Читать книгу: «Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles»
Joan Binimelis:
Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles
fonts històriques valenciane S
60.
Joan Binimelis:
Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles
Edició a cura de
Juli Moll i Gómez de la Tía
2014
monuments d’Història de la Corona d’Aragó, V
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Juli Moll, 2014
© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014 Disseny de la col·lecció: J. P.
Il·lustració de la coberta:
Croquis de sa Dragonera, al marge dret del f. 54r. del tom III
de l’autògraf castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, ms. 10.394 de la Biblioteca Nacional de España
Fotocomposició i maquetació: Institut Cartogràfic de Catalunya
ISBN: 978-84-370-9528-8
P ròleg
El lector té a les seves mans un estudi important i peoner en el seu gènere a Mallorca. L’autor, Joan Binimelis (1538/9-1616), de família menestral mallorquina, beneficiat de la catedral de Mallorca, polifacètic com s’escau a un home de formació renaixentista tardana en una època de pas cap al Barroc: historiador, metge, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Aquesta formació l’obtingué a la Universitat de València de mestres reconeguts, com Lluís Collado o Jeroni Munyós en l’aspecte científic i molt possiblement de Martí de Viciana en el de cronista. També com a humanista estigué al servei del poder: del bisbe de Mallorca Joan de Vic i Manrique de Lara (1573–1604), del lloctinent general de Mallorca Lluís de Vic, germà de l’anterior, i del poder municipal, és a dir dels jurats de Mallorca. La seva obra és extensa i polifacètica, però restà inèdita, tal com es confirma en el seu testament (1616). Abraça diversos estudis mèdics adscrits als nous corrents del denominat gal·lenisme hipocratista, especialment sobre epidemiologia, sífilis i malalties que afectaven la salut pública mallorquina. La seva casa contenia una bona biblioteca científica, mapes, pintures, estris de mesura. L’obra més coneguda és la seva Història general del Regne de Mallorca, que deixà manuscrita en català i en versió castellana a la casa de la ciutat de Palma, encadenada per a evitar furts, però amb llibertat per a poder ser consultada in situ. Ha estat molt utilitzada i se’n conserven molts manuscrits, alguns dels quals fragmentaris, que l’autor d’aquest estudi, Juli Moll, analitza amb detall.
La Història general del Regne de Mallorca, ha estat normalment qualificada d’historiogràfica perquè conté el relat històric, polític, institucional, la crònica de fets concrets, com la revolta de les Germanies, la descripció geogràfica i econòmica, les biografies de mallorquins il·lustres. És a dir, segueix un model similar a l’utilitzat per Antoni Beuter, Martí de Viciana i Gaspar Escolano a València, per Francesc Tarafa, Onofre Manescal i Pere Gil al Principat de Catalunya. La de Binimelis és peonera a les Balears. Segueix, per tant, el concepte humanístic de la Història, més ampli que no l’actual, més hereu de l’oratòria clàssica i, per tant, també, més afí al que avui considerem literatura com, per exemple, les intercalacions llegendàries. La finalitat primera de tots era sempre prestigiar el propi país, per molt que afirmessin, seguint la definició clàssica, que cercaven la veritat. S’establí així una certa rivalitat entre totes aquestes obres. La de Binimelis, però, accentua aspectes científics fruit de l’observació directa i personal. I aquest és el cas de la part dedicada a la Descripció de Mallorca, objecte del present estudi, la part més original de la Història de Binimelis. Per què aquest desig de lloar el propi país? Posssiblement es degui a l’afebliment polític de l’estat en el qual s’inseria el Regne de Mallorca, és a dir, la Corona d’Aragó, enfront de la Corona de Castella, demogràficament i econòmicament més potent. Com també el procés seguit per la institució cabdal del règim polític, és a dir la monarquia, cada vegada més allunyada en lluites estrangeres i també castellanitzada en establir la cort a Castella. La nissaga de cronistes reials, que provenia de l’Edat Mitjana, era ocupada per castellans, llevat de l’aragonès Jerónimo Zurita, més al servei ideològic de la monarquia que no del Regne d’Aragó. Alguns virreis o lloctinents generals, com eren designats aleshores, procuraren de substituir la monarquia en el terreny cultural, com ho feren també les institucions locals o la poderosa Església tridentina, i aquest és el cas especial de Mallorca.
El fet que l’obra de Binimelis quedés inèdita, i encara ho és en la seva major part, explica que hagi estat poc coneguda i valorada, com és el cas de la seva obra científica. El fet és que Binimelis no es beneficià del món editorial, molt precari a la Mallorca de l’època, sinó que escriví majoritàriament per encàrrec dels poderosos, i això fa pressuposar que mantingué un tracte de subordinació respecte a aquests. Tot i que ell tenia una posició econòmica benestant i els seus escrits no palesen la necesitat d’elogiar els seus protectors. Tampoc no sabem si cobrà per la seva feina. Tot plegat ens mostra un home força lliure i avançat en les idees. La seva Història fou escrita per etapes al llarg de la seva vida i com és natural assenyala una evolució en els seus models: la part històrica és hereva de la metodologia medieval, per al segle XVI utilitza la forma de crònica de fets basada en documentació del moment, com en el cas de la Guerra de les Germanies, i segueix el model clàssic en les biografies de personatges il·lustres, als quals se sumen els eclesiàstics i els sants inherents a l’època tridentina. Només la part de Descripció de l’illa, incorporada en el conjunt, és obra totalment original, fruit de recórrer l’illa minuciosament, a peu i a cavall, tant la costa com les poblacions de l’interior, normalment amb finalitats estratègiques.
En resum, Joan Binimelis, beneficiat de la catedral de Mallorca, familiar (1575) del bisbe de Mallorca Joan de Vic i al servei del germà d’aquest, Lluís de Vic, lloctinent general de Mallorca, que li encarregà la confecció dels mapes de Cabrera, de Menorca i de Mallorca (1586) per necessitats estratègiques de defensa de les illes, seguint la pauta de feia uns quants anys a tota la Mediterrània per a fer front a pirates turcs o altres que persistien tot i la victòria cristiana de Lepant (1572): senyalització de torres de vigia a tota la costa, però també amb dades econòmiques, recursos hidràulics, recursos militars etc. Finalment els jurats mallorquins li encomanaren la part històrica per tal de donar vida al mapa, com argumentaven. Binimelis ho redactà, però també hi afegí alguns capítols fruit de les seves obres científiques. És a dir que el conjunt de la Història de Mallorca fou fet a parts en el temps i originàriament diferenciades i amb finalitats diverses.
Juli Moll i Gómez de la Tía és l’autor d’aquest estudi i podem afirmar que respon a un perfil idoni per a abordar-lo. Menorquí de naixement, després de cursar el batxillerat laboral a Ciutadella i a la Rioja (1957–1965), inicià estudis universitaris de ciències, d’enginyeria a Madrid, d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, fins a decidir-se finalment per la licenciatura de Filologia catalana (1969–1974 i 1976–81) a la Universitat de Barcelona. S’ha professionalitzat com a corrector de català (1967–1998) i continuà com a tècnic a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1984–1985 i 1998–2012). Un bon nombre dels seus estudis publicats, alguns d’autoria compartida, estan especialitzats en toponímia catalana. Des dels anys vuitantes ha treballat, de manera intermitent en la Història de Joan Binimelis, això vol dir que aquesta nova publicació és una obra molt madurada i metodològicament rigorosa. Els seus coneixements científics i filològics ho han fet possible. Penso que serà un estímul per a continuar els estudis del conjunt de l’obra binimelisiana. Confesso que m’enorgulleix d’haver-lo tingut com a deixeble.
Eulàlia Duran. IEC.
A graïments
En relació amb la gestació d’aquesta edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, vull manifestar el meu agraïment, en primer lloc, a Eulàlia Duran, que fou qui m’hi engrescà i em facilità les còpies dels manuscrits Fortuny, Martorell, Serra i Ventaiol, Serra i Cortada, Biblioteca Vivot i Guillem Terrassa, i ha consentit de fer-me de consultora en tot moment, a més de llegir-se la totalitat del text i fer-m’hi els suggeriments que ha trobat escaients en vista a la millora de l’obra, els quals han estat degudament incorporats.
També he de dir que aquesta edició no hauria estat possible sense la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i les Publicacions de la Universitat de València, i és de justícia que reconega públicament l’esforç que una edició d’aquest tipus representa, i encara més en els temps que corren de restriccions econòmiques de totes les administracions públiques. En aquest sentit he d’agrair molt especialment les gestions fetes pel professor Vicenç Maria Rosselló i Verger perquè fos possible l’acord d’edició de totes dues institucions. També li he d’agrair que accedís a llegir el llibre just acabat de redactar i els seus encertats comentaris i oportunes rectificacions.
He de regraciar, a la BNE i a l’ARM, i molt especialment a la BAM, les facilitats donades per a l’obtenció dels permisos per a la reproducció i la publicació dels croquis geogràfics de Binimelis que il·lustraven els seus manuscrits.
Finalment vull expressar l’agraïment per la cura que han posat, en l’àrdua tasca de composició dels texts, els meus ex-companys de feina a l’ICC Alfred Muñoz i Joan Vidal.
Juli Moll
A breviatures i sigles
| AA | Acta Aragonensia.Vegeu Bibl.: Heinrich Finke |
| ACA | Arxiu de la Corona d’Aragó |
| A. H. | Arxiu Històric |
| ARM | Arxiu del Regne de Mallorca |
| BAP | Bibliothèque de l’Arsenal, París |
| Bibl. | Bibliografia |
| BC | Biblioteca de Catalunya |
| BNE | Biblioteca Nacional de España, Madrid |
| BNP | Bibliothèque National, París |
| BRAHM | Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid |
| BSAL | Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana |
| BV | manuscrit Biblioteca Vivot |
| cap. | capítol |
| caps. | capítols |
| cf. | confrontau |
| CIL | Corpus inscriptionum latinarum |
| CODOINACA | Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón |
| CSIC | Consejo Superior de Investigaciones Científicas |
| DACB | Dietari de l’antic Consell barceloní, vulgarment apellat Manual de novells ardits |
| DCECH | Diccionari crítico, etimològico, castellano e hispánico |
| DCVB | Diccionari català-valencià-balear. Vegeu Bibl.: Antoni M.ª Alcover |
| DDAA | diversos autors |
| DECLC | Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.Vegeu Bibl.: Joan Coromines |
| DGC | Dietaris de la Generalitat de Catalunya |
| DHEE | Diccionario de Historia Eclesiástica de España |
| dir. | director |
| doc. | document |
| ed. | editat, edició, editor |
| Ed. | Editor |
| ETC | Estudis de toponímia catalana.Vegeu Bibl.: Joan Coromines |
| EUMO | Escola Universitària dels Mestres d’Osona, EUMO Editorial |
| F | manuscrit Fortuny |
| GEC | Gran encicloèdia catalana |
| GEM | Gran enciclopèdia de Mallorca |
| G.R.B. | Guillem Rosselló Bordoi |
| GT | manuscrit Guillem Terrassa |
| ibid. | ibidem |
| IEC | Institut d’Estudis Catalans |
| IME | Institut Menorquí d’Estudis |
| LM | manuscrit Biblioteca Lambert Mata |
| LRM | Llibre del Repartiment de Mallorca |
| M | manuscrit Martorell |
| Mem. G. de B. | Memorial o capbreu de ço que fou del noble Gastó de Bearn, e és a Sóller, Canarossa, e el terme de la ciutat y illa de Mallorca.Vegeu Bibl.: Joaquín M.ª Bover i Miguel Moragues |
| MGM | Mapa general de Mallorca.Vegeu Bibl.: Josep Mascaró Passarius |
| MIM | Mapa de la isla de Mallorca.Vegeu Bibl.: Julià Ballester |
| MM | El Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança... de Nunyo Sanç y el Repartiment... de Mallorca. Vegeu Bibl.: Guillem Rosselló Bordoy |
| ms. | manuscrit |
| mss. | manuscrits |
| núm. | número |
| On. Cat. | Onomasticon Cataloniae. Vegeu Bibl.: Joan Coromines |
| op. cit. | opus citatum |
| p. | pàgina |
| PAM | Publicacions de l’Abadia de Montserrat |
| ps. | pàgines |
| r. | recto |
| reimpr. | reimpressió |
| reimpr. | facs reimpressió facsimilar |
| RMc | Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Vegeu Bibl.: Ricard Soto Company |
| RMl | Liber partitionis Regni Maiorice (any 1232). Vegeu Bibl.: Pròsper de Bofarull |
| SC | manuscrit Serra i Cortada |
| SGE | Servicio Geográfico del Ejército |
| SOBI | Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior |
| s. t. | sense tipògraf |
| s. u. | sub uoce |
| t. | tom |
| Tip. | Tipografia, Tipografía trad. traducció |
| transcr. | transcripció |
| u. | uerso |
| vol. | volum |
| vols. | volums |
| ZEPO | zona d’especial protecció dels ocells |
L a descripció particular de l’illa de Mallorca e viles e altres coses memorables que en ella s’han seguides
Aquest llibre és la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis en la versió en català de l’obra, que, com és sabut, és l’original.
Hom es podria demanar per què he decidit de fer una edició d’una part tan concreta de l’obra i no pas de l’obra sencera. Els motius són d’índole diversa:
En primer lloc, és la part més original de l’obra, on Binimelis aboca les seves pròpies recerques i no es limita a reproduir escrits d’altri.
En segon lloc, és realment una part autònoma i clarament diferenciada de la resta de l’obra, fet que facilita molt la possibilitat d’una edició a banda.
En tercer lloc, la descripció geogràfica de Mallorca i les seves viles és la part que manté més vigència i més interés avui dia, en tant, que admira la modernitat del seu plantejament, i la varietat dels aspectes que són objecte de la seva metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d’aigua, cales i aptesa per a desembarcs, cabuda i possibilitats d’ancoratge, demografia, dades econòmiques (produccions agràries i caps de bestiar gros i menut) i històriques amb règim jurídic, institucions, monuments etc.
I, en quart lloc, hi ha el fet, no gens negligible, que no crec que aquesta edició parcial haja d’entrebancar en res i per res l’edició completa de l’obra, la necessitat de la qual no pos pas en qüestió, ans l’encoraig vivament.
BINIMELIS: VIDA I OBRA
FORMACIÓ I ESTUDIS
Joan Binimelis i Garcia, autor de la primera història del Regne de Mallorca, és sens dubte el més gran exponent del Renaixement a les Illes Balears, i una de les figures cabdals del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó. Hom veu en ell una de les manifestacions de l’home total, típic del Renaixement, amb la seva formació que abastà els camps de la teologia, la història, la medicina, les matemàtiques, l’astronomia i la cartografia, fruit de la passió pel coneixement del món que l’envolta a través de l’observació directa de les coses i el contrast, si cal, dels sabers que se’n deriven amb el llegat tradicional dels clàssics.
Tanmateix, la personalitat de Joan Baptista Binimelis i Garcia no és encara del tot aclarida, a pesar dels estudis que han dedicat a la seva complexa figura autors com el pare Lluís de Vilafranca (1806), Joaquim Maria Bover (1868), Antoni M. Alcover (1916),1 Gabriel Llabrés (1916), Llorenç Pérez Martínez (1978)2 i Antoni Contreras Mas,3 car encara romanen prou punts foscs de la seva vida. Se sap que nasqué a Manacor en una data que cal situar entre l’any 1538 i el 1539, i que morí a la ciutat de Mallorca el 12 de gener de l’any 1616. Una tradició mallorquina el feia fill de la vila de Pollença, però en el judici a què fou sotmès el 16044 ell mateix declara haver nascut a la vila de Manacor.
Sembla ser que la seva família era menestral,5 cosa que, al seu temps, condicionava força, i dificultava en gran manera la possibilitat d’uns estudis, fins i tot elementals. Però qualcú, potser el seu oncle matern, Vicenç Garcia,6 que era prevere, es degué tèmer de les aptituds intel·lectuals de l’infant, i féu per manera que pogués cursar els primers estudis, amb tota probabilitat, a l’escola major d’arts de la ciutat de Mallorca.
Acabats els primers estudis, cap a l’any 1560 passa a la ciutat de València per a fer la carrera de medicina a la Universitat, atret sens dubte pel prestigi d’aquesta Universitat, que al segle XVI era, amb diferència, la més avançada dels Països Catalans, i també pel fet que a la Universitat de Mallorca els estudis de medicina encara no s’havien començat a impartir.7
A València, Binimelis fou deixeble del prestigiós anatomista Luis Collado.8 Després dels preceptius quatre anys d’estudis en la Facultat de Medicina, obtenia el títol de batxiller en medicina, títol que per si sol no facultava per a poder exercir la medicina en pacients. Per a poder-ho fer calia acreditar dos anys de pràctiques al costat de metges aprovats. Tot i que Binimelis s’atribueix sempre el títol de doctor, no consta en les llistes de graus universitaris concedits per la Universitat de València dels anys 1562 i 1580. Hem de suposar, doncs, que el degué obtenir el 1567, que és un any les llistes del qual, ensems amb les de 1572, manquen en la documentació.9 L’etapa de formació de Binimelis a la Universitat de València ha estat estudiada a fons per Antoni Contreras Mas, el qual ha fet també l’estudi de seva obra mèdica, i l’anàlisi dels llibres de la seva biblioteca particular, esmentats en l’encant efectuat dels seus béns després de la seva mort.
A València, Joan Binimelis s’estigué a casa del notari Lluís Casanova, que tenia la casa prop d’on era l’antiga església de Santa Tecla, de l’antic Convent de Santa Tecla. Com diu Contreras Mas, és ben probable que el record de la seva estada a València el vaja acompanyar tota la seva vida, i ens ho fa creure el llegat, que trobam al seu testament, de «deu lliures, moneda de Mallorca, a la confraria dels pobres estudiants del studi de València, en satisfacció del bon socorro que·m féu quant jo era studiant en València».10
Antoni L. Moll Benejam11 recull la notícia segons la qual sembla esser provat que l’any 1562, Binimelis féu d’actor a València en una obra teatral de caire moralitzant de Jaume Romanyà, la Noua tragicomedia Gastrimargus apellata, que es representà amb tota pompa i davant les autoritats del Regne.12
Remarquem, finalment, de la seva estada formativa a València la possibilitat de l’inici de la relació amb Joan de Vic i Manrique de Lara, que, essent ja bisbe de Mallorca, es convertirà en el seu protector i mecenat, sense que a hores d’ara hom puga precisar si la dita coneixença es féu a València o a Roma, ciutat on Vic fou ambaixador de Felip I d’Aragó abans de ser designat bisbe de Mallorca el 1573, i on probablement coincidiren tots dos.
Devers l’any 1570 Binimelis anà a Roma, on cursà estudis de teologia i sobre monuments i esglésies. Allí conegué el metge, matemàtic i astròleg italià Gerolamo Cardano.13 L’any 1571 Binimelis acabà a Roma la redacció del Tractat de la precedència entre España e França,14 que féu per encàrrec de Joan de Zúñiga i de Requesens, germà de Lluís de Requesens i de Zúñiga i alt funcionari reial. Potser a causa dels coneixements de Binimelis en matemàtiques, astronomia i cartografia, el 1571 li fou encomanada la descripció cartogràfica de les illes de Cabrera i Menorca. Poc més se sap de l’estada de Binimelis a Roma, a banda del que acap de dir. Ni tan sols si hi fou ordenat sacerdot, o bé si l’ordenació tingué lloc un cop retornat a Mallorca.
El cert és que Binimelis es féu capellà, amb tot el que açò significa pel que fa a l’orientació de la seva vida. Potser influí en aquesta decisió el seu oncle matern Vicenç Garcia, que era prevere, o el qui fou després el seu gran valedor, Joan de Vic i Manrique de Lara.15
Així, la vigília de Nadal de 1575, Joan Binimelis prengué possessió d’un benefici a la Seu de Mallorca, benefici que fou versemblantment concedit pel nou bisbe Joan de Vic, el qual l’any 1578 el nomenà procurador de causes pies de la diòcesi de Mallorca. Com a procurador impulsà l’elaboració d’un inventari de totes les causes pies.16
Binimelis, el 22 de maig de 1581, apareix citat com a testimoni en la transferència a la parròquia de Santa Creu del llegat de tres lliures censals que ell mateix abans havia fet al Convent de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca, i hi és qualificat de familiar del bisbe. L’any 1585, formà part, en qualitat de metge, del sèquit del bisbe en la seva visita pastoral a Menorca.17 Arran d’aquesta visita, Binimelis efectuà la carta geogràfica de Menorca.18
Binimelis fou rector de la parròquia de Marratxí des del 1583 fins el 1588.
L’any 1583 Binimelis rebé l’encàrrec de l’elaboració d’un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de les característiques de la costa, tasca que requerí un exhaustiu treball de camp, que Binimelis, un cop retornat a Mallorca, dugué a terme personalment. L’obra li fou encomanada per l’aleshores lloctinent general de Mallorca, el comanador general d’Aragó Lluís de Vic i Manrique de Lara,19 germà del bisbe Joan, protector de Binimelis, amb la finalitat d’obtenir un més precís coneixement de la costa per a poder-la dotar d’unes adequades estructures defensives davant la proliferació d’incursions piràtiques. El mapa, enllestit vers el 1586, ultra les informacions de caràcter estratègic, anava acompanyat de dades de caire econòmic i demogràfic que, sens dubte, foren aprofitades després per Binimelis per a l’elaboració del Llibre V de la Història del Regne de Mallorca o Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca, objecte de la present edició.
Tot seguit de fet el mapa, els jurats de Mallorca encomanaren a Binimelis la redacció d’una història de Mallorca, com ell mateix reconeix al pròleg que els dedica, on resten clars, de les manifestacions del mateix Binimelis, els motius de l’encàrrec, l’interés de l’estat en la preservació de béns i de la llur seguretat, i el fet de servirse dels coneixements geogràfics del territori per a aconseguir-ho i, finalment, l’interès dels jurats a vincular geografia i historia per a l’enaltiment del Regne.20
L’obra quedà enllestida, en tres volums manuscrits, ja el 1595, que ell mateix traduí al castellà (1597-1601).21 Són l’obra, de molt, la més extensa i que més fama donà a l’autor, a la qual dedicarem un detingut estudi més endavant.22
Tanmateix, pocs mesos després de la partida de Mallorca, el maig de 1604, de Joan de Vic, per raó del seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona, Binimelis es veié denunciat, l’octubre del mateix any, davant el Tribunal de la Inquisició per quatre monges i una dona, que denunciaven haver estat objecte de tocaments obscens (besades als llavis, agafar-los la mà) i proposicions deshonestes (anar al llit plegats i dir que allò no era pecat) fets per Binimelis, que hauria aprofitat per a fer-ho la intimitat pròpia del sagrament de la confessió.23 Binimelis, sense negar d’antuvi les acusacions, al·legà que els tocaments havien estat a causa que, en la seva condició de metge, les havia ateses en el curs de malalties que les denunciants havien patit.24 Però el testimoniatge de la primera de les monges fou molt explícit respecte de les intencions de Binimelis. Aquest, finalment, reconegué que totes les acusacions eren veres, excepte l’acusació segons la qual ell hauria dit que els dits tocaments i proposicions no eren pecat.
La condemna consistí en la privació per sempre de poder confessar, un any de reclusió on decidís l’inquisidor, la suspensió per mig any de poder celebrar l’eucaristia i una multa de 25 ducats, multa que després li fou condonada.25 Aquest desgraciat incident contribuí, sens dubte, al desprestigi social de Binimelis, i molt probablement també, de retop —òbviament injustament—, sobre la seva obra, que tot d’una es veié preterida i romangué inèdita fins al segle XX.26
Després d’aquest incident, la seva vida deixa de tenir relleu social, i Binimelis viu retirat fins a la mort, que s’esdevingué el 12 de gener de 1616.
Binimelis mantingué relació, a Mallorca, amb el jesuïta Pere Gil, l’autor de d’una Història catalana, el Llibre primer de la qual, una descripció natural de Catalunya, manté un paral·lelisme amb el Llibre que tracta de la descripció de la illa de Mallorca de Binimelis. De resultes d’aquesta relació, Binimelis entrà en la confraria jesuïta que fundà Pere Gil durant la seva estada a Mallorca com a rector del Col·legi de Montision (1611-1614). També és probable que fos a causa d’aquesta vinculació amb els jesuïtes, que els nomenàs, en el codicil testamentari de 1612, receptors de la seva obra més preuada, la Història de Mallorca, en cas que no es complissen les seves primeres previsions testamentàries relatives a la conservació de la dita obra.
Binimelis havia mantingut amistat amb Margalida Magdalena Safortesa de Sanglada i amb el prevere Joan Mas, i també amb Lleonard Safortesa, i Pere Nunis de Berard (a qui llegà tots els seus instruments de matemàtiques i astronomia); també amb Mn. Ripoll (a qui llegà 40£ i amb Pere Antoni Safortesa, famós mercader.
Pel seu testament27 sabem que Joan Binimelis, en morir, tenia rendes per valor de 300 £ censals, que llegà a la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, de la Catedral de Mallorca, amb la comanda de dir misses i fer obres pies. La seva casa era «decorada amb diversos quadros i retaulets de temàtica religiosa, alguns a l’oli, diversos mapamundis, molts planos o vistes de ciutats, un de gran, pintat a l’oli, de la ciutat de Mallorca “ab tots los carrers”,28 un altre de la ciutat de València,29 d’altres de bulto de guix (Alger i la Goleta) o de països (illa de Mallorca, Espanya). La biblioteca comprenia més de 130 llibres impresos (només un “de ploma” o manuscrit).
»Respecte a la seva obra, especifica al seu testament que deixa a don Pere Berard tots els instruments de matemàtiques i els “deu tomos o volums de cosas escritas de mà mia” sobre temes diversos.»30
L’OBRA DE BINIMELIS
De l’anàlisi dels més de 130 llibres de la biblioteca de Binimelis, on hi havia llibres de teologia (Benito Arias Montano), i també d’humanitats (Plató, un bestiari —Historia animalium—, un Dant, el De re militari de Vegeci, una Història de Spanya, entre d’altres),31 i sobretot obres de medicina, es desprenen clarament els interessos de Binimelis, que sorgeix davant els nostres ulls com un autèntic humanista. A continuació passaré revista als diferents aspectes de la seva formació, i també a la seva obra en cadascun dels camps que, d’una manera o altra, conreà.
Binimelis, obra mèdica. Binimelis posseïa una considerable i correcta formació científica, d’acord amb els més estrictes cànons de l’època. Concretament, pel que fa a la medicina, dins el galenisme hipocratista.
Escriví diverses obres de caire mèdic32 que fins en dates recents han restat pràcticament oblidades: El Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca, que probablement es correspon amb el cap. II del Llibre V i els caps. IV i V del Llibre I de la seva Història general del Regne de Mallorca, evidencia una clara influència de les doctrines ambientalistes que, des d’Hipòcrates, enllacen amb els moderns conceptes d’higiene pública i ecologia sanitària. L’obra de tema botànic, Tractat de las virtuts de la herba que es diu Sanctae Crucis o nicoriana33 i el Tractat de com se han de curar las feridas y colps del cap, y com se ha de pendra y estancar la sanch de ellas en las personas que no tingueren més malaltias que las ditas feridas34 són obres citades per Joaquim M. Bover, en l’article que dedica a Binimelis, i afegeix que el dit tractat és seguit per onze tractats més sobre diferents malalties. Seguint Contreras, sembla lògic pensar que dins aquesta sèrie d’obres hi devia haver el De morbo gallico, un tractat sobre la dosificació de simples en les medecines compostes, i el De utilitate et nocumento coitus, un dels tractats de Binimelis no localitzats dels quals es declara autor en la seva Medicorum nomenclatura per alphabetum, relació alfabètica de totes les obres mèdiques que posseïa Binimelis en la seva biblioteca, molt més completa que la citada al seu testament. L’obra té interés no sols per al coneixement de la formació científica i mèdica de Binimelis, ans per a establir el nivell de coneixements teòrics que podien tenir els metges mallorquins de l’època. En aquest manuscrit Binimelis es descriu a si mateix amb aquests mots: «Ioannes Benimelis balearis, cuius extant apud eum manuscripta quedam, liber unus de morbo gallico: et alius de utilitate et nocumento coitus, opus a nemine actenus inuentum, nonnulla alia pretermedicinam scripsit tum in philosophia, tum mathematicis scientiis que omnia ante biennium in lucem proderunt».
El De morbo gallico, tractatus quam breuis ac necessarius, authore Ioanne Benimelis ens ha arribat en un manuscrit de la fi del segle XVI, probablement l’autògraf, avui propietat de Bartomeu Darder Hevia. Són 24 fulls, escrits per totes dues cares a ralla tirada, d’unes trenta-sis a quaranta ralles per cara. És escrit en llatí en la seva major part, però a la fi de l’obra hi ha tres folis escrits en català que tracten de diversos remeis que es poden aplicar als afectats per la sífilis. A la fi del manuscrit hi ha l’horòscop de l’infant Ferran, fill de Felip I d’Aragó, la qual cosa ens el situa en una data anterior al 1578, any que morí l’infant. Malgrat no ser citat per Bover entre les obres de Binimelis, l’autoria del text no deixa lloc a dubtes essent el text inclòs en un lligall d’obres de Binimelis. Té interés pel fet de ser la primera obra i per ara l’única coneguda escrita en aquella època a Mallorca sobre el tema.
Tanmateix, l’obra mèdica de Binimelis restà pràcticament ignorada en la historiografia, a causa sobretot del fet d’haver-se perdut la majoria dels seus tractats o de trobar-se encara manuscrits. El valor de les obres que s’han conservat, conclou Contreras Mas, situa Binimelis com un dels científics humanistes l’obra del qual mereix ocupar un dels llocs més honorables en la història de la nostra cultura del Renaixement.
Binimelis, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Binimelis és també autor d’una important i suggestiva obra escrita científico-mèdica, extensa i variada. Fou un científic de caire clarament humanista, magníficament connectat amb el món científico-mèdic del seu temps si hem de fer cas de les obres que constituïen la seva biblioteca.
Recordem que, per a obtenir el títol de batxiller en arts Binimelis, hagué de cursar estudis d’astronomia i astrologia, i de matemàtiques. En aquestes matèries, a València es destacà especialment el professor Jeroni Munyós,professor de matemàtiques i astronomia a la Universitat (1563-1578), el qual renovà i actualitzà els estudis universitaris d’aquestes disciplines.35 Amb tota seguretat fou el mestre principal de Binimelis en les disciplines de matemàtiques, astronomia i astrologia i cartografia, car consta fefaentment la col·laboració de Binimelis amb el mestre valencià. Afegim, finalment, que la planta de València que Binimelis tenia entre les seves pertinences (citades al seu testament) era, com hem dit abans, la d’Antonio Manceli (Nobilis ac regia ciuitas Valentie in Hispania, 1608).36
Com altres metges de la seva època, doncs, Binimelis fou un conreador de les ciències matemàtiques, físiques i astronòmiques, de les quals se servien per a establir l’etiologia de les malalties i aventurar-ne el pronòstic. És sabut que prestigiosos metges de l’època conreaven l’astronomia i l’astrologia, llavors molt pròximes.
Pel que fa a la formació de Binimelis com a cartògraf, Antoni Contreras Mas37 creia molt possible el mestratge de Jeroni Munyós —creença que ha estat recentment confirmada—, com ja hem dit suara, car aquest mestratge, com a part dels seus ensenyaments en geografia, cartografia i nàutica, incloïa el càlcul de les distàncies, i de les coordenades d’un punt, la latitud i la longitud.38
Pel que fa al vessant cartogràfic de la seva obra, Binimelis també pogué haver entrat en contacte amb cartògrafs mallorquins, com els Pruners, o d’origen mallorquí, com els Olives, els quals signen mapes i atlas de Mallorca, Marsella, Messina i Nàpols entre 1550 i 1566. I és probable que conegués Vicenç Pruners, cosmògraf, veí de la parròquia de Santa Eulàlia, a la Vila Alta de la ciutat de Mallorca, que testà l’any 1609.
Remarquem finalment que, entre els béns subhastats a la mort de Binimelis, hi havia dos ases, un llit de camp amb cortines vermelles, una tenda de campanya, llanternes, compassos, regles i escaires, un rellotge d’arena, un astrolabi i dues trompes de mirar lluny, instruments matemàtics inventats per ell, que havia utilitzat per a la seva tasca cartogràfica, basada en el seu treball de camp, que feia mitjançant viatges per tota l’illa de Mallorca, muntant un ase, protegint-se de les rigors del sol amb el para-sol blau, i amb armament propi per a defensar-se de possibles saltejadors de camins. És a dir, es pot concloure, doncs, que Binimelis disposava de tot el que un cartògraf o geògraf de l’època havia de mester. El seu mapa de Mallorca es degué beneficiar també dels coneixements geogràfics que obtingué del contacte amb les parròquies de l’illa per raó del seu càrrec de procurador de causes pies de la diòcesi.
De les obres de caire tècnic de Binimelis, cal citar la Relació e modo que donà Aparício Subià per a fer l’oli, d’on se declara més particularment que en altres que ell havia donat de la manera que lo dit oli se té de fer, corregit e més reduït a la forma de l’art per Joan Binimelis.39 Els seus coneixements matemàtics li permeteren també d’escriure uns Opera matematica, que probablement són el mateix text que J. M. Bover esmenta com a Tractatus matematicarum, avui perdut.40 La seva formació matemàtica li possibilità, així mateix, l’accés al conreu de l’astronomia i l’astrologia. Entre les obres de caire astronòmic de Binimelis, cal citar Quaestio an sint plures Coeli in uniuerso i Quod coelum spherica sit figurae.41 Per raó dels seus coneixements d’astronomia, que li servien també per a la determinació de dates, calcular taules i establir almanacs o calendaris, el bisbe de Mallorca Joan de Vic li encomanà l’elaboració d’un calendari per a regular les celebracions de la diòcesi de Mallorca. També en el mateix lligall del manuscrit de De morbo gallico es pot veure una mostra de la seva activitat astrològica, car hi ha, com ja ha estat esmentat, malgrat les prohibicions aleshores vigents de confegir aquesta mena d’obres, l’horòscop de l’infant Ferran (mort el 1578).
Dins l’obra geogràfica de Binimelis, cal esmentar, en primer lloc la Descripció de la illa de Mallorca, compresa dins el Llibre V de la seva Història general del Regne de Mallorca. En aquest sentit cal remarcar que al segle XVI la disciplina geogràfica no constituïa una disciplina deslligada de la història, sinó que n’era un element més. D’ací que els jurats mallorquins, en veure la planta geogràfica confegida per Binimelis per encàrrec del lloctinent i capità general Lluís de Vic, trobassen que li faltava vida, que era un cos mort, sense la vida que hauria tingut si fos estada integrada dins una història, i que, en conseqüència li fessen l’encàrrec formal d’escriure la història del Regne.
Binimelis també escriví un Tratado de los montes de la isla de Mallorca, citat per Joaquim M. Bover en la seva Biblioteca de escritores baleares, i també pel mateix Binimelis en la seva Història del Regne de Mallorca. Ha de ser el mateix que apareix citat al capitol XVII del Llibre V, el dedicat al terme d’Escorca, com a Tractat de la fortificació de les muntanyes de la illa de Mallorca.42 Perdut, en coneixem, si més no, part del contingut perquè Binimelis l’aprofità, en tot o en part, per a la redacció de la seva Història.
Pel que fa a la seva obra cartogràfica, els mapes de Mallorca (1593) i de Menorca (1585), cal dir que, malauradament, s’han perdut. Resta la possibilitat que siga una còpia del mapa de Mallorca de Binimelis el mapa de Mallorca reproduït al manuscrit 2.348 de la Societat Arqueològica Lul·liana, del segle XVIII,43 i, també, cal dir que és molt probable que en siguen fragments, els croquis geogràfics dels sectors de la costa i terres adjacents de cada terme coster de Mallorca, que els manuscrits GT i BL, reprodueixen com a il·lustració dels capítols dedicats a cadascun d’aquests termes, i que també consten en el manuscrit de la versió en castellà molt probablement autògrafa de Joan Binimelis, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. BNE 10394). Binimelis aixecà, així mateix, el mapa de Menorca, del qual sembla ser una còpia el mapa que acompanya el manuscrit Martorell (Llibre I, cap. XXXI) i el de l’illa de Cabrera, una reproducció del qual acompanya el capítol corresponent del Llibre V (mss. GT i BL). Cal descartar, així mateix, l’atribució a Binimelis del mapa a petita escala de Mallorca i Menorca del manuscrit Serra i Ventayol.44 Encara cal consignar la notícia, imprecisa, de l’existència d’un mapa de Mallorca realitzat també per Binimelis l’any 1614.45
El mapa de Mallorca, enllestit vers l’any 1593 per Binimelis, per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic, amb la finalitat d’establir un sistema senyals per a la vigilància de la costa, tan afectada llavors d’incursions piràtiques, s’és perdut. Sabem que a l’inventari que es féu dels béns de Joan Binimelis hi havia un quadro a l’oli, penjat en una paret de casa seva, on es representava l’illa de Mallorca, que versemblantment podria correspondre al mapa que ell mateix havia aixecat de l’illa. Hom ha apuntat la possibilitat que en siga una còpia el mapa que es troba als fulls preliminars del ms. 2.348 de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, o bé que siga el mateix mapa de Binimelis el que hi ha penjat al Museu de Mallorca, si és que no es tracta del mapa de l’historiador Vicenç Mut, que aquest inclogué en la continuació de la Historia general del reino baleàrico, de Joan Dameto (Mallorca 1632), el qual mapa sembla ser que fou el model del famós mapa del cardenal Despuig, i que possiblement Mut tragué del de Binimelis.46
El que sabem del cert és que la Història de Binimelis s’acompanyava de mapes o croquis geogràfics, perquè el mateix Binimelis hi fa al·lusió en el text:
e peraquè estes coses que aquí [són] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca ab les poblacions e llocs que aquí en lo present capítol havem descorregut.47
Pel que fa als croquis geogràfics dels manuscrits GT i BL, tot i tractar-se de còpies més tardanes que les F o M, és ben probable, doncs, que es tracte de còpies de l’autògraf binimelià. És segur que són sectors o fragments d’un mapa més gran, car en nombroses ocasions es deixen veure prolongacions de la línia de costa que ultrapassen l’orla del croquis en qüestió. És també possible que es tracte de fragments més o menys reduïts del mapa de Mallorca fet per Binimelis per encàrrec del lloctinent general Lluís de Vic i Manrique de Lara, mapa que, com ja he dit, ara com ara cal donar per perdut.
El mapa de Menorca es troba avui perdut, com tota la resta de la producció cartogràfica de Joan Binimelis, exceptuats els esbossos cartogràfics de la costa que acompanyen els capítols de termes costers de Mallorca dels mss. A2 i GT (cas que se’n confirme l’autoria de Binimelis i no sien afegitons d’una altra procedència a còpies posteriors de la Història de Binimelis, que per ara no sembla que sia el cas). El mapa fou elaborat, com ja ha estat dit, arran de la visita que Binimelis féu a Menorca l’any 1585, acompanyant el bisbe Joan de Vic i Manrique de Lara. D’aquest mapa de Menorca avui només es poden aventurar hipòtesis sobre si determinats exemplars coneguts a hores d’ara en poden ser còpies més o menys fidels. El tema ha estat tractat, a fons, pel professor menorquí Tomàs Vidal, estudiós de la cartografia menorquina, el qual seguiré en les dades que donaré a continuació, extretes del seu treball, publicat en els «Treballs de la Societat Catalana de Geografia» i al qual remet a qui vulga ampliar la informació.48 Segons Vidal, tres mapes són candidats a ser còpies més o menys fidels del mapa de Menorca de Binimelis: el fet per Antoni Vic de Superna, el fet per Francesc Xavier de Garma i Duran, i l’anònim del Servicio Geográfico del Ejército (Madrid). Val a dir que si es confirmava l’autoria de Binimelis del mapa font original de qualsevol d’aquests tres, llavors Binimelis «ocuparia un lloc d’honor en la història de la cartografia, puix el seu mapa presenta un grau de precisió rar per a l’època i a una escala prou generosa (aproximadament 1:250.000).49 Com a referència, recordem que els primers mapes d’escala mitjana i gran de països de l’entorn foren més tardans i menys rigorosos: la Catalunya de De Vrints (1:750.000) és de 1603, i la Mallorca de Mut, de 1683».
Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.
Còpia actualitzada (20 x14 cm), no professional, feta per A. Vic de Superna, d’un mapa de Menorca suposadament atribuït al mateix Binimelis, incorporada a la còpia manuscrita, en castellà, feta (1765) pel mateix Vic, de la Història de Mallorca de J. Binimelis, per a il·lustrar el capítol XXXI del Llibre I. Avui es troba dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
Binimelis féu, a més, una planta de la ciutat de Mallorca, avui perduda, la qual sembla que fou aprofitada per Antoni Guerau per a fer la seva, tan famosa, de La Ciutat de Mallorca, olim Palma (Mallorca 1644).50
L’obra cartogràfica de Joan Binimelis ha estat estudiada també, en les possibles còpies que versemblantment se’n feren, per Vicenç M. Rosselló i Verger.51
Binimelis, historiògraf. Binimelis escriví, molt probablement a la ciutat de València, De mulierum uitiis ac uariis earum moribus,52 que es troba en el mateix lligall on hi ha el Tractado de la precedencia entre España y Francia53 i la Mulierum non uulgariter doctarum nomenclatura,54 relació de dones que per llur intel·ligència i fets assoliren un lloc en la història. I també escriví, a València, la Notícia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de València, fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos, manuscrit que J. Maria Bover assenyala com a existent en la Biblioteca de la Sociedad Económica de Valencia, bé que, com assenyala Rosselló i Verger, no consta als catàlegs corresponents.55
LA HISTÒRIA GENERAL DEL REGNE DE MALLORCA
Però l’obra cabdal de Joan Binimelis és, sens dubte, la Història general del Regne de Mallorca, encàrrec que rebé dels jurats de Mallorca, amb la qual cosa es convertí en el seu primer cronista.56
Pel que fa a l’encàrrec dels jurats, no és gens sobrer de recordar que Binimelis es mou en un marc polític en què els reis ja no són exclusius de la Corona d’Aragó, sinó que ho són també d’altres estats, alguns dels quals més poderosos, com Castella i l’Imperi Alemany, fet que comportà no tan sols no ser governats directament pel rei, com abans, sinó a través del seu lloctinent general, amb la cort reial, itinerant, cosa que comportava llargues temporades fora del territori de cadascun dels estats de la Corona d’Aragó, sinó també fora dels territoris de la mateixa Corona d’Aragó, amb el major allunyament que açò comporta de la cort reial, que Felip I d’Aragó acabà fixant definitivament a fora, en establir-la a Madrid l’any 1561. És en aquestes circumstàncies, doncs, que cada estat de la Corona d’Aragó confegeix llur història particular, per tal d’exalçar-la davant propis i estranys.
Binimelis passa a ser, doncs, un més entre els cronistes que reberen encàrrecs similars dels estats que configuraven la Corona d’Aragó. Característica comuna d’ells és el fet de marcar un major interés per les institucions pròpies, llur economia, la descripció del llur territori i llurs viles. Per primer cop, el cronista no és nomenat pel rei, sinó per la cort del regne: la Cort d’Aragó nomena Jerónimo Zurita cronista, i aquest confegeix els seus magnífics Anales de la Corona de Aragón (1562), que esdevenen un model de rigor documental (i que descarten el recurs a les faules i llegendes per a exalçar els orígens dels regnes i llurs reis).
Abans i tot que Zurita, Pere Antoni Beuter havia publicà l’any 1538 la Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats de Spanya y fundació de València, que el 1538 traduí al castellà i completà amb el títol de Primera parte de la crónica general de toda España y especialmente del Reyno de Valencia, i la continuació que tracta ja de la conquesta cristiana: Segunda parte de la crónica general de España y especialmente de Aragón, Cataluña y València (1551).
Igualment dins l’àmbit català, Martí de Viciana redactà en català, però publicà en castellà la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564), obra que coincidí amb l’estada de Binimelis a València i que per tant hagué de conèixer, i de fet utilitzà per a la redacció del Llibre VII, dedicat a les Germanies. És molt probable que Binimelis, en la seva redacció de la Història de Mallorca prengués l’obra de Viciana sobre el Regne de València per model,57 el qual autor imità també en la subsegüent traducció al castellà de l’obra. Posterior ja a la Història de Binimelis fou el Libre primer de la història cathalana en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és, de cosas naturals de Cathalunya, escrit el 1600 pel jesuïta reussenc Pere Gil i Estalella, que acollí, com ja he dit, Binimelis en la confraria de jesuïtes de Montision de la ciutat de Mallorca durant els anys de la seva direcció del col·legi.
És, doncs, en aquest marc historiogràfic particularista de cadascun dels regnes de la Corona d’Aragó que s’enquadra, doncs, l’obra de Joan Binimelis, referida a la història del Regne de Mallorca.
Tanmateix, si tenim en compte que Binimelis morí al principi de 1616, açò vol dir que s’escolaren més de vint anys de la vida de l’autor sense que el seu principal treball meresqués les honors de l’edició impresa. Ja fa més de cent any que el poeta, filòleg i bibliògraf mallorquí Tomàs Aguiló, en un article sobre qui fou el primer cronista del Regne de Mallorca58, ja exposa l’estranyesa que li causa que l’obra màxima de Joan Binimelis no li fos publicada i, encara més, que hom evitàs de citarla en altres obres històriques posteriors, com ara la de Dameto, d’on dedueix la poca acceptació que tingué l’obra un cop enllestida. D’aquesta manca d’acceptació i àdhuc ocultació de l’obra cabdal de Binimelis se’n fa ressò Gabriel Ensenyat, en un documentat article,59 on destaca el fet del procés a què fou sotmès Binimelis poc després de la partença de Mallorca del seu valedor, el bisbe Joan de Vic, com a causa molt versemblant de la preterició de la figura de Binimelis i de la seva obra. Així l’obra restà inèdita fins al tercer decenni del segle XX, que fou editada només en la seva versió en castellà, que no era pas l’original, com el mateix Binimelis declara. Aquest fet de la manca d’edició impresa influí, sens dubte, en la difusió de l’obra, que s’hagué de fer per la costosa i laboriosa còpia manuscrita.
Continguts i estructura. La Història de Binimelis pretén de tractar tots els aspectes passats i presents del territori del Regne de Mallorca i els seus habitadors, i en aquest fet tenim la raó del qualificatiu de general del títol. Probablement, com ja he dit, té com a model la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, de l’historiador borrianenc Martí de Viciana, que es publicà, en quatre parts,60 a València i Barcelona els anys 1564-1566, justament els anys que Binimelis estudiava a València i és versemblant, doncs, que Binimelis conegués.
La concisa dedicatòria als jurats de l’original català s’amplia amb profusió i s’enriqueix en la versió castellana amb les dedicatòries al bisbe Joan de Vic, i als lectors, un pròleg a l’obra, l’argument i poemes elogiosos en castellà i en llatí que li foren dedicats, a ell i a la seva obra, fets per personatges de l’època, com Jaume d’Olesa i Santmartí, l’autor del Sacro trofeo de Cristo (València 1599), per eclesiàstics vinculats sobretot al bisbe Joan de Vic, com el mestre en teologia Pere Onofre Oliver i el beneficiat de Mallorca Joan Cabanelles, i un poema laudatori en castellà del cavaller valencià Marc Antoni Aldana i Amic.61 Pel seu interés, reproduesc a continuació el colofó de l’obra:
«Añy de la creació del món 6704 y del Diluvi Universal 4556 y de la destrucció de Troya 2778. De quant se acaba de edificar lo Temple del S.r per Salamon. [espai en blanc] Del any primer del rey Salmanassar, a qui Ptholomeo nomena Nabonassar 2341. De la Ciutat Babilònica, o destrucció del temple de Salomó 2200. De l’añy primer de la monarchia de Ciro, rey de Pèrsia [espai en blanc]. De la mort de Alexandro Magno 1918. En la Olympíade dels grechs 597, y de la indicció dels latins 8. De la fundació de Roma 2347. De la Nativitat de Xto. Nostre Redemptor 1595. De la liberació de la ciutat e Regne de Mall.ca del domini y poder dels moros 364. Dominant en la suprema silla pontifical en Roma Clement papa VIII, lo añy IV de son pontificat. Regnant tambe Phelip II y rey de las Españes, y governant en la silla de la Cathedral de Mall.ca D. Joan Vich y Manrique, bisbe de Mallorca, y virrey y llochtinent general en lo present Regne D. Ferrando Sanoguera. En la sisena edat del món, lo any del jubileu 20, tenint de àureo número 19, epacta 19 y letra dominical A, quant fon finide la present història nova de la ciutat e ylla de Mallorca, e de las yllas a ella adjacents per lo D.r Joan Binimelis, natural de Mallorca. Plaurà al Señor, que serà para glòria y alabança sua y utilitat dels qui la lletgiran. Finis.»62
Malgrat la divisió de la Història general del Regne de Mallorca en set llibres, temàticament hi podem apreciar tres parts. La primera és una extensa crònica històrica de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I d’Aragó (llibres I, II i III), on per a la part antiga segueix, potser per manca de dades locals, les cròniques universals a l’ús, i en la més modern dedica la part més extensa a la conquesta de Mallorca per Jaume I. La narració és treta del Llibre del feits, del mateix rei. El seu resum degué ser emprat per a la redacció del sermó patriòtic que es llegia cada any el 31 de desembre, data d’entrada del rei Jaume I a la ciutat de Mallorca, com un dels actes de la Festa de la Conquista o de l’Estendard, que de llavors ençà commemora l’esdeveniment. S’estén també en la narració de la guerra entre Jaume III de Mallorca i el seu cunyat Pere III d’Aragó, el Cerimoniós. Segons E. Duran, Binimelis no pren una postura declarada a favor del rei de Mallorca per tal com segueix com a font principal dels fets la Crònica de Pere el Cerimoniós, possiblement a partir de la incorporació que en féu Pere Miquel Carbonell en les seves Cròniques d’Espanya publicades el 1547.
La segona és dedicada a les descripcions eclesiàstica i político-administrativa (Llibre IV) i geogràfica i econòmica del Regne (Llibre V), que tenen un indubtable interés, per tal com constitueixen les primeres descripcions d’aquesta mena relatives a Mallorca.
La tercera part comprèn una sèrie de biografies de mallorquins destacats en santedat o en lletres (Llibre VI), i una curta relació de la participació de Menorca en la Guerra contra Joan II i una extensa relació de la Guerra de la Germania de Mallorca (Llibre VII).63
L’esforç de Binimelis per confegir la seva Història general del Regne de Mallorca es tradueix en una mena de summa de coneixements sobre Mallorca i la seva història, que, com deia Eulàlia Duran, en una encertada citació avui ja clàssica, per als «homes del Renaixement madur (...), servia com a il·lustració del regne».
Tanmateix, l’obra acusa precipitació en la redacció, fruit de l’afany d’acumulació de coneixements i del desig de tenir-la acabada per tal de poder-la lliurar als comitents, els magnífics jurats del Regne. Ací i allà es troben dades fora de lloc, com la inclusió del mapa de Menorca en un capítol dedicat a la dominació cartaginesa, o la llista de les fonts principals de Mallorca dins el capítol dedicat a la vila de Pollença i el seu terme; s’hi troben també repeticions, afavorides per la manca d’una més ajustada estructuració dels materials, per exemple entre el capítol I del Llibre primer, on situa Mallorca al món, i en dóna les seves mesures i característiques més vistent, i els dos primers capítols del Llibre V hi ha una superposició de continguts evident. També s’hi donen oblits, com ara el del capítol de la vila i terme de Sencelles, omès al Llibre V. Cal creure, que molts d’aquests defectes que s’aprecien s’haurien esmenat si l’autor hagués tingut la possibilitat de fer l’edició de l’obra, però no fou així, com ja ha estat assenyalat abans en parlar de la recepció de l’obra.64
Quant a la metodologia, ja des dels segles XVII i XVIII li fou criticada la inclusió de mitologia bíblica com a explicació dels orígens de poblament de Mallorca, però les dites llegendes eren incloses, o no, atenent no a llur veracitat, sinó a llur utilitat, amb vista a ennoblir els orígens remots de la nació que hom historiava o a llur oportunitat política, cosa que era perfectament entesa per la gent que ho havia d’entendre, a més de ser clarament manifesta, a causa de la manca absoluta de dades fefaents on recolzar l’autenticitat de les dades del que al cap i a la fi era evident que es tractava d’una llegenda. I, al capdavall, era el que llavors feien tots, amb la notable excepció del gran Jerónimo Zurita, que fou un dels precursors de la moderna investigació històrica, basada només en fets contrastables i degudament documentats. I, pel que fa a la història política de la monarquia, es limita a seguir, les cròniques reials a l’ús, sense fer-hi en general crítica o dissensió.
Però totes aquestes crítiques, per més fonamentades que siguen, no arriben a enfosquir la importància de les dades aplegades i lliurades per Binimelis en aquesta magna obra. Cal només fixar-se, per exemple, en la modèlica descripció dels termes de Mallorca, i els anys d’avançament respecte d’altres territoris de la nació catalana que açò representa.
En tot cas, cal reconèixer a Binimelis l’esforç, tan lloable, de l’arreplec de tantes dades, i, a la seva obra, el fet que, sense cap mena de dubte, mereix, per molts de conceptes, una major atenció dels estudiosos que aquella de què ha estat objecte fins ara. Esperem que l’avinentesa de l’edició d’aquesta part de la seva obra siga l’esperó que porte a l’edició de l’obra completa.
Té incidència també, com no podia ser altrament, sobre la l’obra historiogràfica de Binimelis, la seva vida, la seva formació i les seves obres, que defineixen prou clarament algunes línies mestres de la seva complexa personalitat. D’una banda, els seus variats coneixements, que van des de la teologia, la medicina i la botànica fins a les matemàtiques, l’astronomia, la cartografia, la geografia, la història, la filosofia i la literatura (al costat dels nombrosos llibres de medicina de la seva biblioteca, es trobaven obres de Plató i de Dant), responen clarament a una ànsia de saber pròpia de l’home total del Renaixement. Tanmateix, en la seva obra més transcendent, la Història general del Regne de Mallorca, accepta acríticament, com fan la majoria d’historiadors de l’època, que prengué per model, els mites bíblics per a dar més relleu a la història del propi país, i hi deixa veure, ara i adés, aspectes de la seva manera d’esser. De l’altra banda, es manifesta socialment conservador, sempre al costat del poder civil (reialista) i del poder eclesiàstic (contrareformista), i la seva valoració dels conflictes socials que s’havien esdevingut a la seva terra feia tan pocs anys és sempre la del poder establert. Potser, atesa la seva relació amb el poder civil i eclesiàstic, personalitzada en els germans Vic i Manrique de Lara, Lluís, lloctinent i capità general de Mallorca, i Joan, bisbe de Mallorca, el seu principal valedor,65 no se’n podia esperar altra cosa.
LA DESCRIPCIÓ PARTICULAR DE LA ILLA DE MALLORCA
El Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca té per títol Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca e viles, e d’algunes coses memorables que en ella s’han seguides.66 La numeració dels llibres que he seguit en aquesta edició és la de la versió manuscrita castellana autògrafa, en còpia feta per Guillem Terrassa (1709 1778).67
L’obra geogràfica de Binimelis compresa dins la seva Història general del Regne de Mallorca s’inscriu en un corrent general humanístic que recorre Europa als segles XV i XVI, corrent que, de la mà de l’interés pels clàssics, com ara Heròdot, Ptolemeu, Tàcit, Estrabó, Plini, Pomponi Mela etc., s’interessa també per l’estudi del fet geogràfic. A açò s’afegiren l’interés desvetlat per les descripcions geogràfiques com a conseqüència del descobriment d’Amèrica, que es venien a afegir a les descripcions dels exploradors portuguesos de les costes meridionals d’Àfrica i de l’Índic, i la molt major facilitat de llur difusió, possibilitada per la introducció de la impremta. I també el context d’emergència dels estats moderns, més poderosos, i que freturaven d’un major control del propi territori a efectes estratègics i fiscals, estats als quals els calia també l’exalçament patriòtic de llurs característiques, enfront de les dels altres estats, com a mitjà per a l’obtenció d’una major cohesió interna.
Com assenyala Eulàlia Duran, «la descripció geogràfica de Mallorca s’insereix, així, en la tradició renaixentista iniciada per Boccaccio amb la seva obra De montibus, siluis, fontibus, fluminibus, stagnis seu paludibus, et de nominibus maris, que havia tingut els seus seguidors catalans en l’humanista barceloní Jeroni Pau (De fluminibus et montibus utriusque Hesperiae, escrita vers 1475 i publicada a Roma vers el 1491), en el canonge barceloní Francesc Tarafa (De Hispaniae situ, prouinciis, populis, urbibus, fluminibus, montis et promontoriis dictionarium, publicat a Anvers el 1553), en l’humanista valencià Joan Baptista Anyés (Apologia, publicada a València el 1543 en llatí), en el catedràtic valencià Lorenzo Palmireno (Vocabulario del humanista, València 1569), en el cavaller tortosí Cristòfol Despuig (en el darrer dels Col·loquis de Tortosa, acabats el 1557 i que restaren inèdits). Amb tot, la relació de Binimelis sembla procedir de la seva pròpia i personal observació, i l’acosta sobretot al seu coetani, el jesuïta reussenc Pere Gil (1551 1622), que els darrers anys del segle XVI, quan Binimelis traduïa al castellà la seva obra, confegia una Geografia de Catalunya, també en català i que restà inèdita, que denota múltiples paral·lelismes amb la de Binimelis. Els assaigs d’Onofre Manescal en el seu Sermó de Jaume II (1598), de Francesc Comte en les seves Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent68 demostren que Joan Binimelis sintonitzava amb els interessos dels altres escriptors catalans del seu temps.»69
Entre els paral·lels històrics de l’obra geogràfica de Binimelis, es destaca, en primer lloc, el Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reino, de Martí de Viciana, part de l’obra que, en quatre volums, fou publicada a València entre 1564 i 1566, descripció topogràfica de les ciutats del Regne de València, i també el Llibre primer de la història catalana, en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és de coses naturals de Catalunya (1600), del jesuïta reussenc Pere Gil (1551-1522), que ha romàs, igual com la Història de Binimelis, també inèdit durant segles, fins a l’edició de 1949.70 Remarquem que aquesta obra té nombrosos paral·lelismes amb la Descripció de la illa de Mallorca de Joan Binimelis, com ara l’atribució d’una influència cabdal entre el clima temperat, tant de Catalunya en el cas de Gil, com de Mallorca en el de Binimelis, i el temperament de llurs habitants; també en el fet de donar importància a llurs respectives fonts orals i de tradició, i en el fet d’interessar-se per la millora de les condicions sanitàries de la població, del millor aprofitament dels recursos naturals, de l’agricultura i la ramaderia, de l’aprofitament de l’aigua, del rius en el cas de Gil, i de les fonts en el de Binimelis, si bé cal destacar que el molt menor nombre de viles i parròquies de Mallorca facilita a Binimelis d’assajar una descripció exhaustiva terme a terme, descripció que en el cas de Gil s’ha de limitar a una primerenca divisió comarcal i a una descripció per unitats fisiogràfiques més grans.71
LES FONTS ARXIVÍSTIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES CITADES PER BINIMELIS EN EL LLIBRE V
El Llibre de la Descripció de la illa de Mallorca, si bé té paral·lels, com hem vist, no té antecedents d’obres de les mateixes característiques sobre l’illa de Mallorca, de les quals poder poar informació. En aquestes circumstàncies, Binimelis s’hagué de valer sobretot del seu propi treball de camp, en part ja fet, com he dit, amb motiu de l’elaboració del mapa de Mallorca. També es valgué de dades extretes de viva veu per informadors locals que conegué arran de les nombroses coneixences que sens dubte féu durant l’arreplec de dades per a la realització del mapa, i en la seva etapa de procurador diocesà de causes pies, i, també, per a la realització de la mateixa Descripció de la illa de Mallorca.
Però la informació que dóna, per a cada terme, de caire econòmic (producció annual de cada terme en agricultura i bestiar gros i menut), demogràfic (nombre d’homes d’armes, de gent de comunió —majors de set anys—, i de gent inútil per al combat —minyons, dones i vells) i històric (fundació de la vila o parròquia, tipus de dependència del terme —del rei, de l’Església o de baró—, esdeveniments bèl·lics, fundacions religioses etc.) no es poden arreplegar només amb un treball de camp individual ni solament amb informació oral, i Binimelis recorre als arxius.
Fonts arxivístiques. Així per a les dades econòmiques, no hi ha dubte que hagué de fer ús de les dades provinents de l’estim de 1576,72 i també la talla de 1581,73 que potser consultà a la Casa dels Comptes de la Universitat de Mallorca, citada per ell mateix als capítols I i X (dos pics).
Al llarg del Llibre V esmenta:
— l’Arxiu de la Procuració Reial de la Sala de la Universitat, als capítols IV i XXIV; el Llibre d’actes de la Tresoreria Reial, al capítol V;
— l’Arxiu de la Casa de la Universitat de Mallorca, al capítol XIX; Arxiu (Arxius) de la Casa del Sindicat, als capítols XIX i XXIV;
— l’Arxiu de la Universitat d’Alcúdia, al capítol XIX;
— l’Arxiu de l’Escrivania d’Alcúdia, al capítol XXIV;
— el Llibre de lletres reials de l’Arxiu de la Procuració Reial, al capítol XIV;
— l’Escrivania (o les Escrivanies) del Palau Episcopal, al capítol XXVI;
— i l’Arxiu del Capítol de la Catedral, al capítol XXXII.
També recorre als llibres d’actes de 1240 del notari Guillem de Formiga (capitol XXII), i als actes de 1232 del notari Berenguer Company (capítol XXVIII).
Fonts bibliogràfiques. Per a les dades de caràcter històric del Llibre V, Binimelis fa ús, entre d’altres fonts, de les cròniques reials catalanes, la del rei Jaume I o Llibre dels fets, la de Ramon Muntaner o Llibre del rei en Pere, la de Bernat Desclot (autor citat explícitament al capítol XVIII, De la vila e parròquia de Pollença, i al capítol XXIX, De la vila e parròquia d’Alaró e de son districte), i la de Pere el Cerimoniós. És clar, també, que per al capítol III, Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume, ha hagut de recórrer al Llibre del Repartiment de Mallorca. Abans ja he dit que fa ús també de les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell.
Al llarg de la Descripció de la illa de Mallorca Binimelis cita els autors següents:74
Gai Plini Segon (vers 24 dC-79), dit Plini el Vell, autor, entre altres obres, de la Naturalis Historia, 18, p. 219.
—: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història», 18, p. 219.
Hipòcrates 2, p. 85, De aere, aquis et locis, 2, p. 85, 2, p. 89.
Galè, 2, p. 85.
Eurípides, 2, p. 85.
Dionisi, 2, p. 85.
Sèneca, 2, p. 85.
Mattioli (Matthioli), botànic i metge italià del segle XVI, 2, p. 90. Dioscòrides, 2, p. 90, 2, p. 91.
Jerónimo Zurita, 18, p. 225, 29, p. 338.
Bernat Desclot, 18, p. 225, 29, p. 338.
Tit Livi: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història», 18, p. 219.
Joan Binimelis: «en lo tractat que tinc fet de la fortalesa que tenen les muntanyes de Mallorca», 18, p. 232.
Pedro de Mejía: «Història pontifical de Pedro Meixia». Pedro de Mejía (Sivilla 1500 1552), historiador i poeta, cronista de Carles V. La seva obra bàsica fou la Historia imperial y cesárea, en la cual se contienen las vidas y hechos de todos los césares desde Julio César hasta el emperador Maximiliano (Sivilla 1545), 22, p. 307.
Ovidi: «e les nos descobre lo poeta Ovidi quant diu, parlant de Caribdis, en lo Far de Messina (la qual tot lo que rep, e en si beu, ho torna tot vomitar moltes milles), dient: “Et uomit epotes seua Charybdes aques.”», 29, p. 339.
LA TRANSMISSIÓ DE LA HISTÒRIA GENERAL DEL REGNE DE MALLORCA
Els manuscrits en què ens ha arribat, en tot o en part, la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis són:
1. Ms. BNE 10394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1601? En castellà). [ms. A2]
2. Ms. BMP 34 (Biblioteca Municipal, Palma. Entre 1640 i 1653. Còpia de Jordi Fortuny. En català). [ms. F]
3. Ms. BNE 18394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1683. Còpia de Bartomeu Martorell. En català). [ms. M]
4. Ms. Serra i Cortada (Propietat d’Alexandre Siquier, Inca. Segle XVII. En català). [ms. SC]
5. Ms. BNE 18233 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XVIII. Còpia de Joan Serra i Ventaiol. En català). [ms. SV]
6. Mss. BAM 476-480 (Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. Segle XVIII. Còpia i trad. de Guillem Terrassa. En castellà). [ms. GT]
7. Mss. BL 24911-24912 (British Library. Principis del segle XIX. En castellà). [ms. BL]
8. Mss. ARM, SAL 1-4 (Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 1765. En castellà).
9. Mss. Bibl. M. de Vivot 71.06-08 (Biblioteca del Marquès de Vivot, Palma. Segle XVIII. En castellà i en català). [ms. BV]
10. Mss. BLM 102 (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll. Segle XIX. En castellà i en català). [ms. LM]
11. Ms. BM, Mss. i Autògrafs Mallorquins, III-27 (Biblioteca March, Palma. Segle XIX. En català).
12. Ms. BC 194 (Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Segle XIX. En català).
13. Ms. BNE 18232 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XIX. En castellà).
Per a il·lustrar gràficament el conjunt de manuscrits i llurs continguts he confegit el quadro sinòptic de la pàgina següent.
Els manuscrits autògrafs. Les expectatives d’edició de l’obra restaren, com acabam de veure, decebudes, i els exemplars autògrafs de l’obra, que havien de restar encadenats a l’Arxiu del Regne, igual com ho estaven els llibres de privilegis mallorquins, iniciaren un procés de dipòsits ara en un lloc, ara en un altre, fet que facilità que se’n fessen còpies, però també que s’anassen deteriorant i en definitiva es perdessen, com és un fet que succeí amb l’autògraf català, del qual se sap que en ple segle XVIII encara era consultat, bé que ja amb força dificultats per raó del seu deteriorament.
Joaquim M. Bover, en la seva Biblioteca de escritores baleares, en la ressenya que fa de la Història general del Regne de Mallorca,75 explica que «el señor conde de Ayamans posee un copia de letra del paborde Tarrasa, y el Sr. Capdebou un tomo, bastante averiado, del ejemplar lemosín, de propio puño de Binimelis». Aquesta notícia fou recollida per Antoni M. Alcover,76 i reproduïda per Mateu Rotger en la seva història de Pollença.77
Recentment, Antoni Lluís Moll ha identificat, amb les reserves del cas, l’autògraf de la versió en castellà de Binimelis de l’any 1601 amb el ms. BNE 10.394 dipositat a la Biblioteca Nacional de Madrid. De l’estudi que Moll en fa es dedueix que es tracta realment de l’autògraf de Binimelis enllestit l’any 1601.78 I açò es dedueix de l’anàlisi de les filigranes del paper emprat, concordants amb les de manuscrits de la fi del segle XVI i principis del XVII, també del fet que la confrontació de la lletra dels fragments llegibles del dit ms. BNE 10.394 amb la d’altres texts conservats presumptament autògrafs de Binimelis dóna la pràctica certitud que en realitat es tracta de la mateixa lletra, i tot plegat reforça la presumpció que tots ells són autògrafs del nostre autor. Antoni Moll, prudentment, aventura la possibilitat que es tracte de l’autògraf, però jo crec que les proves són suficients, i que es pot obviar, ara com ara i mentre no apareguen altres dades en sentit contrari, d’interrogar la condició d’autògraf de Binimelis del citat manuscrit. En conseqüència, en aquesta obra meva serà tingut per tal sense més reserva.
Les còpies de la versió en català. De les còpies arribades fins avui, la més antiga i completa en català és la de Jordi Fortuny de Roesques, Ms. BMP 34, feta entre 1640 i 1653,79 que hem fet servir com a base de la present edició (on l’esmentam amb la sigla F). Es troba, en bon estat, en la Biblioteca Municipal de Palma. El seu títol és: Llibre segon de vàrias coses tocans a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D. Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la Granga las primaveres de 1640, 1641 y 1642. Subjectes a la correctió de tots. Té un total de 606 folis en doble numeració. Presenta una lletra molt clara i uniforme, cursiva, del segle XVII, d’una sola mà en tot el document. Dels set llibres de què es compon tota l’obra, el ms. F comprèn els llibres I i II, manquen en canvi els llibres III i IV, però sí que recull els llibres V, VI i VII. Antoni M. Alcover, que donà notícia d’aquest manuscrit l’any 1916,80 ja denuncià l’intent de Fortuny d’apropiació de l’obra de Binimelis, en fer-ne una còpia que mirà de fer passar com a obra pròpia: substituí el nom de l’autor vertader pel seu, canvià el títol de l’obra i n’ometé els passatges dels quals hom podria deduir l’autoria autèntica. Tot fa creure que aquesta còpia és treta directament de l’original binimelià català.
La següent còpia (M) en antiguitat és la feta per Bartomeu Martorell,81 Ms. BNE 18394, en català, feta el 1688, versemblantment també a partir de l’autògraf binimelià dins el darrer quart del mateix segle XVII. Té 212 folis, dels quals la còpia de la Història ocupa els 204 primers. Als folis 205-212 Martorell inclou una miscel·lània de notícies sobre Pollença dels anys 1692-1716, entre les quals la proclamació de Carles III l’any 1707, notícia que dóna en termes elogiosos, i també l’entrada de les tropes filipistes l’any 1713 i la resistència d’Alcúdia.82 No presenta gaire variants respecte del ms. Fortuny, bé que fa alguna alteració en l’ordre de l’exposició. Pel que fa al contingut, copia els mateixos llibres que aquest, només que no recull els rims de les Germanies, del Llibre VII, que ocupen els folis 153r.-173u. No presenta numeració independent, sinó que és continuació de la del llibre precedent, i s’inicia en el full núm. 90r. i acaba en el full 192u. La lletra és un xic irregular, cursiva, de la segona meitat segle XVII, i d’una sola mà al llarg de tot el llibre. El tintat, o bé la qualitat del paper, és desigual, de manera que en alguns fulls, pocs, la tinta s’ha corregut o bé ha traspuat de l’altra cara del full; així, per posar l’exemple més sobresortint, els fulls 114r.-115u., sobretot el darrer, resulten francament difícils de llegir.83 Aprofita el marge exterior per a indicar l’inici del tractament d’algun element o fet destacat (agregat, santuari etc.). Dels manuscrits que he utilitzat per a aquesta edició de la Descripció de l’illa de Mallorca de Binimelis és l’únic que inclou els privilegis obtinguts pel Monestir de Lluc, però abreuja la relació dels primers pobladors de Mallorca arran del Repartiment (capítol III del Llibre V). Segons J. Llabrés Bernal, el manuscrit passà de J. Desbrull a Joaquim M. Bover. Pertangué després, com el ms. Serra i Ventaiol, a Pascual de Gayangos. Li l’havia regalat Joan Amer el 16 d’octubre de 1849, i passà a ser dipositat (Fons Gayangos) a la Biblioteca Nacional de Madrid.84
El ms. Serra i Cortada (ms. SC) és una còpia, en català, del darrer terç del segle XVII. Avui forma part de la biblioteca particular d’ Alexandre Siquier i Virgós.85 És en pergamí, format foli, i consta de 197 més 10 folis. Conté la quasi totalitat del Llibre V (Descripció de la illa de Mallorca y viles, fulls 1r.-129u.; de la qual part manquen el fulls 1 i 6 i 7del capítol I; són deteriorats els marges dret de 2r. i esquerre de 2u.) i part del Llibre VI (Descripció de la mort de S.t Cabrit i S.t Bassa en el Castell de Aleró, fulls 130r.-131r.). Intercala, del Llibre VII, De una rebel·lia y Germania que es commogué en Mallorca per la gent baxe y servil (fulls 131r.-163u.), però no recull els rims de la Germania, i prossegueix amb el Llibre VI: De la vida de la B.a sor Elisabet Cifre, fundadora de la Criançe (fulls. 164r.-190r.), De la vida del B. F.a Barthomeu Catañy (190u.-191u.) i De algunas personas señalades naturals de la illa y Regna de Mallorca axí en lletras com en santedat de vide y altres obres heroicas (fulls 191u.-197u.), seguits d’altres fulls sense numerar, amb anotacions diverses d’història local de Pollença. Fou estudiat i transcrit en part per Antoni M. Alcover, que ho publicà en el vol. XVI del BSAL (1916).
