguen fer carbó de pi ni embarcar-lo, ni fusta ni ningun gènero de llenya ni embarcar-la, y puguen desembarcar qualsevol altres mercaderies que portaran de altres parts sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors.

[XII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors y los successors de aquells puguen tenir en dit loch y terme de Benicàsim y Montornés bestiars, així grosos com menuts, y pasturar aquells en lo dit terme de Benicàsim y Montornés y en los altres térmens que lo dit loch de Benicàssim y Montornés y vehins y habitadors de aquells tenen ampriu, pagant als dits senyors y successors de aquells en dita baronia lo dret de carnatje e altres drets que los bestiars acostumen de pagar als senyors.

[XIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tot lo terme de Benicàsim y Montornés y les terres de aquells térmens, exceptades les que estan establides als de Castelló de la Plana, que paguen peyta de aquelles, sia repartit en cent jovades d’esta manera: la marjal en cent parts, les terres per a vinyes en cent parts, les terres per a pa prop del castell y loch, en cent parts, de tal manera que cada vehí del loch tinga una part de les cent de la marjal, altra part de les terres per a vinyes y altra part de les terres de pa. Y cascun vehí, per rahó de dita centena part que possehirà, pague y haja de pagar a dits senyors y sos successors en dita baronia, cascun any, trenta sous de cens ab dret de fadiga y llohisme, pagadors cascun any en la festa de Nostra Sen<y>ora de agost.

[XIIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tota hora y quant algun vehí y habitador del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés voldrà alguna centena part de les dites terres, per a si o per algun fill de aquell que volgués casar, los dits senyors que huy són y per temps seran la li hajen de donar, ab què pague al dit senyor altres trenta sous de cens ab dret de fadiga e llohisme, de la matexa manera que en les altres.

[XV]. Ítem, és pactat, avengut e concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que qualsevol dels dits vehins del dit loch y terme de Benicàsim y Montornés puga casar en los térmens de dita baronia tota manera de caça e perdius, conills y llebres. Y pexcar en la mar de dita baronia qualsevol manera de pexca, exceptat que no puguen fer almadraves com lo dit il·lustre senyor les se reserva per a si y per a sos successors en dita baronia.

[XVI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit il·lustre senyor⁸⁵no sien tengut ni obligat a fer obra alguna en lo castell de dita baronia, ni en les muralles ni església de dit lloch de Benicàsim, ni les sèquies de la font ni de la marjal, ni posar mà ni comensar dites obres, fins que ab tot effecte los sobredits vasalls se hajen havasallat ab lo dit senyor y hajen vengut al dit loch de Benicàsim per a habitar en aquell ab ses mullers, fills y família.

[XVII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que si alguns de dits vasalls en lo any present posaran les terres en punt de sembrar aquelles, lo dit senyor promet y se obliga a prestar-los lo forment que hauran menester per a sembrar aquelles, lo qual forment lo hajen de tornar bo, net y rebedor al temps de la collita següent.

[XVIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit senyor, a ses pròpries despeses, haja de fer una sèquia que travese tota la marjal del dit loch de Benicàsim, la qual discórrega y fasa cap fins a la mar. [XVIIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites

parts que la universitat del dit loch de Benicàssim sia obligada y prenga a son càrrech de cobrar y col·lectar, de tots los vehins y habitadors del dit loch de Benicàsim que ara se avasallen y per temps seran, los trenta sous que cascú de aquells té y tindrà obligació de pagar y respondre de cens, ab fadiga y llohisme, per rahó de les terres que tindran, y pagar al dit senyor totes les dites quantitats en lo termini damunt senyalat, de tal manera que lo dit senyor y sos successors en dita baronia no tinguen que demanar dites quantitats a dits vasalls sinó a la universitat.

[XX]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits senyors y successors de aquells se reserven en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercisci de aquelles en lo dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, de tal manera que los pobladors y successors de aquells en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés no puguen tenir més jurisdicció de la que tenen los crestians vells en la vila y baronia de Borriol y los vasals de la baronia de la Serra d’en Galceran.

[XXI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits senyors de dit loch y terme de Benicàsim y Montornés se reserven, per a si y per a sos successors, totes les herbes y herbatges del lloch y terme de Benicàssim y Montornés, l’ostal, la taverna, lo molí fariner y lo molí olier, lo forn de coure pa.

[XXII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tots los vehins y habitadors, stadans y barranis y adventisos de qualsevol part que vindran al dit loch de Benicàsim y térmens de Montornés, per mar y per terra, de qualsevol manera, gènero o espècie de pex que trauran y mataran en les platjes y mar de Benicàsim y Montornés, sien tenguts y obligats de pagar als dits senyors de Benicàsim y Montornés y térmens de aquells, y als successors de aquells, hun sou per cada vint sous que vendran de dits pexos, ço és, sis dinés lo comprador y sis dinés lo venedor, de cisa e imposició.

[XXIII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit il·lustre senyor ni successors de aquell no puguen tenir dret de lohisme ni fadiga sinó en cas de venda, y que en tal cas lo llohisme sia de huyt dinés per lliura de dinés.

[XXIIII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells puguen fer en los dits térmens de Benicàssim y Montornés cals, algeps, [sendra?] així per a sos obs com per a vendre en dit loch y térmens y allà a hon ben vist los serà, així per mar com per terra.

[XXV]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tot lo vi y garrofes y altres qualsevol fruyts que·s colliran en lo dit lloch de Benicàssim y son terme y terme de Montornés, los dits vasalls y sos successors los puguen vendre en dit loch de Benicàssim y son terme y terme de Montornés y hon ben vist lo serà, hi es puguen embarcar y portar-los hon ben vist los serà.

[XXVI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que de tots los desusdits capítols se puxen fer hun instrument o molts, y de cascú de aquells allargadors segons lo stil y pràtica del notari rebedor de aquells, sots les penes davall specificadores.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, partes predictas, auditis et intellectis et diligenter perspectis, promitimus nos, dicte partes, ad invicem et vicissim, predicta capitula et omnia et singula in eisdem contenta adimplere et ad debitum finem et effectum perducere et contra predicta et eorum singula non venire nech aliquem venire face<re> seu permitere per nos et successores nostros ullo unquam tempore, palam vel oculte, sub pena duorum mille ducatorum auri pro pena et nomine pene, per partem inobedientem parti parenti et obedienti et complendi dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, rato pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum fiat executoria large cum fori submissione, judicii variacione et renunciatione etc. Et cum clausulis juratis non litigandi nech impetrandi etc., sub dicta pena etc., rato pacto etc. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiterque complendis obligamus una pars nostrum alteri ut altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et iura nostra et successorum nostrorum mobilia etc.

Quod est actum in termino de Benicasim et Montornes, intus turrim dicti domini dicti loci et termini de Benicasim et Montornes etc.

Testes honorabiles Alfonsus de Castro et Dominicus Gironella, escutifer dicti domini dicti loci, in dicta turre reperti.

18.

1600, octubre 16. Madrid.

Anna de Portugal, princessa de Mèlito i senyora de Monòver i Sollana, atorga poders a Carles Joan de Torres, alcait del Real de València, per a repartir les terres i poblar el terme de Trullàs, una partida rural del actual terme de Sollana. No consta que posteriorment hi hagués carta de poblament com a tal, però hem inclòs el document per haver estat catalogat al seu moment per M. Gual.

Notari, Joan de la Cotera, de Madrid.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1601, llibre 4, mà 34, ff. 19r-20v (numeració moderna).

Còpia d’aquest any 1601 en la cort del Justícia Civil de València.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 230.

TEXT

Sepan quantos esta pública scriptura de poder vieren como yo, donya Anna de Portugal y Borja, princesa de Mélito, duquesa de Pastrana y Francavila, y senyora de las villas de Monóbar y Sollana, en el reyno de Valencia, y del término y torre de Trullás, otorgo por esta carta que doy mi poder cumplido y bastante, según es necessario y le puedo dar, y en tal casso se requiere, al señor don Carlos Joan de Torres, alcalde del Real de Valencia, para que por mí y en mi nombre, y como yo misma, pueda admitir y admita a todos e qualesquier personas que quisieren venir y entrar ha poblar en el dicho término de Trullás, y darles y senyalarles lugares y parte en donde puedan hacer casas y habitaciones, y tierras y heredades en que tengan sus labores y labranzas, con los stablecimientos, órdenes y traças, excensiones y libertades, preheminencias, y condiciones y gravámenes que le paresiere y quisiere, conforme a las leyes del dicho reyno de Valencia, sobre lo qual haga y otorgue qualesquier consiertos y asientos, y los contratos que quisiere y viere ser necessarios, que como lo hiziere y ordenare, yo, desde luego lo hago, loho, aprobo y ratifico, y me obligo y prometo de lo guardar, haber por firme y cumplir, de la misma manera que si conmigo se tratara y consertara, e yo lo hiciera y otorgara, y este poder le doy y concedo, sus incidencias y dependencias, annexidades y connexidades, y con libre y general administración, en firmesa de lo qual lo otorgué ante el scrivano público e testigos.

Que es fecha y otorgada en la villa de Madrid, a diez y seis días del mes de octubre de mil y seiscientos anyos, siendo presentes por testigos Joan de Alcásar y Melchior de Useda, y don Francisco de Acebes, estantes de Madrid, y la señora otorgante, que doy fe que conosco, la firmó de su nombre, la princesa de Mélito, duquesa de Pastrana.

Pasó ante mí, Joan de la Cotera, e yo, Joan de la Cotera, scrivano de Su Magestad y del número de Madrid, fui presente y lo signé en testimonio de verdad.

(+) Joan de la Cotera.

Yo, Agustín Villanueba, del Consejo del rey nuestro señor y su secretario, certifico y doy fe que Joan de la Cotera, de quien la presente scriptura de poder está signada y firmada, es escrivano público del rey nuestro señor, fiel y legal, y que a las cartas y scripturas por él desta manera signadas y firmadas, se les ha de dar y da entera fe y crédito, en juhicio y fuera d’él, en testimonio de lo qual hize la presente, firmada de mi mano y sellada con el sello secreto de Su Magestad, que está en mi poder.

En Madrid, a XXIII de noviembre de mil seiscientos.

Agustín Villanueva (signat).

19.

1603, març 31. Benicalaf (actual terme de Benavites).

Jeroni Sarsola, generòs, juntament amb el cavaller Felip Tallada, procuradors de la mare del primer, na Maria de Barrionuevo i de Sarsola, senyora del lloc de Benicalaf, pacta una concordia amb els veïns d’aquesta localitat de la vall de Segó amb especial referència a la possessió i gestió dels monopolis senyorials, l’ús del forn, els drets sobre les aigües sobrants dels veïns, així com sobre els ornaments de l’església i la creació d’un benefici en ella. Amb motiu de l’acord ambdues parts renuncien als plets judicials que tenien oberts.

Notari, Francesc Miquel Bonet.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1701, llibre 3, mà 31, ff. 15r-21r. Còpia de 1701 feta per Gaspar Serra, notari de València, qui custodiava els protocols de dit notari difunt.

Edicions:

Inèdita

TEXT

Die XXXi mensis martii anno a Nativitate Domini M DC tertio.

In Dei nomine etc. Nos Hieronymus Carçola, generosus, civitatis Valentiae habitator, de presenti in loco de Benicalaf in Saguntina valle constructo repertus, tam nomine meo proprio quam etiam ut et tamquam procurator don Philippi Tallada, militis, juris utriusque ac regii concilii doctoris casatoris, incapacitate domnae Mariae de Barrionuevo et de Carçola, matris meae, dominae dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta mea procuratione constat publico procurationis instrumento per Franciscum Vaciero, notarium, sub die undecimo mensis februarii anni millesimi quingentesimi nonagesimi primi recepto, habens plenum posse ad infrascripta peragendi dictis nominibus, ex una parte. Et Joannes Ferris, justicia in anno presenti iam dicti loci de Benicalaf, Joannes Esquerdo, juratus eiusdem loci, Garcia Hernandez, conciliarius, Didacus Serrano, Joannes Pons, Franciscus Hernandez, Hieronuymus Taher, Joannes Puig, Petrus Grau, Michael Chapada, Didacus Hernandez, Joannes Gasch alias Esquierdo, Joannes Llargo, Petrus Boxi, Bernardus Xaix, Sebastianus Hernandez et Joannes Escovar, omnes vicini et habitatores predicti loci de Benicalaf, convocati et congregati de mandato dictorum justitie et jurati in domo et habitatione predicti Joannis Pons, ubi iam alias universitas prefixi loci ad concilium generale tenendum et celebrandum solitum est convocari et congregari, pro ut apparet de dicta convocatione cum relatione facta verbo notario ac testibus infrascriptis per Augustinum Davos, cu<s>todem ac nuntium eiusdem loci, qui relationem fecit se convocase nos supradictos ad dictum concilium generale tenendum praesenti die et hora. Asserentes et affirmantes in praesenti congregatione, loco, concilio et generali coloquio esse maiorem et saniorem⁸⁶ partem omnium vicinorum ac habitatorum iam dicti ac presentis loci, cum juramento per nos prestito ad dominum Deum etc., in manu et posse notarii infrascripti, habiles, idonei et suficientes ad concilium generale tenendum et celebrandum et ad infranscripta et alia peragenda facienda et firmanda, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, nomine dictae universitatis iam dicti loci de Benicalaf quam representamus et nominibus nostris propriis, ex altera parte. Gratis et scienter cum hoc presenti publico instrumento etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus, acceptantibus et nostris, quod in et super negotiis infrascriptis fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, facta, inhita, conventa, pactata, capitulata et concordata capitula thenoris sequentis:

I. E primerament és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que ab lo present capítol renuncia, a la ferma de dret que tenen posada en la Real Audiència sub auditione del doctor del Real Concell micer Sent Joan de Aguirre, de la posesió de la almàcera del oli, carneceria, bovalar eo herbatje del terme del dit lloch, tenda y fleca, y les demés regalies de dit lloch, reservant-se per obs de dita universitat y als seus succesors lo forn de dit lloch, cancelant y annulant, segons que ab lo present capítol cancel·len y annul·len, tots los actes de fermances que la una part y la altra per dita rahó havien donat y prestat.

II. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que la dita universitat del dit lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que ab lo present capítol renúncia, a tot y qualsevol dret que per rahó de haver obrat y redificat los dits almàcera de oli, tenda, fleca, carneceria y hostal del dit lloch pogués pretendre per temps algú, per qualsevol causa, via, manera e rahó en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms respectivament, reservant-se segons que ab lo present capítol se reserven per obs y necesitats de la dita universitat, lo dit forn del dit lloch, cum hoc que de aquell tan solament sien obligats a pagar cascun any al dit Gerony Carçola, en dits noms y a sos succesors, cinch sous de ànnuo cens ab fadiga e lluïsme. Et etiam, li sien tenguts y obligats e li hajen de donar, segons que ab lo present capítol se obliguen de donar-li cascun any, dos gallines lo dia y festa de Nadal, renunciant segons que ab lo present capítol renuncien en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms, a tot y qualsevol dret que els pertanyga o pertànyer puixa e dega, ara o en lo esdevenidor, en dites almàcera, carniceria y altres regalies per rahó de haver reedificat y obrat aquelles la dita universitat.

III. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que lo dit Gerony Carçola, en son nom propi, se haja de obligar, segons que ab lo present capítol se obliga y se adosa, a pagar y lluhir y quitar en son cas y lloch lo censal de proprietat de cent sexanta lliures moneda reals de València, salvo just conte o allò que és que dita universitat fa y respon a Joseph Gascó, notari, habitador de València, o a qui és senyor huy de dit censal, lo qual la dita universitat del dit lloch se carregà per obs de redificar los dits forn, almàcera y carneceria. Y en lo entretant promet cascun any pagar la ànnua penció del dit censal en son degut termini, y servar y guardar indempne a la dita universitat y béns de aquella per dita rahó ans del dany, en lo dany y aprés del dany.

IIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que si cas serà que lo dit Gerony Carçola, eo los seus per temps, algú volrrà o volrran mudar lo dit forn per estar aquell en la plaça del dit lloch y ésser lloch indecent per a les dones quant van al forn, y posar y edificar aquell en altra part, en tal cas ho puixa fer e faça a ses pròpries despeses y gastos y no de la dita universitat, restant lo siti e pati e casa del dit forn propri del dit Gerony Carçola, en dits noms, o dels seus.

V. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que si cas serà que per temps algú los fills y hereus del dit Gerony Carçola, o qui serà senyor del dit e present lloch de Benicalaf, no·s volrran o no volrà tenir a la present capitulació y concòrdia y per dites causes y rahons mourà o mouran plet y litigi a la dita universitat, que en tal cas nunch pro tunch lo dit Gerony Carçola promet en son nom propi, y se obliga ab lo present capítol, a fer valer y tenir la present capitulació y concòrdia y de pagar tots los gastos y mesions que a la dita universitat se li causaran y per dita rahó tindrà y sostindrà.

VI. íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que lo dit Gerony Carçola, en dits noms y los seus succesors, sien franchs de pagar puja de coure lo pa en lo dit forn del dit e present lloch de Benicalaf, segons que ab lo present capítol la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf promet al dit Gerony Carçola, en dits noms, y als seus succesors, de fer-los franchs de dita puja de coure lo pa en dit forn de dit e present lloch.

VII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que lo dit Gerony Carçola, ni los senyor o senyors qui seran del dit e present lloch de Benicalaf, no puixa fer ne facen ne puixen obrar altre forn sinó lo que y à en dit lloch e universitat huy, per qualsevol causa, via, manera y rahó, cogitada ni incogitada, de manera que no n’i puixa haver sinó un forn per a els vehins y habitadors del dit e present lloch si no serà fins en número de cent vehins que y haja en dit lloch, si ya no és que dit senyor volgués fer un fornet en sa casa de pastiser que no tinga més de quatre pams.

VIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que ninguna de dites parts sia usat ni puixa vendre ni vena ninguna olla de aygua a ningun foraster de ningun poble que sia de la present vall de Segó ni de altra part, ni donar-la graciosament a pare ni mare ni parent ni germà ni altre amich algú, sots pena que qui lo contrari farà, açò entès y declarat que sia dita aygua del territori del dit e present lloch de Benicalaf, dita del realench per altre nom, ço és, si lo contrari farà lo dit Gerony Carçola o lo senyor qui serà de dit lloch, encórrega en pena de cinquanta lliures, y lo vasall en pena de sexanta sous tantes quantes vegades se contendrà y esdevendrà, y en refer y tornar la aygua de hon era, ço és, de la terra hon era procehida, així la aygua que huy tenen y poseheixen los vehins y habitadors del dit lloch com la que adquiriran de huy en avant per qualsevol títol, causa, via, manera e rahó, ni les sobres de les tandes dels mesos ni escorrins ne recoixa nec alias, ans la vena a vehí del dit lloch quant no la haja menester.

VIIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que tots los vehins e habitadors del dit e present lloch de Benicalaf tinguen obligació, segons que ab lo present capítol se obliguen, en anar a coure lo pa en lo forn del dit lloch de Benicalaff. E si lo contrari farà qualsevol vehí y habitador del dit lloch, encórrega ipso facto en pena de sexanta sous, partidors ço és la mitat al senyor del dit lloch y la altra mitat a la universitat de aquell.

X. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que de present ab lo present capítol renúncia, a tot y qualsevol dret en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms, així pactional com àlias que li pertanyga e pertànyer puixa e dega, ara o en lo esdevenidor, per qualsevol títol, causa, via, manera y rahó, en lo benifet instituhit e fundat en la església parroquial del present lloch de Benicalaf, sots invocació del gloriós sent Jaume, per Belenguer Clavell quondam, cum hoc, que si per temps algú algun fill del dit lloch de Benicalaf volgués ésser prebere, que en tal cas haja de presentar al tal lo dit benifet y no altre foraster algú, lo qual sia preferit en tot y per tot en la posesió de dit benifet.

XI. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que los hornaments que huy estan acomanats en la yglésia del lloch de Benifayró o en altra qualsevol part, la dita universitat és contenta y li plau que sien lliurats y entregats en mans y poder del dit Geroni Carçola, e que aquells hajen de servir y serveixquen per a la dita església del present lloch de Benicalaf per a la celebració dels officis divins que en aquella es celebraran; e que lo dit Gerony Carçola, en dits noms, no puixa servir-se de dits ornaments per a son oratori aut alias, ni aquells puixen ésser prestats per ninguna de les dites parts ni trets fora de la dita església. E per a el plet y litigi que per rahó dels dits ornaments se porta e tracta en lo officialat de València entre parts de la dita universitat, de una, y lo senyor de dit lloch de Benifayró, rector del dit lloch e jurats de aquell de part altra, ab lo present capítol revoquen qualsevols procuradors absque nota et famiae de aquells fets fins la present jornada de huy, et de novo, ab lo present capítol, fan síndich y procurador de la dita universitat al dit Gerony Carçola, present, per a dita rahó de fer dita demanda de dits ornaments y de totes qualsevol altres coses tocants y esguardants a la dita església de dit lloch. Ab què de tot lo que se’n traurà y adquirirà servixca per obs de ornaments de dita església y edifici de aquella, e que lo palauet que huy està en la plaça del dit e present lloch de Benicalaf haja de servir y servixca per a examplar dita església.

XII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf, y tots los vehins y habitadors de aquella de present, ab lo present capítol se obliguen y prometen de moldre les olives que tenen, així en los olivàs situats e posats en lo terme del dit lloch com fora de aquell, en la almàcera del oli del dit e present lloch. E si lo contrari farà qualsevol vehí y habitador de dit lloch, encórrega en pena de sexanta sous tantes quantes vegades contrafarà al present capítol, aplicadors a la senyora del dit lloch e a sos succesors y senyors que seran del dit lloch de Benicalaff.

XIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que los presents capítols y cascú de aquells, juxta lo sèrie y tenor de aquells y de cascú de aquells, sien executoris ab sumició y renunciació de propi for, variació de juhí y altres clàusules en la clàusula executòria posar acostumades. Y que de aquells y de cascú de aquells, juxta lo sèrie y tenor de cascú de aquells, se’n puixen fer e facen tantes cartes e instruments públichs en mà e poder del notari davall escrit com mà e poder de qualsevol notari, ab totes les clàusules que en semblants actes se requereixen y segons lo estil y pràtica del notari o notaris rebedors de aquells posar acostumades, a instància e requesta de qualsevols de les dites parts.

XIIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la part que contravindrà a la present capitulació y concòrdia encórrega en pena de mil lliures de la dita moneda reals de València, pagadores la part inobedient a la part obedient y no contravenint ni menys contradient a la present capitulació y concòrdia y tot lo en aquella contengut, ab la clàusula executòria large etc.

Quibus quidem capitulis per notarium infrascriptum alta et inteligibili voce lectis et publicatis nos, dicte partes, laudamus et aprobamus, dictis nominibus, illa a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive, et promitimus previs nominibus respective una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, presentibus acceptantibus, et nostris successoribus, predicta omnia et singula in preincertis capitulis contenta facere, insegui, atendere et complere sic et pro ut unicuique parti nostrum pertinent et spectant, sub pena mille librarum monete regalium Valentie per partem non parentem parti parenti et obedienti dandarum et solvendarum, rato pacto etc. Insuper promitimus et juramus ad dominum Deum etc., quod non litigabimus neque impetrabimus sub dicta pena danda etc., rato pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria largo modo etc., cum fori submisione etc., variatione juditii etc., et cum renuntiatione omni et cuiusvis appelationis etc., per pactum etc. Et pro predictis etc., obligamus iam dictis nominibus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra, dictis nominibus seu dicte universitatis, iam dicti ac presenti loci de Benicalaf mobilia etc. Et nomine ac vice mulierum iam dicte universitatis quam nos dicti vicini iam dicti loci de Benicalaf representamus, certificati de juribus ipsarum, sponte renuntiamus benefitiis senatusconsulti Velleyani, dotibusque et sponsalitiis ipsarum et juribus hipotecarum illarum, et omni alii etc. Et nomine ac vice minorum iam dicti universitatis, certiores facti de juribus ipsorum, sponte renuntiamus benefitio minoris etatis et in integrum restitutionis et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Benicalaf etc.

Testes huius rei sunt Petrus Ludovicus Lardiez, notarius, villae Almenarae habitator, Franciscus Borreda, Salvator Xafrau, loci de Senta Coloma vicini et habitatores, et Bernardus Salvator Xafrau, noviter conversi, loci de Benifayro vicinus et habitatores, de presenti in dicto loco de Benicalaf reperti.

20.

1603, setembre 9. Ermita de Santa Àgueda (Benicàssim).

Yolant de Casalduch i d’Assió, senyora de les baronies de Benicassim, Montornés i la Pobla Tornesa, atenent la continuada despoblació de dits llocs de Benicàssim i Montornés, atorga nova carta de poblament per a dits dos llocs. A més detalla el nom i origen de tots i cadascun dels nous quaranta pobladors cristians i en dóna instruccions perquè s’emmuralle la vila.

Notari, Joan Jeroni Folch.

A. Arx. Mun. de Castelló, Protocol notarial de Joan Jeroni Folch, any 1603, s. p. Document original.

Edicions:

a. Sánchez Gozalbo, A, «Colección de cartas pueblas. LXVI. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en la ermita de Santa Águeda, término de Benicásim, a 9 de septiembre de 1603», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, xix (1944), pp. 42-47.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 231.

TEXT

Die vIII mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC III.

In Dei omnipotentis nomine, sacratissime virginis matris \eius/ Marie ac sante Agate, amen. Cunctis⁸⁷ pateat evidenter adque sit notum quod nos, domna Hiolans de Casalduch et de Assio, vidua relicta ac Bernardo Ludovico de Assio, quondam milite, dominaque baroniarum de Benicasim et Montornes et de la Pobla, civitatis Valencie vicina et habitatrix pro nunch vero ad infrascripta peragenda et firmanda personaliter reperta in domo sive hermita beate Agate, constructa in termino de Benicasim et Montornes, attendens et sciens dictam meam baroniam de Benicasim et Montornes a multis retrolapsis annis depopulatam fuisse eiusque terminum usque adeo esse incultum, ut nulli fructus ex ipso persipiamus cum hautem decrecie\ri/mus, in presentiarum predictam villam de Benicasim noviter populare intendentesque populacioni dicte mee baronie, et suplicacionibus non nullorum qui in dicta mea baronia de Benicasim populare desiderant annuentes, ex mee certa sciencia adque gratis, ad onorem omnipotentis Dey eiusque inmaculate sacratissime genetricis virginis Marie, cuius festivitatem ac nativitatem singulis annis ac in perpetuum in ecclesia parrochiali dicte mee ville celebrare volumus atque mandamus, tenore presentis publici instrumenti suo robore perpetuo valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, \per nos et successores nostros quoscumque/ damus, consedimus ac tradimus ad populandum dictam meam villam ac baroniam de Benicasim et de Montornes et eius terminum vobis, Joanni Guerau, notario, Francisco Guerau, eius filio, Gaspari Conill, \mercatori/, Petro Mateu, Michaeli Bou, Jacobo Montull, Michaelli Benet, Joanni Ebri, Michaelli Godes, Grizostomo Munyos, Hieronimo Boix, Juanni Ripolles, agricultoribus, Antonio Boix, sartori, Gaspari Marti, Jacobo Ximeno, agricolis ville Covarum oriundis, \Hieronymo Balaguer, mercatori/, Jacobo Verge, Bartolomeo Verge, Antonio Pla, Grabielli Pla, Niquolao Llazer, Baltazari Verge, Andree Boix, Petro Valles, Blazio Verge, Joanni Boix, Niquolao Boix, Francisco Valles, \agricultoribus/ ville de La Jana oriundis, Petro Cifre, Joanni Ferrer, Joanni Calduch, Bartolomeo Steller, Francisco Montull, Francisco Ripoll, agricultoribus ville de la Salzadella oriundis, Gaspari Balaguer, Martino Requena, Baltazari Folch, agricolis, loci de la Torreblanca oriundis, Michaelli Falco, Bartolorneo Girona, Petro Valls, Petro Aiguavives, agricultoribus, loci de Vilanova oriundis, Joanni Esteller, Joanni Beltran, Petro Carreres, ville de Sent Mateu habitatoribus; Joanni Camanyes, \agricole/, loci de Vilafranca oriundo; Joanni Segarra, filio Grabiellis, agricole, ville de Albocaser oriundo; Jacobo Climent, Joanni Marin, Petro Falco, agricolis, ville de L’Angrazola oriundis; Petro Moliner, agricole loci de les Useres oriundo; Joanni Branchat, ville operario, Babtiste Branchat, agricole, ville de Benasal habitatoribus; Paulo Lleo, agricole ville Castillionis oriundo; et Francisco Horts, mercatori, \Valencie oriundo/, presentibus et acceptantibus, et Josepho Orfanell, civi, Petro Montaragull, Joanni Boix, filio Cosme Boix, dicte ville de La Jana oriundis, Jacobo Munyos, mercatori, dicte ville de Les Coves oriundo; [en blanc] Ripolles, dicte ville de la Salzadella oriundo, et Augustino Ripoll, agricole, dicti loci de Vilanova oriundo, licet absentibus tamquam presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et auctentica persona pro vobis et homnibus illis quorum interest, intererit aut interesse potest vel potere comodolibet in futurum stipulante et legitime recipiente, et aliis vicinis et habitatoribus ac successoribus vestris in perpetuum. Que dicta mea villa ac baronia de Benicasim et de Montornes, sita et posita est in presenti Regno Valentie, versus orientem confrontaturque et contigua est cum termino ville Orpesie, cum termino ville Cabanarum, cum termino mee Popule, cum termino de Borriol ac cum termino ville Castillionis et cum marI. Presentem autem populacionem vobis et vestris facimus cum pactis, condicionibus, retencionibus et capitulis inferius dicendis et non sine eis, aliter nec alias:

I. Et primo, que los vehins que vénen a poblar lo terme de Benicasi y Montornés ajen de ser quaranta y hi ajen de avasallar y prestar homenatges en poder\nostre/,⁸⁸ per ells y sos successors, quant a tota jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ús y exercissi de aquella. Y que tindran son domicil·li y capmajor en la dita baronia per temps de deu anys y seran bons y fels vasalls a nós⁸⁹e successors nostres sots pena de trenta lliures aplicadores a la dita senyora, si ja no fos que per algun just impediment de malaltia,⁹⁰ que en tal cas puguen mudar son domissili y cabmajor sens pena ninguna, y que agen de demanar llicènsia a la dita senyora y als jurats de dita vila, dins los quals deu anys no puixen vendre cases ni heretats sens llicènsia de dita senyora.

[II]. Íttem, que tots los dits vasalls y successors \de aquells/ agen de pagar\a nós/⁹¹ y successors en dita baronia, de tots los fruits que colliran, de trenta-set, quatre, a tot delme.

[III]. Íttem, que dits pobladors y sos successors en dita baronia, cascun any a Pasqua de Resurrecció, agen de donar a nós y successors en dita baronia quatre cabrits, y a festes de Nadal dotze gallines, en la ciutat de València si dita senyora estarà en ella o sos successors, y si·starà en Castelló, la Pobla, Borriol, la Çerra o Benicasi, que·ls hi donen allí.

[IIII]. Íttem, cada casa que criarà porcelles, ara sien moltes o poques, y de una cria o moltes que faran dins un any, que ne agen de pagar una de tres semmanes; y així mateix agen de pagar un pollastre, asò en dita vila.

[V]. Íttem, que dits pobladors y sos successors puixen crear cascun any justícia, jurats, mustasaf, síndich e consellers en los terminis que se acostuma crear en les altres viles⁹²del present regne, portant cascun any la elecció a la dita senyora o successors de aquella si estarà en Castelló, Borriol, la Cerra o Benicasi; y si no estarà \en dites viles/, que la agen de donar al bal·le cinch o sis dies enans, per a què aquell la puga \enviar a nós y nostres successors, y que dits officials puguen exercir/ sa juredicció cada hu, y que lo bal·le aja de ser hu de dits pobladors.

[VI]. Íttem, que la dita senyora, per si y per sos successors, donarà als vasalls y sos successors la redonda, lo bovalar, la fleca, la carnesseria, y la peita y sis anys de franqueza de la mitat del delme de grans y ganados, y l’altra mitat reben dits pobladors y se la retinguen los dits sis anys per a adobar y obrar la murada, la yglésia y fer tres portes al castell de dita vila⁹³y al portal lo que agen de fer, de continent feta dita població, y de allí avant conservar-o a ses despeses pròpries; y si no bastarà la mitat del delme dels dits sis anys per a adobar la muralla, església y portes sobredites, que·s puguen retenir dit mig delme fins tant estiga acabat de adobar.

[VII]. Íttem, la senyora los promet donar una campana per a la sglésia.

[VIII]. Íttem, que dits pobladors agen de obrar cascú de aquells una casa dins la vila de Benicasi, a son contento.

[VIIII]. Íttem, que dits pobladors y successors puguen fer en dit terme cals, algeps, sendra, fusta y carbó per a sos usos propris y per a vendre, exeptant lo carbó de pi y fusta; que puguen traure per mar y per terra dites coses, lo vi y garrofes de dit terme, exeptades la fusta y carbó de pi si no serà los pins dels plans, que estos los poden tallar y fer carbó y portar-lo a hon voldran per mar o per terra, y que no puguen tallar garrofera ne olivera ni ullastre sinó serà netejar-les dexant una guia.

[X]. Íttem, dóna a dits pobladors y sos successors los pinars que y à del barranch de Falca a les Agulles y recons de Senta Àgueda, fins al terme de Orpeza, per a sos usos propris y de la dita \vila/⁹⁴ tan solament, los quals no puguen vendre ells ni la dita senyora, la qual y sos successors puixa tallar fusta de dits pinars per a sos usos propris tan solament.

[XI]. Íttem, que los dits pobladors y sos successors puixen desenbarcar en la platga de dita vila qualsevol mercaderies que portaran de altres parts, sens pagar dret algú a dita senyora y sos successors.

[XII]. Íttem, que los dits pobladors y successors de aquells puguen tenir en dita \vila/ y terme qualsevol bestiar, així gros com menut, propri de aquell, y péixer aquells en dit terme y en los térmens que té ampriu \la dita vila/, ço és, en los térmens de Castelló y la Pobla, pagant lo dret de carnatge y.altres drets que los bestiars acostumen pagar al senyor; y que puguen tenir a mig guany qualsevol gènero de bestiar com sia bestiar que pague delme.

[XIII]. Íttem, que lo dit terme y terres de aquell, exeptades les que estan establides al senyor de la Serra y a don Nofre Monyós, y lo ort davant lo pou \de la vila/, sia repartit per dits pobladors en cetanta-cinch parts d’esta manera: que los pobladors \an de ser/⁹⁵ setanta, y les cinch parts <que> restaran, que la senyora puga donar les dos parts y la vila les tres a qui bé·ls parexerà, a pobladors o no pobladors.

[XIIII]. Íttem, que les demés parts que restaran a repartir, la mitat puga repartir la dita senyora y l’altra mitat la vila.

[XV]. Íttem, que dits pobladors puguen cassar en dit terme qualsevol gènero de casa exepto que no puguen fer mercaderia de servos, javalins y francolins; però si acàs algun poblador, en la sua heretat o altres anant a casar altres gèneros de cases, acàs mataran algun servo o javalí o francolí, no sien encorreguts en pena alguna, y quant fos servo o javalí, que ne agen de donar un quarto al senyor, donant-lo al bal·le per aquell.

[XVI]. Íttem, que puguen peixcar en la mar qualsevol manera de peixca, exeptat que no puguen fer almadraves, les quals dita senyora reserva per a si y sos successors.

[XVII]. Íttem, que dits pobladors agen de posar mà encontinent, segons que desús està dit, en adobar la muralla y la sglésia y fer portes al portal y castell, y per a adobar la muralla tinguen de temps dos anys, y la sglésia tres, y fet açò, que és dins dos anys, agen de portar ses mullers y fills y família.

[XVIII]. Íttem, que dita senyora se reserva, per a si y sos successors en dita vila y baronia, tota jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperii, ús y exercissi de aquell, ab què dits pobladors y successors de aquells puguen conéxer en primera instància de totes les causes així sivils com criminals, segons conexen los de la Sera d’en Galseran.

[XVIIII]. Íttem, que tots los vehins, habitants, estrangers, barranis y adventisis que vindran \a la dita vila/⁹⁶ per mar o per terra al dit terme, del peix que trauran e mataran en la mar y platges de aquella sien tenguts pagar, a la dita senyora y sos successors, un sou per cada vint sous del peix que vendran, ço és, cis diners lo comprador y sis lo venedor, de cisa y enposició, exeptat lo peix que·s vendrà\en dita vila/ per als poblats en aquella, del qual no·s pague cisa alguna; y si lo peixcador serà vehí de la dita vila, que no pague sisa alguna de sa part si ja no venia lo peix fora de la vila, que en tal cas aja de pagar cis diners per lliura de diners del peix que aurà venut.

[XX]. Íttem, que dits pobladors y sos successors agen de donar e pagar a la dita senyora y sucsessors en dita baronia, per cada vint càrregues de garrofes, una càrrega per dret de senyor, o de cada vint arroves, una.

[XXI]. Íttem, que dits pobladors y los sucsessors de aquells agen de donar a la dita senyora y sucsessors \de aquella/ huitanta lliures reals de València en tres terces \iguals, ço és a 9 de jiner, a 9 de maig y a 9 de setembre cascun any perpètuament/, per la peita y demés regalies; los dóna dita senyora y los fa franquesa los primés dos anys la mitat de les huitanta lliures.

[XXII]. Íttem, que los vehins y habitadors de \dita vila/ y terme no puguen vendre vi per menut sinó a cànters y migs cànters.

[XXIII]. Íttem, que la dita senyora se reserva per a si y sos sucsessors totes les erbes y erbatges de la dita baronia de Montornés y Benicasi, exeptat lo bovalar o devesa que dóna a la vila, lo ostal, taverna, tenda y forn \y fornatge/, los molins olier y fariner y tot lo demés al senyor pertanyent, exeptades les regalies que desús estan donades a dita universitat.

[XXIIII]. Íttem, que dits pobladors y sos successors, tostemps que lo dit molí fariner de \dita vila/ no moldrà, sien obligats a \anar/ a moldre al molí que dita senyora té en la vila de Castelló, dit de Casalduch, prometent-los que lo moliner de dit molí los despedirà promptament.

[XXV]. Íttem, que dits pobladors y successors de aquells sien obligats de pagar a dita senyora y sos successors, en lo dia de sent Joan de juny, un sou de cens per cascuna casa que tindran en \la dita vila/ y terme de Benicasi y baronia de Montornés, ab dret de fadiga y lluïsme segons furs de València.

[XXVI]. Íttem, que de tot lo terme de dita vila y baronia se à de fer tres parts y la tercera à de ser sencida la part que dita senyora voldrà, pagan-li, quant se vena, un sou per lliura del valor que·s vendran, y que agen de demanar llicència a la dita senyora, y dita senyora \y sos successors/ pot cobrar la fadiga.

Dictamque populationem vobis et vestris facimus cum premissis juribus et pertinenciis suhis universis, de quibus omnibus uti fruy et gaudere possitis ad vestros et successorum vestrorum omnimodas volumtates, pro ut superius dictum est, pro ut melius, plenius, sanius et utilius dissi potest, scribi, fieri et intelligi ad vestri vestrorumque commodum, utilitatem et salvamentum, bonumque etiam sanum et sinserum intellectum. Promitentes et fide bona convenientes presentem populacionem et omnia in ea contenta, rata, grata, valida adque firma semper abere et nullo unquam tempore revocare sub bonorum omnium et jurium nostrorum obligatione et yppoteca.

Ad hec autem nos, dicti Joannes⁹⁷ Guerau, Franciscus Guerau, Gaspar Conill, Petrus Mateu, Michael Bou, Jacobus Montull, Michael Benet, Joannes Ebri, Michael Godes, Grizostomus Munyos, Hieronimus Boix, Joannes Ripolles, Antonius Boix, Gaspar Marti, Jacobus Eximeno, Hieronimus Balaguer, Jacobus Verge, Bartolomeus Verge, Antonius Pla, Grabriel Pla, Nicholaus Llazer, Baltazar Verge, Andreas Boix, Petrus Valles, Blazius Verge, Joannes Boix, Nicholaus Boix, Franciscus Valles, Petrus Cifre, Joannes Ferrer, Joannes Calduch, Bartolomeus Esteller, Fransiscus Montull, Fransiscus Ripoll, Gaspar Balaguer, Martinus Requena, Baltazar Folch, Michael Falco, Bartolomeus Girona, Petrus Valls, Petrus Aiguavives, Joannes Esteller, Joannes Beltran, Petrus Carreres, Joannes Camanyes, Joannes Segarra, Joannes Climente, Joannes Marin, Petrus Falco, Petrus Moliner, Joannes Branchat, Babtista Branchat, Paulus Lleo, Fransiscus Horts, Jacobus Munyos, Petrus Montaragull, Josephus Orfanell, Joannes Boix, filius Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustinus Ripoll, vicini et populatores moderni dicte ville ac baronie de Benicasim et Montornes, acseptantes supradictam populacionem, consessionem et graciam cum pactis, condicionibus et retencionibus superius continuatis, gratis et scienter per nos et successores nostros quodcumque, omnes simul et quilibet nostrum per se, virtute juramenti ac homagii per nos et quemlibet nostrum in manibus et posse vestris, dicte domne Hiolantis de Casalduch et de Assio, domine nostre, hore et manibus nostris prestiti, promitimus vobis prenominate domne Hi<o>lanti de Casalduch et de Assio, domine dicte ville ac baronie de Benicasim et Montornes, et successoribus vestris, fidelitatem omniaque et singula in presenti instrumento contempta et ex prefata ad hunquem adimplere et complere. Pro quibus omnibus et singulis sic attendendis firmiterque complendis obligamus personas et bona nostra mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, habita hubique et habenda. In cuius rei testimonium presentis populationis instrumentum fieri fessimus per notarium infrascriptum ad habendum memoriam in futurum.

Quod est actum in domo sive eremita Sante Agate in termino dicte ville de Benicasim constructa, die nona mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexentesimo tercio.

Sig+num nostrum domne Hiolantis de Casalduch et de Assio, predicte, qui hec laudamus, consedimus et firmamus.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++na nostra Joannis G\ue/ rau, Francisci Guerau, Gasparis Conill, Petri Mateu, Michaellis Bou, Jacobi Montull, Michaellis Benet, Joanis Ebri, Michaellis Godes, Grizostomi Munyos, Hieronimi Boix, Joannis Ripolles, Antonii Boix, Gasparis Marti, Jacobi Eximeno, Hieronimi Balaguer, Jacobi Verge, Bartolomei Verge, Antonii Pla, Gabriellis Pla, Nicholai Llazer, Baltazaris Verge, Andree Boix, Petri Valles, Blasii Verge, Joannis Boix, Nicholai Boix, Francisci Valles, Petri Cifre, Joannis Ferrer, Joannis Calduch, Bartolomei Esteller, Francisci Montull, Francisci Ripoll, Gasparis Balaguer, Martini Requena, Baltazaris Folch, Michaellis Falco, Bartolomei Girona, Petri Valls, Petri Aiguavives, Joannis Esteller, Joannis Beltran, Petri Carreres, Joannis Camanyes, Joannis Segarra, Joannis Climente, Joannis Marin, Petri Falco, Petri Moliner, Joannis Branchat, Babtiste Branchat, Pauli Lleo, Francisci Horts, Jacobi Munyos, Josephi Orfanell, Petri Montaragull, Joannis Boix, [en blanc] Ripolles et Augustini Ripoll, predictorum, qui hec laudamus, consedimus et confirmamus.

Testes huius rehi sunt quo ad firmas omnium supradictorum demptis dictis Jacobo Munyos, Josepho Orfanell, Petro Montaragull, Joanni Boix, filio Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustino Ripoll, Petrus Conill, mercator, ville Covarum vicinus, Jacobus Marti, agricola, loci Popule vicinus, et Petrus Miralles, agricola, ville Covarum vicinus, et multi alii cum multitudine copiosa in dicta domo sive eremita personaliter reperti.

Firmis vero dictorum Jacobi Munyos, Josephi Orfanell, Petri Montaragull, Joannis Boix, filii Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustini Ripoll, qui die.

21.

1607, febrer 16. La Pobla Llarga.

Francesc Joan d’Esplugues, generòs, senyor de la Pobla Llarga, arran de la seua presa de possessió i atenent que el seu pare havia pactat amb els veïns una sèrie de millores de les rendes i drets a canvi de mil sous, la qual cosa no havia complit, atorga una sèrie de normes y concessions que modifiquen les condicions de poblament de dita localitat.

Notari, Miquel Jaume Peris.

A. Biblioteca Valenciana, Manuscrits Mss/392-19. Còpia datada el 7 de novembre de 1696, redactada pel notari Miquel Merino, notari de València, substitut, per malaltia, del notari Ferran Cortés, a partir del protocol original que tenia en dipòsit.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die XVi mensis februarii anno a Nativitate Domini M DC septimo.

In Dei nomine eiusque divina gratia imp<l>orata, amen.

Noverint universi quod ego Franciscus Joannes d’Esplugues, generosus, dominus et administrator loci de la Pobla Larga, nuncupata del Artiaca Splugues, attendens et considerans quod pro parte vestra, justisie, juratorum et proborum hominum dicti loci de La Pobla, mihi suplicatum fuisse quod dignaret pro nova successione et possessione per me die presenti adepta, predicti concedere vobis et sucsessoribus res petitas et infra designandas, attendensque et considerans quod novi domini et sucsessores in aliquibus locis et baroniis soliti semper consedere vasaliis suis nonullas res in utilitatem et beneficium predicti loci vicinorum et habitantium in illo, consideransque quod de rebus infra designandi et petendis non solum speratur beneficium vobis et populat<or>is in dicto loco verum etiam michi et dominis qui pro tempore fuerint predicti loci pro aumento quo speratur de fructibus et redditibus predicti loci. Consideransque etiam quod Gaspar Andreas Splugues, quondam pater meus ultimusque posesor predicti loci, publico instrumento recepto per notarium infrascriptum vigessimo sexto die mensis martii anni millessimi sexcentessimi concessise facultatem vobis, dictis justisie, juratis ac singularibus personis dicti loci, et premissum, faciendi certas res contentas et mencionatas in dicto instrumento, nonnullas quarum usque in presentem diem non habuerunt suum debitum efectum, et inter alia fuit conventum quod ego firmare tenebat in dicto instrumento, quod non feci, qua ratione et conssesione rerum contentarum in dicto instrumento per vos fuerunt realiter tradite dicto quondam Gaspari Andree d’Esplugues, patri et predesesori meo, mille libras⁹⁸ monete regalium Valentie, quibus atentis et aliis multis consideratis animumque meum moventibus et justa petentibus asensus et consensus illarum, licentiaque, facultate et permiso juste petitis et suplicatis non est denegandus [...]o concedendus, faciendi illas et ista tam supradictis atentis quam considerantis utilitatibus et aumentis populatorum in dicto loco in extractione terrarum novarum cultivando, seminando illas et plantando arbores et meliorando bona eorundem et in consequensiam bone dominorum predicti locI. Ideo, gratis etc., cum presenti etc., concedo vobis Bartholomeo Badia, justisie, Hieronimo Revert, jurato in capite, Francisco Garcia, filio Benedicti, etiam jurato, et Martino Penades, sindico predicti loci, presentibus et acceptantibus nomine dictorum oficiorum et singularium personarum eiusdem, absentium, presentium et futurorum, et pro absentibus et futuris notario infrascripto tanquam publica et autentica persona etc., stipulante etc., et suis, licensiam, facultatem et permisum ad faciendum omnia inferius dicenda et exprimenda, que sunt que sequntur:

I. Primerament, lo dit senyor de la Pobla, Francés Juan d’Esplugues, promet concedir, segons que ab lo present consedeix y dóna facultat a la dita universitat de dit lloch, y per aquella als justícia y jurats, que puguen cascun any, un dia de la semana de Pasqua de Pentecostés, eligir y nomenar dotse consellers y síndichs dels vehins y habitadors del dit loch, aquells que pareixeran als dits justícia <y> jurats convenients, per a què·s puguen juntar y fer determinacions en totes y qualsevols coses del regiment y govern de dit poble.

II. Íttem, que en tot cas de partició de fruits, així los que se acostumen partir en les heres com en les cases particulars, lo senyor tinga obligació de tenir allí una persona a ses despeses per a portar-se’n la part tocant a la senyoria.

III. Íttem, dóna facultat y licènsia lo dit senyor als justícia, jurats, consell y universitat de dit loch per a poder posar sises y redelme en la carniseria o en lo loch que ben vist los serà, entre ells mateixos y poblats en dit loch, per subvenir les nesesitats de aquell, les quals sises no hajen de pagar los de la cassa del senyor, salvo que lo procurador o batle gose de la immunitat de dites coses fins un real castellà cascun dia, y de allí avant haja de pagar dita cissa com los demés. Y les que hui estaran ja imposades, se pug<u>en cobrar y cobren d’así avant y es puguen levar, disminuhir o conservar tostemps y quant pareixerà als dits justícia, jurats y consell, restant emperò lo dret y facultat, al senyor, que té de poder demanar compte de dites cises y redelmes tostemps y quant li pareixerà demanar-lo y saber en què se han gastat aquelles.

IIII. Íttem, que de tots los arbres que es secaran en lo terme de dit loch, les soques sien totes per a el amo de la heretat, com no sien los arbres que·s secaran de nou en amunt; y si per cas se’n secaran deu junts, hajen de partir-se migerament ab lo senyor, y lo mateix si seran de deu en amunt.

V. Íttem, que lo senyor haja de crear un notari en dit loch per a què, en ausència del assesor y escrivà de justícia, faça dit ofici en lo dit loch y terme de aquell. Y per a dit efecte ex nunch nomena la persona de Francés Cortés, vehí de dit loch, per tenir les parts requisites per a dit ministeri segons se li ha fet relació per persones pràctiques y fidedignes.

VI. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo sagell de dit loch estiga en poder dels jurats o del escrivà de aquells, y en temps de peste los jurats o la persona qui ells nomenaran puguen fer y fassen les sertificatòries y bol·letins de salud, y no altre.

VII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo mustasaf puga llíberament entrar a fer y eixersir son ofici en lo ostal, tenda, taverna, fleca, molins, carniseria y en totes y qualsevols altres parts de dit loch y terme de aquell, etiam en les parts que tinga dret o regalia alguna sa senyoria, y que no puga ser impedit per lo senyor ni per lo batle de dit loch. Y en cas que algún pretengués agravi dels procehiments y eixecucions del dit mustasaf, així per via de apelació com àlias, ne hajen de conèixer los jurats de dit loch, y en grau de segona apel·lació lo senyor. Y que lo mustasaf tinga facultat de poder eixecutar conforme capítols de València y donant for, y remetre tot gènero de fraus o calònies de la manera que li pareixerà, excepto la part del senyor; y que haja de portar y porte libre de conte y rahó de dites penes, y que lo ters del que es traurà se done al senyor, lo qual tosttemps que vulla puga demanar los contes a dit mustasaff.

VIII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo justícia de dit loch de la Pobla puga remetre, en tot o en part, les penes peccuniàries o calònies⁹⁹que li pertanyen per rahó de son ofici, per la part tocant ad aquell tan solament, portant un libre de conte y rahó de la manera que se ha dit del mustasaff. Y que en respecte de les armes, quant seran perdudes, sien per al justícia, y totes les penes pecuniàries de deu lliures en avall sia lo ters per a el justícia.

VIIII. Íttem, vol y és content que lo senyor de la Pobla no puga eixecutar ningun circumveí del poble trobant-lo en son terme pasturant qualsevol gènero de ganado, o fent boches o rabases, en més pena que aquella que los lochs circumvehins executen o executaran.

X. Íttem, promet lo dit senyor perdonar, segons que ab lo present capítol remet y perdona, totes y qualsevols penes en què per qualsevol via, causa, manera y rahó los vehins de dit loch hajen encorregut fins a hui per les casses, terres, heres y possesions que poseheixen en dit loch y terme. Y així mateix promet fer acte per defalliment de actes a tots los qui·l voldran y demanaran, sens que hajen de pagar cossa alguna per dita rahó sinó tan solament lo salari del acte.

XI. Íttem, promet lo dit senyor lloar y aprovar, segons que ab lo present capítol lloa y aprova, la venda de la casa front la isglésia que lo quondam son pare, Gaspar Andreu Splugues, vené al dit loch ab acte rebut per lo notari dejús escrit a vint-i-sis de mars de mil sis-cents, per a què lo dit loch puga fer la dita cassa a sa voluntat, derrocant-la per a fer plaça de la manera que pareixerà al dit loch.