El ms. Serra i Ventaiol (SV), BNE, Ms. 1223, és una altra còpia de la versió catalana.86 La lletra de la còpia és del tombant del primer vicenni del segle XVIII.87 El manuscrit es troba dipositat, com he dit, amb el Fons Gayangos a la Biblioteca Nacional de Madrid, i té 504 fulls.88 Comprèn la descripció geogràfica de Mallorca, i les seves viles, completa, fulls 1-234 (del Llibre V), i la Descripcio de les morts de S.t Cabrit i S.t Bassa, fulls 235-23 (del Llibre VI), seguida de la Rebel·lió e Germania que es commogué en Mallorca deduïda de la història manuscrita del Dr. Juan Binimelis completa, però sense els rims, fulls 237-302 (del Llibre VII), i també les vides de mallorquins il·lustres (del Llibre VI), però ampliades i força canviades amb l’afegitó d’altres notícies fins al segle XVIII, fulls 234-490. Clou el text el capítol XXXVIII De la vila de Sencellas, al full 490, separat de la resta de la descripció de les viles de Mallorca, capítol que manca en els altres còdexs, i també a l’autògraf castellà (BNE, ms.10394). Als fulls 492-504 hi ha un Repertori en què se trobaran les coses més notables de aquest llibre, mena d’índex alfabètic i temàtic, de coses, plantes, esdeveniments, festes etc. i de noms propis de persona i de lloc. Es tracta d’una còpia, en general, més lliure que les Fortuny o Martorell.
El ms. Biblioteca Vivot (BV). Mss. Biblioteca del Marquès Vivot 71.06-08, Palma. És una còpia, feta al segle XVIII,89 de l’autògraf en català de la Història general del Regne de Mallorca, avui perdut, i ho és fins al punt que el copista ho ha pogut fer, car quan la lectura se li ha fet impossible per raó del deteriorament dels fulls de l’autògraf (i açò s’esdevé entre els capítols dedicats a Puigpunyent i Estellencs, i a Alcúdia, inclusivament, pp. 45-133 de BV, que corresponen als fulls 63r.-145u. de F), tradueix llavors a partir de la versió castellana copiada per Guillem Terrassa. El manuscrit procedeix del Convent de Caputxins de Palma. Té interés justament per les referències al deteriorament de l’autògraf i les comparacions amb la còpia de Terrassa de la versió castellana. Relligat en dos volums, el primer conté la part inicial (de l’Església i els bisbes) i la final del Llibre IV (sobre el govern de Mallorca), i el segon, el Llibre V que tracta de la descripció particular de la illa e villas de Mallorca, y de algunas cosas memorables que en ella se han seguidas (ps. 1-187), precedit de 4 pàgines sense numerar. La guarda té a dalt el segell del registre de la «Biblioteca Vivot del conde de Zavellá. Reg. 7106», la resta de la guarda és en blanc, només que amb una taca a l’angle inferior esquerre traspassada de l’ex-libris de la pàgina immediata. La primera pàgina sense numerar té l’ex-libris «de la Libreria del marques de Vivot» a l’angle inferior dret, i, a la capçalera: «Es de la Libreria del Convento de Capuchinos de Mallorca». La segona pàgina sense numerar és blanca, només que amb la taca, a l’angle inferior esquerre, traspuada del segell de la pàgina 1. La 3 pàgina sense numerar és encapçalada pel text: «Libro V. El Dr. Juan Binimelis autor desta Historia nació año 1539. Vide pag. 124 huius tomo» (remissió al passatge on Binimelis diu que el 22 d’octubre de 1551, data del desembarc d’un vaixell de corsaris a les cales des Pinar, ell tenia 12 anys), i a mitjan pàgina, a la dreta, el segell del registre de la Biblioteca. La 4 pàgina sense numerar és blanca, amb l’ombra del segell del número de registre traspuada de l’altra cara del full (p. 3). Conté, a les pàgines 23 i 24, mapes de la costa de Mallorca (Cala Adrover i Cala s’Almonia, i Illa de Cabrera). Les pàgines 216-217 transcriuen el colofó de l’obra de Binimelis. Finalment, a les pàgines 221 i 222, es dóna una taula dels llibres V i VI.90 És una còpia, en general, força lliure, bé que la major part de les discrepàncies amb la resta de còpies manuscrites de la versió en català de l’obra, excepte amb LM (amb el qual coincideix, la qual cosa ens certifica que aquest és còpia de BV), apareixen als capítols entre els de Puigpunyent i Estellencs (full 63r.de F) i fins a fi del capítol d’Alcúdia (full 145u. de F), discrepàncies originades per la traducció que ha hagut de fer de la còpia GT.
Finalment, el ms. de la Biblioteca Lambert Mata (LM), Mss. BLM 102. Aquesta còpia, en paper, dels segles XVIII-XIX, dipositada a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, n’és el ms. CII, i formava part del fons que el bibliòfil Lambert Mata (Barcelona 1857-Ripoll 1931) llegà a l’Hospital de Ripoll, i que serví després per a formar el nucli inicial de la Biblioteca on ara es troba.91 Ignoram qui encomanà i qui féu aquesta còpia i quins foren els propietaris anteriors a Lambert Mata, però tot fa pensar que és una còpia molt acurada del ms. BV. L’escriptura revela l’acció de dues mans. Hi ha mapes de la costa de Mallorca (Cala Adrover i Cala s’Almunia, i Illa de Cabrera) al volum IV. Els quatre volums de què consta són relligats en pell. Al teixell hi ha la referència abreujada a autor i títol «Binimelis. Historia de Mallorca, I», «[...], II», «[...], III», «[...], IV» Sembla provenir de dos manuscrits diferents, un en castellà (llibres I-III-IV, cap. I-LVIII), i un altre en català (Llibre V, capítols I-XXXVIII i llibres VI i VII), força incomplet, que presenta els llibres VI (capítols I-VII) i VII (capítols ILV) sense text, amb al·lusions breus al contingut. Al full tercer de cada volum hi ha el títol de l’obra [en negre i vermell]: «Nueva historia de la isla de Mallorca y islas adyacentes compuesta por el doctor Juan Binimelis, natural de Mallorca, dirigida a los illustres señores jurados del Reyno de Mallorca en el año de 1597».
A partir del segle XVIII, l’estat de deteriorament dels autògrafs binimelians fa que no es puguen separar les còpies catalanes de les castellanes i viceversa. I és que, quan hom es trobava amb un passatge malmès fins al punt d’impedir-ne o dificultar-ne greument la lectura, recorria sovint a l’autògraf en l’altra llengua, amb l’esperança que fos més fàcilment llegible, i llavors en feia la corresponent traducció. Açò s’esdevé, per exemple, en la primera de les còpies castellanes de l’obra, ço és la de Guillem Terrassa, la qual, segons que dedueix Antoni L. Moll de la col·lació amb els fragments llegibles de l’autògraf castellà de la BNE amb el ms. GT, és còpia de l’autògraf castellà llevat dels llibres I i II, els corresponents versemblantment al primer dels tres toms en què eren relligades totes dues versions. Guillem Terrassa, doncs, en no poder obtenir l’autògraf castellà del primer tom, es veu obligat a traduir del volum corresponent de l’autògraf català (o d’alguna còpia catalana ja existent, com la de Jordi Fortuny, o la de Bartomeu Martorell, o fins i tot la que coneixem pel nom d’un dels seus posseïdors, Serra Cortada, encara que crec més probable que ho fes del mateix autògraf).92 I açò s’esdevé també amb la còpia en català del ms. de la Biblioteca Vivot, segons confessió del mateix copista, que en aquest cas tradueix del castellà, no per manca de l’autògraf català, sinó pel deteriorament que aquest presenta en les seves pàgines centrals. El ms. dipositat en la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll és amb tota seguretat còpia del segle XIX dels llibres V i VI del ms. BV. A aquestes còpies de la versió catalana cal afegir encara les de la Biblioteca de Catalunya (ms. BC 194)93 i de la Biblioteca March (Mss. i Autògrafs Mallorquins, III-27).94
L’autògraf castellà. Com he dit abans, amb tota probabilitat el ms 10394 de la Biblioteca Nacional de Madrid és el tercer volum de l’autògraf binimelià de la versió en castellà feta pel mateix autor i enllestida l’any 1601. El paper és deteriorat a causa de la corrosió originada per l’acidesa de la tinta, que en nombrosíssimes ocasions arriba a foradar el paper i n’impedeix la lectura tot al llarg de les ralles afectades. Conté el Llibre V (Descripció de la illa de Mallorca), el VI (mallorquins notables) i el VII i darrer (les Germanies i la repercussió a Menorca de la Guerra de la Generalitat de Catalunya contra Joan II), que fan un total de 388 fulls r. i u. La Descripció s’acompanya de dinou mapes a tot full de la ribera marítima de l’illa de Mallorca, uns altres quatre aprofitant només els marges, i un mapa del centre de l’illa a dos fulls consecutius i acarats, a una escala notablement més petita, a més d’un mapa de l’illa de Cabrera. El volum comprèn, a més, laVida de la beata Catherina Thomasa, religiosa, treta dels escrits [que] deixà el senyor Joan Abrines, canonge i inquisidor del Regne de Mallorca, el seu confesor (plecs escrits per Pere Caldés, monjo cartoixà —fulls 395-429 r. i u.). El volum havia format part de la biblioteca particular del duc d’Osuna.
Les còpies de la versió en castellà. Els mss. BAM 476-480 són la còpia (ms. GT) de la versió en castellà de l’obra de Binimelis feta pel paborde Guillem Terrassa i Ponç (1709 1778). És important perquè és l’única que posseïm completa de l’obra de Binimelis. Terrassa la llegà a Antoni de Togores i Nét (1740-1805), vuitè comte d’Aiamans. El manuscrit, relligat en cinc volums de petit format, es troba avui formant part del Fons Biblioteca del Comte d’Aiamans, de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. Té el títol de Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. És la còpia que serví de base per a la publicació el 1927 dels set llibres de la Història general del Regne de Mallorca, els quals foren aplegats en cinc toms: el tom primer (llibres I i II), el tom segon (Llibre III), el tom tercer (llibre IV), el tom quart (Llibre V) i el tom cinquè (llibres VI i VII). A. M. Alcover intuí el que dedueix Antoni L. Moll en afirmar que no era clar si Terrassa només copià l’original de Binimelis o si traduí en part el text català, mentre que Joaquim Maria Bover ens informa en el seu Diccionario de escritores baleares que la còpia era il·lustrada amb notes i documents. El manuscrit s’acompanya de 18 croquis de municipis costers de Mallorca, els quals són còpia dels que acompanyaven tant l’original català de Binimelis com la traducció al castellà que ell mateix en féu i que molt possiblement corresponen a sectors del mapa de Mallorca confegit també pel mateix Binimelis per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic.
Una altra còpia de principis del segle XIX de la versió en castellà es troba a la British Library (mss. BL 24911-24912, al Fons Bauzà), i és il·lustrada també amb els croquis de la costa mallorquina. Resta per fer la col·lació amb la còpia de Montserrat per a veure si es tracta o no d’una altra còpia feta pel mateix Guillem Terrassa o una còpia feta d’altri d’aquest mateix manuscrit.
Cal fer menció, a més, d’una còpia en castellà, traduïda del manuscrit català, deguda a Antoni Vic de Superna, feta el 1765, dels set llibres aplegats en quatre volums, de la Historia de Mallorca, y islas adjacentes, de Joan Binimelis, avui dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, amb la signatura ARM, SAL 1-4, la qual correspon als mss. 2348-2351 de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Altres fragments de la versió en castellà es troben en la Biblioteca Nacional de Madrid amb el títol Noticias pertenecientes a la historia de Mallorca..., de 195 fulls, procedent de la llibreria d’Antoni Furió, i amb lletra del segle XIX. Antoni M. Alcover dóna compte d’altres fragments en castellà, un dels quals de la família Rosselló-Alemany, i un altre de la família Quint-Safortesa.
Diguem, finalment, que les versions castellanes que inclouen la relació dels esdeveniments de la Germania aporten també una relació, bé que molt sumària, dels de la Germania valenciana, treta de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, de Martí de Viciana.
ESTRUCTURA I CONTINGUTS
El Llibre V s’inicia amb tres capítols diferents de la resta, car tracten de l’illa de Mallorca en el seu conjunt, el primer dels quals és dedicat a la descripció de l’illa de Mallorca i la seva capital; el segon, al temperament propi de l’illa, i a les malalties més freqüents; i el tercer, als primers pobladors de Mallorca després de la conquesta catalana. Aquests capítols són seguits dels dedicats a cadascuna de les viles o parròquies, avui municips, de l’illa, començant per Felanitx i seguint la relació de la resta de termes costers donats en un ordre que segueix el sentit de gir de les busques del rellotge, sèrie costera que fineix amb el de Manacor; després segueixen els de l’interior de l’illa, en aquest ordre: Inca, Montuïri, Sineu, Petra, Algaida, Selva, Binissalem, Alaró, Porreres, Bunyola, Sant Joan, Muro, Santa Margalida,95 sa Pobla, Campanet, Santa Maria del Camí i Sencelles.96
Els tres primers capítols. De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura és el primer dels capítols del Llibre V. És dedicat a la descripció general de l’illa de Mallorca, on remarca l’antiga importància del port de Mallorca i l’antiga drassana; també assenyala el repartiment, quasi per meitats, del territori de Mallorca en muntanyes, l’alçària de les quals pondera en aquest capítol i altres capítols correspondents als termes de la Serra de Tramuntana, i llocs plans, i dóna idea de la semblança de l’illa, delimitada per cinc promontoris o caps, la qual, segons ell, assembla, posada en pla, a una pell de cervo o cabra. Dóna les distàncies de Mallorca a Tarragona, a Narbona, a Sardenya i a Menorca. Forneix informació sobre les produccions globals annuals de l’illa en quarteres de blat, ordi i civada, i destaca la producció d’oli d’oliva com la major riquesa de Mallorca. També la de formatge, safrà i tàperes. Finalment se centra en una succinta descripció de la ciutat principal de l’illa, ço és Mallorca, de la qual remarca que era anomenada Palma pels antics. Dóna la llargada en canes del seu perímetre murat i els noms en català dels vuit portals de la ciutat, i també llurs antics noms en àrab. Finalment fa esment del nombre global d’esglésies de la ciutat, entre parròquies i convents de frares i monges. El terme de la ciutat, però no la ciutat en si, és objecte d’un estudi que constitueix el capítol IX del llibre.97
El segon dels capítols del llibre és l’anomenat Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors. És un capítol singular, que no és habitual de trobar en obres semblants de caire historiogràfic, i és de creure que la seva presència és deguda al fet de la formació acadèmica primera de Joan Binimelis, ço és la seva titulació mèdica. Ignor si és el mateix Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca citat per Joaquim M. Bover a la seva Biblioteca de escritores baleares i pel mateix Binimelis diverses vegades al llarg de la seva Història general del Regne de Mallorca o n’és un resum o una ampliació, però, atesa la similitud dels títols, és, si més no, del tot versemblant de suposar entre tots dos texts una relació íntima de continguts. En tot cas, el dit Tractat és un manuscrit avui perdut, i, com el seu nom indica, és dedicat al temperament dels mallorquins i a les malalties a què aquests es troben periòdicament subjectes. Segons A. Contreras (autor que seguesc en aquestes reflexions sobre aquest singular capítol),98 l’observació personal que Binimelis exposa i el seu interés per explicar amb la màxima precisió el clima de Mallorca entren de ple en la línia de pensament mèdic renaixentista, en el qual l’observació personal preval fins i tot sobre l’auctoritas escolàstica.99 Segons Binimelis, doncs, el fet de l’alternança de fred i calor en el mateix dia i les «qualitats passives», en les quals Mallorca és «molt seca», són les causes per les quals «los hòmens de Mallorca són molt colèrics e biliosos». És a dir, en ells predomina, alternativament, a causa de la influència climàtica, la bilis negra (freda i seca) i la bilis groga (càlida i humida). Aquesta constitució humoral es reflecteix després en llur constitució anàtomo-fisiològica i els fa ser «de mediocre estatura, magrentins, de color cetrí, àgils e de bon ingeni». Aquesta concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca.100 Després de les consideracions teòriques que Binimelis fa sobre les causes de les malalties que afligeixen els mallorquins, passa a enumerar-les i a donar-los el tractament terapèutic més adequat. Les malalties citades per Binimelis són les dels cucs, les febres hèctiques i l’esput de sang (tuberculosi), les escròfules i les arenes o pedres als ronyons.101
El tercer i darrer dels capítols dedicats a l’illa de Mallorca en el seu conjunt és l’anomenat Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume. Una breu introducció històrica, amb remissió al Llibre I de la seva obra, inicia el capítol. Conté al·lusions a un suposat pas de Túbal, nét de Noè, per Mallorca, camí d’Espanya, i a Geríon i Hèrcules, com a domadors i instructors dels primitius mallorquins, i als grecs com a pobladors de Mallorca després de la destrucció de Troia, i als frigis i als fenicis de Tir i Sidó; dóna finalment unes dades històriques fefaents en esmentar l’arribada dels romans a les Balears sota el comandament de Quint Cecili Metel (any 122 abans de Crist) i l’escomesa dels vàndals, però cau en l’error, possiblement pel fet de seguir fonts hispàniques peninsulars, d’esmentar els gots entre la successió de dominadors de Mallorca, en lloc dels qui realment ho feren, ço és els bizantins. Parla d’una primera ocupació de les Illes pels moros d’Àfrica, que haurien estat expulsats de l’illa pels francs, els quals perderen les Illes a l’inici del segle X a mans dels àrabs, que les dominaren fins a la conquesta de Jaume I, amb el breu episodi intercalat catalano-pisà de 1114-1115. Passa després a esmentar la conquesta de Jaume I de l’any 1229 i el subsegüent poblament «de millor gent de catalans: de Montblanc, de Lleida, de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Cervera, de Girona, de Caldes, de Prades, de Tarragona, de Manresa, de Marsella». Tot seguit dóna la llarga relació nominal de pobladors, amb menció de llur procedència, de la part que correspongué al rei en el Repartiment, amb esment de les alqueries i rafals que els foren donats a cadascun, per a la redacció de la qual és ben clar que segueix el Llibre del Repartiment. És evident que, en les parts que correspongueren als magnats (el bisbe de Barcelona, el comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya, el comte d’Empúries i el vescomte de Bearn) que acompanyaren Jaume I en la conquesta de Mallorca, també hi foren establerts pobladors, catalans en llur major part, com ho féu el rei en Jaume en la seva. Només que, com que el Llibre del Repartiment de Mallorca només relaciona els establits en les alqueries i rafals de la part reial, Binimelis ens relaciona, en aquest capítol, només aquests pobladors. La relació, altrament que el Llibre del Repartiment (RM), es fa pels pobladors, agrupats, açò sí, pels antics termes islàmics (ciutat i terme de Mallorca, Inca, Pollença, Sineu, Petra, Artà, Montuïri, i les Muntanyes) on reberen les possessions. El Llibre del Repartiment, en canvi, fa la relació per les heretats islàmiques, també agrupades pels mateixos antics termes. Així Binimelis aplega sovint en la mateixa persona les diferents heretats que rebé en cada cas, però no arriba a fer-ho d’una manera sistemàtica, en haver d’extreure la informació d’una relació de caire geogràfic, i açò el porta de vegades a repetir el nom del poblador. De tota manera, com que la majoria dels pobladors reberen una sola heretat o dues, i, cas de ser més d’una, eren quasi sempre contigües o pròximes, açò fa possible que la relació de Binimelis, per pobladors, seguesca en general el mateix ordre que el Llibre del Repartiment, i, en conseqüència, ens certifica que aquest, el Repartiment, és la font, directa o indirecta, de tota la relació de pobladors citada, a continuació, per Binimelis.
Les ciutats i les viles i llurs termes. La resta de capítols configura una sèrie de parròquies que pren inici a Felanitx i segueix, com he dit, primer vora mar, parròquia per parròquia, voltant en el sentit de gir de les busques del rellotge, i després, les parròquies de l’interior. Dedica un capítol a cada parròquia. En conjunt la sèrie coincideix amb la llista actual de municipis, amb les excepcions de l’illa de Cabrera (del terme de Palma, que, tot i no esser parròquia, mereix un capítol a banda, inserit entre els de Santanyí i Campos; sa Dragonera, en canvi, és tractada dins el capítol dedicat a Andratx), Estellencs (sufragània de Puigpunyent, però citada en el títol del capítol), Banyalbufar (sufragània d’Esporles, però citada també en el títol del capítol), Fornalutx (sufragània de Sóller), Capdepera i Çon Cervera (sufragànies d’Artà), Sant Llorenç des Cardassar (abans Bellver, sufragània de Manacor), Ariany i Vilafranca de Bonany (sufragànies de Petra), Consell (sufragània d’Alaró), Maria de la Salut (sufragània de Santa Margalida) i Búger (sufragània de Campanet). Totes aquestes parròquies són avui municipis, però al segle XVI eren parròquies sufragànies i apareixen citades als capítols dedicats a les matrius.
La descripció de cada parròquia segueix un model definit que, en general, recull els següents conceptes: data de fundació, jurisdicció a què pertany, nombre de cases i evolució de la població, afrontacions del terme, orientades segons el nord magnètic (cosa que indica que donava les orientacions seguint el nord indicat per la búixola, sense corregir la declinació), condicions per a la defensa i indicacions, si s’escau, per a la seva possible millora, recursos econòmics (dóna el nombre de caps de bestiar gros i menut, i les produccions agràries annuals), l’abastament d’aigua i la seva qualitat (fonts, pous i cisternes), nombre d’habitants (gent de comunió), amb distinció entre gent d’armes (homes aptes per a empunyar les armes, arribat el cas) i gent inútil (vells, dones i infants), i la descripció d’esglésies, santuaris, monestirs o convents, si n’hi ha en el terme descrit.
Amb base en les dades fornides per Binimelis en els capítols dedicats a cada terme, don, a continuació els quadros sinòptics que es poden confegir. Com ara el de la població, on Binimelis distingeix la gent d’armes de la gent inútil (que cal entendre com a inútil només per a agafar les armes), i també la gent de comunió, que inclou la gent d’armes i la gent inútil, excepte els infants que no han rebut la primera comunió. No hi incloc les dades dels focs ni de les alqueries i rafals, perquè són dades que Binimelis dóna escasses vegades i aleatòriament:
Població
És versemblant que la població total de cada terme siga, en general, igual a la suma de la gent d’armes més la gent inútil, tal com el mateix Binimelis ens ho indica en el capítol de Santanyí. Per al cas de Felanitx, en què l’autor no ens dóna la gent d’armes, l’he considerada subsumida dins la gent de comunió, igual com la gent inútil. També he considerat la gent d’armes subsumida dins la gent de comunió quan l’autor no dóna diferenciada la gent inútil de la gent de comunió. En el cas de Manacor fa estrany que la suma de la gent d’armes més la gent inútil (2.700 persones) siga inferior a a la gent de comunió en cent persones (2.800) i sembla que hi haja d’haver qualque error, o bé que la franja de menors de 14 any ja combregats sia molt elevada. He optat per la suma de tots tres conceptes, la qual cosa representa 5.500 habitants, no tant per a forçar el manteniment tradicional de Manacor com la segona població de l’illa de Mallorca demogràficament parlant —cosa que podria no ser certa en el moment de fer els estims de què se serví Binimelis—, sinó perquè ja llavors el terme de Manacor forneix unes produccions agràries i de bestiar molt importants, com es pot comprovar per les dades donades pel mateix Binimelis, la qual cosa no quadraria gaire amb una població de 2.700 o 2.800 habitants (implicaria una productivitat molt superior a la mitjana de l’illa, no atribuïble ni a la qualitat de la mà d’obra i les seves tècniques ni a la bondat del terrer). Igualment fa estrany l’elevat nombre de gent inútil d’Inca (4.000 per a una gent de comunió de 1.880).
També té interés el quadro de la producció agrària, de cereals i oli. No hi incloc les produccions de vinya perquè Binimelis només recull les de Felanitx (250 quarterades), Campos (400 qdes.) i Llucmajor (400 qdes.), ni tampoc la del safrà, sempre de preu tan elevat, puix que només afecta els termes anteriors, amb una producció de 8, 4,5 i 4,5 quintars respectivament:
Producció agrària
Cal dir que he distribuït la producció d’ordi i civada en 250 i 100 quarteres respectivament del terme d’Esporles i Banyalbufar, perquè és molt poc probable que en fessen un conreu associat. El citat repartiment és fet seguint, si fa no fa, la tònica general de la proporció entre l’ordi i la civada dels altres termes de Mallorca. La manca de dades pel que es refereix al terme de Deià és deguda que són comptades dins l’antiga matriu de Valldemossa, cosa que concorda amb el fet que Binimelis el done encara com a sufragani seu.
L’apartat del bestiar és força complet. Només manquen les dades corresponents als conills de granja —si és que n’hi havia; també podria ser que es bastassen dels de caça— i l’aviram:
Bestiar
Estranya la manca de dades de matxos i mules del terme de Felanitx, perquè és segur que n’hi devia haver, com en els altres termes; com també fa estrany la dels cavalls a Selva, Valldemossa i Esporles i Banyalbufar, terme, aquest darrer, que, a més, manca de dades del nombre d’ases, com Santanyí. També manquen dades del cabrum a Sóller, cosa que fa pensar que tal volta sia subsumit dins el nombre de caps d’ovelles i moltons; i també de bous i vaques a Valldemossa, i de porcs a sa Pobla.
A més, dóna compte de les característiques fisiques del terme, si és muntanyós o pla, fèrtil o estèril, amb terres de secà o de reguiu, o si hi ha qualque cosa destacable, com ara, per exemple, del terme de Santanyí remarca les pedreres (amb esment que amb llur pedra fou construït el portal major de la Seu de Mallorca i la fàbrica del Castell Nou de Nàpols), i, sobretot, la descripció detallada de la costa, amb particular detenció en les cales i els llocs aptes per a refugi de les naus, llurs dimensions (amb especificació de calat i cabuda; de cada cala o recés, dóna el nombre i el tipus d’embarcacions que s’hi poden encabir simultàniament), orientació i aptesa per a l’ancoratge de vaixells, i, sobretot, si hi ha fonts d’aigua dolça on poder repostar. De la costa relaciona també els llocs adequats per a poder-hi bastir torres de guaita, o de guaita i defensa (algunes eren artillades), per a poder controlar i, si era factible, impedir possibles desembarcs corsaris (des d’elles, les guardes havien de poder descobrir les dites cales —ço és veure si s’hi havien posat corsaris—, i llur senyal de foc havia de poder ser vist des de les dues torres que li eren veïnes del cinyell de torres que voltava l’illa, perquè l’alarma fos rebuda arreu en el mínim de temps possible, de manera que la reacció —mobilització del Socors de les Viles— fos prou ràpida per a ser efectiva). De Cabrera i sa Dragonera diu que són perennes refugis de corsaris. I és que el perill corsari era l’obsessió de l’època, i amb motiu, perquè els danys en els béns i en les persones eren grans i constants, i la inseguretat que açò provocava en el comú de la gent, sobretot la dels pobles i viles de prop de la costa, era intensa, sense parlar del dany irreparable en el comerç illenc, abans tan florent. Narra episodis bèl·lics duts a terme per Dragut a Pollença el 1550, a l’illa de Cabrera el mateix any i el 1558, l’any de la Desgràcia de Ciutadella, a Valldemossa el 1552, a Andratx el 1553 i el 1578, i a Sóller el 1561. Tot i l’extensa relació dedicada a la incursió sobre Sóller, cal remarcar que no hi apareix encara la llegenda de les Valentes Dones, però sí que esmenta ja la dels bons bandolers, que amb els seus cans combateren com a dimonis contra els turcs fins a fer-los fugir.
No s’oblida de destacar, quan és el cas, les escoles de gramàtica, com la del Puig de Sant Miquel, del terme de Montuïri «lloc alegre, de gran e espaciosa mirada, que descobre casi tot l’horizont de la illa», o la de Nostra Senyora de Cura, al cim del Puig de Randa, al terme d’Algaida, «de la qual casa són protectors los jurats del Regne, e allí mantenen mestres que lligen gramàtica tots los dies de l’any, ab gran concurs de cerca 100 estudiants contínuos, qui de la ciutat principal e de totes les altres parts de la terra allí acudixen», o la del Col·legi de Monti-sion, del terme de Porreres, en la summitat d’una muntanya, «a disposició dels jurats de Porreres, de la qual casa ells són protectors e senyors». «Allí mantenen perpètuament escoles de gramàtica, e paguen de béns de la vila als lectors e mestres que allí lligen quotidianament als fills de la vila e quants hi volen estudiar d’altres parts del Regne.»
També fa atenció a les festes polítiques, com la de l’Estendard, i a les religioses, com les de Manacor, per l’Assumpció i per Sant Jaume, amb «grans triümfos en l’espiritual e temporal, de sons e danses, corregudes de cavalls, e altres, segons los costums de la terra».
No s’està de narrar fets locals de caire miraculós, com el dels darrers dies de 1530, en què, segons la creença local, la imatge del Sant Crist del Monestir de Nostra Senyora de Jesús de Sóller durant uns quants dies hauria suat contínuament, i, tot i que l’eixugaven, «tornava a brollar per totes parts, particularment s’assolaven en la punta de la barba unes gotes claretjants tan grosses com un ciuró, e altres com una llentia», o el cas semblant del Crucifix de l’església major d’Alcúdia, que també hauria suat aigua pel cap, els cabells, les espatles i les aixelles l’any 1507, fet sobre el qual Binimelis reprodueix dos actes notarials.
Molt notori és l’interés de Binimelis per les fonts, i la qualitat de llurs aigües, l’excel·lència de les quals arriba al màxim en la d’en Porcell, de Valldemossa, lloada per poetes com Cosme Climent i Antoni Clar, en poemes en llatí de clares ressonàncies clàssiques, en la més popular de sa Portella, del terme de Palma, l’aigua de la qual, segons creença popular, vindria de Catalunya, però sobretot en la de Fartàritx, del terme de Pollença, fins al punt que per tal de destacar el fet adequadament arriba fins a incloure dins el capítol dedicat a Pollença tot un apartat anomenat Fonts de Mallorca, per a poder introduir la Font de Fartàritx.
De tota la sèrie de termes de l’illa, es destaquen especialment per l’extensió del tractament, en tots els àmbits que tracta habitualment, en primer lloc el terme d’Alcúdia, per la condició de ciutat i per la reproducció dels privilegis atorgats pel rei a la seva població; respecte d’Alcúdia remarca també l’interés que presenta l’Albufera, com veurem més avall. També destaca Pollença, per la seva antiga condició de capital de l’illa de Mallorca i de la Província Baleàrica en època romana. També Sineu, pel seu antic Palau Reial i pel fet de ser lloc de residència en cert temps de l’any del veguer de la Part Forana, i que gaudia de preeminències concedides pels reis. I de Valldemossa destaca, no cal dir-ho, la Cartoixa o Casa de Jesús de Natzaret, amb la Sala Règia o Palau del Rei Sanxo, i la Font d’en Porcell, ja esmentada. I d’Escorca remarca la fortalesa que constitueixen les seves altes muntanyes, objecte d’un dels seus tractats, i l’abundància i bondat de les seves fonts, i sobretot, el Monestir de Lluc, cor espiritual de Mallorca, amb reproducció (ms. M) dels Privilegis e gràcies concedits a la iglésia de Nostra Senyora de Lluc.
Menció destacada mereix, en fi, l’Albufera d’Alcúdia, d’un circuit llavors d’unes tres llegües, de la qual dóna la relació de peixos i ocells que s’hi crien i dels ocells migratoris que en determinades èpoques de l’any hi fan estada, igual com Cristòfol Despuig ho va fer amb Delta de l’Ebre als seus Col·loquis, i Llorenç Palmireno de l’Albufera de València.102
LA LLENGUA
El Llibre V ha estat ja estudiat des del punt de vista lingüístic. L’any 1916, que s’esqueien els tres-cents anys de la mort de Joan Binimelis, la Societat Arqueològica Lul·liana li dedicà, en el seu bolletí, una sèrie d’articles, entre els quals un estudi lingüístic del manuscrit Serra i Cortada fet per Antoni M. Alcover.103 No repetiré, ací, doncs, la feina ja feta per Alcover, sinó que em limitaré a remarcar que es tracta d’un detallat estudi de la llengua de Binimelis en els seus aspectes lèxic, fonètic, morfològic i sintàctic, al qual remet en general l’estudiós que hi vulga aprofundir. Només destacaria que, al marge que moltes vegades té raó en la seva denúncia de castellanismes, lèxics o sintàctics en l’obra de Binimelis, en altres ocasions, també prou nombroses, denuncia com a castellanismes el que són en realitat llatinismes menys adaptats, com ara en el cas del manteniment en l’adaptació catalana de la vocal temàtica dels mots de la segona declinació presos al llatí.
L’estudi de Mn. Alcover no fa un apartat específic per al lèxic, bé que el tracta ara i adés en tot el treball i, en particular, en la morfologia de substantius i adjectius, i no s’està mai de blasmar, no sempre amb raó, qualsevol mot o construcció que considere afectat de castellanisme.104
PROPOSTA DE STEMMA CODICUM
Després d’una exhaustiva anàlisi de les variants significatives dels manuscrits utilitzats, de la qual don una mostra en la Justificació del stemma codicum,105 i amb les degudes reserves, perquè no he pogut ni volgut abastar totes les còpies existents, sinó que m’he cenyit a les que reput com a més representatives, gos aventurar el stemma codicum de la pàgina següent.
Essent A1 l’autògraf en català de Binimelis acabat l’any 1595; A2, la traducció al castellà que ell mateix enllestí l’any 1601, i X, una còpia desconeguda de la qual hauria copiat M, l’existència de la qual no és gens segura, insinuada només per dues variants textuals. Gràcies a la troballa del manuscrit BNE 10394 i a la col·lació d’aquest amb els mss. F i GT efectuada per Antoni Lluís Moll es pot assegurar que GT és en part còpia directa de l’autògraf castellà i i en part traducció del català.106 El text BV de la Descripció de la illa de Mallorca és en part còpia de A1 i en part retraducció al català a partir de GT.
LA PRESENT EDICIÓ
Aquesta edició crítica del Llibre V de la Història de Mallorca de Joan Binimelis es compon d’aquesta Introducció i de l’edició del text dels 38 capítols, seguida de la bibliografia essencial sobre Binimelis i la seva obra, i els índexs, que tot plegat constitueixen aquest llibre. En el disquet adjunt, el volum es complementa amb l’edició filològica de l’arquètipus del text de Binimelis en ortografia modernitzada, un suplement a la Introducció, que inclou: la justificació textual del stemma codicum, una glossa de l’estudi de la llengua en Binimelis d’A. M. Alcover i un glossari, i un suplement bibliogràfic que dóna compte de l’estat actual dels estudis historiogràfics del segle XVI als Països Catalans. El disquet comprèn també uns apèndixs: un treball meu sobre El marc geopolític i històric de Mallorca fins al segle XVI, i del Llibre IV: Iglésies i convents de la ciutat de Mallorca, que complementa el capítol IX dedicat al terme de la ciutat de Mallorca, i també Biografies de dos bisbes de Mallorca; De la contractació e comerci e gran riquesa que tingué Mallorca e com després arribà a tanta ruïna, i també: De la imposició dels drets e institució de la Consignació de Mallorca i, finalment, els índexs dels set llibres de la Història de Mallorca de Joan Binimelis.
CRITERIS D’EDICIÓ TEXTUAL
En aquesta introducció, he fet un assaig d’utilització d’un paradigma verbal apte per a l’estàndard català unificat, seguint, per a la primera persona del present d’indicatiu, la proposta del professor Gabriel Bibiloni,107 i, per als temps de subjuntiu, les formes del català occidental, que foren les utilitzades arreu del domini linguístic fins al segle XIX, amb la sola restricció de preferir les formes enss- a les formes enr- per al pretèrit imperfet de subjuntiu.
Ja en un altre ordre de coses, he decidit també d’esmentar els nom dels reis de la Corona d’Aragó, fins als de la dinastia dels Àustria exclusivament, amb els numerals que ells mateixos utilitzaven, ço és els del Casal de Barcelona. Açò afecta els noms d’Alfons i Pere. Així el fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona, príncep d’Aragó, és Alfons I d’Aragó (entenent per Aragó, com era habitual a Europa108 des de la unió d’Aragó a Catalunya, no pas el Regne sinó la Corona), dit el Cast.109 El fill d’aquest és Pere I d’Aragó, dit el Catòlic. El fill de Jaume I és Pere II d’Aragó, dit el Gran. El fill d’aquest és Alfons II d’Aragó, dit el Franc. El seu fill fou Alfons III d’Aragó, dit el Benigne, a qui succeí el seu fill Pere III, dit el Cerimoniós. El primer Trastàmara de nom Alfons fou Alfons IV d’Aragó, dit el Magnànim. Amb l’adveniment dels Àustria s’esdevé que el primer rei d’aquesta dinastia que regnà a la Corona d’Aragó fou el fill de Felip el Bell (ço és, el fill de Felip I de Castella, rei, aquest, que no regnà a Aragó) i de Joana I d’Aragó, Carles I d’Aragó (l’emperador CarlesV), el qual fou pare de Felip I d’Aragó (i II de Castella), dit el Prudent, al seu torn pare de Felip II d’Aragó (i III de Castella), dit el Piadós, que fou el darrer dels monarques d’Aragó que Binimelis conegué.
D’aquesta manera s’aconsegueix una única numeració per a l’àmbit nacional català, cosa que no és possible si referim els reis a cadascun dels estats catalans de la Corona, ço és el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorca i el Regne de València. Per posar un exemple paradigmàtic de les confusions a què emmena la numeració pels diferents estats: El Pere III d’Aragó de la meva numeració passa a ser, al Principat, Pere III de Barcelona; al País Valencià, Pere II de València; i, a les Balears, Pere I de Mallorca (i, encara, a Aragó, Pere IV d’Aragó, el Cerimoniós). En suma: un ordinal diferent per a cada estat de la Corona!
Aquesta edició és basada, com he dit abans, en els manuscrits F, M, SC, SV, BV i LM, amb el recurs a la còpia castellana de GT quan m’ha semblat convenient.
Transcripció del manuscrit Fortuny. Entre les possibles còpies a elegir com a base de l’edició crítica del text de la Descripció m’he decantat per la més antiga de les que es conserven, ço és el manuscrit Fortuny, malgrat que entre elles reste força isolada i sense descendència de successives còpies (en contrast, per exemple amb el manuscrit Martorell). Té l’avantatge que és la còpia més completa: inclou el repartiment de la porció reial de Mallorca (cap. III), que les altres no fan o ho fan molt parcialment, i transcriu els privilegis reials concedits a Alcúdia en premi a la seva fidelitat al rei arran de la Guerra de les Germanies (cap. XIX). A més, és legible en tots els seus fulls de la Descripció, cosa que no es pot pas dir del Martorell. El manuscrit Serra i Cortada és més tardà i, a més, li manquen els fulls inicials. I el de la Biblioteca del Marquès de Vivot és còpia de l’autògraf català i en part traducció al català del castellà GT (massa allunyat, doncs, de l’autògraf català).
He efectuat una transcripció completa i seguida del manuscrit F. La transcripció de F l’he volguda fer literal, sense més canvis que els habituals en les edicions filològiques catalanes, ço és: regularització de u i v, i de i i j, quan m’han semblat mers grafismes llatinitzants sense repercussió en el pla fonètic; accentuació gràfica segons les normes actuals; normalització de l’ús de les majúscules i les minúscules segons els usos vigents avui; separació en mots, segons els usos actuals, dels que apareixen aglutinats, amb ús de l’apòstrof i el guionet en els casos pertinents, i recurs al punt volat quan en l’aglutinació hi ha hagut pèrdua de lletres, i les regles de l’apòstrof no hi donen solució. En la resta de casos, respecte absolut a la literalitat. Hem fet ús de claudàtors angulars (<...>) per a indicar que el text que hi és comprès és escrit demés; i claudàtors d’angles rectes ([...]) per a suplir les lletres o mots que no hi són i és evident que hi haurien de ser.
Criteris de selecció de les variants. He recollit en nota a peu de plana totes les variants amb transcendència fonètica de tots els manuscrits utilitzats en aquesta edició respecte de la lliçó de F. Açò ha estat necessari per tal de deixar fora de l’aparat una quantitat enorme de meres variants gràfiques que en definitiva no eren variants en el pla oral, tenint en compte, fins on m’ha estat possible, les característiques dialectals mallorquines de l’època, per exemple la confusió plenament consolidada al segle XVI de a i e àtones en e neutra (molts de pics transcrita per a o per e en els manuscrits, sense cap regla fixa, en els manuscrits en qüestió, que regesca aquest punt), la distinció de o i u àtones, general a Mallorca fins avui, excepte a la Vall de Sóller, però amb confusió a tot Mallorca en u ja des del segle XV quan la o es troba en hiat o davant una labial sonora (ubac, ubert, umet) o quan en el mateix mot hi ha una i o una u tòniques subsegüents (cullita, Custitx); caiguda ja antiga en la pronúncia de lar etc.
De tota manera, m’he reservat la facultat de recollir les variants merament gràfiques que he considerat interessants per un motiu o altre, per exemple quan assenyalen la forma ortogràficament correcta enmig del desori general en els altres manuscrits, o, també, en el cas de les variants gràfiques de topònims, per l’interés especial que tenen amb vista a l’establiment de llur forma normalitzada.
Comptat i debatut, cal tenir present que, en general, l’interés d’aquestes variants merament gràfiques, que apareixen amb una freqüència enorme, és limitat, a part el ja esmentat de confirmar aquestes confusions ortogràfiques conseqüència de les neutralitzacions del vocalisme àton. Per acabar-me de decidir a fer-ho, no és negligible el fet que, si les hagués recollides, s’hauria disparat el volum de l’aparat crític en un grau inassumible. Només amb les variants amb entitat fonètica, de caire dialectal, lèxic, morfològic, o sintàctic, degudes a la modernització o a mallorquinització, o a variants estilístiques o a notícies incorporades pel copista etc., el nombre total de variants recollides en l’aparat supera les onze mil.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ DE LES VARIANTS
La transcripció de les variants, en nota a peu de plana, és del tot literal, ço és: sense canviar una lletra per una altra, ni posar accents gràfics als mots que segons les regles actuals n’haurien de portar, i respectant la partició en mots de cada manuscrit, incloses les aglutinacions indegudes entre mots contigus que hi puga haver o els trencaments erronis d’un sol mot en dues o més parts si és que així hi apareixen. Només m’he permès de regularitzar, quan m’ha semblat del tot necessari, l’ús de les majúscules i minúscules.
El punt d’inserció de la crida de la variant recollida en nota és: a) immediatament abans del mot on es reprèn la identitat textual; o b) al final del paràgraf en el cas que la variant en qüestió afecte tot el paràgraf o la seva major part. Aquest darrer cas es dóna, sobretot, en les variants dels manuscrits BV i LM, entre els capítols dedicats a Puigpunyent i Estellencs i el dedicat a Alcúdia inclusivament (ps. 45-133 de BV, que corresponen als fulls 63r.-145u. de F).110
Inserció de la crida d’una variant textual (a)
| Ms. F, f. 150u.17 | cala del Freu, que totas ab tot* que no mols** grans |
| Ms. M, f. 137r.34-35 | cale del Freu, que totes ab tot que no molt grans |
| Ms. SC, f. 102u.8-9 | Cale del Freu, que totes ab que no molt grans |
| Ms. SV, f. 184.16 | cala del freu, que totas encare que no molt grans |
| Ms. BV, f.139.27-28 | Cala del freu, que totes, ab tot que no molt grans |
| Ms. LM, f. 201.21-22 | Cala del freu, que totas ab tot que no molt grans |
On el punt d’inserció és assenyalat amb asteriscs en el ms. F i la variant és assenyalada en cursiva als manuscrits que fan la variant.
Inserció de la crida d’una variant textual (b)
| Ms. F, f.113r.-113u. | Y peleant d’esta manera, valarosament, perseguiren als moros fins a treure’l<l>s de la vila, y matarenne passats de 50, que restaren en terra, juntament ab tres que·n prengueren vius. D’esta manera los pollensins (que no foren més de 30 hòmens mal armats) perseguiren als 1.500 moros fins a un pas de una montañe prop de la mar, y, vahent ells que los christians eren tan pochs, y que de tan poca gent fugien, volgueren arrematre contra de ells, y, vahent que los christians esperaven, tingueren por que no·ls fossen ¶113u. armada alguna selada, giraren a la volta de la mar, perseguintlos tot temps, los christians, fins a l’embercar. |
| Ms. LM, f. 162.7-15 / Ms. BV fs. 208.17-209.1 | Vehent [Vahent BV] los turchs desde un lloch eminent que [q.e BV] los christians eran tants pochs, volgueran dar sobre de ells, pero los christians, posats a punt, los aguardaven, y, com los turchs vesan que [q.e BV] los christians no fugien, antes be los esperaven para combater [combatrer BV], pensaren que [q.e BV] los havian parat alguna emboscada [emboscade BV], y, girant [girantlos BV] las espaldes [espallas BV], seguiren el cami de la marina, perseguintlos sempre aquells pochs pollensins fins que [q.e BV] los feran embarcar [ambarcar BV]. |
Per motius d’estalvi d’espai, solc agrupar aquesta mena de variants b, en una sola crida al text del ms. F, i amb nota corresponent a peu de plana, donant compte, açò sí, entre claudàtors, de les variants que hi puga haver entre els manuscrits que fan la variant, normalment els BV i LM.
En el cas de variants respecte de F que constitueixen per elles mateixes capítols, com el dedicat pel manuscrit SV al terme de Sencelles, o tot un apartat, com el dedicat pel manuscrit M als Privilegis de la Iglésia de Nostra Senyora de Lluc, llur introducció en la transcripció del manuscrit F no es fa per mitjà de crida i nota a peu de plana, sinó per la indicació del canvi de manuscrit en el text principal de F, mitjançant la sigla entre claudàtors del manuscrit la variant del qual s’incorpora precedint el text de la variant. Un cop acabada la variant, la sigla de F entre claudàtors assenyala la represa de la transcripció a partir d’aquest manuscrit.
Abast textual de la variant. El text de la variant substitueix el mot de F que porta la crida en tots els casos (cas a). Així, en el cas de l’exemple citat en el quadro Inserció de la crida d’una variant textual (a): el mot mols del ms. F, porta la crida per a indicar que és substituït pel mot molt dels mss. M, SC, SV, BV i LM, segona de les variants d’aquest passatge (**).
Si, a més de substituir aquest mot, en substitueix d’altres de precedents (cas b), llavors el text de la variant inclou normalment el darrer mot comú a F i al manuscrit que fa la variant, just abans de l’inici d’aquesta (en el cas de l’exemple, el mot totes de la primera (*) de les variants respecte de F dels manuscrits SC i SV).
Abast textual de la variant (cas b)
| Ms. F, f. 113u.8-9 | de. Desta vinguda tan impensade dels cossaris, y,* descuit tan gran que tingueren los Pollen- |
| Ms. SV, f. 154.5-7 | da. De esta vinguda dels moros tan impensada, y del descuit tan gran que tingueren los pollen- |
Assenyal, en el quadro precedent, en cursiva l’abast textual de la variant de SV respecte de F, i amb asterisc, el punt d’inserció en F de la crida de la variant.
Quan recull una variant textual respecte de F, solc donar, bé que no sempre, l’equivalent en tots els altres manuscrits, encara que entre ells no hi haja sinó meres variants gràfiques respecte del manuscrit F.
BLIOGRAFIA1
AGUILÓ ADROVER, Cosme, Mapa toponímic de sa Dragonera, 1982.
— Mapa toponímic de l’Arxipèlag de Cabrera, 1980.
AGUILÓ, Tomàs, «¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear (1877).
ALCOBERRO, Agustí, Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement, «Col·lecció Escolis», 7, Vic, EUMO, 2000, 237 pp.
ALCOVER, Antoni Maria, «De quina vila era el Dr. Binimelis?», BSAL, vol. XVI (1916), pp. 221-222.
— «Més sobre la redacció catalana de l’Història de Mallorca del Dr. Binimelis», BSAL, vol. XVI (desembre 1916), p. 223.
— «La llengua catalana dins l’Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis», BSAL, XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 192-211.
— «Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis. Allò que queda de la redacció catalana segons el codi Serra Cortada», BSAL, XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 211 i ss., 266 i ss., 329 i ss., 343 i ss.. 377 i ss., i XVII (1918-1919), Ciutat de Mallorca (1919), 130 i ss., 149 i ss, 168 i ss., 187 i ss.i 212 i ss.
— i Francesc de B. MOLL, amb la col·laboració de Manuel SANCHIS GUARNER i Anna MOLL MARQUèS, Diccionari català-valencià-balear (DCVB), Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1930-1962. 10 volums.
ALSINA, Claudi, Gaspar FELIU i Lluís MARQUET, Pesos, mides i mesures dels Països Catalans, «Biblioteca de Cultura Catalana», 67, Barcelona, Curial, 1990, 431 pp. ANYÉS, Joan Baptista, Obra catalana, a cura de Max CAHNER, «Autors Catalans Antics», 4, Barcelona, Curial, 1987, 157 pp.
— Obra profana. Apologies, València 1545 [sic per 1543], amb una Introducció d’Eulàlia DURAN; edició del text llatí i traducció catalana de Martí DURAN, Lleida, Universidad Nacional de Educación a Distancia / Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2001, 448 pp.
BALLESTER, Julià, Mapa de la isla de Mallorca (MIM), Palma 1785, gravat per Josep
Montaner i patrocinat pel cardenal Antoni DESPUIG i DAMETO, cardenal, el qual afegí a l’orla una notícia històrica dels pobles de Mallorca, per la qual cosa és conegut per Mapa del cardenal Despuig.
BARCELÓ, Miquel, «De toponímia tribal i clànica berber a les Illes Orientals d’al-Andalus», SOBI, X (1982), pp. 42-46.
BINIMELIS, Joan, Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, natural de Mallorca, dirigida a los Ilustres Señores Jurados del Reino de Mallorca. Año 1593. Palma de Mallorca, La Última Hora, 1927, 5 volums.
— D’una rebel·lió e germania que es commogué en Mallorca per la gent baixa e servil, dins E. DURAN, «Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies», Randa, 12 (1981), pp. 89-123. És un fragment del Llibre VII de la seva Història general del Regne de Mallorca.
BOFARULL, Pròsper de, Liber partitionis Regni Maiorice (any 1232), CODOINACA, XI (1856), pp. 1-141 (RMl). Edició del còdex llatí del Llibre del Repartiment de Mallorca dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
BOVER, Joaquín María, Biblioteca de escritores baleares, Palma, Imprenta de P. J. Gela-bert, 1868, 2 vols. Ed. facsímil: Barcelona-Sueca, Curial, 1976.
— i Miguel MORAGUES, Historia general del Reino de Mallorca (Palma 1841), que al seu volum II, pp. 1.000-1.006, inclou la transcripció del Memorial o capbreu de ço que fou del noble Gastó de Bearn, e és a Sóller, Canarossa, e el terme de la ciutat y illa de Mallorca (Mem. G. de B.). El document avui és perdut. G. Rosselló Bordoy apunta la possibilitat que, cas que hagués estat en mans de Bover, es trobe avui a Madrid, entre els papers del fons Gayangos de la Biblioteca Nacional o de la Real Academia de la Historia.
CAIMARI, Andreu, El Rd. P. Fr. Rafel Serra, observant de Mallorca (1536-1620). (1921).
CHABÁS, Roc, «Descripción del Reino de Valencia», El Archivo, IV (1890), pp. 373-388.
CONTRERAS MAS, Antonio, «Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Binimelis», BSAL, any CIX, núm. 847, tom XLIX, tercera època, In memoriam Llorenç Pérez Martínez (1928-1992), Palma de Mallorca (1993), pp. 451-484.
COROMINES, Joan, Estudis de toponímia catalana (ETC), «Biblioteca Filològica Barcino», Barcelona, Editorial Barcino, 1965-1970, 2 volums.
— Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC), amb la col·laboració de Joseph GULSOY i Max CAHNER; Índex de Joan FERRER, Josep FERRER i Joan PUJADAS, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Caixa de Pensions «La Caixa», 1980-2001, 10 volums.
— i Josep MASCARó PASSARIUS, «Aproximació a la toponímia mossàrab balear», SOBI, X (1982), pp. 29-41.
— Onomasticon Cataloniae, amb la col·laboració de Max CAHNER, Joan FERRER, Josep GINER, Joseph GULSOY, Josep MASCARó, Philip D. RASICO, i Xavier TERRADO, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», 1989-1997, 10 volums.
DURAN, Eulàlia, «Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies», Randa, 12 (1981), pp. 89-123, on fa l’edició d’un fragment del Llibre VII de la Història general del Regne de Mallorca de Binimelis, llibre dedicat a les Germanies, que comprèn De una rebel·lió e jermenia que·s commogué en Mallorca per la gent baxa y sivil, segons la còpia més antiga conservada en català de l’obra, ço és la de Jordi Fortuny de Roesques.
— «Introducció» a l’edició de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig, edició a cura d’Eulàlia Duran, «Biblioteca Torres Amat», 12, Barcelona, Curial, 1981, pp. 9-47.
— Les Germanies als Països Catalans, «Documents de Cultura», 17, Barcelona, Curial, 1982, 438 pp. + un desplegable amb la cronologia dels fets esdevinguts entre el 22 de juliol de 1519 i el 7 de març de 1523 als regnes de València, Mallorca, Principat de Catalunya, Aragó i Castella.
— «Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XLIX (1993), pp. 485-496. Text de la conferència pronunciada per l’autora el 27 d’octubre de 1993 al Club «Diari de Mallorca» de Palma. Reproduït dins Joan Binimelis, historiador de Mallorca (1539-1616), IV Centenari de la redacció de la Història del present Regne de Mallorca (1593), Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, Museu de Mallorca 1994 i també dins E. DURAN, Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València 2004, pp. 539-556.
ENSENYAT PUJOL, Gabriel, «Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?», BSAL, any CIX, núm. 847, tom XLIX (1993), pp. 498-510.
FUSTER, Joan, Nosaltres els valencians, «Llibres a l’Abast», 1, Barcelona, Eds. 62, 1962. GALLEGO SALVADORES, Jordán i Amparo FELIPO ORTS, «Grados concedidos en Valencia entre 1526 y 1561», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 55-56 (1982-1983).
— «Grados concedidos por la Universidad de Valencia, entre 1562 y 1580», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 60 (1986), pp. 5-151.
GARCÍA BALLESTER, Luis, Alma y enfermedad en la obra de Galeno, València-Granada 1971.
— «Las obras médicas de Luis Collado», Asclepio, XXIII (1971), pp. 263-270. GIL, Pere, Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña (Barcelona, 1949), dins Josep IGLéSIES, Pere Gil, S. I., i la seva geografia de Catalunya, Barcelona 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan VILà-VALENTí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Gran Enciclopèdia catalana (GEC), Barcelona, Edicions 62 –vols. 1 i 2, dir. Jordi CARBONEL– i ECSA –vols. 3-15, dir. Joan CARRERAS i MARTí–, 1970-1980.
Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), dirigida per Miquel DOLç, Palma, Promomallorca SA, 1988-1991, 19 volums. Patrocinada pel Consell Insular de Mallorca. Hom n’ha publicat 3 apèndixs.
IGLÍSIES, Josep, Pere Gil, S. I., i la seva geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña, Barcelona 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan VILà-VALENTí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de l’Institut d’Estudis Catalans.
JAUME I, Bernat DESCLOT, Ramon MUNTANER i PERE III, Les quatre grans cròniques. Revisió del text, pròleg i notes per Ferran SOLDEVILA, Barcelona, Editorial Selecta, 1971.
LAGUNA, Andrés, Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos / Pedacio Dioscorides anazarbeo; traduzido de lengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotaciones ... por el doctor Andrés de Laguna, Salamanca, Mathias Gast, 1566.
LAÍN ENTRALGO, Pedro, Historia de la medicina moderna y contemporánea, Barcelona 1963.
LLABRÉS, Gabriel, «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL, XVI (1917), pp. 182-192.
— «Biografía del Dr. Juan Binimelis, historiador (1538-16 enero 1616)», BSAL, vol. XVI, Palma (desembre de 1916), pp. 216-220.
LLABRÉS BERNAL, Juan, «Índice de algunos papeles referentes a Baleares que se conservan en el Archivo Histórico y Biblioteca Nacional de Madrid», BSAL, segona època, anys LI-LII, 1935-1936, tom XXVI (1954).
LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, Antoni, Pàgina personal /2: <http://usuarios.es/allagostera/index02.htm>.
LLAUGER ROSSELLÓ, Joan Antoni, Antoni ORDINAS GARAU i Hermínia PLANíCIA GILI, Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears, Palma, Govern Balear, Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, 2007.
LLITERAS, Lorenzo, Artà en el siglo XIV. Capdepera, Son Servera y Sant Llorens. Estudio y documentos, Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1971.
LLOMPART, Gabriel, «Registro de los cartógrafos medievales activos en el puerto de Mallorca», Anuario de Estudios Medievales, 27/2, Barcelona, CSIC (1997).
LLUÍS SALVADOR D’ÀUSTRIA-TOSCANA, Die Balearen in Wort und Bild geschildert (‘Les Balears descrites per la paraula i la imatge’), Leipzig, Brockhaus, 1869-1891, 7 volums: Les antigues Pitiüses (volum I, 1869, 309 pàgines), Mallorca (primera part, volum II, 1871, 665 pàgines), Mallorca (segona part, volum III, 1880, 931 pàgines), Mallorca (tercera part, volum IV, 1882, 309 pàgines), Mallorca (quarta part, volum V, 1884, 799 pàgines), Menorca (primera part, volum I, 1890, 595 pàgines) i Menorca (segona part, volum II, 1891, 463 pàgines). N’hi ha diverses traduccions castellanes fragmentàries del segle XIX, i completa ja al segle XX, i també en català (1985-1992).
— Torres y atalayas de Mallorca, Palma 1983.
LÓPEZ, Tomás, Mapa de la isla de Mallorca y de la de Cabrera (Madrid 1773). Mapa provincial 1:200.000 Baleares, 3a. ed., Madrid, Instituto Geográfico Nacional, 1986.
Mapa topogràfic de les Illes Balears 1:25.000 de Mallorca. Topografia bàsica (MTB), 6a impressió, Palma, Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, novembre 2000.
MARTÍ ESCAYOL, Antònia, La construcció del concepte de natura a l’edat moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII, tesi doctoral, Bellaterra, Facultat de Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.
MASCARÓ PASSARIUS, Josep, Mapa general de Mallorca (MGM) (1952-1962). Cit. per la 3a edició de V. Colom R., Palma de Mallorca, Bahía Industria Gráfica, 1999.
— vegeu Joan Coromines.
MATEU BELLÉS, Joan F., «Una corografia de la ciutat i Regne de València a la Crónica de Viciana (1564-1566)», Saitabi, 51-52 (2001-2002), pp. 203-244.
MATEU MAIRATA, Gabriel, Obispos de Mallorca, Palma 1985.
MATTIOLI, Pietro Andrea, Petri Andreae Matthioli Medici Senensis Commentarii, in Libros sex Pedacii Dioscoridis Anazarbei, de Materia Medica, Adjectis quam plurimis plantarum & animalium imaginibus, eodem authore, dits Commentarii Venècia, 1554.
Lluís MOLL BENEJAM, Antoni, «La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic», dins Actes del I, II i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó. Tortosa 1996-1999), Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 317-324.
— «La geografia renaixentista en la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis», Recerques, 40 (2000), pp. 117-134.
— «El procés de substitució de la llengua literària al Renaixement tardà: les traduccions al castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis», dins Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona, 8-14 de setembre de 2003, vol. I (en premsa), «Biblioteca Abat Oliba», 273, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, pp. 267-280.
MUNAR i OLIVER, Gaspar i Ramon ROSSELLó VAQUER, Història de Porreres. Des dels temps prehistòrics fins al segle XVI, Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977.
MUNTANER, Ramon, vegeu Jaume I.
MUNYÓS, Jeroni, Descripción de los términos del Reino de Valencia, vegeu Roc CHABáS, «Descripción del Reino de Valencia», El Archivo, pp. 373-388.
— Introducción al tratado de astronomía y geografía, ed., transcr. i trad. de Víctor NAVARRO BROTONS, València, Consell Valencià de Cultura, 2004.
— «Comentarios al Segundo Libro de la Historia Natural de Plinio», dins V. NAVARRO i E. RODRíGUEZ, Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del siglo XVI. Los Comentarios al Segundo Libro de la Historia Natural de Plinio de Jerónimo Muñoz, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València, CSIC, 1998.
— «Institutiones aritmeticae», dins V. NAVARRO i E. RODRíGUEZ, Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del siglo XVI. Los Comentarios al Segundo Libro de la Historia Natural de Plinio de Jerónimo Muñoz, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València, CSIC, 1998.
MUT ARMENGOL, Vicente, Historia del Reyno de Mallorca (1650), 2 volums. N’hi ha reedició, corregida, de l’any 1841. És la continuació de l’obra de Joan Dameto Historia del reyno baleárico.
MUT CALAFELL, Antoni i Guillem ROSSELLó BORDOY, La Remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca, Palma de Mallorca 1993, edició facsímil, transcripció i comentari de la Remembransa de tot quant à lo sennor do Nuno en la isla de Maiorcas deus la guide de honos foras de la uilla de profert et de terras et los noms de las alcarias et de las juuadas y acaba la darrera et fratris petri priora, dins Inuentarium memorialium, regestorum instrumentorumque omnium et aliarum scripturarum, librorum ac rerum in Regio Archyuo Barcinone reconditarum, redactat entre 1584 i 1590 per Bernat Macip, notari públic de Barcelona, per ordre de Felip I d’Aragó.
NAVARRO BROTONS, Víctor i E. RODRíGUEZ, Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del siglo XVI. Los Comentarios al Segundo Libro de la Historia Natural de Plinio de Jerónimo Muñoz, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València, CSIC, 1998.
PÉREZ MARTÍNEZ, Lorenzo, Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, Palma de Mallorca 1963-1969.
— «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, 1, vol. II (1978), pp. 224-226.
PONS PONS, Guillermo, «La reforma eclesiástica en Mallorca durante el pontificado de D. Juan Vich y Manrique de Lara (1573-1604)», Anthologia Annua, XVI (1968), pp. 175-325.
— «El colegio de jesuitas de Mallorca y el obispo Vich y Manrique de Lara», Archiuum Historicum Societas Iesu, 80, any XL (1971), p. 437.
POVEDA i SÁNCHEZ, Àngel, «Aigües i corrents d’aigua a la toponímia de Mayūrqa segons el Llibre del Repartiment», SOBI, X (1982), pp. 47-57.
ROSSELLÓ BORDOY, Guillem, El Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança... de Nunyo Sanç y el Repartiment... de Mallorca (MM), Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2007. 495 pp.
— i Nicolau ROSER NEBOT, Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Edició i estudi de Muhammad ben Ma’mar, Palma, Universitat de les Illes Balears, 2008, edició en català de la crònica d’IBN AMIRA Kitāb Raih Mayūrqa (1229-1231), sobre la conquesta de Mallorca per Jaume I.
— i Pere SALAS VIVES, «El barroc a Pollença. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins, 6 (Pollença 2001).
ROSSELLÓ i VERGER, Vicenç M., Cartes i atles portolans de les coleccions espanyoles, dins Portolans procedents de coleccions espanyoles. Segles XV-XVII, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995.
— L’Albufera de València, Barcelona, PAM, 2006.
— Les Illes redescobertes, Barcelona, PAM. 2006.
— Cartografia històrica dels Països Catalans, València, Publicacions de la Universitat de València-Institut d’Estudis Catalans, 2007.
ROTGER y CAPLLONCH, Mateo, Historia de Pollença [fi del segle XIX], 3 volums. N’hi ha dues reedicions, patrocinades per Sa Nostra el 1967 i el 2004.
SERRA DE GAYETA, Francesc, Programa de la Patrona, Pollença, Ajuntament de Pollença, 1978, reproduït en Francesc SERRA DE GAYETA i D’ASPRER, «L’historiador Joan Binimelis i el Metge Pontico», dins «Nova aportació a la història de Mallorca. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins, 7, Pollença (2005), pp. 205-208.
SOTO COMPANY, Ricard, Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca «Fonts Documentals del Regne de Mallorca», 1, Ripollet-Barcelona, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, 1984, edició del còdex del Llibre de Repartiment de Mallorca de l’Arxiu del Regne de Mallorca, núm. de registre R-18.
SUREDA MILAN, Antoni, <webs.ono.com/roja270904/texto.htm>.
VIDAL BENDITO, Tomàs, «La imatge cartogràfica de l’Illa de Menorca», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54 (desembre 2002), pp. 232 i ss.
— «Cartografia i cartògrafs a les Balears», dins Isabel MOLL BLANES i Josep Miquel VIDAL i HERNáNDEZ (dirs.), La Il·lustració, vol. III, Palma, Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, 2008, pp. 307-362, de la Història de la ciència a les Illes Balears.
ZURITA, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Lorenzo Robles & Juan de Lanaja y Quartanet, 1610, 6 volums.
— Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Bernuz, 1562.
— Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Domingo de Portonariis, 1579: llibre I, caps. 3 i 9; llibre IV, cap. 60.
— Anales de la Corona de Aragón, a cura d’Antonio UBIETO et alii, València, Anúbar, 1967-1972, 3 volums.
— Anales de la Corona de Aragón, a cura d’Ángel CANELLAS LóPEZ, Saragossa, Fundación Institución Fernando el Católico, CSIC, 1967-1978, 9 volums.
¶ 1 «De quina vila era el Dr. Binimelis?», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, vol. XVI (1916), pp. 221-222. ¶ 2 «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, vol. II, núm 1, pp. 224-226. ¶ 3 Antoni CONTRERAS MAS ha fet la fins avui millor síntesi biogràfica de Binimelis per al Diccionari de biblio grafia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003), s. u. Joan Binimelis. ¶ 4 Lorenzo PéREZ MAR TíNEZ, «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, vol. II, núm 1 (1978), pp. 224-225. ¶ 5 Segons que es dedueix del codicil testamentari del 1612. ¶ 6 Vicenç Garcia morí l’any 1574 i testà davant el notari Miquel Pelegrí. En el testament llegà a Joan Binimelis les cases del Carrer de Sant Llorenç, de la parròquia de Santa Creu, i aquella on vivia, a la Costa de la Seu.
¶ 7 Calgué esperar a l’aprovació, el 1697, dels nous estatuts de la Universitat Lul·liana de Mallorca perquè s’hi impartissen els estudis de medicina. ¶ 8 Luis Collado fou una figura clau en la renovació dels estudis de medicina a la Universitat de València. La seva evolució envers el galenisme hipocratista es reflecteix en el seu llibre Ex Hipocratis et Galeni monumentis Isagoge (1561) i en els seus manuscrits. Deixeble de Vesali i professor en la Facultat de Medicina de València entre 1546 i 1584, fou aquests anys la màxima figura mèdica a la Universitat, i el principal responsable de la consolidació de l’escola anatòmica valenciana, i també de la seva ferma adhesió a les idees del seu mestre Vesali. Vegeu al respecte José María LóPEZ PIñERO, La Facultad de Medicina de la Universidad de Valencia. Aproximación a su historia, València, 1980, pp. 8 i ss. ¶ 9 Jordán GALLEGO SALVA-DORES i Amparo FELIPO ORTS, «Grados concedidos por la Universidad de Valencia, entre 1562 y 1580», Analecta Sacra Tarraconensia, 60, pp. 5-151. ¶ 10 G. LLABRéS, «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL, XVI (1917), p. 178. ¶ 11 An to ni Lluís MOLL BENEJAM, «La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic», dins Actes del I, II i III col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó. Tortosa 1996-1999, Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 317-318. ¶ 12 Segons Joaquim M. Bover, que pogué veure alguns autògrafs de Binimelis, el manuscrit d’aquesta obra que es conserva a la Biblioteca de Catalunya amb el núm. 1.477 és també del mateix autor, que hauria versemblantment participat en la representació i s’hauria copiat el text.
¶ 13 Cardano fou catedràtic de medicina a Pavia, la seva ciutat natal, i a Bolonya. El 1570, acusat d’heretgia, fou obligat a abjurar. Cardano, autor d’obres de tema mèdic, d’astronomia, física i matemàtiques, exercí una certa influència sobre Binimelis, el qual escriví, com ell, obres sobre les mateixes matèries.
¶ 14 El 21 de març. Aquest tractat és recollit en tot o en part als capítols XXXIX-LV del Llibre IV de la seva Història general del Regne de Mallorca. ¶ 15 Personatge clau en la vida de Binimelis, doncs, aquest Joan de Vic, valdrà la pena que m’ature un moment a donar les dades bàsiques de la seva vida i el seu entorn familiar. Nascut a Alzira l’any 1530 i mort a Tarragona el 1611, era el quart dels onze fills de Lluís (II) de Vic i Ferrer, baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, que fou camarlenc de Carles I, i de Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, membre, doncs, del distingit i influent llinatge dels Vic valencians. Joan, home de lletres i orientat per la família devers la carrera eclesiàstica, estudià a València llatí i humanitats, poc abans de l’estada de Binimelis a la ciutat. Cursà també estudis a la Universitat de Salamanca, on fou després catedràtic i rector. Felip I d’Aragó el nomenà després ambaixador a Roma, on també ho havia estat, entre 1507 i 1520, el seu avi, Jeroni de Vic i de Vallterra, pels mèrits del qual el papa Lleó X creà cardenal son germà Guillem Ramon (1517). L’any 1573 Joan de Vic fou nomenat bisbe de Mallorca, i l’any 1574 prengué possessió del càrrec. Aplicà a Mallorca la reforma tridentina i hi celebrà quatre sínodes. L’any 1604 va esser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que ocupà fins a la seva mort, esdevinguda l’any 1611. Bisbe, en tot cas, assenyaladament tridentí i contrareformista, el seu ideari i la seva actuació foren bàsics per a entendre el pensament i la futura actuació de Joan Binimelis. Pel que es refereix a la tasca pastoral del bisbe Joan de Vic, ha estat estudiada per Guillermo PONS PONS: «La reforma eclesiástica en Mallorca durante el pontificado de D. Juan Vich y Manrique de Lara (1573-1604)», Anthologia Annua, XVI (1968), pp. 175-325, i «El colegio de jesuitas de Mallorca y el obispo Vich y Manrique de Lara», Archiuum Historicum Societas Iesu, 80, any XL (1971), p. 437 i ss.¶ 16 Aquest inventari fou inclòs en el Capbreu d’Almoina, Palma 1981, publicat per Joan Rosselló Lliteras. ¶ 17 Llorenç Pérez Martínez, conferència citada; G. MATEU MAIRATA, Obispos de Mallorca, Palma 1985, p. 251. ¶ 18 Així al capítol XXXI del Llibre I de la seva Història, Binimelis escriu: «E peraquè estes coses que aquí [hi ha] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca, ab les poblacions e llocs que aquí, en lo present capítol, havem discorregut» (F, f. 130r.), però en la versió en castellà consta l’aclariment: «La cual descripción tracé los años pasados estando en la isla con el ilustrísimo y reverendísimo Sr. D. Juan Vique, obispo de Mallorca, visitando la dicha isla.», Nueva historia de la isla de Mallorca, Palma, Impr. José Tous, 1927, t. I, p. 133, aclariment que Fortuny eliminà en la seva Història, sens dubte per evitar que es descobrís el frau de la seva falsa autoria. ¶ 19 Fou lloctinent general de Mallorca entre 1583 i 1594.
¶ 20 El tema de la vinculació entre la identitat nacional i el coneixement i l’exaltació del propi territori en l’època del Renaixement ha estat objecte d’estudi per Agustí ALCOBERRO, en el seu llibre Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement, «Col·lecció Escolis», 7, Vic, EUMO Editorial, 2000. Hi fa l’edició anotada de fragments de tema geogràfic de les obres de Joan Margarit, Martí de Viciana, Joan Binimelis, Pere Gil, Gaspar Escolano, Dionís Jeroni Jorba, Onofre Manescal, Jeroni Pau, Francesc Tarafa, Francesc Comte, Jeroni Pujades, Pere Antoni Beuter, Cristòfol Despuig, Miquel Agustí, Lluís Ponç d’Icard i Francesc de Gilabert.
¶ 21 Dates d’acabament, respectivament, del volum 1 (segons que consta en el títol) i del volum 3 i darrer (segons que consta en l’èxplicit). ¶ 22Vegeu, infra, l’apartat, «La Història general del Regne de Mallorca» de Joan Binimelis, pp. 31-61. ¶ 23 Lorenzo PéREZ MARTíNEZ, «Relaciones de causas de fe de la Inquisi ción de Mallorca (II)», Fontes Rerum Balearium, II. vol. I (1978), pp. 224-226, apud Gabriel ENSENYAT PUJOL, «Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, any CIX, núm 847, tom XLIX (1993), pp. 507-508, les dades del qual seguim per a la descripció del dit procés.
¶ 24 Digué que «havia tenido necessidad para curarlas, de tocarlas el cuerpo y así las havía tocado muchas veces», si bé admet que «algunas veces las havía tocado más de lo que era necessario», L. PéREZ MARTíNEZ, op. cit., p. 226. ¶ 25 Ibid., tom. I, pp. 257-304; II 1, pp. 201-228, II 2, pp. 357-372, II, 3, pp. 597-612; III, pp. 433-452. ¶ 26 Aspecte tractat a fons per Gabriel ENSENYAT PUJOL, op. cit., pp. 497-510, el qual seguirem més avall en l’estudi de la valoració i la difusió de la Història del Regne de Mallorca.
¶ 27 El 26 de gener de 1616 es reuneixen, a la casa de Binimelis de la ciutat de Mallorca, Gabriel Pasqual, procurador de Lleonard Fortesa, marmessor testamentari, el notari Bartomeu Barberà i els testimonis Joan Mateu i Antoni Ripoll per efectuar l’inventari dels béns del finat. El seu testament ha estat publicat per Gabriel LLABRÉS: «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL, vol. XVI, Palma (desembre de 1916), pp. 177 i ss. i «Primer i segon codicils del (...) 12 juny 1612 y janer 1616)», ibid., pp.181-192. ¶ 28 Possiblement el que féu ell mateix, pintat a l’oli per ell o per altri, planta de la ciutat, potser model de la d’Antoni Guerau. ¶ 29 La planta de València de Manceli (1608), segons que em comunica V. M. ROSSELLó I VERGER, que l’estudia a les pp. 253 i 254, i el reprodueix a la p. 234 de la seva obra Cartografia històrica dels Països Catalans, València, Universitat de València, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ¶ 30 Eulàlia DU RAN, «Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, any CIX, núm 847, tom XLIX (1993), pp. 485-496.
¶ 31 L’inventari no especifica els títols llevat de pocs casos i es limita a anotar «un llibre vell». ¶ 32 Els llibres de tema mèdic citats al testament de Binimelis han estat identificats i valorats en el documentadíssim treball d’Antonio CONTRERAS MAS, Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Binimelis, BSAL, núm. 49 (1993), pp. 451-483. ¶ 33 El nom és nicotiana. El nom científic del tabac és Nicotiana tabacum, planta que fou introduïda a Europa vers 1560. Era coneguda també per herba Sanctae Crucis o herba de Santa Creu, a causa que el nunci de Portugal, cardenal de Santa Creu, la introduí a Itàlia. El seu ús com a planta medicinal fou estudiat en primer lloc pel metge sivillà Nicolás Monardes l’any 1565 i en publicà un gravat. ¶ 34 Aquest darrer text evoca l’obra hipocràtica De les ferides en el cap i potser n’és un comentari; s’és perdut, com la majoria de les obres mèdiques de Binimelis, de les quals no sabem ni el títol.
¶ 35 Jeroni Munyós havia nascut a València, on es graduà en arts l’any 1537. Completà la seva formació en diverses ciutats d’Europa (en els seus manuscrits es confessa deixeble d’Oronce Finé, professor de matemàtiques al Col·legi de França, i de Gemma Frisius, metge i cosmògraf, professor de la Universitat de Lovaina). Es relacionà també amb Abraham Örtel, l’autor del cèlebre Theatrum Orbis Terrarum (vegeu Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, Cartografia històrica dels Països Catalans,València, Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 106-108). Devers 1555, tornà a València, on ocupà la càtedra d’hebreu a la Universitat (1563). Dugué a terme una gran renovació dels estudis de matemàtiques, astronomia, òptica i perspectiva, i geodèsia i cartografia. L’any 1578 acceptà la càtedra d’astronomia i matemàtiques de Salamanca, càtedra que ocupà fins a la mort, esdevinguda a Salamanca l’any 1591. Fou autor, a més, d’una Descripción de los términos del Reino de Valencia amb dades de les distàncies entre els llocs, i d’uncens, manuscrit que fou utilitzat per Örtel (vegeu Roc CHABÀS, «Descripción del Reino de Valencia», El Archivo, IV (1890), pp. 373-388); i també d’Institutiones aritmeticae, on tracta de les aplicacions de la trigonometria als càlculs astronòmics. ¶ 36 Segons que em comunica el professor Vicenç M. Rosselló i Verger. Vegeu Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, Cartografia històrica dels Països Catalans, València, Uni ver sitat de València, Institut d’Estudis Catalans, 2008, p. 234, on n’hi ha una reproducció. ¶ 37Vegeu A. CONTRERAS MAS, «Geografía y medicina en el Re na cimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Bi ni melis», BSAL, 49 (1993), pp. 451-483. ¶ 38 Sobre la longitud, remarca les dificultats que comporta el seu càlcul; pel que fa al càlcul de la lati tud esmenta, a més del quadrant, l’ús de la ballesta que fan els nave gants, i dóna regles per a calcular-la a partir de l’al tura del sol, i altres mètodes basats en l’ob servació dels estels. Descriu mètodes basats en els eclipsis lunars o en els moviments de la Lluna o els astres, tam bé el del transport horari, la invenció del qual atri bueix al seu mestre a Lovaina Gemma Frisius, i el de la determinació de distàncies i angles de posició o azimuts, descrit també per Frisius, qui en la seva obra Libellus de locorum describendum ratione explicà per primera vegada la tècnica de la triangulació geodèsica.
¶ 39 J. M. BOVER, Biblioteca de escritores baleares, vol. I, Palma 1868, p. 103.
¶ 40 J. M. BOVER, ibid.
¶ 41 Joaquín María BOVER, ibid., pp. 102-103.
¶ 42 Notícia recollida només pels mss. BV i LM. Vegeu la nota 67 del capítol XVII de l’arquètipus.
¶ 43 Avui mss. ARM, SAL, 1-4.¶ 44 He consultat sobre el mapa el professor Tomàs Vidal Bendito,estudiós de la cartografia balear, amb el resultat que descarta l’autoria de Binimelis del mapa adjunt al ms. SV, car és una còpia del mapa geològic aixecat per Della Marmora, de finals de segle XVIII, comunicació que agraesc com cal.¶ 45Vegeu PICORNELL i col·laboradors (1986), p. 27. ¶ 46 Informació que dec a l’amable comunicació del professor Tomàs Vidal Bendito.¶ 47 Ms. Fortuny, Llibre I, cap. XXXI. f. 130r. N’he modernitzant l’ortografia i hi he aplicat els criteris seguits en l’establiment de l’arquètipus.
¶ 48Tomàs VIDAL BENDITO, «La imatge cartogràfica de l’Illa de Menorca», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54 (desembre 2002), pp. 232 i ss. Vegeu, a més, Tomàs VIDAL BENDITO, «Cartografia i cartògrafs a les Balears», dins Isabel MOLL BLANES i Josep Miquel VIDAL i HERNáNDEZ (dirs.), La Il·lustració, vol. III, Palma, Govern de les Illes Balears, 2008, pp. 307-362, de la Història de la ciència a les Illes Balears. ¶ 49 Pel que fa a la possible autoria de Binimelis del mapa de Menorca font del de Vic de Superna i de F. X. de Garma, he de remarcar l’estranyesa que em causa el greu error en que incorren aquests dos mapes respecte de l’orientació del principal accident coster de Menorca, ço és el Port de Maó, amb una desviació vers el S en sentit horari d’uns 40º. Se’m fa impossible de creure, després de comprovar la gran quantitat d’orientacions que Binimelis dóna, en la descripció de Mallorca, d’un accident qualsevol respecte d’un punt donat, i sobretot les orientacions (travessies) de les cales i ports de Mallorca, on es comprova l’ús sistemàtic de la búixola que en tals casos feia Binimelis.
¶ 50 Possibilitat recollida per Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, op. cit., pp. 177-180. ¶ 51 Vegeu, Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, Cartografia històrica dels Països Catalans, València, Universitat de València, Institut d’Estudis Catalans, 2008, pp. 177-180. ¶ 52 Manuscrit localitzat per Llorenç Pérez Martínez. ¶ 53 Ver semblantment relacionat amb els capítols XXXIX-L del Llibre V de la seva Història. ¶ 54 Manuscrit localitzat per Llorenç Pérez Martínez. ¶ 55 J. M. BOVER, Biblioteca de escritores baleares, vol. I, Palma, 1968, p. 103. ¶ 56 En relació amb aquesta qüestió, Tomàs Aguiló s’interrogà, en un article («¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear, 1877), sobre si Binimelis havia rebut o no el títol de cronista del Regne de Mallorca, i conclogué la manca de constància documental de tal nomenament. Sia com se vulla, el cert és que el primer a ser nomenat cronista oficial del Regne de Mallorca fou Joan Dameto, però el qui primer escriví una crònica de Regne aquest no fou altre que Binimelis, amb títol de cronista o sense.
¶ 57 Com es veu per exemple, en el sistema utilitzat per a la localització de pobles i viles, amb la referència de la distància expressada en llegües i milles de cada localitat a la capital del Regne, i també amb la relació d’afrontacions amb els termes veïns. També en els temes objecte de la seva atenció: jurisdiccions, parròquies i convents, demografia, dades econòmiques i històriques etc. Pel que fa a Viciana i la seva obra, vegeu Joan F. MATEU BELLéS, «Una corografia de la ciutat i Regne de València a la Crónica de Viciana (1564-1566)», Saitabi, 51-52 (2001-2002), pp. 203-244.
¶ 58 Tomàs AGUILó, «¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear (1877). ¶ 59 Ga briel ENSENYAT PUJOL, «Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?», BSAL, 49 (1993), pp. 498-510. ¶ 60 De la Primera parte no es conserva cap exemplar, el Libro segundo és un nobiliari valencià, el Libro tercero, una descripció topogràfica de les ciutats del regne, i el Libro quarto, una descripció prou imparcial de la Germania valenciana. ¶ 61 Era fill del cavaller tortosí Joan Aldana, que es destacà militarment en les Guerres d’Itàlia, i era germà de Mateu Hanníbal Aldana, que era casat amb una filla de Cristòfol Despuig. Vegeu E. DURAN, «Introducció» a l’edició de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, Barcelona, Curial, 1981, p. 16.
¶ 62 Ms. BV, pp. 216-217. ¶ 63 Per a fer-se càrrec d’una manera més detallada dels continguts dels set llibres de què es compon la Història general del Regne de Mallorca de Joan de Binimelis, hom pot consultar el darrer deIs apèndixs continguts en el disquet que acompanya aquest llibre, el qual apèndix reprodueix els índexs dels capítols de tots els llibres.
¶ 64Vegeu supra nota 59.
¶ 65 La qüestió del mecenatatge civil i eclesiàstic sobre Binimelis ha estat estudiada per Antoni Lluís MOLL i BENEJAM, «La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic», dins Actes del I, II i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó. Tortosa 1996-1999), Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 317-324. ¶ 66 Les coses que en Mallorca s’havien seguit, a què al·ludeix el títol, conformen una sèrie de biografies de mallorquins destacats per llur saber o llur santedat. ¶ 67 Ha estat objecte de l’única edició completa de l’obra feta fins avui: Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas que a ella adyacentes. Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, sacerdote, natural de Mallorca, dirigida a los ilustres jurados del Reino de Mallorca. Año 1593, Palma, La Última Hora, 1927, 5 vols.
¶ 68 Escrites l’any 1586, romangueren inèdites fins a l’edició de Joan TRES: Francesc COMTE, Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya y Conflent, «Biblioteca Torres Amat», 16, Barcelona, Curial, 1995.
¶ 69 Eulàlia DURAN, «Joan Binimelis i la seva història de Mallorca», BSAL, 49 (1993), pp. 492-493.
¶ 70 Josep IGLéSIES, Pere Gil, S. I., i la seva geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural. ço es de cosas naturals de Cathaluña Barcelona, 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan Vilà-Valentí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de l’Institut d’Estudis Catalans. ¶ 71 Té força interés el nou enfocament donat a l’estudi de les obres de descripció natural, geogràfica i moral del Principat de Catalunya als segles XVI i XVII (analitza les obres de Cristòfol Despuig, Lluís Ponç d’Icard, Pere Gil, Onofre Manescal, Francesc Gilabert i Esteve de Corbera, i els projectes per a la construcció del canal d’Urgell a l’època moderna), per Maria Antònia MARTí ESCAYOL, La construcció del concepte de natura a l’edat moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII, tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Simon i Tarrés, Facultat de Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.
¶ 72 Són citats explícitament al capítol XXXIV: «En los estims generals que es feren per orde del rei en la illa de Mallorca, fon estimada la vila de Santa Margarita e son terme 123.609 £, deduïts tots los càrrecs que sol fer». ¶ 73 Que han estat publicats al BSAL, XV (1914).
¶ 74 El lloc de la citació és donat pel nombre del capítol i la pàgina.
¶ 75 J. M. BOVER, op. cit., vol. I (1868), s. u. Juan Bini me lis, p. 102b. ¶ 76 A. M. ALCOVER, «De quina vila era el Dr. Binimelis?», BSAL, vol. XVI (1916), p. 221
¶ 77Volum II (1904), p. 290. ¶ 78 Antoni Lluís MOLL BENEJAM, «El procés de substitució de la llengua literària al Renaixement tardà: les traduccions al castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis», dins Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona, 8-14 de setembre de 2003, vol. I, «Biblioteca Abat Oliba», 273, Barcelona, PAM, 2006, pp. 267-280.
¶ 79 Datació congruent amb la notícia d’actualització afegida per Fortuny en el moment de fer la seva còpìa: «e vui és lo seu batliu fra Rafel Cotoner, natural de Mallorca, al qual per antiguitat li ha tocat e pervingut lo batliatge». Vegeu infra, cap. XVIII del Llibre V, De la vila e parròquia de Pollença, nota 82, p.656. ¶ 80 BSAL, vol. XV, p. 357, i vol. XVI, pp. 222-223. ¶ 81 El prevere pollencí Bartomeu Martorell Riera fou beneficiat de la Seu de Mallorca, però residia a Pollença, d’on fou arxiver del Comú de Preveres. Membre d’una influent família pollencina de terratinents, els Martorell de l’Hort, en el conflicte successori a la mort de Carles II, es manifestà partidari del rei-arxiduc Carles III, connectant amb el sentir majoritari de les viles de la Part Forana. ¶ 82 Qui vulga aprofundir en la crònica pollencina afegida per Bartomeu Martorell a la còpia de l’obra de Binimelis, pot consultar Ramon ROSSELLó VAQUER i Pere SALAS VIVES, «El barroc a Pollença. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins, 6, Pollença (2001).
¶ 83 En aquests fulls, sovint m’he hagut de valer de la confrontació amb els altres manuscrits per a poder conjecturar la lliçó de M. ¶ 84 Juan LLABRéS BERNAL, «Índice de algunos papeles referentes a Baleares que se conservan en el Archivo Histórico y Biblioteca Nacional de Madrid», BSAL, segona època, anys LI-LII, 1935-1936, tom XXVI (1954).
¶ 85 El còdex fou propietat del pollencí Sebastià Serra i Cerdà (1787-1863), canonge, que l’havia rebut d’un oncle del seu avi, frare dominicà que fou prior de Sant Domingo de Pollença; Sebastià el lliurà al seu germà Pere Josep Serra i Cerdà (?-1871), el qual el passà al seu fill Miquel Serra i Cabanellas, i aquest, al seu fill Pere Josep Serra i Cortada (Puerto Rico 1858-Inca 1928), que a divuit anys tornà a Mallorca i és la persona pels cognoms de la qual es coneix avui el manuscrit. Aquest fou heretat per la seva cosina i hereva Maria Ribas i Serra (1882-1972), la qual el llegà al seu fill Gabriel Siquier i Ribas, pare de l’actual propietari, Alexandre Siquier i Virgós (Inca 1948). Agraesc al Sr. Alexandre Siquier l’interés que posà en el manuscrit així que el rebé del seu pare, cosa que, com ell mateix explica en una lletra de 16 d’octubre de 2004 adreçada a Eulàlia Duran, el dugué a «intentar saber el que el seu pare li donava, així que va haver de fer «un curset de lectura de documents antics a l’Arxiu del Bisbat de Mallorca, allà al despatx del Dr. Joan Rosselló, l’arxiver». «Hi havia el quadre de Joan Binimelis (...)», i també les dades que ens ha lliurat sobre la propietat del còdex i altres qüestions connexes. Agraesc també, sobretot, les facilitats d’accés al manuscrit per al seu estudi amb vista a la present edició.
¶ 86 Joan Serra i Ventaiol havia nascut a Alcúdia, es féu franciscà observant, ingressà al convent de Palma, i hi morí l’any 1726. ¶ 87 El ms. SV, a la p. 222, afegeix la següent nota d’actualització: «Vuy, dia 1 7bre de 1720, viu en dita vila de Porreres ja molt vell, ple de dies y de virtuts. Supli[c]o a Déu Nostro S.r que en la hora de la mort ly assistesca y fassa que muire en la seva gràcia, en premi de tant gran servici que ha fet a la Iglesia», la qual cosa indica que l’1 de setembre de 1720, Joan Serra i Ventaiol enllestia la còpia del capítol XXX (27 en la numeració de SV), De la vila de Porreras. ¶ 88 Segons que consta al full 1, era del prevere beneficiat i vicari de l’església parroquial d’Inca doctor Gabriel Ramis i Alomar. Pervingué després a Antoni Furió, l’ex-libris del qual figura a la part interior de la portada. ¶ 89 Al cap. XVIII, en parlar de l’església de Sant Jordi, el ms. BV afegeix la postil·la «És vui el batliu fra Ramon de Verí, natural de Mallorca». Vegeu cap. XVIII, nota 82, p. 656.
¶ 90 Del manuscrit BV, Gabriel Llompart en dóna una breu referència en Una Santa Faz bajomedieval de tradición edessena en Palma de Mallorca, Valladolid, 1969, p. 232. ¶ 91 Dec la coneixença de les dades de lloc i any de naixença i mort de Lambert Mata a Antoni LLAGOSTERA FERNáNDEZ, Pàgina personal /2, <http://usuarios.es/allagostera/index02.htm>.
¶ 92 Vegeu Antoni Lluís MOLL BENEJAM, op. cit.
¶ 93 Es redueix a un resum del capítol XVIII del Llibre V, dedicat a la vila de Pollença, titulat Breu resum de la història de la villa de Pollensa. Al full 65u. hi ha l’anotació següent: «Tot esto és tret de la història de Mallorca composta per Binimelis». El resum és una còpia, parcial però prou fidel, del capítol corresponent a Pollença del manuscrit de Serra i Ventayol, amb una interpolació de notícies referents a Pollença, posteriors a la redacció de Binimelis, i una notícia final referida a la fundació l’any 1576 del Convent de Predicadors de Manacor, notícies totes extretes també de SV. La còpia és de la primera meitat del segle XIX, ocupa només 6 fulls (60-65; de petit format, però escrits sense deixar marge), a la fi d’un volum miscel·lani fet de petits opuscles juxtaposats que formà part de la biblioteca particular de Bofill i Matas, la qual fou llegada a la Biblioteca de Catalunya. ¶ 94 És una còpia en català, feta al segle XIX, dels primers fulls del Llibre I.
¶ 95 Santa Margalida és terme riberenc a la Badia d’Alcúdia, per la qual cosa s’hauria d’haver col·locat entre els d’Alcúdia i Artà, però només els mss. BV i LM alteren l’ordre assenyalat per a poder seguir l’ordre que li correspon com a municipi coster. ¶ 96 L’únic manuscrit que recull un capítol per a Sencelles és el SV, que el dóna al f. 490, després dels capitols dedicats a Persones dignes de gran memòria per la sua santedat, la qual cosa fa dubtar si l’oblit fou de Binimelis mateix, car el ms. GT tampoc no el recull. Hi ha, doncs, motius per a sospitar que fra Serra i Ventaiol, havent-se adonat, un cop acabada la seva còpia, de la manca del capítol dedicat a Sencelles, el confegís ell mateix i l’afegís a la fi del manuscrit.
¶ 97 Aquest tractament succint de la ciutat, fa que resten sense tractament individualitzat, en el Llibre V, les parròquies, esglésies i convents de la ciutat, dels quals no en dóna el nom o advocació ni la data de fundació ni altres característiques, com sí ho fa en la resta dels capítols dedicats a les viles de l’illa. Pel que fa a aquest aspecte de la descripció de la ciutat de Mallorca, vegeu, en el disquet adjunt, l’A-pèndix II, pp. 849-866. ¶ 98 A. CONTRERAS MAS, «Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Binimelis», BSAL, 49 (1993), pp. 451-483. ¶ 99 P. LAíN ENTRALGO, Historia de la medicina moderna y contemporánea, Barcelona 1963, p. 40.
¶ 100 A. CONTRERAS MAS, op. cit., pp. 476-477.
¶ 101 Contreras Mas assenyala que Binimelis sembla seguir les recomanacions que en aquest sentit fa Andrés Laguna, en Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos / Pedacio Dioscorides anazarbeo; traduzido de lengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotaciones ... por el doctor Andrés de Laguna, Salamanca, Mathias Gast, 1566, p. 440, traducció comentada de la Matèria mèdica de Dioscòrides.
¶ 102 L’humanista Joan Baptista Anyés (València 1480-1553, beneficiat de la Seu de València, protegit del duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, i del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, féu una singular des cripció de les Germanies de València, en forma d’apologies en llatí (Apologiae, 1543). En la tercera apologia fa una metàfora entre els nobles valencians (els caçadors) i els ocells (els agermanats), on ve a suplicar magnanimitat als nobles valencians, per judicats per la Germania (que els caçadors no maten tots els ocells). El símil li donà peu per a fer uns erudits escolis sobre els ocells, amb citacions clàssiques d’Ovidi, sant Jeroni i, sobretot, d’Aristòtil i Plini. Vegeu Joan Baptista ANYÉS, Obra profana, Apologies, València 1545 [sic] Lleida, Uni ver sidad Nacional de Educación a Distancia / Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2001, pp. 251-333.
¶ 103 A. M. ALCOVER, «La llengua catalana dins l’Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis», BSAL, XVI, anys XXII i XXIII (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 192-211; i «Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis. Allò que queda de la redacció catalana segons el codi Serra Cortada», ibid., pp. 211-216, i XVII, anys XXIV i XXV (1918-1919) Ciutat de Mallorca (1919), pp. 130-135, 149-153, 168-178, 187-188 i 212-213.
¶ 104 Vegeu, en el disquet adjunt, Suplement a la Introducció a l’edició crítica, La llengua. ¶ 105 Vegeu, en el disquet adjunt, Suplement a la Introducció a l’edició crítica, Justificació del stemma codicum, pp. 361-367.
¶ 106 Antoni Lluís MOLL BENEJAM, El procés de substitució de la llengua literària al Renaixement tardà: les traduccions al castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, «Biblioteca Abat Oliba», 273, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, pp. 267-280.
¶ 107 Que comporta l’ús en general de la forma sense desinència pròpia avui només del balear i l’alguerès (jo cant, jo bat, jo sent, jo partesc) i del català antic arreu, però vetlant de servar el manteni ment de les sordes etimològiques de l’aca ba ment de la rel verbal (jo acap en lloc de jo acab, com s’havia fet modernament; jo puig en lloc de l’analògic jo puj, etc.) i introduint la vocal de suport (lao i no lae per l’avantatge que ens té, als balears i altres parlants dels dialectes orientals, de distingir-se d’un present de subjuntiu ena) quan la rel verbal acaba en certs aplecs consonàntics (jo penetro, jo obro, etc.).
¶ 108 Excepte, és clar, al mateix Reg ne d’Aragó.
¶ 109 I si hagués de referir-me a Alfons I d’Aragó (essent Aragó el Regne i no la Corona), desfaria l’equívoc afegint-hi l’apel·latiu el Bataller.
¶ 110 Vegeu, supra, pp. 46 i 47.
¶ 111 Aquesta és la bibliografia que he utilitzat en aquesta edició. Per a una bibliografia més copiosa, que done compte de l’estat actual dels estudis historiogràfics sobre el segle XVI als Països Catalans, vegeu en el disquet adjunt el Suplement bibliogràfic, PP 432-472.
Portada del Llibre V de l’autògraf en castellà de la Història general del Regne de Mallorca, BNE, ms. 10.394, tom
T ext
de la
Descripció de l’illa de Mallorca e viles
Croquis del sector coster de Pollença, al marge dret del f. 95u. del tom III de l’autògraf castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, ms. 10.394 de la BNE
Croquis del sector coster d’Alcúdia, al marge dret del f. 131r. del tom III de l’autògraf castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, ms. 10.394 de la BNE
[Ms. F:]
Libre1 que tracte de la descriptió perticular de la illa2 de Mallorca e vilas3 y de algunas cosas memorables que en4 ella se han seguides5
(Edició crítica)
¶ 1 Llibre V. LM, BV, que corregeix VI en V, Libre tercer M.
¶ 2 Isla SV.
¶ 3 Illa e vilas de Mallorca LM, isla de Mallorca SV, ille e villas de Mallorca BV, M.
¶ 4 En Ma amb Ma obliterat F.
¶ 5 Seguidas. Autor lo Dr. Juan Binimelis. Cap. 1 LM, seguidas SV, seguidas. Autor lo Dr. Joan Binimelis BV, seguidas. Cap 1º M.
[I.] DE1 LA DESCRIPTIÓ DE LA ILLA2 DE MALLORCA SEGONS LOS CLIMES Y LA SUA FIGURA3
Legim en las demés històrias entegas4 y modernas que entra las primeras illas5 de España y Mar Mediterràneo y més cele brades de la Europa és estade fins a6 vuy la illa7 de Mallorca y la més nomen[a]da ¶1u. entre totas ellas8 y de una tan gran noblesa e9 riquesa10 [que] comensà lo vulgo11 nomenar-la12 deurada, vahent-la tan adornada y13 embellida de tants vaxells que cobrien lo port, per lo gran tracto14 y comerci de tantes mercadarias, que los mercadés que en ella vivien passaven de 2.000 hòmens, tots posats en negocis15 de la mercadaria, sens16 la multitut gran dels17 mariners, que casi18 era infinide; que per lo gran número y freqüènsia d’ells no·ls hera permès, a qüelsevol, entrar als officis de las iglésias de dins la ciutat, per ser axí lo ús y lley de la terra; y per ço ells19 edificaren una iglésia en lo lloch de Portopí sots invocatió de sant Nicolau,20 perquè21 allí22 se fabricaven naus y23 galeras y altres vaxells, sens los tants que, per altre part, se estaven de contínuo fabricant en lo tercenal de la ciutat, que vuy encare resten los vestigis en la Deresana.24 Estava tot aquel25 territori des de la ciutat26 a Portopí, que són dos millas, y més avant, poblat27 de cases y po blacions de marinés, que parexia28 asser29 altre ciutat popu losa, com se ha vist en algunas memòrias en la Case dels Comptes de la Universitat de Mallorca.
Aver de escriure30 la31 dite illa32 segons ses parts y dis córrer de lloch en lloch y de vila en vila serà cosa no poch ¶2r. dificultusa33 de fer, per causa de la34 espredat35 de la terra y ha var-i36 tans passos y37 sals tants38 dificultosos.39
Divideix-se40 la illa41 en montañes y llochs fregosos y plans casi per lo mix. La una part que42 mira43 al septentrió y al ponent, que és la part montañosa, que mirant-les de lluñy donen44 mostre45 de unas montañes tan altes, que casi parexen inasesiables,46 y totas estan47 plentades48 de moltíssims olivars, no sols en los valls, però per49 totas50 las sumitats51 d’ellas hoc,52 y encare53 poblacions de vilas y llochs, y alcarias y rafals. Axí que tota la illa54 no·s pot contemplar ni veura de una sola mirada, per alte que sia; però55 ni56 de molts no·s pot descobrir tota ella si no s’i va de pas en pas, tot per la gran espresa57 y fragosidat58 de las montañes, de las quals n’i à moltas que algunas vegades los núvols de l’ayre no alcansen a la sumitat59 d’ellas. Assò he jo60 observat61 algunas vegades tro bant-me62 per lo alt de dites montañes, que, com63 la Calobre, al Teix64 y lo65 Puix Major66 de Masenella,67 que, al punt que allí ens68 estava69 lo70 temps71 serè y clar, baix, al pla y als72 vas sants73 de aquellas altres74 montañes, estave75 ploent.76Y bé es dexa creu re assò,77 perquè, en78 bona philosophia y ab observànsia de ¶2u. instruments metemàtichs, los núvols en lo ayre tot lo que se aparten de la superfícia de la terra no baste a legua de quatre mil passos geomèt[r]icos:79 és bé varitat que unas vagades se’n pugen o abaxen més alt o més baix. Pot-se donar a la illa80 la81 semblantse de un libre tencat que, si·s litg i·s cartetgen82 las cartes, és necessari aturar-se en ellas. Porie’s83 dir també la sua figura Pertenàcria,84 axí com la illa85 de Sicília se digué per los antichs86 Trinàcria. Però, posade em pla, té semblanse de87 una pell de cabre o de servo88 ab lo coll tallat y la cua89 curta. Aquesta figura està90 en sinch promontoris.91 La ciutat, la qual los antichs nomenaven92 Palma, és lo cap de tota la figura de la pell a què està93 figurade. Axí que ab l’altre bras que té a94 la part dreta (perquè difiniscam95 la illa96 per lo expecta97 dels climes) mira al98 ponent, casi e l’entret99 e100 enfront de una illa101 xica102 que nomenam103 Dregonera, que·s diu vulgarment Cap d’en Grosser, que està mirant a Tortosa de Cataluña per recta línea. De l’altre premontori,104 que és el105 de las Salinas, mira al mixjorn106 enfront de la illa107 de Cabrera, de la qual dista 12.000108 ¶3r. passos109 geomèt[r]icos.110 Mira també aquest premontori111 dret a la Àfrica o112 Barbaria. Ab lo peu dret mira a la tremon tana y diu-se lo Cap de Formento[r].113 Aquest premontori114 mira envers115 la ribera de Barcelona y la costa de Frància.116 Al 117 peu esquerra mira al118 lavant y diu-se lo119 Cap de la Pedra, a l’anfront y mirada de la illa120 de Manorca, entre·ls quals és lo121 Cap del Pinar de Alcúdia, que122 mira a la illa123 de Còrcega124 y lo Mar de Sicília. Aquest125 és lo quint àngulo y la cua126 de la pell.
Aquesta descriptió se ha pres d’esta menera127 dels espectas dels climes. És necessari per128 portan-se129 d’estos130 paral·lelos131 la figura pentagona,132 que fa la illa133 irregular, ningun134 latus ni costat portat per líneas paral·leles135 convinga136 en137 les dites paral·leles,138 com ho demostra139 la figura y trasa.140 Axi que<s>141 en lo assiento142 de la illa143 de Mallorca, si aquella se referia144 a la Europa y145 la146 Àfrica y a las147 illas148 atjecents, és necessari també149 allí mateix [que] se referesquen150 los promontoris. Veu-se axí que lo promontori o Cap de las Selinas casi151 per152 línea recta mira dret a153 lo mitgjorn; l’altre, emperò, que ¶3u. li està a la sua dreta e mirant154 enfora a la mar (que·s diu Cap Blanch), se gira envés la Líbia;155 se poria156 referir al mitgdia majorment que de l’un157 premontori158 a159 altre hey160 à gran trast e161 distànsia. La matexa rahó és del promontori d’en Grosser,162 que es llansa més al ponent que lo Cap de la163 Figuera,164 mirant també a la Líbia.165 Dels altres tres promontoris ninguna castió166 resta, si ja dons no pensàs algú que lo promontori de Formentor se digués167 millor nomenar de168 Cataluña, perquè los nevagans de Cataluna169 encontren170 primer ab ell. Y per esta matexa rahó porien171 dir172 dels altres promontoris173 Affricà, Gadità, Car taginense, Gàl·lico,174 per mirar ells a175 la Àffrica, Gades, Carta gena y a176 la Frància.177 O també los que envers la Serdeña, Còrcega, Manorca e178 Ivissa estan scituats179 se diguessen180 Sardònico, Corcí,181 Minoricense y Ebusino, lo qual seria un gran absurdo y serien182 d’esta manera los noms incerts, ab los quals se poria proseguir fins a l’infinit.183
Lo especta184 e mirada de tota la illa185 de ¶4r. Mallorca, per lo186 gran altitu<tu>t187 de las suas montañes, és molt llarga y estensa,188 y descobre189 fins190 las montañes de Monserrat en Cataluña, distans de la illa191 en 160 millas, y fins als192 Pirineos en temps clar. Per la part de193 tremontana no està molt lluñy de la terra ferma, que té194 Terregona, de hont195 dista 140 millas, y196 de la ribera de Narbona poch manco de 300. De la part del levant li està Serdeña, casi197 330 millas. A la part del ponent té aquella part de ribera de España que més al198 ponent se gira. Té per lo grech y lavant a Manorca, que199 lo assento200 de la illa201 està entra Manorca e Ivissa, las quals202 servexen de alas per estar més segura dels cossaris203 mehometans.
És la illa de Mallorca la sua cullita de foments204 y xexas a lo que més pot donar de205 500.000 qüerteras. De206 ordis207 200.000 qüerteras, y de sivadas e venes 200.000 qüerteras,208 sens los molts llegums de tota sort e209 espècia que·s cull per tota la illa.210 De olis211 és tan fèrtil y abundant, y tan sabut al món,212 que no y213 à perequè detenir-s’i214 en descriure215 la grandesa y multitut de olivar,216 puix217 ja218 ¶4u. en altre part se n’ha feta219 llarga mensió. Y·s220 pot dir axí que esta cullita de olis és la major riquesa de Mallorca. La segona221 és la multitut gran de222 formatge y los safrans y no menis223 de224 consideratió y estima225 és la cullita gran de las tàpares, que Frància,226 Flandes,227 Inglaterra carreguen d’ellas228 vaxells, com fan dels olis. No és manco bastant229 la illa230 de garrovas,231 que basta232 par e233 provehir a moltas parts de España234 y són las millors y235 més haventetjades236 de tota la Europa. La sua cullita de safrà és molta, que baste par e237 provahir la238 Barbaria e239 Itàlia. Ha-y gran abundànsia de figues, que basta par e provisió de tota la illa;240 las magranes són ab241 gran abundànsia y lleven ventatje242 a las altres de moltas parts de tota243 espècia. És abundentíssima de moltas244 sorts de fruytes, y abras de agrures, moltíssims.
Té esta245 illa246 dos ciutats, la primera y principal y cap de tot lo Regna és la que247 los romans nomenaren Palma y enans, en llengua cyrenaica,248 Pàloma,249 scituade250 a la part del ponent. Està edificada en un lloch y situ251 molt ¶5r. ameno y fèrtil, contigo252 a la mar, en un port gran253 qui la anobleix254 molt. Té per totas parts, tant de la mar com de la terra, una gran y255 especiosa256 mirada, y, per ser257marítima, no tem, per ço, les tempestats258 en lo folletjar259 de260 la261 plage262 y ribera, axí com Barcelona e263 altres ciutats. La qual, encare que sia ciutat claríssima en Cataluña, té la mar per gran contrari, que se ha vist moltíssimas264 vagades romp[r]a265 los límits266 entichs y entran-se’n267 per la ciutat, cavant las muralles y obrir268 las fortalesas. Té esta ciutat, del seu269 àmbito e270 circuhit per la muralla271 e272 fortalesas novas y vellas, 3.482 canas,273 masura de Mallorca. La sua figura és casi redona y fa, envers la274 mar, una figura de emisicle,275 uberta d’un cap a l’altre. Està compertida la dite ciutat en 8 portals, ço276 és: lo Portal de Santa Catharina, de Jesús,277 de la Pintade, de Sant Antoni, del Camp, de Caletrava, de la Portella y del Moll. Quant278 los moros éran señors279 de Mallorca hey280 havia alashoras281 en la ciutat 10 portals, que·s nomenaven,282 en lengua aràbica,283 de Belalcofol,284 que are nomenen285 de286 la Pintade; Barbolet, que·s diu de la Plagadisse, que ha molt temps que sta287 peredade; Bebalbelet, qu·és ¶5u. una porta paradade enfront del Bastió de Urrias;288 Portopí, que és la289 de Santa Cathalina;290 Balbalet,291 que és un portal paredat envers lo Tercenal;292 Hualbelet,293 que és lo294 de la Portella; Porta de la Vila, que és la Volta o Ercade de Sanct Juan, devant la295 Longe; Almudino, que és un portal junt a la Boteria, y lo demés296 d’estos297 dos portals era tot place298 fins a la ribera y allí es299 feya tot lo comerci300 y negoci301 de la mar; Balbelet,302 que és la porta del303Templa, que està paredade. Ha-y en la ciutat de Mallorca 33304 iglésias, entre parròquias, monestís de305 frares y de monges y altres, ahont306 se celebren cotidianament307 los officis divinals y ab molta devoció y deligènsia.308
Y antes que vingam a trectar dels llochs particulans309 de Mallorca, direm primer310 del propi311 y perticular temparament de la illa312 y dels313 affectas que causa als naturals y habitadors d’ella.314
¶ 1 Cap. 1. De LM, M. ¶ 2 Isla SV. ¶ 3 Figura. Cap. 1 BV. ¶ 4 Entengas amb la n obliterada F, antiguas LM, BV, antigas SV, M. ¶ 5 Islas SV. ¶ 6 A omès per SV. ¶ 7 Isla SV. ¶ 8 Totas las illas SV; corregit a sobre islas. ¶ 9 Y LM, SV. ¶ 10 Requesa SV. ¶ 11 Vulgo a SV. ¶ 12 No-minarla LM, anomenarla SV. ¶ 13 E LM, BV. ¶ 14Trato SV. ¶ 15 Negoci SV. ¶ 16 Passavan de doscents LM, BV. ¶ 17 De SV. ¶ 18 Quasi M. ¶ 19 Els SV. ¶ 20 Nicolau, y tambe M, Nicolau y LM, BV. ¶ 21 Perque tambe SV. ¶ 22 Alli tambe BV, LM. ¶ 23Y omès per M. ¶ 24 Darazana LM, derazana BV, dyrassane M. ¶ 25 Aquell M, SV. ¶ 26 Ciutat fins LM, SV, BV, M. ¶ 27 Poplat M. ¶ 28 Apparaxia M. ¶ 29 Ser LM, BV. ¶ 30 Descriurer LM, descriurar BV. ¶ 31 Scriure de SV. ¶ 32 Isle SV. ¶ 33 Dificultosa LM, BV, M, difficultosa SV. ¶ 34 La omès per LM. ¶ 35 Haver LM,espedrat M. ¶ 36 Aver BV. ¶ 37 E M. ¶ 38 Tan SV. ¶ 39 Tant difficils LM, tan dificils BV, M. ¶ 40 Dividix-se LM, BV. ¶ 41 Isle SV. ¶ 42 Qui SV. ¶ 43 Mira casi SV. ¶ 44 Dona LM, BV. ¶ 45 Lluñy mostres SV, mostras M. ¶ 46 Inaccessibles LM, BV, inacecibles SV, SC, inexescibles M. ¶ 47 Stan SC. ¶ 48 Plenas LM, BV. ¶ 49 En LM. ¶ 50 Pero aun en M. ¶ 51 Summitats SV, SC. ¶ 52 Hay LM, BV. ¶ 53 Encare de M. ¶ 54 Isla SV, BV. ¶ 55 Pero omès per M. ¶ 56 Ni omès per LM, BV.
¶ 57 Asperesa LM, BV. ¶ 58 Fragositat SV, BV, M, SC.
¶ 59 Summitat SV, SC. ¶ 60 Asso ses M. ¶ 61 Asso he observat yo LM, BV. ¶ 62Trobant-se M. ¶ 63 Son LM, SV, BV, M, SC. ¶ 64 Calobra, Ateig LM, BV. ¶ 65 Lo omès per LM. ¶ 66 Puig Mayor LM, Puig Major SV, BV, M, SC. ¶ 67 Massanella LM, SV, BV, M, Masanella SC. ¶ 68 Se M, nos BV, LM. ¶ 69 Stave SC. ¶ 70 El LM, SV, BV. ¶ 71 Cel LM, BV, M. ¶ 72 Als omès per SV, SC.
¶ 73Vesans SV, SC. ¶ 74 Altas SV, M. ¶ 75 Stave SC.
¶ 76 Plovent SV, SC. ¶ 77Axo LM, BV. ¶ 78Ab LM, BV.
¶ 79 Geometrichs LM, BV, SC geometricos M.
¶ 80 Isle SV. ¶ 81 Una SC. ¶ 82 Cartagen LM. ¶ 83 Podias M. ¶ 84 Pantanacria LM, Pertanacria BV, Pentranaena M. ¶ 85 Isla SV. ¶ 86 Per los antichs omès en BV. ¶ 87 A LM, BV. ¶ 88 Cuyro M. ¶ 89 Coa LM, BV, sua cama SV, came SC, coeta M. ¶ 90 Sta SC. ¶ 91 Pronuntoris M. ¶ 92 La anomenaven SV, la anomenaren M, le anomenaven SC. ¶ 93 Sta SC. ¶ 94 A omès per SV, SC.
¶ 95 Diffinescan LM, diffinescan BV. ¶ 96 Isla SV.
¶ 97 Especte SC. ¶ 98 El M. ¶ 99 A lo endret LM, BV, al endret M, SV. ¶ 100 E lo LM, BV, y SV. ¶ 101 Isla SV.
¶ 102 Chica obliterat en part i corregit en xica, BV.
¶ 103 Nomenen LM, BV, anomenam SV, anomenan SC. ¶ 104 Pronuntori M, promontori SC. ¶ 105 Lo LM, BV, M, lo omès per SV. ¶ 106 El mitxgiorn SV, al mitxjorn SC. ¶ 107 Isla SV. ¶ 108 Dotse milia LM, dotze milia BV.
¶ 109 Pasos SC. ¶ 110 Geometrichs LM, M; geometrics BV. ¶ 111 Promontori LM, SV, BV, SC, promentori M.
¶ 112 O a SV. ¶ 113 Formentor LM, SV, BV, M, SC.
¶ 114 Promontori LM, SV, BV, M, SC. ¶ 115 Enves de M. ¶ 116 França M. ¶ 117 El LM, SV, BV, M. ¶ 118 El M.
¶ 119 El M. ¶ 120 Isla SV. ¶ 121 El SV, SC.¶ 122 Qui SV, SC. ¶ 123 Isla SV. ¶ 124 Corsega SC. ¶ 125Y aquest LM, BV, M. ¶ 126 Coa LM, BV, M, qua SC.
¶ 127 Descripcio [descriptio M] de aquesta [desta M, SV, SC] manera se ha pres LM, SV, BV, M, SC.
¶ 128 Que LM, BV. ¶ 129 Portarsen SV, SC. ¶ 130 Estos LM, SV, BV, M. ¶ 131 Paralelos LM, BV. ¶ 132 Pentegone M. ¶ 133 Isla SV. ¶ 134 Nigun SC. ¶ 135 Paralelas LM, BV. ¶ 136 Convenga SV. ¶ 137 Ab LM, BV, M. ¶ 138 Paralelas LM, BV. ¶ 139 Demonstra BV. ¶ 140 Traça M.
¶ 141 Axi que LM, SV, BV, SC, Aque M. ¶ 142 Assento LM, SV, BV, M. ¶ 143 Isla LM, SV, BV. ¶ 144 Referira M.
¶ 145Y a LM, SV. ¶ 146 La omès per M. ¶ 147 La LM, BV.
¶ 148 Islas SV. ¶ 149Tame SC. ¶ 150 Referiscan LM, BV, referis que en SV, SC. ¶ 151 Cau SV. ¶ 152 Per la M.
¶ 153 Per LM, BV, M, de SV, SC. ¶ 154 Mirent y LM, mirant y M. ¶ 155 Libra SV. ¶ 156 Podia LM, BV.
¶ 157 De un LM, BV. ¶ 158 Promontori LM, SV, BV, SC, promuntori M. ¶ 159 A lo LM, BV, al SV, M. ¶ 160 Hi LM, SV, BV, SC. ¶ 161Y SV. ¶ 162 Groser SC. ¶ 163 De CalaLM, BV. ¶ 164 Figura SV. ¶ 165 Libra SV. ¶ 166 Questio LM, SV, BV, M, SC. ¶ 167 Degues LM, BV, M, SC.
¶ 168 De omès per M. ¶ 169 Cataluña LM, BV, M, SC, Cataluñya SV. ¶ 170 Encontren omès per M, enquantren SC. ¶ 171 Podiam SV, podien SC. ¶ 172 Porien dir omès per M. ¶ 173 Promontori LM, BV. ¶ 174 Frances M.
¶ 175 A omès per LM, BV. ¶ 176 A omès per LM, BV.
¶ 177 Per mirar ells a la Affrica, Gades, Cartagena y a la Francia omès per M. ¶ 178Y SV. ¶ 179 Scituts M. ¶ 180 Se digueran SV, SC, se diguessen omès per M. ¶ 181 Corsico LM, BV, M, Corceco SV, Corcico SC. ¶ 182 Haurian M. ¶ 183 BV omet tot el paràgraf i el substitueix per cuya descripcion se ha tomado de los aspectos de los climas, de suerte que en el asiento de la Isla de Mallorca esta como queda dicho. ¶ 184 Specta BV. ¶ 185 Isla SV.
¶ 186 La LM, SV, BV, M. ¶ 187 Altitut LM, SV, BV, SC, altitud M. ¶ 188 Estesa SV. ¶ 189 Descobri LM, SV, BV, SC. ¶ 190 Fins a SV, BV, M, SC. ¶ 191 Isla SV. ¶ 192 Els BV, M. ¶ 193 De la LM, BV, M.
¶ 194 Es de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 195 Hahont SV, ahont SC. ¶ 196Y omès per M. ¶ 197 A casi LM, BV. ¶ 198 A la part del SV, SC. ¶ 199 A distancia de 30 millas. De manera que LM, SV, BV, M, SC. ¶ 200 Asento SC.
¶ 201 Isla SV. ¶ 202 Quals li LM, BV. ¶ 203 Cosaris LM, SC. ¶ 204 Forments LM, SV, BV, M, formens SC.
¶ 205 A lo que mes pot donar omès per SV, de omès per M. ¶ 206Y de LM, BV. ¶ 207Y de ordi M, de ordi SV.
¶ 208 Querteras omès per LM, BV. ¶ 209Y SV. ¶ 210 Isla SV. ¶ 211 Oli SV. ¶ 212 El nom SV. ¶ 213Ay BV, hay LM.
¶ 214 Detenirse LM, M. ¶ 215 Scriure M. ¶ 216 Dels olivars M, de olivars LM, BV. ¶ 217 Pues LM, puis SV, BV, SC, puix M. ¶ 218 Ya LM, BV, ja omès per M.
¶ 219 Fet M. ¶ 220Y es SV, SC. ¶ 221 La segona, la segona SC. ¶ 222 De LM, del SV, BV, M, SC. ¶ 223 Meñys SV, SC. ¶ 224 No de menos LM, no de meñys BV, M.
¶ 225 Estimatio SV, estimacio SC. ¶ 226 Fransa LM, França BV, France M. ¶ 227 Flandes y LM, SV, BV, M, SC. ¶ 228 De ellas LM, SV. ¶ 229 Abastada SV, abastade SC. ¶ 230 Isla SV. ¶ 231 Garrofas LM, BV, M. ¶ 232 Basta omès per SV, SC. ¶ 233 A omès per SV, SC. ¶ 234 España baste SV, SC. ¶ 235 E LM, BV. ¶ 236 Avantajades LM, BV. ¶ 237 A omès per SV. ¶ 238 A SV, SC. ¶ 239 Y SV.
¶ 240 Isla SV. ¶ 241 En LM, SV, BV, M, SC. ¶ 242Ventaje LM, SV, BV, M, SC. ¶ 243 Molta M. ¶ 244Totas LM, SV, BV, M, SC. ¶ 245 Aquexa LM, BV, aquesta SV, M, SC.
¶ 246 Isla SV. ¶ 247 Que omès per M. ¶ 248 Cyrinayca LM, BV. ¶ 249 Palama LM, BV, y enans, en llengua cyrenaica, Paloma, omès per SV, SC. ¶ 250Ascituade M. ¶ 251 Scitu SV, sciti M. ¶ 252 Contiguo LM, SV, BV, M, SC.
¶ 253 Un gran port LM, BV. ¶ 254 Ennobleix LM ennoblex SV, SC, ennobleig BV. ¶ 255Y omès per SV.
¶ 256 Spaciosa SC ¶ 257 Ser mirade y amb els dos darrers mots obliterats SV.
¶ 258 Tempestats de la mar LM, SV, BV, M, SC.
¶ 259 Folletxar LM, SV, BV, M, SC. ¶ 260 En SV.
¶ 261 Las amb la s obliterada BV. ¶ 262 Playa LM, SV, BV, M, SC. ¶ 263Y SV. ¶ 264 Moltes LM, BV. ¶ 265 Romper LM, BV, rompe SV, rrompre M, rompre SC.
¶ 266 Limites LM, BV. ¶ 267 Entrarsen LM, SV, BV, M, SC. ¶ 268 Obrint SV. ¶ 269 Ciutat de M. ¶ 270Y SV.
¶ 271 Mureda M. ¶ 272 Fortelesas. Te esta ciutat, del seu ambito e circuhit per la muralla e omès per LM, BV, y SV. ¶ 273 Palm [a. b. Palm BV] de cana [cane SC] de Mallorca, que conten vuit [vuyt SC] palms afegit al marge esquerre [dret SC], amb figura adjunta F, BV, SC, Mallorca, que te vuit palms per cane M.
¶ 274 Lo M. ¶ 275 Emisicle omès per SV, que hi deixa un espai en blanc. ¶ 276 Aço SV. ¶ 277 Cathalina, del Siggar LM, BV. ¶ 278 Cuant SC. ¶ 279 Señor SV.
¶ 280 Hi LM, BV, M, SC. ¶ 281 Aleshoras omès per M.
¶ 282 Nominaven SV. ¶ 283 Arabiga SV, SC.
¶ 284 Belcofal SV, SC. ¶ 285Anomenan SV, anomenam M. ¶ 286 De omès per LM, BV. ¶ 287 Esta LM, SV, BV, M, SC. ¶ 288 Uri Uries, amb uri obliterat SV, Uries SC. ¶ 289 La que deyhan LM, la omès SV, la que deyan BV. ¶ 290 Catharina SV, M, Catherina SC.
¶ 291 Balbilet M, Balbelet LM, SV, BV. ¶ 292Terecenal LM, BV, Tercenat SV, M, SC. ¶ 293 Huvalbeth SV, SC.
¶ 294 La LM, SV, BV, M, SC. ¶ 295 La omès per M.
¶ 296 Demes des BV, LM. ¶ 297 Demes d’esta. Estos M. ¶ 298 Plasa SC. ¶ 299 Es omès per LM. ¶ 300 Comers LM, BV, commerci SC. ¶ 301 Negocis LM, BV, SV, SC, allí fayen tots los comercis y negocis M.
¶ 302 Barbelet M. ¶ 303 Det LM. ¶ 304 Treinta y tres LM, trenta y tres BV. ¶ 305 De Flral amb el darrer mot obliterat SV. ¶ 306 Hahon SV. ¶ 307 Quotidianament LM, BV, quotidianam.t SV, SC, cotitidianement M.
¶ 308 Diligencia LM, BV, SC, diligentia SV, diligentie M. ¶ 309 Particulars LM, SV, BV, SC, perticulars M.
¶ 310 Primer alguna cosa LM, SV, BV, primer algune cosa M, SC. ¶ 311 Propri LM, BV. ¶ 312 Isla SV.
¶ 313 Del M. ¶ 314 a. b. Palm de cana de Mallorca que conten vuyt palms a peu de pàgina, sota la representació gràfica del pam partit en dos trossos, el superior amb un asterisc al mig i un altre a l’extrem dret. LM.
[II.] DEL1 PROPI Y PARTICULAR TEMPARAMENT DE LA ILLA DE MALLORCA YA QUINS MALS ESTAN2 SUBJECTAS LOS SEUS HABITADORS3
¶6r. Cosa és molt sebuda a tots que lo home no és sols entaniment y voluntat, sinó que y4 à en ell potèncias naturals, òrganos corporals, sentits, en lo qual no·s5 diferensia6 de las bèstias y quant en assò està subjecta al Sol y la Luna y altres7 estelas y planetas que tenen pròpsimo poder en lo8 ayre. Y lo nostro cos és inspirable e espirable, com diu Hipòcrates; y, per consaqüent,9 subjectas a las mudanses de l’ayre, serem subjectas als authors de las mudances d’ell. Y perquè, segons las complecxions dels cossos, axí çón10 las naturals potènsias o impotènsias d’ells. Y los que no usen11 com deven de la rahó seguexen12 sos13 apetits, que naxen de las complections; per tant, no és marevella que diga Galeno: Animi mores secuntur14 corporis temperium.15Y no és de espentar-se que16 estígan —indirectament <indirectament> lo entaniment,17 qu·és agent natural, y la voluntat, que té per glòria18 a l’enteniment— subjectas19 als cursos de las estelas.20 No perquè ells de se naturelesa estígan debaix de21 las estelas,22 sinó perquè los hòmens, obligant-se23 de se24 noblesa y libertat, se fassen25 esclaus dels26 sentits y apetits bestials. Llevant, dons, la necessitat27 fetal, no y à dupta sinó que tenen ¶6u. gran domini las estelas28 sobra tot lo corporal, restant emperò lo home en son libre29 arbitre, perquè, com diu Eurípides, «sunt opus artificis30 sapientis sidera31 Dei».32 Y, com diu Dionício,33 és tan savi Déu, que governa las coses baxes per las mèdias, y estas, per las supremas; y d’esta manera lo contingut34 assí baix35 abaxe de dalt, com ho diu Sèneca: «Quid quid patitur36 humanens37 genus uenit ab alto.»38Y vanint més39 en particular, y segons diu Hipòcrates, en un libre que intitula De aere, aquis et locis, haser de molta importànsia40 saber y entendra la naturelesa de la regió y terra que habiten los hòmens, perquè de aquí se alcanse de quina condició y naturelesa41 són los habitadors de aquella42 y quina és la43 grandesa de aquells,44 la gentilidat45 y gallardia y, finalment, la dexteridat46 de ingeni y egilidat47 de cos. Y <abres,48 animals irrecionals y>49 no sols dels hòmens, mes encara de plantes50 y qualsevols altres coses naturals que en ella se produexen, y tot assò diu y51 compta perquè millor puguen los qui viven en ella conservar la llur52 salut y vide hi·s puguen defensar de las maleltias particulars, a las quals estan subjectas per los ¶7r. influxos y causes ja53 dites.
Per ço, no serà cosa fora del54 propòsit declarar en aquest capítol qual sia la naturelesa de aquesta55 illa de Mallorca.
Sentènsia és56 universal y comuna57 entra los58 metges59 que la naturelesa60 de totas las coses és lo temparament que resulta de61 mixtió dels quatre primers principis, los quals se62 estan mesclats ab igual portió,63 de manera que no vensa lo un a l’altre, fan y constituexen un tamparament qu·és dit64 ad pondus, lo qual se aparte igualment dels extrems. Però, si vensen uns, als65 altres són vensuts, alashoras resulta un altre temparament al66 qual nomenen67 ad junticiam,68 lo qual dóne naturalesa a cade un69 segons las accions que ha70 de exercitar y se inclina més ad aquell extrem71 qui té lo domini. Y perquè en 8 maneras poden tenir aquestos72 principis superioridat73 los uns als altres, [vuit se troben esser estos temperaments: quatre simples quant un sol principi és superior als altres]74 del qual75 se pren dominatió,76 y són estos: calent, fret, humit y sech, però estos duren molt poch y tenen poca precistènsia,77 perquè aquí mateix, dins breus78 temps, se ajunten79 la secadat ab lo calor, y la humidat80 ab lo81 frador, y quant dos principis vensen, se fan altres quatre temparaments: calent y sech, calent y humit, fret y sech, fret y humit. Aquestos són la causa en qualsevol mixto82 y compost ¶7u. de totas las accions de la salut y vida dels animals, y finalment la naturelesa83 de totas las cases.84 De manera que quant en un mixto hi à major porció de calor, diem que·l seu temparament és càlido, y fret quant la fredor és major, y axí mateix se ha de entendre de las altres qualidats.85 De aquí és que axí com86 la regió de Flandes87 és freda y humida, per dominar més en ella y prevaler la fredor y humidat88 a las altres qualidats,89 Itàlia humida, Espanya seca, y la Àffrica calenta y seca, axí també perquè90 en91 Mallorca fatigue92 y molesta en tanta manera mols93 añys lo calor, delatan-se,94 segons veim95 per esparièntia, cerca de vuit mesos, des de al principi del<s>96 mars fins als últims de setembre,97 per ço havem de concedir que és calenta. Però, pesat98 ab99 més fina balanse, y esplicant100 més de fi en fi esta doctrina, goso101 jo resoldre y determinar que Mallorca és de qualidat activa y de102 gran inaqualidat,103 perquè en qualsevol temps tenen en ella, en un mateix dia, fret y calor los seus habitadors, de tal manera que resten enganats104 en lo hivern105 quant se arropen.106 y en lo estiu quant visten107 de primas robas y sensillas. ¶8r. Però en las qualidats108 passivas és molt seca. De hont se segueix109 que los hòmens de Mallorca són molt colèrichs y belicosos,110 de mediocre estatura, magrentis,111 de color cetrí, àgils y de bon ingeni, y las carns, aucells [, fruytas]112 y qualsevol cosa de menjar és de molt gran gust y sebor.
És terra prou sana, no molt subjecta a maleltias graves e113 perillosas, rerícimes vagades, per la gràtia del Señor, és infestade de114 pesta, però, ab tot sia axí varitat, és també molestade de algunas maleltias, las quals cade añy, populariter grassantur, com són las febres tercianes, per ser los mallorquins de sos naturals115 colèrichs y116 calens de fetge, y perquè accidentalment tenen117 los ventrells molt humits, per baure molta aygüe, pensant per esta via mitigar118 lo gran calor del119 fetge, se engendra en ells còpia de humors petuïtos.120 De assí naix que las tersianas són note121 y ab molta facilidat122 se fan dobles, per la habundànsia y multitut d’estos123 humors. També són los ètichs, maleltia familiar de Mallorca, que sol matar molta gent, per la prutefectió124 que se engendra de las cruedats125 que tenen los cossos ¶8u. mallorquins, per rahó de la prevade126 y mala concoctió dels127 ventrells descarnats y sens grex que sol naturelesa posar cerca del ventrell per a128 ajudar a la digetsió.129Y no és marevalla puis130 viven131 en regió calenta132 y seca. De assí és que los pingües y gràci<i>les133 acostumen134 fer135 millor concoctió136 en lo ventrell que los sequeñys137 y magres. També mateix fan138 mala digesció139 los d’esta illa, per lo avès140 y custum que tenen en menjar suvint, com si fossen141 sempre en la adat de la pueríssia, y variadats142 de viandes vils y ruïnas143 y de fàcil coruptió.144Y axí com esta maleltia dels145 cuchs és més pròpia146 dels xichs, perquè més a manut147 solen engendrar-se entre ells, per ser varedio148 y149 menjar cade hora sens orde ni descriptió,150 y per assí151 abunden152 de perpètuas cruditats, axí també, per la rahó ja153 dite, són los habitadors d’esta terra universalment subjectas a esta maleltia.154 A estas rahons se pot altre ajustar,155 que no és de manco force que les ja156 dites, que la condició de tots los157 mallorquins és158 lo modo de159 viure160 de tal manera y custum, que són més inclinats al sopar que al dinar, y menjar161 més y ab més gana162 qualsevols gèneros163 de viandes ¶9r. y, per lo poch espay164 de165 un menjar a l’altre, són causa de que tot se ve a corrompre166 en lo ventrell: «crudum super indigestum»167 etc. Y per esta via estan los mallorquins tan subjectas a la generatió dels168 cuchs, axí en lo ventrell com en los intestinos.
Altre mal té esta illa169 de Mallorca, y molt familiar e170 comú171 en xichs y en grans, que són las172 esc[r]òfulas,173 dites en mallorquí174 porcellanes, per las matexas occasions y causas ja175 esplicades.176 À-y també febras habituals moltas en Mallorca, per ser las febras contínuas dificultosas de curar per la inaqualidat177 de l’ayre. Y axí, per molt que los metjes ab tota la178 doctrina traballen en179 curar-las, no per ço dexen de passar havant, fins que ocupen lo hàbit del cos.
També està esta illa180 subjecta a l’escupir de la sanch, tant per la habundànsia de sanch colèrica, com per las destil·lations181 sasulginosas,182 les quals lo ayre sasulginós183 excita e184 commou, per ço que la terra està circuïda de la mar, y com no·s pugue aquest accident fàcilment remediar, tentost se causen úlceras en los pulmons y en ¶9u. la part carnosa dels pits, per la qual occasió vénen185 los malalts186 a fer-ce tísichs.
Són també los naturals de Mallorca aturmentats de erenas y pedras, per las cruditats de què187 abunden. Las quals, com se veu188 del ventrell y passat189 per las vanas, arriben als ronyons190 ab la virtut y force del calor de aquell,191 se fan erenas y pedras, consumida y axugada la part més sutil192 y tènua.
Que sia esta terra subjecta193 a las dites maleltias se pot clarament entendra de la antiga194 esperiènsia195 de molts añys, en las196 quals se són vistes hi·s veuen197 cade dia en los qui no tenen salut, sia per rahó del propi tamparament o198 del mal orda del199 menjar200 y baura dels naturals de la terra, lo que crech201 [que] ja202 és convertit en naturelesa, axí com203 los204 mavosèphalos205 la longitud del cap, la qual, als principis de206 com207 compte208 Hipòcrates, se causa209 per la210 indústria de las madrinas, però aprés lo temps lo211 féu natural, o sia, per clima o influcso celeste, que té212 gran force y virtut en las regions particulars. És cosa certa, y la rahó y espariènsia213 o214 ensenyen, que estas causes sempre obren juntament,215 y que la ¶10r. influènsia dels signas celestes no mouen216 per si a solas en las217 inferiors cose alguna sens la despositió218 de aquell[e]s, y axí la universal mola y mudanse és regida219 y governada ab220 tal orde y concert, y los alements221 inferiors són agitats y moguts de las causas celestes, y tant quant una part del món és suparior, és més acta222 per223 obrar, y quant més inferior és,224 més abnòxia225 a les pacions, perquè veym226 que Déu, [que] res ha fet tamaràriament, ha trempades227 totes las cosas ab una accel·lent orda:228 las cosas inferiós,229 per las mèdias, y estas per las supariors, no fent de si force a la naturel[es]a,230 però que231 totas las coses naturals hobeyesquen232 a sos moviments, donen-los233 que executen sos pròpias234 forces fins ahon235 basten, hi·ls és concedit. Y com los cels abràsan236 totas las coses, de ells se infundeix e237 escapa238 una force o influcxo, com del cor uns esparits239 vitals que240 se escampen per tot lo241 cos, qui agiten,242 mouen,243 recréan [y] vivifícan totas las parts del cos.
Però anem a la esperiènsia,244 que245 és cosa que passe en varitat tot lo que tenim escrit246 si consideram ¶10u. que Déu y la naturelesa247 no fan res debades. Per què pensen [que]248 són las turtugues tantas en Mallorca, sinó per remey de las fabres ètigues?249 y en tanta multitut que no sols no250 basten per251 els252 malalts de la terra y per altres menjars y provisions dels frares de253 Cartoxa y dels frares de Sant Francisco de Paula, però encare ne fan mercadaria per las terras de Catalunya, Aragó y Valènsia. No sens causa abunda també mateix de la erba correlina254 o lumbrinària255 o Muscus256 marinus, que en Mallorca nomenen erba cuquera, la qual té tanta force y virtut contra los cuchs, que aquí mateix los mata y és lo vertader besaar,257 antídoto y realgar contra aquells. Usen258 los mallorquins ab259 decoctió260 o ab pólvoras destrempades261 ab262 vim263 blanch en lo ivern264 y en lo estiu ab aygo265 de verdolagues; alguns la mesclen ab266 mel per regalo dels miñons. En Vanècia, antes que la polvorisen,267 la tenen en268 infusió ab269 vinagre y, esparimentant270 los grans afectas contra est mal, la tenen en gran estima y la aprecien271 molt, de la qual proveïx272 Mallorca273 moltas parts. Y també per lo semblant ¶11r. aproveex274 naturelesa de altre, per major socorro dels habitadors,275 y és276 Abyntio277 mari, la278 qual naix a la part del279 lavant ab280 molta suma. Lo sement del qual se creu que seria lo semen Alocandrinum,281 tan nomenat y usat dels antichs per est afecta. Y noresmenis,282 per lo respecta de la sanch, tenim en Mallorca una erba entre las altres que, en Mallorca, per lo afecta que fa, la283 nomenen284 nualós, en Cataluña rampuxons, y en285 lo286 Cicorium287 constantinapolitanum de Metiolo.288 Esta naix abundentíssimament per tots los llochs de la illa.289 Usen los mallorquins, per aquest accident,290 lo such291 de las suas rel<l>s;292 esta apliquen també en pólvoras293 per294 las repturas295 dels296 miñons, remey molt segur y provat si la continúan297 per temps de vint dias. Axí mateix298 ha donat299 remey Déu Nostre Señor300 a301 esta illa302 per303 las escròfulas, de las quals hi à tanta còpia y abundànsia,304 lo305 glodiolo306 y la307 escrufulària,308 dite, de Dioscòrides, Celidonia manor. Y finalment per las arenas y pedras los ugons, que és Annonis309 dels antichs, la perpinella,310 lo Tragum311 de Dioscòrides, y la erba ¶11u. Centum nodi,312 de las313 quals se acostumen314 fer aygüe en tanta còpia,315 que basta par a316 provahir a317 tota España.318 Estos y altres319 semblants ajutoris320 ha posat321 Déu a322 la illa de Mallorca par a323 remey y salut dels qui324 havien325 de326 habitar en ella, contra los cuchs, las febras habituals, sputo327 de sanch y altres infirmitats,328 per rahó del temparament, clime e329 influcso celeste y error en la vida dels habitadors.
¶ 1 Cap. 2. Del LM, M. ¶ 2 Stan LM. ¶ 3 Habitadors. Cap. 2 BV. ¶ 4 Hey SV. ¶ 5 No LM, BV, M. ¶ 6 Differentiam SV. ¶ 7 Y a las LM, SV, BV, M. ¶ 8 El SV.
¶ 9 Con se qüent, essent LM, SV, BV, M. ¶ 10 Són LM, BV, com SV, M. ¶ 11Viven SV. ¶ 12 Seguixen LM, BV. ¶ 13 Los LM, SV. ¶ 14 Sequuntur LM, SV, BV.
¶ 15Temperiem LM, SV, BV, temperum M. ¶ 16 Manca que LM. ¶ 17 Indirectament lo interinament LM, indirettament lo enteniment SV, indirectament lo ene niment BV, M. ¶ 18 Guia LM, BV, M. ¶ 19 Subjecta M. ¶ 20 Estrellas SV. ¶ 21 Manca de M. ¶ 22 Estrellas SV. ¶ 23 Oblidant-se LM, SV, BV, M. ¶ 24 La SV. ¶ 25 Fasen LM. ¶ 26 Dees LM. ¶ 27 Nacesidad LM. ¶ 28 Estrelles SV. ¶ 29 Libero LM. ¶ 30 Artificiis LM. ¶ 31 Sydera LM, BV, M. ¶ 32 Dey LM. ¶ 33 Dionisio LM, SV. ¶ 34 Contengut LM. ¶ 35 Abaix LM.
¶ 36 Patit LM, BV. ¶ 37 Humanu LM, BV, humanum M. ¶ 38 Hi manca Quid quid patitur humanens genus uenit ab alto SV. ¶ 39 Mens LM, BV. ¶ 40 Importanci LM, BV. ¶ 41 Naturalesa y complexió M. ¶ 42 Ella SV. ¶ 43 Hi manca es la M. ¶ 44 Y de ells M.