XII. Íttem, que qualsevol persona que voldrà traure terres en la partida del Pla o en altra part del terme, fora bovalar de aquell, o pug<u>en fer, y lo dit senyor promet stablir-les si no estaran ja establides, pagant cascun any dos reals per onsa de fulla si plantaran moreres, y del que plantaran, si seran vinyes, a rahó de nou diners per fanecada, ab dret de fadiga y luïsme etc., y dret de ters delme, y que açò no se entenga en respecte de les terres de Vistabella y Montolivet. Y que, així mateix, les terres del bobalar que seran del secà y no·s poden regar, se puguen plantar per los vehins de dit loch pagant lo mateix dret com dessús se ha dit, y no altre més dret, y acabada de la vinya, reste desobligada de dit dret, y tostemps que es sembre hajen de pagar lo dret de huitena y ters delme.

XIII. Íttem, lo dit senyor promet levar, segons que ab lo present capítol remet y lleva, les tandes per a les obres entre los mateixos vehins de dit loch, restant aquells y los vehins obligats a fer-les per lo que toca al senyor quant aquell haja de obrar en dit loch. Y en dit cas promet pagar dites tandes a rahó de quatre sous y en cascun jornal, sens donar-los ninguna altra cosa més, així de govern com àlias.

XIIII. Íttem, promet lo dit senyor dependre, segons pren a son càrrech, fer portar la palla en ser batuda, la que li tocarà per son dret, sens que los vehins de dit loch tinguen obligació de portar-la a sa casa o sos pallers, los quals haja de fer y fasa de modo que no·ls mescle en lo paller dels particulars.

XV. Íttem, dit senyor dóna licènsia y facultat a qualsevol vehí de dit loch de la Pobla que puga tenir qualsevol gènero de ganado, gros y menut, en lo terme de dit loch, franca y llíberament, excepto en lo bobalar.

XVI. Íttem, promet lo dit senyor donar, segons que ab lo present capítol consedeix y dóna facultat a cascun particular y vehí de dit loch, per a què puga obrar corral o corrals en la muntanya o altra qualsevol part del terme, excepto lo bobalar, si ja no·ls fasen en lo dit bobalar, trahent porta al asegador que a on se va del poble a la montanya, que en dit cas ho puguen fer llíberament. Açò, emperò, entès y declarat que, abans de fer-se dit corral o corrals, se haja de demanar licènsia al senyor, la qual promet donar y fer los stabliments necessaris francament, sens pagar-li cosa alguna.

XVII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo batle de dit loch de la Pobla no puga fer ni sia arrendador dels drets, rendes y regalies al senyor pertanyents en dit loch, y que en cas que sent batle haja pres dit arrendament, cesse lo dit ofici ipso facto, y promet nomenar-ne altre en dit cas.

XVIII. Íttem, és content y li plau a dit senyor que lo dret de les olives de oli se haja de pagar al senyor de la mateixa manera que les olives verdes que·s cullen per adobar, que és pagant dret per la huytena y ters delme, y que no·s haja de pagar altre més dret de dites olives. Açò emperò declarat, que portant les olives per a fer oli al almàsera del senyor, se li haja de pagar un real per cada peu conforme les que es porten de les terres del realench a la dita almàsera.

XVIIII. Íttem, dit senyor dóna facultat a les guardes que guarden l’aigua de Vistabella y al moliner del molí del senyor, que puguen eixecutar y executen als terratinent<s> de Vistabella en deu sous de dia, y vint de nit, per cada vegada que·ls trobaran furtant l’aigua o perdent-la, la qual execució se haja de fer i·s fasa davant lo batle de dit loch.

XX. Íttem, que qualsevol particular y vehí de dit loch puga llíberament vendre en lur camps o cases la herba o alfals, pagant lo delme y premísia que es deurà per rahó de dita herba o alfals; açò emperò entès y declarat, que no·s puga vendre a foraster que pare en lo ostal.

XXI. Íttem, dit Francés Juan d’Esplugues, senyor de dit loch, dóna facultat als jurats qui són y seran de dit loch que puguen comprar forment y tenir cambra per a remediar la nesesitat del poble, i·l pugen vendre per menut als particulars de dit loch tostemps y quant los pareixerà.

XXII. Íttem, promet lo dit Francés Juan d’Esplugues, senyor de dit loch, y ab lo present capítol se obliga, complir y efectuar y posar per obra les obres pies instituhides y deixades per lo instituhidor y fundador de la administració de dit loch, y en particular promet pagar les caritats per als pobres y església de dit loch conforme a dita institució.

XXIII. Íttem, promet que tostemps y quant vacarà la retoria de la isglésia de dit loch y farà presentació de persona per a dita rectoria, la farà ab càrrech y obligació de què sien acullits als percasos, soterrars y altres qualsevols distribucions de la iglésia a qualsevol capellà que haja cantat misa y sia natural del poble, y açò ho suplicarà se decrete quan se farà la col·lació y fora en açò tot lo que porà per a què dites coses tinguen eixecució.

XXIIII. Íttem, lo dit senyor promet renunciar, segons que ab lo present capítol renúncia juri liti et cause en lo plet que·s portava ab lo dit loch sobre los drets dels morerals vells, que·s pretenia se avia de pagar la huitena, y és content y li plau que sols se li paguen les trenta-tres liures cascun any que se li han acostumat de pagar per tot y qualsevol dret de dites moreres velles, ab què la dita universitat haja de renunciar a qualsevols plets y diferències que tinguen y hajen tengut ab los administradors y senyors de dit loch; lo mateix haja de fer lo dit Francés Juan d’Esplugues, de tal manera que de huy avant prosés y pretensions ni differències que y haja agut entre aquells com per rahó de aquelles se fassa present consesió.

XXV. Íttem, és content y li plau que de les moreres jóvens que se han plantat y plantaran en los morerals vells, no se li pague dret algú sinó solament les dites trenta-tres liures que pag<u>en dels morerals vells.

XXVI. Íttem, és content y li plau a dit senyor que tostemps y quant se partirà la fulla dels morerals que paguen huitena, per a pagar-se dit dret, ans de totes coses se haja de deduhir y llevar del compte la fulla que vindrà a la part del delme y premísia y, aprés de deduhida y llevada la fulla tocant al delme y premísia, de la demés fulla que restarà se pague la huitena tan solament.

XXVII. Íttem, és content y li plau que los qui plantaran vinyes en qualsevols terres del terme no tinguen obligació, en los dos primers anys, de pagar cossa alguna al senyor; y pasats aquells, hajen de pagar del dia que plantarà en avant a rahó de nou diners per cascuna fanecada, com és ús y costum.

XXVIII. Íttem, que per lo que els consedix en lo present acte no sia causat perjuhí algú al arrendador qui ara és, durant lo arrendament que té per temps de quatre anys, contadors del primer de janer propasat en avant. Y si per dita rahó lo dit arrendador pretengués alguna refacció, pretenció o àlias de dit arrendament, que aquella vinga a càrrech dels justícia, jurats y singulars persones de dit loch.

Quequidem omnia supradicta consesa et premisa desuperque narrata, facio et concedo et promito omnia predicta facere, habere et tenere et ullo unquam tempore revocare, neque aliquem facere contravenire, permitere seu consentire, palam vel oculte, aliqua ratione sive causa, immo habere ratta, grata, valida atque firma, et pro predictis etc., obligo etc. Ad hec autem nos predicti Bartholomeus Badia, justicia predicti loci de la Pobla Llarga, Hieronimus Revert, juratus in capite, et Franciscus Garcia, juratus secundus, et Martinus Penades, sindicus dicti loci, tam nominibus nostris propiis quam nomine dictorum oficiorum, omnia predicta suscipientes et acceptantes cum accione multiplici graciarum, requirimus notario infrascripto nobis recepi instrumentum de supradictis omnibus ad habendum memoriam in futurum, quod per me, Michelem Jacobum Peris, notarium publicum civitatis et Regni Valentie, fuit receptum et actum in dicto loco de la Pobla Llarga.

Testes huius rei <sunt> Gaspar Ludovicus Garcia, civis, et don Joannes [Greau?], Valentie habitatores, in dicto loco de la Pobla Llarga reperti.

22.

1609, octubre 21. Setla de Nunyes (terme de Muro).

El cavaller Jeroni Nunyes, senyor dels llocs de Setla i Sant Pere, atorga la carta de poblament per a dita localitat de Setla, situada a l’actual terme de Muro. Es tracta de la primera carta pobla atorgada després de l’expulsió dels moriscos.

Notari, Cosme Eximeno.

A. Arx. Mun. d’Ontinyent, Fons Notarial, protocol de Cosme Eximeno, any 1609.

Edicions:

a. Silvestre Pérez, Sergi, «Noves aportacions al voltant de les repoblacions postmorisques: la carta pobla de Setla (1609)», Alberri, núm. 24 (2014), pp. 62-67.

TEXT

Die XXI mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC nono.

In Dei nomine eiusque divina gracia humiliter implorata amen. Noverint universi quod nos dompnus Hieronymus Nunyes, miles, dominus locorum de Selha e Sanct Pere, in dicto loco de Selha repertus, parte ex una; Christophorus Thomas, Joannes Reig, Petrus Ribes, Onufrius Belsa, Sebastianus de Orries, Ludovicus Olzina, Onufrius Sanchiz, Petrus Sanchiz, Blasius Castello, Petrus Olzina, Thomas Sanchiz natu major, Petrus Calbo, Baptista Thomas, Ludovicus Sesplugues et Thomas Sanchiz natu minor, in dicto loco de Selha reperti, partibus ex altera. Attendentes et considerantes ob mahometicorum et agarenorum huius Regni Valenciae eiectionem et expulsionem iussu domini nostri regis Philipi, dictum oppidum de Selha desertum et absque vassallis et habitatoribus remansisse, unde expedit de novo novisque habitatoribus providere ad coloniam eiusdem opidi et incrementum dicti regni ut adimpleatur ex gremio cristiano, sanctumque Evangelium confitentes Deique timentes, subditi et fideles regie magestati et domino dicti oppidi, ea propter pro nova collonia et populatione dicti loci inter nos, partes predictas, facta, inhita et conventa fuerunt capitula infrascripta lingua materna declarata et sunt que secuntur:¹⁰⁰

Capítols fets e fermats, havenguts y concordats per y entre don Hierony Nunyes, cavaller, senyor dels llocs de Selha y Sant Pere, de part una; Christòphol Thomàs, Joan Reig, Pere Ribes, Nofre Belsa, Sebastián de Orries, Loís Olzina, Nofre Sànchiz, Pere Sànchiz, Blay Castelló, Pere Olzina, Thomàs Sànchiz major, Pere Calbo, Loís Sesplugues e Thomàs Sànchiz menor, tots nous pobladors del dit lloch de Selha de part altra, sobre la nova població e habitasió en lo dit lloch de Selha per rahó de la expulsió dels moriscos del present Regne de València, e senyaladament per los que vivien y habitaven en lo dit loch de Selha en virtud dels reals manaments de la magestat del rei nostre senyor gloriosament regnant.

[I].E primerament és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que, ans de pendre posesió los dits nous pobladors de les cases y heretats del dit lloch de Selha que·s senyalaran a cascú dels dits nous pobladors, se hagen de avasallar aquells en lo present lloc, prestant los omenatges de fidelitat acostumats, someten-se al for y jurisdicció del senyor del dit lloc qui de present és y per temps serà, en tant quant per furs del present regne li és permès lo exersisi de la jurisdicció alfonsina.

[II]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e per tots sos successors, a residir contínuament ab son domicili, cassa e capmajor en dit lloch. E lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita ressidència perçonalment, encórega en pena de comís de cassa y heretats. Y que no puguen vendre ses casses y heretats a foraster algú que primerament aquell no se obligue a venir dins dos messos a vassallar-se en dit lloch y portar sa cassa y família ad aquell, sots pena de comís de cassa y heretats li seran venudes.

[III]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que així mateix los dits nous pobladors se hajen de obligar, per aquells y sos successors, de coure en lo forn y comprar en la tenda, fleca o taverna, e carniseria de dit lloch, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contrafaran. Y noresmenys, que sempre y quant lo senyor de dit lloch que hui és e per temps serà, edificant molí dins lo dit lloch eo terme de aquell, o en altra manera adquirirà algun molí dins terme de Cocentayna, tinguen obligació de moldre en aquell sots la mateixa pena.

[IIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que de la primera herada de forment e ordi de cascuna heretat de dit lloch, se ajen de traure de tot montó, cascun any abans de delmar, una barcella a corrent de forment e altra de ordi per a pagar lo salari del guardià, les quals hajen de colectar y guardar los jurats per a pagar al guardià o guardians que per temps y haurà en dit lloch.

[V]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors e tots sos successors en dit lloch sien obligats de conservar a ses pròpries despesses, per sa part, lo açut y cèquia comuna del rech del dit lloch de Selha, Benifich, Benàmer y Alcocer, y les demés cèquies de les altres ortes del aygua de Muro. Açò emperò entés y declarat, que tostemps y quant se haurà de fer nova calçada o altra obra de cals y obrer de vila en dita cèquia comuna, y la part que tocarà del gasto al dit lloch de Selha exedirà suma de deu lliures, que en tal cas lo dit senyor que hui és e per temps serà sia tengut y obligat a refer a dits vehins de dit lloch de Selha la tercera part del que aquells hauran gastat e pagat per dita rahó exedint la dita suma de deu lliures.

[VI]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor de dit lloch de Selha se retura per a si e tots sos successors en lo dit lloch, perpètuament, tres hores de aygua cada dilluns, franques de tots los gastos del rech de la dita cèquia de dit lloch de Selha, per a regar lo ort de la senyoria conforme tostemps se à acostumat.

[VII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors e tots los successors de aquells, vehins del dit lloch de Selha, sien obligats a conservar a ses pròpries despesses les casses de cascú de aquells conforme pareixerà necessarI. Y deixand-o de fer, segons és dit, puga lo senyor de dit lloch que hui és e per temps serà, compel·lir-los y forsar-los a fer dites obres ab remeys pretoris, segons està dispost de justícia.

[VIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, y tots los successors de aquells en lo dit lloch, sien tenguts y obligats de plegar totes les olives de les oliveres que tendran en ses heretats y portar aquelles a la almàcera del senyor, per a què en aquella lo almacerer faça dit oli a despesses del senyor de dit lloch, pagant per la moltura una barcella per cascun caffís de olives, y lo pinyol conforme és acostumat de temps inmemorial a esta part. Y partir lo oli en la alcazeria, ab lo dit senyor de dit lloch, al ters, ço és, dos arroves per al vazall y una arrova per al senyor.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e tots los successors de aquells en lo present lloch de Selha, sien tenguts de partir perpètuament ab lo senyor que hui és e per temps serà tots los grans, fruyts, hortalices, alfalsos y qualssevol altres splets que·s colliran y extaran en totes les ortes del dit lloch, y en les demés terres que estan davall la dita cèquia de Selha, al ters, ço és, les dos parts per al vazall y la una per al senyor.

[X]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts

que los dits nous pobladors, e tots sos successors en lo present lloch, ajen de partir així mateix ab dit senyor, e los demés que per temps seran del dit lloch, tots los grans, fruyts e altres qualssevol splets que·s colliran en totes les terres, des del vessant de la vinya del senyor fins al mateix camí real de València, al quart, ço és, una part per al dit senyor y les tres per al vassall.

[XI]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e tots sos successors en lo present lloch de Selha, hajen així mateix de partir ab lo dit senyor e los demés senyors que per temps seran de dit lloch, tots los fruyts, grans e altres qualssevol splets que·s colliran en totes les terres damunt lo camí real de València, y dels plans davall la vinya de la senyoria envés Gayanes fins a la ralla del terme de dit lloch de Selha per aquella part, fins l’aygua del baranch que partix entre Selha y Gayanes, a la cinquena, ço és, les quatre parts al vasall y la una al senyor.

[XII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e successors de aquells en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a partir la fulla de les moreres y la fruyta de tots los fruytals e demés arbres, e la lenya de aquells, al ters ab lo dit senyor. Y la pança y vi al quart y cinquè, segons la partició del sòl de la terra hon estan les vinyes que·ls se assignaran de present e les que en avant se plantaran ab llicència de la senyoria en lo terme de dit lloch, lo qual vi hajen de partir al duell dels cups de la senyoria.

[XIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e successors de aquells en lo dit lloch e cascun vehí del dit lloch, sient tenguts e tengut a pagar cascun any una exàbega de palla de pes de deu arroves al dit senyor que hui és e per temps serà del dit lloch, per cascuna cassa cascun any, sens altra partició alguna per tota la palla que culliran en ses heretats.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre dites parts que los dits vehins de Selha, cascun any e perpètuament, hajen de donar al dit senyor de dit lloch e successors en aquell una gallina bona per cascun cap de cassa, en lo dia e festa de Nadal. Y lo dia de sent Joan deu sous de sens, fadiga y lloïsme per cascuna cassa y heretat de les del dit lloch, les quals casses y heretats lo dit senyor los stablirà ab acte públich a cascú de dits nous pobladors, respectivament la cassa y heretats que a cascú li serà assignada, ab lo cens e pactes desusdits e dejús spesificadors, ad bene meliorandum et in aliquo non deteriorandum, francament e sens preu algú per a si e tots sos successors e no de altra manera, returant-se dit senyor per a si e tots los que seran senyors del dit lloch tots los drets de lluïsme y fadiga e altres que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y deuen returar.

[XV]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que les dessusdites casses y heretats que dit senyor de dit lloch de Selha con<c>edeix e concedirà als dits nous pobladors de dit lloch en <em>phitheossim, tostemps y quant hajen de pertànyer algú dels fills y desendents de aquells a qui ara s’establiran, o al senyor que hui és o per temps serà de dit lloch li hajen de pertànyer ab totes ses millories, accessions y augments que tindran en dita ocació, e sens que les puguen detraure lo dit senyor ni los hereus de aquell.

[XVI]. Íttem, ab pacte y condició que los dits nous pobladors e tots los successors de aquells sien tenguts y obligats, si e segons que de temps inmemorial a esta part se ha hacostumat, de portar y carregar ab ses cavalcadures, a la cassa, graner y corral y botes de dit senyor, tots los fruyts y splets e llenya dels arbres de les heretats e de les heres, la part al dit senyor pertanyent, franca y respectivament, ço és, cascú la part que de ses heretats haurà de donar a la senyoria.

[XVII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e per tots sos successors, de fer per tanda al dit senyor que hui és e per temps \serà/ de dit lloch, tans jornals quants aquell haurà menester, ço és, lo llaurar a parell per quatre reals castellans; de forcat, sis sous home y cavalcadura; per a carrejar, sis sous, y peó, dos reals castellans, sens que dit senyor los haja de donar altra cossa més de dits preus per cascun jornal que dit senyor los ocuparà en son servici llaurant, cavant, carrejant e caminant per dins lo present regne, com en altra qualsevol fahena.

[XVIII]. Íttem, ab pacte y condició que los dits nous pobladors se hajen de obligar, segons que per lo present capítol se obliguen per si e per to<t>s sos sucsessors, que los presents capítols e cascú de aquells hajen de ser executoris en benefici del senyor que hui és e per temps serà del dit lloch, y roborats ab les clàusules de renunciació de proprii for, variació de juhi e altres segons lo stil y pràtica del notari rebedor de aquells.

[XVIIII]. Íttem, ab pacte y condició que lo senyor que hui és e per temps serà del dit lloch puga executar a dits nous pobladors e successors de aquells, vehins de dit lloch, per rahó de tots deutes deguts a la senyoria, com deutes de senyor, ab prompta, real y fiscal execució segons en los demés llochs del present regne és acostumat.

[XX]. Íttem, ab pacte y condició que tot lo fem que·s farà en les casses de dit lloch de Selha se aja de possar en la terra del ters, e no en altra terra mentres la orta del ters de cascú no estiga femada, sots les penes a la senyoria ben vistes. E lo que faran en lo corral del Almorig, lo hajen així mateix de possar en les terres del quart e no en altres algunes, sots les mateixes penes. E que tostemps y quant se’n anirà del present lloch, mudant sa cassa y habitació a altra part, qualssevols dels habitadors de aquell, lo tal vehí sia tengut y obligat de partir ab la senyoria la mitat de tot lo fem y palla que aquell tindrà dins lo present lloch; e que alfarrasada y estimada la part del dit vehí del tal fem, lo puga vendre, per lo preu que serà stimat, lo senyor qui serà del dit lloch.

[XXI]. Íttem, ab pacte y condició que lo dit senyor de dit lloch que hui és se obliga, per si e tots sos successors, als dits nous pobladors e tots los successors de aquells, a donar-los tot lo forment y ordi que cascun any hauran menester per a sembrar les heretats del dit lloch que lo tal any se deuran sembrar, les quals llavors respectivament los dits nous pobladors les hajen de tornar al dit senyor segons que per lo present ho prometen y se obliguen aquells, per si e tots sos successors, a pagar-les en la hera de la part que a cascú de aquells li restarà de forment y ordI.

[XXII]. Íttem, ab pacte y condició que cascú dels vehins del dit lloch no tinga obligació de partir ab la senyoria cossa alguna per los alfalsos y daixa speça que, respectivament, ha<u>ran menester cascú de aquells per al sustento de un parell de cavalcadures. Y que si per cas fessen més alfalfes y més daxes espesses de la que hauran menester, per a vendre o sustentar més de un parell cascú, en tal cas hajen de partir al ters com està dit dessús e no en altra manera. Açò emperò ajustat, que tostemps que lo senyor vindrà al dit lloch, o algú de la cassa y família de aquell, puga segar erba y dacça de tots los dits vehins, lo que haurà menester per a les cavalcadures ab què seran venguts.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intelligi datis, nos dicte partes laudantes et aprobantes, facientes, concedentes et firmantes predicta capitula et eorum singula, renunciamus scienter omni exceptioni rei sich non gestae etc., et doli etc. Et etiam pacto speciali, solempni stipulatione interveniente, roborato atque vallato, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, praedicta omnia et singula in praeincertis capitulis et eorum singulis contenta, scripta, pactata atque promissa, pro ut uniquique parti nostrum pertinent et spectant facere, complere et adimplere pro ut de super in praefatis capitulis et eorum singulis continetur et scribitur, omnibus dilationibus etc., sub pena centum solidorum monete regalium Valenciae pro pena etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum etc., fiat executoria large cum fori submissione, proprii fori renunciatione, variatione judicii, renunciatione appellationis juste, frivole et injuste, ex pacto etc., et cum clausulis juratis non littigandi neque impetrandi etc., sub pena consimilium centum solidorum praefate monete ultra perjurii penam pro pena etc., ratto pacto etc. Itaquod etc., et praedicta omnia et singula facere, attendere et complere promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vissisim, una cum omnibus da<m>pnis etc., super quibus credatur etc. Renuntiantes etc., et pro predictis etc., obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura nostra respective, mobilia etc.

Actum in loco de Selha etc.

Testes huius rei sunt Hieronymus Ferriz, presbiter, in villa Bocayrent residens, et Michael Belda, filius Michaelis, panniparator dicte ville Bocayrent, in dicto loco de Selha reperti.

23.

1609, octubre 24. El Pujol.

Baltasar Julià atorga carta de poblament per al seu lloc del Pujol, actual terme de Benimuslem, per als nous pobladors cristians, a fur de València.

Notari, Pere Creus, notari públic d’Alzira.

A. aRv, Reial Justícia, núm. 799, ff. 310r-315r. Còpia legalitzada datada l’11 de març de 1756, escrita per Pere Millera i Sessé, escrivà i arxiver interí del registre del Justícia Civil de València.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 232.

TEXT

Establecimiento.

Aquest establiment de dites casses y terres y posesions, respective los fa y entén fer, segons és dit, ad bene meliorandum et in aliquo non deterioradum secundum forum Valentie, y a ús y costum de bons adqueridors et etiam ab los pactes y condicions següents et non aliter etc:

I. Et primo, que dit senyor del Puchol hatja de establir, com estableix segons és dit, una cassa a cascú de dits vasalls nous pobladors, ab les terres de super señalades, per a haver de millorar y no deteriorar. Y que no conservant la dita cassa y terres a ús y costum de bons llauradors, que puga fer adobar les dites casses y terres a costes dels que les tindran, y així mateix llaurar y fer cultivar les terres.

II. Íttem, que les persones a qui estaran establides dita cassa y terres tinguen obligació, los dits o succesors seus, tenir son capmajor y domicili en lo present lloch per temps de deu anys contadors del dia que vindran en dit lloch. Y que pasats los dits deu anys y no ans, sien y resten senyors de dites casses y terres per a fer a ses voluntats, ab les condicions y pactes contenguts y que es declararan en lo present establiment.

III. Íttem, que sien obligats qualsevols de dits hereters, encara que sien pasats los dits deu anys, ells o seus succesors, a recidir en lo dit lloch, y que no puguen vendre ni alienar les dites casses y terres que no sien a persones habitadores en lo dit lloch, o que la persona que comprarà les dites terres o casses, dins de sis mesos haja de recidir en lo dit lloch. Y si serà hereu, lo donatari tinga obligació, dins de sis mesos, a recidir en dit lloch o donar o vendre a persona que dins lo dit temps hatja de venir a recidir en lo dit lloch, y que lo qui contrafarà en qualsevol de dites cosses, encórrega en pena de comís, ab què lo senyor tinga obligació interpelar-los y manar-los que vinguen a recidir en lo dit lloch.

IIII. Íttem, que no puguen plantar altres arbres que moreres sens llicència del senyor o qui per ell serà, ni tallar albres alguns sens dita llicència, sots pena de sixanta sous.

V. Íttem, que les dites casses y terres estiguen censides ab dret de cens, fadiga y lloïsme y tot altre plen dret emphiteòtich, segons furs de València, al senyor de dit lloch del Puchol y a sos succesors, y que cascuna de les dites casses, ço és les grans de tres tàpies o de allí avant, paguen a rahó de vint sous per cassa cascun any lo dia de Sent Miquel de settembre, y les cases chiques, de dos tàpies de altària, paguen deu sous pagadors en dit plaso, y que les terres de la horta y terme que en lo present se estableixen a cascú, paguen a rahó de sis diners per fanecada de cens cascun any, ab lloïsme y fadiga etc.,ª en lo dit plaso, y les terres de la marchal y camp de Pomar paguen a rahó de dos diners per fanecada cascun any en lo dit plaso.

VI. Íttem, que los dits pobladors hatjen de pagar les peites y sequiaje de les terres que cascú respectivament poseheirà, y perquè quant al temps que se hauria de pagar podria ser que los dits pobladors no tinguen diners promptes per a pagar les dites peites y sequiajes, per ço lo senyor de dit lloch se obliga a bestraure’s les dites peytes y sequiajes en los terminis que se auran de pagar, y que los dits pobladors hatjen de pagar al dit senyor en la primera collita de seda, forment o arròs que seguirà inmediatament que lo dit senyor aurà pagat.