¶ 45 Gentileza LM, gentilesa SV, BV, M. ¶ 46 Dexteritat LM, SV, BV, M. ¶ 47 Agilitat LM, SV, BV, M.
¶ 48 Arbres y LM, BV. ¶ 49 Repetit i dislocat abres, animals irrecionals y F. ¶ 50 Manca y abres animals irrecionals F.
¶ 51 En M. ¶ 52 Propria SV. ¶ 53Ya LM, ia SV, ya BV, ya M. ¶ 54 El M. ¶ 55 Esta M. ¶ 56 Manca es M. ¶ 57 Sententia universal es SV. ¶ 58 Als SV, els M.
¶ 59Y comuna SV. ¶ 60 Natura LM, BV, M. ¶ 61 De la LM, BV. ¶ 62 Si LM, BV, M. ¶ 63 Portio de naturelasa M. ¶ 64 Es diu LM, SV, BV. ¶ 65Y LM, BV.
¶ 66 El LM, SV, BV. ¶ 67 Anomenan M. ¶ 68 Justicia LM, Justitiam SV, Justitia BV, Justiciam M. ¶ 69 Hu BV. ¶ 70 He SV. ¶ 71 Centre SV. ¶ 72 Estos LM, BV.
¶ 73 Superioritat LM, SV, BV, M. ¶ 74 Manca vuit se troben esser estos temperaments: quatre simples quant un sol principi es superior als altres F, SV, M.
¶ 75 Dels quals SV, M . ¶ 76 Denominacio BV, denominatio M. ¶ 77 Persistencia LM, BV, percistencia SV, resistentia M. ¶ 78 Breu LM, SV, BV, M.
¶ 79Ajusten SV. ¶ 80 Humiditat LM, BV, humitat SV, M. ¶ 81 La LM, SV, BV, M. ¶ 82 Mixtio LM, BV.
¶ 83 Natura BV. ¶ 84 Cosas LM, SV, BV, M.
¶ 85 Qualitats LM, SV, BV M. ¶ 86 Manca com SV.
¶ 87 Manca Y Francia F. ¶ 88 Humiditat LM, BV, humitat SV, M. ¶ 89 Qualitats LM, SV, BV. ¶ 90 Axi matex SV. ¶ 91 En aquest punt reprèn el ms. SC, del qual no hem pogut haver la part corresponent des del principi del capítol. ¶ 92 Manca fatiga SV, SC. ¶ 93 Molts de SV.
¶ 94 Dilatantse LM, SV, SV, delitanse M. ¶ 95Veyem LM, BV, vehem SV, M, SC.
¶ 96 De als principis de LM, BV, de el principi del SV, SC, del principi de M. ¶ 97 Octubre LM, SV, SC.
¶ 98 Pesant LM, BV. ¶ 99 Posat en SV. ¶ 100 Explicat SV. ¶ 101 Gose SV, BV, SC, gosa M. ¶ 102 Mallorca en las qualitats activas té LM, BV, Mallorca es de [la SC] qualitat actives te SV, SC, Mallorca es de qualitats activas, te M. ¶ 103 Inequalitat LM, BV, inaqualitat SV, SC. ¶ 104 Engañats LM, SV, BV, M, SC. ¶ 105 Invern SC. ¶ 106 Arroben M. ¶ 107Vesten SV, SC. ¶ 108 Qualitats LM, SV, BV, SC. ¶ 109 Seguix LM, BV. ¶ 110 Biliosos LM, BV, beliosos M. ¶ 111 Magrantins LM, BV, M, magrentins SV, SC. ¶ 112 Fruytas manca en F.
¶ 113Y SV, M. ¶ 114 Infectade la SV, infectade de SC.
¶ 115 Son natural LM, SV, BV, M, SC. ¶ 116 Et SV.
¶ 117 Tenim LM. ¶ 118 Mitigar y corretgir LM, BV, mitigar y corregir M. ¶ 119 De M. ¶ 120 Pituitos LM, M, humor pituitos SV, BV, SC. ¶ 121 Notes BV.
¶ 122 Facilitat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 123 Estos dos LM, BV. ¶ 124 Putrefaccio LM, SV, BV, SC, putrefactio M.
¶ 125 Cruditats LM, SV, BV, M, SC. ¶ 126 Depravada LM, SV, BV, depravade M, depraude SC. ¶ 127 Del ventrell que causa [cause SC] molt a menut, per tenir los LM, SV, BV, M, SC. ¶ 128 Manca a SV, M.
¶ 129 Digestio LM, SV, BV, M, SC. ¶ 130 Pues LM, puix M. ¶ 131Viuen BV, viuhen M. ¶ 132 Humida obliterat i esmenat en calenta BV. ¶ 133 Gracils LM. ¶ 134Acostumen a M. ¶ 135 Ser LM. ¶ 136 Decotsio SV, decotió SC.
¶ 137 Sa quets SV. ¶ 138Tan LM. ¶ 139 Digestio LM, SV, C, digestacio M. ¶ 140 Us SV, SC. ¶ 141 Foren SV, fosen SC. ¶ 142 Varietat LM, SV, BV, varietats M, SC.
¶ 143 Ru hins LM, BV. ¶ 144 Corrupcio LM, BV, corruptio SV, M, SC.
¶ 145 De SV, SC. ¶ 146 Propria LM, SV, BV, M.
¶ 147 Munut M, munt SC. ¶ 148 Voradors LM, BV, vorados SV, SC, entre ells voradors M. ¶ 149 O SV.
¶ 150 Discrecio LM, BV, decotcio SV, discracio M, decoctio SC. ¶ 151 Alli SV, SC. ¶ 152 Abunda M.
¶ 153 Ia SV, ya M. ¶ 154 Estas malaltias SV. ¶ 155Ajuntar LM, BV, M. ¶ 156 Ia SV, M. ¶ 157 Dels M. ¶ 158 En LM, y SV, M, SC. ¶ 159 Del M. ¶ 160Viure es LM, SV, BV, M, SC. ¶ 161 Menjen LM, SV, menjan M. ¶ 162 Ganes SV, M, SV. ¶ 163 Qualsevol genero LM, BV. ¶ 164 Espay que ay ha LM, BV, espay [spay SC] quey ha [a SC] SV, SC. ¶ 165 Del SC ¶ 166 Corromper LM, BV.
¶ 167 In di gestum generat mortum LM, indigestum generat morbum etc. SV, BV, SC. ¶ 168 Dees LM.
¶ 169 Isla SV. ¶ 170Y SV. ¶ 171 Comune SV. ¶ 172 La manca en M. ¶ 173 Escrofulas LM, scrofoles SV, SC, escrofules BV, escofules M. ¶ 174 Mallorca SV, SC.
¶ 175 Ia SV, ya LM, BV, M. ¶ 176 Explicadas LM, explicades SV, BV, M. ¶ 177 Inequalitat LM, BV. M, inaqualitat SV, SC. ¶ 178 La manca en M. ¶ 179 Par a LM, BV, M, per SV, SC. ¶ 180 Esta illa esta LM, isla SV, esta isla esta BV, esta la illa M. ¶ 181 Distilacions LM, distillacions SV, M, SC, destilacions BV. ¶ 182 Sal sugi nosas LM, saculginosas SV, salsuginoses BV, seculginosas M, sasulginosas SC. ¶ 183 Salsuginos LM, SV, BV, M, SC. ¶ 184Y SV. ¶ 185Venin LM. ¶ 186 Occasio los malalts venen SV. A l’interlineat venen és intercalat entre malalts i a. ¶ 187 Quadridats que M. ¶ 188 Sen van LM, BV. ¶ 189 Passant LM, BV. ¶ 190 Riñons LM, SV, M, SC. ¶ 191 Aquells LM. ¶ 192 Suptil SC.
¶ 193 Subjecta esta terra M. ¶ 194 Antigua LM, BV.
¶ 195 Experiencia LM, BV, experientia M. ¶ 196 Los SV, BV, SC. ¶ 197Veuhen LM, M, veuen SV, SC, veuan BV. ¶ 198 Y SV. ¶ 199 De SV. ¶ 200 Mejar SC.
¶ 201 Creich LM. ¶ 202 Ja se LM, BV, ia SV, ya M. ¶ 203 Com en LM. ¶ 204 Axi com los manca en SV, SC.
¶ 205 Navocephalos SV, vauosefalos M, mavocephalos SC. ¶ 206 De omès per SC. ¶ 207 Principis, com LM, SV, SV, M. ¶ 208 Conte SC. ¶ 209 Causava LM, BV, causaua M. ¶ 210. La omès per SC. ¶ 211 Se SV, SC, la M. ¶ 212 De BV. ¶ 213 Experiencia LM, BV, experiential M. ¶ 214. Lo SV. ¶ 215Tontament SV. ¶ 216 Moven LM, SV. ¶ 217 Los SC. ¶ 218 Disposicio LM, BV, SC, dispositio SV, M. ¶ 219 Moles y mundana y rigida LM, BV, molos y mudane es regida SV, SC, moles y mundança y regida M. ¶ 220 En M. ¶ 221Alimens SC.
¶ 222 Apta LM, SV, M, apte BV, SC. ¶ 223 Par a LM, BV, M. ¶ 224 Inferior, y M. ¶ 225 Obnoxia SV, BV, M, SC. ¶ 226 Veyem LM, BV, vehem SV, M, SC.
¶ 227Templades SV, SC. ¶ 228 Un excellent orde LM, SV, BV, M, SC. ¶ 229 Infimas LM, SV, BV, M, infimes SC. ¶ 230 Naturaleza LM, naturalesa SV, SC.
¶ 231 Naturalesa, perque SV. ¶ 232 Obeiscan LM, BV, obeyescan SV, SC, obeiascan. ¶ 233 Donantlos LM, BV, donanlos M. ¶ 234 Sas proprias SV, ses propies BV, ses proprias M, ses propias SC. ¶ 235 Hon LM, BV, ahont SV, M, SC. ¶ 236 Abrassen SC. ¶ 237Y LM, BV.
¶ 238 Escampa LM, BV, SC, escampe SV, M.
¶ 239 Sperits SV, M, SC. ¶ 240 Qui LM. ¶ 241 El SC.
¶ 242 Agita LM, BV. ¶ 243 Moven LM, SV. ¶ 244 Experiencia LM, SV, M, esperientia SV, speriencia SC.. ¶ 245Y LM, BV, M. ¶ 246 Scrit SV,BV . ¶ 247 Natura LM, BV, M. ¶ 248 Que obliterat M. ¶ 249 Hectiques LM, BV, etigas SV, ethicas M. ¶ 250 No sols no amb no obliterat F, no sols LM, BV, no sols no SV, M.
¶ 251 Per a BV. ¶ 252 Los LM, SV, BV.
¶ 253 De la LM, BV. ¶ 254 Coralina LM, SV, BV, M, SC.
¶ 255 Lumbricaria LM, SV, BV, lumbricari M, lumbrisarie SC. ¶ 256 Moscus LM. ¶ 257 Besear M.
¶ 258 U san la LM, usenla BV, M. ¶ 259 De SV, SC.
¶ 260 De cotcio LM, dococtio SC. ¶ 261 Destemprada LM, BV, destemplades, SV, SC, destrambade M.
¶ 262 En LM, SV, SC, an BV. ¶ 263Vi LM, SV, BV, SC.
¶ 264 Invern SC. ¶ 265 Aygua LM, SV, BV, aygue M, aigua SC. ¶ 266 En SV, SC. ¶ 267 Pulverizen LM.
¶ 268Ab M. ¶ 269 En SV, SC, de M. ¶ 270 Experimentan LM, BV, M. ¶ 271 Precian LM, BV, prenan SV, apprecian M, prenen SC. ¶ 272 Proveiex SV, SC, provehex.
¶ 273 Mallorca a SV, SC. ¶ 274 Ha provehit LM, BV, M, proveiex SV, SC. ¶ 275 Habitadors de Mallorca LM, SV, BV, SC, naturalesa dels altres per major socorro de la naturalesa abitadors de altre per major socorro de Mallorca amb altres per major socorro de la naturalesa obliterat M. ¶ 276 Es lo LM, SV, BV, M, SC.
¶ 277 Absinthio LM, SV, SC, Absynthio BV, Absintio M. ¶ 278 Lo LM, M, de lo amb de obliterat BV. ¶ 279 De LM, BV. ¶ 280 En LM, SV, BV, SC. ¶ 281Ale xandrinum LM, SV, BV, M, SC. ¶ 282 Nor res meñys LM, SV, SC, no res menys BV, no res meñys amb res afegit a l’interlineat M. ¶ 283 Lo SV. ¶ 284Anomen M. ¶ 285 Rampuxons, que és LM. ¶ 286Y lo SV, y es M, SC. ¶ 287 Cico reum LM. ¶ 288 Mathiolo LM BV, Matiolo SV, SC, Methiolio M. ¶ 289 Isla SV. ¶ 290 Acci dent de la sanch LM, SV, BV, SC, per accident de la sanch M. ¶ 291 Lo such manca en M. ¶ 292 Raels BV, M, rels SC. ¶ 293També pulverisada LM, BV, policore SV, polvora M, polvore SC. ¶ 294 Par a LM, BV, M. ¶ 295 Ro tures SV, SC.
¶ 296 De los LM. ¶ 297 Si se con tinua LM, BV. ¶ 298Axi mateix manca en LM, BV. ¶ 299 Donat també Deu LM, BV. ¶ 300 Deu Nostre Se ñor manca en LM, BV.
¶ 301 En LM, BV. ¶ 302 Isla LM, BV. ¶ 303 Par a LM, BV.
¶ 304 De las quals hi a tanta copia y abundansia manca en LM, BV. ¶ 305 Ab lo LM, BV. ¶ 306 Gladiolo SC.
¶ 307 La manca en M. ¶ 308 Gla diolo o esclafularia LM, BV, gladiolo y la escrufularia SV. ¶ 309 Anonii LM, Anonis BV, Aninis M. ¶ 310 Pam pinella M.
¶ 311 La pimpinella [pinpinella SC] la tragueran SV, SC. ¶ 312 Nodium LM, modi M. ¶ 313 Los SC.
¶ 314Acostuma LM, acostume BV. ¶ 315 Fer tanta copia de aygues SV. ¶ 316 Basta per LM. ¶ 317A manca en SV.
¶ 318 Hespañe M. ¶ 319 Altres manca en M. ¶ 320 Adjutoris LM, BV, M, altres adjutoris semblants SV, SC. ¶ 321 Posat la providencia de LM, SV, BV, M, SC.
¶ 322 En LM, BV, M. ¶ 323 Mallorca per M. ¶ 324 Qui hi BV. ¶ 325 Hauran LM. ¶ 326 De viure y LM, BV. ¶
¶ 327 Esputo LM, M, esputa corregit per esputo a l’interlineat M. ¶ 328 Enfermedats ya nomenades familiars de aquesta terra LM, BV, enfermedats SV, SC. ¶ 329Y SV.
[III.] DELS1 PRIMERS POBLADORS2 DE MALLORCA APRÉS3 DE PRESA PER LO REY DON JAUME4
Consta ja5 llargament en lo llibre primer quinas nacions foren los6 que7 vingueren a poblar las Illas8 Balears y quantes foren las nacions y vàrias gents9 que les10 dominaren en diversos temps11 contant del12 Diluvi Universal. Hi·s troba13 que los primers pobladors de las Illas14 foren los càspios y fenices, que15 vingueren en16Túbal, net de Noè, lo añy17 143 aprés del Diluvi; hi·s18 poblaren en ellas. Féu-sa, esta gent, rústica e19 indòmita, quisà20 per ¶12r. estar tant21 remota y apertade dels viuras y tractos de las22 gents, als quals Ger<on>íon23 y Hèrcules en alguna manera24 domaren e25 instruïren en las26 humanas. Aprés d’estos, succehiren grechs,27 que28 vingueren aprés de la destructió de Troya29 a poblar a Mallorca com a gent vagabunda y dispersa que anava per la costa30 e31 illas del Mar Mediterràneo. A estos seguiren los frigues32 los añys 905 antes de l’adveniment33 de Christo;34 y aprés succehiren35 fenices de36Tiro37 y Sidònia y popblaren en esta[s] illas.38 Los carteginesos39 foren40 també aprés41 en42 Mallorca algunas poblacions per la ribera de la illa43 (com haven44 dit en la primera part),45 per occasió,46 que deyen47 ells,48 de49 comerci50 [y] contractació51 que desitjaven tanir ab52 los mallorquins y era lo53 llur54 principal intent e desitg55 de56 tanir entrada57 en58 España. Vingueren aprés los romans en temps de Quinto Cecílio59 Metel·lo60 y possehiren61 en62 violènsia y force de armas estas illas.63 Aprés64 los65 dominaren los vàndalos y tentost66 vingueren en67 gran potènsia68 los godos y del tot los69 estirpiren70 hi·s71 feren señors absoluts de las illas72 de73 Espana.74 Aprés75 de molts añys ¶12u. occuparen dites illas76 los moros de Àffrica, ab la entrada que·ls donà lo treÿdor del compta don77 Julià. No pessà molt temps aprés que las dites illas78 foren ocupades y79 presas dels moros per los normandos, que lo compta don Bernat, fill de Pinino,80 ab la flote de la armada, vanint de Frància81 occidental, cerca lo añy82 812 de la vinguda del Salvador, posà serco sobra83 Mallorca y la prengué dels moros, y aprés tentost tornà em poder dels moros matexos84 altre vagada. Y en los añys <y en los anys>85 111586 lo compta don Barenguer de Barcelona87 los subjugà, ab subcidi88 de genovesos y pisans. Los quals, aprés, per cantitat89 de monedas, com havem dit en la primera part,90 vaneren la terra als matexos moros, que estaven retirats en las montañes. Los quals aprés la possehiren91 per temps de 114 añys92 pasíficament93 fins que lo rey don Jaume, primer d’est nom, lo añy 1229 los94 debel·là i·s féu señor del tot95 de tota la illa,96 y posà97 en ella nous habitadors, y la poblà de98 millor gent de catalans,99 de Montblanch<s>,100 de Leyda,101 de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Servera, de Girona,102 de Caldes, de Prades, de Tarragona,103 de Manresa,104 de Marcella.105 A estos ¶13r. tals partí106 las terras y cases, tant de la ciutat, com de tot lo Regna107 e108 illa,109 ab110 pacta, emperò, que estos haguess[en]111 y112 fossen tinguts de habitar y fer residènsia perçonal en dite illa. Establí’ls113 lo rey las terras tocant114 a la sua part, que li cabé115 de la porció y per part116 quant fonch117 partide la illa118 ab lo rey y los seus magnats, ço119 és als120 primers pobladors y habitadors. Y ab estos se donà121 principi122 y al123 cultivar124 las terras. No y avia alashoras en la illa125 més de sis térmens126 de vilas127 principals128 que·s129 nomenaven Pollensa,130 Petra, Artà, Sineu, Muntuïri, Inca y lo terma de la Ciutat y la Montañe, que131 axí·s nomenava. Sobra dels quals llochs estava132 compresa tota la illa, sobra de la133 qual se féu lo dit Compertiment tres añys aprés de conquistade.
Y lo primer que134 manà lo rey fon135 que tots los camps y terras que·s porien136 regar el terma e137 circuhit de la ciutat, aquells fossen asignats138 per prohòmens139 per a140 fer e141 principiar orts142 per<a> als143 pobladors qui vuldrien e144 jurarien de fer habitatió145 contínua146 en la illa147 de Mallorca. Y148 assò149 entengué lo rey fer y establir150 de lo que tocava151a a la sua part y porció reyal152 de la sua153 terra, prohibint-los que los tals habitadors no poguesen154 alienar ni ¶13u. vendra aquellas torras155 a altri ni menis156 empañoral-las.
Aquestos157 establiments foren los primers que féu lo158 rey a159 la sua porció160 als 6 de las161 idus162 de octubre de163 1232. Foren los prohòmens y estimadors elets164 per lo rey en dite portió, ço165 és de Barcelona fon166 elegit Durant Coch, Guillerm167 Descamp;168 de Terregona, Pera de Monroy y Guillerm169 Pons; de Tortosa, Ramon de Cunills y Bernat de Puculull;170 de Mercella,171 Bernat Aldoví, Gombert y Hug Rol·lan; de172 Leyda, en Povet173 y Pera Juan, escriptor;174 de Monpeller, Pere Barceló y Pera Serra; de Girona, Barenguer Metje y Pera de175 Ocha.176 Los quals, per aquella vegada, no feren partició177 de terras de la orta de la part que cabia a la porció reyal178 per179 més de 190 qüerterades. Las demés terras del terma de la ciutat foren asignades180 de181 alcarias y rafals de182 diversos pobladors y foren183 175184 jovades185 que reduïdas fan suma de 2.800 qüerterades, y foren los pobladors186 los sigüents:187
A Garau Gumbert188 li fon189 asignat190 lo rafal Benicalbey Algarbia, ab 3 jovades de terra, que són 28 qüerterades de la masura reyal191 de Mallorca.
A don Pedro de Portugal, lo rafal Abnelcarig,192 ¶14r. ab 8 jovades, y lo rafal Abzubtan,193 ab 4 jovades, y lo rafal Hamen,194 ab 2 jovades, y la mitat de la montañe de Portopí, ab 3 jovades.
A Barenguer Vide195 y sos jermans, lo rafal Abxidat,196 ab 5 jovades, y lo rafal Abnalabeth, ab 4 jovades, y lo rafal197 Abentaip, ab 5 jovades y lo rafal Abenhualén, ab 3 jovades. 198
A Barenguer d’en Rabasse, lo rafal Abincartam, ab 4 jovades.
A Benet de Alzetó,199 lo rafal Alabiat, ab 2 jovades, y la alqueria Xocora, ab 16 qüerterades, y lo rafal Andaray,200 ab 2 jovades.
A Barenguer de Pajasol, o de Palatio, lo rafal Algar, ab 4201 jovades.A Barenguer Ballester, lo rafal Arcaxach, ab 3 jovades.
A Pera de Santmelió, escrivà del rey, lo rafal Toffail Abinlueos,202 ab 10 jovades.
A Banet de Segranada,203 la alcaria Arino,204 ab 10 jovades.
A Guillerm de Cera,205 lo rafal Almiaza,206 ab 3 jovades.
¶14u. A Ramon de Monpeller, lo rafal Almazmar, ab 4 jovades.A Llorens Gomis, lo rafal207 Annexec, ab 2 jovades.
A l’Hospital de Sant Juan, lo rafal Alsetx, ab 5 jovades, y lo rafal Almedell,208 ab dos jovades, y lo rafal Abnezetjar, ab 5 jovades.
A Pera de Conques, de Mumpeller,209 lo rafal Beninalax,210 ab 2 jovades.
A Bernat de Olsetó, lo rafal Alsabaa,211 ab 4 jovades.
A Ramon Lañy, lo rafal Abenmoxarif, ab 3 jovades.
A Jaume de Safereig,212 lo rafal Aloledi, ab 4 jovades.
A Juan Ripoll, lo rafal Zufsén213 Lijahia214 Abiramalxmat,215 ab 3 qüerterades. A Barenguer de Moncada, lo rafal Jahie Abín Mahomet Litixifín, ab 2 jovades. A Barenguer de Monreyal,216 lo rafal Talha,217 ab 2 jovades, y lo rafal Addoca,218 ab 2 jovades.
A Pera Mon-ros219 y Pere Castell, lo rafal Mueffde, de 5 jovades.
¶15r. A Pera Juan, de Servera,220 lo rafal Azza Hazarí,221 ab 4 jovades.
A Barenguer Compañy, scriptor, lo rafal Abenuza222 Ubén Valén, lo rafal ab 4 jovades.
A Ramon Lull, lo rafal Aljabetí,223 ab 2 qüerterades.
A Francesch Mertell,224 lo rafal Abenclunet,225 ab 3 jovades.
A Bernat de Olzetó, lo rafal Abenhrà Liffa, ab 4 jovades.
A Pera Mertell, lo rafal Alzanetz,226 que són227 4 jovades, y lo rafal Aoerca, que és una jovade y mitge.
A Jaume Sebater, lo rafal Bumusalí Jahre Jusef, que són 4 jovades.
A Jaume de Saferig, lo rafal Alcanciz,228 que són 2 jovades.
A la case del Templa li asignaren229 las terras que·s deyen Guinién230 Almancha Huamín,231 almúnia Alcobra Huantmín Axarea,232 que són 3 jovades.
A Farando233 P. de Pina y a son nebot li asignaren234 lo rafal Almaràsep,235 que són 6 jovades.
¶15V. LOS PRIMERS POBLADORS QUE POSSEHIREN ALCARIAS Y RAFALS EN LA VILA Y TERMA DE INCA
A l’infant de Portugal li fon236 asignat237 en lo dit terma lo rafal Al·lelutx, ab 5 jovades y la alcaria Azoch, que són 7 jovades, y lo rafal Algennén, que són 8 jovades; tot 20 jovades, que són 340 qüerterades.
A Francès238 de Granade, lo rafal Alzeitona,239 ab 5 jovades.
A Duran Coch y a Tarescon, cavallers, lo[s] rafal[s] Axaritx, Abolaxat,240 Aben Bothama, Abenneffa,241 ab 23 jovadas.
A Meen242 Peris, lo rafal de Santanni,243 ab 12 jovades, que vuy nomenen Santiani.244
A Barenguer de Moncada, lo rafal Lam, ab 3 jovades, y lo rafal Binamala,245 ab 8 jovades.
A Ramon de Cestellas,246 la alcaria Hualmà, ab 10 jovades.
A Martí Ferrandis, hortolà, la alcaria Abenhaamar, ab 4 jovades, que vuy nomenen Beniamar.247
A Pera Albert y Barenguer de Moncada, lo ¶16r. rafal Luch Abenxarif,248 que són 5 jovades.
A Barenguer Mestre y a Barenguer Roig, de Barcelona, la alcaria Agratex, que són 12 jovades.
A Guillerm Pons y Pera Castell y Mont-ros, lo rafal Allazin, ab 8 jovades.
A Guillerm Bobà, lo rafal Caymàritx laben Leube,249 ab 4 jovades, que are nomenen Caymari.
A Alcelm Ferri, de Marcella, la alcaria del Caxal, ab 5 jovades.250
An en Proeth, la alcaria Azzar, ab 6 jovades.
A Guillerm Còntul,251 lo rafal Acrexpí, ab 5 jovades.
A Arnau de Mon-roig,252 la alcaria Benirachà,253 ab 6 jovades, y la alcaria Benirocaidí, ab 6 javades.254
An en Baral y an en Betxayró,255 y an en Parere de Manreza, la alcaria Bilela, ab 12 jovades.
A Barenguer d’Empúrias, la alcaria Benirosohel, ab 12 jovades.256
A Bernat Porter, la alcaria Arrechabé, ab 6 jovades.
A Domingo de Santantoni, la alcaria Anoyà,257 ab 4 jovades. A Esteva Desbrull,258 la alcaria Bemegezem, ab 6 jovades.
¶16u. A Juan Caldes, la alcaria Abenmunel, ab 6 jovades.
A Pera Caldes, la alcaria Maymon259 Abenlut,260 ab 6 jovades.
A la case del Templa,261 Manrisa,262 que són 15 jovades, co263 és 240 qüerterades, que are se diu Manresa.
A Martí Roig, la alcaria Rocamet, ab 5 jovades.
A la case del Templa, lo rafal Almajorí, ab 4 jovades.
A Bonaventura, la alcaria Lojon Algarbia, ab 3 jovades.
A Bernat de Santjuan, la alcaria Brulus, ab 5 jovades.
A Ramon Ferrer y son jermà, la alcaria Athanapi,264 ab 6 jovades que vuy nomenen Talapi.265
A Barenguer Carniser,266 de Girona, la alcaria Abennufé,267 ab 3 jovades.
A Pera Ferrer, de Barcelona, lo rafal Xuaib, ab 3 jovades.
A Guillerm268 de Moguda, lo rafal Arràhuin Abenalaz,269 ab 4 jovades.
A Barenguer de Porsan, lo rafal Almeth Abnalhazen,270 ab 5 jovades.
A Barenguer Ripoll y sos271 jermans, la ¶17r. alcaria Arrachí, ab 3 jovades.
A Felquet Bursan,272 la alcaria Algoir,273 ab 3 jovades.
A Nicholau Gibelí, part de la alcaria Algeir, ab 3 jovades.
A Pera Escrivà,274 de Leyda, la alcaria Beriaziza,275 ab 8 jovades.
A Ramon Blader, de Leyda, la alcaria Aben Alí.
A Guillerm276 Bou, la alcaria Algebelí, ab 5 jovades, que són a Inca las cavallerias de Barcelona.277
A Garau Josbert,278 la alcaria279 Huatel, ab 5 jovades.
A Guillerm280 Pons, part de la dite alcaria Huatiaron,281 ab 4 jovades.282
A Pera de Mont-ros, part de la alcaria Huatiaron, ab 4 jovades.
A Martí Ferrendis, hortolà, lo rafal Almerís, prop de la vila, ab 2 jovades.
A Banet Blancatió, la alcaria Inahomet Abenjafia Abenxirif, ab 5 jovades.
A Garau Bosquets, la alcaria Mohomet Abenjafia, ab 8 jovades
A Pera Dortam, la alcaria Albaranca, ab 5 jovades (està en las montanyes de Selva).
¶17u. A Bernat Mingot, la alcaria Moragef, ab 6 jovades.
A don Pedro de Portugal, lo rafal Algennen, ab 8 jovades
A Pons de Olzetó y sos compañons la alcaria Orioles, ab 6 jovades.
A Bernat Bayner, la alcaria Almerandí, ab 5 jovades.
Als jueys de la Almudayna, la alcaria Adueuts, ab 6 jovades, y lo rafal Abenbazzo, ab 4 jovades, y la alcaria Arrayà, ab 4 jovades.
A Guillerm Sager, la alcaria Benicalel, ab 3 jovades.
A Bernat Español<l>, la alcaria Benicalel, ab 2 jovades.
A Ramon de Castellbisbal, lo rafal Almoxarif, ab 8 jovades.
A Pere Nunis y Pere Layrey, la alcaria Xilual, ab 30 jovades.
A Ramon Lahi, la alcaria Mencor, ab 10 jovades, vuy és llogaret de 30 cases.
A Meem Paris, lo rafal Alamiat, ab 4 jovades.
A Barenguer Rabassa, lo rafal Almadrava Haudemnat Arrahin, ab 9 jovades, de la<l>s ¶18r. quals lo rey ne donà 7 jovades a Arnau de Arlet en Almadraba, vuy se diu Almadrà.
DELS PRIMERS POBLADORS QUI HABITAREN EN LA VILA E TERMA DE POLLENSA Y ALLÍ POSSEHIREN ALCARIAS Y RAFALS
A Barenguer Ferregut283 li fon asignat284 la alcaria Formentor, de la part que tocava al rey ab 10 jovades.
A Bernat Español<l>,285 Bengotmar286 Font-xica, ab 12 jovades.
A Barenguer Ferregut lo rafal Alcubo, ab 4 jovades.
A Pera Consalbo287 Robuster, la alcaria Sant Martí Abenraymar,288 ab 5 jovades. A Guillerm289 de la Cere, la alcaria Benimalcithx,290 ab 6 jovades.
A Bernat de Sant Cir,291 la alcaria Axarà, ab 15 jovades, y la alcaria Alborge, ab 8 jovades.
A Rui<s> Peris,292 robuster, lo rafal Alcúdia, ab 2 jovades. Vuy és la ciutat de Alcúdia.
¶18u. A Bernat Despuig, de Tortosa, la alcaria Flacanitx,293 ab 8 jovades. Als 8 de las calendas de setembre de 1238294 o li fon per la cort adjudicade per sentènsia; aprés fon vanuda a Guillerm de Turrixela; aprés de Turrixella, la vané a Barenguer Ferrer de Milà, als 9 de las calendas de gener 1239. A<l>prés, emperò, lo Barenguer Ferrer la vané al dit Bernat Despuig als 6 de las nonas de juliol 1243. La qual, per succetió, aprés previngué a son fill Jaume Despuig als 8 de las idus de juliol 1284, y vuy en nostres temps lo nomenen Fonolleda.
A Juan Xicó y de Tovars y de Medí, la alcaria Vila-roya, ab 15 jovades, de las quals na donà lo rey a Juan Martí Suaris 3 jovades.
A Ramon Magnet, la alcaria Adoya, ab 7 jovades, y la alcaria Taraxna, ab 2 jovades, y lo rafal Alcalel Alachal, ab una jovade.
A l’infant de Portugal, la alcaria a Lluch, ab 6 jovades.
A Guillerm Magnet, lo rafal Albecaneta, ab 2 jovades.
¶19r. A Ruís Peris de Febra, lo rafal Beneyzatona, ab 4 jovades.
A don Pedro de Portugal, lo rafal Aliarray, ab 2 jovades, y lo rafal Alfonogella, ab 2 jovades, y lo rafal Beniloapnar, ab 2 jovades.
A Pera Ferrandis, lo rafal Alaztach, ab 2 jovades, y lo rafal Alfonogella, ab 2 jovades, y lo rafal Benialepnar, ab 2 jovades.
A l’infant de Portugal, la Alcaria ab 2 jovades y lo rafal Auriolphàs, ab 8 jovades, y lo rafal Sopmilhan, ab 2 jovades, y lo rafal Abrendissa, ab 4 jovades, y lo rafal Palum, ab 4 jovades.
A Martí Codonoll, lo rafal Albundrraraca, ab 6 jovades.
A Guillerm de Senceloni, la alcaria Vilanova, ab 8 jovades.
A Pera de Mompeller, la alcaria Montegellos, ab 5 jovades, de las quals lo rey ne donà 2 jovades a Martí Suaris.
A Benet Escrivà y son jermà, lo rafal Carima, ab 4 jovades, y lo rafal Aduleytén, ab 4 jovades.
A Ramon Leyer, la alcaria Benigraxens, ab 10 jovades.
¶19u. A l’Hospital de Sant Juan, la alcaria Almadrava Abenmaymon, ab 5 jovades. Als cavallers templaris o a Domingo Navarro de la case del Templa, la alcaria Attair, ab 6 jovades.
A Bernat de Caulles de Barcelona, la alcaria Beniacean ab 10 jovades, de las quals ne té la mitat Maymó, carnisser de Leyda.
A Garau Gasbert, lo rafal Abenabdissalem, ab 5 jovades.
A Ramon Lull, de Barcelona, y sos jermans, la alcaria Bejatron, ab 12 jovades. A Ramon de Berga, que era jermà major, lo rafal Semorella, ab 5 jovades.
A Jaume Pariz Negra, lo rafal Atcachareh Atzabara, ab 2 jovades, y lo rafal Beniujén, ab 2 jovades.
DELS PRIMERS POBLADORS QUE HABITAREN EN LA VILA Y TERMA DE SINEU, QUE EN LENGUA ARÀBICA SE DIU XISNEU
¶20r. A Bernat de Mogoda, la alcaria Alffoffa Aljauffia, ab 20 jovades.
A Pera de Morell, la alcaria Benuàser, ab 6 jovades.
A Bernat Puculull y als seu[s] 12, lo rafal Abenatiz, ab 8 jovades, y la alcaria Benigaful, ab 8 jovades, y lo rafal Abicenbraa y Benidení, ab 18 jovades.
A Bernat Palet, de Barcelona, lo rafal Nalil, ab 5 jovades, de las quals lo rey ne donà 2 a Nicolau Gallart.
A Pera Martell, lo rafal Vener Abensulos Alguazatia, ab 4 jovades.
A Pons de Olyet y sos compañons, lo rafal Huacner Almagzén, ab 4 jovades.
A Jaques Sants, lo rafal Culuña o Colònia,295 ab 12 jovades.
A Guillerm Bou, de Barcelona, lo rafal Meneyrola, que are és de Juan Arnau, ab 8 jovades. A Bernat de Perets y sos jermans, lo rafal Abinascar, ab 4 jovades.
A mestre Nicolau Gallard, lo rafal Abiabos, ab 4 jovades.
¶20u. A Guillerm de Perets y son jermà, lo rafal Aurusí Abinacer, ab 4 jovades.
Als jueus, Bontxarabu, ab 5 jovades, y lo rafal Benutzarbei Exequia, ab 5 jovades.
A Guillerm de Bañys, de Barcelona, y a Pinxenes, per mitat, de la alcaria Xerra, ab 10 jovades.
A Francès Gardey, de Leyda, lo rafal Axermexulla, ab 4 jovades.
A Ramon de Font, la alcaria Castalló, que és are de Juan Arnau, ab 10 jovades. A Domingo Clavell, lo rafal Benitaxel, ab 9 jovades, de las quals lo rey ne ha donades 2 a Barenguer de Santmelió.
Al mateix Domingo Clavell, lo rafal Beninàer Algarba, ab 2 jovades.
A Guillerm Ca[m]paner, de Barcelona, la alcaria Caybeyra, que són las costas, ab 14 jovades, de las [quals] ne donà lo rey 7 a Pera de Palau.
A Ramon de Casals, de Leyda, lo rafal Benuz Alagan, ab 6 jovades.
A Bernat Tos, de Tortosa, lo rafal Benicadell, ab 6 jovades.
¶21r. A Bernat Romiró, de Barcelona, la alcaria Cutalcestell y la alcaria Abemulux, ab 12 jovades y mitge.
A Arnau Reig, de Leyda, lo rafal Apaixaxí, que are nomenen Paxarí,296 ab 4 jovades.
A Nicolau Caxnari, la rafal Alpumulet Alpaizariani, ab 4 jovades, y lo rafal Montí, ab 6 jovades.
A Pera de Monsó, la alcaria Oliber, ab 7 jovades.
A Guillerm de Mata y sos compañons, la alcaria Benefé, ab 8 jovades.
A Guillerm lo Reg, lo rafal Benizarragarraya, ab 5 jovades.
A Juan Londan, lo rafal Abenizarragx Abenagzén, ab 6 jovades.
A Pons de Olzet ab sos compañons, lo rafal Locoplan, ab 5 jovades.
A Barenguer, tender, la alcaria Dajat Almarhí Libanioti, ab 5 jovades.
A Barenguer de Vilamajor y a Bernat, son jermà, lo rafal Albubacar Alcalel, ab 5 jovades.
A Bernat de Vilamajor, lo rafal Armia, ab 5 jovades.
A Pera Palou, lo rafal Abentax Atpayzan, ab 4 jovades.
¶21u. A Arnau Cantador, de Terragona, lo rafal Carnex Arraya Atagarí, ab 6 jovades. A Sanxo de Belpuig, lo rafal Layan Algenuz, ab 10 jovades, de las quals lo rey ne donà 5 a l’infant don Pedro.
A Bernat de Parets, de Vilafranca, y sos jermans, la alcaria Addurel, ab 4 jovades, y la alcaria Almudayna, ab 8 jovades, y la alcaria Benielelam, ab 5 jovades.
A Jaffic, juyeu, lo rafal Axat, ab 4 jovades.
A Pera Alcover, la alcaria Bericica, ab 4 jovades.
A Bernat Lavén, de Barcelona, la alcaria Adorela, ab 6 jovades.
A Guillerm Arnau, de Seregossa, lo rafal Bilela, ab 6 jovades, y lo rafal Benidurí, ab 6 jovades.
A Jaume de Monpeller, lo rafal Benisaber Alcajofere, ab 10 jovades.
A Barenguer de Belvey y Guillerm Robentí, son parent, la alcaria Orta, ab 8 jovades.
Als juyeus de la Almudayna, lo rafal Benialfini, ab 8 jovades, y lo rafal Beniaptitas, ab 5 jovades.
A Pere de Palau, lo rafal Alaonar, ab 4 jovades.
¶22r. A Barenguer de Terrassa y se muller, lo rafal Albeniembra, ab 6 jovades. A Barenguer Gajray, de Monpeller, la alcaria Abnamet, ab 6 jovades.
A Guillerm de Lorach, de Terragona, lo rafal Alabiath, ab 3 jovades.
A Bernat Poca-sanch, de Barcelona, y Arnau Poca-sanch y Barnat Tortosa, lo rafal Adeffle Exaquia, que vuy se nomena Deffle, ab 8 jovades.
A Pera Juan, escrivà, lo honor qui fon Amnaluset, prop de la vila de Sineu, ab 5 jovades.
A Pera Novellas, de Tortosa, y als seus, lo rafal Alhanat Bimortit, lo que vuy nomenen <nomerer> Mortijt, ab 5 jovades, y la alcaria Alpeninadelel Bianortit, ab 5 jovades, y lo rafal Algedit, ab 5 jovades, y lo rafal Albenmutàruf, ab 4 jovades, y lo rafal Alzinet Abnalatex, ab 5 jovades, y lo rafal Almenorque, ab 4 jovades.
A Arccyia Escrivà, lo rafal Aynaafà, ab 6 jovades, de las quals lo rey ne donà 3 a l’infant de Portugal.
A Pera Caynay, lo rafal Abemubàxar Labenserix, ab 7 jovades.
¶22u. A Exemenis de Filera, la alcaria Are Alayn, ab 8 jovades.
A Pesqual de la Sise, de Barcelona, la alcaria Almancha, ab 8 jovades.
A Pera de Nouvellas y als seus, lo rafal Montegut Ayzagan, ab 8 jovades.
A Pera de Menoch, lo rafal Alamach, ab 5 jovades.
A Guillerm de Bellverger, lo rafal Benigaful Xica, a Paguera, ab 3 jovades.
A Ramon, espiciayre de Monpeller, lo rafal Benihart, ab 4 jovades.
A Garau de Castelló, de Tortosa, y als seus, lo rafal Abdelozuz Abinsaux, ab 5 jovades, y lo rafal Alemutí, ab 4 jovades, y lo rafal Abenjúsef, ab 5 jovades, y lo rafal Alubrecatí,297 ab 4 jovades; tot 18 jovades.
A Pera de Sebisbal, la alcaria Abenmaxbar, ab 6 jovades.
A Pera Sebisbal, de Terragona, la alcaria Abenabar (que·s diu la Bisbal de Santa Margaritta), ab 6 jovades.
A Guillerm Carós, la alcaria Malian, ab 4 jovades.
A Pera de Pina, cavaller, la alcaria Solanda, ab 8 jovades.
¶23R. DELS NOUS POBLADORS DE LA VILA <DE> Y TERMA DE PETRA QUE PRIMER POSSEHIREN EN ELLA ALCARIAS Y RAFALS
A Ramon Tos, de Tortosa, la alcaria Nevoliex, ab <ab>12 jovades.
A don Pedro de Portugal, la alcaria Abensonex, ab 7 jovades, y la alcaria Alanari, ab 10 jovades, y lo refal Abundeig, ab 4 jovades, y la alcaria Bihucde de Humerrahlayn Benoeddí Fulumen, ab 7 jovades; tot 28 jovades.
A Matheu de Sabadell, la alcaria Benim[u]slem, ab 8 jovades, y la alcaria Maria, ab 8 jovades; tot 16 jovades.
A Bernat Saler, de Terregona, lo rafal Benialhax Benualge, ab 4 jovades.
A Barenguer Avoig, de Barcelona, lo rafal Alaraf, ab 4 jovades.
A Barenguer Jordà, de Terragona, lo rafal Abenubàxer, ab 7 jovades.
A Ramon de Santmartí, lo rafal Xayaddar, ab 5 jovades.
A Thomàs Pertider, de Barcelona, lo rafal Almozor, ab 5 jovades, de las quals lo rey ne ¶23u. donà a Lop Ferrendis duas jovades.
A Palegrí Adobador, lo rafal Ablanaserach, ab 5 jovades, de las quals lo rey ne donà 2 a Ramon de Casals.
A Ramon de Santmartí, la alcaria Abadeclin, ab 10 jovades.
A Ramon de Aragó, de Tortosa, lo rafal Berulal Hacerí, ab 5 jovades.
A Pons d’Olset y sos 5 companyons, lo rafal Ayida y lo rafal Almúnia, ab 6 jovades, y la alcaria Benialbatel, ab 6 jovades; tot 12 jovades.
A P. Ramon de Santmartí, lo rafal Allelutz, ab 5 jovades.
A Pera Carròs, lo rafal Abenjuseph, ab 6 jovades.
A Guillerm Saguer, de Barcelona, y a se filla, la alcaria Alanària, ab 10 jovades.
A Ferrandis Juglar, lo rafal Benimarco, ab <ab> 5 jovades.
A Ramon Carròs, lo rafal Benimugnif, ab 6 jovades.
A Ramon Paxonat, de Marcella, la alcaria Azaró, ab 12 jovades. A Lop Ferrandis lo rafal Benimache, ab 4 jovades.
¶24r. A Arnau, de Barcelona, lo rafal Abenxchuchar, ab 5 jovades.
A Barenguer Sastre, de Marcella, lo rafal Abenfarda, ab 10 jovades.
A Alfonso Martines, lo rafal Benniraccar, ab 2 jovades.
A Aymerich de Campprebart, y son jermà, la alcaria Benulbatar Allagenna, ab 10 jovades.
A Ramon de Castellbisbal, la alcaria Malilla, ab 8 jovades, y lo rafal Alluchel, ab 8 jovades, y lo rafal Benubalec, ab 8 jovades, y lo rafal Ceboschan, ab 6 jovades; tot 28 jovades.
A Lorens Comis, la alcaria Alforfa, ab 2 jovades.
A Ramon Seclusa, la alcaria Sant Martí, ab 15 jovades, y lo rafal Bonayrais, ab 4 jovades, y lo rafal Benubalec Alfatin, ab 2 jovades, y lo rafal Abetz, ab 2 jovades; tot 23 jovades.
Als fills de Mont-ros, lo rafal Abnalayarach, ab 6 jovades.
A Pera de Sansó, la alcaria Termanor, ab 7 jovades.
A Pera Caynari, la alcaria Xutalel, ab 10 jovades, y la alcaria Razahrcoba, ab 5 jovades, y la ¶24u. alcaria Cadachyx, ab 7 jovades; tot 22 jovades.
A Pera Garriga, de Terragona, la alcaria Atabos, ab 4 jovades, y la alcaria Tese, ab 7 jovades; tot 11 jovades.
Als juyeus del Call, lo rafal Alaanar, ab 5 jovades, y lo rafal Abenxuaich, ab 5 jovades, y lo rafal Zamaha, ab 5 jovades; tot 15 jovades.
A Marimon Claver, lo rafal Alebjat, ab 3 jovades.
A Ramon de Castellbisbal, lo rafal Albedelle, ab 11 jovades.
A Guillerm de Solà, de Barcelona, la alcaria Beniroxul, ab 5 jovades.
A Ramon Carròs, la alcaria Péllar Pilliar, ab 6 jovades, y la alcaria Pelliarenia, ab 4 jovades; tot 10 jovades.
A Lorens Gomis, la alcaria Abenmarixa, ab 13 jovades.
A Pera Domingo, la alcaria Feruxchi, ab 8 jovades.
A Romeu de Riu, juehos, lo rafal Benimofarix, ab 8 jovades. An en Carròs, la alcaria Benimogeyth, ab 5 jovades.
A Barthomeu de Aulona, la alcaria Arian, ab 8 jovades.
¶25R. DELS PRIMERS POBLADORS QUI PRINCIPIAREN Y POSSEHIREN HERETATS Y TERRAS EN LA VILA Y TERMA DE ARTÀ, QUE LOS MOROS NOMENAREN IARTAN
A Juan Descolombers, de Barcelona, li fon assignat la alcaria Morell, ab 5 jovades, que són 80 qüerterades.
A Santa Maria Despuig, la alcaria Benimurgia, ab 5 jovades, y la alcaria Benilhadet, ab 10 jovades, y la alcaria Abeneyta, ab 5 jovades, y la alcaria Benicarmia, ab 5 [jovades], y la mitat de la alcaria de Hamar, ab 5 jovades; tot 35 jovades.
A Lopes d’Eslava, la alcaria Biniagirina, ab 8 jovades, y la alcaria Benurulatx, ab 6 jovades, y la alcaria Benolbatx, ab 6 jovades.
A Guillerm de Fraga, la alcaria Alpara, ab 7 jovades, y la alcaria Benirray, ab 5 jovades.
A Santa Maria Despuig, la alcaria Dajat Benaaginar, ab 10 jovades. A Juan de Canet y son fill, la alcaria Benualdilbar, ab 12 jovades.
A Jaume de Mediona, la alcaria Benuaraba, ab 8 jovades.
¶25u. A Galícia de Medina, la alcaria Abenjufuf, ab 8 jovades.
A Juan de Medina, la alcaria Benicxait, ab 8 jovades.
A Guillerm Despuig, la alcaria Bonayet, ab 5 jovades.
A mestre Andreu, de Barcelona, la alcaria Beninagar, ab 7 jovades.
A Barenguer Adocni, de Macella, Alaagdan, ab 11 jovades.
A Bernat Tisó y son jermà, lo rafal Monblanch, ab 5 jovades, y la alcaria de Ayarroba, ab 5 jovades; tot 10 jovades.
A Sant Jordi, la alcaria Alfarnach, ab 5 jovades, y la alcaria de Anon, ab 5 jovades; tot 10 jovades.
A Bernat de Pavia, la alcaria Xàlman, ab 8 jovades, y la alcaria Benimutxul, ab 4 jovades; tot 12 jovades.
A Guillerm Toso, la alcaria Talbune, ab 6 jovades.
A Juan Gasth, la alcaria Alvasusí, ab 4 jovades.
A don Pedro de Portugal, la alcaria Beninohaym, ab 4 jovades, y la alcaria Almahada, ab 6 jovades; tot 10 jovades.
A Bernat de Pavia, la alcaria Alxicrati, ab 10 jovades.
¶26r. A Guillerm Leó, la alcaria Albenné, ab 6 jovades, y la alcaria Benimoaffec, an 3 jovades; tot 9 jovades.
A Juan Pariz, la alcaria del Pollensí, ab 4 jovades.
A Troye Infant, la alcaria Almahada, ab 6 jovades.
A Juan Bonafeu, la alcaria Benicorax, ab 6 jovades.
A Barenguer Bedey, la alcaria Binihideí, ab 6 jovades.
A Martí Claver, la alcaria Benicatzar, ab 6 jovades.
A Arnau Adarró, sobre la dite alcaria Benicatzar, 3 jovades.
A Martí Gibert, de Tarragona, la alcaria del Huaraní Realua Hariani, ab 4 jovades.
DELS PRIMERS POBLADORS QUE POBLAREN EN LA VILA Y TERMA DE MUNTUÏRI Y LOS NOMS DE ELLS
A Pera Vidal, de Barcelona, li asignaren la alcaria Beniatie, ab 8 jovades, que són 136 qüerterades.
A Bernat Carròs, en la dite alcaria Beniatie Limuse, ab 3 jovades, y la alcaria Atcheí Veyrola, ¶26u. ab 6 jovades, y la alcaria Benixeih, ab 3 jovades, y la alcaria Debenageg, ab 5 jovades, y lo rafal Abeniali, ab 3 jovades, y lo rafal Alut Abenalzas, ab 3 jovades; tot 23 jovades.
Als juyeus de la Almudayna, la alcaria Contentí Axaquia, ab 5 jovades.
A Bernat Pregaminer, la alcaria de Benouch, ab 5 jovades, de las quals lo rey ne donà a Lorens Yvanes 2 jovades.
A Barenguer Claver, la alcaria Algarbia, ab 4 jovades.
A Astruch y sos compañons, la alcaria Alahorà, ab 8 jovades.
A Martí Ferrandis, cavaller, la alcaria Iniat, ab 8 jovades.
Als juyeus de la Almudayna, la alcaria Amiaumar, ab 8 jovades.
A Barenguer Pregaminer la alcaria Alpotrocugel, ab 4 jovades.
A don Pedro de Portugal, lo rafal Benusacharia, ab 4 jovades, y lo rafal Abennoch, ab 3 jovades, y lo rafal Almotehp o Almotasep, ab 2 ¶27r. jovades, y la alcaria Benimoherexf Alguecen, ab 6 jovades, y la alcaria Parascut, ab 6 jovades; tot 21 jovade[s].
A Bernat de Abrinas, la alcaria Harexuacara, ab 6 jovades.
A Juan Ferrandis, major, la alcaria Gulultel, ab 2 jovades.
A Ramon Ciffra, de Leyda, la alcaria Potchexarruhy, ab 6 jovades.
A Bernat Lobet y son jermà, la alcaria Yuar, ab 6 jovades.
A Barenguer de Marfà, la alcaria Archejucirola, ab 6 jovades.
A Barenguer de Begur, la alcaria Passaroli, ab 6 jovades.
A Guillerm de Ti, de Barcelona, 2 alcarias: Aynpornolux Rahlan Pouliche, ab 8 jovades, de las quals ne donà lo rey a Pera de Orcau 3 jovades.
A Bernat de Oliet 2 alcarias: Laucarige y Laucarigem, ab 10 jovades. A Agustí de Santjuan, la alcaria Luninaf o Lomnar, ab 4 jovades.
¶27u. A Garcia de Osca y Domingo de Terreçona, lo rafal Alcaveyras, ab 4 jovades.
A Massot de Oller, la alcaria Albuma, ab 4 jovades.
A Guillerm Proet y son jermà Proet, la alcaria Turgumén,298 ab 6 jovades.
Als hòmens de Mompeller, la alcaria Muxaraf, ab 12 jovades, y la alcaria Moracefin, ab 12 jovades; tot 24 jovades.
A Ramon Gilabert, de Tortosa, la alcaria Castubeyon, ab 6 jovades.
A Ramon de Santmartí, la alcaria Abenfero, ab 12 jovades.
A Barenguer, de Agremunt, la alcaria Benihal·let, ab 3 jovades ensemps ab Pera Escrivà, son jermà.
A Ramon de Santmartí, la alcari[a] Luchmajor,299 ab 25 jovades.
A Arnau de ne Dominga de Tortosa, la alcaria de Benixehit, ab 5 jovades.
A Ramon de Santmartí, la alcaria Dalbutachí, ab 5 jovades.
A Juan de Salvia, de Mompeller, la alcaria ¶28r. Albeladin, ab una jovada.
A Lorens Huvañes, lo rafal Alifauxeletx, ab 4 jovades.
A Arnau de Sala, de Caldes, la alcaria Alcadi, ab 4 jovades.
A Bernat de España, la alcaria Benimoragia, ab 5 jovades, de las quals, al rey ne donà a Palau Ferrer y a Pera Hyvañes 2 jovades.
A Garcia Arnau, la alcaria Extaacar, ab 12 jovades, y la alcaria Arrenda, ab 5 jovades; tot 17 jovades.
A Juan Ciprià y son fill, la alcaria Rahalathur, ab 6 jovades. A Ramon de Cunilles, de Tortosa, la alcaria Baquí, ab 12 jovades.
A Esbert, de Terrago<no>na, y Bernat de Mont-ros y Guillerm de Monsó, la alcaria Alecantí, ab 6 jovades.
A Barenguer de Santa Coloma y Matheu, de Sella, lo rafal Axabeb, ab 6 jovades, y la alcaria Attur, ab 8 jovades; tot 14 jovades.
A Ramon de Cunilles, de Tortosa, la alcaria Benilicar, ab 12 jovades.
¶28u. A Barenguer March, de Terragona, la alcaria Benicalem, ab 5 jovades.
A Guillerm Esteva y sos jermans y sòcios seus, la alcaria Mitritix Aben Bàcar, ab 5 jovades.
A Bernat de Tortosa, la alcaria Beneyza Alverensí, ab 3 jovades.
A Barenguer de Monreyal, la alcaria Alhayfe, ab 11 jovades, y la alcaria de Minbenichimara, ab 2 jovades; tot 13 jovades.
A Pera de Comabella, la alcaria Mitriatz, ab 3 jovades, y lo rafal Alcoraya, ab 2 jovades; tot 5 jovades.
A Bernat Despuig, la alcaria Rohaya Lecfelahaje Abenjussef Aben Abdel·là, ab 8 jovades.
A Barenguer de Monreyal, la alcaria Algorayfa Turrich, ab 3 jovades.
A Barenguer Metge y sos compañons, la alcaria Benimazior, ab 9 jovades.
A Guillerm Esteva y sos jermans y altres, la alcaria Tibicí, ab 6 jovades.
A Pera Ortella, la alcaria Abenpununuy, ab 5 jovades, y la alcaria Rubínitx, ab 15 jovades.
¶29r. A Pelegrí Fuster, de Barcelona, la alcaria Benirecahibí, ab 3 jovades.
A Juan de Someras, de Tortosa, la alcari[a] Dabenhageg, ab 5 jovades.
A Juan de Monblanch, la alcaria Algirén Litort Alundí, ab 5 jovades.
A Bernat de Tolosa, de Barcelona, la alcaria Benidórama, ab 5 jovades.
A Esbert Uset, de Barcelona, la alcaria Aynacerdí Arraya, ab 5 jovades.
A Bernat de Abrinas, lo rafal Aliniusuf, ab 4 jovades.
A Guillerm Esteva y sos companons, la alcaria Alicanade Almagzén, ab 5 jovades. A Guillerm de Vilaregut y Pera Canals, la alcaria Abenresque, ab 3 jovades.
A la prioressa de Santa Margaritta, la alcaria Algolfa Lalaguy, ab 10 jovades. A Palay Ferrer y Pera Hinañes,10 lo rafal Athalie, ab 3 jovades.
A Barenguer de Rabasse, lo rafal Benyayiya, ab 2 jovades.
¶29u. A Barenguer de Tortosa, lo rafal Avalensí Abenyiya, ab 8 jovades.
A Pera de Santandreu, de Barcelona, Luch Aben Handax, ab 4 jovades.
A Garau de Ballisè, la alcaria Benidení Abinyaffora Labemoirahell, ab 6 jovades. A Bernat Sabatell, de Barcelona, la alcaria Benizaffora Labemirahal, ab 6 jovades.300
A Pelayo Ferrer y Pera Hequanies, la alcaria Beniburel, ab 2 jovades.
A Juan Magre, la alcaria Rafal Amazor, ab 5 jovades.
A Juan Ferrandis, major, lo rafal Abindesén, ab 2 jovades.
A Bernat Moliner, de Leyda, la alcaria Moymon Saragorí, ab 8 jovades. A Guillerm de Ripoll, lo rafal Milis Ozeugea Benboxorea, ab 3 jovades.
A Maymó Pallisser, la alcaria Addela Zaragosí.
A Juan de Monsó, la alcaria Fontitx, ab 4 jovades.
A Bonmassip, de Terregona, la alcaria Dagomera, ab 5 jovades.
¶30r. A Robert de Terragona, la alcaria tres que·s diuen Pina, ab 16 jovades. A Juan Thomàs Arron, la alcaria Rafal Algar, ab 3 jovades.
A Pera de Comabella, de Vich, la alcaria Xabor, ab 10 jovades, y are es diu Sabor.
A Pera de Calataiut, lo rafal Alain, ab 3 jovades.
A l’Hospital, la alcaria Algayde,301 ab 39 jovades, y la alcaria Benicomprat,302 ab 8 jovades, y la alcaria Algarbia, ab 8 jovades, y la alcaria Benijacoh, ab 8 jovades; tot 63 jovades.
A Janhic, juyeu, lo rafal Axat, ab 4 jovades.
A Bernat Bonacase, de Barcelona, la alcaria Benilila, ab 4 jovades.
A Garcia Pera, de Pina, la alcaria Castalix,303 ab 14 jovades.
A Esteva de Tortosa y sos jermans, la alcaria Delbenia, ab 8 jovades.
A Frenes de Valldeperes, la alcaria de Abdelà Abensuarp Addeni, ab 5 jovades.
¶30V. DELS PRIMERS POBLADORS QUI POBLAREN EN LAS ALCARIAS Y RAFALS DE LAS MONTAÑES QUE SÓN EN LA ILLA DE MALLOR<A>CA, PERTANYENTS A LA PORCIÓ DEL REY
A l’infant de Portugal li fon asignat la duaya 304 Sibiliomoam, ab 2 jovades, y la alcaria de Lhoffra, ab 10 jovades, y la alcaria Binimo.atgiu, ab 6 jovades, y lo rafal Almozana, ab 3 jovades, y lo rafal Alfugotx, ab 2 jovades, y lo rafal Axegerachy, ab 2 jovades, y la toaya Gililbear, ab 2 jovades; tot 27 jovades, que són 432 qüertarades.
A Pera Ferrer, de Barcelona, lo rafal Alí Abinxirí, ab 2 jovades.
A Martí Ferrandis de Infant, lo rafal Alactil, ab 3 jovades.
A Pere Ferrer, de Barcelona, lo rafal Almoadén, ab 2 jovades, y lo rafal Abaacel, ab 2 jovades; tot 4 jovades.
A Alfonso Menunes, cavaller, la alcaria Alfacayrat, ab 5 jovades, y lo rafal Alquidrà, ab 3 jovades; tot 8 jovades.
¶31r. A Arnau de Abrinas, la alcaria Axorca, ab 12 jovades, de las quals lo rey ne donà 4 jovades a Martí Soares.
A Pera Paris, lo rafal Taurixan (que are es diu Turrixant), ab 2 jovades.
A Ramon de Santmartí, la alcaria Delmalux (que are se nomena Almeluig), ab 15 jovades.
A Barenguer Ferrer, de Barcelona, la alcaria Qúlber (que ara se diu Cúber), ab 15 jovades, de las quals lo rey ne donà 7 jovades a Martí Ferrandis de Infant.
A Ramon de Santmartí, lo rafal Aboroch, ab 2 jovades, y lo rafal Abendurdux, ab 4 jovades; tot 6 jovades.
A Bernat de Rubís, la alcaria Beni, ab 5 jovades.
A Lorens Draper, la alcaria Unquira, ab 5 jovades.
A l’Infant, la alcaria Baalichí, ab 5 jovades.
A Pera Paris, la alcaria Mutnàbar (que vuy se diu Monnàbar), ab 2 jovadas.
A Fraye, la alcaria Entrecampos, ab 6 jovades, y la alcaria Apinnibassa, ab 3 jovades; tot 9 jovades.
A Joan Frener, major, la alcaria Xulabra, ab 5 jovades.
¶31u. A Juan Ferrandis, lo rafal Almugyén, ab 4 jovades.
A Barenguer de Ripoll, lo rafal Colabra (que ara se diu Calobra),305 ab 2 jovades.
A Garci de Lop, la alcaria Caxconar, ab 5 jovades.306
¶ 1 Cap. 3 LM, M, SC. ¶ 2 Habitadors LM.
¶ 3 Despres LM. ¶ 4 Jaume Cap. 3 BV. ¶ 5Ya LM, BV, M. ¶ 6 Las LM, SV, BV, les SC. ¶ 7 Qui LM, BV, SC.
¶ 8 Islas LM, SV. ¶ 9Y varias gents manca en LM.
¶ 10 Gens qui los SC. ¶ 11 Nacions que en varios temps la dominaren LM, BV. ¶ 12 Contant dede el LM, contant des del BV, M, contant desde el SC.
¶ 13 Universal de Noe, y queda ya dit LM, BV.
¶ 14 Islas SV, Illas Balears M. ¶ 15 Qui LM. ¶ 16Ab LM, BV, M. ¶ 17 Los añys LM SV, BV, M, SC. ¶ 18Y SV.
¶ 19Y LM. ¶ 20 Quiça M. ¶ 21Tan SV. ¶ 22 Las [les SC] altres LM, SV, BV, M, SC. ¶ 23 Gerion LM, SV, BV, M, SC. ¶ 24 En alguna manera manca en M. ¶ 25Y LM, SV, BV. ¶ 26 Leys LM, BV, M. ¶ 27 Los eruchs LM, los grechs SV, BV, M, SC. ¶ 28 Qui LM. ¶ 29 Troja M.
¶ 30 Per las costas M. ¶ 31Y SV, i BV. ¶ 32 Lariges LM, phriges SV, BV, M, SC. ¶ 33Aveniment SV. ¶ 34 De la vingude del Salvador en el mon M. ¶ 35 Succehiren los LM, BV, M. ¶ 36 Del SV, SC. ¶ 37 Tiri M.
¶ 38 Poblaren en estas islas [illas M, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 39 Cartagineses LM, SV, M, cartaginenses SV, carthagineses BV. ¶ 40 Succehiren y feren LM, BV, feran SV, faen SC. ¶ 41Tambe apres manca en LM, BV. ¶ 42 De SV. ¶ 43 Isla SV. ¶ 44 Havem SV, avem SC.
¶ 45 (Com haven dit en la primera part) manca en LM, BV, com ya esta dit M. ¶ 46 Ocació LM. ¶ 47 Dits LM, BV. ¶ 48 Els M. ¶ 49 Del LM, SV, BV, M, SC.
¶ 50 Comerci [commerci SV, commersi SC] y LM, SV, BV, M, SC. ¶ 51 Contrato LM, BV, contractió SV, contrectatio M, contractacio SC. ¶ 52 En M. ¶ 53 La.
¶ 54 Era son LM, BV. ¶ 55Y en la propria principal intenció SV, principal intenció SC. ¶ 56 E desitg de manca en LM, BV, de de M. ¶ 57 Cabuda y entrada per este medi LM, BV. ¶ 58 A M. ¶ 59 De que Celio M.
¶ 60 Mestello SV. ¶ 61 Posehiren LM, posehiran BV.
¶ 62 Ab M. ¶ 63 Estas islas a forza de armas LM, islas SV, estas islas a força de armes BV. ¶ 64 Despues LM, BV. ¶ 65 Las LM, SV, BV. ¶ 66 Luego LM, BV, tentost apres SV, tantost apres M, SC. ¶ 67 Ab LM, BV, M.
¶ 68 Poder LM, BV. ¶ 69 La SV. ¶ 70 Estirpiren SV, extirparen M, stirpiren SC. ¶ 71 Godos y se LM, BV.
¶ 72 Islas SV. ¶ 73 Illas y de M. ¶ 74Absoluts destas islas y de tota España LM, BV, Españe SV, Hespanye M, España SC. ¶ 75 Despues LM, BV. ¶ 76 Islas SV.
¶ 77 Don manca en M. ¶ 78 Islas SV. ¶ 79 Ocupades y manca en SV. ¶ 80 Pepino LM, BV, Pipino SV, M, SC.
¶ 81 De la Fransa LM, de la França BV, de la Francia M, de Francia SC. ¶ 82 Cerca los anys de LM, BV, cerca los anys SV, M, SC. ¶ 83 Sabre SV. ¶ 84 Dels matexos moros LM, BV. ¶ 85Vegada. I en lo añy LM, BV, M, vegade, y en los añys SC. ¶ 86 1125 SV, SC.
¶ 87 Barcelo M. ¶ 88 Subsidi LM, SV, BV, M, SC.
¶ 89 Quantitat LM, BV, cantitat SV, SC, quantitats M.
¶ 90 En la primera part manca en M. ¶ 91 Posehiran BV. ¶ 92Anys manca en SV, SC. ¶ 93 Pacificament LM, SV, BV, M, SC. ¶ 94 Lo SV. ¶ 95 Del tot manca en M, BV. ¶ 96 Isla SV. ¶ 97 Illa, posant LM, BV. ¶ 98 Habitadors de la LM, BV. ¶ 99 Cathaluña LM, BV.
¶ 100 Mont blanch manca en SV, SC. ¶ 101 Lerida LM, BV. ¶ 102 Gerona LM, BV. ¶ 103 Tarraga LM, BV, M.
¶ 104 Manresa y M. ¶ 105 Terregons, de Marsella, de Manresa SV. ¶ 106 Reperti lo rey LM. ¶ 107 Reyna SV, Reyne SC. ¶ 108 Y SV. ¶ 109 Isla SV. ¶ 110 En SV.
¶ 111 Agues san M. ¶ 112 Haguessen y manca en SV.
¶ 113A estos tals parti las terres y cases, tant de la ciutat, com de tot lo Regne e illa, ab pacte, empero, que estos haguessen y fossen tinguts de habitar y fer residencia personal en dita illa. Establils substituït per A estos reperti, LM, BV, Establis SV, SC. ¶ 114Tocants LM, BV, M, tocans SC. ¶ 115 Cade SV. ¶ 116 Que li cabe de la porcio, y per part manca en M. ¶ 117 Fou LM, BV. ¶ 118 Isla SV. ¶ 119 Co SV. ¶ 120 Els LM, BV, M, los SV. ¶ 121 Daria BV. ¶ 122 Principi a la habitació [abitacio SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 123 Al manca en SV. ¶ 124 Cultivar de LM, BV, BV. ¶ 125 Isla SV. ¶ 126Termes LM, SV, BV, termans M. ¶ 127Villas LM, BV. ¶ 128 Principals manca en SV. ¶ 129 Que LM, BV. ¶ 130 Pollenca M. ¶ 131 Que manca en BV. ¶ 132 Stave SC. ¶ 133 Lo M. ¶ 134 Qui BV. ¶ 135 Fou LM, BV, fonch SV, M, SC. ¶ 136 Podien, LM, podrian SV, podian BV, M, podrien SC. ¶ 137 Y SV. ¶ 138 Asignats en establiment LM, BV, assignats SV, M, asignats SC. ¶ 139 Per prohomens manca en LM, BV. ¶ 140 Per LM, BV. ¶ 141Y LM, SV, BV, M. ¶ 142 Orts qui BV. ¶ 143 Per els LM, SV, BV, SC, par a els M. ¶ 144 Y LM, SV. ¶ 145 Habitacio alli LM. ¶ 146 Continua amb la u afegida a l’interlineat superior M. ¶ 147 Isla SV. ¶ 148 Per LM. ¶ 149 Aso LM. ¶ 150 Stablir SV. ¶ 151 Que y toca LM. ¶ 152 Real SV, M, SC. ¶ 153 Sua manca en M. ¶ 154 Poguessen SV, poguessan M. ¶ 155Terras SV, M, SC. ¶ 156 Menos SV, meñys LM, BV, M, SC. ¶ 157 Porcio real per fer horts, los que los tals habitadors no puguessen [poguessin NV] alienar ni vendre aquellas terras a altres personas ni meñys empeñorarlos [empeñorarlas BV]; cuyos [cuios BV] LM, BV. ¶ 158 El LM, BV. ¶ 159 De SV, M, SC. ¶ 160 A la sua porcio manca en LM, BV. ¶ 161 De les manca en LM, BV. ¶ 162 Iduas M. ¶ 163 De manca en SV, SC. ¶ 164 Prohomens señalats y elegits LM, BV. ¶ 165 Co M. ¶ 166 Fou LM, fonch SV, M, SC. ¶ 167 Guillem SV, M, SC. ¶ 168 Descarmp LM. ¶ 169 Guillem SV, M, SC. ¶ 170 Pi culull M. ¶ 171 Marcilia LM, Marsilia BV. ¶ 172 De la M. ¶ 173 Rohet LM, Prohet BV, M. ¶ 174 Scriptor SV, M, SC. ¶ 175 De manca en SV. ¶ 176 Oscha LM, BV, Hocha M. ¶ 177 Partio M. ¶ 178 Real LM, BV, M, R.l SV, SC. ¶ 179 Per a LM, par a BV, M.
¶ 180 Essignades SV, assignades M. ¶ 181 Ab LM, SV, BV, M, SC. ¶ 182A LM, SV, BV, M, SC. ¶ 183 Foren les siguents LM, foren las siguents BV, pobladors, a M.