VII. Íttem, que així mateix hatjen de pagar los cinquanta sous que cascun any se acostumen de pagar a la vila de Alsira per consert per la sisa de la carn que·s talla en lo dit lloch de Puchol.

VIII. Íttem, que cascú de dits pobladors tinga obligació de donar la part dels fruits que cullirà en sa terra d’esta manera, ço és, de la fulla y arbres lo ters, y dels fruits, així de forment, palla, arròs y dacxes com altres qualsevols collites que se colliran en dites terres, lo quart franch per a el senyor, y de la marjal y partida del camp de Pomar la sexta part dels fruits que culliran.

VIIII. Íttem, que los dits pobladors tinguen obligació de pagar y portar la part que tocarà a dit senyor de dits fruits en los graners que aquell té en sa cassa, francament sens paga alguna, lo que cobrarà en la hera de lo que li seran deutors.

X. Íttem, que los dits pobladors hajen fer y conservar los escorredors y sèquies que i à fetes y fets, y combé que y acha per a el benefici de dites terres y arbres de aquelles.

XI. Íttem, que lo dit senyor estiga obligat a prestar les llavors que auran menester dits pobladors, de forment y arròs, donant aquell arròs y cobrant a cormull per los danys, brutedats, trenchs y meñiscapte en guardar y conservar les dites llavors se oferixen, y que la y tornen en la hera de la part que·ls tocarà a dits pobladors, pagada la partició. Y que quant se aurà de mudar la llavor de forment, la atjen de portar francament per a sembrar.

XII. Íttem, que los dits pobladors atjen de pagar la caritat que·s dóna al frare que diu misa al dit poble entretant que no y aurà retor y diga misa, que són dos cafisos de arròs, un cafís de forment y cent y vint reals castellans, y fer portar lo dit frare a cavall los dumenges y festes a dir misa a dit lloch del Puchol hy voldran que vinguen a dir misa a dit lloch.

XIII. Íttem, que los dits pobladors tinguen obligació de donar, ans de la festa de Nadal, al dit senyor, ço és, per present, los de les casses grans y que paguen vint sous de cens, dos gallines per cassa, y les chiques una gallina, y que donen un home y cavalcadura que les porten totes a València a llur cassa.

XIIII. Íttem, que tinguen obligació una vegada lo any portar la roba y criats de dit senyor, de València al Puchol, donant per acò les cavalcadures que seran nesesàries, y així mateix tornar-los a València sens que se hajen de pagar, ab què lo senyor tinga obligació de fer lo gasto a les persones y cavalcadures que aniran y vindran per a dit efecte. Y que així mateix hatjen de tenir adobats los camins y ponts de Alsira al Puchol per a les vegades que lo senyor anirà y vindrà en coche. XV. Íttem, que cascun any cada cassa tinga obligació a portar una càrrega a València, quant lo senyor voldrà, pagant-los deu sous per càrrega, y que en un any no puga demanar de cada cassa més que una càrrega, encara que no ne atja empleat dita obligació y cárrech en lo any o anys antecedents.

XVI. Íttem, que cascú de dits pobladors puga fer tres fanecades de alfàs y altres dos de ortalisa y sebes per a ses casses, pagant per la partició y part del senyor sis sous per fanecada, sens que de aquelles tinga obligació donar-li’n altra part, y lo mateix se entenga de la ferraja que serà per a ses casses.

XVII. Íttem, que en la fi del any que ve, mil sis-cents y deu, collit lo arròs, puga lo vasall que ben vist li serà, demanant llicència y contant y pagant lo que deurà, anar-se’n a hon ben vist li serà. Y que així mateix puga lo senyor despedir als que li pareixeran, ab què no sien tots ni la major part, perquè no el mourà interès sinó, si algú no li combé, vol tenir lloch de cercar altre que millor treballe y sia de son gust.

XVIII. Íttem, que lo dit senyor asegura que lo dit lloch no està carregat ni respon cantitat alguna, y així fa bo que no tendran cens ni carregaments les dites terres.

XVIIII. Íttem, que l’aygua del camp de la orta puga anar a la marjal, a la partida del camp de Pomar, ab voluntat de la major part dels vasalls pobladors y del senyor de dit lloch, no fent falta notable a la orta.

XX. Íttem, que una de les fanecades de la ortalisa la puga fer de sebes per a guardar, ab què si fan erba o ortalisa per a vendre ultra de la que han de menester per a sa cassa y cavalcadures, partixquen al quart conforme los demés fruits de les terres de la orta.

Aquest establiment los fa lo dit senyor del Puchol en respecte de les dites casses, cum introitibus etc., y en respecte de dites terres cum ingresibus etc., atque cum omnibus iuribus segons és dit etc., de quibus etc., et quibus etc., pro ut melius etc., cum evictionibus etc., ittaquot etc., e per ço etc., obliga etc., mobilia etc., e los dits pobladors presents y acceptants pro ut supradictum est etc., scienter etc., omnes simul cum presenti etc., prometen a dit senyor del Puchol present etc., e als seus, que seran bons y fels vasalls y que faran y efectuaran tot lo contengut en lo desusdit acte de establiment y capítols de aquell, segons en ells està continuat, ad unquem ab tot efecte, y fer tot ço e quant bons y fels vasalls y terratinents tenen obligació de fer conforme a furs y previlegis del present Regne de València et alias, conforme ús y pràctiques de dit y present regne, omnibus dilationibus etc., cum executoria large etc., volent que sia cregut lo dit senyor del Puchol de son jurament etc., renunciant etc., e per ço etc., obligaren respective etc., mobilia etc., habita etc., fiat large cum suis clausulis etc.

Actum in loco del Puchol etc.

Testes don Rafel Figuerola, cavaller, y Joan Galindo, escuder de dit senyor del Puchol, habitadors de la ciutat de València, atrobats en lo present lloch del Puchol.

Ego, Petrus Creus, nottarius regius, Algesire habitator, hos capitulos establimentorum et populacionis dicti loci del Puchol inter don Balthasarem Julia, dominus dicti loci, et vasallos eiusdem, aliena manu scriptos, recepi die vigessimo quarto octobris anni millessimi sexcentessimi noni et abstracxi a meo receptorio apud me recondito, in quorum fidem hic meum solitum quo utor appono sig+num.

24.

1609, novembre 7. València.

Jaume Bertran, administrador dels béns del comte de Vilallonga, atenent la petició de diversos candidats a poblador, presenta al comte un memorial amb allò que podrien ser les condicions de poblament de Vilamarxant i li demana que li en done les instruccions pertinents.

A. ARV, Reial Audiència, Processos, 3ª part, apèndix, 7.132, ff. 1r-2v. Còpia del segle XVIII.

Edicions:

a. Ardit Lucas, M., «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 82-83.

TEXT

Die septimo no[vembris m] dc vIIII.

Presentat Petrus Frias, notarius procurator.

Il·lustríssimo y excel·lentíssimo senyor.

Jaume Bertran, secrestador y administrador dels béns del conte de Villalonga en lo present Regne, diu que algunes persones lo soliciten per a què·ls establixca cases y terres en Vilamarchant y son terme, y és convenient que dit stabliment se faça ab la brevetat posible, ço és, ans que es pase lo temps del sembrar, per a què los nous pobladors sembren dites terres de ordi y forment e així no es perda la collita de l’any primervinent. E havent considerat lo dit Jaume Bertran lo que millor pot estar a dita administració y més profitós pot ser per als béns de aquella, li par que dita nova població se pot y deu fer ab certs pactes, los quals ha notificat a les persones que·l soliciten, com desús se ha dit, per dit stabliment, y algunes de aquelles són contentes de venir a poblar a Vilamarchant en la dita forma y pactes. Emperò, com lo dit Jaume Bertran no puga pendre resolució en açò sens decret y autoritat real, per tenir com té acomanada per Sa Magestat dita administració, per ço representa a vostra excel·lència la dita forma y pactes de dita població, que li parexen útils y conveniens, los quals són los que segueixen:

[I]. Primerament, en resp[ecte de les] cases se advertix que per cada una de aquelles los moriscos de Vilamarchant, que per lo desterro general de Sa Magestat se’n són anats, solien pagar per gallines, filasa, cens e altres drets, vint-y-huyt sous cascun any¹⁰¹ de alguna de les cases de dita vila, y par convenient que cascú dels nous pobladors pague lo mateix cens de vint y huyt sous, ab fadiga y lloïsme.

[II]. Íttem, en respecte de les terres del terme de Vilamarchant situades en la orta, se advertix que los dits moriscos les possehien a diferents particions, ço és, unes terres al quint y altres al huytè, y altres eren possehides franques, de hon se seguien molts fraus per ço que dels fruyts que responien al quint o al huytè se mesclava alguna part ab los fruyts de les terres franques. E per ço par convenient que, fet compte de totes les dites terres, se imposse sobre aquelles una igual obligació de respondre una mateixa part de fruyts, ço és, la que serà, fet llegítim compte, per a què de totes les dites terres, pagant y responent aquelles a una mateixa rahó, resulte lo mateix profit y emolument que solia resultar de soles les terres que responien, com se ha dit, al quint y al huytè.

[III]. Íttem, par convenient que les terres de dit terme situades en lo secà, les quals seran útils per a procurar, se done facultat a dit secrestador per a stablir-les a partició o cens moderat, segons se trobarà y parexerà convenient.

[IIII]. Íttem, se representa que lo conte de Villalonga feu plantar per son compte, en lo secà de dit terme de Vilamarchant, una molt gran eretat que serà de tre-centes a quatre-centes cafissades, la qual va comensant a donar vi, y per altra part està arbolada de pus de quatre mília peus de oliveres y garroferes que encara no donen fruyt, la qual eretat és notablement costosa de procurar perquè costarà cascun any [...] de mil a mil y [...] lliures, per ço que se ha de fer necessàriament per medi de stachers y mosos y jornalers, sens que lo secrestador o senyor que serà de Vilamarchant hi puga asistir. E per ço, par convenient que les terres de dita plantada situades en lo secà sien repartides y stablides, ço és, les vinyes al ters de la collita de vi, franch per al senyor, y los arbres, quant donen fruyt, a la mitat, y les terres de dita senyoria que estan en la orta se donen a la mateixa partisió que desús se ha dit en respecte de les altres que estan en dita orta.

[V]. Íttem, par convenient que·s faça lo dit stabliment de totes les dites cases y terres, restant aquelles sots directa senyoria del senyor de Vilamarchant, ab obligació de pagar lo luïsme en tot cas de transportasions y alienacions¹⁰²a rahó de dos sous per lliura, segons se acostuma en la present ciutat.

[VI]. Ítem, par convenient que per quant la alchama y universitat de Vilamarchant responia molts cens<os> per son compte propri, per ço és convenient que dits stabliments se façen ab pacte que los dits nous pobladors hajen de restar obligats a dits cens<os> en lo modo y forma que per Sa Magestat serà provehit.

Totes les quals coses lo dit Jaume Bertran, meliori modo quo potest, representa a vostra excel·lència per a què, en cas que pareguen convenir, segons que a dit Jaume Bertran lo y parexerà y juntament també a les persones que en la present ciutat tenen a càrrech lo Patrimoni Real, sia vostra excel·lència servit de manar decretar-les o manar donar a dit supplicant qualsevol altre orde que parega més convenient, per a què dit supplicant sàpia lo que ha de fer y tinga descàrrech en lo que farà [...] de dits stabliment y població, lo que supplica omni meliori modo quo potest, y que la present instància sia evocada y comesa a hu dels doctors de la Real Audiència, et licet, etc.

25.

1609, novembre 26. Serra.

Josep Folch i Cardona, cavaller d’Alcántara i senyor de Serra, Ria, Soneia i Assuévar, atorga la carta de poblament dels llocs de Serra i Ria per als nous pobladors cristians i manté la separació dels dos nuclis de residència si bé els constitueix en un únic consell municipal.

Notari, Gregori Terrassa.

A. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1791, exp. 58, ff. 4r-22v. Còpia en un plet d’aquest any a partir d’altra còpia feta el 22 de desembre de 1740 pel notari de València Patrici Bernat, a partir del protocol original conservat per na Manuela Sesse, vídua del notari Vitorino Millera.

B. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (1). Còpia simple sense data a partir d’una còpia legalitzada feta pel notari de València Josep Insa, a partir del protocol original.

C. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (2). Un altra còpia simple sense data de la mateixa còpia anterior.

D. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (10). Nova còpia simple, datada l’any 1837, feta pel notari de Madrid, José Salcedo.

E. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-3. Còpia datada el 25 de maig de 1767, feta pel notari Juan Antonio Espada.

F. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-1 (1). Nova còpia simple, sense data.

G. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-1 (2). Nova còpia, sense data, signada pel notari Josep Serrano.

H. buv, secció Manuscrits, ms. 865 (còpia s. XVIII).

Edicions:

a. Senís Domingo, J., Serra (Apuntes para su historia), València, 1954, p. 111 (2a ed., 1978).

b. Ciscar Pallarés, E., Tierra y señorío en el País Valenciano (1570-1620), València, Del Cenia al

Segura, 1977, p. 361.

c. Rodríguez Rodríguez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

d. Garay, P. y J. Ginés, «Commemoracio del quart centenari de la carta pobla de Serra i Ria

(1609-2009)», Axerra, 2 (2009).

e. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 233.

TEXT

Die XXVI mensis novembris anno a Nativitate Domini M DC VIIII.

In Dei nomine, amen. Nosaltre<s>, don Joseph Folch y de Cardona, cavaller del orde y milícia de Alcántara, gentilhom de la boca de sa magestad del rey nostre senyor y senyor de les baronies y llochs de Serra, Ria, Soneja y Adsuèvar, de una, y Berthomeu Salvaterra, Miquel Sanchis, Joan Sanchis, Joan Munyós, Antoni Salvador, March Palàcio, Jaume Noguera, Joan Teruel, Francisco Morell, Miquel Domingo de Bartholomé, Miquel Domingo de Martí, Sebastià Ribes, Domingo Diago, Antoni Esteve, Pere Ivanyes, Domingo Manyes de Miquel, Joan Palàcios, Menau Lanes, Jaume Fonfria y Miquel Sàez, nous pobladors per al dit lloch de Serra; Miquel Rives, Vicent Sarigó Ribera, Joan Guillem, Miquel Granell, Joan Salvador, Luch Salvador, Domingo Vilanova, Antoni Sanchis, Miquel Gàrries y Joan Ruvio, nous pobladors per al dit lloch de Ria, de part altra. Attenent y considerant que per execusió del real bando y mandato de Sa Magestat del rey nostre senyor don Phelipe de Àustria tercer, de gloriosa e inmortal memòria, publicat y ab veu de pública crida preconisat per los llochs acostumats de la ciutat de València, en vint-y-dos dies del propasat mes de setembre del any corrent de mil sis-cents y nou, són estats trets, llansats y expel·lits de tot lo present regne y portats a terra de Barberia tots los moros que en aquell <any> hi avia, per justísimes causes y raons en dit real bando contengudes y expresades. Y com dita baronia y llochs de Serra y Ria estaben tots poblats de moros, y aquells, obtemperant al dit real mandato, se hajen embarcat tots y pasats en terra de Àfrica, y així han restat dits llochs despoblats, deserts y sens vehins ni habitadors alguns, y nosaltres, dits particulars, desigem poblar la dita baronia y llochs de Serra y Ria y avassallar-nos, estar, habitar y residir en aquella, y hajam pregat y suplicat al dit senyor don Joseph sia servit admetre’ns a nosaltres y als nostres succesors per vasalls seus y dels senyors qui per temps seran de dita baronia, per nous pobladors, vehins y habitadors de aquella. Y yo, dit don Joseph de Cardona, sia estat content de admetre’ls al dit vasallatge y a la dita nova població, vehinatge y habitasió de la dita baronia y lloch, y per al dit efecte sien estat fets, tractats, convenguts y concordats per y entre nosaltres, dites parts, los pactes dejús scrits en lo modo, forma y manera que dejús se conté, per ço, de nostre bon grat y certa sciència, ab lo tenor de aquesta present pública carta ara y per totstemps <valedora y en ningun temps>¹⁰³ revocadora, com millor podem y devem i·ns és lícit y permès conforme a furs del present regne et alias de justícia, confesam la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als nostres sucessors, que en e sobre la dita nova poblasió de la dita baronia y llochs de Serra y Ria se han tractat, concertat, concluït, havengut y concordat per y entre nosaltres, les dites parts, los pactes, condicions y coses inmediate següents:

I. Primo, que yo, dit don Joseph de Cardona, per mi y per tots los meus succesors in perpetuum en la dita baronia y llochs de Serra y Ria, haja de admetre, segons que admet a vosaltres, tots los dits particulars desuper nomenats y a tots los vostres succesors, ab los pactes, emperò, y condicions que davall se diran e no sens aquells, aliter nech alias, a la dita nova població de la dita baronia y llochs de Serra y Ria, y que vosaltres, per vosaltres y per tots los vostres succesors, vos hajau de avasallar en dita baronia y llochs encontinent fet lo present acte y prestar-me los homenatges y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propri for y sotsmetent-vos al for y jurisdicció mia y dels meus succesors en dita baronia y llochs.

II. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, nos hajam de obligar, segons nos obligam per nosaltres y per tots los nostres succesors, a residir personalment y contínua, ab nostre domicili y capmajor, en dita baronia y llochs de Serra y Ria, y los qui faltaran per temps de sis mesos en dita residència personal encórreguen en pena de comís les cases y heretats que tindran en dita baronia y terme de aquella.

III. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, y los qui per temps seran no pugam ni puguen vendre, donar ni en qualsevol manera alienar les cases y heretats que tindran¹⁰⁴en la dita baronia y son terme, a foraster algú, sens precehir llicència del senyor y que, primerament, aquell no se obligue dins dos mesos comptadors des del dia de la tal alienasió, a avasallar-se en la dita baronia y llochs y a portar sa casa y família a aquells, y efectuar açò dins dit termini, sots pena de comís de la tal casa y heretats.

IIII. Íttem, que totes les cases y heretats de la dita baronia y de tot lo terme de aquella estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y lloïsme y ab tot altre dret emphiteòtich segons fur de València, al dit don Joseph, senyor de dita baronia, y al seus succesors en aquella, ab totes les prerrogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y emphiteoticals. Y se hajen de fer, de dites cases y terres, los establiments que necesaris seran segons lo tractat y concertat entre nosaltres les dites parts.

V. Íttem, que cascú de nosaltres, dits pobladors, y los nostres succesors qui per tems seran, sien tenguts y obligats a donar y pagar cascun any en lo dia y festa de Tots Sants, al dit senyor don Josep y als seus succesors en la dita baronia y llochs, per cascuna casa que posehirem y posehiran, trenta sous de cens ab fadiga y lloïsme, posats y aportats en la casa y habitació del senyor dins lo present regne a tot risch, perill y despeses nostres, Lo qual dit dret de cens de trenta sous siau també tenguts y obligats nosaltres y los nostres succesors a pagar y regonèixer al dit senyor, y als demés qui ho seran de la dita baronia, de cascuna casa que edificarà de nou o quant alguna de les velles se partirà donant porta al carrer per a distint domicili y habitasió.

VI. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors y los qui per temps seran, hajam y hajen de pagar al senyor cascun any per les heretats que·ns seran senyalades y stablides en la horta de dits llochs y en lo regadiu, ço és, per cascuna cafisada de terra, deu sous de cens ab los drets de fadiga y lloïsme y altres enphiteòticals desusdits, en lo dia y festa de Tots Sants en una paga. Y així mateix y de la mateixa manera, en lo dit termini hajam y hajen de pagar cascun any per les heretats de secà a rahó de quatre dinés per cascuna cafisada.

VII. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, y los nostres succesors, y demés del dit cens y del delme y primísia, siam y sien tinguts y obligats a pagar al dit senyor que ara és y per temps serà, cascun any al temps de la collita, la sisena part de tots los grans y fruits de qualsevol gènero y espècie que sien que·s colliran en les terres del regadiu, y la huitena part en les terres del secà, sens pagar ters delme, del qual dit senyor nos fa franchs. Y al mateix respecte y de la mateixa manera, se haja de pagar així de les fruytes com dels demés fruyts, qualsevols que sien, de tots los arbres de la horta y del secà, ço és, de la horta a la sisena part y del secà a la huitena, alfarrasant dites fruytes y fruyts dels dits arbres una persona nomenadora per lo senyor y altra per nostra part, y conforme dit alfarràs se haja de pagar lo que·s deurà al dit senyor en dinés comptants encontinent que seran acabats de collir dits fruyts cascun any, excepto les garrofes, que de les de la horta se haja de pagar la sisena part y de les del secà la huitena; y també exceptat que de les sireres, albercochs, présechs e peres no se haja de pagar cosa alguna sinó que lo senyor, per a son menjar y de sa casa, puixa pendre la fruita que li pareixerà; y també de la palla que·s collirà en la horta y en lo secà, se haja de donar al senyor una sàrria gran per cada casa.

VIII. Íttem, que del que procehirà de les vinyes del terme de la dita baronia y llochs, ara sia vi ara pansa o altra qualsevol cosa, se haja de pagar al senyor la huitena part en allò mateix que·s collirà o procehirà de dites vinyes, sens llicència del senyor.

VIIII. Íttem, que dits vasalls hajen de pagar al senyor per rahó del ganado que tindran, així llanar com cabriu, ço és, de la cria a rahó de huit, hu, per tot delme y premísia.

X. Íttem, que dits vasalls puguen fer carbó en lo terme de dita baronia, de llentiscles, rabasas y altres mates, y no de arbres alguns, pagant al dit senyor un sou per cada càrrega gran y sis dinés per cada càrrega chica de jument eo asnet.

XI. Íttem, que ningun particular de la dita baronia puga entrar en la partida dita la Xara, que·stà junt lo castell, a tallar arbres ni fer llenya ni arrancar rabases, sots pena de sexanta sous com la dita partida haja de restar y reste reservada per al dit senyor; açò declarat que los ganados, així del carnicer com dels particulars de dita baronia hi puixen entrar sens encórrer en pena alguna.

XII. Íttem, que nosaltres, dits pobladors, o los nostres succesors, no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar cases, terres ni heretat alguna de les que·ns seran stablides per lo dit senyor don Joseph, a persona alguna a rahó de franch, així dels dits censos en dinés com de les dites parts de fruits desuper expresades, sots pena de comís.

XIII. Íttem, que nosaltres, dits pobladors, y los qui per temps seran, no pugam ni puguen fer hostals, parar taverna ni piló de tallar carn, fer forn algú encara que fos per a usos propris de nosaltres y de nostres succesors, ni molí ni almàsera, en la dita baronia y llochs ni en son terme, perquè totes aquestes regalies han de restar y resten reservades per al dit senyor y sos succesors. Y que siam, y que los nostres succesors sien tenguts y obligats, a coure en lo forn, conprar en la tenda, fleca, taverna y carniseria de dit lloch, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que·s contrafarà. Y sots la mateixa pena hajam y hajem de moldre en lo molí de la senyoria, donant dit molí bon recapte a hon no puixen anar a moldre hon bé els pareixerà; y també se haja de fer lo oli en la almàsera del senyor si n’i haurà, ara o per algun temps. Y que, així mateix, lo netegar y escurar la sèquia del dit molí vinga a càrrech dels vehins y habitadors dels dits llochs y baronia, y per a refer y adobar lo asut de dita cèquia, sempre que convinga, haja de posar lo senyor mestre y cals, y los vasalls tots lo demés.

XIIII. Íttem, que si serà cas que sobre alguna de les cases o terres que·s stabliran per dit senyor, se trobaran carregats alguns censals per la universitat dels moros qui són estats expel·lits de la dita baronia, o per alguns particulars, especialment ab llicència del senyor, que en tal cas tinga obligació dit senyor de exemir la dita casa y terres dels dits censals.

XV. Íttem, que dit senyor, per a cobrar los drets que·s deuran a la senyoria, puga compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar, ab prompta y real execusió segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XVI. Íttem, que qualsevol dret de sequiatge, escura, dret de la sal, peytes y altres qualsevol consemblants càrrechs reals, personals y vehinals, los hajam de pagar nosaltres, dits pobladors, y los nostres succesors, vehins y habitadors de la dita baronia y llochs, conforme se acostuma pagar present en lo present regne, sens que lo senyor per dita rahó ne sia obligat a pagar cosa alguna.

XVII. Íttem, que dos dies ans del dia y festa dels Reys se hajen de ajuntar los justícia, jurats, mustasaf y consellers dels dits llochs y enviar o donar al senyor de la dita baronia, o batle qui asistirà en aquella per lo dit senyor, nòmina de huit vehins dels dits llochs, y de aquells lo senyor o batle ne puixa borrar y llevar los que li pareixerà fins en número de quatre inclusive, y posar-ne altres, los que volrrà, en lloch dels que llevarà, y de les huit persones que <h>i haurà en dita memòria, lo dit senyor o lo dit batlle haja de nomenar y nomene justícia per als dits dos llochs, y un jurat per a cascú, y un mustasaf y un clavari per als dos llochs per al any aprés inmediate següent. Y los que seran elets y nomenats per als dits oficis, hajen de prestar lo jurament acostumat y necesari en poder del dit senyor o batle de què se hauran bé y lealment en dits oficis respectivament. Y que dit justícia haja de nomenar encontinent son loctinent en dit ofici en lo dit lloch de Ria per al seu any, prestant etiam aquell dit jurament. Y que de tots los dits juraments, e si menester serà, de les dites eleccions y nominaçions dels dits oficials, se reben actes públics per lo escrivà de la cort de la dita baronia o per altre notari públich qui volrà dit senyor o son batle.

XVIII. Íttem, per quant la escrivania de la dita baronia, així la del justícia com la del batle, és regalia pròpria del senyor, per so se declara que al dit senyor toca y s’esguarda lo nomenar, tantes quantes vegades li pareixerà, escrivà per a la dita escrivania y mudar-lo sempre y quant volrrà y li serà ben vist a sa mera voluntat, sens que en açò se puixen entrometre en manera alguna los vehins y habitadors de la dita baronia.

XVIIII. Íttem, que les ferratges, dacces y altres herbes, los alfalsos, se hajen de alfarrasar cascun any per una persona nomenadora per lo senyor y altra per los vasalls, y conforme dit alfarràs se haja de pagar al senyor la sisena part en dinés contants. Y en respecte dels alfalsos, se haja de pagar al senyor dotse sous per fanecada cascun any mentres duraran dits alfalsos.