¶ 184 16 M. ¶ 185 Joades LM. ¶ 186Y los los pobladors de la matexas nacions ya referides y axi dividiren tots los dystrictas y termans a diffarens perçonas, que, per no estar los demes llinatjes en conservatio, los dex de posar assi. Sols vull notar lo terma a qui fonch partit de Pollença ab alquerias y rafals. Afegeix Pollença al marge esquerre. A Baranguer Burget li fonch asignat de la alqueria de Formentor de la part que tocave al rey ab sis jovades. A Bernat Español la alqueria Benigommar ab 1 jovades. A Pera Herquet la alqueria Benigotmar Fontxica ab sis jovades. A Berenguer Ferregut lo rafal Alcubo ab 4 jo vadesA Pera Gonsalvo Robuster la alqueria Sant Marti Abenregmar ab 5 jovades. A Guillem de la Cera, la alqueria Benimalchix ab 6 jovades. A Bernat de Sant Chir la alqueria Axara ab 15 jovades, y la alqueria Alborge ab 8 jovades. Afegeix Alcudia al marge esquerre.A Ruis Paris lo rafal Alcudia ab 2 jovades. Vui es la ciutad de Alcudia. A Bernat Despuig de Tortosa la alqueria Flacanix ab 8 jovades. Als 8 de las kalendas de setembre 1238. Y los demés pobladors yo [dex] de scriure assi, per esser llinatjes molt poch de estos temps y no pocas, ab facilitat trobar las successsions. M, que reprèn el text a l’inici del capítol IV. ¶ 187 Seguents LM, BV. ¶ 188 G. M. Aquí es continua lo repartiment. Vis. Dameto. LM, BV, que reprenen el text a l’inici del capítol IV. Guerau Gumbert SC. ¶ 189 Fonch SV, SC. ¶ 190 Assignat SV. ¶ 191 Real SV, SC. ¶ 192Abnellquerix SV, Abnellquerig SC. ¶ 193Alzubtan SV. ¶ 194 Hamem SV. ¶ 195 Baranguer Vida SC. ¶ 196 Alxidat SV. ¶ 197 SV prossegueix: Refal Abenhualen ab tres jovades y lo refal Abentaip ab 5 jovades, refal abenhualen ab tres jovades, y lo refal SC. ¶ 198Y lo rafal Abenhualen ab tres jovades omès per SC. ¶ 199 Alseto SV, Alzeto SC. ¶ 200 Addaray SV. ¶ 201 4 quarterades jovades SV, 4 quarterades jovades amb el mot quarterades subrallat SC. ¶ 202 Refal Abinlucef SV, refal Toffay Abinlucef SC. ¶ 203 Banet de Çegranade SC. ¶ 204 Hariro SV, Harino SC. ¶ 205 Gui llem de Cera SC. ¶ 206 Almiaya SV, SC. ¶ 207 Refal lo Rafal SC.
¶ 208 Abmedell SV, SC. ¶ 209 Monpeler SC.
¶ 210 Benimaulax SV, SC. ¶ 211Azabaa SC. ¶ 212 Safarig SC. ¶ 213 Lufsen SV, Zufsen SC. ¶ 214 Lilahia SV, Lijahia SC. ¶ 215 Abimmaltamet SV, Abimmaltamat SC.
¶ 216 Montreyal SC. ¶ 217 Taha SV. ¶ 218 Addoja SV, SC. ¶ 219 Montros SC. ¶ 220 Cervera SC. ¶ 221 Azzharaxi SV, SC. ¶ 222 Abemnusa SV, SC.
¶ 223Alzabeti SV, SC. ¶ 224 Marsell SV, SC. ¶ 225Abencluney SV, SC. ¶ 226 Liffa, ab 4 jovades. A Pere Martell, lo rafal Alzanetz, omès per SC. ¶ 227 Liffa, ab 4 jovades. A Pere Martell, lo rafal Alzanetz, que son omès per SV.
¶ 228Alcancip SV, SC. ¶ 229Assignaren SV. ¶ 230 Ginien SV, SV. ¶ 231 Huamin manca en SV. ¶ 232Axarea manca en SV. ¶ 233 Ferrando SV, SC. ¶ 234 Assignaren SV.
¶ 235Almaracep SV, SC. ¶ 236 Fonch SV, SC. ¶ 237Assignat SV.
¶ 238 Ffs. SV, Francesch SC. ¶ 239 Alzestona SV. ¶ 240Abolazat SV, SC. ¶ 241Abeneffa SV, SC. ¶ 242 Mun SV, SC. ¶ 243 F afegeix Santiani al marge dret. S.t Anni SV, SC. ¶ 244 St. Sentiani SV, S.t Anni SC. ¶ 245 Bilamala SV, SC. ¶ 246 Centelles SV, SC. ¶ 247 Biniamar SV, SC. ¶ 248Abenxerif SV, SC. ¶ 249 F afegeix Caymari al marge esquerre. ¶ 250 Jovades. A Baranguer den Rebosa [Rabosa SC], lo refal Carsobra, ab 2 jovades SV, SC. ¶ 251 Guillem Consul SV, SC. ¶ 252 Montroig SV, SC. ¶ 253 Benirracha SV, SC. ¶ 254 Jovades SV, SC. ¶ 255 Betxajdo SV, SC. ¶ 256A Berenguer Dempuries, la alqueria Benirosohel, ab 12 jovades omès per SV, SC. ¶ 257 Anoyne SV, SC. ¶ 258 Dezbrull SC. ¶ 259 Maimon SC. ¶ 260Abenhut SV, SC. ¶ 261Templa la alqueria SV, SC. ¶ 262 F afegeix Manresa al marge dret. ¶ 263 Ço SV.
¶ 264 Athanepi SV, SC. ¶ 265 F afegeix Talapi al marge dret. ¶ 266 Carnicer SV, SC. ¶ 267 Abenufe SV, SC. ¶ 268 Guillem SV, SC. ¶ 269 Abenhalaz SV, SC. ¶ 270 Abnalazen SV, SC. ¶ 271 Los SV. ¶ 272 Falquet Burzan SV, SC. ¶ 273 Algior SV. ¶ 274 Scriva SV, SC. ¶ 275 Beniaziza SV, SC. ¶ 276 Guillem SV, SC. ¶ 277 Que son a Inca les cavalleries de Barcelona omès per SV. ¶ 278 Giosbert SV, SC. ¶ 279 Cavalleria alqueria amb cavalleria obliterat SC. ¶ 280 Guillem SV, SC. ¶ 281 Huatiaren SV, SC. ¶ 282 En aquest punt SV SC, deixen de transcriure la relació del Repartiment i reprèn el text a l’inici del capítol IV segons la numeració de SV, SC.
¶ 283 Burget M. ¶ 284 Asignat de M. ¶ 285 Español la alqueria M. ¶ 286 Benigommar ab 1 jovades. A Pera Herquet la alquira Benigotmar M. ¶ 287 Gonsalvo M. ¶ 288 Abenregimar M. ¶ 289 Guillem M. ¶ 290 Benimalchix M. ¶ 291 Sant Chir M. ¶ 292 Paris M.
¶ 293 Flacanix M. ¶ 294 En aquest punt M deixa de transcriure la relació del Repartiment. Vegeu supra nota 188.
¶ 295 Afegit Colonya al marge esquerre F.
¶ 296 Afegit Paxari al marge esquerre F.
¶ 297 Alubrecati Abenmaxbar, amb el darrer mot obliterat F.
¶ 298 Turgumen és en l’interlineat superior, substituint Castubeyon, obliterat. F. ¶ 299 F afegeix Luchmajor al marge dret.
¶ 300 Jovades. A Palayo amb el dos darrers mots obliterats F.
¶ 301 F afegeix Algayde al marge esquerre. ¶ 302 F afegeix Benicomprat al marge esquerre. ¶ 303 F afegeix Castalix al marge esquerre. ¶ 304 Duaya amb la primera a en l’interlineat superior F.
¶ 305 Calobra afegit al marge dret F. ¶ 306 Caxconar afegit al marge dret F.
[IV.] DE1 NOVAS FUNDACIONS DE ALGUNAS VILAS EN LA ILLA2 DE MALLORCA, Y3 COMENSAREN4 A5 FALANITG6
Era tanta la riquesa7 que ha tingut Mallorca en los temps pasats8 y eumentà en tanta manera la pagesia y habitadors de tota la illa,9 que fon10 necessari11 fundar novas poblacions.12
Y per ço13 don Jaume, fill del Conquistador y segon rey de Mallorca, manà y ordenà14 lo añy 1300 que·s fessen15 en la illa16 novas poblacions, asignant17 als18 habitadors llochs y asentos19 ahon20 se devien21 principiar e22 edificar las vilas y llochs23 per24 ell ordenades,25 y foren:26 Algayde, Lluchmajor,27 Porreras, Falanitg, Campos, Santanní,28 Sant Juan de Sineu, la Pobla,29 Benisalem30 y Selva.
Y volgué lo rey que estas poblacions de vilas fossen cade una31 no menis32 de 100 pobladors, asignant33 a cade un34 d’ells un quartó ¶32r. de terra par e35 edificar cases, obligant-los a cade hun,36 per lo seu quartó, que respongués de37 cens per38 1839 diners aquell40 de qui seria la terra, y fos41 a sisè42 de lluïsma. Y43 que los44 establidors45 deguen donar lloch per als46 carrers cumuns a47 la dite població e48 vila, de49 emplària de un destre y mitg, que són tres brases50 reyals,51 y que lo rey restàs par a sempre senyor dels dits carrers52 y places53 en dites vilas. Axí com també en la ciutat se retengué54 la Qüertera, lo corral que are diuen del Rey, que era55 enans56 excorxedor57 de bestiar, la plasa dels socorradors58 dels porchs, tots los carrers y fonts59 y aygües y60 molins de dins y de fora de61 la ciutat.
Y62 volgué també lo rey que63 [a] la dite població fossen asignades64 5 qüerterades de terra per a vinyas65 y orts, a conegude dels ordenadors per lo rey posats e66 dedicats.
Asignà,67 també, a cade un68 del<l>s69 pobladors, que70 fos donat deu qüerterades de garriga71 ahon72 tinguessen son bestiar y que corresponguesen73 de sens74 als senyors de las terras lo que per dits estimadors75 seria76 judicat.
Y que las vilas novament poblades ahont77 no y havia aygües de fonts manencials78 ni pous,79 manà lo rey que fossen fets80 aljups81 y baces.
Promaté82 lo rey als83 que84 adificarien85 cases en la[s]86 dites ¶32u. vilas e87 poblacions, per88 haver de habitar y residir en ellas, no tanint ells per lo present comoditat ni poder de edificar case, de bestreure’ls part dels gastos de llur89 edificatió90 y fàbrica.91 Y92 manà93 que tots94 los95 pobladors96 que,97 una vagade aurien ja98 pres asento99 y feta case en lo dit lloch, de aquell100 no poguessen pertir-se’n101 ni mudar-se a altre part, ni vendra aquella fins pasats102 6 añys, sinó seria103 perçona estraña104 que105 volgués vanir a poblar106 en dite vila107 y allí fer habitació. Però108 que, passat lo dit109 temps de 6 añys, las poguessen110 vendra e111 alianar a altres, a qui voldran.
Obligà lo rey als tals pobladors que, en la part de terra que·ls seria [a]signat,112 dins de 6 mesos edificassen113 cases y en ella[s]114 aguessen de habitar.
Aquestas y115 altres vilas que vuy són en la illa116 han crescut ja117 fins a118 vuy tant, que és necessari119 cade dia fer nous edificis120 y cases, y créxer, y fer novas iglésias.121
[DE LA VILA E TERME DE FELANITX]
La primera vila e122 població que123 comensà a poblar e124 edificar en la125 illa126 de las nomenades127 fon128 Falanitg,129 en lo terma de Muntuïri, que130 alashoras era alcaria de Guillerm Valentí,131 de 64 ¶33r. qüerterades132 de terra, que·s deya en lengua aràbica133 Canalix,134 y d’esta manera Pera135 Sturs y Ramon Desbrull, per136 manament137 y orde138 del rey, comensaren a edificar la dite vila lo dit139 añy140 1300, donant de territori per lo lloch de la141 vila 12 qüerterades, ab142 la iglésia143 y144 case de la rectoria,145 que ja146 primer147 estava edificade.
Foren, d’esta vila, los primers pobladors, Guillerm de Mediona, Barnat Jover, Banet Ferrer, Banet Ferreri, Barenguer Sunyer, Barthomeu Triol, Barnat de Varí, Francesch Picañy, Francesch Despuig, Guillerm de Vallans, Guillerm Pons, Guillerm Soler, Gosset Sescordinas, Guillerm Pavarell, Jaume Ferrerí, Jaume Ferrer, Juan Caldentey, Jaume Coll, ne Negra, muller de Miquel Sot, Miquel Salamó, Pera Catxeni, Pera Bresque, Pera Trullol, Pera Servinyes, Pera Proelsal, Pera Brugam, Pera de Cardils, Miquel Dadiu, Ramon Garau, Ramon Moix, Valentí Julià, Jaume Escarp, Uguet d’Evinon y altres.148
Junt ab tot assò,149 los dits vasadors150 señelaren places151 y llochs públichs y comuns;152 dedicaren lloch per lo fosar153 e sementeri,154 lo155 enterrar156 los morts fora la ¶33u. vila, y li asignaren157 terra de mitg cayró, que prengueren de terras de Uguet Aviñon.158 En159 aquesta vila y la major part del160 seu terma a vintè161 de lluïsma, que cabé a la partide de don Nonó Sants,162 quant se féu lo Compartiment, al qual aprés succehí163 en los béns que possehia164 en Mallorca.
Enfront165 de la iglésia d’esta illa,166 envers167 y168 pla, hi169 à170 una font menencial171 per a la pública utilidat172 dels pobladors, y és de ningut173 profit, podent en174 molt poch gasto aprofitar-se’n molt, ço és que·s portàs per séquia175 fins arribar-la als camps, y poria’s regar ab artificis molta part de aquella terra. Y recordem176 haver legit, en lo Arxiu de la Procuratió Reyal,177 que ja178 en179 los añys180 1310 lo rey don Jaume Segon181 de Mallorca ordená y manà que·s fes de tal manera, y enbià182 per ad assò a Ramon Desbrull y Bernat Baltran,183 veedós de tota la illa,184 los quals, per lo senblant,185 visitaren lo dit terma y trobaren en ell en nombre de 45 pous.186 Ordenaren que·s fessen fins en187 35188 basses y alguns aljups189 per a recullir las aygües pluvials. A-y190 algunas fonts manencials,191 y poques sènias.
¶34r. Los fruits de què·s mantén192 esta193 vila y parròquia194 de Falanitg y lo que ell[s]195 pot cullir196 són: de forments197 30.000 qüerteras, de ordi198 24.000 qüerteras, de sivades199 12.000 qüerteras, sens200 molts llegums de tota sort y espècia.201 Tindrà202 de viñas fins en203 250 qüerterades, safrans204 8 quintars.205 Estas són las coses que·s cullen206 en dit terma.
És més havant207 de 600 fochs, sens las possessions. Ha-y en lo terma vuy,208 entra alcarias y rafals, 128. Té mols hòmens209 de armes, de210 cavall e infentaria.211 Té més212 2.460213 ànimas de comunió, y de gent inútil 1.600.214
Entre la vila215 y lo216 seu terma, se troben 65 cavalls,217 bestiar mular 400,218 bous y vaques 1.020,219 de ovallas y moltons 12.000, bestiar cabrum 5.500, eguas 200, porchs 800.
Lo seu terma confina per220 lo vent221 tremontana222 ab lo terma223 de Petra, y per224 lo mitgjorn ab lo terma225 de Santanní,226 per lo ponent ab Porreras,227 per lo lebeix228 ab lo229 terma230 de Campos, y per lo231 lavant232 ab lo terma de233 Manacor.234 Lo restant del seu235 terma confina ab la mar del lavant, girant-se més envers lo xaloch, que comensa236 des de Cala Longa,237 en lo terma de Santanní,238 fins ¶34u. a Cala Murada, en lo terma de Manacor.239Y vanint a particularitzar240 la dite costa del terma de Falanitg, à-y algunas calas que considerar, com són Cala Longa,241 que és molt gran, y la sua travasia242 és del243 vartader lavant; altres cales demprés244 d’esta seguexen,245 però no tan grans, com són Cala Ferrera, Cala Mitjane y Cala Nou.246 Lo Portitxol,247 antes248 de la entrade de Portocolom, està249 per la travacia250 del251 lavant y252 xaloch, y, de253 poch fondo, no emprenen los cossaris254 de255 entrar-i,256 per la por que tenen a la257 torra de guarda, que està258 en259 la260 entrade de Portocolom, lo qual és molt guardat de travassias261 de vents.262 Però, ab tot que és tan gran, no té263 fondo sinó par a264 galeras y altres vaxells265 semblants, y assò fins al266 mitg del port, declinant267 a la part esquerra,268 ahont269 està270 lo seu surgidor, y poden en ell271 estar-hi272 fins en273 12 galeras, y lo demés del port és par a vaxells més xichs.
En la entrada d’est274 gran port està275 una torra de guarda que la Universidat276 de Mallorca paga a dos guardas 40£, y la vila de Falanitg ne paga altres 40.277 Esta torra pren lo foch de la altre278 ¶35r. Cala Figuera, del279 Santanní, y dóna’l280 a la torra de guarda de Cala Manacor. Esta part de ribera281 dista de la sua vila principal de Falanitg 5 millas, y en tota ella los cossaris282 no desembarquen (per ser la terra283 molt rase) sinó per pendra bastiar.
Té més esta vila, a distànsia de dos millas envers284 la part del seu lavant, en unas montañas285 altes un castell de pañe286 rase287 tallade, y és de capacitat288 de 5 qüerterades289 de terra; poden-s’i290 retirar fins en 5.000 perçonas;291 té aygüe dins de292 un pou:293 és molta y delicadíssima. Diu-se lo294 Castell de Santueri,295 perquè axí es nomenava aquella comarca a las horas que la terra fon296 conquistade. Té son alcaid en297 son298 salari de299 rey, y diu-se castell de resguart300 y homenatge.301 A la matexa distànsia de302 dos millas més al lavant de la dite vila, en una303 montañe més alte, està304 edificade una305 bella case e306 iglésia principal sots invocatió307 de Nostre Señora de Sant308 Salvador. És case de molta devoció, y adornade de robas309 y moltas presentallas, y és de molt concurs de gents,310 que allí, per necessidats311 universals312 y perticulars, acudexen.313
Los habitadors d’esta vila són gent de ¶35u. molta policia314 y de bon tracto. En la sua iglésia hi à 14 binifets,315 que possehexen316 ecclesiàstichs qui317 celebren allí quotidianament318 los officis y canten las horas canòniques ab molta319 devoció.
1. SECTOR COSTER DE FELANITX
BAM, 479, 21r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Falenix (Vila de Felanitx). F. 21. Mides de l’exterior de l’orla: 240 × 158 mm. Escala aprox.: 1:105.733. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Cala Murada, Algar (s’Algar), Atalaya (Talaia de Portocolom), Pº Colom (Portocolom), Portichol (es Portitxol, avui sa Bassa Nova), Cala Nau, (Cala sa Nau), Cala Mitjana, Cala Ferrera, Cala Longa (Cala Llonga). Topònims interiors: Falanix (Felanitx), St. Salvador, Castell de S.t Tueri (Castell de Santueri). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades. Comprimeix molt i molt la representació del sector de costa entre Cala sa Nau i l’entrada de Portocolom, espai on omet Cala Barbacana (potser cartografiada), Cala Brafi i Cala Estreta.
¶ 1 Capitol 4. De LM, M, § 1. Capitol 4 SV, SC. ¶ 2 Isla LM. ¶ 3Y manca en SV, SC. ¶ 4 Comensant LM, SV, M, SC, començant BV. ¶ 5 En BV, M. ¶ 6 Falanig. Capitol 4 BV, M afegeix Falanig al marge dret. ¶ 7 Potencia [potensia SC] y riquesa LM, SV, BV, M, SC. ¶ 8 Passats SV, BV, M, SC. ¶ 9 Isla SV, SC. ¶ 10 Fonc LM, fonch SV, M, SC. ¶ 11 Necesari LM. ¶ 12 Po blacions e vilas LM, BV, M, fundacions, poblacions y [e SC] vilas SV, SC. ¶ 13 Zo LM. ¶ 14 Ordena y mena SV, SC. ¶ 15 Fabricassen LM, BV, fessan M. ¶ 16 Illa de Mallorca LM, BV, M, SC, Isla de Mallorca SV. ¶ 17Assig nant SV, M. ¶ 18 Poblacions per a els LM, poblacions par a als BV. ¶ 19 Assentos LM, SV, M. ¶ 20 Haont SV, SV. ¶ 21Assentos en que devia LM, havien [avian SC] de SV, SC, asentos en que devia BV. ¶ 22Y SV, a LM, BV. ¶ 23Vilas segons las instruccions LM, BV. ¶ 24Y SV, SC. ¶ 25 Ordinades SV. ¶ 26 Feran SV. ¶ 27 Llummajor LM, SV, M, Llummayor SC. ¶ 28 Santañy LM, BV, Santañi SV, SC. ¶ 29 La Pobla, Manacor [Menecor SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 30 Binisalem LM, SV, BV, M, SC. ¶ 31 Un SV, M. ¶ 32 Que no fossen menos LM, BV, mes SV, mens M, SC. ¶ 33 Assignant SV, BV, M. ¶ 34 Hu LM, BV. ¶ 35Terra per lo seu LM, BV, a manca en SV, M, SC.
¶ 36 Obligant los habitadors LM, BV. ¶ 37A SV, M, SC. ¶ 38 De SV, M, SC ¶ 39 8 SV, vuit M, SC. ¶ 40 Aquella SV, M, SC. ¶ 41 Quartó a pagar devuit diners de censal, y fos posada tote aquella terra LM, BV. ¶ 42 6.a SC. ¶ 43Y manca en LM, BV. ¶ 44 Los tals SV, M, SC, quels BV. ¶ 45 Habitadors LM, BV, stablidors SV, M, SC. ¶ 46 Per los SV. ¶ 47 De SV, M, SC. ¶ 48Y SV. ¶ 49 De la LM, BV. ¶ 50 Braces SV, M, SC, braçes BV. ¶ 51 Reals LM, SV, BV, M, SC. ¶ 52 De las ditas carreras LM, SV, BV, M, SC. ¶ 53 Placas M, plases SC. ¶ 54 Retingue SV, M, SC. ¶ 55 Era afegit a l’interlineat superior en BV. ¶ 56 Ans SV. ¶ 57 Escorxador LM, SV, BV, ascorxador SC. ¶ 58 Plaza del socorrador LM, plase del socorrador SV, plaça del socorrador BV, plassa del socorrador M, SC. ¶ 59 Forns LM, BV, fonts SV, fons M, SC. ¶ 60 E LM, BV, M, SC. ¶ 61 Dins y fora LM, SV, BV, M, SC. ¶ 62Y manca en LM, BV. ¶ 63 Que a LM, SV, BV, M, SC. ¶ 64 Assignades SV, BV, M. ¶ 65Vinya SV, M, SC. ¶ 66Y SV. ¶ 67 Assigna SV, BV, M. ¶ 68 Hu LM, BV, on SV. ¶ 69 Dels LM, SV, BV, M, SC. ¶ 70 Ques LM. ¶ 71 Gariga BV. ¶ 72 Ahont SV, SC, hon M. ¶ 73 Responguessen LM, SV, BV, SC, responguessan M. ¶ 74 Cens LM, SV, BV, M, SC. ¶ 75 Stimadors SC. ¶ 76 Fo ra obliterat, substituït per seria a l’interlineat superior BV. ¶ 77 Hon LM, M. ¶ 78 Manuntials SV, manientals SC. ¶ 79 Font o pous manencials LM, font o pous manacials BV. ¶ 80 Fetas LM, BV. ¶ 81 Safareys LM, BV. ¶ 82 Promatent SV, SC, prometent M. ¶ 83 El LM. ¶ 84 Qui SV, SC. ¶ 85 Edificassen LM, SV, BV, M, SC. ¶ 86 Les manca en LM, BV, las SV, M, SC. ¶ 87Y SV, i BV. ¶ 88 Par a BV. ¶ 89 La SV. ¶ 90 Edificasio SC. ¶ 91 Po blacions par a ajudar a los qui fossen pobres par a la fabrica de ditas casas LM, BV. ¶ 92Y manca en LM, BV. ¶ 93 Manant tambe meteix LM, BV. ¶ 94Tots manca en LM, BV. ¶ 95 Los nous LM, BV. ¶ 96 Pobladors e LM, BV. ¶ 97 Qui LM, SC. ¶ 98 Ni LM, BV (= n’i), ia SV, M. ¶ 99 Assento LM, BV, M, assiento SV, asiento SC. ¶ 100 Lloch, despues LM, lloch, despuis BV. ¶ 101 Par tirse LM, SV, M. ¶ 102 Passats LM, SV, BV, M, SC. ¶ 103 Si ya no fos LM, BV. ¶ 104 Estrangera LM, BV. ¶ 105 Qui LM, BV. ¶ 106Volgues poblarse LM, BV. ¶ 107 Illa M, isla SC.
¶ 108 Habitació. Los LM, BV. ¶ 109 Dit manca en LM, BV. ¶ 110 Puguen LM, BV, pugan SV, M, SC. ¶ 111Y SV. ¶ 112 Asignat LM, señalade SV, assignat BV, M, aseñalade SC. ¶ 113 Edificasen LM. ¶ 114 Ellas SV, SC. ¶ 115Y las LM, y les M. ¶ 116 Isla SV. ¶ 117Ya LM, BV, M. ¶ 118A manca en SV. ¶ 119 Nacesari LM. ¶ 120 Edeficis LM. ¶ 121 Iglesias. Felanitg. LM, BV, Felanig BV. ¶ 122Y SV. ¶ 123 Ques LM, SV. ¶ 124Y SV. ¶ 125 Las SV. ¶ 126 Isla SV. ¶ 127 Anomenades SV, M, SC. ¶ 128 Font SV, fonch M. ¶ 129 Felanitch LM, Falanig M. ¶ 130 Qui M. ¶ 131 Guillem Valenti SV, M, SC. ¶ 132 F afegeix Falanitg al marge esquerre. ¶ 133 Arabiga SV. ¶ 134 Canabitx, otros dicen Calanitx LM, BV, Calanig SV, Canalig M. ¶ 135 Para M. ¶ 136 Ab LM. ¶ 137 Per manament és obliterat i substituït a continuació per ab manament BV. ¶ 138Y orde manca en LM, BV. ¶ 139Vila en lo mateix LM, BV. ¶ 140Any de LM, BV. ¶ 141 1300, destinant par a fundacio de dita LM, BV. ¶ 142 Quarteradas, compresa LM, BV. ¶ 143 Isglesia M. ¶ 144 Donant a SV. ¶ 145 Casa del rector LM, BV. ¶ 146Ya LM, BV, M, ia SV. ¶ 147 Primer manca en LM, BV. Del rector ya estava edificada és afegit al marge dret per BV. ¶ 148 Gui llem de Mediona, Bernat [Bernad M] Jover, Jaume Ferrari, Pere [Pera M] Catxeni, Bonet Ferrer, Pere Brasca [Pera Bresca M], Jaume Ferrer, Bonet Ferrari, ne Negre, muller de Miquel Sot, Pere Truyol [Pera Trullol M], Pere [Pera M] Serviñes, Guillem de Valls, Francesch [Frances M] Piconi, Pere [Pera BV] Prohensal, Pere [Pera M] Brugam, Miquel Salamo, Guillem Pons, Pere [Pera M] de Cardils, Miquel Daviu [Deviu M], Ramon Garau, Baranguer Suñer, Guillem Soler, Bernat [Bernad M] Veri y altres SV, M, SC, Guillerm de Mediona, Bernat [Bernad BV] Jover, Jaume Ferrer [Farrer BV], Pera Catxeu, Pera Ferrer [Farrer BV], Pera Bresca, Jaume Ferrer [Farrer BV], ne Negre, muller [m.r BV] de Miquel Sot, Pera Trullol, Pera Sesviñes, Guillerm [Guillem BV] de Valls, Francesch Picañy, Pera Prohensal, Pera Burgam, Miquel [M.l BV] Salamo, Guillerm [Guillem BV] Pons, Pera de Cardels, Miquel [M.l BV] Daviu, Ramon Garau [Guerau BV], Berenguer Suñer, Guillerm [Guillem BV] Soler, Groset Desesconides, Francesch [Frances BV] Despuig, Guillerm Gavarrell, Valenti Julia, Barthomeu Truyol, Ramon Moig, Jaume Escarso, Joan Caldentey, Pera Prohensal, Bernat de Veri, Jaume Coll, Huguet Daviño, y altres LM, BV. ¶ 149Axo LM, BV. ¶ 150Vihadors LM, vehedors SV, M, SC, vehadors BV. ¶ 151 Plazas LM. ¶ 152 Y comuns manca en SV. ¶ 153 Per el fossar SV, fossar BV, M, SC. ¶ 154 E cementeri manca en SV, semiteri BV, M, SC. ¶ 155 Par a lo LM, BV. ¶ 156 Enterrar dels LM, BV, M. ¶ 157 Assignaren SV, BV, M. ¶ 158 Uguet Aviño SV, M, SC, Huguet Aviño BV. ¶ 159 Es LM, BV. ¶ 160 De lo SC. ¶ 161 20 SC. ¶ 162 Nuño Sans LM, SV, BV, M, SC. ¶ 163 Succehi lo rey LM, SV, BV, M, SC. ¶ 164Teni[a] LM, BV, posehia SV. ¶ 165 Antfront SV. ¶ 166 Vila LM, SV, BV, M. ¶ 167 En vaix LM, BV, M. ¶ 168 Enves el SV, SC. ¶ 169 Ha manca en BV. ¶ 170 Pla, ay M. ¶ 171 Maniential SV, SC, manantial BV, menential M. ¶ 172 Utilitat BV, M, SC. ¶ 173 Ningun LM, SV, M, SC, ningunt BV. ¶ 174Ab LM, SV, BV, M, en SC. ¶ 175 Seguia SV, saquia M. ¶ 176 Recordam M. ¶ 177 Real LM, SV, BV, M, SC. ¶ 178 Ja manca en SV, M, SC. ¶ 179 Em LM. ¶ 180 Añys de. ¶ 181 II LM, BV. ¶ 182 Envia SV, SC, embia BV, M. ¶ 183 Bernat Beltran LM, SV, BV, SC, Bernad Beltran M. ¶ 184 Illa de Mallorca LM, BV, M, SC, isla de Mallorca SV. ¶ 185 Semblant LM, SV, BV, M, SC. ¶ 186 Pous manca en SV, SC. ¶ 187 Fins en omès per SC. ¶ 188 34 BV. ¶ 189 Alsiyos LM. ¶ 190 Hi ha LM. ¶ 191 Ma nientials SV, manentials BV, M, manientals SC. ¶ 192 Fruyts principals de LM, BV. ¶ 193 Es SV. ¶ 194Y parroquia manca en SV. ¶ 195 De ells SV, M, SC. ¶ 196Vila y son terme LM, BV. ¶ 197 Blats LM, BV. ¶ 198 Ordis SV, M, SC. ¶ 199 Quarteras, ordi y sivada LM, BV. ¶ 200Y LM, BV. ¶ 201 De totas especies LM, BV. ¶ 202 Te LM, BV. ¶ 203 A LM, BV. ¶ 204 Cull de safrans LM, BV. ¶ 205 Quintals LM. ¶ 206 Esto es quant se cull LM, BV.
¶ 207 Es la vila al present poblacio LM, BV. ¶ 208Vuy manca en SV. ¶ 209Te moltes M. ¶ 210 De manca en M.
¶ 211Te molts homens de armes, de cavall e infanteria manca en SV, SC. ¶ 212 Mes de SV, M. ¶ 213 Sens las [les BV] alcarias y rafals, que son en nombre 129. Te 2160 [2460 BV] LM, BV. ¶ 214 1680 LM, BV. ¶ 215 En Felanitch LM, En Falanix BV. ¶ 216 El M, SC.
¶ 217 Troban [troben BV] altres municions, de, LM, BV. ¶ 218 400, de LM, BV. ¶ 219 100 LM, BV. ¶ 220 En SV, SC. ¶ 221Vent de LM, SV, BV, M. ¶ 222Tremuntane M. ¶ 223 Terma y parroquia [parrochia SC] LM, M, SC, terme y porroquia SV, terme y parroquia BV.
¶ 224 Ab M. ¶ 225 Ab la parroquia LM, BV, M.
¶ 226 Santagñy y LM, Sentañi y BV, Santanni M.
¶ 227 Per lo migjorn ab lo terme de Santañi, per lo ponent ab Porreres manca en SV, SC, Porreras y M.
¶ 228 Llebetx SV, lebeig BV, llabetx SC. ¶ 229 Lo manca en SV, M. ¶ 230Ab terra LM, BV. ¶ 231 Lo manca en SV, M, SC. ¶ 232 Per levant LM, BV. ¶ 233 Lo terme de manca en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 234 Manecor SC.
¶ 235 De son terme SV. ¶ 236 Comense comunment SV, M, SC. ¶ 237 Cala Longa LM, Calellonga SV, Calalonga BV, Cale Llonga M, Cala Llonga SC.
¶ 238 Santagñy LM, S.t Añi SV, SC, Sentani BV, Santani M. ¶ 239 Manecor SC. ¶ 240 Particularizar LM, BV, particularisas SV, particularitzar SC. ¶ 241 Calalonga LM, BV, Cala Llonga SV, SC, Calellonga M,
¶ 242 Trevessia M. ¶ 243 De SV, M, SC. ¶ 244 Calas a mes LM, cales a mes BV, apres SV, M, SC. ¶ 245 Se segueixan LM, se seguexen BV, es seguexen SV.
¶ 246 Nau LM, BV. ¶ 247 Portixol LM, SV, BV, M.
¶ 248 Ans LM, BV. ¶ 249 Sta SC. ¶ 250Travesia LM, SV, SC, travessia M. ¶ 251 De LM, BV, M. ¶ 252 Envers lo LM, BV. ¶ 253 Xaloch, es LM, BV. ¶ 254 Cosaris SC.
¶ 255 Fondo, y los corsaris no se atreveixen [attrevexen BV] a LM, de manca en M. ¶ 256 Entrar dins LM, BV.
¶ 257 Per temor de una LM, BV. ¶ 258 Te LM, BV, sta SC. ¶ 259A SV, SC. ¶ 260 La sua LM, BV. ¶ 261Travesias SV, SC. ¶ 262 Entrada, que esta guardada de los vents. LM, BV. ¶ 263 Hi ha LM, BV. ¶ 264 Sino per LM.
¶ 265Vexels mes xichs LM, BV. ¶ 266 Asso en el LM, BV. ¶ 267 Declinat SV, SC. ¶ 268 Squerra SC. ¶ 269Ahon BV. ¶ 270 Sta SC. ¶ 271 Poden alli LM, BV. ¶ 272 Stari SC. ¶ 273 A M, SC.
¶ 274 Del SV, SC. ¶ 275 Sta SC. ¶ 276 Universitat SV, BV, M, SC. ¶ 277 Lliures manca en LM, BV. ¶ 278 Altre de LM, SV, BV, SC. ¶ 279 Del terma [terme SV, BV] de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 280 Donalo LM, donen SV, M, SC. ¶ 281 Figuera amb les lletres figu obliterades i corregides per ribe en l’interlineat superior SV. ¶ 282 Corsaris LM, cosaris SC. ¶ 283 Torre SV, M, SC. ¶ 284 Enves de M. ¶ 285 Muntañy M, muntañes SC. ¶ 286 Peña LM, SV, BV, M. ¶ 287 Rasa y LM, BV. ¶ 288 Capacidad LM. ¶ 289 Quarteorades SV. ¶ 290 Podentsi SV, M, SC. ¶ 291 Percones SC. ¶ 292 En LM, BV. ¶ 293 Pou, y SV, M, SC. ¶ 294Aquest LM, SV, M. ¶ 295 S.n Tueri SV, SC. ¶ 296 Fonch SV, M, SC. ¶ 297Ab SV, M, SC. ¶ 298Alcayt ab LM, BV. ¶ 299 Del LM, SV, BV, M, SC. ¶ 300 Reguart LM, SV, BV, M, SC. ¶ 301 Homenage M. ¶ 302 De manca en SV, SC. ¶ 303 Un SV. ¶ 304 Sta SC. ¶ 305 Me M. ¶ 306Y SV. ¶ 307 Invencio amb el grup en obliterat i corregit per oca en l’interlineat superior SV. ¶ 308 San LM. ¶ 309 Ro ba BV. ¶ 310 Gent SV, SC. ¶ 311 Nacecitats LM, necessitats SV, BV, M, necesitats SC. ¶ 312 Univarsalls SV. ¶ 313Acudixen BV. ¶ 314 Politica SV, SC. ¶ 315 Benifets LM, BV. ¶ 316 Posehixen LM, possehixen BV, posseyexen SC. ¶ 317 Que SV. ¶ 318 Cotidianament SV, cotidianemt SC. ¶ 319 Molta omès per SV.
[V.] DE LA VILA Y PARRÒQUIA DE SANTANNÍ1
Lo4 mateix añy5 1300 fon6 edificada la vila de Santanní,7 circumvehi[n]a8 a la de Falanitg, sobra de unas terras que eren9 de Nicholau Bonet, que li comprà don Jaume, rey de Mallorca, per dit afecta,10 com consta dels actes de la tesoraria reyal,11 y aprés12 ho establi,13 asignant14 per cade case15 un cayró als primers pobladors d’ella, com ja està atràs16 llargament discorregut.
Fonch17 gran part del terma d’esta vila de18 don Nonó Sants,19 onclo20 del rey, y ell la21 posà a 20tè22 de lluïsma, e23 a delma e24 a tasque.
Aquesta vila no ha crescut més de lo que era a25 la sua primera fundació, ço és de las 100 cases. Serà quisà26 la27 causa que, quant28 la muraren y circuïren29 de paret30 de31 què vuy està32 señide, la apretaren tant, que no y restà trast ni espay33 ¶36r. per a més cases de las que primer havia.34
La qual dista de la sua ribera de mar fins en35 2 millas.
Lo seu terma confina per la part del septentri<n>ó36 ab lo terma de Falanitg, per la part del mitgjorn ab37 la marina e38 costa sua, y per la part del39 lavant ab la matexa costa, y per la part del40 ponent ab terras de Campos.
La vila de Santanní41 està42 tota ella circuïde43 de una paret baxe, de 6 tapiades en alt; està44 sens concert ni orde de guerra, de què de ella45 se pug[u]en46 valer en necessitat47 de un rabato. A la qual se podia48 donar49 algun remey ab molt poch gasto50 y seria que alsasen51 la muralle52 una tapiade més, ab un parapeto no molt ample, y seria de la matexa tàpia, sols que per ella53 se pogués córrer y rodar. Y d’esta manera acudirien per qualsevol part ahont54 seria la necessitat.55
És la cullita d’esta vila y terma en forment56 12.00057 qüerteras, de ordi58 10.000 qüerteras, de sivades 5.000,59 y llegum60 de tota espècia61 ab62 molta cantitat63 y abundànsia.64 No y ha viñes ni altres ¶36u. fruytas en tot lo terma, ni aygües manentials ni pous, sinós65 que·s mentenen de las aygües de plujes que·s66 recullen en los aljups.67 Lo ter[r]itori68 de Santanní69 té molta falte de70 aygües manentials71 y per ço72 lo rey don Jaume, segon rey de Mallorca,73 ordenà que74 fessen75 pous, aljups76 y baces per a recullir las aygües pluvials. Com de fet ordenaren77 Ramon Desbrull y Bernat Baltran, veedós de tota la illa,78 deputats per lo rey en lo añy79 1310 de la Nativitat80 de Xρo,81 los quals ordenaren que82 fessen fins a83 64 basses, 15 aljups,84 ensemps ab 18 pous que ja85 éran en lo86 dit terma de temps antichs.87
Té esta vila y parròquia de Santanní88 de hòmens de armes 360 y feta la suma de tota la gent, axí inútils com útils,89 són en número 1.55090 ànimas.
Lo bestiar munut91 qui92 s’i93 troba vuy de ovallas y moltons són 1.040, bastiar cabrum 3.045, porchs 500, bastiar gros, com són mulas y matxos, 80, eguas 34, bous y vacas 306.
Té en lo seu terma 100 possessions, entra alcarias y rafals.
¶37r. A distànsia de dos millas està una case e94 iglésia de molta devoció sobra de95 una montana96 edificade,97 sots invocatió de Nostra Señora de Consolatió. És case de molta devoció y són98 los jurats de la vila protectós y señors99 de ella, mentanint-la de tot lo necessari100 per101 la case y ornaments par e la iglésia. Allí sol acudir lo pobla per ses devocions y necessidats102 universals y particulars.
Y vanint a descriure la sua costa y ribera, és cosa profitosa y necessària103 discórrer y advertir les coses em perticular que en ella són dignes de notar, majorment per el<l>s104 navagants,105 perquè de assí poden106 tanir notícia y conexensa en quinas parts107 y llochs se puguen108 recullir y retreure109 fugint de las fortunas110 de la mar. Entre lo seu terma de Santanní,111 per la sua costa y ribera, des de Cala Longa, y tanent112 a113 ella envers114 lo115 mitg,116 seguès117 tentost Portopetro, port molt gran y molt segur de las travasias118 dels vents. Té gran fondària de aygües, que serà per119 estar-hi120 dins121 qualsevol gran nau de la mar, podent si·s122 vol arrimar y juntar-se123 a las ¶37u. panyes de tot ell. Cabran-hi124 fins en 100 vaxells. La boca y entrade d’est125 port és prou xica; està126 mirant per la trevacia127 y vent de128 xaloch. Antigament129 estava130 tancat, com encare se veu dels vestigis de la cadena en131 la sua entrade, en la qual adificaren132 una torra de guarde, que està del tot destruïde133 y caygude fins casi los fonements. Convendria134 molt que·s reedificàs135 o que se n’i136 edificàs una137 altre138 major, que s’i pogués tanir alguna139 artillaria per140 defensa del port y per a guardar una aygüe que y à a 50 passos. Y a 400141 passas142 del port hi à també143 aygüe que,144 encare que totas las de la coste se guardassen145 ab tota la146 diligènsia,147 la de aquest port seria par a provahir a quants148 hi arribassen.149
Cala Mondragon està150 la sua151 entrada152 mirant per la travacia153 del154 xaloch; cabran-hi155 fins en 12 vaxells de rem. Ha-y ordinàriament molta tirañia,156 y per esta causa los cossaris de la mar no gosen entrar en ella157 ni may158 los hi han vists.159 A 100 passos geomèt[r]icos160 d’esta cala hi à una aygüe, y molta, però és algun tant celebrosa.161
¶38r. Cala Figuera està162 també per la travacia163 del xaloch, no és tant164 gran com la165 de Mondragon, però és de gran fondària de aygüe; caben-hi166 fins en 12 vaxells. D’esta cala fins al Cap d’en Librell167 casi no y à aygüe.168 A la entrade d’esta cala, hi à una torra de guarda: ha-y169 en ella dos170 guardes contínuas; als171 paga la Universitat172 de Mallorca 60 £.173 Pren lo foch dels174 avisos de la Talaya175 de <la de>176 Portocolom, y dóne’l a la del177 Cap de las Salines.
Cala Santanní178 està179 la sua entrade mirant per la180 travacia181 y vent182 de183 mitgjorn y xaloch. És molt gran y té molta fondària. Caben-hi184 fins en 40 vaxells. Recullen-s’i moltas voltas los cossaris.185 Enbien186 los de Santanní187 a ella dos188 guardas per189 la nit, a los190 quals paga la vila 18191£192 y la Universitat193 de Mallorca altres 18 £.194
Per lo mateix vent de mitgjorn y xaloch està195 la Cala Lombarts,196 molt principal, y segura de vents algun197 tant, en la qual poden198 estar199 fins en200 30 vaxells. Ha-y201 molta fondària per202 estar-i203 vaxells grans. Té un pou ab204 molta aygüe a la ¶38u. part de la terra. Entra <entra> estas dos calas,205 esteria206 molt a207 propòsit una torra de guarda perquè las208 altres torres no las209 poden defensar ni menis210 descubrir-las.211
Cala s’Almonia212 és molt important per estar-i213 molts vaxells amagats, que no seran descuberts si no ariben214 junt a la matexa cala, a la una part y altre, la qual dista de215 la vila216 cerca217 de 3 millas. Està218 la sua travacia219 al220 labeig, al mitgjorn. Las demés vagades que los cossaris221 són vinguts en222 Sentaní223 han desembercat en esta cala, dins la qual hi à224 altre reclau de la matexa grandària y capacidat225 a la part esquerra,226 que nomenen227 Cala Adrover, però no tant228 parillosa com la mataxa229 Cala s’Almonia, en la qual poden230 estar231 fins en 10 fustes. Molt aprofitaria232 si en la sua entrade, dins233 la qual hi à un pou234 ab235 aygüe, bona sols per lo bestiar.
Lo Cap de las Salinas és una punta de terra qu·is236 molt a la mar, y lo més vehí237 de la illa238 de Cabrera, en lo239 qual hi à una torra de guarda ¶39r. ab dos hòmens contínuos, als240 quals paga la vila241 cade añy 60 £.242 Esta torra pren243 lo foch de244 Cala Figuera, y dóne’l245 a la del Port de Campos, la qual està246 distant de la vila de Santanní247 7 millas248 per249 línea recta del250 mitgjorn y xaloch.
En lo territori d’esta vila251 hi à252 moltas padreras de una pedra molt señelada en gentilasa y apte y còmoda253 per a qualsevol obratge, y prou conagude en moltas parts. De tal manera, que no y254 ha en Mallorca fàbrica ni edifici de primor que no sia feta255 d’esta pedra tan256 aventetjade257 entre las altres. De la qual està258 fabricat aquell tan259 sumptuós260 portal261 major de la Iglésia Catradal262 de Mallorca, del qual, ja en lo Tercer llibra,263 se ha feta264 llarga mensió. Y no sols en Mallorca és esta pedra conagude, però en moltas parts265 fora266 de ella. Bé·s dexa veura assò267 en un memorial que, per ordinatió268 e269 manament del rey don Alfonso, dat en Nàpols a270 6 de mars 1450, ço271 és a M.o272 Juan Albertí, procurador reyal273 del Regna274 de Mallorca, en què li manà275 lo rey ¶39u y li donà càrrec de que276 li trematé[s]277 a Nàpols, per278 la estractura279 y280 fàbrica del Castell Nou, de la pedra de Santanní281 que serà manester, lo282 qual encare es veu vuy en lo dit castell.
2. SECTOR COSTER DE SANTANYÍ
BAM, 479, 25r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Sentañí (Vila de Santanyí). F. 25. Mides de l’exterior de l’orla: 240 × 166 mm. Escala aprox.: 1:78.500. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Cala Longa (Cala Llonga), Porto Petro (Portopetro), Cala Mendragon (Cala Mondragó), Atalaya (Torre d’en Beu), Cala Sentañí (Cala Santanyí), Cala Lombards (Cala Llombards), Cala Salmonia (s’Almunia), Cala Màrmols (es Màrmols), Atalaya, Cabo de las Salinas (Cap de ses Salines). Topònims interiors: Sentañí (Santanyí), Consolación (Consolació). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades. Binimelis es deixa Cala Figuera, just després de la Torre d’en Beu, i Cala Figuereta abans d’arribar as Màrmols. El sector santanyiner de després del Cap de ses Salines (Platja des Caragol, Cala en Togores, Port de Campos, vora el qual ha crescut la Colònia de Sant Jordi) el tracta en el croquis de Campos.
¶ 1 Cap. 5. De LM, §. 2. De SV, M, SC. ¶ 2Villa SC. ¶ 3 Santagñy LM, Santañi SV, M, SC, Sentañy. Cap. 5, BV. ¶ 4 En lo SV, M, SC. ¶ 5 Añy de SV. ¶ 6 Fonch SV, M, SC. ¶ 7 Santagñy LM, Santañi SV, M, SC, Sentañi BV. ¶ 8 Circunvehina LM, BV, circumvesina SV, SC, circumvehina M. ¶ 9 Foren SV, M, SC. ¶ 10 Efecta LM, effecte SV, BV, SC, affecta M. ¶ 11 Real LM, SV, BV, M, reyal SC. ¶ 12 Despres SV, SC. ¶ 13 Estebli LM, establi SV, M, estibli BV, stabli SC, ¶ 14 Assignant LM, SV, BV, M, asignant SC. ¶ 15 Par a cadescu SV, per cadescu SC, ¶ 16 Ja enans hem LM, BV. ¶ 17 Fon LM, BV, de ella. Com se ha dit, fonch SV, M, SC. ¶ 18 Assignat a LM, BV, assigna a SV, M, SC. ¶ 19 Nuño Sans LM, BV, M, SC, M, Nuño Sants SV. ¶ 20 Oncle LM, BV. ¶ 21 Los SV. ¶ 22 20 SV, SC. ¶ 23Y SV. ¶ 24Y SV. ¶ 25 En LM, BV, a o en manca en SV, M, SC. ¶ 26 Quissa manca en SC. ¶ 27 Quissa la manca en SV, M. ¶ 28 Causa per quant SV. ¶ 29 Circuit SV, M, SC. ¶ 30 La part LM, la paret SV, M, SC. ¶ 31 De manca en SV, M, SC. ¶ 32 Sta SC. ¶ 33 Spay SC. ¶ 34 Hi havia LM, SV, hi avia BV, hi havie M, SC. ¶ 35A SV, M, SC. ¶ 36 Septentrio LM, SV, BV, M, SC. ¶ 37 Per SV, M, SC. ¶ 38Y SV. ¶ 39 De LM, BV. ¶ 40 De LM, BV. ¶ 41 Santagñy LM, Santañi SV, SC, Santeñi M, Sentañi BV. ¶ 42 Sta SV, SC ¶ 43 M situa després de circuide una crida, que repeteix a l’interlineat superior seguida de tota ella, reiteratiu. ¶ 44 Sta SV, SC. ¶ 45 Ellas SV, SC. ¶ 46 Puguen LM, BV, pugan SV, M, SC. ¶ 47 Necessidat LM, necesitat SC. ¶ 48 Poria SV, M, pori SC. ¶ 49 Dar SV, M, SC. ¶ 50 Ab molta poca despesa y gasto LM, SV, BV, M, SC. ¶ 51Alzassen LM, alsassen SV, M, SC, alçassen BV. ¶ 52 Murade SV, M, SC. ¶ 53 Alla SV. ¶ 54 Ahon BV. ¶ 55 Necessidad LM, necesitat SC.
¶ 56 Forments LM, BV. ¶ 57 Dotce mil LM. ¶ 58 Ordis LM, SV, BV, M, SC. ¶ 59 Sinch mil quarteras LM, 5000 quarteras SV, sinch mil qres. BV, 5000 q.es M, SC. ¶ 60 Llegums LM, BV. ¶ 61 Specie SC. ¶ 62 En LM, SV, BV, M, SC. ¶ 63 Quantitat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 64Abuntia M. ¶ 65 Sino LM, SV, BV, M, SC. ¶ 66 Que LM, SV, BV, M, SC. ¶ 67Aljups [aujups M, SC] y basses LM, SV, BV, M, SC. ¶ 68Territori LM, SV, BV, M, SC. ¶ 69 Santagñy LM, S.t Añi SV, SC, Sentany BV, Santañi M. ¶ 70 De las ditas LM, BV. ¶ 71 Manantcials LM, manientials SV, manantials BV, M, manentials SC. ¶ 72 Zo LM. ¶ 73 Jaume el Segon SV, M, SC. ¶ 74 Ques LM, BV. ¶ 75 Fessen [fessan SC] y edificassen LM, SV, BV, M, SC. ¶ 76Aujups SV, M, SC. ¶ 77 Ordena SV, M, SC. ¶ 78 Illa de Mallorca LM, BV, M, de esta isla [illa SC] de Mallorca SV, SC. ¶ 79 En los añys LM, SV, BV, M, SC. ¶ 80 Natividad LM. ¶ 81 Christo LM, Xho. BV. ¶ 82 Ques LM, BV. ¶ 83 En LM, SV, BV, M, SC. ¶ 84 Aujups SV, M, SC. ¶ 85 Jay SC. ¶ 86 Lo manca en SV, M, SC. ¶ 87 Antich SV, SC. ¶ 88 Sentañy LM, S.t Añi SV, SC, Santeñi M, Sentañi BV. ¶ 89 Axi inutil com util LM, SV, BV, M, SC. ¶ 90 1650 LM, BV. ¶ 91 Manut LM, BV, menut SV, M, SC. ¶ 92 Que LM, SV, BV, M. ¶ 93 Se SV, SC. ¶ 94Y LM. ¶ 95 De manca en SV. ¶ 96 Montaña LM, montañe SV, SC, montañeta BV, muntañe M. ¶ 97 Edificada, y LM, BV, M. ¶ 98 Son manca en LM, BV. ¶ 99Y Srs. afegit a l’interlineat superior BV. ¶ 100 Necesari LM. ¶ 101 Pera LM, BV SC, para SV, M. ¶ 102 Necessitats LM, SV, BV, M, necesitats SC. ¶ 103 Nacesaria LM. ¶ 104 Els LM, BV, M, SC, los SV. ¶ 105 Navegants, amb la t afegida a l’interlineat superior BV. ¶ 106 Poran LM, BV. ¶ 107 En quins ports [pors SC] SV, M, SC. ¶ 108 Pusquen LM, BV, pugan M. ¶ 109 Retraure LM, BV, M, SC, y retreure manca en SV.
¶ 110 Fugint del folleggar y breveggar LM, fugint del folletjar [folletgar M] y blavetjar [blaveggar BV] SV, BV, M, SC. ¶ 111 Sentañy LM, BV, Santañi SV, M, S.t Añi, SC. ¶ 112Tinent LM, SV, BV, M, SC. ¶ 113 En SV, SC. ¶ 114 Deves SV, daves SC. ¶ 115 El LM. ¶ 116 Mitxjorn LM, SV, M, SC, mitjorn BV. ¶ 117 Se segaix LM, se segues SV, se segueix BV, se seguex M, SC. ¶ 118 Tra vecias SV, travessias amb una s afegida a l’interlineat superior BV, travessias M, travesias SC. ¶ 119 Per a LM, BV. ¶ 120 Stari SC. ¶ 121 De dins LM, BV. ¶ 122 Si LM, BV. ¶ 123 Iuntarse SV. ¶ 124 Cabrerhi LM. ¶ 125 De aquest SV, M, SC. ¶ 126 Sta SC. ¶ 127 Travesia LM, SV, BV, M, travasie SC. ¶ 128 Del LM, BV, M. ¶ 129 Antiguament LM, BV. ¶ 130 Stave SC. ¶ 131 De SV, SC. ¶ 132 Edi ficaren los pesats [passats SV, BV, M, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 133 Derruida LM, BV. ¶ 134 Convindria LM, BV, M, convindra SV. ¶ 135 Readificas amb la primera a afegida a l’interlineat superior SV. ¶ 136 Que sen LM, BV. ¶ 137 Un LM, BV. ¶ 138 Altra manca en SV. ¶ 139 Alguna manca en SV, SC. ¶ 140Y LM, BV, para SV, M, pera SC. ¶ 141 Quantre sents LM, BV. ¶ 142 Passos LM, SV, BV, M, SC. ¶ 143Tambe molta LM, SV, BV, M, SC. ¶ 144 Qui LM. ¶ 145 Guardasen LM. ¶ 146 La manca en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 147 Deligencia LM. ¶ 148 Quants cosaris LM, quants [quans SC] cossaris SV, BV, M, SC. ¶ 149Arribasen LM. ¶ 150 Sta a SV, SC. ¶ 151 Mondragon la seva LM, BV. ¶ 152 Entrada esta LM, BV. ¶ 153 Travesia LM, SC, travecia SV, travessia BV, trevessia M. ¶ 154 De LM, BV. ¶ 155 Cabrenhi LM. ¶ 156Tiraña LM, BV, tirañe SV, M, SC. ¶ 157 Ell SV, M, SC. ¶ 158 Mo ros SV, SC. ¶ 159Vist LM, SV, BV, M, SC. ¶ 160 Geo metrichs LM, SV, BV, SC, geometricos M. ¶ 161 Salobre LM, SV, M, SC, salobra BV. ¶ 162 Es SV, SC. ¶ 163 Travessia LM, travesia SV, SC, M, travessia amb la segona s afegida a l’interlineat superior BV. ¶ 164Tan LM, SC, BV, M, tant SV. ¶ 165 Lo SV, M, SC. ¶ 166 Cabrenhi LM, cabranhi BV. ¶ 167 Cap del Librell LM, BV, Cap del Ribell SV, SC, Cap del Llibrel M. ¶ 168 Ayguas LM, SV, aygues BV, M, SC. ¶ 169 Hi ha LM. ¶ 170 Duas BV. ¶ 171 Las quals LM, a las [les SC] quals SV, SC, als quals BV, els quals M.
¶ 172 Universidad LM. ¶ 173 Lliures BV. ¶ 174 De los LM. ¶ 175 Atalaya LM, BV, talaya SV, talaye M, SC. ¶ 176 La de manca en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 177Y lo dona en el LM, y donel en al BV. ¶ 178 Cala Santagñy LM, Cale Santañi SV, M, SC, Cala Sentañi BV. ¶ 179 Sta SC. ¶ 180 Mirant la sua SV, SC. ¶ 181Travessia LM, BV, travesia SV, M, SC. ¶ 182 Travesia pel vent SV, SC. ¶ 183 Del LM, BV. ¶ 184 Cabranhi LM, BV. ¶ 185 Cor saris LM. ¶ 186 Envianthi SV, embianhi M, envianhi SC. ¶ 187 Sanagñy LM, S.t Añi SV, SC, Sentañy BV, Santañi M. ¶ 188 Tres SV, M, SC. ¶ 189 Pa ra LM, SV, M, pera BV, SC. ¶ 190 Las LM, SV, BV, SC, les M. ¶ 191 Devuyt LM. ¶ 192 Lliures BV. ¶ 193 U ni versidad LM. ¶ 194 Altres devuyt LM, alters 18 BV. ¶ 195 Sta SC. ¶ 196 Cala Lombarts LM, BV, Cale Lombars SV, SC, Cale Lombarts M. ¶ 197Alguns LM. ¶ 198 Poren LM, poran BV, M, SC. ¶ 199 Star SC. ¶ 200 A SV, SC. ¶ 201 Hi ha LM. ¶ 202 Par a LM. ¶ 203 Sta ri SC. ¶ 204 En SV, SC. ¶ 205 Entre esta cala y la Cala Lombarts LM, BV, Entre [Entra M] aquesta cale y Cale Lombarts SV, M, SC. ¶ 206 Estira SV, estiria M, stiria SC. ¶ 207 Al LM, BV, el M. ¶ 208 De LM, lal BV. ¶ 209 La SV, M, le SC. ¶ 210 Meñys LM, menys SV, BV, SC, meñjs M. ¶ 211 Des cubrirle SV, SC. ¶ 212 Sal monia F, M, Salmunia LM, Salmonie SV, Salamania amb la tercera a obliterada i corregida per u a l’interlineat superior BV. ¶ 213 Stari SC. ¶ 214 Arriban LM, M, arriben SV, BV, SC. ¶ 215 A M. ¶ 216Vila de Santagñy LM, vila de S.t Añi SV, SC, vila de Sentañy BV, vila de Santañi M. ¶ 217 Circa SV, M, SC. ¶ 218 Es ta manca en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 219Travesia SC. ¶ 220 Es del LM, SV, BV, M, SC. ¶ 221 Cosaris SC. ¶ 222 A LM, SV, BV, M, SC. ¶ 223 Santagñy, LM, S.t Añi SV, SC, Sentañy BV, Santañi M. ¶ 224 Ha un SV, SC. ¶ 225 Ca pacitat SV, BV, M, SC. ¶ 226 Esquerra, envers [enves SV, M, SC] Cala [Cale M, SC] Lombarts, LM, SV, BV, M, SC. ¶ 227Anomenen LM, anomena SV, anomenan BV, SC, nomenan M. ¶ 228Tan LM, BV. ¶ 229 Matexa LM, SV, BV, M. ¶ 230 Poren LM, BV, podran SV, M, SC. ¶ 231 Star SC.
¶ 232 Molt de profit seria SV, M, SC. ¶ 233 En LM, BV. ¶ 234 Port SV. ¶ 235Ab molta LM, SV, BV, SC. 236 Que hix LM, BV, que ix SV, M, SC. ¶ 237Ve zi LM, vesi SV, SC. ¶ 238 Isla SV. ¶ 239 La SV, M, SC. ¶ 240 A los SV. ¶ 241 Quals la vila de Santagñy [S.t Añi, SV, SC, Sentañy BV, Santañi M] paga [pague SV, SC], LM, SV, BV, M, SC. ¶ 242 Lliuras LM, liures BV. ¶ 243 Pren amb la n afegida a l’interlineat superior SV. ¶ 244 De la LM, BV M, de la de SV, SC. ¶ 245 Lo dona e [amb la e superscrita a una l] comunical LM, donal e comunical [comuniquel SC] BV, M, SC. ¶ 246 Sta SV, SC. ¶ 247 Sen tañy LM, BV, S.t Añi SV, SC, Santañi M. ¶ 248 Millas, y de la illa de Cabrera 11 millas [milles BV] LM, BV. ¶ 249 Per la LM, BV, M. ¶ 250 De LM, BV, M, SC. ¶ 251Vila de Santañy [Sentañy BV, Santañi M, S.t Añi SC] LM, BV, M, SC. ¶ 252 Hi ha omès per M. ¶ 253 Commoda LM, BV, M, y comoda omès per SV. ¶ 254 Hey SV. ¶ 255 Fet LM, SV, BV, M, SC. ¶ 256Tant SV, SC. ¶ 257Aventajada BV. ¶ 258 Sta SV, SC. ¶ 259Tan omès per SV, SC. ¶ 260 Sumptuos templa o SV, SC. ¶ 261 Portal substitueix castell, obliterat F. ¶ 262 Cathe dral LM, SV, BV, SC, Chadredal M. ¶ 263 Ja en lo tercer llibre omès per SV, M, SC. ¶ 264 Fet SV, M, SC. ¶ 265 Parts de SV, SC. ¶ 266 Defora M. ¶ 267 Axo LM, BV, aso SC. ¶ 268 Ordenacio SV. ¶ 269Y SV. ¶ 270 Als SV, M, SC. ¶ 271 Zo LM, co M. ¶ 272 Moson SV, SC. ¶ 273 Real LM, BV, real omès per SV, M, SC. ¶ 274 Reyne SV, SC. ¶ 275 Mane SV, mena SC. ¶ 276 Carrech que SV, M, SC. ¶ 277Tremeta LM, BV, tramates SV, trametes M, SC. ¶ 278 Par a LM. ¶ 279 Structura SV, BV, M, SC. ¶ 280 E LM, BV. ¶ 281 Santagñy LM, S.t Añi SV, SC, Sentañy BV, Santañi M. ¶ 282 La LM, SV, BV.
[VI.] DE1 LA ILLA2 DE CABRERA3
Cabrera és una illa4 deserta, hostal de cossaris5 y subjectas6 a7 naufragis, com diu Plini,8 De naturali9 historia.10 Distant del Cap11 de las Salinas, qu·és la manor distànsia, 11 millas, y den de12 la ciutat principal 40 millas. Ha-y en ella alguns ports y calas <a> ahon13 solen los cossaris desembercar espases14 voltas, com són la Anciola,15 la Olla,16 Cala Ganduf y altres.17 Té esta illa18 a la part19 septemtrió20 un port molt important, y molt21 segur casi de22 tots los vents. Té la boca a23 mestra y tramontane. Té de llarch24 milla y mitge,25 y26 gran fondària. A27 la fi del dit port està28 una plaje29 que·s diu de la30 Font, en què està dite font,31 de camí de32 1.400 passos;33 y més en dite plaje34 hi à una hanòria35 a 200 passos36 de camí, que té molta aygüe, que entra las37 dos poden donar aygüe a ¶40r. una armada. Caben-hi38 fins en 1039 galeras passades.40 A la entrade del qual està41 una defensa de un castell42 de la matexa pañe, a la part esquerra, ab lo qual està43 lo port molt segur de la entrade dels cossaris;44 sols té un padastre, a la part de la Cala Ganduf, de una montañe45 per hont46 li assentà47 la48 bataria hi·l49 prengué Dragut Array50 lo añy 1550, vanint destrosat51 de l’assalt52 que havia donat a la vila de Pollensa53 (o, com volen los de Mallorca, que no fon54 de aquella vagade), y, aprés de pres, lo55 derrocà56 fins a les peñes; lo qual tentost aprés los de Mallorca57 posaren mà a la defensa y58 a59 la reedificatió d’ell, fent electió60 del canonge Santjuan per a posar la primera pedra fundamental en ell,61 fins que fon62 restituït en se pròpia63 defensa, fornint-lo de la gent e artilleria que convania. Altre vagade fon64 pres65 dels moros de Barbaria66 lo dit castell, als 3067 de octubre68 1583,69 ahont70 arribaren71 en Cala Ganduf y desembercaren 7 galiotes de cossaris72 y posaren-se prop del73 castell, amagats. Seguí’s, dons, que un miñó, anant74 del castell a regonèxer,75 com se té76 custum fer cade dia, fon77 allí pres dels moros, ¶40u. ab lo qual saberen que78 dins no y havia més de79 dos o tres hòmens.80 Portaren-lo lligat ab una metxa81 fins devant lo castell y feren que cridàs la gent que dins estaven,82 convidant-los a que baxasen83 dihent que allí84 havien acudits85 molts86 cunills. Hisqueren e87 abaxaren88 aquells89 malaventurats y foren presos, vanint a donar en mans dels cossaris,90 no restant dins lo castell més de una dona,91 mare de l’alcaid (qui aquellas horas se trobave en la vila de Campos), y d’esta manera, sens resistènsia, se’n pujaren hi·s feren señors del castell. No sabent encare los de Mallorca ninguna cosa de estas, entengueren,92 per93 certs hòmens de94 una barque que era anada a Cabrera, que lo dia enans95 havia aseñelats96 fochs de necessitats,97 y que llensà un home en terra98 per espia, lo qual arribà99 prop del100 castell y véu que101 part d’ell estava102 derrocat y caygut, y tamé, que no gosà acostar-se més havant. Posà lo cap devés lo port y véu103 7 galiotas o104 fragates que estaven105 debaix106 lo castell, ab107 tenda posade y molt reposades, de hont108 judicà109 que lo castell era pres. Era alashoras en Mallorca llochtinent de virey110 y capità ¶41r. general111 don Ugo Barart,112 doctor en drets y113 procurador reyal.114 Entasas estas novas,115 ab la sua sòlita116 prudènsia e117 cordura, juntà los jurats del Regna118 y tractà119 ab ells120 sobra la pèrdua de dite fortelesa y121 com se recuperaria. Y com, per altre part, no tenia122 notícia certa ni vertadera de lo que era, embiaren123 per ço124 una barque ab un home de confianse125 que·s deya Morales Bonbarder.126Y en est endamitg127 lo llochtinent juntà128 consell de guerra,129 lo derrer130 de octubre, proposant lo cas y representant-los131 la necessitat132 en què·s133 trobaven, y si trobaren134 alguns capitans y perçonas135 pràcticas en la guerra. Los quals foren de parer que s’i embiàs136 un[a]137 nau (de quatre que n’i havia en lo port) carregade de infentaria, ensemps ab algunas barques y setgetias,138 fent compta que pendrien139 la boca del port de Cabrera y enclourien las fragates dins del140 dit port. Concorregueren en aquest141 consell lo[s]142 capitans Jordi Fortín,143 engiñer del rey, Juan de Sea,144 Francisco de Uviedo145 Salcedo146 y Baltazar Rosiñol<l>,147 sergent major, qui148 tots foren de parer que·s149 cobràs150 dite fortelesa y151 que a la hora152 era més fàcil ¶41u. cobrar-la, per no tanir los cossaris153 aparato de154 posar-la en defensa,155 y156 era possible157 que, si·s defferís158 lo cobrar-la, <que> vinguessen de Alger hi·s159 fessen forts en ella,160 que obligaria161 fer un gros gast162 per a cobrar-la, y que entretant seria tancar163 lo pas als vaxells y navagants del164 lavant al165 ponent. Fon166 elegit en general d’est socorro Pera Ignaci Torrella,167 y en se compañia anaren los dits 5168 capitans y169 altres cavallers: Bernat170 Juñy, Ramon Cos, Nicholau Torrella,171 Matheu Puigdorfila, Federich Sala, Nicholau Varí,172 Pera Cal·lar y Antoni Gual Major. Partiren-se del Port de Mallorca lo primer de novembre173 a174 la nit, ab una de las 4175 naus, 4 setgetias,176 2177 barques, ab 700 hòmens arcabussés y algunas pessas178 de artilleria, que posaren dins la nau si seria necessari haver de179 combatre la fortalesa. Y trobant-se devant lo Cap Blanch, la armada fon180 descuberta tentost per los dits cossaris de Cabrera, hon181 isqueren promptament las fragates del port de la illa,182 voltant a la Olla, que estava183 en184 l’altre part contrària de la illa,185 per a186 cobrar la gent que havia dexat, que estaven187 en terra. Entrà la ¶42r. armada188 per lo189 Port de Cabrera y dins de ell trobaren dos naus que los turch[s]190 allí havien presas,191 y192 en la boca del port193 desembarcà la gent tota, y lo general manà194 a Andrés Calatrava, soldat pràctich,195 que pujàs ab espase196 y rodella a regonèxer197 la fortelesa. Y trobà que estava tota198 arruïnade y caygude en tot lo que era obra morta199 fins a la pañe, y se n’havien portat200 la artilleria y tot quant dins dit201 castell hey202 hav<av>ia,203 y comensaven204 a205 fer un fornet als fonaments per a volar-lo, a lo que creyen.206
Vista tota esta207 ruïna, manà lo general que encontinent se posàs mà a208 la reedificatió del209 dit castell. Posaren en ell tres pessas210 de artilleria y posant-lo211 em perfeta defensa; y, consertades y redresades212 que ti[n]gueren213 las coses del castell y de la illa,214 se215 pertí la armade de Cabrera per a Mallorca, als 6 de 9 bre216 del dit añy 1583.
Sempre aquesta217 illa218 de Cabrera és estade gran inimiga219 de Mallorca, per220 molts dañys que ha rebuts221 d’ella per causa dels pirates de Barbaria222 y, en perticular, me recorda223 de224 lo que·s seguí en dite illa225 als 9 de226 fabrer de l’añy227 1509,228 que, arribant allí ¶42u. dos229 galiotas230 de cossaris,231 prengueren y captivaren232 dos lleüts de pescadós,233 ab 22 hòmens, los234 quals no se’n pogueren anar235 per236 Barbaria237 ab la presa, per no tenir temps. Estigueren238 allí 11239 dias. Saberen en Mallorca lo que passava, armaren de prest, lo virey240 y241 jurats del Regna,242 6 galiotas,243 y en ellas posaren per capità a244 Jaume Burguès, don[z]ell,245 ab 200 hòmens. Partiren del246 Port de Mallorca als 13 de247 dit mes y, en arribant248 a Cabre ra,249 toparen ab las dos250 fustes y, ab251 poca resistènsia, las252 prengueren, ab 85 moros. Vingueren-se’n al Port de Mallorca ab la presa y253 los marinés y pescadós254 que havien captivat.255 En aquella presa captivaren un renegat, que sentensiaren de prest, duptant que no murís per estar tant mal nafrat: portaren-lo, demprés256 de feta257 la volta ordinària, a la place258 del Moll y, lligat allí a259 hun palo,260 lo apedragaren261 y acañataren262 y, aprés, ab coltellades que li donaren, li lleva<va>ren263 la vida.
A 500 passos264 de la ribera del265 port, anant casi envers266 la Olla, hi à una aygüe que és molta y molt bona. Pot asser267 guardade del castell, arriben-i268 los cossaris per l’altre part contrari269 de la illa.270
¶43r. A 4 millas esca<n>ses271 del272 port, anant273 per la costa hi à una aygüe en la Cala Anciola,274 que està275 per la trevacia276 y vent de277 llebeitg,278 que basta per a provahir fins en 30279 vaxells. Proceguint280 la dite costa envers lo lavant està281 la cala que nomenen282 la283 Olla, a 3 millas distant de Cala Anciola.284 És molt gran, y vuy és lo reparo e285 refugi dels cossaris286 de poch temps a287 esta part, per lo que vuy,288 cade dia, las torres289 de la ribera de Mallorca aumenten y crexen290 en nombre, que casi ja los cossaris291 no tenen292 ahon293 retreure’s,294 que tentost295 no·ls descobren.296
Lo297 remey en298 què es poria299 asegurar300 o301 seber si en la illa302 de Cabrera hey303 à304 vaxells de cossaris305 seria306 que·s procuràs tenir dins lo307 dit308 castell un abra309 de nau o entena gran, y plentar-lo allí for[t]ment,310 ab ses escalas311 de corda312 per a pujar en313 la summitat314 y estrem315 del dit abre;316 de allí és cert que·s317 descobririen si hey318 à vaxells de cossaris319 en totas aquellas calas,320 majorment en la Cala de la Olla, que és la més principal en la illa.321
3. L’ILLA DE CABRERA
BAM, 479, 28r. Fotgr. Manel Clemente
Planta de la isla de Cabrera (Planta de l’illa de Cabrera). F. 28. Mides de l’exterior de l’orla: 255 × 187 mm. El mapa té una escala aproximada d’1:28.465, i és disposat amb la tramuntana orientada al capdamunt del full. Té una baixa anamorfosi, ço és aproxima força a les formes reals de l’illa; la deformació major és la de la península nord-oriental de l’illa, excessivament allargassada d’est a oest. Molt probablement és una reproducció fidel del mapa de Cabrera de Binimelis, fet congruent amb la diferència del tipus d’escala emprat. Topònims costers: Puerto de Cabrera (Port de Cabrera), Castillo (Castell de Cabrera), Cala Ganduf, Cabo Morobatí (Cap de Morabatí), Y.ª Redona (Illa Redona), C.º Amboxar (Punta de Cala en Boixar), C.º de Llevant (= Cap Ventós), C.º de la Olla (Cap de sa Carabassa),322 P.º de la Olla (l’Olla), Cala del Borí (Cala des Burrí), C.º del Borí (Punta des Burrí), Y.ª de les Bledes (Illot de ses Bledes), el Codolar (Codolar de la Imperial), Y.ª Imperial (la Imperial), Stels (es Estels), Font de Anciola (Font de n’Enciola), Cala de Anciola (Cala de n’Enciola), Coll Roig, Cap de Picamorcas (Cap de na Picamosques, avui Cap Vermell), C.ª Galiota (Cala Galiota). No hi ha cap nom interior ni esment de cap casa.
¶ 1 Cap. 6. De LM, § 3 De SV, M, SC. ¶ 2 Isla SV. ¶ 3 Cabrera. Cap. 6. BV. A continuació del títol LM i BV insereixen un mapa de l’illa de Cabrera, amb els noms següents: Cabrera, Anciola, Port major, Castell, Cala ganduf, Olla; Cabrera. Obliterat: Per a que millor noticia tenga de la illa cada hu, se proseguira la descripcio della circuint y voltant tota la costa y ribera fins a tornar al lloc ahon se ha comensat BV. ¶ 4 Isla SV. ¶ 5 Cosaris M, SC. ¶ 6 Subjecta LM, SV, BV, SC. ¶ 7 E M. ¶ 8 Plinio SV, SC. ¶ 9 Natural LM, BV. ¶ 10 Historia Lib. 3. Cap. 5. LM, BV, Lib.3, cap. 5 afegit al marge esquerre SV, M. ¶ 11 Camp M. ¶ 12 Des de SV. ¶ 13 Calas ahon LM, BV, cales hahon SV, cales aon amb la o afegida a l’interlineat superior M, cales ahont SC. ¶ 14 Espesas LM, SC, espessas SV, espeses BV, M. ¶ 15 Ensiole SV, SC. ¶ 16 Altre SV, SC. ¶ 17 Altres cales SV, SC. ¶ 18 Isla SV. ¶ 19 Part del LM, BV, M, part de SV. ¶ 20 Septentrio LM, SV, BV, M, SC. ¶ 21 Important per ser LM, BV. ¶ 22 Segur de casi LM, BV. ¶ 23 En SV, SC. ¶ 24 Llarch una SV, M. ¶ 25 Mige M. ¶ 26 Y omès per LM, BV. ¶ 27 Y a LM, BV, M, y SV. ¶ 28 Sta SC. ¶ 29 Playa LM, BV. ¶ 30 La omès per SV, SC. ¶ 31 Esta [sta SC] la font dita SV, SC. ¶ 32 De omès per SV. ¶ 33 Pasos LM. ¶ 34 Playa LM, BV. ¶ 35 Norie SV, SC. ¶ 36 Pasos LM. ¶ 37 Los SV. ¶ 38 Ca brenhi dins LM, Cabenhi dins SV, SC, Ca branhi dins BV, Quabeny dins M. ¶ 39 100 LM, SV, BV, M, SC. ¶ 40Y mes SV, SC. ¶ 41 Sta SC. ¶ 42 Cas tellet LM, SV, BV, M, SC. ¶ 43 Sta SV, SC. ¶ 44 Cosaris LM, SC. ¶ 45 Montañeta LM, BV, montañete y M. ¶ 46 Ha hont SV. ¶ 47 Asenta LM. ¶ 48 La omès per LM, SV, BV, M. ¶ 49Y lo LM. ¶ 50 Arraiz LM, SV, BV, M, SC. ¶ 51 Destrosat LM, M, SC, destrossat SV, des troçat BV. ¶ 52 Asalt LM, SC. ¶ 53 Pollença BV, M. ¶ 54 Fonch SV, M, SC. ¶ 55 Lo omès per SV ¶ 56 Deroca M. ¶ 57 Mallorca hi [hy SV, hay SC] provehiren [provehiran BV, proveyren M] hi [y SV, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 58 A la defensa y manca en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 59 En LM, BV. ¶ 60Aleaccio M. ¶ 61 Posar en ell la primera pedra fundamental LM, SV, BV, M, SC. ¶ 62 Fonch SV, M, SC. ¶ 63 Propia e deguda LM, proprie y degude SV, propria e deguda BV, propie y degude [digude SC] M, SC. ¶ 64 Fonch LM, SV, M. ¶ 65 Presa SV, SC, prese M. ¶ 66 Barberia LM, BV, SC, Barbaria SV, Berberie M. ¶ 67 3 SV. ¶ 68 8bre, F, octubre de LM, 8bre de SV, BV, M, SC. ¶ 69 1573 SV, SC.
¶ 70 Ahon BV. ¶ 71 Arribaren [aribaren SV, M] 7 [set SC] galiotas [galiotes BV] de cossaris y desembarcaren [desembercaren SV, desenbercaren M] LM,. ¶ 72 Arribaren [aribaren SV, M] 7 [set SC] galiotas [galiotes BV] de cossaris y desembarcaren [desembercaren SV, desenbercaren M] en Cala Ganduf [Gan SV, Gan seguit d’espai en blanc com per a completar-ne el nom SC] SV, BV, M, SC. ¶ 73 Lo LM, SV, BV, M, SC. ¶ 74 Que anant un miño LM, BV. ¶ 75 Regonaxer SC. ¶ 76 Com era SV. ¶ 77 Fonch SV, M, SC. ¶ 78 Que alli SV. ¶ 79 Havia sino SV. ¶ 80 Homes SV. ¶ 81 Ab una metxa omès per SV, metexa M, ab un matexa SC. ¶ 82 Estava LM, BV, stava SV, staven SC. ¶ 83 Abaxassen LM, SV, BV, SC. ¶ 84 Que alli omès per SC. ¶ 85 Dient haviat acodit SV. ¶ 86 Molts de LM, BV. ¶ 87 Y SV. ¶ 88 Axabaren a su SV, abexasen M. ¶ 89 A su a ells SV, SC, a su ells M. ¶ 90 Cosaris LM. ¶ 91 Dona manca en SV, SC. ¶ 92 Entengueren [entangueran SC] empero SV, M, SC. ¶ 93 Per une per M. ¶ 94 Entengueran [entengueren BV] empero per LM, BV. ¶ 95 Ans SV. ¶ 96 Señalats LM, señalat SV, BV, SC. ¶ 97 Necessitat LM, SV, BV, nessecitat M, necesitat SC. ¶ 98 Terra amb la segona r afegida a l’interlineat superior SV, en terra afegit a l’interlineat superior BV. ¶ 99 Ariba M. ¶ 100 Lo SV, SC, dell BV. ¶ 101 Que per BV. ¶ 102 Stave SC. ¶ 103 Veu a SV, M, SC. ¶ 104 Galiotes o omès per LM, BV. ¶ 105 Staven SC. ¶ 106 Es taven baix [bax BV] LM, BV ¶ 107 Ab la LM, BV. ¶ 108 Ahont LM, ahon BV. ¶ 109 Reposades, devent [deven M, davent SC] judicar SV, M, SC. ¶ 110Visrey LM, BV, virrey SV, SC, virey M. ¶ 111 Y regint la Capitania [Capitanie SV, SC, Capitenie M] General LM, SV, BV, M, SC. ¶ 112 Hugo Berard LM, BV, Ugo Berart SV, SC, Ugo Berard M. ¶ 113 Y omès per SV, SC. ¶ 114 Real LM, SV, BV, reyal M, SC. ¶ 115 En totas estas naus SV, SC, cosas obliterat i substituït a continuació per noves BV, naus M. ¶ 116 Solide M. ¶ 117 Y SV. ¶ 118 Rey ne SV, SC. ¶ 119Y tracta omès per M. ¶ 120Y ab ells discorregue SV, SC. ¶ 121 Y lo LM, BV. ¶ 122Te nian LM, BV, tenien M. ¶ 123 Enviaren SV, enbiaren M. ¶ 124 Zo LM. ¶ 125 Confianza LM. ¶ 126 Bom bardes LM, Bombarder SV, BV, SC, Bomberder M. ¶ 127 Endemitx, LM, en deming SV, SC, endemig, BV, M. ¶ 128 Iunta SV.
¶ 129 Consell real [reyal M] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 130 Derret SV, derer M. ¶ 131 Representals SV, BV, M, SC. ¶ 132 Necessitat [nessecitat M, necesitat SC] present [prasent SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 133 Que se LM. ¶ 134Y perque si trobaven LM, SV, BV, M, SC. ¶ 135 Percones SC. ¶ 136 Envias SV, SC. ¶ 137 Una LM, SV, BV, M, une SC. ¶ 138 Segeties LM, BV, setjetias SV, SC, segetias M. ¶ 139 Prendien LM, pendrian SV. ¶ 140 Del omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 141 Est LM, SV, BV, M. ¶ 142 Los LM, SV, BV, M, SC. ¶ 143 Fretin LM, BV, Fortuñy SV, SC, Fortin M. ¶ 144 Juan de Sea omès i substituït per de St. Fco. de seguit d’un espai en blanc reservat per a Uviedo, que no s’ha pogut llegir SV, SC. ¶ 145 Vacicado M. ¶ 146 Calzedo LM*, Calzeto SV, Çalzedo BV, SC, Calsedo M. ¶ 147 Rosiñol LM, BV, Rossiñol SV, SC, Rosiñoll M. ¶ 148 Que SV. ¶ 149 Que SV, SC. ¶ 150 Cobras la LM, SV, BV, M, SC. ¶ 151Y omès per M. ¶ 152 Que alashoras LM, BV, que alashores SV, a le hora M, que ales ores SC. ¶ 153 Cosaris LM, cossaris SV. ¶ 154 Y LM, SC, per M. ¶ 155 Def fen sio SV, deffencio M, defensio SC. ¶ 156Y que LM, SV, BV, M, SC. ¶ 157 Posible LM, possible SV, BV, M. ¶ 158 Differis SV, BV, M. ¶ 159Y que es SV, SC. ¶ 160 Ello SV. ¶ 161 Obli garia a LM, SV, BV, M. ¶ 162 Gasto LM, SV, BV, M, SC. ¶ 163 Trencar SV, M, SC. ¶ 164 De LM, SV, BV, M, SC. ¶ 165 Llevant y SV, M, SC. ¶ 166 Fonch LM, SV, M, SC. ¶ 167 Torrella, LM, BV, SC, Torella SV. ¶ 168 Sinch LM, BV, M, SC, 5 SV. ¶ 169Y omès per LM. ¶ 170 Berart SC. ¶ 171Y altres cavallers: Bernat Juny, Ramon Cos, Nicolau Torrella omès per SV. ¶ 172 Veri LM, SV, BV, SC, Vari M. ¶ 173 Noembre SV, M, SC, nohembre BV. ¶ 174 En SV, M, SC. ¶ 175 4 omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 176 Segeties LM, setjetias SV, segetias BV, satjetias M, setjatias SC. ¶ 177 Dos LM, BV, duas SV, M. ¶ 178 Pezas LM, pessas SV, M, pesses BV. ¶ 179 Haver de omès per SV, M. ¶ 180 Fonch SV, SC, fonc M. ¶ 181 Sen LM, SV, BV, M, SC. ¶ 182 De la illa omès per SV, M, SC. ¶ 183 Esta LM, BV. ¶ 184 A SV, SC. ¶ 185 Isla SV. ¶ 186 A omès per M, SC. ¶ 187 Estava LM, BV, estave SV, M, stave SC. ¶ 188 Entra [Entre SV] lo socorro LM, SV, BV, M, SC.
¶ 189 El SV, M, SC. ¶ 190 Turchs LM, SV, BV, M, SC. ¶ 191 Pressas M. ¶ 192 Y en l’interineat superior SV. ¶ 193 Port tres [tres tres M] pesas [pesses BV, pessas M] de [de cano amb cano obliterat BV] artilleria [artillaria M] posadas [posades M, SC] per modo [per modo per modo SV] de defensa [deffença M] del port. LM, SV, BV, M, SC. ¶ 194Y mana lo general SV ¶ 195 Patrich M. ¶ 196 Spase SC. ¶ 197 Regoneixer omès per SV, SC ¶ 198 Com LM, BV. ¶ 199 Que eran [era SV, M, SC] obras [obres M, SC] mortas LM, SV, BV, M, SC. ¶ 200 Portada LM, BV, portade SV, M, SC. ¶ 201 Dit afegit a l’interlineat superior BV. ¶ 202 Hi omès per LM, BV, hi SV, M, SC. ¶ 203 Havia LM, SV, M, avia BV, avie SC. ¶ 204 Comensaven ja LM, SV, M, SC, començavan ja BV. ¶ 205 Ia SV. ¶ 206 Ques creu LM, BV, M, als fonament [fonaments SC] y volar lo castell pretenian [pretenien SC] SV, SC. ¶ 207 Vista esta total LM, SV, BV, M, SC. ¶ 208 En LM, BV. ¶ 209 De SV, SC. ¶ 210 Pesas LM, pesses SV, peces BV, pessas M. ¶ 211 Posarenlo SV, SC. ¶ 212 Redrezadas LM, redressades SV, M, redraçadas BV, redresades SC. ¶ 213 Estigueran LM, SV, M, estigueren BV, astigueren SC. ¶ 214 Isla SV. ¶ 215 Sen LM, BV, M. ¶ 216 Novembre LM, 9bre SV, M, SC, nohembre BV. ¶ 217 Esta LM, SV, BV, M, SC. ¶ 218 Isla SV. ¶ 219 Enemiga LM, BV, inimiga SV, M. ¶ 220 Y LM, SV, BV, SC. ¶ 221 Rebut SV, BV, M, SC. ¶ 222 Barberia, LM, Barbaria SV, M, Berberia BV. ¶ 223 Recor de BV. ¶ 224 Me recorda de omès per SV, M, SC. ¶ 225 Isla SV. ¶ 226 De omès per SV. ¶ 227 Del añy omès per SV, M, SC. ¶ 228 1589 SV, SC. ¶ 229 Dos LM, BV, duas SV, SC, dues M. ¶ 230 Galeotas LM, galeotes BV. ¶ 231 Cosaris SC. ¶ 232 Cossaris cautivaren SV, cautivaren SC. ¶ 233 Pescadors LM, SV, pexcadors BV. ¶ 234 Lo SV. ¶ 235 Partir LM, SV, BV, M, SC. ¶ 236 Per a LM, BV, M. ¶ 237 Barbaria LM, SV, M, Barberia BV ¶ 238 Estigueran, LM, estiguerensen SV, estiguerense BV, M, SV. ¶ 239 Onze LM, BV, 11, SV, onsa M, onse SC. ¶ 240Virrey LM, SV, M, visrey BV. ¶ 241Y los LM, BV, M. ¶ 242 Reyne SV, SC. ¶ 243 Galeotas LM, galiotas SV, M, galeotes BV. ¶ 244 A omès per LM, BV. ¶ 245 Donzell LM. BV, M, SC, donzell amb la n afegida a l’interlineat superior SV. ¶ 246 De BV. ¶ 247 Del LM, SV, BV, M, SC. ¶ 248 Y arribaren SV, M, SC. ¶ 249 Cabrera, y SV. ¶ 250 Dos LM, BV, duas SV, M, SC. ¶ 251 Ap SC. ¶ 252 Los SV.
¶ 253 Ab SV, M, SC. ¶ 254 Pexcadors LM, BV, pescadors SV, M, SC. ¶ 255 Cau tivats SV. ¶ 256 A pres LM, SV, BV, M, SC. ¶ 257 De haver fet SV. ¶ 258 Plaza LM, plassa SV, plaça BV, plasse M. ¶ 259 En LM, BV. ¶ 260 Pal LM, BV, palo SV, M. ¶ 261 Apredegaren SV. ¶ 262 Cañetaren SV, SC, cañataren M. ¶ 263 Llevaren LM, SV, BV, M, SC. ¶ 264 Passos geometrichs LM, BV, passos geometricos SV, M, SC. ¶ 265 Dest LM, SV, BV, M, SC. ¶ 266 De ves SV, daves SC. ¶ 267 Bona. No pot ser LM, SV, BV, M, SC. ¶ 268 Arribanhi LM, BV, arribanthy SV, aribanty M, arribanthi SC. ¶ 269 Contraria LM, BV, contrarie SV, M, SC. ¶ 270 Isla SV. ¶ 271 Escases LM, BV, scanses SV, SC, ascanses M. ¶ 272 El LM, BV. ¶ 273 Avant LM, BV. ¶ 274 Anciola LM, BV, Enciole SV, SC, Anciole M. ¶ 275 Sta SC. ¶ 276Travesia LM, BV, SC, trevesia SV, travesie M. ¶ 277 Del LM. ¶ 278 Le beix LM, llebeitx SV, lebeig BV, M, llabetg SC. ¶ 279 80 SV, SC. ¶ 280 Proseguint LM, SV, BV, M, SC. ¶ 281 Sta SC. ¶ 282 Anomenan LM, SV, BV, SC. ¶ 283 La omès per LM, BV, Cale SV, le M, Cale SV. ¶ 284 An ciola LM, BV, Enciole SV, SC, Anciole M. ¶ 285Y LM, SV, BV. ¶ 286 Cosaris SC. ¶ 287 A omès per M. ¶ 288Veu LM, BV. ¶ 289 Terras LM, BV. ¶ 290 Aumen tant [exu mentant M] y crexent [craxent SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 291 Cosaris SC. ¶ 292 Tenan ja SC. ¶ 293 Ha hont SV, SC, ahont M. ¶ 294 Retraures BV, SC. ¶ 295 Tantots LM, tentost SV, M, tantost. BV, SC. ¶ 296 Descobrin SV, descobren amb la segona e afegida a l’interlineat superior damunt una a obliterada BV. ¶ 297 Afegit Nota al marge esquerre F. ¶ 298 Ab LM, SV, BV, M, SC. ¶ 299 Podia SV. ¶ 300 Assegurar SV, BV. ¶ 301Y SV. ¶ 302 Isla SV. ¶ 303 Hi LM. ¶ 304 Cabrera ay SV, BV, M, SC. ¶ 305 Cosaris SC. ¶ 306 Seria est: LM, BV, M, seria el SV, SC. ¶ 307 El SV, SC. ¶ 308 Lo dit omès per LM, BV. ¶ 309 Arbre LM, BV, abre SV, M. ¶ 310 Fir mament LM, fortment SV, fermament BV, fer me ment M, SC. ¶ 311 Escalles M, scales SC. ¶ 312 De corde de corde M. ¶ 313 A SV. ¶ 314 Sumitat LM, BV, M, summitat SV. ¶ 315 Extrem LM, BV, M. ¶ 316 Arbre y LM, BV, abre SV, M. ¶ 317 Que LM, BV. ¶ 318 Hi LM, y SV, BV, M, SC. ¶ 319 Cosaris M, SC. ¶ 320 Parts SV. ¶ 321 En la illa [isla SV] omès per SV. Per a la compleció del capítol, vegeu el capítol corres ponent de l’arquètipus, en el CD adjunt, pp. 550 i 551.
¶ 322 La Punta de l’Olla és uns 250 m a ponent del Cap de sa Carabassa.
¶43U. [VII.] DE1 LA VILA DE CAMPOS Y DE2 SON TERRITORI Y3 TERME
Parequè4 millor notícia se tingue5 de tota la illa6 cade hu,7 se proceguirà8 la descriptió d’ella9 circuhint y voltant10 tota11 la costa y ribera fins a tornar al lloch de hont12 se ha13 comensat, que és la vila y parròquia de Falanitg. Y, aprés de la[s]14 dites vilas y sos15 territoris, se aniran descrivint las altres vilas y parròquias que no seran marítimas, fins a tanir descrita tota la illa,16 y serà finit17 lo intent per lo que18 s’és19 principiade tota la20 obra.
La vila y parròquia de Campos és de las que foren21 de nou edificades per lo rey don Jaume22 lo añy 1300,23 en què manà lo rey que fossen asignades24 per la edificació de la vila 12 qüerterades de25 terra,26 y per27 fora lo mur28 altres 12, o més si seria manester, per a29 obrar e30 edificar cases ab lo for y preu dels establiments31 de las altres vilas.32
Confina lo terma de Campos per la part de xaloch ab Santanní,33 y per la part del34 lavant ab Falanitg, y per la part del septentri<n>ó35 ab ¶44r. Porreras, y per la part del ponent ab Lluchmajor,36 y per la part del mitgjorn ab la costa e37 ribera marítima.
És vuy la vila de Campos de 370 cases; lo seu terma és de 110 possessions38 y alcarias, sens molts rafals. Té de hòmens39 de armas 58540 combatens. Ha-y41 de ànimas de comunió42 1.400, y de gent inútil, 1.530.43
És la sua cullita en forments en suma44 de45 20.000 qüerteras, de46 ordis 15.000 qüerteras, sivades 12.000 qüerteras.
De bastiar gros, entre mulas y matxos 260; de cavalls y eguas 170, vaques y bous 300. Bastiar de llane 9.000, bestiar cabrum 200,47 po[r]chs48 710.
A distànsia de 3 millas per la línea del sur49 té Campos en son destricte50 un hermitori51 ab unas cases y52 iglésia molt acomodade al53 lloch, que és un desert envers54 lo55 mar. És56 case de molta devoció y concurs de gent, y tot aquell57 seu territori e58 contorn està59 (a modo de dir) debaix de aygüe, y manifestament se veu60 allí alguns estañys y ¶44u. moltas covas planas de aygües mortas, y dins los seus matexos61 aposentos62 y à una aygüa d’estas, per la qual aygüe acodexen63 allà64 molts malalts de vàrias infirmitats65 y accidens, y allí, per devoció que·s66 té al lloch molt antiga,67 diuen que cura, levant-se68 allí, de molts mals y accidens corporals. Solen residir allí69 un o dos frares carmalitas per pacte y consert [que] ten[en]70 ab lo rector. Allí71 diuen misses per aquells confrontans los diumenges y festas de guardar,72 y los demés dias que ells volen de l’añy.
La part marítima73 de Campos no és molt gran. Té principi en lo port que diuen de Campos, que està <que està>74 en lo terma de Santanní; és prou gran, à-y dins75 de ell y defora algun[s]76 esculls. La sua travasia77 és del mitgjorn al labeitg.78 A la entrade del port, a la part esquerra, se ha edificat una torra de guarda; paga la vila de Campos a 2 guardas contínuas 60£,79 la qual pren lo foch de la Torre del Cap de la[s]80 Salinas, y dóne’l a la de l’Estalella, y té compta ab lo marinatge81 que fa la illa de Cabrera ab sos82 fochs. ¶45r. La cala que nomenen83 Gavina està tentost aprés del Carregador de la Sal, lloch molt descubert, y està84 molt súbdita [dita] cala a la travasia85 del86 ponent. És tot arenal, en lo87 mitg del88 qual està lo Cap de las Covetas a 1.000 [passos].89 Jo em90 recorde91 que en aquex92 mateix93 lloch lo añy 1581 prengueren los cossaris, en lo mitg del94 dia, la guarda, que estava pescant,95 que·s deya Habram. Aprés tentost se segueix96 la Plaja97 de la Ràpita,98 que és prou gran99 arenal y ras, en100 lo qual lloch se perteix101 lo terma de Campos ab lo de Lluchmajor. És plaje102 de molt poch fondo y per ço103 ab poca occasió que y haje.104
4. SECTOR COSTER DE CAMPOS
BAM, 479, 33r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Campos (Vila de Campos). F. 33. Mides de l’exterior de l’orla: 237 × 134 mm. Escala aprox.: 1:79.048. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Cabo de las Salinas (Cap de ses Salines), Caragol (Platja des Caragol), Cala Togores (Cala en Togores), Port de Campos, Caragador de la Sal (Carregador de sa Sal, avui probablement es Pregons), Gavina (sa Gavina, avui Arenal d’en Tem?), Covetes (ses Covetes), Ràpita (sa Ràpita), i, ja dins el terme de Llucmajor, Estañol (s’Estanyol de Migjorn), Punta de la Estalella (Punta des Agullons o Punta de sa Torre des Pinar de s’Estelella), Atalaya de la Estalella (Torre de s’Estelella). Topònims interiors: Campos, Palmer (es Palmer), Font S.ª (sa Font Santa). Entre el Carregador de sa Sal i ses Covetes omet la llarga Platja des Trenc i l’Arenal d’en Tem, avui ben rectilinis, però en el croquis de Binimelis notòriament articulats.
¶ 1 Cap. 7. De LM, § 4 SV, M, SC. ¶ 2 De omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 3 Territori y omès per SV, M, SC. ¶ 4 Pareque LM, perque SV, M, SC, peraque BV. ¶ 5 Millor se tinga notícia SV, M, SC. ¶ 6 Isla SV. ¶ 7 Cada u omès per SV, SC, un M. ¶ 8 Proseguira LM, BV, M, SC, procurera SV. ¶ 9 La descripcio della omès per SV, SC, la ille M. ¶ 10 Voltantla SV, SC. ¶ 11 Tota per SV, SC. ¶ 12 Ahont LM, hahont SC, ahon BV, hont M. ¶ 13 Hahont sa SV, ha omès per SC. ¶ 14 Las LM, SV, BV, M, SC. ¶ 15 Sos omès per SV, M, SC. ¶ 16 Isla SV. ¶ 17 Finit tot SV, SC. ¶ 18 In tent perque SV, SC. ¶ 19 Es SV, SC. ¶ 20 Principiade esta SV, SC. ¶ 21 Las ques feran SV, SC. ¶ 22 Jaume en SV, M, SC. ¶ 23 1310 SV, SC. ¶ 24 Asignadas LM, assignades SV, BV, M, asignades SC. ¶ 25 De omès per M. ¶ 26 De terra omès per SV, SC. ¶ 27 Per omès per SV, SC. ¶ 28 Fora, de nou LM, BV. ¶ 29 A omès per SV, M, SC. ¶ 30Y LM, SV. ¶ 31 Stabliments SC. ¶ 32 Vilas. Es esta vila son terme algun tant bastada [bastade BV] de aygua [ayguas BV], per tenir molts de pous [molts pous BV], y axi te molt bona horta de molta [hortoliza BV] hortaliza: trobense en lo seu terma [terme BV] 49 bassas [basses BV] par [per BV] a recullir las ayguas de pluvia, y alguns aljups, tot lo qual ordenaren Ramon Desbrull y Bernat Beltran, veadors elegits per lo rey don Jaume II, rey de Mallorca, lo añy 1310 de la Natividad [Nativitat BV] del Señor. LM, BV. ¶ 33 Santagñy LM, Santañi SV, M, Santañy BV, Santeñi SC. ¶ 34 De LM, SV, BV. ¶ 35 Septentrio LM, SV, BV, M, SC. ¶ 36 Llummajor LM, SV, SC. ¶ 37 Y LM, SV, BV, M, SC. ¶ 38 Poses sions LM, pocessions SV, BV, M, SC. ¶ 39 Homes SV. ¶ 40 685 LM, BV. ¶ 41 E hay SV, estay SC. ¶ 42 Commu nio SV, M, SC. ¶ 43 530. LM, BV, 1530, y la gent es prima. SV, SC, 1530. M, que afegeix una creu a tall de crida, que repeteix al marge dret seguida de y la gent es prima. ¶ 44 Summa BV. ¶ 45 De omès per SV. ¶ 46 De omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 47 2.000 LM, SV, BV, M, SC. ¶ 48 Porchs LM, SV, BV, M, SC.
¶ 49 Zur SV, SC. ¶ 50 Districte LM, SV, BV, districta M, SC. ¶ 51 Heremitori LM, BV, eremitori M. ¶ 52 E LM, BV. ¶ 53 Iglesia ab comodo de el SV, iglesia ab acomodade M, Ig.a .ab comoda de el SC. ¶ 54 Anvers LM, enves SV, SC, M, devers BV. ¶ 55 La LM, SV, BV, M, SC. ¶ 56 Es una SV. ¶ 57 Aquel LM, BV. ¶ 58Y LM, SV. ¶ 59 Esta manca en SV ¶ 60 Veuhen LM, veuen BV. ¶ 61 Los matexox seus LM, BV. ¶ 62 Aposentes SV. ¶ 63 Acudixen LM, BV, acodeixen SV, acudexen M, acodaxen SC. ¶ 64 Alli SV, M, SC. ¶ 65 Enfermedats LM, SV, SC, infirmitats BV, M. ¶ 66 Que SV. ¶ 67 Antigua LM, BV. ¶ 68 Lavarse LM, BV, lavantse SV, M, SC. ¶ 69 Solen alli residir LM, BV. ¶ 70Tenen LM, SV, BV, tenan M, SC. ¶ 71Y alli LM, BV. ¶ 72 Tenir LM, SV, BV, M, SC. ¶ 73 Marítima no la descrich assi perque no me ha constat de escrit [scrit M]. SV, M, SC, que ometen, doncs, tota la resta del paràgraf fins a l’inici del capítol de Llucmajor. ¶ 74 Campos, que esta LM, BV. ¶ 75 Dins omès per LM, BV. ¶ 76 Alguns LM, BV. ¶ 77Tra vesia LM, travessia BV. ¶ 78 Xaloch lebeix [lebeig BV] LM BV. ¶ 79 Lliures LM, liures BV. ¶ 80 Las LM, las BV. ¶ 81 Llevor y marinage LM, BV. ¶ 82 Los LM. ¶ 83 Anomenen LM. ¶ 84 Esta manca en LM. ¶ 85Travessia LM, BV. ¶ 86 De LM, BV. ¶ 87 Arenal el LM, BV. ¶ 88 De la LM, BV. ¶ 89 1000 passos LM, BV. ¶ 90 Me LM. ¶ 91 Recorda LM, recorde BV. ¶ 92 Aquest LM, BV. ¶ 93 Mateig BV. ¶ 94 En bell LM, BV. ¶ 95 Pexcant LM, BV. ¶ 96 Seguig BV. ¶ 97 Playa LM, BV. ¶ 98 Rabita LM, BV. ¶ 99 Gran manca en LM, BV. ¶ 100 Ab LM, BV. ¶ 101 Partix BV. ¶ 102 Playa LM, BV. ¶ 103 Zo LM, ço BV. ¶ 104 Haje [aje BV] de la sua travesia [travessia BV], que és del lebeix [lebeig BV], la sentan brevetjar [bravetjar BV] de molt lluñy [luñy BV]. En lo seu principi esta lo desembarcador que diuen de la Rabita, en lo qual solen, los de Campos, posar per torn dos guardas [guardes BV] de peu y una de cavall. Lo qual lloch esta distant de la vila de Campos passadas 100 millas. Asi [Assi BV] convindria molt ques trazas [traças BV] una torre de guarda. LM, BV.
¶45U. [VIII.] DE1 LA VILA DE LLUCHMAJOR2 Y SON TERMA3
La vila de Lluchmajor,4 antes que fos dedicade per lo rey don Jaume Segon, era una alcaria de 25 jovades, que són 400 qüerterades,5 de Ramon de Santmartí, y are és vila de molt gran poble, ço6 és de 830 cases. Distant de la ciutat principal 12 millas. En lo seu terma y districte7 se troben 1208 [possessions], entre alcarias y rafals.
Los9 confins són: per la línea del mitgjorn ab la mar y costa marítima de Campos, per la línea del10 septentrió ab lo terma de Algayde,11 per la línea del12 lavant ab Porreras, per la línea del ponent ab la13 Mar que diuen del Pouet,14 ahont15 comensa lo terma de la ciutat, y per la línea del mastral16 ab Sant Jordi, y per la línea del grech ab Muntuïri.17
A distànsia de 2 millas d’esta vila,18 per la matexa línea del grech, a19 una montañe molt anomenade20 que diuen lo21 Puig de Rande, està una devota o horetori22 ab23 la24 iglésia principal y cases per habitació dels25 ministres d’ella. ¶46r. La26 iglésia està27 sots invocació de Nostra Senora28 de Gràcia, la qual case e29 iglésia està30 sots emparo31 e32 protecció dels33 jurats de dite vila. Allí residexen34 de contínuo35 un sacerdot que fa la vida hermítica36 y acapte per Nostra Señora de Gràcia,37 y sustensió38 de[l]39 ministre de aquella iglésia.40 Aquesta case està en aquest lloch fabricada41 ab gran admiratió y marevalla y42 debaix de unas grans y altíssimas pañes y molt còncavas y percipitades,43 que pareix44 que tot té45 de caure de sobra las cases e46 iglésia. És, esta case, de molta devoció, y de molt concurs de gent, no sols de Lluchmajor,47 però encare de totas las parts de la illa.48 Celebren-s’i misses resades tots los dias de l’any y allí acodexen49 los diumenges y50 festas los comercans, y certas diades principals de l’añy,51 ço52 és al53 dia de Nostra Señora de Gràcia, que cau als 2654 juliol,55 en lo qual dia se ordena en56 dite vila una solemna processó acompanade57 de tot lo pobla, y va a la dite case de Gràcia, y diuen-se tentost los offissis58 ab tota la solempnidat59 a ells posible<s>,60 ¶46u. ab61 sermó. Acabat que han de celebrar los dits officis, se’n torna la processó ab lo poble62 fins a tornar a63 la dite vila. L’altre festividat64 que en dite case se celebra65 cade añy66 és lo67 dia de la68 Anunciasió,69 que cau als70 2671 de72 mars, feta e73 ordenada de la matexa manera. Y fon74 instituïda esta festa75 y solemnidat76 per un77 vot esprés78 que juraren los naturals de Lluchmajor79 per certa necessitat80 cumuna.81 Y quant82 la dite festa cau en algun<y>83 añy84 en la Setmane85 Sancta, la86 solen tresfarir87 par a88 la tercera festa de Pasqüe de89 Resurectió.90 Esdevingué’s,91 per ço,92 que un añy vingué la festividat dite93 en dite semmane,94 [e,] per estar en95 aquells dias la Iglésia Santa ocupade en la Pació del Señor, la tresfariren96 per la tercera festa97 de98 Pasqüe de la Resurectió.99 Seguí’s també que aquell mateix100 dia se havia de fer, per101 consuatut, una solomna102 casade103 per servey y de part104 del predicador qui105 aquella quaresma106 los havia predicat. Agué,107 per ço,108 en109 los jurats y lo poble110 alguna discòrdia e111 si aquell añy dexerien la cassade112 o no. ¶47r. Paregué113 al jurat major d’ells que la processó114 se fes, y que ell, ab altres,115 feria116 la cassade,117 com de fet se118 féu ab certs altres que se’n portà119 ab se compania120 y del predicador. Aquell mateix121 dia, estant122 en lo123 mitg dels plaers124 del cassar, sobrevingué del cel y sobra de aquells cassadors125 y sobra els126 camp[s]127 de la alcaria de aquell jurat, que li aruïnà128 tots los sements,129 que aquell añy ninguna cose culligué en totas130 ses131 terres, y fins a132 vuy han133 observat la134 esperiènsia135 que aquella alcaria y béns del136 jurat, y de sos successors, són arribats tots a final ruïna y destructió.
Ha-y137 en138 dite vila y son destricte139 fins en140 1.000 hòmens de armes, gent valent y esforsade.141 La gent de comunió142 són en143 2.400. Ha-y144 de gent inútil, sens la de comunió, 2.350.145
És la146 cullita, ço147 és en148 forments 30.000 qüerteras, de ordis149 10.000 qüerteras, de sivades150 10.000151 qüerteras, llegums 50152 qüerteras, safrans153 4 quintars y mitg.
Té lo seu terma fins en154 quatre-centas qüerterades de viñes155 y las demés estan156 per la ¶47u. part del157 seu gregal, a la part de la montañe de Rande.158 De assí treuen159 los millors vins blanchs160 dels161 que162 fan en la illa.163
Tot lo bestiar que vuy164 sustenta esta165 vila166 y son territori167 en ell168 se troba,169 ço170 és de171 ovalles y moltons 18.000,172 bastiar cabrum 6.000,173 cavalls 65, bous y vaques 430, mulas y matxos 320, àzens174 110, porchs 220,175 eguas 56.176
Los estims177 d’esta vila y178 son destricte179 munten180 260.000 £,181 deduïts,182 emperò, los càrrechs, que són 1.000 £.183
Està184 la iglésia major d’esta185 parròquia ornade186 de moltas y riques robas, y de or y de argent, y187 algunas relíquias. Ha-y en dite188 iglésia 10 binifets189 fundats, molts ministres190 en la iglésia, qui191 codidianament192 celebren los officis divinals y las horas canòniques ab193 molta solemnidat194 y devoció. Lo seu patró principal y cap de la iglésia és lo arcàngel sant195 Miquel, en tot196 lo qual dia se fa gran festa y solemnitat de officis,197 ab gran concurs de gent de altres parts de tota198 la illa,199 per causa de la ¶48r. fèria y200 fira que tenen en aquest201 dia,202 la qual dura203 fins al dia de204 Sant205 Lluch, ahont206 hi à gran plaçe207 de vendaria en tots aquells dias que dura la fira.
Aquesta vila208 de Lluchmajor209 en moltas210 parts té grans faltes211 d’aygües manencials,212 si bé en lo mitg de la dite vila hi à una sumtuosa sisterna de213 tres boques par a la pública utilidat214 del poble, y per la sua desmasurade215 capacidat216 y grandesa és fradíssima.217 Arriba la dite aygüe, per una séquia xica, del terma y territori de Algayde, confins que stan218 los dits219 termas220 per la part del septentrió. La qual aygüe compraren (en lo221 temps pasat)222 del223 rey, la qual aygüe o font224 se nomena225 de Ferutxellas;226 hi·s227 poria crexen228 encara229 més de lo230 que are se231 mostre,232 segons jo233 tinch234 vist y exeminat,235 podent-li236 també mesclar237 la238 aygüe de la Font de Rande, qui també seria molt239 major de la que are se demostre,240 y de las dos juntas241 se poria fer un molí. Lo242 rey don Jaume243 de Mallorca,244 vista la penúria de las aygües que y245 havia en lo246 dit247 [terme], ordenà que248 fessen e249 edificassen per lo dit terma certs aljups y baces250 par e251 recullir252 las aygües253 pluvials. ¶48u. Y foren <y foren>254 los aljups en número255 53, y las baces, 100. Per la qual cosa foren elegits, per lo rey, Ramon Desbrull y Barnat Baltran, los quals d’esta manera ordenaren en256 lo restant de tota la illa,257 que fon en los258 añys 1310 de la Natividat259 de Christo.260
Lo seu terma, per la part de la sua ribera y costa marítima,261 comensa per la part de262 lavant en263 lo Estañol<l>,264 que·s segueix tentost aprés de265 la Ràpita266 de Campos. En lo lloch de la Estallella,267 a 100268 passos269 de la aygüe, està270 la torra de guàrdia,271 a 6 millas de la vila de Lluchmajor.272 Ha-y273 en274 ella 2 guardes contínuas, a las quals la Universitat275de Mallorca pague 30 £ cade añy276 a cade un277 d’ells.278 Es[ta]279 torra de guarda pren los fochs de senal280 de la Torra del Port de Campos281 y dóne’l282 a la283 del Cap Blanch. Ultra del seu284 marinatge, guarde esta torra las calas entorn d’ella: lo Corral<l>285 Nou, Enderrosay,286 Cala Palles,287 y altres, però no·s288 pot descubril289 lo Estanol<l>,290 que·s seguix291 tentost enprés292 de la Punta de la Estalella.293Y, ab tot que de la dite torra294 se descobren295 estas calas, no res menis296 de nits297 ¶49r. poden los cossaris,298 sens aser299 vits,300 desembercar301 en lo Corral Nou y en l’altre, envers la Cala Palles,302 sens303 aser304 vits305 ni sentits, encara306 que tan307 prop de la torra estígan.308 Està309 per la travasia310 del ponent, y la311 altre per la312 del labeig y mitgjorn. En est lloch està313 rondant cade314 nit una guarde de cavall, a la qual315 la vila de Llummajor316 paga de salari317 36318 £ cade añy.319
Cala Pi està320 algun tant descubert321 per la travasia322 del323 mitgjorn y xaloch.324 És la més important325 que y hage en tot lo mar y326 ribera327 de Lluchmajor;328 és molt fonda,329 que bastaria per a330 naus grans si la cala331 tingués tanta332 capacidat;333 caben-hi334 fins en 10 vaxells de rem;335 és tan estreta336 que dos galeras a la par no y podran337 navagar, però és molt llarga. Tota ella338 està339 de unas pañes340 altes per a341 una part y per l’altre,342 que ni dels343 vaxells poden,344 estant dins,345 desembercar a la346 terra, ni manco347 de la348 terra poden349 abaxar350 en ella si no és 400 passos351 dins la terra,352 per un barranch anant353 que·s354 segueix355 aprés356 dins la mateixa cala, en què han fet un pas par a357 abaxar358 a la359 cala y bar-ranch,360 a lo361 qual nomenen362 la Escala,363 y altre pas no y à si no·s364 aquest. Y del <seu>365 principi ¶49u. d’esta cala fins al366 finir lo367 dit barranch,368 circuhit tot de pañes molt altes, só[n]369 1.000 passos.
Dins de370 aquest mateix371 barranch hi à un pou fondo de 20 brases372 de corda,373 de una aygüe estremade y molt374 aventetjade375 en376 freda y primíssima de quantes aygües se troben en tot lo377 pla de la illa,378 y diu-se lo Pou de Cala Pi, a distànsia de la ma[r]379 de380 800 passos. Deye’s aquest pou en lo temps antich381 lo Pou Dols y, en altre manera,382 Pou383 Subirà.384
A un tir de escopeta està la385 Cala Baltran,386 estreta387 però prou llarga: és de 150 passos de llarg388 y molt tursuosa.389 Caben-hi,390 si lo vent és a391 la part de la terra,392 fins en 4393 fregates; à-y fondo de aygües394 per a gal<l>eras.395 La sua travasia396 és de lavant. Estan397 entra las398 dos cales 2 guardes contínuas de peu, a las quals la vila de Lluchmajor399 paga 30 £ cade añy,400 y té més en dit lloch401 una guarda de cavall. Estas dos calas solen ser402 freqüentades dels403 cossaris, per ço404 que stan405 en lloch desert y de ninguna torra de guarda se descobren,406 y aquells bàrrios són terras de molts barranchs y pinars ahon407 fàcilment los inimichs se solen amagar y donar asalt408 per aquellas alcarias, com se esdevingué409 lo añy ¶50r. 1578, en una sola fragate de moros, que desembercà en la Cala Baltran, y donaren los moros lo asalt410 en la pocessió411 la Àguila.412 Portaren-se’n413 de aquells comercans414 molta gent de donas y miñons. Sempre que se arriba a estas415 dos calas, o per mar o per terra, van ab416 tamor y resel,417 per ser418 solitàrias y no·s419 descobren420 fins que estan421 junt a ells.422 Entre estas dos cales estaria423 bé una torra de guarda, y descubriria també la Cala Regell, ahont424 lo añy 1579 los cossaris desembercaren en425 una sola fragate y feren gran dañy per aquellas pocessions, en una de las quals trobaren tota la gent descuydade, que426 estava tota427 la case ballant, per un desposori que428 aquella nit se havia fet. En esta429 cala no y cap més de430 una fragate431 que432 ningú la descobri433 si no pou434 lo435 cap de dins. Faent-se436 esta437 torra de guarda438 en lo439 dit lloch de Cala Pi, pendria alashoras lo foch440 de la Torra de la441 Estalella442 y donar-l’i à a la de443 Cap Blanch, envers lo ponent. En esta part de ribera, fins al Cap de la Regana, tot són pañes altes, y no y à desembarcador,444 però solen los cossaris retirar-s’i, com és en los Bancals, Còdol Pla y la Sivina, per a445 esperar446 a pas ¶50u. los vaxells que pasen447 de lavant o de448 ponent, com se esdevingué449 lo añy 1582, de dos galeotas450 que estaven451 surg<u>ides452 en la Sivina, y de allí a dos hores prengueren una setgetia453 que vania de Serdeña454 a Mallorca carregade de molta marcadaria,455 havent combatut, pocas horas havia,456 una nau que passave per estos llochs, segons jo viu, qui alashoras me trobava a457 estas parts458 de Capucorp.459 Seguís-se460 la Atalaya del Cap Blanch, que pague la Universitat461 de Mallorca a una462 guarda contínua. Esta torra de guarda pren lo foch de la Torra de la Estalella463 y dóne’l a la de las Illetes464 y Rafalbeix465 y Cala Figuera, y té compta en lo marinatge466 y señal<l>s467 que fa cade nit la illa468 de Cabrera, la Torra del469 Port de Campos, y de las Salinas. Tot aquest enfront de costa y ribera, des de los Bancals fins al Cap de la Regane, mira per lo vent de470 labeig.471 Tot lo que resta fins al Pouet472 són casi pañes altes, y pochs desembercadós, y los demés passos són difícils de pujar a la terra.473 De tota la ribera y costa marítima de Lluchmajor474 que més prop està475 de la vila és lo476 Pouet,477 distant478 ¶51r. 6 millas,479 ahont480 la vila de Lluchmajor481 mentén dos guardas de peu, de dia y de nit, y paga’ls,482 als483 dos, 30 £ cade añy.484 Y també mateix485 en las sisternas té486 dos guardes de peu y altres487 dos de a488 cavall, però van estos per torn y sens paga.
En lo Cap Enderrocat han489 edificat una torra de guarda ha pochs añys,490 la qual paga la Universitat de Mallorca. Esta descobra491 des de al Cap de la Regana fins al Pouet,492 y per la part del ponent493 descobre494 lo marinatje495 que fan las torras de guarde de las Illetes, de Cala Figuera y de Rafalbeix.496 Mira tot est enfront per la travacia497 del498 mastral.
5. SECTOR COSTER DE LLUCMAJOR
BAM, 479, 35r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Luchmayor (Vila de Llucmajor). F. 35. Mides de l’exterior de l’orla: 252 × 185 mm. Escala aprox.: 1:120.871. La tramuntana apunta vers l’angle superior esquerre de l’orla. Topònims costers: Estañol (s’Estanyol de Migjorn), Punta de la Estalella (Punta des Agullons o Punta de sa Torre des Pinar de s’Estelella), Cala Pallàs (Cala en Pallars), Atalaya de la Estalella (Torre de s’Estelella), Anderroçal (s’Enderrossall), Corral Nou (es Corral Nou), C.ª Regel (Cala Regell), Buffedor (es Bufador), Cala Pi, Pozo de C.ª Pi (Pou de Cala Pi), Ca. Baltran (Cala Beltran), Bancals (Punta des Bancal), Còdol Pla (es Còdol Pla), Atalaya (Torre des Cap Blanc), Cap Blanc, Su.(...),499 Pou Salat (es Pou Salat), Cap de la R[egana]500 (Cap de sa Regana), Sisternas (ses Cisternes), Cap Enderrocat, Cala de Sant Antoni (Cala Mosques, avui Cala Blava), Cala Morques (Caló de Sant Antoni), Poet (es Poet). Topònims interiors: Luchmayor (Llucmajor). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.
¶ 1 Cap. 8. De LM, § 5. De SV, M, SC. ¶ 2 Llummajor LM, SV, Lluch Major BV, SC, lluch major M. ¶ 3 Terme. Cap. 8 BV. ¶ 4 Llummajor LM, SV, SC, Luch major BV, lluch major M. ¶ 5 Que són 400 quarterades omès per LM, BV. ¶ 6 Zo LM. ¶ 7 Distancia LM, BV [que coincideixen en l’error]. ¶ 8 120 pocessions SV, SC, 120 possessions M. ¶ 9 Los seus LM, BV. ¶ 10 De LM, SV, BV. ¶ 11Algayde y LM, BV. ¶ 12 De LM, BV. ¶ 13 Lo LM, BV. ¶ 14 Port LM, Povet SV, Pouet BV, M. ¶ 15Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M. ¶ 16 Maestral BV. ¶ 17 Montuiri BV. ¶ 18Vila, y SV. ¶ 19 En LM, ab SV, BV, a M, SC. ¶ 20 Nomenada LM, nomenade BV. ¶ 21 Los SV. ¶ 22 Esta [sta SV, SC] un heremitori [ermitori M, hermitori SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 23 En SV. ¶ 24 Sa LM, se a l’interlineat superior damunt la obliterat SV, se BV, M, SC. ¶ 25 Per habitar los LM, BV. ¶ 26 Esta LM, SV, BV, M, SC. ¶ 27 Sta SC. ¶ 28 Señora LM, S.ra SV, BV, SC, Sra. M. ¶ 29Y SV. ¶ 30 Sta SC. ¶ 31 Emparo LM, M, enpeño SV, amparo BV, empeño SC. ¶ 32Y SV. ¶ 33 Del M. ¶ 34 Residex SV, M, rasidex SC. ¶ 35 Alli residix [residiex esmenat en residix BV] continuament LM, BV. ¶ 36 Heremitica LM, BV, M, eremitiga SV, heremitiga SC. ¶ 37 Segueix la qual case y iglesia obliterat SV. ¶ 38 Sustentacio LM, SV, BV, M, sustentatio SC. ¶ 39 Del LM, SV, BV, M, SC. ¶ 40 Ministre de ella SV, SC. ¶ 41 Esta fabricade en aquest lloch SV, SC. ¶ 42Y meravella y omès per SV, M, SC, y omès per LM, BV ¶ 43 Precipitadas LM, participades SV, M, SC, precipitades BV. ¶ 44 Pareig BV. ¶ 45 Se ha SV, M, SC. ¶ 46Y SV. ¶ 47 Llummajor SV, M, SC. ¶ 48 Isla SV. ¶ 49 Acudixen LM, BV, acodexen tots SV, acudexan M, acodaxen tots SC. ¶ 50Y las LM, BV.
¶ 51 Añy se celebran [celebren BV] alli officis [oficis BV] solemnes [solemnas M] y moltas [moltes BV] predicacions [predications seguit de en l obliterat SV, predications M, SC]. Y en particular dos dias [dies M, SC] del añy LM, SV, M, SC. ¶ 52 Zo LM. ¶ 53 Lo LM, SV, BV, M, SC. ¶ 54 26 de LM, BV, SC, 26 de omès per SV, amb reserva d’espai en blanc; als de de amb un espai en blanc doble entre els dos de M. ¶ 55 Juriol SV. ¶ 56 En la LM, BV, M. ¶ 57Acom pañada LM, BV, acompañade SV, acompeñade M, acompanade SC. ¶ 58 Oficis alli LM, BV, officis alli SV, M, SC. ¶ 59 Solemnitat LM, BV, M, solemnidat SV, solempnitat SC. ¶ 60 Posible LM, possible SV, BV, M, SC. ¶ 61 Ab son LM, SV, BV, M, SC. ¶ 62Torne [torna M] lo poble [pobla SC] ab [en M, SC] la processo LM. SV, BV, M, SC. ¶ 63 En SC. ¶ 64 Festivitat BV, SC ¶ 65 Se sol celebrar LM, BV. ¶ 66 Cada any omès per SV, SC. ¶ 67 La SV. ¶ 68 La omès per M. ¶ 69 Anun ciacio LM, BV, Enunciatio SV, Annunciacio M, Anunciatio SC. ¶ 70 En SV. ¶ 71 25 LM, SV, BV, M. ¶ 72 De omès per SV, SC. ¶ 73Y LM, SV, BV, M, SC. ¶ 74 Fonch LM, SV, fon BV. ¶ 75Y fonc esta festa instituide <esta festa> M. ¶ 76 Solemnitat LM, BV, M, fonch esta festa instituide SV, SC. ¶ 77 Un omès per SV, M. ¶ 78 Expres LM, SV, BV, M. ¶ 79 Llum major LM, SC, de dita vila SV. ¶ 80 Necesitat SC. ¶ 81 Communa SV. ¶ 82 Quant en M, SC. ¶ 83Algun LM, SV, BV, M, SC. ¶ 84 Festa en algun añy cau LM, BV. ¶ 85 Semmana LM, Semana SV, BV, Semmane M, SC. ¶ 86 Se SV, M, SC. ¶ 87 Transferir LM, SV, BV, M, trasferir SC. ¶ 88 A omès per LM, SV, BV. ¶ 89 De la LM, BV. ¶ 90 Re su rreccio LM, Resurrectio SV, M, SC. ¶ 91 Esde vingue SV, M, E devingue SC. ¶ 92 Zo LM, asso SV, M, SC. ¶ 93 La dita festividat [festivitat SV, BV, SC, festividad M] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 94 Setmana amb la t a l’interlineat superior BV. ¶ 95 En omès per SV, SC. ¶ 96Transferiren LM, SV, BV M, SC. ¶ 97 Per el tercer dia LM, BV. ¶ 98 De la LM, BV. ¶ 99 De la Resu rrecció omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 100 Mateig BV. ¶ 101 Per omès per SC. ¶ 102 So lemne LM, SV, BV, SC, solemna M. ¶ 103 Cassada LM, BV, cassade SV, M, SC. ¶ 104Y deport LM, SV, BV, M. ¶ 105 Qui en LM, BV. ¶ 106 Cuaresme M. ¶ 107 Haguey LM, SV, BV, Aguey SC. ¶ 108 Zo LM. ¶ 109 Entre LM, SV, BV, M, SC. ¶ 110 Balle SV, SC. ¶ 111Y LM, SV, BV. ¶ 112 Caçada BV. ¶ 113 Apare gue SV, Apparegue M, SC. ¶ 114 Pro sesso LM. ¶ 115 Ell, a part, SV, M, SC. ¶ 116 Faria a part LM, BV. ¶ 117 Cazada LM, cassade SV, caçada BV, cassada SC. ¶ 118 La LM, BV, M, SC, lo SV. ¶ 119 Aporta SV, SC. ¶ 120 Compañia LM, SV, BV, M, SC. ¶ 121 Mateig BV.
¶ 122 Stant SC. ¶ 123 Lo omès per SV, M, SC. ¶ 124 Mitx [mitg M] del pleers [plaer SV, M, SC, plaers BV] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 125 Cazadors LM. ¶ 126 Los LM, SV, M, SC. ¶ 127 Camps LM, SV, BV, M, SC. ¶ 128Arruina LM, SV, BV, M, SC. ¶ 129 Sementers LM, SV, BV, M, samanters SC. ¶ 130Totes omès per SV, M, SC ¶ 131 Las LM, BV. ¶ 132 A omès per SV, SC. ¶ 133 Ha SV, M, SC. ¶ 134Ab LM, BV. ¶ 135 Experiencia LM, BV, sperientia SV, experientia M, sparientia SC. ¶ 136 Del dit LM, SV, BV, M, SC. ¶ 137 Hi ha LM. ¶ 138 En la LM. ¶ 139 Districte LM, BV, y son districte omès per SV, M, SC. ¶ 140 A M, SC. ¶ 141 Esforzade LM, esforsade SV, esforçade BV, M, sforçade SC. ¶ 142 Communio M. ¶ 143 Fins en LM, SV, BV, fins a M, fins SC. ¶ 144 Hi ha LM. ¶ 145 2350 animas. LM, SV, BV, M, SC. ¶ 146 La sua LM, BV. ¶ 147 Zo LM, co SC. ¶ 148 De SV, M, SC, en, que substitueix de, obliterat BV. ¶ 149 Ordi M, SC. ¶ 150 Si vade SV. ¶ 151 Ordis y sivadas 20 milia LM, BV. ¶ 152 500 amb una creu superposada BV. ¶ 153 Zafrans LM, cafrans SV, çafrans BV, ceffrans M. ¶ 154 A M, SC. ¶ 155Viñe SV, SC. ¶ 156 Estan partidas LM, BV, stan SC. ¶ 157 Per el LM, BV. ¶ 158 Randa LM, BV, M, Rande SV. ¶ 159Trauen BV, M. ¶ 160Vinblanchs SV, BV, M, SC. ¶ 161 Dels omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 162 Que se LM, ques SV, BV, M. ¶ 163 Isla SV. ¶ 164Vuy omès per SV, SC. ¶ 165 Esta seguit de Ill obliterat F, la SV, SV. ¶ 166Villa LM. ¶ 167Territori y LM, BV, territori que SV, M, SC. ¶ 168 Ella SV, SC. ¶ 169Troba son LM, BV. ¶ 170 Zo LM, co SC. ¶ 171 De llane entre SV, M, SC. ¶ 172 18 milia LM, BV. ¶ 173 6 mi lia LM, BV. ¶ 174 Ases SV. ¶ 175 Asens 110, porchs 220 omès per LM, BV. ¶ 176 65 LM, SV, BV, SC, 56 M. ¶ 177 Stims SC. ¶ 178Y de LM, BV. ¶ 179 Districte LM, BV, districta SV, M, SC. ¶ 180 Munten omès per LM, BV. ¶ 181 260 milia lliuras [liures BV] LM, BV. ¶ 182 Deduhit LM, deduits SV, M, deduit BV. ¶ 183 100 milia lliuras LM, 10000 £ SV, SC, M, 100 milia £ BV. ¶ 184 En LM, M, SC. ¶ 185Y SV, SC. ¶ 186 Esta [sta SC] adornade SV, SC, adornade M. ¶ 187Y de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 188 Esta SV, M, SC. ¶ 189 Beneficis LM, BV [que havent escrit beneficiats oblitera at], binifets SV, M, SC.
¶ 190 Minister SV. ¶ 191 Que SV. ¶ 192 Quotidianament LM, BV, M, cotidianament SV, SC. ¶ 193 En M, an SC. ¶ 194 Solemnitat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 195 S.n LM, SV, BV, S.t M. ¶ 196 Tot omès per LM, SV, BV, M. ¶ 197 Offici SV, M, SC. ¶ 198Tota omès per SV, M, SC. ¶ 199 Is la SV. ¶ 200 Feria y omès per SV, M, SC, o LM, BV. ¶ 201Aqueix LM, aquex SV, BV, M, SC. ¶ 202 Dia manca en SV, M. ¶ 203 Dura amb la u a l’interlineat superior substituint una a obliterada SV. ¶ 204 Fins a SV, SC. ¶ 205 S.n LM, S.t SV, M, SC, S. BV, ¶ 206Ahon LM, BV, ahont SV, M, haont SC. ¶ 207 Plaza LM, place, SV, plaça BV, M. ¶ 208Vila y terma [terme BV] LM, BV. ¶ 209 Llummajor LM. ¶ 210Vila en algunas SV, M, SC. ¶ 211Te gran falta [falte SV] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 212 Manantcials LM, manientials SV, menantials BV, manantials M, manentials SC. ¶ 213 Ab SV, SC. ¶ 214 Utilitat SV, BV, M, SC. ¶ 215 Desmesura de la sua LM, BV. ¶ 216 Capasidat LM, capacitat SV, SC, capassitat BV, capaçitat M. ¶ 217 Frigidissima LM, SV, BV, M, SC. ¶ 218 Estan LM, SV, BV, M, stan SC. ¶ 219 Dos LM, BV M, SC, dits omès per SV. ¶ 220Termans M. ¶ 221 Lo omès per SC. ¶ 222 Pasat LM, passat SV, BV, M, SC. ¶ 223 Del S.r LM, SV, BV, M, del señor SC. ¶ 224 O font omès per SV, M, SC. ¶ 225 Nomenave LM, anomena SV, M, SC, nomenava BV. ¶ 226 Ferrutxelles LM, Farrutxelles SV, M, SC, Ferrutxelleselles amb l’elles medial obliterat BV. ¶ 227Y se SV, M, SC. ¶ 228 Cre xer LM, SV, BV, M, crexar SC. ¶ 229 Encara omès per SV, M, SC. ¶ 230 La LM, BV, M, SC. ¶ 231 Que es SV, M, SC. ¶ 232 Monstra LM, BV, monstre SV, SC, mostra M. ¶ 233Yo LM. ¶ 234 Tinç amb la cua de la ç encerclada BV. ¶ 235 Segons jo tinch vist y examinat omès per SV, M, SC. ¶ 236 Podensi LM. ¶ 237 Podentsi mesclar tambe SV, M, SC. ¶ 238 La omès per SV, SC. ¶ 239 Molt omès per SV, M, SC. ¶ 240 Descobra LM, BV, descobri SV, M, SC. ¶ 241 Juntas are SV, SC. ¶ 242 El SV, M, SC. ¶ 243 Jaume II, rey LM, BV, Jaume II SV, Jaume Segon M. ¶ 244 De Mallorca omès per SV, M. ¶ 245Y omès per LM, BV. ¶ 246 Lo omès per SV, M, SC. ¶ 247 Dit terma LM, dit terme SV, BV, SC, dit termes M. ¶ 248 Ques LM, BV. ¶ 249Y LM, SV, M, SC. ¶ 250 Bassas LM, basses SV, BV, baçes M. ¶ 251 A omès per SV, SC, basses per per a BV. ¶ 252 Cullir SV, M, SC. ¶ 253 Bassas SV, basses SC. ¶ 254Y foren repetit per error només en F. ¶ 255 Número de LM, en numero omès per SV, M, SC.
¶ 256 En omès per SV, M, SC. ¶ 257 Isla SV. ¶ 258 Que fonch en los omès per SV, M, SC. ¶ 259 Natividad LM, Nativitat BV, Nat. . ¶ 260A Natt.e X i. SV, M, SC, Xto BV. ¶ 261 Maritima es molt gran LM, BV. ¶ 262 Del SV, M, SC. ¶ 263 Per la part del levant comensa en lo [el BV] lloc dit LM, BV. ¶ 264 Es tañol LM, BV, M, Stañol SV, SC. ¶ 265 Estañol, tantost aprés de passada LM, BV. ¶ 266 Ribera SV, SC, Rabita M. ¶ 267 De esta isla SV, que intercala Esta obliterat entre esta i isla; de Esteella M, de esta illa SC. ¶ 268 Lloch de aquella a mil LM, BV. ¶ 269 Passes SV, SC. ¶ 270 Sta SC. ¶ 271 Guar de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 272 Llummajor LM, SV, M, SC. ¶ 273 Monten LM. ¶ 274 En manca en LM, Lluchmajor. Manten BV. ¶ 275 Universidad LM, Universitat SV, BV, M, SC. ¶ 276 Pague [paga BV] sinquanta [cinquanta BV] sous cada mes LM. ¶ 277 Hu LM, BV. ¶ 278 Cade una de ellas SV, M, SC. ¶ 279 Esta LM. SV, BV, SC. ¶ 280 Fochs del señal LM, SV, señal BV, M, SC. ¶ 281 Torre de Campos SV, M, SC. ¶ 282 Dona SV, donala M, done SC. ¶ 283A la manca en M. ¶ 284 Ultra de este [est SV, M, SC] LM, BV, M, SC. ¶ 285 Corral LM, SV, BV, M, SC. ¶ 286 Enderrosal LM, SV, BV, M, SC. ¶ 287 Pallas LM, BV, Palles SV, M. ¶ 288 No LM, BV, nos M. ¶ 289 Descubrir LM, SV, BV, SC, descobrir M. ¶ 290 Es tañol LM, BV, M, Esteñol SV, Stañol SC. ¶ 291 Seguix LM, BV, segex SV, M, SC. ¶ 292 Apres LM, SV, BV, M, SC. ¶ 293 Estelella LM, Estadella SV, Estalella BV, M, Stadella SC. ¶ 294Terra LM, BV. ¶ 295 Descobrin SV, SC. ¶ 296 Mes LM, BV, menys SV, M, SC. ¶ 297 Nit LM, BV, de nits omès per SV. ¶ 298 Cosaris LM. ¶ 299 Esser LM, SV, BV, M, SC. ¶ 300Vists LM, SV, BV, M, SC. ¶ 301 Poden desembarcar M. ¶ 302 Palles LM, SV, BV, Pallas M. ¶ 303 Sensa M. ¶ 304 Esser LM, SV, BV, M, SC. ¶ 305Vists LM, SV, BV, M, SC. ¶ 306Anare SC. ¶ 307Tant SC. ¶ 308 Stigan SC. ¶ 309 La primera esta [sta SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 310 Travesia LM, SC, trevecia SV, travessia, amb la segona s a l’interlineat superior BV, travasia M. ¶ 311 Lo SC. ¶ 312 La trevecia SV, la travesia SC. ¶ 313 Sta SC. ¶ 314 La SV, SC. ¶ 315 Qual pague SV, SC. ¶ 316 Lluchmajor LM, BV, M, Llummajor SV, SC. ¶ 317 Paga de salari omès per SV, SC, de salari omès per M. ¶ 318 30 SV, M, SC, espai en blanc LM, BV. ¶ 319 Mes LM, BV. ¶ 320 Sta SC. ¶ 321 Des cuberta LM, SV, BV, M, SC. ¶ 322Tra vessia LM, BV, trevecia SV, trevesia M, travesia SC. ¶ 323 De LM, BV. ¶ 324 Lebeig LM, BV. ¶ 325 Important cale SV, M, SC. ¶ 326 Important cala de quantas hay en tota aquella LM, BV. ¶ 327 En la vila SV, M, SC.
¶ 328 Llummajor LM, SV, SC, Lluchmajor BV, M. ¶ 329 Profunda y poch ampla LM, BV, fondo M, SC. ¶ 330 A omès per SV, M, SC. ¶ 331 Per a donar pondo [fondo BV] qualsevol vaxell per gros que fos y tingués LM, BV. ¶ 332Tanta omès per SV, M, SC. ¶ 333 Cepacitat LM, capacitat SV, BV, M, SC. ¶ 334 Cabrianhi LM, BV. ¶ 335 Remo M. ¶ 336 Streta SC. ¶ 337 Porian LM, BV, poden SV, poran M, SC. ¶ 338 Tot ella. Tota ella LM, BV. ¶ 339 Tote esta circuide SV, SC. ¶ 340 Peñas molt SV. ¶ 341 La LM, BV. ¶ 342 Altes, que per una part ni per [per l M, per le SC] altre SV, M, SC. ¶ 343 De SV, M, SC. ¶ 344 Poren LM, BV. ¶ 345 Dins, poden M. ¶ 346 Desembarcar [desembar M, desembercar SC] en SV, M, SC. ¶ 347 Menos LM, BV. ¶ 348 Ni de SV, M, SC. ¶ 349 Poren LM. ¶ 350 Baxar LM, BV. ¶ 351 Es quatracentas [quatresentas BV, 400 M] passas [passes BV, M] LM, BV, M. ¶ 352Torre SV, SC. ¶ 353 Avant LM, BV, enant SV, anant M. ¶ 354 Es SV, SC. ¶ 355 Seguix LM, seguex SV, SC, BV, seguis M. ¶ 356Apres; apres LM, apres, apres BV. ¶ 357A omès per SC. ¶ 358 Baxar LM, BV, pas per passar SV, p. abaxar M, abaxar SC. ¶ 359 Passar a dita SV, dita M, SC. ¶ 360Y barranch omès per SV, M, SC. ¶ 361 La LM, SV, BV, M, SC. ¶ 362 Anomenan SV, SC, enomenan M. ¶ 363 Scale SC. ¶ 364 No hi [y SV, M, SC] ha [a BV] sino LM, SV, BV, M, SC. ¶ 365 Seu omès per SV. ¶ 366 A LM, BV. ¶ 367 Fins lo SV, SC. ¶ 368 Barranch esta tot SV, SC. ¶ 369 Son LM, BV, M, circuit de moltes altres peñas y son SV, circuit tot de molt altes peñas, y son SC. ¶ 370 De omès per LM, BV. ¶ 371 Mateig BV. ¶ 372 Brassas LM, brasses SV, M, SC, brssas BV. ¶ 373 Fondo LM, BV, corde SV, M, SC. ¶ 374 Molt omès per SV, M, aygua molt estremade. ¶ 375Aventajade LM, aventetjade SV, aventajada BV, aventatjade M. ¶ 376 Molt SV, M, SC. ¶ 377 En el SV, M, SC. ¶ 378 Isla SV. ¶ 379 Mar LM, SV, BV, M, SC. ¶ 380 De omès per LM, SV, BV, M. ¶ 381 Deyes en temps antich est pou SV, M, SC. ¶ 382 Manera se nomenave LM, BV. ¶ 383 Altre vocable SV, M, SC. ¶ 384 Sobira LM, BV, Subira SV, M, SC. ¶ 385 Scopeta sta SC. ¶ 386 Beltran LM, SV, BV, M. ¶ 387 Streta SC. ¶ 388 Llarchs LM, llarch SV, BV. ¶ 389Tortuosa LM, BV, M, costuosa SV, SC. ¶ 390 Cabrahi LM, BV. ¶ 391 De LM, BV. ¶ 392 Si lo vent es a la part de la terra omès per SV, M, SC. ¶ 393 Quatre LM, BV, 40 SV, M, SC. ¶ 394 Espai en blanc LM, BV. ¶ 395 Galeras LM, SV, M, SC, galeres BV. ¶ 396 Travesia LM, M, SC, trevesia SV, travessia BV. ¶ 397 Stan SC. ¶ 398 Estas LM, SV, BV, M, SC.