XX. Íttem, que ningun vehí de dita baronia puixa tallar pins, garroferes, oliveres ni altres arbres alguns de qualsevol gènero y espècie que sien, així en la horta com en lo secà, ara siens verts ara sechs, sens llicència del senyor o de son alcayt, sots pena de sexanta sous per cascun arbre, y los arbres hajen de ser del senyor.

Per ço, prometem la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et vicisim ac viseversa, per nosaltres y nostres succesors respectivament, tenir per ferm y agradable observar, efectuar y complir lo contengut en lo present acte, si e segons a cascuna de nosaltres, dites parts, toca y s’esguarda, y del modo, forma y manera que desús se conté. Y per a atendre y complir dites coses, obligam la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et visisim, tots nostres béns y drets, mobles e immobles, sehents y semovents, privilegiats y no privilegiats, haguts y per haver honsevulla que sien y seran.

Que foren fets dites coses en lo dit lloch de Serra, en vint-y-sis dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesucrist mil sis-cents y nou.

Sen+yal de mi, dit don Joseph Folch y de Cardona.

Sen+++++++++++++++++++yals de nosaltres, Berthomeu Salvaterra, Miquel Sanchis, Joan Sanchis, Joan Munyós, Antoni Salvador, March Palàcio, Jaume Noguera, Joan Teruel, Francisco Morell, Miquel Domingo de Berthomeu, Miquel Domingo de Martí, Sebastià Ribes, Domingo Diago, Antoni Esteve, Pere Ivanyes, Domingo Manyes de Miquel, Joan Palàcios, Menau Llanes, Joan Fonfria y Miquel Saes, nous pobladors per al dit lloch de Serra

Sen+++++++++yals de nosaltres, Miquel Rives, Vicente Sarigó Ribera, Joan Guillem, Miquel Granell, Joan Salvador, Domingo Vilanova, Antoni Sanchis, Miquel Garrues y Joan Ruvio, nous pobladors per al dit lloch de Ria, sobredits, que totes les dites coses y sengles de aquelles, singula singulis referendo, loham, concedim y fermam.

Presents foren per testimonis, ço és, a les fermes de tots los sobredits, exceptats Joan Palàcios y Menau Lanes, qui estaben absents, Arnau Moles y Jaume Silvestre, llauradors, de la baronia y loch de Soneja habitadors, de present atrobats en lo dit lloch de Serra.

I quant a la ferma del dit Menau Lanes, qui aprés fermà en lo dit lloch de Serra, en vint-i-nou dies dels dits mes y any, foren testimonis Nicolau Simó, scrivent, habitador de València, y Francisco Palma Barasa, criat del dit don Joseph.

I quant a la ferma.¹⁰⁵

26.

1609, novembre 27. Soneixa.

Josep Folch i Cardona, cavaller de l’orde d’Alcàntara i senyor de les baronies de Serra, Ria, Soneixa i Assuévar, atorga la carta de poblament dels llocs de Soneixa i Assuévar, en els quals inclou l’antic terme ara despoblat de Mosquera.

Notari, Gregori Terrassa.

A. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1714, núm. 21, ff. 40r-54r. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia legalitzada feta per Joan Antoni Tortella, notari de València, el 16 d’octubre de

1705, el qual tenia en custòdia els protocols originals.

B. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1763, núm. 95, ff. 227r-243v. Còpia de dit any a partir d’una còpia feta el 9 de gener de 1741 per Carles Pano i Sarrió, escrivà de València, partir del protocol original el qual custodiava na Manuela Sesse, vídua del notari Vitorino Millera.

C. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1764, núm. 57, ff. 58v-66v (només un fragment). D. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1768, núm. 82, ff. 42r-62r i ff. 108v-126r.

E. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1800, ff. 3r-16v.

F. aRv, Reial Justícia, llibre 817, ff. 255 (només els capítols 7 i 13).

G. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernán-Núñez, C. 1165, D-4. Còpia datada el 21 de maig de 1676, feta pel notari de València Joan Tortella.

H. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-4. Nova còpia datada a Salamanca el 13 d’agost de 1818, feta per Tomàs d’Almeida, arxiver de l’arxiu senyorial del comte de Montellano, senyor de Soneixa.

I. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-5 (1). Còpia datada el 25 de maig de 1767, feta pel notari Juan Antonio Espada.

J. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-5 (2). Nova còpia, datada l’any

1837, feta pel notari de Madrid, José Salcedo.

K. Ar. Ducal de Medinaceli, Arxiu Històric, lligall 132, ram 21, núm. 1-2.

Edicions:

a. Llorens Raga, P. L., La carta de población de Soneja, Sogorb, Instituto Laboral de Segorbe,

1963, pp. 19 i ss.

b. Iquino Parra, F., Historia de Soneja, València, 1982, pp. 57 i ss. (només traducció al castellà). c. Constante Lluch, J. L., «Carta de repoblación de Soneja y Azuébar», Boletín del Centro de

Estudios del Alto Palancia, 5 (1985), pp. 38 i ss.

d. Rodríguez Rodríguez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

e. Martí Coronado, J., «Expulsión de los moriscos y el 400 aniversario de la carta de población de Azuébar y Soneja», dins Moriscos del Alto Palancia. La expulsión y sus consecuencias, Castelló, Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2010, pp. 191-199.

f. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 234.

TEXT

Die XXVII mensis novembris anno a Nativitate Domini M DC vIIII.

In Dei nomine, amen. Nosaltres don Joseph Folch y de Cardona, cavaller del orde y milícia de Alcàntara, gentilhom de la boca del rey nostre senyor y senyor de les baronies y lochs de Serra, Ria, Sonexa y Azuévar, de una, y Antoni Masó, Sebastià Serrano, Gerony Fuertes, Valero d’Ondara, Salvador Martí, Jaume Ortí, Francés Serra, Joan Cabrera, Joan Monton, Joan Gil, Vicent Castell, Francés Gomes, Martí Domingo, Pere Domingo, Andreu Silvestre, Pere Lòpez, Joan Lòpez, Jaume Ribes, Miquel Auger, Matheu Mas, Jaume Assensi, Gerony Ribes, Pedro Pérez, Nadal Reguart, ferrer, Jaume Silvestre, Joseph Masó, Joan Silvestre, Martí Servera, Andreu Ramon, Vicent Servera, Arnau Molés, Felip de Mora, March de Godos, Jaume Thomàs, Joan Manyes, Joan Esteve, Pere Talamantes, Francés Làzer y Joan Carbó, nous pobladors per a el loch de Sonexa; Berthomeu Pons, Domingo Manyes, Andreu Pons, Francés Torres, Joseph Estellés y Domingo Marco, nous pobladors per a el dit loch de Azuévar, de part altra. Attenent y considerant que per eixecucio del real bando y mandato de Sa Magestat del rey nostre senyor don Felip de Àustria tercer, de gloriosa e inmortal memòria, publicat y ab veu de pública crida preconizat per los lochs acostumats de la ciutat de València en vent-i-dos dies del mes proppasat mes de setembre del any corrent mil sis-cents y nou, són estats trets, lansats y expel·lits de tot lo present regne y portats a terra de Barberia tots los moros que en aquell hi havia, per justíssimes causes y rahons en dit real mandato contengudes y expressades. Y com dites baronies y lochs de Sonexa y Azuévar estaven tots poblats de moros y aquells, obtemperant al dit real mandato, se hatjen embarcat tots y passats en terra de Àfrica, y així han restat los dits lochs despoblats, deserts y sens vehyns ni habitadors alguns, y nosaltres, dits particulars, desitgem poblar la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar y avasallar-nos, estar y habitar e residir en aquella, y hatjam pregat y supplicat al dit senyor don Joseph sia servit admetre’ns a nosaltres y als nostres successors per vasalls seus y dels senyors que per temps seran de dita baronia, y per nous pobladors, vehyns y habitadors de aquella. Y yo, dit don Joseph de Cardona, sia estat content de admetre’ls al dit vasallatge y a la dita nova població, vehynatge y habitació de la dita baronia y lochs, y per al dit effecte sien estat fets, tractats, convenguts y concordats per y entre nosaltres, dites parts, los pactes desús escrits en lo modo, forma y manera que desús se conté. Per ço, de nostre bon grat y certa ciència, ab lo tenor de aquesta present pública carta, ara y per totstemps perpètuament valedora y en ningun temps revocadora, com millor podem y devem y ens és lícit y permès conforme a furs del present regne et alias de justícia, confesam la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als nostres successors, que en e sobre la dita nova població de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar se han tractat, concertat, concluït, avengut y concordat per y entre nosaltres, les dites parts, los pactes, condicions y coses immediates següents.

I. Primo, que yo, dit don Joseph de Cardona, per mi y per tots los meus successors in perpetuum de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, hatja de admetre segons que admet a tots vosaltres, los dits particulars desuper nomenats, y a tots los vostres successors, ab los pactes y condicions que davall se diran y no sens aquells aliter nec alias, a la dita nova població de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, y que vosaltres, per vosaltres y per tots los vostres successors, vos hatjau de avasallar en dita baronia y lochs encontinent fet lo present acte y prestar-me los homenatges de fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propri for y sotsmetent-vos al for y jurisdicció mia y dels meus successors en dita baronia y lochs.

II. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors, nos hatjam de obligar, segons nos obligam per nosaltres y per los nostres successors, a residir personalment y contínua ab nostre domicili y capmatjor en la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, y los que faltaran per temps de mig any en dita residència personal, encórreguen en pena de comís les cases y heretats que tindran en dita baronia y terme de aquella.

III. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors y los que per temps seran no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar les cases y heretats que tindrem en la dita baronia y son terme, a foraster algú, sens precehir licència dels senyors y que primerament aquell no se obligue, dins dos mesos comptadors del dia de la tal alienació, a avasallar-se en la dita baronia y lochs y a portar sa casa y família a aquells, y effectuar açò dins dit termini sots pena de comís de la tal casa y heretats.

IIII. Ítem, que totes les cases y heretats de la dita baronia y de tot lo terme de aquella estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y luysme y ab tot altre ple dret emphiteòtich segons furs de València, al dit don Joseph, senyor de dita baronia, y als seus successors en aquella, ab totes les prerogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los bens censits y emphiteoticals, y se hatjen de fer y facen de dites cases y terres los establiments que necessari seran, segons lo tractat y concertat entre nosaltres, les dites parts.

V. Ítem, que nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors que per temps seran, sien tenguts y obligats a donar y pagar cascun any en lo dia y festa de Tots Sants, al dit senyor don Joseph y als seus successors en la dita baronia y lochs, per cascuna casa que possehirem y possehiran, trenta sous de cens ab fadiga y luysme, posats y apportats en la casa y habitació del senyor dins lo present regne, a tot risch y perill y despeses nostres. Lo qual dit dret y cens de trenta sous siam així mateix tenguts y obligats, nosaltres y los nostres successors, a pagar y reconèixer al dit senyor y als demés que ho seran de dita baronia, de cascuna casa que se edificarà de nou o quant se partirà alguna de les velles, donant porta al carrer per a distinct domicili y habitació.

VI. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors y los qui per temps seran, hajam y hatjen de pagar al senyor cascun any per les heretats que ens seran senyalades y establides en la horta de dits lochs y en lo regadiu, ço és, per cascuna cafizada de terra deu sous de cens, ab los drets de fadiga y luysme e altres emphiteoticals desusdits, en lo dia y festa de Tots Sants; y així mateix y de la mateixa manera, en lo dit termini hatjam y hatjen de pagar cascun any per les heretats del secà a rahó de quatre diners per cascuna cafizada.

VII. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors y los nostres successors, ademés del dit cens y del delme y primícia, siam y sien tenguts y obligats a pagar al dit senyor qui ara és y per temps serà, cascun any al temps de la collita, la sisena part de tots los grans y fruyts de qualsevol gènero y espècie que sien que es colliran en les terres de regadiu, y la huytena part en les terres del secà, sens pagar ters delme, del qual dit senyor nos fa franchs. Y al mateix respecte y de la mateixa manera se hatja de pagar així de les fruytes com dels demés fruyts, qualsevols que sien, de tots los arbres del horta y del secà, ço és, de la horta la sisena part, y del secà la huytena, alfarrazant dites fruytes y fruyts de dits arbres, collits que sien en casa de cascun particular, una persona nomenadora per dit senyor y altra per nostra part, y conforme dit alfarràs se haja de pagar lo que es deurà al dit senyor en diners contants y encontinent que seran acabats de collir dits fruyts cascun any. Excepto les garrofes, que de les de la horta se haja de pagar la sisena part y de les del secà la huytena, y també exceptat que de les sireres, présechs, albercochs y peres no se haja de pagar cosa alguna sinó que lo senyor, per a son menjar y de sa casa, puga pendre la fruyta que li pareixerà, ab tal que la haja de collir lo amo de la fruyta o qui aquell voldrà. Y també de la palla que es collirà en la horta y en lo secà se haja de donar al senyor una sàrria gran per cada casa.

VIII. Ítem, que del que procehirà de les vinyes del terme de dita baronia y lochs, ara sia vi ara pansa o altra qualsevol cosa, se haja de pagar al senyor la huytena part en allò mateix que es collirà o procehirà de dites vinyes, sens pagar ters delme, y que en la horta no haja vinyes, y les que hi à les puguen arrancar.

VIIII. Ítem, que dits vasalls hatjen de pagar al senyor per rahó del ganado que tindran, així lanar com cabriu, ço és, de la cria a rahó de huyt, hu, per tot delme y primícia.

X. Ítem, que dits vasalls puguen fer carbó en lo terme de dita baronia, de lentiscle, rabaces y altres mates, y no de arbres alguns, pagant al dit senyor un sou per cada càrrega gran y sis diners per càrrega chica de jument eo asnet que es traurà fora de la baronia.

XI. Ítem, que ningun particular de la dita baronia puixa entrar, ab ganado ni sens ganado, en lo Carrascal ni en la sua redonda, que són del senyor, ni tallar arbre algu de dit Carrascal y redonda sots pena de vint-y-cinch liures si tallaran arbre algú, y si entrarà ganado se puixa fer monta y degolla, y per a els forasters se imposa pena de vint-y-cinch liures.

XII. Ítem, que nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors, no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar terra ni heretat alguna de les que ens seran establides per lo dit senyor don Joseph, a persona alguna a rahó de franc, així dels dits censos en diners com de dites parts de fruyts desuper expressades, sots pena de comís.

XIII. Ítem, que nosaltres, dits pobladors y los que per temps seran, no pugam ni puguen fer hostal, posar taberna ni piló de tallar carn, fer forn algú encara que fos per a usos propris nostres y dels nostres successors, ni molí ni almàcera en la dita baronia y lochs ni en son terme, perquè totes aquestes regalies han de restar y resten reservades per a el dit senyor y sos successors. Y que siam y los nostres successors sien tenguts y obligats a coure en lo forn, comprar en la tenda, fleca y taberna e carniceria de dit loch sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que es contrafarà. Y sots la mateixa pena hajam y hajen de moldre en lo molí de la senyoria, donant dit molí bon recapte, hon no puixam anar a moldre hon bé ens pareixerà, y també se haja de fer lo oli en la almàcera del señor si·n’i haurà ara o per algun temps. Y que, així mateix, lo netejar y escurar la cèquia del dit molí vinga a càrrech dels vehyns y habitadors de dita baronia y lochs, y per a refer y adobar lo azut de la cèquia de Azuévar, sempre que convinga, hatja de posar mestre y cals lo senyor, y los vasalls de Azuévar tot lo demés.

XIIII. Ítem, que si serà cas que sobre algunes de les cases o terres que se establiran per dit senyor, se trobaran carregats alguns censals per la universitat dels moros qui són estat expel·lits de la dita baronia, o per alguns particulars especialment ab licència del senyor, que en tal cas tinga obligació dit senyor a eximir la dita casa o terra dels dits censals.

XV. Ítem, que lo dit senyor, per a cobrar los drets que deuran a la senyoria, puga compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompta y real eixecució, segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XVI. Ítem, que qualsevol dret de cequiaje, escura, tacha, morabatí, dret de la sal, peytes y altres qualsevols càrrechs consemblants, reals, personals y vehynals, los hajam de pagar nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors, vehyns y habitadors de la dita baronia y lochs, conforme se acostuma pagar en lo present regne, sens que lo senyor per dita rahó sia obligat a pagar cosa alguna.

XVII. Íttem, que dos dies ans del dia y festa de Nadal hajen de ajuntar-se los justícia, jurats, mustasaf, clavari y consellers dels dits lochs y embiar o donar al senyor de dita baronia o al batle que assistirà en aquella per lo dit senyor, nòmina de huyt vehyns dels dits lochs, y de aquells lo senyor o batle ne puixa llevar y borrar los que li pareixerà fins en número de quatre inclusive, y posar-ne altres, los que voldrà, en loch dels que llevarà, y de les huyt persones que hi haurà en dita nòmina lo dit senyor o lo dit batle hatja de nomenar y nomene, ço és, un justícia per a cada loch, dos jurats per a Sonexa y un per a Azuévar, y un mustasaf en cascú dels dits lochs, y un clavari per a els dos lochs per a el any aprés inmediate següent. Y los que seran elets y nomenats per a dits officis, hajen de prestar lo jurament acostumat y necessari en poder del dit senyor o batle, de què se hauran bé y lealment en dits officis respectivament, y que cascú dels dits justícies haja de nomenar encontinent son loctinent en dit offici en los dits lochs de Sonexa y Azuévar per a el seu any, prestant etiam aquells dit jurament. Y que de tots los dits juraments y, si menester serà, de les dites eleccions y nominacions dels dits officials, se reben actes públichs per lo escrivà de la cort de la dita baronia o per altre notari públich que voldrà dit senyor o son batle.

XVIII. Ítem, per quant la escribania de la dita baronia, així la del justícia com la del batle, és regalia pròpria del senyor, per ço se declara que al dit senyor toca y s’esguarda lo nomenar tantes quantes vegades li pareixerà escrivà per a la dita escrivania, y mudar-lo sempre y quant voldrà y li serà ben vist a sa mera voluntat, sens que en açò se puixen entrometre en manera alguna los vehyns y habitadors de dita baronia.

XVIIII. Ítem, que los ferratges, dacses e altres herbes que es faran per a les cavalcadures, exceptats los alfalços, se hatjen de alfarrazar cascun any per una persona nomenadora per lo senyor y altra per los vasalls y, conforme dit alfarràs, se hatja de pagar al senyor la sisena part en diners contants. Y en respecte dels alfalsos, se haja de pagar al senyor dotze sous per fanecada cascun any mentres duraran dits alfalsos, en lo dia y festa de Nostra Senyora de agost.

XX. Ítem, que ningun vehí de dita baronia puixa tallar pins, garroferes, oliveres ni altres arbres alguns de qualsevol gènero y espècie que sien, així en la horta com en lo secà, ara sien verts ara secs, sens licència del senyor o de son batle, sots pena de seixanta sous per cascun arbre, y lo arbre sia per a el senyor.Açò declarat que, per a jous, cametes, dentals, esteves, aladres y altres qualsevols coses per a la lauró, puixen dits vasalls tallar la fusta dels arbres necessària, ab licència del senyor o del batle.

XXI. Ítem, que dit senyor, per a ajudar als dits vasalls y nous pobladors, los atja de concedir y donar, segons los concedeix y dóna, una casa del dit loch de Sonexa, la que aquell senyalarà, per a tenir son consell y ajust y per a tot lo demés que els pareixerà, per a ops y utilitat de la dita baronia y dels dits lochs de Sonexa y Azuévar, ab lo càrrech dels dits trenta sous de cens, fadiga y luysme y ab tot los demés drets emphiteoticals desusdits, pagadors cascun any en lo dia de Tots Sants, y que lo batle puixa senyalar-la y fer lo acte que serà necessarI.

XXII. Ítem, que lo dit senyor haja de donar, segons que dóna a la dita baronia y a les universitats de Sonexa y Azuévar, ajudant a la dita nova població, la horta y redonda de Mosquera, ab tots los arbres de aquella, així de alcornochs com de altres qualsevols, y la cova de Xayar y la de Xauen, dita de la Cambra, que està en la partida de la Palomera, y finalment los dóna la dècima part de tot lo que procehirà de tots los arrendaments y vendes que es faran dels herbatges de la dita baronia a forasters per a pasturar los ganados.

XXIII. Ítem, que dit senyor posarà tan solament en dit loch de Sonexa quaranta cases y, entre aquelles, repartirà tota la terra de la horta per iguals parts, exceptades sis fanecades que vol donar a la yglésia y huyt que reserva per a si, y les terres del secà les repartirà com millor li pareixerà.

XXIIII. Ítem, que en lo dit loch de Azuévar hi haja de haver dotze cases poblades y, entre aquelles, ha de repartir les terres de la horta de dit loch egualment, y les del secà com li pareixerà.

Per ço, promettem la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim ac viceversa, per nosaltres y per los nostres successors respectivament, tenir per ferma y agradable, observar, effectuar y cumplir tot lo contengut en lo present acte, si e segons a cascuna de nosaltres, dites parts, toca y s’esguarda y del modo, forma y manera que desús se conté, y per a attendre y complir dites coses obligam la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim, tots nostros béns y drets mobles e inmobles, sehents y semovents, privilegiats y no privilegiats, haguts y per haver honsevulla que sien y seran.

Que foren fetes dites coses en lo dit loch de Sonexa, en vint-y-set dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mil sis-cents y nou.

Se+nyal de mi, don Joseph Folch y de Cardona.

Se+++++++++++++++++++++++++++nyals de nosaltres, Antoni

Masó, Sebastià Serrano, Gerony Fuertes, Valero d’Ondara, Salvador Martí, Jaume Ortí, Francés Serra, Joan Cabrera, Joan Monton, Joan Gil, Vicent Castell, Francés Gomes, Martí Domingo, Pere Domingo, Andreu Silvestre, Pere Lopis, Joan Lopis, Jaume Ribes, Miquel Auger, Mateu Mas, Jaume Assensi, Gerony Ribes, Pere Peris, Nadal Reguart, ferrer, Jaume Silvestre, Joseph Masó, Joan Silvestre, Martí Servera, Andreu Ramon, Vicent Servera, Arnau Molés, Felip de Mora, March Godos, Jaume Thomàs, Joan Manyes, Joan Esteve, Pere Talamantes, Francés Làzer y Joan Carbó, tots nous pobladors per a el dit loch de Sonexa, Berthomeu Pons, Domingo Manyes, Andreu Pons, Francés Torres, Joseph Estellés y Domingo Marco, nous pobladors per a el dit loch de Azuévar, sobredits, que totes les dites coses y sengles de aquelles, singula singulis referendo, loam, concedim y fermam.

Presents per testimonis a les fermes del dit don Joseph y dels dits nous pobladors desuper nomenats, exceptats Martí Servera, Arnau Molés, Joan Manyes, y Joan Carbó, los quals estaven absents, Nicolau Simó, escrivent, habitador de València, y Antoni Garsia, criat del dit don Joseph, attrobats ara de present en lo dit loch de Sonexa.

Y quant a les fermes dels dits Martí Servera y Pedro Martínez, que fermaren en lo dit loch de Sonexa en vint-y-nou dies dels dits mes e any, present e acceptant lo dit don Joseph, foren testimonis Nicolau Simó, escrivent, habitador de València, y Antoni Masó, criat del dit don Joseph, atrobats en lo dit loch de Sonexa.

Y quant a la ferma del dit Arnau Molés, lo qual enaprés dit dia vint-y-nou dels dits mes y any fermà ut superius continetur en la baronia y loch de Serra, present y acceptant lo dit don Joseph, foren testimonis lo dit Nicolau Simó y Francisco Palmabaraca, criat del dit don Joseph, atrobat en lo dit loch de Serra.

Y quant a la ferma de.

[Al margen: Jhesus]. La presente escritura de capítulos de poblasión de los lugares de Soneja y Adsuévar concuerda con su original registro prothocolo de escrituras públicas que pasaron ante el referido Gregorio Tarrasa, escrivano ya difunto, en el año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo de mil seiscientos y nueve y día veinte y siete del mes de noviembre del referido año, el qual, después de executada la saca de la presente, debolví a la referida Manuela Sesse y de Millera, viuda de Vitorino Millera, escrivano ya difunto, como a madre tutora y curadora de sus hijos y herederos del referido Vitorino Millera, en cuyo poder paran por aora las notas y prothocolos del referido Gregorio Tarrasa, escrivano ya difunto, y en fee de ello y en cumplimiento de lo mandado en el sitado auto que antecede, dado por el señor dotor don Francisco Berdum de Espinosa, abogado de los Reales Consejos y alcalde mayor por su magestad de esta dicha ciudad de Valencia, a los nueve días de este corriente mes de enero por el oficio numerario de Joseph Mauro Vivet, al pie de la petición presentada por el síndico y procurador general de la baronía de Soneja, di el presente traslado con estas veinte y tres foxas escritas, la primera con papel del sello segundo y las demás intermedias con papel común, conprehendida la presente de mi signo, el qual signo y firmo en esta dicha y presente ciudad de Valencia a los dies días del mes de enero de mil setecientos quarenta y un años.

En testimonio de verdad, Carlos Pano y Sarrió [Signado y rubricado].

27.

1609, desembre 8. Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Fra Jeroni Belsa, prior del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, juntament amb la resta de frares del convent, atorga la carta de poblament del Llocnou de Benamira o de Sant Jeroni, lloc de nova construcció fet pel monestir en aquest moment dins el terme de la seua senyoria de Rafalet.

Notari, Bernat Ivanyes.

A. aRv, Clero, llibre 567, ff. 289r-300v. Còpia simple de l’any 1702, a partir d’un còpia legalitzada feta sense data per Josep Garcés o Gasset, notari, a partir del protocol original.

Edicions:

a. Alonso i López, J. E., Desintegració feudal i vida monàstica: Sant Jeroni de Gandia (1738-1835), tesi de llicenciatura inèdita, València, Universitat de València, 1983, pp. 289-300.

b. Costa i Sarió, J. R., Lloch Nou de Sant JeronI. Apunts històrics, Llocnou de Sant Jeroni, Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, 1986, s. f.

c. Soler, A., Llocnou de Sant Jeroni: geografia, història, patrimoni, Llocnou de Sant Jeroni, Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, 2009, pp. 346-352 (edició incompleta).

d. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 235.

TEXT

Die vIII mensis decembris anno a Nativitate Domini M DC vIIII.