¶ 399 Llummajor LM, BV, SC, Lluchmajor BV. ¶ 400 Pa ga 50 sous cada mes LM, BV, paga cade añy 30 £ SV, M. ¶ 401 Lloch a l’interlineat superior F, y tambe te SV, M, SC. ¶ 402 Esser M, SC. ¶ 403 De SV, M, SC. ¶ 404 Zo LM. ¶ 405 Estan LM, SV, BV, M, stan SC. ¶ 406 Des cobrin SV, SC. ¶ 407 Ahont LM, M, hahont SV, ahon BV, haont SC. ¶ 408Asalt LM, assalts SV, assalt BV, M, asalts SC. ¶ 409 Esdevingue de mon temps LM, BV, sdevingue SV, SC. ¶ 410 Asalt LM, assalt SV, BV, M. ¶ 411 Possessio [pocessio SV, M, SC] de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 412 Agila SV, SC. ¶ 413 Por tantsen LM, BV. ¶ 414 De aquellas comarcas LM, BV, portantsen los comercans della, [de alli, M, de alla, SC] SV, M, SC. ¶ 415 Essas LM, BV. ¶ 416 En LM, BV. ¶ 417 Rezel LM, BV, y recel omès per SV, M, SC. ¶ 418 Esser M, SC. ¶ 419 No se LM. ¶ 420 Descobrin LM, SC. ¶ 421 Stan SC. ¶ 422 Ellas LM, SV, BV, SC, ells M. ¶ 423 Staria SC. ¶ 424 Ahon LM, BV ahont SV, M, haont SC. ¶ 425 Ab LM, SV, BV, M, SC. ¶ 426 Pues LM, BV. ¶ 427 Que esta ven [staven SC] en SV, SC, tota omès per M. ¶ 428 Que en SV, M, SC. ¶ 429 Aquesta SV, M, SC. ¶ 430 Que SV, M, SC. ¶ 431 Fregata hia [fregate y ay SV, fregate y hay M, fragate y ay SC] dins della [de ella SV, M, SC] una [une M] cova [cove SV] o peña molt comoda [coberta SV, M, cuberta SC], y allis [alli es SV, M, SC] sol posar la fragata [fregate SV, fregata M, SC], LM, SV, BV, M, SC. ¶ 432Y SV, M, SC. ¶ 433 Descobra LM, BV, descobri SV, SC, descobre M. ¶ 434 Po sa LM, BV, M, SC, pose SV. ¶ 435 El SV, SC. ¶ 436 Fent se LM, SV, BV, SC, fahentse M. ¶ 437 Una LM, BV. ¶ 438 De guarda omès per SV, M, SC. ¶ 439 Lo omès per SV, M, SC. ¶ 440Alas horas [alashores BV] los fochs LM, BV, pendria [pandria SC] los fochs SV, M, SC. ¶ 441 La punta de la LM, BV, la omès per SV, M, SC. ¶ 442 Estadella SV, M, SC. ¶ 443 Del LM, BV, donarlia en el SV, M, SC. ¶ 444 Desembarcadors LM, BV, M, SC, desem bercadors SV. ¶ 445 A omès per SV. ¶ 446 Sperar SC. ¶ 447 Pasen LM, van SV, M, passen BV, vaxells qui van SC. ¶ 448 De omès per SV, M, SC. ¶ 449 Devengué SV, com sesdevingue SC. ¶ 450 Galiotas LM, SV, galiotes BV, galeotas M, SC. ¶ 451 Staven SC. ¶ 452 Surgidas LM, SV, BV, M, SC.
¶ 453 Segetia LM, BV, setjetia SV, SC, satjetia M. ¶ 454 Sar deña LM, BV, M, Serdeña SV. ¶ 455 Mercaduria SV, M, SC. ¶ 456 Avia afegit a l’interlineat superior BV. ¶ 457 En LM. ¶ 458 En estos ports LM, BV. ¶ 459 Havent combatut, poques horas havia, una nau que passava per estos llochs, segons jo viu, qui aleshores me trobava a estes parts de Capocorb manca en SV, M, SC. ¶ 460 Se guixse LM, BV, Seguexse SV, M, SC. ¶ 461 Universidad LM, Universitat SV, BV, M, SC. ¶ 462 Un M. ¶ 463Torre de Estadella [Estalella M, SC] SV, M, SC. ¶ 464 Illetas LM, SV, BV, SC, Illates M. ¶ 465 Refalbeix LM, BV, Rafalbaix SV, M, SC. ¶ 466 Marinage M. ¶ 467 Señals LM, BV, M, SC, señalls SV. ¶ 468 Isla SV. ¶ 469 De M. ¶ 470 Del SV, SC. ¶ 471 Lebeig LM, llebetx SV, lebeix BV, vent de llebeig M, llabatx SC. ¶ 472 Fins el port SV, SC, Poet, BV, M. ¶ 473Torre SV. ¶ 474 Llummajor LM, SV, SC. ¶ 475 Sta SC. ¶ 476 Lo lloch del LM, BV. ¶ 477 Poet LM, BV, M. ¶ 478 Dista LM, diste BV. ¶ 479Vila 6 millas, y es lo Pouet SV, vila ey ha [vila haya SC] sis [6 SC] millas y es lo Poet [Pouet SC] M, SC. ¶ 480 Ahon LM, BV, M, hahont SV, haont SC. ¶ 481 Llum major LM, SV, SC. ¶ 482 Paguells BV. ¶ 483 Pa gue a las LM. ¶ 484 Dos 50 sous cada mes LM, BV. ¶ 485 Mateix omès per SC, M, SC. ¶ 486Te omès per SV, M, SC. ¶ 487Altres omès per SV, M, SC. ¶ 488Y altre de LM, BV, a omès per SV, M, SC. ¶ 489 Ha LM, BV. ¶ 490 E di ficat ha pochs añys [precedit de temps obliterat BV] una torre de guarda [guarde SV, M, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 491 Descobri SV, M, SC. ¶ 492 Poet LM, BV, Povet SV. ¶ 493 Pouet SV, SC, Poet M. ¶ 494 Descobri SV, SC. ¶ 495 Mari natge LM, BV, marinatje SV, M, SC. ¶ 496 Refalbeix LM, Refalbetg SV, Refalbeig BV, SC, Rafalbeig M. ¶ 497Travesia LM, SC, travecia SV, travessia BV, trevesia M. ¶ 498 De LM, BV, del SV, M.
¶ 499 Nom escapçat pel tall a sang de l’original. ¶ 500 Idem.
[IX.] DE1 LA CIUTAT DE MALLORCA Y SON TERMA E DISTRICTE2
La ciutat principal de Mallorca mira per la3 línea recta de4 mitgjorn.5 Scituade en la ribera6 marítima,7 lo seu terma confina per la part del ponent ab la parròquia de Calvià, y per la línea del lavant, ab la parròquia de Algayde; per la part de8 tremontana confina ab lo terma de9 Buñola, y per la part de10 mitgjorn, ¶51u. ab la mar confina.11 Confina, més havant,12 per la línea de13 xaloch, ab lo territori de14 Lluchmajor,15 y per la part de16 grech, ab Maretxí;17 per la línea del18 mestral, ab Valldemossa,19 Espol·les20 y Purpunent.21
La parròquia de Marretxí és de 18 pocessions. És22 lo seu terma de23 80 hòmens de armes.24 La sua cullita <és>25 de26 forments 5.000 qüerteras, ordis27 3.000 qüerteras, sivades 2.000,28 y29 5.000 cortans30 de31 oli.32
Ciutat és33 la sua34 [cullita] en35 forments36 de37 22.500 qüerteras, de ordis fins38 18.40039 qüerteras, de sivades40 fins en 4.500 qüerteras,41 y molts altres mantaniments, com són llegums, safrans,42 llins,43 moltas fruytes per44 tota la horta y terma, sens molts olivars que té en la part que confina45 en46 la montañe.
La ciutat y son terma és47 poblat48 de moltíssima gent, molt belicosa49 y esforsade.50 De hòmens de armas té fins en 6.690. De gent inútil, de donas y miñons,51 té fins en 1.95852 perçonas.53 Lo clero de la ciutat és de 380, entre canonges y capallans. Los frares de tots los convents54 són55 en ¶52r. número 235, monges56 fins en 300,57 y, fet58 una general suma, se troben en la ciutat e59 son terma fins en60 27.58561 ànimas.
Té, més, fins en 400 cavalls. De bastiar gros, com són vaques y bous 160,62 eguas 130, mulas y matxos 190,63 àzens64 746. Té de bastiar manut, com són ovalles y moltons 12.890,65 cabres y cabrons 5.570, porchs 640.66
Comensa lo terma de la ciutat per la part y67 ribera en lo Pouet68 (ahont69 finès70 lo terma de Lluchmajor),71 lo qual està72 distant de73 6 millas o legua74 y mitge, y se estén75 per76 la Cala Major, entre Portopí y las Illates.77 Aquest principi de ribera e<s>78 costa marítima79 té comens80 de un gran arenal y plaje rase que deixa81 cerca de 3 millas fins a la illa que diuen de82 la Galera y, a 200 passos antes de passar est arenal,83 a la lengua de la aygüe, allí romp una font de una aygüe gran, qui84 allí85 ahont86 naix, allí87 es88 pert, sens fer profit ni útil89 algú, antes se pot dir que la dite aygüe fa malsan<t>s90 a<l>quells91 contorns, per ço92 que93 allí se ambasse94 y com95 prodix96 aquella97 alga y altres coses98 que allí causen gran prutefectió,99 y de assí100 ¶52u. es101 veu que se ajunte ab los ayres prutefactos102 y boyrosos que103 naxen de aquells104 estañys de Sant Jordi, y porten grans maleltias en aquellas pa<a>rts.105Tot est106 enfront de plaje fins a la ciutat mira per lo107 vent de labeix.108
Devant la Galera està109 lo Cap de la Cova110 de la Gate, y, més havant,111 se seguix112 Cala Cambes113 junt114 lo Cap del115 Romaní, ahont116 lo añy 1559, assent virey117 de Mallorca don Gaspar de Marades,118 desembarcaren una nit 10 galeotas119 de turchs, y feren gran dañy en lo Pla de Sanct Jordi y part de la horta de120 ciutat, prenint molta gent, y cremaren121 e122 destruhiren alguns rafals e123 pocessions.124Y de assí en havant fins a la ciutat no y à cales de125 consideratió126 ni127 ey128 à en tota esta part de ribera129 aygües130 si no és la font de la que diuen de la Portella, ahont131 totas las naus y altres vaxells se solen provahir de aygüe per a132 son viatje, y és bestant per a133 provahir134 a135 tot, que may se aminva per136 molta aygüe que·n137 treguen.138 Diu lo vulgo que la aygüe de aquesta139 font naix en Cataluña140 y <treuen> ¶53r. treuen-ho141 de assí:142 que han trobat (diuen ells)143 en la dite font algunas fulles de abres144 de Cataluña145 que no·ls hi à en Mallorca, però tals fulles de tals abres,146 penso147 jo que los148 marinés qui vénen allí a fer aygüe149 las porten emberesades en150 llur[s]151 barques o152 barrils.153
A cerca de 1.000 passos154 de la ciutat155 està156 una fortelesa que157 diuen lo Castell de Belver,158 distant de la mar 500 passos, lo qual guarda tot lo port, y està159 provahit de molta artilleria.
Aprés se segueix160 la Culasa161 de Portopí, que nomenen162 la Cala de Sant163 Nicholau, la qual antigament164 se tencava ab una cadena, y resten encare lo señal165 y vestigis d’ella. Caben-hi166 fins en 167 20 galeras. Està168 mirant per lo169 vent de170 xal<l>och.171
Junt a esta cala està172 la iglésia y case dite sots invocatió173 de Sant174 Nicolau, la qual, antigament,175 los reys de Mallorca donaren al[s]176 jurats de Malorca177 par e fabricar allí naus y178 altres vaxells, com consta de la donatió [que] féu179 lo rey don Jaume als jurats y habitadors del Regna de Mallorca, dat en Valènsia pridie nonas Iulii.180
¶53u. Aprés se segueix181 la Punta de Portopí, sobra la qual està182 la torra ab què183 fan señal ab184 la vingude185 de las naus y altres vaxells. Y, més propet d’esta, està186 la Torra del Fanal,187 que diuen del Ferro,188 per a guiar de nits189 als navagans lo port segur; en la qual torra cremen cade nit 12 llàntias. Y lo rey don Pera, per lo gran gasto que·s feya190 del191 molt192 oli que·s cremava,193 ab194 suplicatió dels jurats del Regna dihent que la Torra del Fero195 havia necessitat196 que197 la socorraguessen de l’oli qu·és manester per198 cremar 12 llàntias. Y lo rey don Pera, per lo gran gasto que·s feya, concedí y manà que de l’oli que·s ven en lo Banch sien mentengudas las llàntias199 de la dite torra. Datum Valensie200 2 desembris.201
Aprés, doblant la Punta de Portopí envers lo202 ponent, entra ja la Cala Major, ahon203 se solen amagar los cossaris204 arrimats205 a la torra206 per207 esperar208 a pas209 los matins als210 pascadors211 quant hixen212 a pescar213 ab llurs214 barques.
6. SECTOR COSTER DE LA CIUTAT DE MALLORCA
BAM, 479, 40r. Fotgr. Manel Clemente
Ciudad de Palma (Ciutat de Palma). F. 40. Mides de l’exterior de l’orla: 242 × 199 mm, amb un queixal sobresortint a l’angle inferior dret de 19 × 49 mm. Escala Aprox.: 1:92.286. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Poet (es Poet), Arenal (s’Arenal), Cova de la Gata (Punta de Cala Estància), Y.ª de la Gelera (Illot de sa Galera), Cala de Gambas (Cala Gamba), Cabo del Romaní (Punta de sa Torre), Coll d’en Rabaça (es Coll d’en Rabassa), Fortelseta [sic] (Torre d’en Pau), Torrent del Pont de Ynca (Torrent des Pont d’Inca, avui, a l’embocadura, es Torrentó, i, aigua amunt des Pont d’Inca, Torrent Gros), Portichol (es Portitxol), Ciutat principal (Palma), Port de Mellorca (Port de Mallorca, avui Port de Palma), Torre d’en Carròs (o de Paraires), Portopí, Torre del Señal (Torre de Senyals), Forteleza (Fort de Sant Carlos), Cala Mayor (Cala Major) i, ja dins el terme de Calvià, Atalaya (Torre de ses Illetes), Ya. de las Ylletas (Illa de sa Torre). Topònims interiors: Font manancial,214 Maretchí (Marratxí), Pont d’Ynca (Pont d’Inca, amb l’ícona d’un pont damunt el Torrent Gros), S.ª Maria (Santa Maria del Camí), Raval (sa Raval), Exerea (la Xarea), Castell (Castell de Bellver), S.t Nicolau. Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.
¶ 1 Cap. 9. De LM, § 6. De SV, M, SC. ¶ 2 E districte omès per SV, BV, M, SC. ¶ 3 La afegit a l’interlineat superior M ¶ 4 Lo LM, BV. ¶ 5 Per la part del mitxjorn per linea recta. Esta [Sta SC] SV, SC. ¶ 6 Ribera manca en M. ¶ 7 La marina SV, SC. ¶ 8 De la SV, M, SC. ¶ 9 Lo terme de omès per SV, M, SC. ¶ 10 Del SV, M, SC. ¶ 11 Confina omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 12 Mes avant omès per SV, M, SC. ¶ 13 Del LM, SV, BV, M, SX. ¶ 14 Lo territori de omès per SV, M, SC. ¶ 15 Llummajor LM, SV. ¶ 16 Del LM, SV, BV, M. ¶ 17 Marratxi LM, SV, BV, SC, Marretxi M. ¶ 18 De LM, BV. ¶ 19Valldemosa LM, Valldemossa SV, BV, M, SC. ¶ 20 Esporlas LM, Espolles SV, SC, Esporles BV, M. ¶ 21 Puigpuñent LM, BV, Purpuñent SV, M, Purpugñent SC. ¶ 22 En LM, BV. ¶ 23 Te LM, BV. ¶ 24 Marretxi afegit al marge dret M. ¶ 25 Es omès per SV, M, SC. ¶ 26 Cullita en LM, BV ¶ 27 De ordis SV. ¶ 28 2000 quarteras LM, SV, BV, 2000 qes M. ¶ 29Y omès per LM, M. ¶ 30 Cinc milia quortans [quartans BV] LM, BV. ¶ 31 De omès per M. ¶ 32Y de oli 5000 quartans SV, SC. ¶ 33 Ciutat es omès per SV, M. ¶ 34 Cullita SV, M. ¶ 35 La sua cullita (de la ciutad [ciutat BV]) en LM, BV, La cullita en SV, SC. ¶ 36 Forments es LM, BV, M. ¶ 37 De omès per SV, es SC. ¶ 38 Fins en LM, BV, M. ¶ 39 8400 LM, 18900 SV, M, SC. ¶ 40 La ciutat afegit al marge dret M. ¶ 41 Quarteres omès per SV, SC. ¶ 42 Zafrans LM, cefrans SV, SC, çafrans BV, sefrans M. ¶ 43 Sens LM, BV, llins SV, M. ¶ 44 Que SV. ¶ 45 Comfina M. ¶ 46Ab BV ¶ 47 Es omès per LM, BV, M, esta SV, sta SC. ¶ 48 Pobat M. ¶ 49 Bellicosa LM, SV, BV, M, SC. ¶ 50 Esforzada LM, esforsade SV, M, esforçada BV, esforçade SC. ¶ 51 Miños SC. ¶ 52 19580 LM, SV, BV, M, SC. ¶ 53 Perconas SC. ¶ 54 Mo nestirs LM, SV, BV, M, SC. ¶ 55 Com M. ¶ 56 Mon gas M. ¶ 57 Per a la descripció d’esglésies i convents de la ciutat de Mallorca en Binimelis, vegeu l’Apèndix II, en el CD adjunt. ¶ 58 Feta SV. ¶ 59Y LM, SV, BV, e M. ¶ 60 Fins en omès per SV. ¶ 61275885 SV, 275885 amb el segon 8 obliterat M.
¶ 62 130 SV, M, SC. ¶ 63 590 y LM, SV, BV, M, SC. ¶ 64Aisens M. ¶ 65 12896 SV, M, SC. ¶ 66 6090 SV, M, SC. ¶ 67 De la LM, SV. BV, M, SC. ¶ 68 Poet LM, BV, M. ¶ 69Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M. ¶ 70 Finix LM, BV, finex SV, M, SC. ¶ 71 Llummajor LM, SV, SC. ¶ 72 Sta SC. ¶ 73 Della LM, BV, de afegit a l’interlineat superior M. ¶ 74 Lega M. ¶ 75 Sten SC. ¶ 76 Fins a LM, BV. ¶ 77 Illetes, LM, SV, BV, Illetas M, SC. ¶ 78 E LM, BV, M, SC, y SV. ¶ 79 Maritima omès per SV. ¶ 80 Maritima al principi LM, BV. ¶ 81 Plage en lo Pouhet que dura LM, BV, dura M. ¶ 82 De omès per LM, BV. ¶ 83Y plaja rasa que dura cerca de 3 milles fins a la illa que diuen de la Galera, y a 200 passos antes de passar est arenal omès per SV, SC. ¶ 84 Que SV. ¶ 85Alla LM, BV. ¶ 86 Hon LM, BV, haont SV, SC, ahont M. ¶ 87Alli omès per SV. ¶ 88 Naix allis LM, BV, M. ¶ 89 Ni util omès per SV. ¶ 90 Mal en SV, mal an SC. ¶ 91 Aquells LM, SV, BV, M, SC. ¶ 92 Zo LM, ço SV, BV, M. ¶ 93 Que manca en SV. ¶ 94 Embaza LM, enbasse SV, embaça BV, embassa M. ¶ 95 Con SV. ¶ 96 Podrex SV, M, SC. ¶ 97Aquesta BV, aquella aygua amb aygua obliterat SC. ¶ 98 Cossas M. ¶ 99 Putrafaccio LM, BV, putrefactio SV, SC, pu tra fectio M. ¶ 100Y desi SC. ¶ 101 De asis M. ¶ 102 Pu tre factos LM, SV, BV, SC, prutefactos M. ¶ 103 Qui LM. ¶ 104 De aquellas lagunas o SV, SC. ¶ 105 Parts LM, SV, BV, M, SC. ¶ 106 Aquest SV, SC. ¶ 107 Mira a LM, BV, la SV. ¶ 108 Lebeig LM, BV, llabetx SV, llabeig M. ¶ 109 Sta SC. ¶ 110 Coa LM, BV. ¶ 111 En vant LM, BV. ¶ 112 Seguex SV, saguex SC. ¶ 113 Cala [Cale SC] de Gambes [Gambas M] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 114Tant a SV, junt a SC. ¶ 115 De LM, BV. ¶ 116Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 117Virrey SV, BV, M. ¶ 118 Marrades LM, BV, Marades SV, M, SC. ¶ 119 Galiotas SV, M, galiotes SC. ¶ 120 De la LM, SV, BV, M, SC. ¶ 121 Cremaren moltes cases, amb el dos darrers mots obliterats BV. ¶ 122 Y LM, SV, BV. ¶ 123Y SV. ¶ 124 Posacions M. ¶ 125 De alguna LM, SV, M, SC, de consideracio alguna, amb conside ra cio obliterat BV. ¶ 126 Con veniencia LM, BV. ¶ 127 No LM. ¶ 128 Hi LM, y SV, SC, i M. ¶ 129 De la orta de la ciutat y ribera marítima SV, SC. ¶ 130 Part algunas fonts LM, BV. ¶ 131 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC.
¶ 132 A omès per SV, M, SC. ¶ 133 A omès per SV, SC. ¶ 134 Pro vehirho SV, provehiro SC. ¶ 135 A omès per SV, SC. ¶ 136 Para LM. ¶ 137 Que LM, SV, BV, quen M. ¶ 138Traguen, amb la g afegida a l’interlineat superior BV. ¶ 139 Esta LM, SV, SC, desta BV, M. ¶ 140 Ca thelunia SC. ¶ 141Y trauen [treuen SC] ho LM, BV, M, SC, y diuen ho SV. ¶ 142 De si M, SC. ¶ 143 Diuen ells omès per SV. ¶ 144Arbres LM, BV. ¶ 145 Catalunia SC. ¶ 146Ar bres LM, BV. ¶ 147 Pense LM, BV, M, SC, penso SV. ¶ 148 Son SC. ¶ 149 Aygue y SV, SC. ¶ 150 Ab LM, M. ¶ 151 Llurs LM, BV, M. ¶ 152 E LM, BV, M. ¶ 153 Las aportan [aporten SC] ab proprias [ab llurs SC] barcas enbarcades, y barrils [embaracades, e barrills SC] SV, SC. ¶ 154 Pasos LM. ¶ 155 Ciutat, dins lo port LM, SV, BV, M, SC. ¶ 156 Sta SC. ¶ 157 A que SV, SC. ¶ 158 Bellver LM, SV, M, SC, Belver BV. ¶ 159 Sta SC. ¶ 160 Seguix LM, BV, seguex SV, M, segueix SC. ¶ 161 Cu larza LM, culasse SV, SC, cularça BV, cularsa M. ¶ 162 Anomenan SV, SC. ¶ 163 S.n LM, S.t SV, M, S. BV. ¶ 164 Antiguament LM, BV. ¶ 165 Encare los señals LM, SV, BV, M, SC. ¶ 166 Cabranhi LM, BV. ¶ 167 Fins en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 168 Sta SC. ¶ 169 El SV. ¶ 170 Del LM, BV. ¶ 171 Xaloch LM, SV, BV, SC, xeloch, M. ¶ 172 Sta SC. ¶ 173 Invocacio y titol LM, BV, invocatio y total SV, M, SC. ¶ 174 S.n LM, S. BV. ¶ 175 Antiguament LM, BV. ¶ 176 Als LM, SV, BV, M, SC. ¶ 177 Mallorca LM, SV, BV, M, SC. ¶ 178 E LM, BV. ¶ 179 La donada [donatio SV, M, SC, donacio BV] que fa LM, SV, BV, M, SC. ¶ 180 Iulii 1249 LM, BV, M, SC, Iulii 1240 SV. ¶ 181 Seguix LM, BV. ¶ 182 Sta SC. ¶ 183 Qe se amb se obliterat M. ¶ 184 A SV, SC. ¶ 185 Se ñal a las vingudas LM, señal a les naus vingudes amb naus obliterat BV. ¶ 186 Sta SC. ¶ 187 Señal LM. ¶ 188 Faro LM, BV, Fero SV, M, Sero SC. ¶ 189 Nit LM, BV, M. ¶ 190 Faya BV. ¶ 191 De SV, M, SC. ¶ 192 Molt de SV, SC. ¶ 193 Crema LM, BV. ¶ 194 A LM, BV. ¶ 195 Faro LM, BV, Sero SC. ¶ 196 Nesescitad LM, nesesitad M, necesitat SC. ¶ 197 Que omès per SV, SC.
¶ 198 Para LM, SV, BV, M, pera SC. ¶ 199 Lantias [llanties SV, SC] per [p. M] los vaxells que [q.e M, qui SC] venen [venan SC] de nit [nits SV, SC], concedí [consadi M, consedi SC] y mana [mena SV] que [q.e M] del oli dels escorrentins de las escudellas [escudelles BV] [del oli dels escorrentins de les escudelles omès per SV, M, SC] del oli ques ven en lo banch sia mantenguda [mentingude SV, mantinguda BV, mentangude M, mantingude SC] la llantia [llantie SV, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 200 Dat en Valencia LM, BV, Valentiae SV, Valentie M, SC. ¶ 201 Oli de la torra del Senyal afegit al marge dret F, desembris 1369 LM, 10bris 1569 SV, M, SC, decembris 1369 BV. ¶ 202 Lo omès per LM, SV, BV, M. ¶ 203 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 204 Cosaris M. ¶ 205 Arimats M. ¶ 206 Terra LM, BV, M, SC, terre SV. ¶ 207 Pera LM, BV. ¶ 208 Sperar SC. ¶ 209 A pas omès per LM, BV. ¶ 210 Alli SV, SC. ¶ 211 Pex cadors LM, BV. ¶ 212 Ixan SV. ¶ 213 Pexcar LM, BV. ¶ 214 Proprias SV.
¶ 215Vicenç M. Rosselló i Verger s’interroga si es deu tractar de l’Ullal de Ço n’Oliver.
¶54R. [X.] DE1 LA PARRÒQUIA Y TERMA2 DE CALVIÀ3
La parròquia de Calvià té la sua iglésia rural, y4 scituade en un despoblat, distant de la sua5 ciutat6 8 millas. Confina per la línea y vent de lavant ab lo terma de la ciutat, y per lo vent del7 ponent ab lo terma de Andraix,8 y per la línea de tremontana ab Purpunent,9 y per la línea del vent de10 mitgjorn11 ab la mar de Santa Ponse.12
La sua cullita en forments és de 8.00013 qüerteras, de ordis 6.500 qüerteras, de sivades 2.50014 qüerteras,15 sens molts llegums que cull, que baste per a16 sufficient mantaniment de la parròquia, en17 la qual hi à 30 possessions y rafals, y en assò consisteix18 tota la parròquia.
La sua gent de armas són 200 hòmens; la gent que té de comunió19 són fins20 460, y de gent inútil 400 ànimas.
Té de bastiar gros, com són eguas y cavalls 90, de vaques y bous 250, mulas y matxos 110, àzens 160; de ovallas y moltons21 3.400 caps, de22 cabres y cabrons 6.500, porchs 365.23
Las terras y terma24 de ¶54u. Calvià, per25 part de la mar, tenen principi de la26 Cala Major, prop de Portopí; no y ha en ella què considerar, per ser plaje27 rase fins a las Illetes,28 que són tres; en la major de las quals està edificade una29 torra de guarde que mentén la Universitat de Mallorca. Aprés se segueix30 un altre seno, que diuen la Playola,31 y tot està32 ras y descubert33 fins a la Porrasse,34 que està35 mirant per lo36 vent de lavant y una quarte més a37 xaloch. És un port molt gran y segur de vents. Caben-hi38 molts vaxells de rem,39 perquè no és molt fondo.
Aprés se segueix40 la41 Cala Portal, que és prou important per a42 càbrer-i43 bargantins y altres semblants vaxells. Mira per lo mateix vent [d]e44 lavant.
Cala Figuera està45 mirant per la travasia46 del lavant y xaloch. Poden estar en ella fins en47 4 galeras.48 Poden cossaris49 desembercar en ella de part de nit, y solen-se arrimar de manera que de la torra no·s descobriran, y en lo matí, quant <quant>50 las guardas van a regon[èix]er,51 topen ab ells, com ja se’n52 té53 espariènsia54 de lo que·s seguí no ha molts55 añys. Lo Cap de la56 Figuera, que en altre manera la57 ¶55r. nomen58 Punta Negra, que59 està distant60 de la ciutat de Mallorca 10 millas, té de61 sobra de62 si una torra de guarda que63 pren lo64 foch de la del Cap Blanch y Cap Enderrocat, y dóne’l a65 la del66 Rafalbeix.67 Esta torra guarda la Cala Figuera, ab68 la imperfectió que se ha dit, y lo69 que està de70 l’altre part de la Punta Negra. En tota esta71 costa des de la ciutat, no s’i troben aygües ni fonts per a fer d’ellas alguna memòria, si no és en la72 Cala Figuera, ahon73 hi74 à una sisterna ab molta75 aygüe pluvial.
Rafalbeix76 és vocable aràbich, que ab lo ús de77 pel·lar78 se és79 mudat, y80 antes se nomenava81 est lloch Trafalempa, com tinch82 vist que està notat en la Case dels Comptes83 de la Universidat,84 y aprés lo vulgo, volent usar del85 mateix vocable de Trafalempa, ha usat d’ell per via de un proverbi, corrumput emperò, y vuy encare lo usa, sens saber de què86 parla. Sol dir moltas voltes: «Jo u87 passaré a Trempellempes»,88 que és una manera de bravata89 o90 brevase91 burlesca92 dels mallorquins, que usaren ja los93 nostros94 pasats95 y vuy encare lo retenen96 sens saber ni entendra quin sia aquest lloch de ¶55u. Trampallempas.97 Com no sia altre cosa98 sinó Trafalempa, lo mateix que are deim99 Rafalbeix.100
En lo qual lloch hi <a>ha101 una torra de guarde, que la Universidat102 de Mallorca paga. La qual, per la part del ponent, descobre103 la torra de guarda de Malgrat de Paguera,104 y la Mola de Andraix,105 y per la part del106 lavant descobre107 la Atalaya del Cap Blanch, del Cap Enderrocat, de las Illetas y lo camp[an]ar108 de la Seu, y la Torra de Cala Figuera. Ab totas109 té compte quin marinatje fan cade nit ab los fochs, y las fumasses de dia.
A cerca de tres millas del110 ponent està la Illa111 de Santa Ponce,112 molt important y molt nomenada,113 la qual té devant de si lo Cap de Malgrat, ahont114 los cossaris se posaven115 moltas vagades116 fins a117 que hey an feta118 una torra de guarda, que paga la Universitat119 de Mallorca, la qual se correspon ab la de120 Rafalbeix121 per lo lavant, y122 la de Paguera per lo123 ponent.
Lo Port de Paguera és ahont124 lo rey don Jaume Primer desembercà la sua armade quant125 prengué y lliberà126 a127 Mallorca de128 poder dels129 moros.
¶56r. En lo mateix lloch desembercà també lo130 rey don Alfonso la sua armada quant la usurpà del rey don Jaume Segon y, tercerament, lo131 rey don Pera Quart quant de la dite illa132 despullà al propi rey133 ab violènsia, y cubdícia que tenia de la terra. Aquest port en los temps antichs era lo carregador de las tantes amel·les134 que135 cullien en Mallorca, com se dexa veura en los libres de la Case136 dels Comptes de la Universidat137 de Mallorca.
Tenen en la vila138 de Calvià per patró principal a139 sanct Juan Baptiste.140
7. SECTOR COSTER DE CALVIÀ
BAM, 479, 42r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Calvià (Vila de Calvià). F. 42. Mides de l’exterior de l’orla: 210 × 170 mm. Escala aprox.: 1: 84.903. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Punta de Portopí (Punta de Sant Carlos), Cala Mayor (Cala Major) i, ja dins el terme de Calvià, Atalaya de las Ylletas (Torre de ses Illetes), Cala (Cala Portals Nous), Cala Nadala,141 Torre Nova (Torre de sa Porrassa), Ylla del Sech (Illa des Sec), Porraça (Illot de sa Porrassa), Cala Portals (Cala Portals Vells), Cala Figuera, Punta Negra (Cap de Cala Figuera), Atalaya de Cala Figuera (Torre de Cala Figuera), Atalaya de Refalbeig (Torre de Rafalbetx), Cavalls (es Cavalls),142 Penya Roja (Cala de ses Penyes Rotges), Atalaya del Malgrat (Talaia des Malgrat), Cala de Santa Ponça, Port de Peguera (Peguera), Atalaya de Andritchol (Torre des Cap Andritxol). Topònims interiors: Calvià, S.ª Ponça (Santa Ponça). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.
¶ 1 Cap. 10. De LM, § 7. De SV, M, SC. ¶ 2Y terme omès per SV, M, SC. ¶ 3 Calvia. Cap. 9 BV. ¶ 4 Rural, y omès per SV, SC. ¶ 5 Su SC. ¶ 6 Ciutat principal LM, SV, BV, M, SC. ¶ 7 De LM, SV, BV, SC, del M. ¶ 8 Andraix LM, Andraig amb la i afegida a l’interlineat superior SV, Andraig BV, M, SC. ¶ 9 Puigpuñent LM, BV, Purpuñent SV, M, SC. ¶ 10Vent de omès per SV, M, SC. ¶ 11 Mixjorn LM, mitxjorn SV, M, SC, mitjorn BV. ¶ 12 Ponza LM, Ponsa SV, SC, Ponça BV, M. ¶ 13 7000 LM, BV. ¶ 14 2600 LM, SV, BV, M, SC. ¶ 15 Quarteras [qres BV, M]. La sua cullita de olis sera fins en [a M] 2000 [2600 SV, 2500 M, SC] trulladas [trullades SV, BV, M, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 16 Que basten y son LM, BV, a omès per SV, SC. ¶ 17 En que esmena un al precedent i obliterat SV. ¶ 18 Cosistix LM, concistex SV, consistix BV, consistex M. ¶ 19 Communio M. ¶ 20 Fins en LM, BV, M, SC. ¶ 21 Moltons te fins en LM, BV. ¶ 22 3400 caps. De LM, BV. ¶ 23 360 SV, M, SC. ¶ 24Termes SV. ¶ 25 Per la LM, SV, BV M. ¶ 26 La omès per LM, SV, BV, M. ¶ 27 Playa LM, BV, plage SV, plaje M. ¶ 28 Illetes LM, BV, Illetas SV, M, SC. ¶ 29 La LM, SV, BV, M, SC. ¶ 30 Seguix LM, BV, seguex SV. ¶ 31 Palajola LM, BV, Plajole SV, Plajola M, SC. ¶ 32 Sta SC. ¶ 33 Discubert LM, BV. ¶ 34 Porrassa LM, SV, BV, Porrasse M, SC. ¶ 35 Sta SC. ¶ 36 El SV. ¶ 37 Al LM, SV, BV, M, SC. ¶ 38 Cabren-hi LM, Cabenhi [Cabranhi BV] en ell SV, BV, M. ¶ 39 Rems LM, SV, BV, M, SC. ¶ 40 Seguix LM, BV, M, seguex SV, saguex SC. ¶ 41 La omès per SV, M, SC. ¶ 42A omès per SV, M, SC. ¶ 43 Caberhi LM, SV, BV, M, SC. ¶ 44 Del LM, BV, de SV, M, SC. ¶ 45 Sta SC. ¶ 46Travessia LM, SV, BV, trevesia M, travesia SC. ¶ 47 En omès per LM, BV, en SV, a M, SC. ¶ 48 Galeotas LM, M, galiotas SV, galeotes BV, SC. ¶ 49 Cosaris SC.
¶ 50 Matí, quant LM, SV, BV, M, SC. ¶ 51 Regonexer LM, SV, BV, M, SC. ¶ 52 Se LM, BV. ¶ 53 Com tenen SV, M, SC. ¶ 54 Experiencia LM, BV, experientia SV, M, SC. ¶ 55 Segui ha [a SC] pochs SV, M, SC. ¶ 56 Cala LM, BV, Cale SV, M, SC. ¶ 57 Lo LM, BV, la SV, M. ¶ 58 Nomenen LM, BV, anomenan SV, anomanan M, anomenen SC. ¶ 59 Qui SC. ¶ 60 Dis tant manca en LM, BV. ¶ 61 De omès per SV, SC. ¶ 62 De omès per M. ¶ 63 Qui SV, SC. ¶ 64 El SV, SC. ¶ 65 En SV, SC. ¶ 66 De BV, M. ¶ 67 Refalbeix LM, M, Refalbaix SV, SC, Refalbeigx amb la g obliterada BV. ¶ 68 En SV. ¶ 69 La SV, SC. ¶ 70 A SV, SC. ¶ 71 Aquesta SV, SC. ¶ 72 La omès per SV, SC. ¶ 73Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 74 Hia SV, ay M. ¶ 75 Molta de LM, molta de amb de afegit a l’interlineat superior BV, multa SV. ¶ 76 Rafal Beix F, Rafalbeix LM, M, Rafal baix SV, SC, Rafalbeig BV. ¶ 77 Del LM. ¶ 78 Perlar LM, SV, SC, parlar BV, M. ¶ 79 Es ja LM, BV, M, es ia SV. ¶ 80Y omès per LM, BV. ¶ 81 Ano menave SV, M, enomenave SC. ¶ 82 Tinch dit amb dit obliterat F. ¶ 83 Contes BV. ¶ 84 Universitat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 85 De est SV, SC, dest BV, M. ¶ 86 Que lo LM, quen BV. ¶ 87 Te LM, Jot SV, BV, SC. ¶ 88 Trampallampes LM, Trampallampes amb la e afegida a l’interlineat superior BV, trompallamps SV, trompallempas M, trem pallamps SC. ¶ 89 Bravatjar LM, bravate SV, M bravetjar BV, brevate SC. ¶ 90Y LM, SV, BV, M. ¶ 91 Bravesa LM, M, brevese SV, brevasa BV, brevesa SC. ¶ 92 Burlasca M. ¶ 93 Los omès per SV, SC. ¶ 94 Nos tras LM. ¶ 95 Passats LM, SV, BV, M, SC. ¶ 96 Re ten LM, BV, retenen amb la primera e afegida a l’interlineat superior SV, retenan M, ratenen SC. ¶ 97 Tram pallampes LM, BV Trampallamps SV, Tram pallempas M, Trampellamps SC. ¶ 98 Casa LM, cose SV, cosa BV, M. ¶ 99 Diem LM, SV, BV, M, SC. ¶ 100 Rafalbeix LM, M, Refalbaix SV, Rafalbeig BV, Rafal baix SC. ¶ 101 Lloch hia LM, BV, lloch hi ha SV, M, lloch hi a SC. ¶ 102 Universitat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 103 Descobre, LM, M, descobri SV, descobra BV. ¶ 104 Payere SV, SC. ¶ 105 Andraix LM, Andraig SV, BV, M. ¶ 106 De LM, BV, SC. ¶ 107 Descobre LM, M, descobri SV, SC, descobra BV. ¶ 108 Campanar LM, SV, BV, campenar M, SC.
¶ 109Tots LM. ¶ 110 Al LM, BV, de la part del SV, SC. ¶ 111 Cala LM, BV, Cale SV, M, SC. ¶ 112 Ponza LM, Ponce SV, Ponsa BV, Ponça M. ¶ 113Anomenade SV, M, SC. ¶ 114 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 115 Possaven LM, posaven SV, BV, M. ¶ 116Voltas LM, BV, M, vegades SV. ¶ 117 A omès per LM. ¶ 118 Que si feu LM, que si es feta SV, SC, que si a fet BV, M. ¶ 119 Universidat LM, Universitat SV, BV, M, SC. ¶ 120 Del SV, SC. ¶ 121 Refalbeix LM, Refalbaix SV, SC, Refalbeig BV, Rafalbeix M. ¶ 122Y ab SV, SC. ¶ 123 La de SV, SC. ¶ 124Ahont LM, M, hahont SV, ahon BV, haont SC. ¶ 125 Quant manca en SV, SC, quan BV. ¶ 126 Allibera SV, M, SC. ¶ 127 A omès per LM, BV. ¶ 128 Del LM, BV. ¶ 129 De SV, M, SC. ¶ 130 Al SV, el M, SC. ¶ 131 Al SV, el precedit de quant obliterat M, el SC. ¶ 132 Isla SV. ¶ 133 Rey de Mallorca [Mallca BV] LM, BV. ¶ 134 Melles SV, SC. ¶ 135 Ques LM, BV. ¶ 136 Cas SV. ¶ 137 Universitat LM, SV, BV, M, Universita SC. ¶ 138 Iglesia LM, BV, SC, Ig.a M. ¶ 139 El glorios M, SC. ¶ 140Tenen en la iglesia de Calvia per patro principal a sant Joan Baptista manca en SV.
¶ 141 Força desplaçada vers ponent del seu emplaçament real.
¶ 142 Potser unes seques, atès que als mapes actuals no apareixen ni illes ni illots.
[XI.] DE1 LA VILA Y PARRÒQUIA DE ANDRAIG2 Y SON DESTRICTE3
La vila de Andraig4 està5 a distànsia de 12 millas de la ciutat de Mallorca,6 principi de la7 Montañe, en8 un estrem9 de la10 illa,11 que·s diu12 de la part del13 ponent.
Lo seu terma14 confina per la part del15 lavant ab la parròquia de Calvià, y per la part del16 ponent, ab la mar de Panteleu,17 devant18 de19 la Dregonera; per la part de tremontane confina ab Estallenchs, de la ¶56u. parròquia de Purpunent,20 y per la línea del mitgjorn termina ab la mar del Port21 de Andraig.22
La sua cullita és23 en forments24 5.400 qüerteras, de ordis 2.000,25 de sivades26 450 qüerteras. És27 també abundant de olis, que28 és la sua cullite29 23.200,30 las quals se han31 cullit en lo32 añy33 1594, que, a rahó de 20 cortans34 per trullade, que comunament35 sol retra, uns añys ab altres, són 46.400 cortans,36 que són tan37 com dir 11.600 arrovas.38
Té de gent de armas 260 hòmens; de gent de comunió39 y de gent inútil té 1.680 ànimas.40
Té més41 de cavalls y eguas, fins en 60; bestiar gros, com són vaques y bous 130, mulas y matxos42 100, y de bastiar manut, com43 és de44 ovalles y moltons, té fins en 2.50045 caps,46 y47 de cabres y cabrons48 2.000,49 porchs50 250,51 àzens 120.
Lo seu terma y distreta,52 per la part marítima, té principi des de junt a la torra de guarde de Andritxol<l>,53 ahont54 finès55 lo destricte56 de Calvià. Y57 tentost en son principi està58 la torra de guarde dite de59 Andritxol,60 sobra lo cap que diuen la Mola. Aquesta torra se correspon en61 los fochs de62 la ¶57r. Atalaya63 de Malgrat y la fortalesa64 de la Mola de Andraix.65 Lo Port de Andritxol66 és molt gran y de mols reclaus, però està67 molt desebrigat;68 mira per lo vent de mixjorn y labeix.69 Està guardat de la dite torra, de hon,70 antes de edificade,71 los cossaris72 may se’n73 pertiren.74 A-y una aygüe gran, que pot provahir fins en 40 vaxells.
Sobra la75 Cap de la Mola del Port de Andraix fan edificar76 una nova77 fortelesa per a guarda del78 dit79 port, ahont80 antes cade dia entraven los cossaris per a regonèxer81 lo port y captivaven82 los83 vaxells.84 La Universitat85 de Mallorca paga a un alcaid 100 £86 ab las condicions que té lo87 de la fortelesa.88 Comunica89 los seus fochs de evissos90 ab91 la Dregonera y Andritxol y Rafalbeix,92 y guarda Marmansèn93 y la Cala Lamp, a la part del lavant, y lo dit Port de Andraig.94 Dins la qual hi à un mitg canó y una mitge calumbrina95 y alguns 96 mosquets.
Lo Port de Andraig,97 ahont98 los vaxells de Mallorca vénen per99 pendra la colle100 de son viatge per a Ivissa101 y costa de Valènsia: aquest port és molt gran y102 molt fondo; està103 per la travacia104 e105 vent del ponent; dista de la vila de Andraig dos millas.106 En lo ullal107 ¶57u. d’est108 port109 hi110 à una aygüe que pot provahir fins en 20 vaxells. Seguex-se111 aprés a l’haxir del port112 la113 Ballestraria,114 ahont115 los cossaris han desembercat totas las vagades que són vinguts a Andraig; junt a116 la qual està117 Cala d’Egos,118 y aprés119 Cala Blanque, mirant120 per lo vent del121 ponent. Per lo mateix vent està122 la123 Cala Cunills. És de poch fondo; caben-hi124 fins en tres vaxells, y no·s poden125 veure si ha-y dins de126 ella vaxells, si no és de la Dregonera, que li està127 [a] desmasiade distànsia.128
En lo Pantaleu129 està130 la iglésia de Sant Elm,131 ahon132 han133 edificade134 una torra de guarde, que paga la Universidat,135 junt a la qual hi à una aygüe gran que podrà136 provahir a quants vaxells hi vendran.137 En lo qual lloch solien molt sovint desembercar los moros.138 Aquesta torra de guarde se correspon ab la139 pròpia140 de la Dregonera, ab la de141 Cala Boquet y ab la Mola de Andraig.142
Lo Cap143 d’en Grosser144 és145 montañe prou alte146 y descobre147 molt a la148 mar. És, est Cap d’en Grosser,149 lo un dels150 dos estrems151 de tota152 la illa,153 debaix de la qual, envers154 la Dregonera,155 està la Cala d’en Casset,156 mirant ¶58r. per la travacia157 del ponent y mestre.158 Junt a la qual han edificat159 una torra de guarda, ab una pessa160 que161 alcanse162 fins a la163 Cala Rigau164 de la Dregonera, y no fa esta165 torra altre obra sinó166 guardar las167 dos cales, per ço168 que169 la170 fortelesa de la Pròpia171 no172 alcanse.173
La Cala Gramonia174 és xica175 y parillosa dels176 cossaris; caben-hi fins en dos vaxells, ahont acustumen de177 arribar cossaris per causa de una altre cala xica en178 què ha una aygüe que179 baste180 per a provahir fins en181 tres fregates, y per ço182 los confrontans,183 quant tenen novas de cossaris per aquella costa,184 se’n185 pujen alt, en186 una pañeta187 entra las dos cales,188 y de allí defensen la dite aygüe ab pedrades189 contra los190 cossaris.191
Aprés se segueix192 la Avengèlica,193 ahon194 fineix195 ja196 lo197 terma de Andraig. Està198 mirant per la travacia199 de200 mestral201 y tramontana, y és202 molt descuberta. En ella caben fins en tres vaxells.203 Ha-y junt a esta cala204 una aygüe que és bastant205 par a provahir fins en206 10 vaxells.
DE207 LA ILLA208 DE LA DREGONERA209
¶58u. La illa de210 la Dregonera és una illa211 en la part del ponent de Mallorca, en distànsia de 1.500 passos geomètichs. És a l’anfront212 de la costa de Anderaig;213 lo214 seu circuhit215 y216 àmbito217 és de218 5.000 passos; té per219 llarch 2.000 passos, y en longitud220 900 passos.221
Aquesta illa222 és molt nomenada,223 y224 conegude per225 los que226 navègan per lo227 Mar228 Mediterràneo, y és esta229 sempre hostal230 de cossaris,231 y la major part del dany232 y pèrduas233 que ha rebut Mallorca són estats234 per estar esta illa235 aquí ahont està.236
En una monta<na>ñe,237 la més alte de la illa,238 que nomenen239 la240 Pòpia, està edifica[da]241 una242 fortelesa que, ab tot que peca per xica y de poch tamañy, està243 ab244 molt gran245 propòsit scituade, la qual descobre246 tota la costa des de la Atalaya247 de Sóller ordinària fins a la Mola de Andraig.248 La Universitat249 de Mallorca paga a un alcaid que250 resideix en dite fortelesa 100 £, y ell251 mantén allí, a ses costas, dos hòmens que estan252 en se compañia per guardes de la fortelesa.253
Apar-me que seria cosa acertade que los condennats254 a justici255 de exili fossen desterrats e ¶59r. embiats256 a purgar llur257 delicte e258 exili en259 aquest lloc, y a la illa260 de Cabrera, y no·s seguirien las tantes desgràcias com las que se261 seguexen y esparimenten262 de cade dia.263
En esta illa264 de la Dregonera hi à265 tres cales. La266 Cala Lebeix,267 que268 mira dret per lo vent de269 mitgjorn y lebeig, a270 la qual271 hi à272 una torra de273 guarde. Lo seu ministeri no és altre que guardar la dite cala, per ço que la fortelesa de la Pòpia no la descobre.274
Cala Ledró275 està276 per la travacia277 del mitgjorn;278 és la més important de tota la illa;279 està280 defensade de la Torra281 de la Pòpia. Caben-hi282 fins en283 7 vaxells.284 Junt a la qual hi à285 una aygüe dins uns esquetges286 de rocas y penas287 molt fondes,288 de hont289 los cossaris290 prenien tante de291 aygüe quanta en292 volien; fonch293 necessari haver de tapar294 esta295 aygüe y reblir dite font, o fosso, com de fet axí se posà en obra y executió prompta.296
Cala Rigau mira per lo vent297 de298 grech y lavant.299 La Torra de la Pòpia no y300 alcanse. Està301 guardade de la Cala Baçet,302 qui303 li està304 devant y té una ¶59u. torra de guarde ab un mix305 sacre, que306 alcanse de puntaria fins a la dite Cala Rigau.307
Està lo308 terma de Andrix309 provahit de moltas310 fonts menencials,311 y entre totas són las nomenades312 la Font de Sant Juan, la Font313 de las Pañes, la Font314 de la Tor,315 la316 Font317 de Andraig,318 la Font319 Gilaberta, la Font320 de l’Estret,321 la Font322 de323 Muner, la Font de l’Esclot,324 la Font325 de Sant Elm,326 la Font327 de328 la Avengèlica,329 la Font330 de Andritxol,331 la Font332 de l’Ullal.333
DE LA334 PRIMERA335 VINGUDE DELS MOROS A LA VILA DE ANDRAIG
Érem en los añys336 1553, quant una nit als 10 de agost, dia de Sant Lorens, desembercaren en la Lossa337 de Sant Elm338 pasats339 de 1.000 turchs, que arribaren allí aquella nit ab 24 vaxells, entra galeras y galeotas.340
Deye’s lo general e baixà341 de la armade Deliamar. Desembercats que foren, aquí mateix se esquadronaren,342 se encaminaren per lo343 camí de la Palomera, y camí de la vila de Andraig, ab tot lo secret y silensi que·ls era344 posible.345 Foren descuberts dels346 habitadors ¶60r. de Andraig a distànsia de 3.000 passos de la vila; encontraren los turchs ab las guardes, que347 eren dos peons, y un a cavall, hi·s348 digueren d’esta manera: «Peros,349 ahont350 anau ni351 què sercau?» Alashoras tornaren las guardas molt corrent y havisaren la gent de la vila com ja352 los turchs venien y estaven353 molt prop. Com vessen ja354 los turchs que eren descuberts, pertiren lo esquadró en355 dos parts sens deñar ni acostar-se a las pocessions356 e357 alcarias que encontraven, per no moura més avalot, donant-se tota la pressa que·ls era posible358 per arribar prest a la vila, pensant que·ls trobarien359 descuydats. Aquest esquadró que pertiren en dos brassos360 se tornà a juntar en un lloch que·s diu lo Serral de Coma de Egos,361 a distànsia de la vila de362 1.500 passos,363 y allí esperaren364 lo dia clar, de hont clarament descobriren tota la vila365 y los366 carrers, y la gent que y367 podia368 ha<ha>ver.369 Acostaren-se en alba clare370 a la vila per lo lloch que·s diu la Font, y a distànsia de 1.500371 passos feren alto, y allí feren una crida pública, hoint-ho també los de la vila, que372 deya ¶60u. d’esta manera: «Ara hoyats que·s fan a seber de part del general de la Armade de la ciutat de Alger, Deliamar, rey de Alger, que373 aquí present està,374 a la gent y habitadors de la vila y terma de Andraig, lo qual mana a tots los dits375 habitadors que prestament donen las claus hi·s rendisquen376 al seu domini y senoria,377 si no, altrement, los378 destruhirà379 a tots hi·ls passerà a foch y a380 sanch, a ells y a381 tota la vila.» Y dites y publicades que foren estas coses y382 peraulas cominatòrias,383 erremateren384 ab gran fúria y molta crita:385 «Le, le, le, le.»
Era capità alashoras de Andraig Jordi Furtuñy, cavaller, home valerós y esforsat; y son llochtinent de capità, Gabriel Alamañy, natural de Andraig, home valent y de gran empresa.386 Estos dos, capità y llochtinent, anaven ab 16 cavalls rodetjant387 per fora la vila, al temps que los turchs anaven robant per la vila y fent mil mals; ahontsevulla que·s desmendaven388 algú dels turchs fora de l’esquadró no·ls389 escapave de mort o pres. Estava tota la gent inútil posade dins ¶61r. la Torra de la Vila, ab 25 hòmens de guarde; los altres, que serien fins en 40 hòmens, seguien los capitans ab los 16 cavalls, de manera que anaven los turchs per la vila390 que ningú als resistia,391 si no éran los de la dite torra, qui392 peleaven393 valarosícimament394 a la hora395 que los inimichs arribaven a trast y distància que ab396 escopates397 hi398 poguesen399 alcansar,400 y d’esta401 manera de lo alt de la torra ne402 mataren molts, y mal nefrats,403 hi·ls404 feren retirar moltas vagades, que no gosaven ja anar405 per la vila si no era guardant-se molt de la torra, y creu-se per ço406 que no entraren407 més de 100408 turchs dins la vila, per no tenir gosar, no havent-hi altre què409 que haver-se de guardar, ni recelar,410 sinó de la dite411 torra. Los quals, vist que tan mal los anave, y que perdien molta gent, y no tenien esparanse de fer presa,412 tocaren413 a recullir, y, juntats414 tots ab415 lo esquadró, merxaren416 per la via de417 Port, ahont ja los 24 vaxells los esperaven. De passade,418 cremaren algunas alcarias, sens trobar-i perçona a qui419 captivar. Anaren-se’n sens fer ninguna ¶61u. presa ni de ànimas ni de roba, y, assent a mitg camí de la vila al Port, toparen ab420 200 turchs altres,421 que acudien de refresch per socorro d’ells422 y perticipar423 en424 la ganànsia del saco y despulla, y digueren los de l’esquadró als425 200 turchs: «Ahont anau? Sapiau que no y à ganànsia, que de Abuxo (que és la torra) nos han tan maltractats, que·ns426 ne427 tornam tots escalabrats428 y arruhinats.» Trectaren-los, aquells,429 de covarts, y de gent de poca empresa,430 mostrant de ser ells a solas bas<bas>tants431 per a destruhir los de Andraig. Digueren los de l’asquadró:432 «Bé·s veu que vosaltres no433 y sou estats.434 Anau-hi, dons, a435 sebreu la ganànsia que de allí portareu,436 que no parexen437 hòmens sinó leons, y dimonis438 de l’Invern,439 que ninguna440 cose als441 espante ni·ls442 atemorisa.» De tal manera que los uns atamorisaren als443 altres y se’n tornaren <y se’n tornaren>,444 seguint-los tottemps lo capità de445 aquella poca gent de cavalls y peons. Embercaren-se en lo lloch de la Bellestaria del Port. Mataren allí al446 capità dels447 200 turchs que448 anava per socorro, per lo qual oferiren, per son rescat, tot lo que los de Andrig449 demanarien, y no·s pogué.450
¶62r. DE LA VINGUDE DELS COSSARIS A LA VILA DE ANDRAIG ALTRE VAGADE451
Assan Baxà, renegat, y de nació vanaciane, y rey de Alger, consertà una armada de 24 vaxells entre galeras y galeotas,452 y pose’s453 per general per454 la dite armade, ab intent de passar a Mallorca, y donar un asalt455 a la vila y parròquia de Andraig. Y de fet se partí de la ciutat y port de Alger,456 y457 als 2 de458 agost de l’añy459 1578 arribà ell,460 ab la sua armade, en lo461 Port de Andraig. Desembercaren en lo desembercador del Port462 de la Grua, a 2 horas antes de fer-ce dia; tregueren en terra 1.200 turchs, tots ab escopetas463 armats, y alguns archs, y sens aser464 descuberts tiraren dret a la vila de Andraig, tan465 secrets que ningú466 se n’adonave, per estar las guardes totas adormides o quisà467 no·s trobaven en la guarda aquella nit.
Caminaren los turchs per lo camí ordinari de la vila, sens de ningú468 asser vists no sentits,469 fins que foren ja470 molt prop de la vila. Y, vahent-se los turchs descuberts dels471 de la vila, comensaren a despertar gran música ¶62u. de sons y altres armonias com qui mespreava472 la gent de la terra, la qual se tenien ells per molt superiós y, pensant que u replegarien tot473 sens resistènsia, perquè sebien per los pilots que aquell dia era disapta,474 en què los de Andraig acustumen los demés anar a475 ciutat per a476 la venda de las477 fruitas y altres vitualles. Era alashoras capità de Andraig Francesch Desmàs, ciutadà de Mallorca molt antich, y no·s trobà allí. Trobaven-se478 alashoras479 no més de 30 hòmens,480 que·s replegaren com millor pogueren. Señiren481 los turchs tota la vila per dos parts, pensant que d’esta manera ningú482 als escaparia;483 y en est endamitg484 la major part de la gent inútil se recullí dins la Torre de la Vila, ab 12 hòmens, y altres en lo fort de la iglésia, y altres tiraren a la montañe. Feren-se forts los de la torra, y peleaven valarosament contra los turchs hi·ls485 mataven ab lo que staven486 provahits allí dins de487 esmarils488 y escopetas, que no podien489 los turchs axí bé córrer490 la vila, per causa de la torra. Retiraren-se491 a492 un pla que·s493 diu lo Torrentó, ahont estava494 la real ¶63r. del rey de495 Alger,496 y, estant d’esta manera los turchs retirats, tingueren acort d’anar-se’n, vist que la ganànsia los497 era gran pèrdua. Seguí’s que, en498 lo tabuxament499 dels de la torra, se posà foch a500 la pólvora. Cobraren ànimo los turchs, que501 ja se’n tornaven, y ab gran crita502 y alaridos arramateren503 altre vagade contra la vila y sequetjaren-la tota, puis504 estaven505 segurs que de la torra no·ls podien506 deñar si no era ab pedrades. Replagaren tota la roba que trobaren per las cases, y, entre donas y miñons, y tres hòmens, captivaren 25 ànimas; y, de aquellas, dexaren dos donas aprés, en Ivisse,507 per ser molt vellas.
Embercaren-se los turchs en lo lloch de la Ballestraria;508 muriren509 d’ells510 deu hòmens, y captivaren-ne 13, que embiaren511 a la ciutat principal de Mallorca.
Creu-se que la guia y pilot que los turchs portaven512 era un Baltazar Bas,513 àlias Colles.
Restà la vila tota saquetjade y robade, acceptat514 dos cases, que defensaren515 de la torra ab pedrades.516
8. SECTOR COSTER D’ANDRATX
BAM, 479, 44r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Andraig (Vila d’Andratx). F. 44. Mides de l’exterior de l’orla: 229 × 174 mm. Escala aprox.: 1:67.436. La tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Port de Paguera (Peguera) i, fent de partió entre el terme de Calvià i el d’Andratx, Mola de Andrichol (Mola d’Andritxol, avui Puig Gros), Port de Andrichol (es Camp de Mar), Cabo de Andrichol (Cap d’Andritxol), Cala del Llamp (Cala Llamp), Cala Marmacèn (Cala Marmassem), Mola de Andraig (Mola d’Andratx), Forteleza (Fortalesa de sa Mola), Port de Andraig (Port d’Andratx), Ballestaria (sa Ballesteria), Cala de Goz (Cala d’Egos), Cabo del Falcó (es Falcons), Cala Blanca (Cala en Tió), Punta d’en Galindo (na Galinda), Cala de Cunills (Cala es Conills), Pantaleu (es Pantaleu), Y.ª Mitana (Illa Mitjana), Atalaya (Torre de Cala en Basset), Cala d’en Bacet (Cala en Basset), Cabo d’en Grosser (Cap d’en Grosser), Cala Gremonica (Cala Gramonia), Evangèlica (Penyals de s’Evangèlica); obre l’orla del peu de la plana, a la dreta, per a acabar de dar cabuda a sa Dragonera: Dragonera (sa Dragonera), C.ª Rigau (Cala en Regau), Cala Lladró (es Lledó), Cala Lebeig (Cala de Llebeig), Torre de la Pòpia (Torre de sa Pòpia). Topònims interiors: Calvià (fora del terme), Andraig (Andratx), S.t Elm (Sant Telm). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.
¶ 1 Cap. 11. De LM, § 8. De SV, M, SC. ¶ 2 An draix LM, Andraig SV, BV, M, SC. ¶ 3Y son districte omès per SV, M, SC, districte. Cap. 10 LM, BV. ¶ 4 An draix LM. ¶ 5 Sta SC. ¶ 6 Mallorca, te LM, BV. ¶ 7 Una LM, BV. ¶ 8Y es LM. ¶ 9 Un de los extrems LM, un dels extrems BV, extrem M, strem SC. ¶ 10 La Vila amb Vila obliterat F. ¶ 11 Isla LM, SV, illa afegit a l’interlineat superior BV. ¶ 12 Ques diu omès per SV, M, SC. ¶ 13 De LM, BV. ¶ 14 La sua terra LM, BV. ¶ 15 De LM. ¶ 16 De LM. ¶ 17 Del Pantaleu LM, SV, BV, M, SC. ¶ 18 Davan BV. ¶ 19 De omès per BV, SC. ¶ 20 Puigpuñent LM, Purpuñent SV, M, Puigpunent BV, Purpugnent SC. ¶ 21 Part LM, de part BV. ¶ 22 Andraix LM. ¶ 23 Es omès per LM, BV. ¶ 24 Forments de BV. ¶ 25 2000 quarteras [qres BV, M, qras SC] SV, BV, M, SC. ¶ 26 Sivades es la sua cullita fins en LM, BV. ¶ 27Y LM. ¶ 28Y LM, BV. ¶ 29 Cullita fins en LM, SV, BV, M, SC. ¶ 30 2320 trullades LM, BV, M, 2320 quartans SV, 2320 quartans. seguit de es tambe abundant obliterat SC. ¶ 31 Quals ha LM, BV, ha M. ¶ 32 Este LM, est BV. ¶ 33 Añy de LM, BV. ¶ 34 Quartans LM, BV, M, SC. ¶ 35 Comunment LM, SV, BV, SC, comu nament M. ¶ 36 Quartans LM, quartans omès per SV, quartants BV, quartans omès per M. ¶ 37Tant LM, SV, BV, M, SC. ¶ 38 Aroves BV. ¶ 39 Communio SV, M. ¶ 40 Personas LM, persones SV, BV, M, psones. M. ¶ 41 Molts SV. ¶ 42 Muls SV, M, SC. ¶ 43 Zo LM, ço SV, BV, M, SC. ¶ 44 De omès per LM, BV. ¶ 45 2000 SV, M, SC. ¶ 46 Cap SV. ¶ 47Y omès per LM, BV, M, SC. ¶ 48 Cabrons te LM, cabrons altres SV, M, SC. ¶ 49 2000 caps. LM, BV. ¶ 50 Porchs fins en SV. ¶ 51 250. Y LM, BV, M, SC, 250, y SV. ¶ 52 Districte LM, SV, BV, SC, districta M. ¶ 53 Andricxol LM, Andritxol SV, M, Andritxol amb la t afegida a l’interlineat superior BV. ¶ 54 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 55 Finix LM, BV, finex SV, M, SC. ¶ 56 Districte LM, SV, BV, SC, districta M. ¶ 57 E SV. ¶ 58 Sta SC. ¶ 59 De omès per SV, M, SC. ¶ 60 Andricxol LM, Andritxol SV, BV, M, SC. ¶ 61 Ab LM, BV, M. ¶ 62 Ab LM, SV, BV, M, SC.
¶ 63 Talaya SV, SC. ¶ 64 Atalaya LM, BV. ¶ 65 Andraig BV, M, SC. ¶ 66 Andraix SV, Andraig SC. ¶ 67 Es SV, M, SC. ¶ 68 Descubert LM, BV. ¶ 69 Lebeix [lebeig BV], e LM, llobetx SV, BV, llabetx SC. ¶ 70 Ahon LM, BV, hont SV, M, SC. ¶ 71 Edificarle SV, SC. ¶ 72 Cosaris SC. ¶ 73 Se SV, SC. ¶ 74 Partien LM, SC, partian BV, M. ¶ 75 Lo LM, BV, SC, los SV. ¶ 76 Andraix [Andraig SV, BV, M] han edificat [edificade M, SC] LM, SV, BV, SC. ¶ 77 Nova omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 78 De SV, M, SC. ¶ 79 Dit omès per LM, BV. ¶ 80 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 81 Registrar corregit per regonexer BV. ¶ 82 Cap tivar LM, BV. ¶ 83 Alguns LM, BV, y prenien [prenian M] alguns SV, M, SC. ¶ 84 Vaxells, a la qual LM, BV. ¶ 85 Universidad LM. ¶ 86 Paga cada añy sexante lliuras [liures BV] LM. ¶ 87 La LM, BV. ¶ 88 Fortaleza [fortalesa SV, fortelesa M, fortalese SC] de la Dragonera. Esta fortaleza [fortelesa M, fortaleza SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 89 Communica SV. ¶ 90 Avisos LM, SV, BV, M, SC. ¶ 91 A LM, BV. ¶ 92 Refalbeix LM, M, Refal baix SV, Refalbeig BV, Rafalbaix SC. ¶ 93 Guarda la Cala Marmassen [Marmesson SV, M, SC] LM, BV, M, SC. ¶ 94 Andraix LM. ¶ 95 Colobrina LM, BV, colombrine SV, SC, colombrina M. ¶ 96 Algunes LM. ¶ 97 Andraix LM. ¶ 98 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 99 Para LM. ¶ 100 Colla LM, BV, calle SV, SC, colle M. ¶ 101 Iviza LM, Ivisa SC. ¶ 102 Y te LM, BV. ¶ 103 Sta SC. ¶ 104Tra vesia LM, trevesia SV, travessi BV, travesia SC. ¶ 105 A M. ¶ 106 Dista dos millas [milles BV] de la vila de Andraix [Andraig, BV] LM, BV. LM havia escrit inicialment dista de la vila, però obliterà els tres darrers mots; després d’Andraig hi ha los obliterat i, a continuació, un espai en blanc d’un terç de ralla igualment obliterat. ¶ 107 Ullall M. ¶ 108 De este SV, M, SC. ¶ 109 En lo ullal dest port omès per LM, BV. ¶ 110 Ay M. ¶ 111 Seguixse LM, BV. ¶ 112 A l’eixir del port omès per LM, BV. ¶ 113 De SV. ¶ 114 Ballesteria LM, SV, Ballestarias BV, Ballestaria M, SC. ¶ 115 Ahon LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 116 An draix [Andraig BV], prop de LM, BV. ¶ 117 Sta SC. ¶ 118 Cala [Cale SV] de Gos [Goz LM, SV, BV] F, LM, SV, BV, M, SC. ¶ 119 Apres omès per LM, BV, apres la SV, M, SC. ¶ 120Virant LM, BV. ¶ 121 De LM, SV, BV, SC. ¶ 122 Sta SC. ¶ 123 La omès per SV, M. ¶ 124 Ponent, Cale Canilles [Cunilles amb els pals de la u que quasi tanquen per dalt BV], es de poca profundidad, y cabran en ella LM, BV.
¶ 125 Pot SV, M. ¶ 126 Si y ha dedins SV, SC, si ay ha dins M. ¶ 127 Esta a SV, M, sta a SC. ¶ 128 Vaxells y sols de la Popia de la Dragonera se pot veurer y descobrir [descubrir BV] si hi [hey BV] ha vaxells dins de ella, y no le [la BV] pot defensar, per estar tan apartada. LM, BV. ¶ 129 Pentaleu M. ¶ 130 Sta SC. ¶ 131 S.nTelm LM, S.t Elm SV, M, SC, Sant Telm BV. ¶ 132 Ahon [ahont BV] poch temps ha que [q. BV] LM, BV, hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 133 Se ha SV, M, SC. ¶ 134 Edificat LM, SV, BV, M, SC. ¶ 135 Uni versidad LM, Universitat SV, BV, M, SC. ¶ 136 Pora LM, BV. ¶ 137 Quants de vaxells alli arribaran, y per dita aygua [aygue BV] solen enar en est [dit BV] lloch a [a omès per BV] desembarcar los moros. LM, BV, vindran SV, M, SC. ¶ 138 En lo qual lloch solien molt sovint desembarcar los moros. omès per LM, BV. ¶ 139 Ab la fortaleza [forteleza BV] del Port de Andraix [Andraig BV] per la part [p.t BV] de llevant, y per la part [p.t BV] de ponent ab la fortaleza [forteleza BV] de la Dragonera, y per la part [p.t BV] del nort en la torre de Cala Basset LM, BV. ¶ 140 Propria SV, M. ¶ 141 De omès per SV, de la M. ¶ 142 Propria de la Dragonera, ab la de Cala Boquet [Basset?] y ab la Mola de Andraig omès per LM, BV. ¶ 143 El promontori LM, BV. ¶ 144 Groser LM, BV. ¶ 145 Es una LM, BV. ¶ 146 Es molt alte [alta M] montañe SV, M, SC. ¶ 147 Montaña alta que descobri LM, BV, descobri SV, SC. ¶ 148 Molt de LM, BV. ¶ 149 Den Grosser omès per SV, M. ¶ 150 Mar, y esta en un de los LM, BV. ¶ 151 Extrems LM, BV, M. ¶ 152 Tota omès per LM, BV. ¶ 153 Isla SV. ¶ 154 Deves SV. ¶ 155 Illa, baix de cuyo promontori, a la part [p.t BV] de la Dragonera LM, BV. ¶ 156 Basset LM, BV, Caset SV, SC, Caçet M. ¶ 157Trasversia LM, travesia SV, M, SC, trasvertia BV. ¶ 158 Mestral LM, BV. ¶ 159 Qual edificaren LM, BV. ¶ 160 Pesa [pessa BV] de artilleria LM, BV. ¶ 161 Qui SC. ¶ 162 Alcanza LM, alcanse SV, alcansa BV. ¶ 163 La omès per LM, BV. ¶ 164 Rigaus LM, Vegau SV. ¶ 165 No serveix dita LM, BV. ¶ 166 Torre [torra BV] per altre cosa que [q. BV] per LM. ¶ 167 Las ditas LM, BV. ¶ 168 Lo LM, BV. ¶ 169 Per<e>que SC ¶ 170 Dita LM. BV, la omès per SC. ¶ 171 F, SV, M SC transcriuen propia [propria SV, M, proprie SC] amb la inicial en minúscula. ¶ 172 Noy SV, M, SC. ¶ 173 Popia no las alcanza [alcanse SV, alcansa BV, M]. En dita Cala d’en [den BV] Basset se solian guarir los corsaris, antes que [q.e BV] se edificas dita torre, y pujaven en lo alt del Cap d’en Grosser [Graser BV] para descubrir desde alli las embarcacions [ambarcacions BV] que [q.e BV] venien de lluñy, pero queda [q.eda BV] este dañy remediat en lo haver fabricat alli la dita torre [torra BV]. LM, BV. ¶ 174 Gremonia LM, BV, M, Gramonia SV. ¶ 175 Es molt petita LM, BV. ¶ 176 De LM, SV, M, SC. ¶ 177 De omès per SV, SC. ¶ 178 En omès per SV, M, SC.