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, pater frater Jacobus Belsa, prior, pater frater Gaspar Centoll, vicarius, pater frater Gaspar Exea, pater frater Laurentius Gasco, pater frater Nicolaus Borras, pater frater Lucas Vidal, pater frater Antonius Struch, pater frater Jacobus Abril, pater frater Honoratus Morales, pater frater Vincentius Palleres, pater frater Joannes Colomer, pater frater Michael Sanchez, pater frater Vincentius Yago, pater frater Bartholomeus Ivarç, pater frater Jusep Alberola, pater frater Simon Altet, pater frater Laurentius Gregori, pater frater Philipus Ginart, pater frater Franciscus Aragones, pater frater Christophorus Pineda, presbiteri, et pater frater Petrus Blesa, diaconus, omnes religiosi conventuales in presenti conventu et monasterio beati Hieronimi de Coltalba, alias dicti de Gandia, conv[ocati] et congregati more solito in capitulo dicti et presentis monasterii, ubi pro similibus et aliis <negotiis> peragendis, concludendis et trac[tandis] soliti sumus convocari et congregari, asserentes nos in presenti capitulo et congregatione esse maiorem et saniorem partem omnium fratrum conventualium dicti conventus et monasterii, idoneorum et sufficientium ad infrascripta et alia faciendi et firmandi, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, ut et tanquam domini loci de Bonamira per nos noviter constructi in termino nostri [loci de] Raphalet, scienter etc., cum presenti publico instrumento etc., stabilimus et ad emphiteosim perpetuam concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, Petro Climent, Hieronimo Soriano, Michaeli Marti, Gaspar Artes, Petro Fayos, Michaelli Garcia, Pascasio Gomez, Petro Garcia, Francisco Grado, Joanni Faus, Petro Struch, loci de Alf<a>uir, Josepho Mascarell, Francisco Climent et Petro Struch, loci de Castellonet, omnibus agricultoribus, hoc est vobis, dictis Petro Climent, Hieronimo Soriano, Michaeli Marti, Gaspari Artes, Petro Fayos, Micha<e>li Garcia, Francisco Grado et Joanni Faus, Pascasio Gomes et Petro Garcia, presentibus et inferius acceptantibus, et vobis dictis Francisco Climent et Petro Struch, de Castellonet, Petro Struch, loci de Alfauir, Josepho Mascarell, absentibus tanquam presentibus, notario tanquam infrascripto etc., estipulanti etc., et vestris, locum nostrum predictum nominatum de Bonamira, per nos in termino nostri loci de Raphalet noviter constructum, hanc autem stabilicionem et in emphiteosim consecionem vobis et vestris facimus cum introitibus et exitibus, iuribus et pertinenciis suis universis, utile dominio et naturali possesione predicti loci stabiliti facientibus, atque cum pactis, conditionibus et capitulis lingua materna inferius dicendis et inde sequentibus:

1. Primerament, ab pacte y condició que lo dit convent de Sent Hieroni de Cotalva sia sempre y reste senyor directe, y no perda ningun dret de lo que axí per dret com per furs del present Regne de València, com també conforme lo ús y pràtica del dit regne, a qualsevol senyor directe és con[ce]dit, y assò tinga en tot lloch y temps complidament sobre totes les casses y heretats que de present són y per temps seran en lo dit Lloch Nou de Bonamira y terme de aquell, la útil senyoria de les quals casses y terres entenen ab lo present donar y establir tan solament.

2. Íttem, ab pacte y condició que los vasalls y emfiteotes del dit lloch, per temps de doce anys primervinents no puxen donar, vendre ni alianar, en tot ni en part, les dites casses y heretats ad aquels establides, sens preceir llicència demanada y obtessa del dit convent.

3. Íttem, ab pacte y condició que tots los vassalls del dit lloch y qualsevol de aquells, de per si estiguen obligats a traure y desmontar tota la terra que a cascú en¹⁰⁶particular se li establirà y caurà a sa part y porció, com dita terra sia terra bona y profitosa per a sembrar o arbolar; he assò sia obligat a fer cascú de dits vassalls dins de deu anys primervinents, passat lo qual temps de dits deu anys totes les terres que resten hermes y no seran reduïdes a cultura, resten ipso facto y sens preceir altra solemnitat alguna de justícia, pròpries del dit convent, com¹⁰⁷ho eren abans del present acte d’establiment, restant la útil senyoria de aquelles terres axí incultes consolidada ab la directa, y puga dit convent stablir dites terres hermes qui ben vist li serà, ab les mateixes condicions que de present s’establixen o ab altres al dit convent ben vistes.¹⁰⁸

4. Íttem, ab pacte y condició que totes les terres hermes que seran desmontades y reduïdes a cultura, los vassalls que les hauran desmontades sien franchs de tota partició dels grans que·s culliran en dites terres, ans hermes y per ells desmontades, los dos primers anys que sembraran aquelles tan solament, passats los quals anys agen de pagar de dites terres la partició que conforme los presents capítols seran obligats. Y no se entenen lo escotar y netejar màrgens de les terres ya reduïdes a cultura, encara que resten los màrgens d’elles per desmontar en les terres que ab lo present capítol han de ser franques de partició los dos anys primers, com no se entenga lo netejar màrgens per lo que es deu reduir a cultura les hermes.¹⁰⁹

5. Íttem, los dits prior y convent, ab los dits pactes y condicions y ab los que se seguixen, establixen y transporten als vasalls desusdits les casses y terres del dit lloch de Bonamira en esta manera: que per cada cassa novament edificada de fonament y per la heretat que li serà senyalada a cada vassall, pague y aja de pagar cascú de aquells sent lliures moneda reals de València, per la entrada del dit establiment, ço és, deu lliures reals de València encontinent que li serà senyalada la cassa y heretat a cada hu, y les altres noranta lliures ajen de pagar en nou anys inde següens, en nou pagues yguals de deu lliures, cada any en lo dia e festa de la Assumpció de Nostra Senyora, començant la primera de dites nou pagues lo dia de Nostra Senyora de agost del any primervinent mil sis-sens y deu, y axí cada un any de aí en avant consecutivamentf fins tant cumplidament sien pagades dites noranta lliures de dita moneda.

6. Íttem, ab pacte y condició que tot lo oli que de present se cull y en lo esdevenidor se cullirà en lo terme del dit lloch de Bonamira, se aja de partir y partixca al ters, ço és, que lo ters de dit oli sia del convent y los dos terços del vassall que·l farà, lo qual ters del dit oli estiga obligat lo vassall de portar-lo y posar-lo en lo lloch que li serà senyalat per dit convent, per la cassa de la senyoria del dit lloch, y lo pinyol que es farà en la almàcera reste y sia del convent tot.

7. Íttem, ab pacte y condició que tots los arbres que güi són plantats y per temps se plantaran en lo terme de dit lloch de Bonamira, com són garrofers, oliveres, moreres, amel·lés, nogués, magranés y altres qualsevol albres de fruyta, ajen de partir y pagar lo ters del fruyt de aquelles cada un any ab lo dit convent, portant lo ters del dit fruyt, lo vassall que cullirà aquell, dins la cassa del senyor de dit lloch, excepto la fulla de les moreres, la qual se partirà en los arbres segons se acostuma a fer en lo lloch de Alphauir. Y lo pinar sia y reste del senyor.

8. Íttem, ab pacte y condició que les figues que al present se cullen y per temps se culliran en lo terme de dit lloch, se ajen de partir al quint, ço és, que la quinta part de les figues que·s culliran en dit lloch sia del convent, restant per al vassall les altres quatre parts de dites figues, la qual quinta part de figues ajen de portar y posar seques y ben aparell[ades,] com se acostuma, en lo lloch de Alphauir, dins cassa dels [senyors] de dit lloch de Bonamira.

9. Íttem, ab pacte y condició que de les vinyes que al present són y per temps seran en dit lloch y son terme, ajen de partir y pagar la güitena part del fruyt de aquelles, en pansa o en vi, segons los vassalls de Alphauir partixen, y ningun vassall del dit lloch ha de poder plantar vinya en lo terme de aquell sens preceir llicència del dit convent, plantant emperò ab dita vinya los arbres que requerirà la terra on se plantarà dita vinya, a voluntat del dit convent.¹¹⁰

10. Íttem, ab pacte y condició que ningun vassall del dit lloch puga, en la terra pròpria, tallar de peu ni arrancar ningun arbre ni dessimalar ni tallar rama notable de aquell, sens llicència del pare prior del dit convent, segons la nessecitat y conveniència del arbre, sos pena de vint sous. Y la mateixa pena sostinga si, en terra de altri, tallarà o dessimalarà albre algú, encara que convinga per a benefici de tal arbre, sens preceir consentiment del amo de la terra hon estarà dit arbre y encara del pare prior del dit convent. Poran, emperò, escombrar los arbres a sa voluntat segons la nessecitat dels arbres, llevant remuja y entresech tan solament de aquells, y cascun vassall estiga obligat a donar y portar tres càrregues de llenya cada un any, ço és, les dos de aquelles al convent de Sant Hieroni y la altra a la cassa del senyor de dit lloch de Bonamira, y si no portarà dites tres càrregues de llenya cada un any, pague tres sous per cada càrrega de llenya de les dites tres càrregues que dexarà de portar, per los quals se’n farà prompta y real execució segons en deutes reals y fiscals és acostumat.¹¹¹

11. Íttem, ab pacte y condició que tots los grans que de present se cullen y per temps se culliran en les terres de horta y regadiu de dit lloch de Bonamira, com són forment, ordi, avena, dacxa, panís, mill, llavor de alfàs, y qualsevol llegums com són faves, cirons, guixes, llentilles, fesols y altre gènero de llegums y grans, ajen de pagar y paguen al ters, ço és, la tercera part dels grans y llegums que culliran. Y en terres de cecà, la quinta part dels grans o llegums que culliran en dits secans, la qual part de grans pertanyent al dit convent ajen de portar y possar nets en la casa del senyor de dit lloch y en la part de aquella que·ls serà senyalat. Y axí mateix, sien obligats los dits vassalls pagar de la palla del forment y de ordi, a la huitena part, la qual huitena part axí mateix la tinguen de posar dins la cassa del senyor, en lo lloch de aquella que·ls serà senyalat.¹¹²

12. Íttem, ab pacte y condició que si per algun temps la terra que hui és secà en lo terme del dit lloch vindrà a regar-se, en tal cas la dita terra sia tenguda y reputada per horta, y lo possehidor de aquella sia tengut y obligat a pagar los fruyts de dita terra que axí vendrà a regar, durant lo temps que tendrà aygua per a regar-se, al ters, segons de present paguen les demés terres que són hortes.¹¹³

13. Íttem, ab pacte y condició que ningun vassall puga sembrar més de dos fanecades de alfals per cada fanecada, del qual alfals aja de pagar tres sous de dret al dit convent lo dia de Tots Sans en una paga, si ja no paregués per temps al dit convent ampliar esta facultat de sembrar més alfàs.

14. Íttem, ab pacte y condició que cada cap de cassa del dit lloch, per la cassa y terres que tindrà en dit lloch, encara que no estiga dividida, estiga obligat de pagar lo dia de Tots Sans dos sous de cens, fadiga, lluïsme, y un sou de morabatí, que són tres sous de tot, cada cap de cassa, y axí mateix una gallina a voluntad del pare prior del dit convent en lo dia de Sent Thomàs apòstol.¹¹⁴

15. Íttem, per quant lo convent ha de provehir als vassals de fusta per a edificar y reparar les casses del dit lloch, com se dirà en los següens capítols, y per a les almàceres, per tant se reserva per a si lo dit convent tots los olms, pins y carrasques que hui són e per temps seran en lo dit lloch y son terme, de manera que ningun vassall de dit lloch sia gosat de tallar ningun de dits arbres, encara que tinga nessecitat de aquells, sens preceir llicència del pare prior del dit convent y assistència del pare prior o de altre religiós que senyalarà lo pare prior, y no de altra manera, sots pena de un ducat de or per cada vegada que serà fet lo contrari, lo qual se aplicarà al comú de dit convent.¹¹⁵

16. Íttem, ab pacte y condició que en los establiments del dit lloch y heretats de aquell no s’i comprehenguen lo forn, carniceria, tenda, fleca, almàcera, hostal y molí, quant per temps n’i haurà, los quals se’ls reserva lo dit convent per a si, juntament ab les terres que li parexerà al dit convent assignar a la cassa del Raphalet, y al hostal y lo pati de la plaça y carrés que estan dins lo àmbit de les casses de dit lloch, ni tota la terra y patis que seran menester per a créxer y edificar casses noves y per als corrals de aquelles en dit lloch perpètuament, ni al rajolar ab tota la terra que serà menester per a la obra que en aquell se farà. Returan<t>-se axí mateix vers si, lo dit convent, una jornada, ço un dia de aygua de cada sinch dies que són del dit convent, del aygua del asut del riu dit de Naciu, la qual jornada de aygua de cada sinch dies puga dit convent convertir y emplear en les coses que millor li parexerà. Y més, se retura vers si dit convent¹¹⁶totes les fon<t>s y aygües que al present són y per temps seran y podran ser en lo terme del dit lloch, axí mantials com de pous y altres qualsevol que sien, per a poder de aquelles y qualsevol de aquelles fer a sa voluntat en les coses que millor li parexerà. Y noresmenys, se retura ver<s> si lo dit convent tots los drets dominicals y de senyoria directa que en dit lloch y terme de aquell li toquen y pertanyen, e poden pertànyer en qualsevol manera segons furs, privilegis, usos y bons costums del present Regne de València.¹¹⁷

17. Íttem, ab pacte y condició que los dits vassalls del dit lloch que hui són y per temps seran, sien tenguts y obligats a conservar a ses pròpries despeses la çut y sèquia comuna del riu de Naciu, y pont de dit lloch, excepto quant se aja de fer alguna obra de argamassa ab official de obrer de vila, en lo qual cas lo convent pagarà, segons de present se obliga de pagar, lo official o obrer de vila y materials de coses y altres coses que se ajen de comprar per a posar en dita obra, los quals materials estiguen obligats a portar, carregar y aparellar los dits vassalls a ses pròpries despeses, y pagar los peons y hòmens de servici que seran menester per a dita obra o reparo de la çut o sèquia sobredita, com tan solament lo dit convent, en cas desusdit, se obligue a pagar al mestre y comprar los materials nesseçaris allà on pujen haver-se.

18. Íttem, ab pacte y condició que, sempre y quant convinga al dit convent de Sent Hieroni portar algunes aygües, axí de les fonts de la Cuta com de altra qualsevol part que li parega convenient per a regar les terres del dit lloch de Bonamira, que en tal cas puixa lo dit convent portar aquelles a ses pròpries despeses, les quals, axí mateix, haja de conservar a ses pròpries despesses, y los vassalls de dit lloch puixen ser compel·lits y forçats a contribuir en gastos alguns, així de portar com de conservar dita aygua. Y en lo cas que dit convent porte dites aygües, les terres que podran regar y regaran de dita aygua hajen de ser repressades per hortes y partir ab lo dit convent los grans que ab elles se culliran, regant de dites aygües, al ters, segons paguen les altres terres hortes, no obstant que al present sien secans.

19. Íttem, ab pacte y condició que dits vassalls estiguen obligats a ajudar a conservar la almàcera de dit lloch d’esta manera: que lo convent pagarà als officials y pagarà la madera y la cals y tot lo demés necessari per a dita almàcera, posarà la madera, reglons, ferros y tots los materials, y pagarà al official, axí de fuster com altre qualsevol; y los vassalls sien tenguts de acarrejar y portar dites cosses ab ses cavalgadures, y donar los peons necessaris per a aparellar la almàcera y servir als officials en tot lo que serà menester de reparo per a dita almàcera.

20. Íttem, ab pacte y condició que ningú dels vassalls gose haure lo fem que es farà en ses casses, axí en corrals axí de bestiars com de altres cavalgadures, per a femar terres, encara que sien pròpries de aquells, fora de les terres y térmens del dit lloch de Bonamira, sots pena de perdició del tal fem y de sexanta sous per cada vegada que·l trauran y contravendran a dit capítol, ab ex<e>cusió prompta y fiscal. Y que per lo menys, cada vassall sia obligat a posar, de les tres parts, les dos, del fem que tindrà, en les terres de horta y que·l parteixen al ters, y si no u faran, puixen ser constrets a fer-ho ab les penes que al convent li pareixerà, les quals seran rigurosament executades.¹¹⁸

21. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són y per temps seran sien obligats y tenguts de coure en lo forn y comprar en la tenda, fleca y carniceria, y moldre lo oli en la almàcera de dit lloch, y lo forment y altres grans en lo molí de dit lloch, tostemps y quant se fabricarà en ell, sots pena de vint sous y de perdició de dits grans que seran trobats a moldre, o comprades fora de dit lloch, aplicadors a la senyoria de dit lloch, per cada vegada que serà contravengut al dit capítol.

22. Íttem, ab pacte y condició que tots los vassalls que hui són y per temps seran hajen de residir y habitar personalment, ab sa cassa, fills y família, en dit lloch contínuament, e lo qui faltarà per temps de mig any en dita residència personal, encórrega en pena de comís de cassa y heretats. Y que no puixa vendre les casses y heretats a foraster algú que primerament aquells, dins dos messos, no vinguen a avassallar-se en dit lloch e porte sa cassa y família ad aquell, sots pena de comís de la tal cassa y heretat, contra forma del present capítol, venudes.

23. Íttem, ab pacte y condició que tostemps y quant per via de venda, partició de cassa y heretat de dits vassalls, se deurà loïsme al convent conforme los furs, privilegis, usos y bons costums del present regne, per ser com són totes aquelles sencides al dit convent segons en lo primer capítol està dit, aja de pagar al convent, lo venedor, dos sous per lliura tantes quantes vegades se deurà dit lluysme per raó de venda, returant-se axí mateix la fadiga que per fur del present regne li pertany com a senyor directe que és de dites casses y terres. Y per rahó de partició, un sou per lliura del preu que seran estimats los béns partits.

24. Íttem, ab pacte y condició que los dits vassalls sien tenguts y obligats a plantar y criar los arbres que demana la terra en ses pròpries heretats, y que no fen<t>-ho, puixa lo convent manar-los, sots pena de sexanta sous, que plante en la dita terra los arbres que requerirà aquella. Y si dins un any aprés de fet dit manament al tal vassall y aquell no haurà cumplit he hobeït, en tal cas, ultra dita pena de sexanta sous, encórrega en pena de comís de la tal terra.

25. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són y per temps seran sien obligats de procurar y cultivar les terres y heretats del dit lloch, les quals respectivament a cascú de aquells los seran assignades, cascun any, a ús y costum de bon llaurador, y que faltant a dita obligació per temps de un any, puixa lo convent llaurar dites terres ab ses pròpries mules, o llogar qui les llaure a costa del vassall qui faltarà a cultivar-les y llaurar-les per temps de un any. E passats altres dos anys aprés y dexant de cultivar dites terres, com és dit, encórrega en pena de comís, de manera que lo vassall que dexarà per temps de tres anys les terres sens procurar-les, encórrega en dita pena de comís. Y cada vassall estiga obligat a conservar los arbres que li tocaran y plantar-ne de nou a hon serà menester etc.

26. Íttem, ab pacte y condició que qual<sevol> vassall qui hui és y per temps serà e tindrà terra que, trapillant-la y aplanant-la, es podrà regar, puixa manar-los lo convent, sots les penes que li parexerà, que la truxillen y aparellen per a horta, y no fent-ho dins tres anys aprés que serà manat, encórreguen en pena de comís de dita terra etc.

27. Íttem, ab pacte y condició que tots los danys que per via de pastures seran alfarrasats en dit terme e terres de aquell, sien partits ab la senyoria del dit lloch, conforme serà la partició dels fruits de dita terra on se farà lo dit dany. Y los clams que es posaran, axí als vassalls com als forasters, per pastures y fruyts fets en dit terme, les penes executadores per rahó de aquells, la una part serà per a els guardians del dit lloch y l’altra per a la senyoria y la tercera part per a el amo de la terra, y los guardians seran posats y llevats a tota voluntad y beneplàcit del convent.

28. Íttem, ab pacte y condició que les dites casses y heretats del dit lloch que lo dit convent concedix y concedirà en emphiteossim a dits vassalls y habitadors del dit lloch, tostemps y quant hajen de pertànyer a algú dels fills y descendents de dits vassalls que al principi lo convent establix o per temps establirà, li hajen de pertànyer ab totes les millores y augments que tendran en dita ocasió, e sens que les puixa detraure dit convent.

29. Íttem, ab pacte y condició que sempre y quant algun vassall voldrà obrar cassa de nou, lo convent¹¹⁹li promet y offerix tota la fusta que haurà menester per a dit effecte, de la que tendrà en dit lloch o en la cassa y convent de Sant Hieroni, quant y haurà necessitat de fer algunes obres o reparats necessaris.

30. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són o per temps seran del dit lloch no puguen reconèxer a ningun altre senyor, ni p<r>orrogar jurisdicció a ningun altre, tàcita ni expressament, en ninguna de totes les dites coses ni en ningunes altres, pleits reals ni personals que puxen portar entre si o altres, sinó davant lo convent e de sos jutges e officials sien obligats a portar dits pleyts tam agendo quam deffendendo, en tant quant per furs de València et alias, per rahó natural escrita, los és e serà lícit e permès al convent y a sos officials exercir jurisdicció en los habitadors del dit lloch, sots pena de comís de la cassa y terres que tindrà en dit lloch y son terme aquell que attentarà y de fet farà lo contrarI.

31. Íttem, ab pacte y condició que tots los canyars que los dits vassalls plantaran de hui avant a beneplàcit del convent, los ajen de partir ab dit convent al quint, donant y dexant-los franchs los drets dels dos primers anys, les quals canyes hajen de portar a la cassa del senyor francament.¹²⁰

32. Íttem, ab pacte y condició que ningú dels vassalls que hui són e successors de aquells en dites casses, heretats, no puxen pendre la posseció de aquells sens que primerament se haja declarat per lo prior del convent, o per los officials de aquell, que en virtut de la present capitulació y concòrdia los toca y pertany la tal cassa y heretat o part de aquelles, y sens que primerament hajen prestat lo jurament, en mà y poder del prior de dit convent o de son procurador, que guardaran ad unquem los presents capítols y cada hu de aquells, totes les penes en cada hu de aquells posades, y que seran bons y lleals vassalls segons la forma en semblants juraments possar acostumada. E si de fet e sens precehir les desusdites coses, prenguessen semblant pocessió, nunc pro tunc se constituixen per si y per sos successors, tenint-la en nom del prior y convent fins tant sia feta la dita declaració y ajen prestat lo dit jurament, roborant lo capítol ab les clàusules de constitut y precari en semblants casos posar acostumades.

33. Íttem, ab pacte y condició que totstemps y quant lo convent pretendrà que alguna cassa y heretat haurà caigut en pena de comís, puixa lo convent delegar lo jutge o jutges que voldrà, ara sien en primera instància per a posar demanda de comís davant de aquell, ara en grau de apel·lació per tractar-se dels mèrits de alguna sentència se haurà donat en la ciutat de Xàtiva o dins de quatre llegües al deredor del dit lloch, a hon millor al convent li parexerà. E puxen fer citar davant de aquell al vassall o vassalls contra qui voldran posar o posaran les tals demandes, los quals axí citats tinguen obligació de comparèixer y fer juí davant del dit jutge per dit convent nominador, o per sos procuradors, fins a sentència diffinitiva y real execució de aquella.

34. Íttem, ab pacte y condició que si per temps y aurà necessitat de fer algunes obres necessàries en les casses del dit lloch, lo convent puixa compel·lir y obligar al amo de la tal cassa, ab imposició de penes, que les fassen ab brevetat, y constant ab relació de obrer de vila que la tal obra és necessària precissament per la conservació de la cassa. Y no fent-se dita obra dins quatre messos contadors del dia del primer manament que per a dit efecte se li farà, ipso facto, passats aquells, encórrega en pena de comís de tal cassa lo dit vassall que no haurà optemperat, per a el qual reparo el convent també promet la madera que tindrà, com ya està dit desús.

35. Íttem, ab pacte y condició que lo prior y convent puixa fer executar y execute los desusdits capítols y cada hu de aquells com a deutes de senyors y fiscals en lo present lloch, obligant-se si e segons de present se obliguen los dits vassalls y habitadors de dit lloch, per si e per tots sos successors, que los presents capítols e cascú de aquells ajen de ser e sien executoris en benefici de dit convent,804 y roborats ab les clàusules de renunciació de propi for, variació de juí y altres segons lo estil y pràtica del notari rebedor, a tota utilitat y profit del convent senyor del dit lloch de Bonamira.

Ideo, renunciamus omni ex<c>eptioni huiusmodi stabilimenti sicut predicitur non facti, pecunieque predicte non numerate, non habite et non recepte ut predicitur, et doli, et ex causa huiusmodi stabilimenti et in hemphiteossim concessionis, damus, cedimus, mandamus, transferimus atque transportamus vobis et vestris omnia iura, loca omnesque vices, voces, rationes et acciones reales et personales, utiles et directas, varias sive mixtas, ordinarias, extraordinarias et alias quascumque ad nos vel successores nostros competentia et competentes, competenterque debentia et debentes in predictis, que vobis stabilimus et in emphiteossim damus et concedimus, et contra quasvis personas, bona et res ratione et ocasione eorundem; quibus iuribus et actionibus supradictis possitis vos et vestri de cetero uti, frui, agere, exercere et experiri et omnia alia facere et libere exercere, quecumque et quemadmodum nos facere possemus sive poteramus ante presentem stabilicionem et concessionem nunc vel etiam postea quandocumque, instituentes inde vos et vestros in his veros dominos, actores, potentes et procuratores ut in rem vestram et eorum propriam, ponentesque et statuentes vos et vestros in locum et ius nostrum, confitentes predicta que vobis stabilimus et in emphiteossim damus et concedimus quantum ut attinet ad utile dominium et naturalem possecionem pro vobis et vestris tenere et possidere donec de predictis omnibus et singulis plenam, liberam, realem, actualem et corporalem seu quasi habueritis seu adepti fueritis possecionem quam liceat vobis et vestris, vestra propria autoritate, apprehendere et adipisci, aprenhensamque sive adeptam pene, et in vos et vestro licite retinere, ad habendum, tenendum, possidendum, dandumque, vendendum, alienandum, obligandum, impignorandum et alias vestras et vestrorum in omnibus libere volutantes faciendum, exceptis clericis, locis sanctis, militibus et personis religiosis et aliis qui de foro Valentie non exhistunt nisi dicti clerici iuxta seriem et tenorem fori novi super hoc edicti bona predicta ad totam eorum vitam acquirerent vel haberent, pro ut melius plenius, sanius et utilius dici potest, scribi, fieri et intelligi ad vestri vestrorumque commodum et salvamentum ac bonum etiam sanum et sincerum intellectum, salvis tamen semper vobis et nostris seu dicto nostro conventui et monasterio, <censu> supradicto cum laudimio et fatica et omni iure directi dominis in omnibus et per omnia. Promittentes et fide bona convenientes predicta omnia et singula ratta, gratta, valida atque firma semper habere, tenere et observare, et contra ea non facere vel venire nec aliquam venire facere seu permittere ratione aliqua, modo seu causa. Et pro predictis omnibus et singulis complendis rattisque et firmis habendis, obligamus vobis et vestris omnia et singula bona et iura nostra seu verius dicti nostri conventus et monasterii, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, habita ubique et habenda.

Ad hec autem nos dicti Petrus Climent, Hieronimus Soriano, Michael Marti, Gaspar Artes, Petrus Fayos, Michael Garcia, Pascassius Gomes, Petrus Garcia, Franciscus Grado, Joannes Faus, Petrus Estruch, loci de Alphauir, Josephus Mascarell, Franciscus Climent et Petrus Estruch, loci de Castellonet, omnes agricultores, omnibus supradictis, presentes, suscipientes et aceptantes dictum stabilimentum et concessionem cum pactis, capitulis et conditionibus ac modo et forma predictis convenimus, et promittimus vobis, dictis priori, patribus et conventualibus dicti conventus et monasterii sancti Hieronimi de Gandia alias de Cotalva, presentibus, et predicto conventu acceptantibus, et vestris, predicta omnia et singula que et pro ut ad nos attinent facere et adimplere, habereque ratta, grata, valida atque firma sub bonorum omnium et iurium nostrorum et cuiuslibet nostram obligationem et hippoteca, omnibus dilationibus etc., sub pena decem solidorum regalium Valentie dandorum etc., pro pena etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large cum fori submissione et [proprii fori] renuntiatione, variatione iudicii, renuntiatione appellatione, iuste, frivole et iniuste, et clausulis iuratis non litigandi nec impetrandi etc., ultra penam periurii penam viginti solidorum dicte monete dandorum etc., pro pena etc., ratto pacto etc.

Actum in monasterio divi Hieronimi de Gandia alias de Cotalva ut supra etc.

Testes huius rei sunt quod ad firmas omnium dem[...] firme Petri Struch de Castellonet, Petri Struch de Alphauir, Jusephi Mascarell, Joannis Garcia, agricola, loci de Rotova habitatores, et Bartholomeus Marti, dicti et presentis conventus, in eodem conventu et monasterio residens.

Quo vero ad firmas Francisci Climent, Baptisti Balbastre, Petri Struch, filii Jacobi, Jusephi Mascarell et Petri Struch, filii Petri, qui in loco de Beniarcho, presente dicto patre Jacobo Belsa, priori dicti conventus, firmarunt, sunt testes Paulus Sebria, notarius, et Franciscus Alos dierum minor, agricultor, dicti loci de Beniarcho habitatores.

Jhesus.

Preincertum concordie instrumentum aliena manu escriptum, in hiis decem papiri cartis comprehensum, fuit abstractum a libris et protocolis Bernardi Yvanyes, quondam notarii, illius receptoris, per me, Josephum Gaces, notarium publicum auctoritate regia per totum Valencie regnum, ubi regentum libros et protocola dicti Bernardi Ivanyes et quia plena fides ubique tribuatur hic meum pono sig+num

28.

1609, desembre 6. Nàquera.

Francesc Figuerola, cavaller de l’orde de Montesa i senyor de la baronia de Nàquera, atorga carta de poblament a aquesta localitat per a setze pobladors. Inclou al final el jurament de fidelitat i vassallatge dels nous veïns així com el nomenament dels primers càrrecs municipals.

Notari, Joaquim Monrós.

A. APPV, Protocol núm. 8.770, notari Joaquim Monrós. Document original (localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà).

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die sexto mensis decembris anno a Nativitate Domini M DC VIIII.

En nom de Nostre Senyor Déu e de la sacratíssima Verge Maria, mare sua, amén. Coneixeran tots los que lo present acte veuran com en lo dia que contam sis del mes de dehembre, any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mil sis-cents y nou, constituhit personalment en lo lloch y present baronia de Nàquera situat en lo present Regne de València, don Francisco Figuerola, cavaller, habitador de la present ciutat de València, del hàbit y religió de Nostra Senyora de Muntesa y del benaventurat Sant Jordi, senyor y possehidor indubitat que és al present de la dita baronia de Nàquera, tenint en aquella tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y en la casa del senyor de dit lloch, manà convocar y ajuntar-se en dita casa tots los habitadors y residents en lo dit lloch. Y, precehint dita convocació, entrevingueren y assistiren a dit ajust en les coses davall scrites les persones següents: Joan Domènech, Vicent Épila, major, Vicent Épila, menor, Luch Joan Domingo, Balthazar Navarro, Durà Perera, Joan Roger, Joan Garcia, Augustí Monsó, Pedro Lavan, Baptista Català, Domingo Hernàndez Carrasco, Marco Vallés, Vicent Valero, Joan Tortajada, Miquel Servera, confessant los dessusdits que aquells, per a effecte de poblar lo dit lloch de Nàquera, són venguts a dit lloch y són habitadors y residents en aquell y la major part dels vehins y nous pobladors del dit lloch.

Y estant axí ajustats, lo dit don Francisco Figuerola, y per aquell lo notari dejús scrit, de paraula dix ab veu alta als dits nous pobladors que notòria cosa és ad aquells com la magestat del rey nostre senyor, ab son Real Bando y edicte publicat en la ciutat de València a vint-y-dos dies del mes de settembre del any present mil sis-cents y nou, era estat servit y havia manat llançar y traure del present regne tots los moriscos dels quals estaven poblats diversos llochs y baronies del present regne. Y com pe<r> la dita expulsió reste al present despoblada la dita baronia y lloch de Nàquera, la qual estava poblada de moriscos, y la haja de poblar de nou de christians vells y persones quals convenen, y per a dit effecte sia necessari exprimir y declarar del modo y manera que lo dit senyor de Nàquera vol fer dita població y a què han de ésser tenguts y obligats tots los pobladors, vehins, habitadors y residents de la dita baronia, e les coses que dehuen fer y lo que se’ls entén concedir per lo dit don Francisco Figuerola, senyor de dit lloch, segons que aquell ho té tractat y comunicat ab aquells per haver-los donat memòria dels capítols y condicions de dita nova població, per a què los dits nous pobladors trastejassen y confabulassen aquells sobredits capítols ab col·loquis y parlaments que los dits nous pobladors entre si han tengut, se han acordat les parts de fer la dita població en lo modo davall scrit.

Per tant et alias, entre lo dit don Francisco Figuerola, de una, e los dits nous pobladors dessús ajustats, congregats e nomenats, en nom e veus de tots los que han de ser pobladors, vehins y habitadors del dit lloch de Nàquera e fahents cos e universitat, per si e per los demés absents y sdevenidors e sos successors, vice et nomine totius universitatis, axí del gènero masculí com femení, majors y menors, de altra, en la millor via, forma y manera que·s puixa entendre y aplicar per a validitat y fermeça del present acte, de bon grat y certa sciència confessen y en veritat regoneixen la una part al altra y l’altra al altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als seus, que per rahó y causa de la dita població de la dita baronia y lloch de Nàquera són estades entre dites parts, entrevenint llegítima stipulació hinc inde, capitulades, havengudes y concordades les coses contengudes y espesificades en los capítols del tenor següent:

I. Et primo, és estat confessat per los dits nous pobladors vice et nomine totius universitatis del dit lloch, havengut y concordat per y entre les dites parts, que lo dit don Francisco Figuerola, lo qual és y tenen per senyor indubitat de la dita baronia de Nàquera, té en aquella tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y és senyor proprietari iure proprietatis et dominii de totes les haygües, fonts, barranchs, aquaductos, terres cultes e incultes, de regadiu y de secà, herbatjes, muntanyes vacants y tot lo que comprén lo terme y territori de dita baronia. Y és senyor útil e directe de totes les cases e terres del dit lloch e terme e dels drets y dominicatures de aquell, y de les regalies de senyor com són forn e fleca de coure pa y vendre pa, y de la tenda e dret de poder vendre en lo dit lloch e baronia vitualles e provisions, e de la carneceria e piló de tallar y vendre carn en dit lloch, y del molí fariner e dret de moltura, y de la almàcera del molí de moldre y fer oli, y de la taverna y dret de poder vendre vi per menut, y de totes les haygües e fonts que huy extén y en lo sdevenidor naixeran y estaran en la dita baronia e sos térmens, y que ad aquella entren y pervenen y en lo sdevenidor entraran y pervendran, y dels barranchs, muntanyes, devesses, prats de regadiu y secans, y de tots los arbres fructífers y silvestres nats e criats, naixedors y criadors, Déu volent, e generalment de tot ço e quant se estén y comprén y es puga estendre y compendre en lo dit lloc e térmens per totes parts e vents. Y de la hermita construhida en dit terme sots invocació de San Francés y Sant Vicent Ferrer, ab dret de prohibir y vedar que axí la dita universitat com qualsevol particular no tinguen ni puixen tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, y que lo dit senyor de Nàquera està en quieta e pasífica possessió de cascuna de dites coses, ab sciència y pasiència dels que de present representen la dita universitat e singulars persones de dita baronia, e que los dits drets e dominicatures pertanyen y han de pertànyer a tots los demés senyors y successors, possehidors que per temps seran del dit lloch e baronia. E la dita senyoria directa de totes les dites casses e terres és ab dret de fadiga, lloysme e tot altre dret emphytheòtich et iure percipiendi census et fructus respective, segons furs de València. Açò declarat que en dit terme alguns particulars detenen y posseheixen la senyoria útil de certes terres que foren stablides ab dret de fadiga, lloysme ut supra, per lo quondam Melchor Figuerola, cavaller, pare del dit don Francisco, senyor que fonch de dita baronia, e per lo dit don Francisco, y que axí ninguna persona pot vendre ni ussar per via de alienació de dites cases, terres ni altres coses del dit lloch y terme sinó ab licència y permís del dit senyor.

II. Ítem, és estat pactat y concordat ut supra que per causa de dita població y per títol y ús de aquella, y no de altra manera, lo dit don Francisco Figuerola concedeix, dóna permís y facultat¹²¹als dits nous pobladors y als demés que per títol de pobladors vindran al dit lloch com a vasalls de aquell, lo ús y exercici del dit lloch, térmens, pastures y haygües, per a ussar-ne essent pobladors, vehyns y habitadors de aquell, e no de altra manera en lo modo següent:

Primo, que de les terres y heretats de les hortes del dit terme se haja de pagar y es pague, per dret del senyor, \al dit don Francisco Figuerola y a sos/¹²² successors en dita baronia \que per temps seran respective/, la quinta part del forment, panís y dacsa, pagant-se primer lo delme degut a la yglésia, y \al senyor/¹²³ lo terç delme, que és també del senyor, y la primícia al rector de la yglésia del dit lloch. Y tinga obligació qui collirà los dits fruyts, aprés de cegats, portar-los a la hera y, trillats y nets, fer la dita partició, fent balets en la forma justa y acostumada en la horta de València. Y de la palla se hajen de fer cinch parts y la quinta part sia per al senyor, triant y elegint la part lo senyor o lo qui per ell estarà; y axí los grans com la palla, la haja de portar lo amo del fruyt des de la hera a la casa del senyor en lo dit lloch y no fora de aquell, y posar-los en son graner y llochs que tindrà per a recollir-los, francament y sens paga alguna y ab pròpries cavalcadures del amo dels fruyts.

III. Ítem, de la oliva haja de pagar lo mateix dret y responsió al senyor que se ha dit del forment, collint lo senyor útil la oliva, y lo oli forçosament lo haja de fer en la almàcera del dit senyor, y ningun altre puga tenir almàcera, y hajen de pagar un diner de dret al senyor per cascun cabàs de les olives de la prempsa, y lo pinyol e os mòlt de la oliva reste per al senyor.

IIII. Ítem, de la garroffa no se ha acostumat pagar delme ni primícia y se ha de pagar al senyor lo quint, collida per lo poblador y senyor útil, y haja aquell de portar lo dret a la casa del senyor com lo demés gra.

V. Ítem, de les figues se haja de pagar lo quint al senyor y portar-les seques a casa del senyor.

VI. Ítem, del lli se pague al senyor de la mateixa manera que del forment, prenent lo dret lo senyor y los delmes en garba y no rastellat, y portant lo dret lo amo de aquell a la casa del senyor com lo demés dret.

VII. Ítem, del forment, avena y sevada que es collirà en lo secà y muntanya se pague lo delme y primícia, y del restant se pague al senyor, de huyt, hu, del gra y de la palla, y axí mateix lo dret \se porte/ a la casa del senyor.

VIII. Ítem, que de les terres que·ls pobladors trauran en la montanya y\secà,/ hajen de pagar \y respondre per al senyor/ a la huytena del que colliran, ultra del delme y primícia, y hajen de portar los fruyts com se ha dit dels demés.

VIIII. Ítem, que·s pague cada un any al senyor per tot lo espart, llenya y carbó, com no sia de pi lo carbó que es farà y collirà en lo terme, díhuyt sous per casa, pagadors en la festa de sent Joan, començant en sent Joan primervinent, per la facultat que es concedeix a cada casa de poder collir espart y llenya y fer carbó.

X. Ítem, que per cada almut de alfalç que es sembrarà, se pague al dit senyor a rahó de quinse diners lo any.

XI. Ítem, que·s pague per \les colmenes del terme y del ganado/¹²⁴ a rahó de dos diners per colmena y dos diners per cap \del ganado, y ultra dels dos dinés per cap/¹²⁵ se pague delme y primícia, y dels cabrits del ganado axí mateix se pague delme y primícia.

XII. Ítem, que·s pague al senyor per dret del haygua per a regar, per quatre arroves de haygua, que és un dia, en l’horta de la Reana \y en les hortes de Vinyes/,¹²⁶ de l’Abach, del Alquible y del Carm, tretse sous cadany, y en la horta Nova y Faixa a rahó de sis sous y mig lo any per quatre arroves, y puguen regar totes les vegades que es cabrà en lo any, y si tindrà algun poblador més arroves de haygua, haja de pagar a dita rahó y porrata.

XIII. Ítem, que lo senyor arrende y puga arrendar la muntanya y les herbes del terme a qui ben vist li serà, per a ganados o per a altres coses, a sa voluntat.

XIIII. Ítem, que lo pinar des de la Creu fins a la font del lloch, i la Ombria fins al barranch i camí de Segart y Satarenya, reste e sia vedat y ningú gose ni puga tallar res en aquell, ni tocar cosa alguna per conservació dels pins y per lo beneffici que de aquells se pot traure de poder donar lo senyor alguns pins per a conservació de les cases, restant-se ab aquell per a fer a sa voluntat.

XV. Ítem, per major declaració dels pobladors se exprimix que tots los arbres que no són de fruyt y moreres, que no s’establiran per lo dit senyor, són de aquell.

XVI. Ítem, de les vinyes que estan tretes y plantades fins huy se haja de pagar delme y primícia y \ters delme, y/ aprés lo quint al senyor;¹²⁷ y si se’s farà pança del raym, se haja de portar lo dret a casa del senyor, y si·s farà vi, se haja de fer la partició ab vi en lo trull, y que no·s puga vendre lo raym sens llicència del senyor.

XVII. Ítem, que lo baladre que·s cria en lo barranch sia y estiga vedat, y si·l reserva lo senyor.

XVIII. Ítem, que no·s puga tallar algun arbre que es secarà o que convingués tallar-lo o arrancar-lo per beneffici de la terra si no és ab expressa licència del senyor y, obtesa aquella, la llenya, axí de la soca y tronch \com de les/ rames, sia del amo.

XVIIII. Ítem, los algepsars són del senyor y sens llicència de aquell no·s puga fer algeps per a vendre, y fora bovalar puixen fer calç; y si és per a son propri ús, no pague dret algú, y si serà per a vendre se haja de pagar al senyor, de dret, dos caffissos per forn de calç.

XX. Ítem, que los dits pobladors, en cas que tinguen ganado, lo hajen de traure del terme en començant a borrar les vinyes, y que no·l puguen tornar fins que se haja collit lo vi, per lo dany que poden fer en aquelles.

XXI. Ítem, que per cada casa hajen de donar cascun any al senyor, de present y donatiu graciòs, una gallina lo dia de la vigília del gloriòs sent Thomàs, comensant en lo present any.

XXII. Ítem, que cada casa haja de donar al senyor graciosament y sens paga ni sustento, cascun any, dos jornals de home y cavalcadura cada jornal, en lo temps y per les coses que lo dit senyor los demanarà, ab què no sia per a exir y fer servicis fora del terme sinó per a dins lo terme de dita baronya.

XXIII. Ítem, que les cases y terres que s’establiran, en cas que precehint licència del senyor, la qual se ha de demanar com a béns sencits ab fadiga y loysme, no·s puixen vendre, donar ni transportar a persona alguna si no és ab pacte de què la tal persona haja de ser tenguda y obligada a residència personal en lo dit lloch de Nàquera.

XXIIII. Ítem, que totes les obres que se offeriran y convindran fer y construhir en beneffici comú, com són cèquies, fonts, baces y ponts, se hajen de fer y fabricar y construhir per tot lo comú del lloch en esta forma: que si serà necessari entrevenir mestre, lo pague lo senyor, y la calç, y lo comú del lloch pague los jornals \de manobres/ y pertrets y altres menesters.

XXV. Ítem, per ser, com se ha dit, totes les regalies del senyor, que ningú puga vendre en lo poble provisions, vitualles ni cosa alguna si no serà la persona que tindrà aquelles per lo senyor, per via de comanda o arrendament.

XXVI. Ítem, que en la cuerna del pa que es courà y vendrà en lo dit lloch se hajen de posar y donar les onces com se donaran y possaran en Moncada.

XXVII. Ítem, que convenint que·s tinga guardià en lo poble, lo hajen de sercar los officials y pagar-lo lo poble.

XXVIII. Ítem, que los càrrechs vehinals y pechos que dega de fer y respondre lo dit lloch de Nàquera a València per murs y valls, o ha vengut, y lo real de la sal y altres que de huy avant se imposaran, toquen a pagar y vinguen a càrrech del commú dels pobladors y habitadors del dit lloch.

XXVIIII. Ítem, que no·s puga posar en lo dit lloch cisses, peytes, redelmes, taches o imposicions algunes, per ninguna causa y rahó, sens licència expressa del senyor de dita baronia. Y en cas que ab sa llicència es possen, lo dit senyor de la baronia, lo que comprarà per a sos obs y per a sa casa y família, se li haja de donar sens pagar la cissa o imposició que se haurà imposat.

XXX. Ítem, que lo senyor tostemps que li parega puga vedar la caça de perdius, conills y llebres del terme.

XXXI. Ítem, que lo dret del alfalç, haygua, colmena y ganado se paguen en Nadal y sent Joan de juny mijerament, comensant en sent Joan primervinent y Nadal aprés següent.

XXXII. Ítem, que los dits pobladors hajen de tenir residència personal en lo dit lloc de Nàquera, y si per temps de un any dexaran de residir, no tenint just y llegítim impediment, perden la dita població y los béns que se’ls hauran establit resten consolidats la senyoria útil ab la directa.

XXXIII. Ítem, que lo senyor que hui és y per temps serà, per a fer custòdia y guardar les coses que los dits pobladors tenen obligació de fer y guardar per sa part en virtud del present acte de població e cascun capítol de aquell, puga imposar les penes ad aquell ben vistes, y executar-les contra·ls que contravindran al dispost en aquell respectivament, singula singulis referendo.

Y tots los quals capítols per mi, Joachim Monrrós, notari públich de València, en presència de les dites parts foren llests e publicats ab veu alta, clara e intel·ligible e, publicats aquells, lo dit don Francisco Figuerola, dix als dits nous pobladors qui presents estaven que ab los dits capítols, pactes y obligacions y reservacions feya y entenia fer la dita població y no de altra manera. E los dits nous pobladors en continent dixeren que acceptaven y de fet acceptaren lo dit acte de població ab les condicions, obligacions, reservacions y pactes contenguts y espesificats en los dessusdits capítols, si e segons en aquells se conté, lloant y aprovant aquells cascú per si per son interés. E tots junts en nom e veus de la universitat e cos del dit lloch y baronia de Nàquera, per los presents, absents y esdevenidors, axí del gènero masculí com del gènero femení, majors e menors, volent e supplicant al dit don Francisco Figuerola, en nom de senyor del dit lloch y baronia de Nàquera, per si e per sos successors, senyors y posehidors que per temps seran del dit lloch y baronia de Nàquera, los admeta per vasalls, avasallant-se ab lo present acte al dit don Francisco Figuerola com a sen<y>or del dit lloch y baronia de Nàquera, offerint-se promptes de prestar-li lo sagrament y homenatjes de vasallatje y fidelitat.

E lo dit sen<y>or don Francisco Figuerola acceptant als dits pobladors per sos vasalls y que, com a lloch format, li puixen prestar lo dit sagrament y homenatjes entrevenint justícia y jurats. Y ussant de la facultat que se ha retengut de elegir y nomenar officials del dit lloch, crea y nomena en justícia del dit lloch y baronia a Joan Domènech per a regir lo offici de ací al dia de Nadal del any mil sis-cents y onse, y de allí avant haja de ser per temps de un any, de Nadal a Nadal, com és costum. Y en jurats a Vicent Épila, major, y a Joan Roger, los quals hajen de servir dits officis fins al dia de Pasqua de Spirit Sant primervinent, y de allí avant se nomenen per a un any de Pasqua a Pasqua. Y en mustasaff nomena a Balthasar Navarro, lo qual haja de servir dit offici fins al dia de Sant Miquel de settembre primervinent y de allí avant sia per temps de un any de Sant Miquel a Sant Miquel de settembre. Provehint y ordenant que de ací avant, en les eleccions de officials dels dits officis, guardar lo orde següent, ço és: per a elecció de justícia, la vespra del dia y festa de Sant Thomàs lo consell del dit lloch nomene tres persones per a justícia per al any següent y porte y presente aquelles al dit senyor, de les quals lo dit senyor ne nomene una per justícia del any esdevenidor. Y axí mateix, lo consell, dos dies hans de la festa de Pasqua del Sperit Sant, nomene quatre persones per a jurats y porte y presente aquelles al dit senyor, lo qual de aquelles ne nomene dos per a jurats per al any següent. Y lo dit consell, dos dies hans de la festa de Sant Miquel de settembre, nomene tres persones per a mustasaff, les quals porte y presente al dit senyor, lo qual de aquelles nomene lo hu en mustasaff per al any següent, les quals nominacions puixen fer y fassen com millor los pareixerà, a vots o a redolins. Et in continenti lo dit don Francisco Figuerola, tenint davant si lo missal, prengué en jurament als dits justícia, jurats y mustasaff, qui presens estaven, los quals juraren en mà y poder del dit senyor de haver-se bé y llealment en llurs officis respectivament.

I feta la dita elecció y nominació de officials, tots los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habittadors del dit e present lloch y baronia de Nàquera desús nomenats, de hu en hu, per son orde comensant primer lo justícia y jurats y mustasaff, y seguint aprés tots los demés, estant aseyt lo dit senyor don Francisco Figuerola y tenint en ses mans un missal ubert, posant la mà sobre lo dit missal juraren al dit senyor don Francisco Figuerola per son senyor com a senyor del dit lloch y baronia de Nàquera y, com a vasalls del dit don Francisco Figuerola, li prestaven los homenatjes, prenint y acceptant ad aquell per verdader e natural senyor de aquells e del dit lloch y baronia de Nàquera, e li volien ésser tenguts de fidelitat y naturalea com a bons e fels vassalls, prometent encara, en virtut del dit sagrament y homenatje que no li faran dany en sa persona ni en ses coses e que li procuraran tota honestedat e li conservaran totes ses rendes y regalies, fent tot lo demés que en lo sagrament de fidelitat conforme furs y privilegis del present regne et alias de justícia és comprès. Y per observació y compliment de dites coses obligaren los dits nous pobladors ses persones e béns, axí per los presents com etiam en nom de la dita universitat, per los absents y sdevenidors, majors y menors, utriusque sexus, mobles e immobles, haguts y per haver.

E lo dit senyor don Francisco Figuerola, aceptant lo dit sagrament de fidelitat, prometé als dits sos vasalls de guardar-los y que·ls guardaria los furs y privilegis, ussos y bons costums del present regne e del dit lloch y baronia de Nàquera respective, y los capítols dessusdits si e segons al dit senyor don Francisco Figuerola toca y s’esguarda, y per a dit effecte obliga tots sos béns mobles e inmobles, haguts y per haver. De totes les quals coses les dites parts requeriren a mi, dit notari, los ne rebés acte públich per haver-ne memòria en lo esdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en lo dit lloch de Nàquera en los dia, mes e any dessusdits.

Presents foren per testimonis a les dites coses don Joan Fenollet, cavaller, y Francesch Sepulcre, scrivent, habitadors de València.

29.

1609, desembre 12. Monestir de la Valldigna

Fra Joan Serra, abat del monestir de la Valldigna, atorga la carta de poblament per als llocs de

Simat, Benifairó, Tavernes, l’Ombria i Alfulell, tots en el terme de dia vall. Notari, Vicent Sanxis, de València.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1667, llibre 1, mà 2, ff. 1r-22v. Còpia legalitzada de dit any 1667 a partir del document original de dit notari Sanxis.

B. ARV, Manaments i Empares, 1694, llibre 1, mà 11, ff. 35r-49v i mà 12, ff. 19r-28r. Còpia legalitzada de dit any 1694, a partir d’altra feta pel notari Vicent Joan, sense data, a partir del protocol original que custodiava.

C. ARV, Clero, lligall 842, (pot ser lligalls 819 i 812).

Edicions:

a. Císcar Pallarés, E., Tierra y Señorío en el País Valenciano, València, 1977, pp. 352-360. Publica una versió retallada i en castellà.

b. Mora Cañada, A., «Carta de población del señorío de Valldigna de 1609», Anuario de Historia del Derecho Español, xLvIII (1978), pp. 487-506.

c. Gascón Pelegrí, v., Historia de Tabernes de Valldigna, València, Diputació Provincial de València, 1981 (2a edició), p. 164 (traducció al castellà).

d. Casimiro Campos, Josep-Carles i Encarna Sansaloni Martí, «L’expulsió dels moriscos i les cartes pobles del senyoriu de Santa Maria de Valldigna, 1609-1648», L’Avenc, 4 (1998), pp. 13-21.

e. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 236.

TEXT

Die xII decembris anno a Nativitate Domini M DC nono, in capitulo conventus et monasterii santissimae virginis Mariae Vallisdicnae Regni Valentiae. ¹²⁸

In Dei nomine, amen, eiusque divina gracia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, frater don Joannes Serra, Dei et apostolicae sedis gracia ab<b>as presentis conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae presentis Valentiae Regni, ordinis Cisterciensis, ac prior conventus et monasterii Montis Sancti, siti extramenia civitatis Xativae, frater Franciscus Garcia, prior ac procurator generalis dicti conventus et monasterii Vallisdignae, frater Franciscus Gil, vicarius perpetuus eclesiae del Rafol, frater Jacobus Mari, collector maior dicti conventus et monasterii, frater Paulus Peres Arnal, syndicus, frater Laurentius Lledo, majoralis loci de Almusafes et de Sinyent, frater Baptista de Lasa, frater Joannes Cortesa, rector eclesiae parrochialis loci de Benifayro, frater Hieronimus Talens, rector locorum de Maçalali et l’Alcudiola, frater Augustinus Vidal, mayoralis loci de Taverna, frater Joannes Morro, frater Franciscus Caldero, rector eclesiae parrochialis locorum de Simat et Xara, frater Onoratus Auzina, presidens dicti conventus et monasterii Montis Sancti, tam nomine meo proprio quam ut procurator fratris Francisci Barbera, fratris Antonii Taraçona, fratris Vincentii Bono, fratris Baptistae Viziedo, majoralis loci de Rugat, fratris Petri Gomis et fratris Francisci Banyuls, bursarii dicti conventus et monasterii Montis Sancti, pro ut de dicta mea procuratione constat publico instrumento recepto per Josephum Menor, notarium, dictae civitatis Xativae habitatorem, die vigessimo nono novembris proxime preteriti presentisque anni, frater Antonius Blanch, frater Franciscus Martinez, bursarius dicti et presentis conventus et monasterii Vallisdignae, frater Cosmas Tamarit, majoralis ruris sive granja de Barig, frater Thomas Ripoll, subprior ac sacrista major dicti conventus et monasterii, frater Benedictus Llopis, frater Nicolaus Casanoves, frater Anthonius Borrell, frater Andreas Sanchiz, frater Vincentius Roca, omnes presbiteri, frater Franciscus Velasques, subdiaconus, frater Petrus Carpi, frater Honoratus Talavera, frater Baptista Miralles, presidens et cantor maior, frater Honoratus Malet, frater Michael Albelda, frater Dionisius Baldres, frater Rafael Serrano, frater Michael Prexach, frater Sebastianus Ervas, frater Ludovicus Castello, frater Gaspar Aliaga, frater Eusebius Castellet, frater Antonius Sent Joan et frater Franciscus Cruanyes, omnes monachi professi ac conventuales dicti et presentis conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, convocati et congregati sono campanae pro ut solitum est fieri in capitulo dicti monasterii, ubi soliti sumus convocari et congregari pro negotiis nostris et dicti nostri conventus et monasterii peragendis, tractandis et concludendis. Asserentes, affirmantes et concedentes nos in presenti congregacione esse maiorem, meliorem et saniorem partem monachorum conventualium dicti conventus et monasterii, ac fere omnes monachi conventuales eius<dem> totumque dictum conventum et monasterium Virginis Mariae Vallisdignae facientes et representantes, et ad infrascripta et alia quevis negocia nostra et dicti conventus et monasterii peragenda, tractanda et concludenda satis suficientes, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, ex una. Joannes Sorni, locumtenens justitiae maioris loci de Benifayro dictae et presentis vallis, Petrus Pelegri, Michael Cabanes, jurati anno presenti dicti loci de Benifayro, Petrus Vinyat, edilis eiusdem loci, Petrus Coleto, Joannes Perez Baldello, Antonius Giralt, Augustinus Verger, Sixtus Cunyat, Bartholomeus Selfa, Stephanus Furio, Joannes Pelegri, Thomas Ximeno, omnes consiliarii dicti loci de Benifayro, Rafael Pelegri, Hieronimus Puchet, Franciscus Mestre, Joannes Carrenyo, Joannes Cunyat, minor dierum, Vincentius Aparici, Petrus Cunyat, minor dierum, Balthazar Pelegri, Joannes Sorni, minor dierum, Guillermus del Puig, Dominicus Cabellut et Melchior Pelegri, omnes vicini et et habitatores dicti loci de Benifayro, per nos et successores nostros quoscumque in dicto loco de Benifayro ac caeteris opidis vallis predictae; Josephus Bono, locumtenens justitiae maioris loci de Taverna, dictae et presentis Vallisdignae, Antonius Tur, Hieronimus Monclus, jurati dicti loci de Taverna, Joannes Grau, edilis eiusdem loci, Joannes Baptista Palau, Petrus Selles, Joannes Paya, Blasius de Juesca, Jacobus Marti, Genisius Paya, omnes conciliarii dicti loci de Taverna, Ludovicus Mas, Petrus Sorni, Antonius Valero, Joannes Domenech, Franciscus Selles, Onufrius Navarro, Joannes Arrufat, Joannes Fort, Bernardus Lamere, Jacobus Rosello, Petrus Bono de Frances, Petrus Bono de Joseph, Petrus Pasqual, Laurentius de Bala de Rey, Marchus Dias, Andreas de Huesca et Franciscus de Xodar, omnes vicini et habitatores dicti loci de Taverna, per nos et successores nostros quoscumque in dicto loco de Taverna ac ceteris opidis et locis Vallisdignae predictae, parte ex altera, convocati et congregati vocae preconis dicte et presentis Vallisdignae, qui coram notario et testibus infrascriptis relacionem fecit se omnes particulares predictorum locorum de Benifayro et Taverna ad diem, locum et horam presentes convocasse et congregasse specialiter et expresse pro infrascriptis tractandis, peragendis et concludendis, convocatoque generali consilio in dicto capitulo dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, nos, omnes superius nominati, simul consilium celebrantes, facientes ac universitates dictorum locorum de Benifayro et Taverna et aliorum opidorum et locorum dictae Vallisdignae representantes, asserentes, affirmantes et concedentes nos fere et esse in presenti generali consilio maiorem et saniorem partem vicinorum et habitatorum dictorum locorum de Benifayro et Taverna et aliorum opidorum et locorum dictae Vallisdignae totasque predictas universitates et habitatores earundem representantes, attendentes et considerantes quod pro debita execucione regii edicti et mandati domini nostri regis Philippi tertii, gloriosae et indelebilis memoriae, publicati et preconizati voce publica preconis regis per loca solita civitatis Valentiae, die vigessimo secundo mensis septembris proxime praeteriti presentisque anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt et sunt remoti,¹²⁹ abstracti et expulsi a toto presenti Valentiae Regno ad terram Barberiae, extra omnes terras, regna et dominia dicti domini nostri regis, omnes sarraceni et agareni qui habitabant in villis, locis, baroniis et aliis quibusvis partibus presentis Regni Valentiae, et etiam eos qui habitabant in predictis locis de Benifayro, Taverna, Fulell et la Ombria, et partem agarenorum qui habitabant in predicto loco de Simat, dictae et presentis vallis sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, justissimis de causis et rationibus in dicto regio mandato et edicto contentis et expressis. Et cum dicti et suppradicti loci de Benifayro, Taverna, Fullel, la Ombria et pars dicti loci de Simat essent populati <et habitati> de suppradictis agarenis et sarracenis qui, obtemperantes et debitae executioni deducentes suppradictum regium edictum et mandatum, mare transierunt ad terras et partes Africanorum, et sich dicti loci superius nominati deserti et depopulati sine vicinis et habitatoribus aliquibus, et in dicto loco de Simat remanent depopulatae omnes domus quae habitabantur et possidebantur per dictos agarenos et sarracenos, quarumquidem rerum ocasione et quia omnes domus et terrae posessae per dictos sarracenos et agarenos in dictis et suppranominatis locis ac valle predicta et terminis eiusdem, erant et sunt censitae nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, ut dominis dictae et presentis vallis, ad certum censum, una cum juribus, laudimiis et faticae pertinuerunt ac pertinent nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii Vallisdignae, ut dominis totius dictae et presentis vallis. Et etiam ex alio, omnes predictae domus et terrae dictorum agarenorum et sarracenorum presentis vallis pertinuerunt et pertinent nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii, virtute dicti regis edicti et mandati, qua de causa sive ratione incumbit, pertinet et spectat facere et procurare quod predicti loci populentur, et predictae domus et terrae possessae per dictos sarracenos et agarenos dictorum locorum presentis vallis per nos, dictos don abbatem, monachos et conventum, stabiliantur seu in imphitheosim concedantur. Et cum nos, omnes supradicti particulares, cupimus iam dicta loca et oppida de Benifayro, Taverna et alia oppida dictae et presentis vallis deserta et depopulata, populare et in ipsis nos avassallare, stare et cohabitare¹³⁰ ac residentiam personalem in ipsis facere, habitis prius inter nos diversis colloquiis, tam in consilio et publicis congregationibus quam divissim, et de per se circa contenta in capitulatione infrascripta rogavimus ac deprecavimus vobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, <dominis dictae et presentis Vallisdignae,> ut vobis placeret nos et nostros successores admitere in vasallos dicti conventus et monasterii et successorum vestrorum de dicti conventus et monasterii, in novos populatores, vicinos et habitatores, et nos, dicti don abbas, conventus et monasterium Vallisdignae fuimus et sumus contenti et nobis placuit vos admittere ad dictum vasallagium dictaeque novae populationis, vicinatui¹³¹ et habitationis dictorum locorum et oppidorum dictae et presentis Vallisdignae, ad humilem supplicacionem omnium suppradictorum, totam universitatem, omnium ac omnes universitates predictorum locorum et oppidorum dictae Vallisdignae representantium, et ad dictum efectum fuerunt et sunt facta, inhita, conventa et concordata inter nos, dictas partes, pacta, capitula et convenciones thenoris et seriei inferius describendorum.

Ideo, scienter et gratis, tenore presentis publici instrumenti, cunctis temporibus firmiter perpetuoque valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, pro ut melius possumus et debemus et nobis licitum et permissum est iuxta foros huius Regni Valentiae, et alias de iure, tenemur, confitemur et in veritate recognoscimus nobis, partibus predictis, ad invicem et vicissim, pressentibus acceptantibus, et nostris successoribus, inter nos, partes predictas, <in et> super dictam novam populacionem iam dictorum locorum de Benifayro, Taverna, Fulell et la Ombria, et partem domorum et terrarum dicti loci de Simat, dictae et presentis Vallisdignae, fuerunt et sunt inhita, pactata, conventa, transacta et concordata capitula, lingua materna descripta, quae sunt thenoris et serie sequentis:

Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre los don abat, convent y monestir de Nostra Senyora de Valldigna, senyors dels llochs de Simat, Benifayró, Taverna, Fulell, la Ombria y altres llochs y de la present vall de Nostra Senyora de Valldigna, de una, e los sobredits llochtinents de justícia major, jurats y demés particulars dels desusdits llochs de Benifayró y Taverna que volen poblar los desusdits llochs de dita vall de Valldigna e altres, e térmens de aquells e aquella, de part altra, la qual és del sèrie y tenor següent:

[I]. Et primo, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en la pressent vall de Nostra Senyora de Valldigna se haja de nomenar, com sempre fins huy ha nomenat lo senyor don abbat de Valldigna, un justícia major de la present vall, ara sia frare llech, ara sia secular, ad libitum del dit senyor don abbat, y en cascun lloch de dita vall un llochtinent, y llevar-los sempre que li pareixerà y possar altres que ben vist li serà, per tenir com té la suprema jurisdicció en dita vall y haver-se així acostumat sempre.

[II]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en cascun <lloch> de la present vall hajen de fer nomina<ció> de consellers habilitadors per lo senyor don abat, los quals consellers, ans de exercir de son ofici, sien tenguts prestar jurament en poder del dit senyor don abat, eo de la persona a qui sa senyoria ho cometrà, de haver-se bé y llealment en totes les coses de sos oficis. Y que dits consellers hajen de ser dotse per cent cases, o <a> arbitre de dit senyor don abat si li parexerà se’n possen més o menys.

[III]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en cascun lloch de la dita y present vall hi haja dos jurats per a administrar lo poble, per a nomenar los quals se hajen de traure, així dels sobredits consellers com dels demés vehins de cascun poble que es farà elecció, favejant¹³²quatre vehins, los quals se hajen de presentar a dit senyor don abat. Y de dits quatre nomenats ne haja de nomenar, dit senyor don abat, dos en dit offici de jurats, los que a sa senyoria pareixerà <y ben vist serà.> Y si per cas, dels que presentaran a sa senyoria, n’i haurà algú impedit, puixa lo dit senyor don abat nomenar, en lloch del tal impedit, la persona que li pareixerà que no tinga impediment.

[IIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per a la elecció del mustasaf, fahedora cascun any en cascú dels llochs de dita e present vall, hajen de fer elecció dits consellers de la mateixa manera que es conté en lo capítol precedent, de tres vehins de cascun poble per a dit offici de mustasaff, los quals se hajen de presentar al dit senyor don abat y que de aquells haja de nomenar la persona que a sa senyoria serà ben vista, lo qual haja de regir son offici de mustasaff durant lo seu any.

[V]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que la elecció de jurats fahedora cascun any, se haja de fer y fasa lo dia de Pasqua de Pentecostés; y la elecció de mustasaff lo dia de sent Miquel de setembre. Y que dits jurats respective y també lo mustasaff, ans del exercici de sos oficis, hajen de prestar lo jurament acostumat en poder del dit senyor don abbat eo de la persona a qui sa senyoria <h>o cometrà.

[VI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que estiga en facultat y arbitre de la senyoria de la present vall, de impossar les penes que li pareixerà contra los que faran dany algú, així en la horta com en lo secà, marjal y arbres.

[VII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les <dites> parts que los forns, molins, carneceries, tendes, fleques, hostals, tavernes, teulars, almàseres, barberies, herbages, castanyoles, mel cocha, torrons, y peixcar així en lo riu com en los ullals y braçals, y altres qualsevols regalies, sien regalies de la senyoria y convent. De tal manera que, ni les dites universitats ni persona alguna particular de aquelles, no puguen fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó lo dit convent y los que tindran causa de aquell, no obstant qualsevol disposició en contrari hi haja o puga haver. Y açò se entenga encara que sia per a ussos y beneficis propris de ses cases, sots pena, ço és, dels que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició de aquells, y los que voldran tenir taverna, fleca, tendes, castanyoles, mel cocha y torrons, y seran atrobats que peixquen si no és ab canya, cada vegada sien tenguts donar y pagar sexanta sous de pena y de amissió y pèrdua de la tal cosa que tindran venal, aplicadors lo ters al acusador y les altres dos parts als còfrens de sa senyoria.

[VIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que ningun particular de la present vall, que ara és o per temps serà, no puixa fer en llurs cases ni en altra qualsevol part tenor ni altre artifici algú per a coure pa, sinó que hajen de coure en los forns de la senyoria de la present vall, sots pena de vint-ycinch lliures per cascuna vegada, aplicadores als còfrens de la senyoria de la present vall, y demolició de dits thenors y artificis.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors e vehins dels llochs de la present vall, y sos successors, no puguen anar a moldre a ninguns altres molins que estiguen fora lo terme de la present vall eo de son terme, ni provehir-se de carn de altra part fora de la carneceria de cada hu de dits llochs, ni fer oli en altres almàseres sinó en les de la senyoria de la present vall, sots pena de què, lo qui anirà a molí o¹³³almàsera de altre lloch fora de la present vall, perda lo forment y altre qualsevol gra que porte a moldre, y olives, y de vint-y-cinch lliures moneda reals de València aplicadores als còfrens de la senyoria de la dita e present vall. Y lo qui anirà a comprar carn fora les carneceries de la present vall, encórrega en pena de sexanta sous per cada vegada que se li provarà, aplicadores lo ters al acusador y los altres dos terços als còfrens de la senyoria de la present vall.

[X]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que, així mateix, dits pobladors e vehins de dits llochs respective no puguen anar a blanquejar arròs a altres molins que estiguen fora lo terme de cada hu de dits llochs, sinó en los molins del terme de la dita vall, sots la dita pena de vint-y-cinch lliures reals de València aplicadores als còfrens de la senyoria de la present vall.

[XI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre dites parts que lo dit senyor don abat y convent establiran e concediran en emphiteossim, a cascú dels pobladors, una casa ab nou tafulles de terra en lo regadiu y de set tafulles de terra en lo secà, ab arbres o sens ells, y quinse tafulles de terra en lo marchal per a fer arròs, en esta forma: que per lo cens, fadiga y lloysme de les cases que s’establiran, hajen de pagar y paguen cascun any tres sous y quatre diners, y un parell de gallines bones y rebedores, pagadores e pagadors cascun any en lo dia y festa de Sent Joan de juny en una paga, ab drets de fadiga y lloysme y tot altre plen dret emphiteòtic, segons fur de València. Y sien obligats a pagar, del mateix modo cascun any, un real castellà per cada tafulla de la orta en lo mateix termini, començant a fer la primera paga en lo dia y festa de Sent Joan de juny primervinent de l’any mil siscents y deu, y així de allí avant consecutivament en dit terminI. Y que per entrada de l’establiment de dites cases hajen de donar y pagar los pobladors de dita vall, als dits don abat y convent, la vicèssima part del preu en què serà estimada la tal cassa, pagadora dins quatre anys en quatre eguals pagues, ço és, la quarta part cascun any, dels quals establiments se’n han de fermar actes aprés en favor de cascun vasall.

[XII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la present vall hajen de donar y pagar a la senyoria de la present vall, per rahó de cens, fadiga y lloysme y tot altre plen dret emphiteòtich segons fur de València, la quarta part de tots los grans y fruyts que·s colliran en dites terres de regadiu de la dita e present vall. E que hajen de donar cascun any al dit convent una polla, pagant per aquella un sou, y un pollastre per nou diners, pagadors cascun any en lo termini contengut en lo precedent capítol.

[XIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los vehins y pobladors de la present vall, de tots los grans, ço és forment, ordi, avena, espelta, tramusos, cigrons e altres qualsevol gènero de grans e llegums, e altres qualsevol esplets que·s faran en les terres de secà de dita vall, sien tenguts y obligats a donar y pagar per dret de cens, fadiga y lloysme, a la senyoria de la present vall, la huytena part de dits fruyts, esplets, grans, llegums. Y lo secà que està de Taverna y Ombria en avall, parteixca al quint, ço és, de la fonteta del Rosef¹³⁴y font del Ràfol al barranch del Bollomor, y de allí avall.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors y vehins de dita vall, de l’arròs que faran així en la marjal com fora de aquella, hajen de pagar y paguen a la senyoria de dita vall, per dret de cens, fadiga y lloysme, la quinta part de dit arròs.

[XV]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la present vall sien tenguts y obligats de donar, al dit don abbat y convent, la quinta¹³⁵part de la fulla de totes les moreres que huy estan plantades en la horta de dita vall y regadiu de aquella.

[XVI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la present vall, per rahó del cens, fadiga y lloysme, hajen de pagar y paguen a la senyoria de la dita e present vall, dels arbres <que> estan en terra de secà, ço és, de les garroferes y oliveres, a la tercera part del fruyt, y de les moreres y figueres que y ha y haurà en lo secà, la quinta part; y de les vinyes, la quinta part; ço és, les que seran de vi hajen de lliurar a la partició del vi a la senyoria al duell, y les que seran de planta y rahim de menjar, si es farà pansa, hajen de donar a la senyoria la quinta part, y del rahim per a menjar la mateixa quinta part.

[XVII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la present vall hajen de donar, a la senyoria de la dita e present vall, la quarta part de tota la palla que·s collirà en totes les terres de la horta y regadiu de la present vall, y la huytena part de tota la palla que·s cullirà en lo secà del terme de dita vall, que és del modo que lo gra es partirà.

[XVIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per quant los dits vehins y pobladors no han de tenir ni tenen obligació de pagar, dels fruyts que·s colliran en les dites terres de horta, secà y marjal, dret de delme ni altre algú més dels que se an dit y especificat desús, per ço que de temps inmemorial y en virtut de llegítims títols et ex antiqua compositione lo dit abat y convent, per tots los delmes que·s podien deure y deurien de tots los fruyts que·s cullen en tota la dita vall, ha acostumat de donar y pagar y ha donat y pagat ab tot efecte, y ha de donar y pagar in eventum cascun any a l’archebisbe y canonges de la Seu de València y artiaconat de la ciutat de Xàtiva, sexanta-set lliures, nou sous y nou dinés. Lo que no se entén ni se ha de entendre en respecte del dret del escusado y facultat que Sa Magestat té de nomenar una casa desmera per rahó de la pila de dita vall, per quant la casa que serà nomenada ha de pagar son degut y just delme de tots los fruyts que culliran, ultra de la part que ha de donar a la dita senyoria conforme lo que desús se ha dit. Y no és just que aquest càrrech y obligació lo sostinga hu de dits pobladors, sinó que·s reparteixca igualment per tots los de la dita vall, que per ço se haja de veure la quantitat de fruyts que haurà donat la tal casa desmera nomenada per Sa Magestat, y que aquells se estimen y·s fasa repartició entre tots los vehins y habitadors de la present vall, pagant cascú sa part, enaixí que tots participen de dit càrrech e obligació y prestació de dit delme conforme cascun vasall cullirà, participant per sa part la casa que serà nomenada desmera.

[XVIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall no puixen plantar, en les terres de horta y regadiu de la present vall, moreres ne altre gènero de arbre algú. Y si de fet o de dret atentassen plantar aquells, los dits don abat y convent, propria auctoritate e sens estrèpit ni figura de juhí, puixen arrancar e fer arrancar dits arbres a despesses de dits vasalls que atentaran a plantar dits arbres. Y encara, que sien encorreguts per cascun arbre que plantaran, en pena de sixanta sous aplicadors als còfrens de la senyoria de la present vall, exceptat emperò que puixen fer en les terres de regadiu <e> horta planter de moreres, ab què hajen de pagar a la senyoria la quarta part, com està dit desús en los precedents capítols de altres fruyts.

[XX]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que tots los canyars que·s trobaran y hauran en lo esdevenidor en les terres del riu, sèquies y en altres qualsevol parts, sien e hajen de ser dels dits don abat y convent. E així mateix, se reserva per a si tots los jops, olms, salzers, àlbers,¹³⁶ pins, carrasques que·s trobaran dins los térmens de la present vall, no obstant que dits arbres y canyes estiguen en les vores de les terres que·stabliran, oferint-se que si hauran menester canyes per a obres de les cases o altres cosses necessàries, demanant-les, lo senyor don abat les donarà a son arbitre, llevats tots los abusos.

[XXI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall sien tenguts y obligats a conservar les cases que se’ls establiran, y no donar lloch a que·s derruhixquen ni deterioren, sinó que estiguen bones y abitables. Y així mateix, les terres y arbres procurar y cultivar a ús y costum de bon llaurador; y si cas serà que deixasen de procurar les terres y heretats y arbres en son temps, puixa la senyoria, eo sos officials, a costes y despeses de dits vasalls, fer-les procurar. Y si pasaran dos anys que no les procuraran, en tal cas ipso facto cayguen en pena de comís y la senyoria útil se consolide ab la directa, y lo mateix sia deixant deteriorar notablement dites cases.

[XXII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls no puguen vendre olives ni traure aquelles fora los térmens de la dita vall, com aquelles se hajen de portar a les almàseres de dita vall per a fer oli, com està dit. Excepto, que per a ses cases puguen collir per a son menjar olives a arbitre de la senyoria, y que los dits don abat y convent puixen pendre de les oliveres les olives que hauran menester per a son menjar.

[XXIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que, sempre y quant se secarà algun arbre o per algun cas faltarà, o s’esgarrarà o trencarà alguna rama, en tal cas la ramulla sia dels dits pobladors y les rames y soca de la senyoria.

[XXIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que si per algun temps se secarà o faltarà alguna olivera, figuera o altre qualsevol arbre fructífer en lo secà, los dits vasalls e pobladors sien tenguts e obligats de plantar-ne altres en son lloch. Y si dits vasalls plantaran algunes oliveres y garroferes y enpeltaran aquelles, o de nou enpeltaran, y dits empelts hauran prés <y> tindran un any, en tal cas, per cascú de dits arbres sien tenguts y obligats, los dits don abat y convent, donar al tal vasall que haurà plantat y empeltat dits arbres un sou per cascun arbre.

[XXV]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la pressent vall sien tenguts y obligats a conservar y conrrear totes les sèquies majors y menors, així en la horta com fora de aquella. Y si <h>o deixaran de fer, que lo sequier o sequiers nomenadors per lo dit don abat ho puixen fer a despeses dels hereters y frontalers; y si hi haurà algun comú, que aquell se haja de fer y escurar a despeses de la universitat en lo districte de la qual estarà, y tot lo desusdit se guarde y observe en totes les sèquies y braçals de la marjal.

[XXVI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la dita e pressent vall, si serà necessari fer de nou algun açut o açuts, eo adobar los que huy hi ha fets, tinguen obligació de fer y adobar aquelles, no sols en la horta de la present vall però en altra qualsevol part que se hajen de fer, y així mateix que tinguen obligació de conservar-los, y de la mateixa manera los camins y ponts.

[XXVII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors y vehins de la present vall hajen de pagar y paguen a la senyoria, per drets de herbatge de les vaques, bous e vedells serrers, un sou per cascun cap; de les colmenes, a tres diners per cascuna colmena; y dels corderos, cabrits, formatge y llana que procehirà de les cabres y ovelles que peixeran en la dita y present vall, hajen de pagar y paguen així mateix a la senyoria la huytena part; y dels cabrons que peixeran en dita vall hajen de pagar y paguen, per dret de herbaje, tres dinés per cap.

[XXVIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall tinguen obligació de acudir a les coses del servici de la senyoria, així dins la present vall com fora de aquella, per tot lo present Regne de València, fent cascun any sis jornals <graciosament. De modo que, los que no tenen cavalcadura, fassen los sis jornals>¹³⁷ de bracer, y los que tindran cavalcadura o bous los facen ab peó y cavalcadura, quant los aurà menester la senyoria, sens tenir obligació lo dit don abat y convent donar-los cosa ni quantitat alguna per rahó de dita servitut. Y si més jornals haurà menester la senyoria, los haja de pagar segons se consertaran del preu.