¶ 179 Qui SC ¶ 180 Corsaris; poden estar dins de ella dos bastiments; solen acudir alli los corsaris per una aygua [aygue BV] que [q.e BV] te prop, bastant LM, BV. ¶ 181 Provehir a LM, BV. ¶ 182 Esto LM, BV. ¶ 183 Dueños de las terras que alli alinden [alindan BV] LM, BV. ¶ 184 Luego que [q.e BV] saben que [q.e BV] hay alli corsaris LM, BV. ¶ 185 Sen omès per LM, BV. ¶ 186 En omès per SV, M. ¶ 187 Peñasse SV, SC, pañasse M. ¶ 188 Pujen sobre de un peñasco entre esta y altre caleta LM, BV. ¶ 189 Ab pedrades omès per SV. ¶ 190 Los dits SV. ¶ 191Y desde alli a pedrades defensan aquella aigua [aygue BV] de los corsaris LM, BV. ¶ 192 Segueyxse despues LM, BV, seguex SV, seguix M, saguex SC. ¶ 193 Evangèlica LM, SV, BV, M, SC. ¶ 194 Ahont LM, BV, M, hahont SV, haont SC. ¶ 195 Finex SV, SC, finix M, ¶ 196 Ya M. ¶ 197 Ahont acaba la costa maritima y LM, BV. ¶ 198 Sta SC. ¶ 199 Travesia SV, SC, travessia M. ¶ 200 Andraix [Andraig BV]; la sua trevesia [transvertia BV] es LM, BV. ¶ 201 Mestre SV, M, SC. ¶ 202Tramontana [tramontane BV], es cala LM, BV, esta SV, M, SC. ¶ 203 Cabran en ella fins a tres bastiments LM, BV. ¶ 204 Junt a la qual hay LM, BV. ¶ 205 Que [q.e BV] baste SV, BV, M, SC. ¶ 206 Fins en omès per LM, BV. ¶ 207 § 9. De SV, M, SC. ¶ 208 Isla LM, SV, BV, illa M. ¶ 209 Dragonera LM, SV, BV, M. ¶ 210 Illa de omès per SV, M SC. ¶ 211 Isla SV. ¶ 212 Geometricos en enfront SV, M, SC. ¶ 213 Andraig SV, M, SC. ¶ 214 Té Mallorca una isla adjacent a la part de [p.t del BV] ponent, apartade de la terra circa de 1200 passos, enfront de la costa de Andraix [Andrayg BV], devant del Pantaleu; el LM, BV. ¶ 215 Circuito M, sircuito SC. ¶ 216 Circuit y omès per SV. ¶ 217 Seu circuitu LM, BV. ¶ 218 De circa LM, BV. ¶ 219 De LM, BV. ¶ 220 Y de ampla LM, BV, latitut SV, M, SC. ¶ 221 Passos omès per LM, BV. ¶ 222 Esta isla LM, BV, isla SV. ¶ 223 Anomenada SV, anomenade M, SC. ¶ 224 Nomenada y omès per LM, BV. ¶ 225 De LM, BV, per tots SV, M, SC. ¶ 226 Qui SV, M, SC. ¶ 227 El SV, SC. la M. ¶ 228 Los nevegants [navegants BV] del LM, BV. ¶ 229 Estat LM, BV. ¶ 230 Hostaria LM, BV. ¶ 231 Corsaris LM, BV. ¶ 232 Amb a afegida a l’interlineat superior F, dels dañys SV, M, SC. ¶ 233 Y los mes dañys LM, BV ¶ 234 Stats SC. ¶ 235 Isla LM. ¶ 236 Mallorca li han causat esta isla LM, BV, sta SC.
¶ 237 Montaña LM, montañe SV, SC, muntañe M. ¶ 238 De dita isla LM, BV, isla SV, . ¶ 239 Anomenan SV, anomenen SC. ¶ 240 Que se diu LM, BV. ¶ 241 Edi ficade SV, M, SC. ¶ 242 Popia hey ha una peti ta LM, BV. ¶ 243 Sta SC. ¶ 244 A SV, M, SC. ¶ 245 Bon SV. ¶ 246 Descobri SV, SC. ¶ 247 Talaya SV, M, SC. ¶ 248 For taleza, pero de gran profit; y lo intent que se tingue para edificar la dita torre [torra BV] o fortaleza fonch per guardar la Cala Lladro, que no li erraren el nom per eser [asser BV] estat refugi y amparo [emparo BV] de los piratas, descubreix tota la costa maritima des de la atalaya de Soller fins a a la Mola de Andraix [Andrayg BV] per la part [p.t BV] del seu llevant. LM, BV. ¶ 249 La Universidad LM, BV. ¶ 250 Qui SV, SC. ¶ 251 All SV. ¶ 252 Stan SC. ¶ 253 Pa ga 100 al alcalde que fa continua residencia [residençia BV] en dita fortaleza [fortelesa BV]. LM, BV. ¶ 254 Condemnats SV, M, condempnats SC. ¶ 255 Jus ticia SV, M, SC. ¶ 256 Des terrats y [e M, SC] SV, M, SC. ¶ 257 Propi SV. ¶ 258 Y SV. ¶ 259 De M. ¶ 260 Is la SV. ¶ 261 Ques SV, SC. ¶ 262Y ex perimenten omès per SV, experimentan M, sperimentan SC. ¶ 263 A mi me apareix que los que condannan [condannen BV] a desterro deurien [deurian BV] ser remesos a las dos islas Cabrera y Dragonera, las quals guardarien [guardarian BV] ditas islas, sens coste de la ciutat y Universidat [Univ.d BV]. LM, BV. ¶ 264 En la referida [refferida BV] isla LM, BV, isla SV. ¶ 265 Dragonera se troben [troban BV] LM, BV. ¶ 266 Calas molt perillosas y enemigas de la terra, la [la omès per BV] LM, BV. ¶ 267 Lebeitg SV, llebeig M. ¶ 268 Qui SV, SC. ¶ 269 Le beix [Labeix omès per BV] que te la sua trasversia a LM, BV. ¶ 270 En SV, M, SC. ¶ 271 Llebeix [llabetg BV], en la que LM, BV. ¶ 272 Hay BV. ¶ 273Y SV, M, SC. ¶ 274 Guarde para guardar di ta cala, y no mes, per no poderla descubrir de la Popia. LM, BV, descobri SV, M, SC. ¶ 275 Cala Ladro SV, M, SC. ¶ 276 Sta SC. ¶ 277 Travecia SV, tavesia M, SC. ¶ 278 Lla dro te la sua transversia del mitxdia [mitgdia BV], y LM, BV. ¶ 279 Isla SV. ¶ 280 Isla; queda LM, BV, esta esta SV, M, SC. ¶ 281 For taleza LM, BV. ¶ 282 Cabran en ella LM, BV. ¶ 283 A LM, BV. ¶ 284 Galiotas LM, BV. ¶ 285 Qual se troba LM, BV. ¶ 286 Esquinos LM, BV, squetges SV, SC, squetjas M. ¶ 287 De peñas LM, BV, peñas SV, M. ¶ 288 Fondos SV, M, SC. ¶ 289 Fondas ahont LM, BV. ¶ 290 Cor saris BV. ¶ 291 De omès per SV, SV. ¶ 292 Brevian [prenian BV] la aygua que LM, ne SV, M, SC.
¶ 293Y fonch LM, BV. ¶ 294 De tapar omès per SV, SC, cessar M. ¶ 295 Nessesari [necessari BV] que se tancas dita LM, BV. ¶ 296 Aygua [aygue BV] ab grans pedras per lo que al present [pnt. BV] ningu se pot aprofitar de ellas. LM, BV, y prompte [prompta SC] executio SV, SC. ¶ 297 Cala Rigau te la sua transversia LM, BV. ¶ 298 De omès per SV, M, SC. ¶ 299 Levant pero la terra de Mallorca li fa algun reparo y defensa [dafensa BV] del vent de terra. LM, BV. ¶ 300 La LM, BV. ¶ 301 Sta SC. ¶ 302 Bacet SV, M, SC. ¶ 303 Que SV, M, SC. ¶ 304 Sta SC. ¶ 305 Mitx SV, M, SC. ¶ 306 Qui SV SC. ¶ 307 Alcansa be pero la defensa la torre de Cala Basset, junt al promontori d’en Groser y enfront de ella, y encara que sia llarch el trecho alcansa de puntaria ab un mitx [mitg BV] sagre que te per dit affecta. LM, BV. ¶ 308 El LM, BV. ¶ 309 Andraix LM, Andraig SV, M, SC, Andray BV. ¶ 310 Moltas ayguas [aygues BV] y LM, BV. ¶ 311 Manantcials LM, manentials SV, M, SC, manancials BV. ¶ 312 Entre ellas las mes anomenadas [anome nades BV] son LM, BV, anomenades SV, M, SC. ¶ 313 Font omès per LM, SV, BV, SC. ¶ 314 Font omès per LM, SV, BV, SC. ¶ 315Torre LM, BV. ¶ 316 La omès per LM, BV. ¶ 317 Font omès per LM, SV, BV, SC. ¶ 318 Andraix LM, Andrayg BV. ¶ 319 De SV, SC. ¶ 320 Font omès per SV, SC. ¶ 321 La Font de l’Estret omès per LM, BV. ¶ 322 Font omès per LM, SV, BV, SC. ¶ 323 Den LM, SV, BV, M, SC. ¶ 324 La d’el [del SV, BV, SC] Sclop LM, SV, BV, SC. ¶ 325 Font omès per LM, SV, BV, SC. ¶ 326 Helm M. ¶ 327 Font omès per LM, BV. ¶ 328 La Font de omès per SV, SC. ¶ 329 Evangelica LM, SV, BV, M. ¶ 330 Font omès per LM, BV. ¶ 331 Andritxol [Andrixol BV] y LM, BV, la Andritxols y SV, SC. ¶ 332 Font omès per LM, SV, SC. ¶ 333 Hu jal LM, BV. Omesos els texts corresponents a De la primera vinguda dels moros a la vila de Andratx i De la vinguda dels cossaris a la vila de Andratx altra vegada LM, BV, Ullall SV, M, SC. ¶ 334 De la omès per SV, M, SC. ¶ 335 1.a SV, M, SC. ¶ 336 En lo añy SV, SC. ¶ 337 Llosa SV, M, SC. ¶ 338 Helm M. ¶ 339 Passats SV, M, SC. ¶ 340 Galiotas SV, galiotes SC. ¶ 341 Lo baxa y [e M, SC] general SV, M, SC. ¶ 342 Esquadronaren, y SV, squadronaren, y SC. ¶ 343 El SV. ¶ 344 Quels era omès per SV. ¶ 345 Possible SV, M.
¶ 346 Del SV. ¶ 347 Qui SV, SC. ¶ 348Y SV. ¶ 349 Per ros SV, SV, SC. ¶ 350 Hont M. ¶ 351Y SV, SC. ¶ 352Ya M. ¶ 353 Sta ven SC. ¶ 354Ya M. ¶ 355 Esquadro [squadro SC] per SV, M, SC. ¶ 356 Posessions M. ¶ 357Y SV, M, SC. ¶ 358 Possible SV, M. ¶ 359Trobaria SV, etrobarian despentabiats y M, troberian despersabuts y SC. ¶ 360 Parts SV, braços M. ¶ 361 Coma del Goz SV, Coma de Egos M, Coma del Gos SC. ¶ 362 De omès per SV, M, SC. ¶ 363 Passos omès per SV, SC. ¶ 364 Spe raren SC. ¶ 365 Illa M. ¶ 366 Los omès per SV. ¶ 367 Y havia amb havia obliterat F. ¶ 368 Poria SV, M, SC. ¶ 369 Haver SV, M, SC. ¶ 370 Clar SV, SC. ¶ 371 150 SV, M, SC. ¶ 372 Qui SC. ¶ 373 Qui SV, SC. ¶ 374 Sta SC. ¶ 375 Dits omès per SV, M. ¶ 376 Rin descan SV. ¶ 377 Señoria SV, M, SC. ¶ 378 Els SC. ¶ 379 Destruiria M. ¶ 380 A omès per M. ¶ 381 A omès per SV. ¶ 382 Coses y omès per SV, M, SC. ¶ 383 Com minatorias M. ¶ 384 Arremetaren SV, M, SC. ¶ 385 Cri da SV, SC, crita M. ¶ 386 Empressa SV, empresa M. ¶ 387 Rodejant SC. ¶ 388 Desmandave SV, M. ¶ 389 No SV, M. ¶ 390Vila sens SV, SC.
¶ 391 Los resistis SV, SC. ¶ 392 Que SV. ¶ 393 Peleyaven SV. ¶ 394 Ve lo sisimmament SV, velocissimament M, valerosissimament SC. ¶ 395 Als temps SV, al temps SC. ¶ 396 Ab las SV. ¶ 397 Escopetas SV, scopetades M, scopetas SC. ¶ 398 Los SV, SC. ¶ 399 Poguessen SV, poguessan M. ¶ 400 Arribar SV, SC. ¶ 401 De aquesta SV, SC. ¶ 402 Ne omès per SV, SC. ¶ 403 Nefraren SV, SC, nafraren M. ¶ 404Y los SV, SC. ¶ 405 Gosaven anar ja M. ¶ 406 Asso SV, eso M, aso SC. ¶ 407 Entraren molts [mols SC] SV, M, SC. ¶ 408 100 homens SV, SC. ¶ 409 Cose de SV, de M. ¶ 410 Ni recelar omès per SV, SC. ¶ 411 Dita omès per SV, SC. ¶ 412 Pressa M. ¶ 413Tiraren SV, M, SC. ¶ 414 Junts SV, M, SC. ¶ 415 An SV, en M, a SC. ¶ 416 Mercaren SV, mer xa ren M, marcharen SC. ¶ 417 Del SV, M, SC. ¶ 418 Par tida SV, pade M, partide SC. ¶ 419 Persona [persone M, percona SC] que SV, M, SC. ¶ 420 En SV, SC. ¶ 421 200 altres turchs SV, SC, 200 turchs altres M. ¶ 422 Per socorrerlos SV, SC, per socorro dells M. ¶ 423 Participaren SV. ¶ 424 De SV, M, SC. ¶ 425Y los del esquadro [squadro SC] digueran a los SV, SC. ¶ 426 Que nos SC. ¶ 427 En M. ¶ 428 Sca labrats SV, SC. ¶ 429 Ells SV, M, SC. ¶ 430 Empressa SV. ¶ 431 Bastants SV, M, bestants SC. ¶ 432 Del squadro SV. ¶ 433 Nous SV, SC. ¶ 434Trobats SV, M, SC. ¶ 435Y SV, M. ¶ 436 Aportareu SV, M, SC. ¶ 437 Apa rexen SV, M, SC. ¶ 438 Demonis SV. ¶ 439 Infern SV, M. ¶ 440 Niguna SC. ¶ 441 Los SV, SC. ¶ 442 Ni SV, SC, y M. ¶ 443 A los SV, SC. ¶ 444 Altres, y sen tornaren [tornaren seguint SC] SV, M, SC. ¶ 445 Ab SV, M, SC. ¶ 446 Lo SV, M, SC. ¶ 447 De los SV, SC. ¶ 448 Qui SV, SC. ¶ 449 Andraig SV. ¶ 450Y nos pogue omès per SV.
¶ 451 Altra vegada omès per SV, M, SC. ¶ 452 Galiotas SV, SC, galeotas M. ¶ 453 Posas SV, M, SC. ¶ 454 De SV, M. ¶ 455Assalt SV, M, SC. ¶ 456 Del ger M. ¶ 457Y omès per SV, SC. ¶ 458 De omès per SV, SC. ¶ 459 Del añy omès per SV, M, SC. ¶ 460 Ell omès per SV, SC. ¶ 461 Arrma de al SV, SC. ¶ 462 Coll SV, M, SC. ¶ 463 Sco petas SV, M, SC. ¶ 464 Esser SV, M, asser SC. ¶ 465 Tant SV, M, SC. ¶ 466 Nigu SC. ¶ 467 Qui sa SV, SC, quiça M. ¶ 468 Nigu SC ¶ 469 Esser sentits ni descuberts M. ¶ 470Ya M. ¶ 471 De los SV, SC. ¶ 472 Menospreciave SV, SC, menspreave M. ¶ 473Tot omès per SV, M, SC. ¶ 474 Dissapte SV, SC, dissapta M. ¶ 475 A la SV, M, SC. ¶ 476 A omès per SV, M, SC. ¶ 477 Las coses amb coses obliterat F. ¶ 478Trobavense alli SV, trobarense SC. ¶ 479 A las horas [hores SC] en la vila SV, M, SC. ¶ 480 Homes M. ¶ 481 Seniren M. ¶ 482 Nigu SC. ¶ 483 Scaparia SV, SC. ¶ 484 Est [esta amb la a obliterada SV] Andraig M, SV, SC. ¶ 485Y els [hils M, als SC] maltractaven y en [hin M] SV, M, SC. ¶ 486 Estaven SV, M, staven SC. ¶ 487 Ab SV, SC. ¶ 488 Armelins SV, SC, armilons M. ¶ 489 Porian [porien SC] axi SV, M, SC. ¶ 490 Turchs decorre SV, M, SC. ¶ 491 Retiranse SV, M. ¶ 492 En SV, M, SC. ¶ 493 Quis SC. ¶ 494 Stave SC. ¶ 495 Del SV, M. ¶ 496 Ger SV, M.
¶ 497 Els SV. ¶ 498 Ab SV, M, SC. ¶ 499 Atabuxament SV, M, SC. ¶ 500 En M. ¶ 501 Qui SV, M. ¶ 502 Ab grans crits SV, M, SC. ¶ 503 Remateran SV, SC, remateren M. ¶ 504 Pues SV, puis M. ¶ 505 Staven SC. ¶ 506 Porian SV, M, porien SC. ¶ 507 Ivisa SV, SC, Ivissa M. ¶ 508 Ballesteria SV, SC, Ballestaria M. ¶ 509 Morien SC. ¶ 510 Dels M. [= d’éls ‘d’ells’] ¶ 511 Enviaren SV, SC, embiaren M. ¶ 512 Aportaven SV, SC. ¶ 513 Baltezar [Balthezar SC] Mas SV, SC, Baltasar Bas M. ¶ 514 Exeptat SV, M, exceptat SC. ¶ 515 Deffensaren los SV. ¶ 516 Pedras SV, M, SC.
[XII.] DE1 LA PARRòQUIA Y TERMA2 DE PURPUNENT3 Y4 ESTALLENCHS5
¶63u. Purpuñent6 o Purpuchent7 té la sua iglésia8 en9 despoblat, dins de una10 vall circuhide per totes parts de montañes11 altíssimas, y, més,12 fructíveras,13 de grans14 olivars, y moltes altres fruytes que en ella abunden. Abunde<n>15 també de moltas aygües de fonts, de què molen16 alguns molins. Y esta17 és la18 que diuen la Parròquia y19 Vall de Purpuñent,20 que dista de la ciutat principal21 8 millas, ab la qual22 confina los seus termes23 per la línea del24 lavant, y, més,25 per la part26 del27 ponent confina en28 lo terma de Andraig, y ab29 la mar30 de Estallenchs,31 suffregàneo32 a dite parròquia;33 termina, més, per lo vent de tremontana ab lo territori de Espol·les,34 y per la línea del35 mitgjorn36 ab Calvià.
Té per patrona37 en la sua38 iglésia a39 la Asumpció40 de Nostra Señora, en41 lo qual dia42 se celebra la festa ab gran solempnidat.43
La44 cullita d’esta45 parròquia, ensemps ab son suffragàneo,46 és de 5.500 qüerteras en forments,47 de48 ordis49 1.000 qüerteras, de50 sivades 1.000 qüerteras.51 Es52 més havant la sua cullita de olis en53 7.000 trullades.54 És abundant es[t]55 territori56 de57 fruytes, majorment58 de59 ¶64r. présechs60 y melacotons,61 que són tinguts per los millors de la illa.62
Té esta parròquia debaix63 de si64 dos suffragàneos: Estallenchs,65 distant66 de la mar67 10068 passos geomèticos,69 de 3570 cases; y l’altre71 se diu72 Soperna,73 de 674 cases o alcarias.75
Tota la parròquia junta té 65 fochs,76 y pocessions.77 De hòmens de armas té78 fins en 250 hòmens armats;79 de80 gent de comunió y de gent81 inútil té82 fins en83 95084 ànimas.
Las suas municions85 de bastiar86 són87 mulas y matxos fins en 24,88 de ovalles y moltons 4.320 caps, de cabres y cabrons 560 caps, de bous y vaques 354, de àzens 210, de porchs 258, de cavalls 14.89 Los termes marítims d’esta parròquia tenen principi en la Avangèlica90 dels termes91 de Andraig, en la qual costa y ribera no y à perticularidats92 per93 conciderar per94 [ser] tota ella costa seguide, ab tot que aspre y fragosa y desertosa.95 Està tentost lo Desembercador de Estallenchs, en lo96 qual la Universidat97 de Mallorca paga a tres guardes 70 £, la qual dista del lloch poch més de 10098 passos; passant lo99 ¶64u. qual està100 la Punta de l’Algar, ahont hi à una aygüe qu·és poca.101 Seguex-se aprés102 lo103 Coll del104Varger, sobra la qual105 punta106 han edificade107 una torra de guarda sobra de108 un penasco,109 per a110 guarda de un desembercador111 allí propet de la dite torra, ahon112 cade113 dia arribaven los moros, y allí se estaven amagats, posant-se a pas per els114 pasetger115 y caminants de Estallenchs a Bañabufar, y captivaven molta gent. En esta torra posa Banabufar116 dos guardas (perquè està ja en son destricte),117 y118 van per torn y sens paga, y dóna lo seu foch a la Atalaya119 de Valldemosse,120 prenint-lo de la Pòpia de la Dregonera.121
9. SECTOR COSTER D’ESTELLENCS
BAM, 479, 31r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Estallenchs (Vila d’Estellencs). F. 51. Mides de l’exterior de l’orla: 221 × 163 mm. Escala aprox.: 1:90.054. El croquis no té indicació de l’orientació, però de la disposició del perfil coster es desprèn que la tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Cabo d’en Grosser (Cap d’en Grosser), Cala Gremonia (Cala Gramonia), Evangèlica (Penyals de s’Evangèlica), del terme d’Andratx, i, ja dins el terme d’Estellencs, Algar (Punta de s’Algaret, al límit amb el terme d’Andratx), Atalaya del Coll del Verger (Torre des Verger, ja dins el terme de Banyalbufar), Molí [sic] de Bañalbufar (Moll de Banyalbufar, avui Port de Banyalbufar),122 Caval Bernad (es Cavall Bernat). Topònims interiors: Puigpuñent (Puigpunyent), Calvià, Esporles, Soperna (Superna), Puig de Galatzó (trifini dels termes d’Estellencs, Calvià i Puigpunyent), Estallenchs (Estellencs) i Bañabufar (Banyalbufar). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.123
¶ 1 Cap. 12. De LM, § 10 De SV, M, SC, Cap. 11. De BV. ¶ 2 La vila y parroquia [Parq.a BV] LM, BV, y terme omès per SV, M, SC. ¶ 3 Puigpuñent LM, Purpuñent SV, BV, M, Purpugnent SC. ¶ 4 Y son sufraganeo LM. ¶ 5 Estallenchs LM, SV, Estallechs, BV, Estellanchs M, SC. ¶ 6 Puigpuñent LM, Purpuñent SV, Purpuñent amb r afegida a l’interlineat superior M, Puig puñent BV, Purpuñent SC. ¶ 7 Perpunchent LM, BV, M, SC, o Purputxent omès per SV. ¶ 8 Iglesia y parroquia rural LM, BV. ¶ 9 En un LM, BV. ¶ 10 Despoblat y espayos LM, BV. ¶ 11 Muntañes M. ¶ 12 Circuit de unas altissimas montañes LM. ¶ 13 Fruic tiferas [fructiferas BV] y poblades LM, BV, fructiferas SV, M, fruitiferas SC. ¶ 14 Espesos LM, BV. ¶ 15Abunde SV, M, SC. ¶ 16 Olivars, y abun dantissima de fruites de totas especias [especies BV], per las ayguas [aygues BV] de moltissimas [mol tissimes BV] fonts manantcials [manancials BV], en las que LM, BV. ¶ 17 Esto LM, BV. ¶ 18 Lo LM, BV. ¶ 19 Que anomenen en [en omès per BV] la LM, BV. ¶ 20 Puigpuñent LM, Purpuñent SV, BV, M, SC. ¶ 21 Prin cipal de Mallorca [Mall.ca SC] SV, M, SC. ¶ 22 Dista vuit millas de la ciutat de Palma y LM. ¶ 23 Con fina el seu terma LM, BV, termens SV, M, SC. ¶ 24 La linea del omès per LM, BV, de SV, SC. ¶ 25Y mes omès per LM, BV, que hi deixen un espai en blanc. ¶ 26 La part omès per LM, BV. ¶ 27 El LM, BV. ¶ 28 Ponent ab LM, BV, ab SV, M, SC. ¶ 29 En LM. ¶ 30 Marina y costa LM, BV. ¶ 31 Estellenchs LM, Estellechs BV, Estallenchs SV, M, SC. ¶ 32 Son suffraganeo LM, BV. ¶ 33 A dita parroquia omès per LM, BV. ¶ 34 Per el norte ab Esporlas LM, BV, SC, Esporles SV, M. ¶ 35 La linea del omès per LM, BV. ¶ 36 Mitx dia LM, mitg dia BV. ¶ 37 Patro SV, M. ¶ 38 Esta consagrada dita LM, BV. ¶ 39 A omès per SV, M. ¶ 40Assumptio SV, M, Assumpsio SC. ¶ 41Ab M. ¶ 42 Dia omès per M. ¶ 43 Iglesia a Nostra Señora baix lo misteri de la Asumpcio [Assumpcio BV] LM, BV, Señora, a qui se celebra ab gran solemnitat la sua festa SV, SC, solemnitat M. ¶ 44 La sua LM, BV. ¶ 45 De aquesta SV, SC. ¶ 46 Parroquia ab sos suffra ganeos ensemps [ensems omès per SV, SC] M, SV, SC. ¶ 47 Cu llita es de blats 5500 quarteras LM, BV, de forments 5500 quarteras [q.ras SC] SV, M, SC. ¶ 48 De omès per LM. ¶ 49 Ordi LM, BV. ¶ 50Y de SV, M, SC. ¶ 51Y altres tantas de civada LM, BV. ¶ 52Y SV, M, E SC. ¶ 53 En omès per SV, M. ¶ 54 De oli fins a seguit d’espai en blanc trullades [trulladas BV] LM, BV, truyades SV, SC. ¶ 55 Es F, aquest SV, SC, est M. ¶ 56 Est territori omès per LM, BV. ¶ 57 De totas LM, BV. ¶ 58 De fruites, majorment omès per SV. ¶ 59 Fruitas, y lloch ahont se cullan [cullen BV] los millors LM, BV. ¶ 60 Preceps LM, precechs SV, BV, M, SC. ¶ 61 Melicotons SV, M, SC. ¶ 62 Melicotons de tota la isla LM, BV, isla SV, SC, illa M.
¶ 63 Baix LM, SV, BV, M, SC. ¶ 64 Assi M. ¶ 65 Estellenchs SV. ¶ 66 Que dista LM, BV. ¶ 67 Sua costa maritima LM, BV. ¶ 68 1000 BV. ¶ 69 Geometrichs, que es LM, BV, geometricos SV, SC, geometrics M. ¶ 70 20 LM, BV. ¶ 71 Lo altre LM, SV, BV, SC. ¶ 72 Anomena LM, BV. ¶ 73 Superna, lloch LM, BV, So perna SV, M. ¶ 74 15 LM, BV. ¶ 75 Casas, molt deleytos y ameno. LM, BV. ¶ 76 Te: llochs LM, te: espai en blanc llochs BV. ¶ 77 Posessions LM, M, pocessions SV, SC, possessions BV. ¶ 78 Te homens de armas LM, BV. ¶ 79 Fins a 260 LM, BV. ¶ 80 De omès per LM, BV. ¶ 81 De gent omès per LM, BV. ¶ 82Te omès per LM, BV. ¶ 83 En omès per SC. ¶ 84 580 LM, BV, 960 SV, M, SC. ¶ 85 La sua munitio [municio M, SC] SV, M, SC. ¶ 86 Bastiars M, SC. ¶ 87 Son de SV, M, SC. ¶ 88 90 SV, M, SC. ¶ 89 De ganado ovecuno tendra quatra mil trecens trenta caps, cabrum 370, cavalls 16, machos y mulas 100, bous y vaques [vacas BV] 360, juments, 230, tosinos [tossinos BV] 260. LM, BV. ¶ 90 La Evangelica SV, M, SC. ¶ 91 Termens SV, M, SC. ¶ 92 Particularitats SV, M, SC. ¶ 93 Pere, SV, para M. ¶ 94 Per ser SV, M, SC. ¶ 95 Desestrosa SV, M, SC. ¶ 96 La SV. ¶ 97 Universitat SV, SC, Universitad M. ¶ 98 1000 SV, M, SC. ¶ 99 Passade la SV, SC, passat lo M. ¶ 100 Sta SC. ¶ 101 La sua costa de mar te principi a la cala dita Evan gelica, fi y terma de Andraix [Andrayx BV], en cuya costa no ha ya [no hay BV] cosa que maresque [meresca BV] perticular mensio, es tota seguida per un sol vent, pero molt aspre, fragosa [fraguosa BV] y deserta. Seguexsa [Seguexse BV] luego el desembarcador [desambarcador BV] de Estellenchs, en cuyo lloch paga cada añy la Universidad [Univd. BV] de Mallorca tres guardes [guardas BV] 70 lliures [£ BV], y esta distant de la sua iglesia [Igl.a BV] poch mes de 100 passos. Luego ve la punta del Algar, ahont se troba una petita aygua. LM, BV. ¶ 102 Despues LM, BV. ¶ 103 El LM, BV. ¶ 104 Den LM, SV, BV, del M, SC. ¶ 105 Sobre cuya [cuyo BV] LM, BV. ¶ 106 Punta o cap LM, BV. ¶ 107 Se troba LM, BV. ¶ 108 De omès per SV, M. ¶ 109 Peñasco SV, SC, pañasco M. ¶ 110 A omès per SV, SC. ¶ 111 De uns desembercadors [desembarcadors M, SC] SV, M, SC. ¶ 112 Hahont SV, SC, ahont M. ¶ 113 Cadel M. ¶ 114 Los SV, SC. ¶ 115 Pas satgers SV, passatjers M, SC. ¶ 116 Bañebufar SV, Bañabufar M, SC. ¶ 117 Districte SV, SC, districta M. ¶ 118Y hey SV. ¶ 119 Talaya SV, M, SC. ¶ 120Valldemosa SV, SC, Valldemossa M. ¶ 121Torre de guarda, que [q. BV] guarda certs desembarcadors [desambarcadors BV] que se troban alli prop y es cami ordinari de Bañabufar a Estellenchs; y alli antes los cossaris [corsaris BV] cautivaven a molts; esta torra [torre BV] es ya del districta [districte BV] de Bañabufar, per lo que [q. BV] este lloch posa alli dos guardas que van per torn y sens paga, comunica los fochs de avis a la atalaya de Valldemusa [Valldemoça BV], y a la Popia de la Dragonera. LM, BV, Dragonera SV, M, SC.
¶ 122 Probablement, al croquis, hi ha error de còpia: s’ha interpretat com a Molí el que en realitat era Moll. ¶ 123 Com a conseqüència del canvi tan gros d’escala, el croquis del terme d’Estellencs comprèn des del Cap d’en Grosser, al terme d’Andratx, el terme del mateix Estellens (reduït a la mínima expressió), tot el terme de Banyalbufar i part del de Valldemossa.
[XIII.] DE1 LA PARRÒQUIA Y TERMA2 DE ESPOL LAS3 Y BANABUFAR4
La parròquia e5 iglésia de Espol·las6 és vasina7 de la ciutat, y, en8 distànsia de 8 millas, està9 scituade dins de unas valls circuhides10 de unas11 montañes12 molt altes, y, ab tot13 que14 aspres, són molt15 fornides de grans olivars, y aygües exel·lentíssimas.16 És terra17 molt regalade de molts horts, y fruytas moltíssimas, y moltas18 fonts manencials,19 ab què20 reguen aquells ¶65r. horts tan amenes y21 emballides de moltíssims22 abres y plantes de molts polls, murteras en gran abundànsia, y em perticular ha donat23 la naturelesa aquest lloch de una espècia24 d’ellas que donen un fruit de grandesa increïble, com aglans,25 olivas, y sens piñol<l>,26 soves27 molt al gust, que, si fos fruite que·s pogués entretanir y salvar, y28 axí com se sol fer de29 reïms y altres fruitas,30 seria fruite de estima31 incomparable. De tal manera són estos murtons, que menjant molts d’ells no·s senten may aceciats,32 y, sens esta fruita, abunde lo lloch de moltíssimes melvasias, qu·és lo33 millor vi que·s fasse d’ella en la illa; y,34 més, présechs,35 cirers36 y altres fruites.37Y38 hortolices,39 que la inoblexen40 y enriquexen.41
És la42 iglésia rural y deserta. La sua població és de las pocessions y43 alcarias y rafals, que són en número44 58, sens mols45 molins, que són 14, entre los de la Granga46 y los de Canet.47
Los confrontans d’esta parròquia: per la línea del lavant té la ciutat principal; confina també48 per la part contrària, ço és49 lo ponent, ab50 la mar de Banabufar;51 per la línea de tramontana ¶65u. ab Valldemosse;52 y per la línea de53 mitgjorn ab terras de Purpunent.54
Lo patró d’esta iglésia és lo apòstol sant Pera, al qual55 los moradors solemnisen molt lo dia de56 la sua festa, als57 29 de58 juñy.59
Per lo60 mitg d’esta61 vall passe una séquia62 de aygüe, de la qual molen los dits 14 molins. Esta font de aygüe naix dins la matexa parròquia, en terras de la63 pocessió64 de la Grange. Y una milla después65 se avenca66 y del tot se pert dins de67 un barranch, y va d’esta manera subterrànea68 fins a tornar [a] axir en69 lo territori de Canet, dins la matexa parròquia y terma, per espay de una milla, y allí ahont naix la anomenen la Font de la Alzina, de la qual, de allí en havant, molen alguns molins, y rega gran part de la horta, fins [a] entrar dins la ciutat, dins de la qual molen d’ella 2 molins y, finalment, cau en la mar del port.70
Los parayres de la ciutat de Mallorca,71 entanent que aquesta72 aygüe se perdia, y se envencava73 dins lo barranch, volguent-la74 cobrar y pendra, faent-li75 una solemna séquia76 que costà 1.500,77 y, estant ja78 la séquia79 en son orde, llensaren-hi80 la aygüe (qui ¶66r. altrement se perdia),81 perquè82 per allí83 anàs a certs molins drapés que tenien aparellats, y tentost veren que tota ella faltà a la Font de la Alzina, y que era aquella matexa; tornaren la aygüe com antes estava, y la nova84 séquia85 se és perdude ja86 y destruïda, sols resten encare alguns vestigis d’ella, que·s van del tot consumint y acabant.87
Té esta parròquia e iglésia88 alguns suffregàneos dins de89 son destricte,90 com són Banalbufar,91 que en lengua aràbica se deya Bañalbahar, llogueret de 55 cases, distant de la iglésia de Espol·las92 4 millas, y de la mar 500 passos geomèticos.93 Aquest94 lloch és de molt95 regalo y frescura, que no fa tot96 lo restant de la parròquia. És dotat de bellíssimas fruites, y moltíssimas aygües, ab què reguen97 aquells tants horts. Assí98 és lo99 lloch ahont se fan los millors vinblanchs100 de tota la illa,101 y moltes malvasias, de tota la illa las millors,102 que arriben [a] passats 400103 qüerters. Assí·s crien aquells murtons tan nomenats104 per tota la illa105 y fora de ella, que són tan grans106 com las olives de las oliveras,107 y sens piñols.108 És fruite tal, que si·s ¶66u. servàs109 hi·s110 mentengués molt sens corromp[r]a111 fore112 seria més113 nomenade fruite en lo114 món que no són115 en Valènsia las camuessas116 de Aragó, y en Roma las letzaroles de Nàpols, ni los malons de Salmona.117 Ab tot assò veim118 que119 fan gran[s] delícias120 per arribar-na fins en121Valènsia y en122 Barcelona per perticulars de la terra.123
La principal cullita d’esta parròquia124 és de molts olis, en la qual se125 solen cullir fins en 8.000 trullades, que a rahó de 25 cortans126 per trullade serien127 200.000 cortans.128 És la sua cullita també en forments 3.000 qüerteras, de ordis y sivades 1.500 qüerteras.129
Té esta parròquia fins en130 300 hòmens de armes, de gent de comunió131 650 ànimes, y de gent inútil 670. De municions132 de bastiar té 3.800 caps de ovalles y moltons,133 bestiar cabrum 900 caps;134 té també de135 vaques y bous fins en136 260 caps, de mulas y matxos té fins en137 150.138
Los confins d’esta parròquia per la part del mar són y tenen principi entre lo Algar de Estallenchs y Coll del139Varger, ahon140 està141 ¶67r. edificade una142 torra de guarda, de la qual ja143 atràs havem perlat.144
Y com tota esta145 costa sien146 pañes altíssimas y rases, no y à en ella què considerar, si no és en lo desembercador devant lo147 lloch de148 Banabufar,149 y fa com un reclau xiquet, ahont ve a dona[r]150 una aygüe, ab la qual mol un molí que està151 dins de152 la huberta153 de una pañe, sens altre indústria de mans, cayhent154 aprés155 a la mar de156 dit157 desembercador, per lo qual molí se n’abaxen a la mar per uns afferralls158 que159 servaxen per160 escalons.161 Y, ab tot que és est162 pas tan aspre, y parillosa163 la sua pujade y baxade,164 han pujat per allí los cossaris las vagades que són estats a Banabufar,165 per no havar-i altre pas per hont166 pujar ni desembercar. Per167 ço la Universidat168 de Mallorca posa una guarda de peu cade nit, a la qual dóna cade añy 32 £.169 És la travasia de est170 desembarcador de mestre y tramontana.171
Aprés, més havant, està la punta a172 què diuen Cavall Bernat, devant de un173 illot, sobra de174 la qual fan guarda de nit y de dia175 dos hòmens de peu, als176 quals la Universidat177 de Mallorca ¶67u. paga cade añy178 84.179 Descobren180 d’estas181 tota la costa fins a Buñola, y per l’altre part fins al Coll del182 Verger. Tentost aprés se segueix la Punta de Buñola,183 junt a la qual hi à un desembercador que·s184 diu lo Port del Canonge, ahont ja185 los moros desembercaren los añys pasats186 y corregueren algunas heretats de aquella187 comarca.188
¶ 1 Cap. 13. De LM, § 11 De SV, M, SC, Cap. 12 BV. ¶ 2 Iglesia LM, ygl.a BV, y terme omès per SV, M, SC. ¶ 3 Esporlas LM, BV, Esporles SV, M, SC. ¶ 4 Bañalbufar LM, Bañebufar SV, SC, y el seu sufraganeo de Bañalbufar BV, Bañabufar M. ¶ 5Y LM, SV, BV, e M. ¶ 6 Esporlas LM, BV, Esporles SV, M, SC. ¶ 7Vicina LM, vehina SV, M, SC, visina BV. ¶ 8 Ciutat de Palma a LM, BV. ¶ 9 Queda LM, BV, sta SC. ¶ 10 Scituada en uns valls rodeats LM, BV, de une vall circuide SV, circuides M, circuida SC. ¶ 11 Unes omès per LM, BV. ¶ 12 Muntañas BV. ¶ 13 Tot omès per SV, SC. ¶ 14 Que molt SV, M, SC. ¶ 15 Molt fructiferas, [fructiferes, SC] SV, M, SC. ¶ 16 Excellentissimas SV, SC, exellentissimas M. ¶ 17 Torra SV. ¶ 18 Moltes omès per SV, M, SC. ¶ 19 Manentials SV, BV, manantials SC. ¶ 20 Que es SV, SC, ques M. ¶ 21 Que M. ¶ 22 Tan amenos [amenas M], que embellexen [amballaxen SC] molts [embellidas de moltissims M] SV, M, SC. ¶ 23 Dotat M, SC. ¶ 24 Spetia SC. ¶ 25 Com a grans de SV, M, SC. ¶ 26 Piñol SV, M. ¶ 27 Suaves SV, M, SC. ¶ 28 M, y omès per SV, SC. ¶ 29 Dels SV, M, SC. ¶ 30Y altres fruites omès per SV, SC. ¶ 31 Stimatio SV, SC. ¶ 32 Asseciats SV, assessiats M, asessiats SC. ¶ 33 El SV, SC. ¶ 34 Que es fa en tota la isla [illa M, SC], SV, M, SC. ¶ 35 Precechs molts, SV, SC. ¶ 36Y cirers amb y obliterat SV, sirers M. ¶ 37 Fruytals SV, M, SC. ¶ 38 Te SV, M, SC. ¶ 39 Hortolissas SV, ortolizas M, ortalissas SC. ¶ 40 Ennoblexen SV, M, annoblexen SC. ¶ 41 Altas [altes BV], però molt fructiferas y plenas de boschs y olivars, abundant de moltas ayguas [aygues BV] de fonts manantcials [manancials BV]; es territori molt ameno de orts y arboledas, y molts de fruytals, molts de polls [poll BV], olms, y murteras, cuyo fruyt [fruit BV] es de admirable gust. LM, BV. ¶ 42 Esta SV, SC, esta dita M. ¶ 43 Poblacio, las [les SC] suas SV, SC, es de las suas M. ¶ 44 Refals [rafals SC] son en nombre SV, SC. ¶ 45 Los SV, M, SC. ¶ 46 La Grange M, SC. ¶ 47 La sua principal iglesia [Igl.a BV] esta en un desert enmitg [en mitg BV] de dit [dite BV] vall. La sua poblacio consisteix ab 58 alcarias [alcharias BV] y rafals, sens los molins, que [q. BV] son 14, contant los de la Grange ab los de Canet. LM, BV. ¶ 48També omès per SV, M, SC. ¶ 49 La part contraria, ço es omès per SV, M, SC. ¶ 50 omès per M ¶ 51 Bañebufar SV, SC, Bañabufar M.
¶ 52 Valldemosa SV,Vall de Mossa M, SC. ¶ 53 Del SV, M, SC. ¶ 54 Confina el terme de dita parroquia [parrochia BV] y vila, per la part de llevant ab la ciutat de Palma, per el ponent ab la sua costa maritima y Bañalbufar, per el norte ab Valldemussa [Valldemoça BV] y per mitx [mitg BV] dia ab Puigpuñent [Purpuñent BV]. LM, BV, Purpuñent SV, M, Purpugnent SC. ¶ 55 Pere [Pera M], que SV, M, SC. ¶ 56 Lo dia de omès per SV, M, SC. ¶ 57 Als omès per M ¶ 58 De omès per SV, M, SC. ¶ 59 El titular de dita iglesia [Igl.a BV] es lo apostol S.t [Sant BV] Pera, en cuyo dia sos vicins [vesins BV] solemnizan [solemnizen BV] molt la sua festa en lo espiritual y temporal. LM, BV. ¶ 60 El SV, SC. ¶ 61 De este SV. ¶ 62 Si quia SV. ¶ 63 Font de la Granga afegit al marge dret F. ¶ 64 Posessio M. ¶ 65 Despres SV, M, SC. ¶ 66 En venca SV, SC. ¶ 67 De omès per SV, SC. ¶ 68 Sup terrantse SV, supterranse SC. ¶ 69 Fins M. ¶ 70 Per el mitx de este vall pasa una siquia de molta aygua, de la qual molen 14 molins, la que [q. BV] naix en las terras de la possessio [poss.o BV] dita la Grange, y despues de una milla, se pert en un avench dins de un torrent, y despues de altre milla surt altre vegade [vagade BV], y per rauho [reuho BV] dell lloch ahont [ahon BV] surt se anomena la Font de la Alzina, en terras de Canet, de la mateixa [mateyxa BV] parròquia, y passant per los restants molins entra en la ciutat para comunicar la sua aygua a los molins, y va a donar en el Port de [del BV] Mar. LM, BV. ¶ 71 De Mallorca omès per SV. ¶ 72 Esta SV, M. ¶ 73 En cauave SV, M, SC. ¶ 74 Volgueranle SV, volgueranla M, volguerenla SC. ¶ 75 Fently SV, fentli M, SC. ¶ 76 Siquia SV. ¶ 77 1500 £ SV, M, SC. ¶ 78 Ya M. ¶ 79 Siquia SV. ¶ 80 Llensarehi SV, llançarenhi M. ¶ 81 (Qui altrament se perdia) omès per SV. ¶ 82 Para que SV, M, pereque SC. ¶ 83 Para si SV, per assi SC. ¶ 84 Nova omès per SV, M, SC. ¶ 85 Siquia SV. ¶ 86 Es cayguda [caygude M, SC] ja [ya M] SV, M, SC. ¶ 87 Los perayres de la ciutat de Mallorca [Mall.ca BV], vehent que [q. BV] dita aygua de la Grange se perdia en dit avench, volentla cobrar ans que [q. BV] es perdes, feran construir una siquia molt capas, que los costa 1500 £, y, estant ja [ya BV] feta, feran entrar en ella la dita aygua; y luego experi mentaren [esperimentaren BV] que falta del tot la aygua a la Font de la Alzina, en lo que [q. BV] clarament veren ser una mateixa aygua: y, desemparant [desamparant BV] la siquia, la dexaren perder axi com antes, cuya siquia queda casi del tot destruida per no ser necessaria. LM, BV, se es cayguda ja y haya pochs vestigis de ella. SV, destruide, y ay ha [haya SC] pochs vestigis della [de ella SC] M, SC. ¶ 88 E iglesia omès per SV. ¶ 89 Suffraganeos en SV, M, SC. ¶ 90 Districte SV, districta M. ¶ 91 Bañebufar SV, SC, Bañalbufar M. ¶ 92 Esporles SV, M, SC. ¶ 93 Geo metricos SV, M, SC. ¶ 94Aquell SV, M, SC. ¶ 95 Molt de SV, M, SC. ¶ 96Tot omès per SV, M, SC. ¶ 97 Es regan SV, M, SC. ¶ 98Aquest SV, SC, Assi M. ¶ 99 El SV, SC. ¶ 100 Los viblanchs [vimblanchs M] millors SV, M, SC. ¶ 101 Isla SV. ¶ 102 De tota la illa les millors omès per SV, M, SC. ¶ 103Ar ri ban [arriben M, SC] fins en [a M, SC] 4000 SV, M, SC. ¶ 104 Anomenats SV, M, SC. ¶ 105 Isla SV. ¶ 106 Son grossos SV, SC. ¶ 107 Oli vas [olives M, SC] dels olivars SV, M, SC. ¶ 108 Piñols, que solen ser [esser SC] anutjosos als quils menjen [menjan M, mengen SC]; SV, M, SC. ¶ 109 Con servas SV, M, SC. ¶ 110Y SV, M, SC. ¶ 111 Cor rom pre SV, M, SC. ¶ 112 Fore del abre SV, M, SC. ¶ 113 Mes omès per M, mes afegit a l’interlineat superior SC. ¶ 114 Fruyta per el [lo M] SV, M, SC. ¶ 115 No son omès per SV, M, SC. ¶ 116 Camuesas SV, M, SC. ¶ 117 Zalmona SV, M, SC. ¶ 118 Vehen SV, vehem M, SC. ¶ 119 Ques SV, M. ¶ 120 Grans diligentias [diligencies SC] SV, M, SC. ¶ 121Arribarne a SV, M, SC. ¶ 122 A SV, M, SC. ¶ 123 Te dita parroquial iglesia [Igl.a BV] alguns sufraganeos, com son Bañalbufar [Bañabufar BV], vocable corromput, que [q. BV] en llengua arabiga [arabica BV] se nomenave [anomenava BV] Bañalbahar, llogueret de 55 casas, distant 700 passos del mar y 4 millas de la iglésia [Igl.a BV] de Esporlas. Es lloch molt delicios y regalat, abundant de fruitas; aqui se fan los millors vins de totas especias [especies BV], y molta melvesia [melvasia BV], pues se cuyen [cuyan BV] cada añy passats de 4000 quarters; abunda de olivars y arboledas, y moltas murteras. LM, BV, es cayguda ja y haya pochs vestigis de ella M. ¶ 124 Terra SV, M, SC. ¶ 125 Si SV, M, SC. ¶ 126 Quartans SV, M, SC. ¶ 127 Son SV, SC, serien omès per M. ¶ 128 Quartans SV, M, SC. ¶ 129 La principal cullita es de oli, pues se cull fins a 8000 trullades, que [q. BV] a raho de 25 quartans per trullada faria suma de 200000 quartans. La cullita de blat es de 3000 quarteras, ordi y sivada [zivada BV] 1500 quarteras LM, BV. ¶ 130 A M, SC. ¶ 131 Communio M. ¶ 132 Munitio SV, M, SC.
¶ 133 Te, ço es de ovellas y moltons 3800 caps SV, M, SC. ¶ 134 Caps omès per SV, SC. ¶ 135Te tambe de omès per SV, SV. ¶ 136 Fins en omès per SV, SC. ¶ 137 Te fins en omès per SV, SC. ¶ 138 Paràgraf desplaçat a la fi del capítol per LM, BV; vegeu infra, nota 188. ¶ 139 De SV. ¶ 140 Hahont SV, ahont M, haont SC. ¶ 141 Sta SC. ¶ 142 La SV, M, SC. ¶ 143Ya M. ¶ 144 Los confins de esta parròquia en lo tocant a la costa maritima, te principi entre lo Algar de Estellenchs y el Coll d’en [den BV] Verger, ahont esta la torre de guarda que ja [ya BV] se ha dit. Y com tota esta ribera sia de peñas rasas y altissimas, no hay cosa particular que advertir. LM, BV. ¶ 145 Aquesta SV, SC. ¶ 146 Sia SV, SC, costa casi sian M. ¶ 147 Del SV, M, SC. ¶ 148 De omès per SV, M, SC. ¶ 149 Bañalbufar SV, M, SC. ¶ 150 Donar SV, M, SC. ¶ 151 Qui sta SC. ¶ 152 De omès per SV. ¶ 153 Ubertura SV, M, SC. ¶ 154 Cahent M. ¶ 155 Despres SV, SC. ¶ 156 Del SV, M, SC. ¶ 157 Dit omès per SV. ¶ 158Afferrals M. ¶ 159 Qui SV, SC. ¶ 160 De SV, M, SC. ¶ 161 Escalons [scalons M] segons se prove [prova M] a baxar [abexar SC] per alli a la [le M, SC] mar, SV, M, SC. ¶ 162Aquest SV. ¶ 163 Parillos SV, SC, perillosa M. ¶ 164 Abaxade, SV, M, SC. ¶ 165 Bañalbufar SV, M, SC. ¶ 166 Hahont SV, haont SC. ¶ 167Y per SV, M, SC. ¶ 168 Universitat SV, M, SC. ¶ 169 Devant de Bañalbufar [Bañabufar BV], en las peñas qui donan [donen BV] en el mar, ve a dar una aygua en la qual mol un moli qui se troba en una [un BV] esquetge de la matexa [mateixa BV] peña, y de alli es pert la aygua [aygue BV] en el mar. Per este pas per hont se abaxa al moli, han pujat moltas vegades los corsaris, fent grans dañys per aquellas vesindats [visindats BV], y no havent altre pas per hont pujar, la Universidat [Univ.d BV] de Mallorca [Mall.ca BV] manten [mante BV] alli cada [cade BV] nit una guarda de peu ab 32 £ cada añy de salari. LM, BV. ¶ 170 Aquest SV, SC. ¶ 171 Es la travessia d’est desembarcador de mestre y tramuntana. omès per LM, BV. ¶ 172 A omès per SV, M, SC. ¶ 173 Ex SV, SC. ¶ 174 De omès per SV, M. ¶ 175 Guarde de die [dia M] y de nit SV, M, SC. ¶ 176A los SV, M, SC. ¶ 177 Universitat SV, M, SC. ¶ 178 Mall.ca [Mallorca SC] dona SV, SC, Mallorca de M. ¶ 179 Poch mes avant se troba la punta anomenade [anomenada BV] Cavallbernat, en la qual de dia y nit hi ha [nit hay BV] dos homens de guarda, a los quals paga la Universidad [Univ.d BV] 84 £ cada añy. LM, BV, 84 £ SV, M, SC. ¶ 180 Descobrin SV, SC. ¶ 181 Estas guardas [guardes M, SC] SV, M, SC. ¶ 182 Den SV, del M, SC.
¶ 183 Buñola, <y per la altre part fins al Coll den Verger, tantost apres se seguex la punta de Bunyola,> SV, SC. ¶ 184 Quis SV, M. ¶ 185Ya M. ¶ 186 Los añys passats omès per SV, M, SC. ¶ 187 Aquell SV, aquelle M. ¶ 188 Estas guardas descobrin tota la ribera desde el Coll del Verger fins a la punta de Buñola que es seguix [segueix BV] luego, junt a la qual se troba un desembarcador anomenat el Port dels Canonges, ahon solen desembarcar alguns corsaris. Te esta parroquia [parq.a BV] fins en [a BV] 300 homens de armas, de comunio 650 animas y 670 de gent inultil. Tendra 3800 caps de ganado ovejuno [ovecuno BV], 1000 de cabrum, bous y vajas [vacas BV] 270, machos y mulas 160. LM, BV. Vegeu supra nota 138.
[XIV.] DE1 LA VILA2 DE VALLDEMOSSA3 Y DE4 SON TERMA
La vila de Valldemossa5 està6 scituade dins de unas montañes, a distànsia de 8 millas de la ciutat principal de Mallorca. Tota ella, ab lo seu7 terma, és molt ameno y delitosa,8 no sols per los grans olivars, però encare per los tants horts y abres de tota espècia9 de fruites, que molt10 la anoblexen,11 y de12 moltas fonts de aygües ab què13 los reguen. Los ayres d’esta terra són saníssims, y té lo seu cel molt templat, més que ningun altre de la illa.14 Ha-y en lo seu terma algunas fonts de aygües molt aventetjades en ser primes, fresques y delicades, com són la Font del Cayarat,15 la Font ¶68r. de la Almàngare16 y la Font de Mestre Ramon, prop lo Monestir de Miralmar, y la Font d’en Porcell,17 que en tot és superior a las altres y accedeix18 a totes las fonts del terma ab lo seu valor y noblesa. Y no sens causa molts han19 perlat, y canten d’ella grans alabances ab versos y cansons,20 pi[n]tant21 en quant poden la sua poxanse y bellesa.22
De la qual, entre molts, parla lo doctor Cosme Clament, jutge en la Real Audiènsia de Mallorca, en un epigramma que fa en alabanse d’ella d’esta manera:23
Qui niueos latices Porcelli compicis24 hospes
Ne dubita diram25 pellere amici26 sitim.
Nam gelidas auidus27 posque28 gustaueris undas
Aut29 tibi multa licet pota30 nacebit31 aqua32
Castalis his cedunt33 fontes niueusque libenter34
Parnasus35 rupi36 talis ubi unda fuit.37
Nature38 ut39 non cedit40 opus41 quod grande pepit.42
Verini43 ingenium doca querite munus.44
Hic uires natura tuas est cornere45 et artis.
Aque non46 superat47 cernere nemo potest.
Eiusdem autoris48 epitaphium.49
¶68u. Quicumque exellum50 Porcelli conspicis antrum51
Illuc52 non segnis53 flecte uiator iter
Inueniens54 scopulum nemoni55 qui impendet56 acutum
Et iugiter niueas eiaculatur aquas 57
Hic limphas Aretusa tuas iuuasse putarim.58
Dum fugis Alphi59 labia tecta salo.60
Riuulus hic cultos hortos et florea rura.61
Irrigat62 et large mitia,63 Roma64 refert.
Verinus65 rupem hanc66 tophis67 et punice tetro.
Squalemtem68 mira muniit69 arte nitens.70
Quadiras71 posset non numquam72 ponere curas.
Tranquilla et racuum73 ludere +mente furum.74
Y no menis alabanse la ha lustrade y magnificade lo pare Antoni Clar, de la Compañia de Jesús, quant en sos versos d’ella va dihent:75
Quisquis76 hos latices fausto pede uenerit hospes.77
Sistat Apolineas78 suplico gustet aquas.
Fons escatet79 e saxo80 belidis81 argenteus82 undis.83
Potaque adorato84 flore renidet85 humus.
Pomifero circum late presingitur86 orto.87
Alcinoi88 reputes Hesperidumque nemus.
Hinc89 inter uoluerum nemus90 et amena91 uireta.
¶69r. Hic libeat placidis accubitare toris.92
Fessam ubi uenimus93 uoluit requiecere94 mentem,
Post lites demptas, post data iura uiris.95
Y encare més96 se troben en lo terma y territori97 d’esta vila pasades98 de 100 fonts de aygües manencials,99 sens las que tenim dites, y de ellas se veu que molen100 molins y reg[u]en101 aquells horts, y d’esta102 manera emballexen tots aquells jerdins tan principals, y abres y perrals, aspres,103 y plantes en104 gran abundànsia. Y per ço y per105 la sua frescura los cossaris qui la sequetjaren106 los añys passats107 la nomenaven108Vila Verda.109
Confina esta110 parròquia los seus térmens111 per la part112 del lavant ab lo terma de Buñola,113 per la part del ponent ab114 Bañabufar115 y la sua costa marítime; termina, més, per116 la línea de tremontana117 ab lo lloch de Deyà, son suffragàneo, y per la part de118 mitgjorn ab Espol·las.119
La sua120 cullita d’esta parròquia en los mentaniments és en molta manera. La cullita en forments és fins121 en 3.500 qüerteras, de ordis 5.500 qüerteras, de sivades 350122 qüerteras. Tot lo que ¶69u. pot donar y cullir de olis és lo que ha donat en123 lo añy 1544,124 [que] donà125 5.400126 trullades,127 que, a rahó de 22 cortans128 per trullade,129 seria la sue cullita 118.800 cortans.130 En lo de las fruites que cull,131 són tantes, que tot lo añy mentenen132 venderia d’ellas en la ciutat principal133 de Mallorca. Abunda de vàrias espècias134 de sireras, y són las millors que y ha en la illa,135 y totas altres espècias136 de fruites, com són pomes de tota espècia,137 y tot lo demés que·s pot desitjar.138
En lo terma de Valldemossa139 se troben 18 pocessions o alquerias,140 y, més,141 16 rafals. Cade hu142 d’ellas y rafals té sos143 olivars y jerdins y algunas fonts. Tota ella és de 173 fochs. Hòmens de armas 250, gent de comunió144 y gent inútil 760 ànimes.145
La munició146 d’esta147 parròquia és, en bastiar manut, de ovalles y moltons 1.980 caps, de cabres y cabrons 1.300 caps. Té de bastiar gros, com són de148 matxos y mulas 269, de àzens 120; porchs149 100 caps.150
Junt a la vila de Valldemossa151 està152 la Case de ¶70r. Jesús de Nasaret,153 ahont habiten fins en 14 frares de154 orda de155 cartoxos,156 la qual case y monestir fonc fundat per lo rey don Martí, als 15 de157 [juny] 1399, residint alashoras en Seregosa,158 de la qual parla lo dit159 acte de concessió dihent que hera filla de160Vall de Christ,161 del Regna162 de Valènsia,163 fundade164 també per él mateix, y aquella dotà165 ab grans donatius y censos.166
Y de aquest Monestir de Valldemossa diu en la Donatio d’esta manera: «His itaque diuino instrictu pensatis ut monasterium ipsum facilius et cicius fabricetur et habeat primordiale in icium et perfectissimum fundamentum asignamus, concedimus et donamus perpetuo monasterio ipso et quibuscumque priori et monachis qui in eodem altissimo seruent per propium liberum et francum allodam pro eo construendo ibidem pallacium seu domum nostram quam habemus intus uallem predictam de Valldemossa, cum hortis, terris et possecionibus quibuscunque que sunt in pertinensiis dicte domus et cum aqua que decurrit ad palacium seu domum eandem cum introitibus ¶70u. et exitibus et omnibus iuribus et pertinensiis suis. Et pro ut melius et plenius nobis expectant et competunt.»167
Concedí lo rey don Martí a esta case de Cartoxa168 de Mallorca169 molts privilegis e170 induls y libertats. Y, com era est171 príncep tan172 donat a la cassa, portà a Mallorca la cassa173 dels cervos, que, enans, en la illa174 no·ls hi havia, y solte’ls175 per aquellas terras y montañes de Valldemossa,176 ahont encare vuy se conserven en las montañes per Pastorig.177 Y en la matexa Case y Monestir de Cartoxa178 hi à una astànsia179 que nomenen180 la Sala Règia, ahont habitave lo rey, per ser aquell lo seu palàtio, y allí, per las parets de dite sala,181 estan fins a182 vuy esculpides183 en ellas184 alguns cervos185 en testimoni (quisà)186 per ser ell estat lo187 primer poblador. Y lo vulgo de aquell temps, qui may havia188 vist189 cervos,190 los posaren nom191 martins, y vuy encare dura en Mallorca los miñons cridar en la llur192 mà un cervo193 dels domèstichs en194 nom de martí.195
Lo terma de Valldemossa,196 per la part de la ¶71r. marina,197 té principi entre198 lo Port que diuen del Canonge i la Cala d’en Claret, en la qual hi à una font de aygüe gran per a provehir fins en199 10 vaxells.200
En esta201 cala desembercaren cossaris, y corregueren tota la vila202 de Valldemossa,203 que fon204 jornada205 aquella206 molt señelade207 y maravallosa.208Y, per creura qu·és cosa molt digna de ser sebuda, contaré breument la història per qu[è] és209 rebuda en glòria y loor dels mallorquins, y més210 dels de Valldemossa.211
Seguí’s que lo primer212 de octubre213 1552, un disapta,214 dia de Sant Ramini,215 arribaren a216 la Cova d’en Claret, dite de Son Terrendell,217 10 galeotas218 de turchs, y lo llur219 marinatje fon220 que desembercaren 400 turchs y se’n pujaren per un pas que diuen de las Vaques, cerca221 de222 una hora antes del dia.223
Foren descuberts per las guardes de la terra. Era en aquells dias224 capità de Valldemossa225 Ramon Gual, cavaller molt valent y esforsat, natural de Mallorca,226 en la227 qual, entesa la nova, prestament ab la sua deligènsia228 juntà la demés229 gent que pogué, que,230 per ser disapta,231 la demés ¶71u. gent era a la ciutat principal232 par e233 la venda de les fruites. Y d’esta manera no·s trobaren ni·s pogueren juntar234 més de 36 hòmens, contant entre ells alguns miñons. Pertí’s lo capità ab estos 36 hòmens per la via dels inimichs, y aquells encontraren tentost en un puig que diuen de la Moneda, a mitge hora antes que lo235 sol apuntàs.236
Entengué lo capità que los inimichs eren en237 gran número; aparegué dexar-los passar per creure que ningun bon afecta ferien,238 perquè sobrapujaven als239 turchs als240 christrians en més de 10 per un, y aquell lloch ahont se trobaven era més favorable per el<l>s241 inimichs que per los242 nostros. Y ab tot que·s ti[n]gué243 per cert allí que los turchs tingueren notícia dels244 christians, ab tot determinaren245 passar avant, sens acometre, confiant246 quisà247 de la moltitut,248 y gran número d’ells, y de las bonas guias y pilots que portaven,249 que·s pot dir axí que los més pràctichs250 hòmens de Valldemossa251 no hagueren axí alashoras252 tan acertat lo camí, y los passos tan aspres y fregossos.253 Bé parexia254 que·staven255 ben256 al cap e257 informats de la terra258 ¶72r. y dels passos d’ella,259 y quant bé260 sabien que en aquell dia del disapta261 faltarien262 tota la gent de263Valdemossa.264
Los turchs se n’entraren per la vila, y corragueren y saltetjaren-la265 tota a llur266 plaer,267 sens contradir-los criatura d’esta vide,268 si no fonch un home sol que·s269 trobà entre parts270 de ells ab una ballestre armada en271 una setgeta, y, sens may disparar272 aquella, se hisqué retinan-se,273 sinó274 encarant-los y abaxant y alsant275 la ballestre contra los turchs, los féu276 dexar algunas trosellas277 de roba de la qual278 se’n portaven.279Y, com aquell home ves la coverdia de aquells turchs, donà sobra280 ells fins [que] aquels281 féu retirar a l’astol282 dels283 inimichs, que estaven284 aturats en lo cap que diuen de285 Cós.286 Estant las coses d’esta287 manera, lo capità, que288 s’era ja posat a289 la salada,290 esperant291 los turchs a292 un pas aspre y fragós per hont293 pensava havien de vanir, ab lo cuydado gran que tenia de las dones y gent inútil qui restava en la vila, determinà de aquella poca gent que tenia y portava294 ab si embiar295 algunas espies296 dels més espedits297 (a parer seu) que tenia, y que donassen avís de lo que pessava, perquè, com nunca moros eran estats298 en Valldemossa,299 ¶72u. no u creyen, y que300 tenien per imposible,301 per ser terra tan aspre y escabrosa;302 y esta nagligènsia de moltas dones incraents, pensant que aquella vinguda no poria303 fer colp, ni tal gosarien empendra304 fins a305 que veren los turchs entra[r] per306 la vila, o prop d’ella, asent307 ja dia clar, fonch causa que captivaren308 passats de 400, entre dones y miñons, y quanta roba309 hi avia en la vila carregaren y se n’ho aportaren tot. Y lo que·ns310 ha dexat alguna admiració és que, anant estos gossos tan311 famolents312 robant313 y captivant314 ànimas, que no·s giraren per intent de315 entrar en316 la Case de Cartoxa, pasant317 tot lo estol318 d’ells per devant las portes del Monestir, y los monjos los se estaven319 mirant en tot lo llur320 marinatje que feyen.321
Trobant-se322 lo camp dels turchs en lo Camp323 del Cós ab tota la presa324 y saco, tots carregats de robas y trocells325 y fins lo vicari, que·s326 deya Pera Campos,327 y las guardes y espies328 que havien pres en descuid, marxà lo camp, y tirà a la volta de mar per altre via de la que eren vinguts, que ab assò se mostrà que tenien molt bon pilots y guies,329 y ¶73r. perticularment se diu que entre ells vania un330 Pedro Valensiano,331 que332 havia ja333 habitat molt temps en la334 Cartoxa.335
Estava lo capità Ramon Gual ab gran cautela y vililànsia336 entanent sempre al marinatje que los turchs feyen,337 entanent que las 10 galeotas338 se eren mudades a339 un altre barranch, y sabent també per las espias340 que antes havia embiades341 a la vila, estos feren relatió que los inimichs tornaven per la via del Barranch. Prestament lo342 capità anà a la escala343 que [era] lo pasar344 los turchs, però com ells, vanint a son pas los turchs que345 anaven a346 la llur347 devantguarda,348 descubriren la bandera dels christians, y consultaren tots ells entre si què farien. Determinaren349 mudar de camí y encaminà’ls la guia per lo pas que·s diu del Rafal350 (y are li resta lo351 nom del Pas dels Moros), que és cosa que molt nos espanta352 que sebessen tal pas, que los més pràctichs del lloch no·l saben.353
Lo capità Ramon Gual estava354 desitjós y molt codiciós355 de acometre y, vahent356 que los turchs mudaven de camí, anave’ls també seguint, y, acostant-se ja357 los turchs al pas, digué als hòmens que tania ¶73u. en358 se compania359 (que eren no més de360 27 per[què]361 los que ell enbià362 per espias363 no tornaren tots) hi·ls364 féu est365 perlament:366
–Mirau, germans meus, jo367 tinch avís de estos hòmens que jo368 he embiats per espias a la vila369 que tota la gent de case mia s’és370 salvada y posade en cobro gràcias al Señor, ab tot que m’an371 sequetjade tota la case, de què fas poch cas. Dóne’m pena, y compació372 gran373 que tinch de tots374 vosaltres, veura que se’n porten vostra roba, mullers375 e376 infants, y restau tan377 desconsolats y tan378 afligits. Per ço, si vosaltres me379 promateu de no dexar-me y seguir-me, jo çó380 de parer que·ls acometem. Y jo381 lo primer que vuy382 morir ab tan justa demanda, ab tot que tinch gran confianse383 de la victòria, y que Nostre384 Señor peleyarà385 per nosaltres, puis386 és pare de misericòrdia.387
Tots ells respongueren:
–No dupteu, señor, que, tanint388 tant389 valarós y esforsat390 capità, y guia tan bona com la que tenim, estam391 tots determinats de seguir-vos, y tots morir al392 vostro costat. Peguem393 sobra ells,394 que lo Señor serà en395 nosaltres.396
Dada esta397 resposta, ¶74r. tots se ajonollaren, y feren oració a Déu y a Nostre Señora. Alsaren-se, y arramateren ab tants crits y fúria, y los atabals, que tots junts398 feren retronar399 aquellas montañes, que los turchs aquí mateix se desbaretaren400 los demés de 300 passos.401 Y, en juntar ab ells, los prengueren la bandera y, ab assò,402 cobraren403 los nostros gran ànimo y esfor<t>s (la qual vuy en dia està404 penjant405 per memòria a la iglésia de Valdemossa),406 no dexant los turchs de fer molta brega,407 perquè y408 hagué molts de409 christians nafrats, sens morir ningú,410 y proceguiren411 havant la victòria y peleya412 de tal manera, que los turchs qui eren prop de las galeotas413 no foren a temps a salvar-se, dels quals ne mataren 72 contats, y los caps d’ells portaren414 a la ciutat de Mallorca, y sens estos ne415 prengueren 17 vius, y molts se n’españaren.416
Aprés se entengué per cosa molt certa, dels esclaus417 christians qui vogaven en las matexas galeotas,418 que en dits vaxells tingueren gran traball de arribar a Alger, per no tanir officials qui comendassen las galeotas,419 y que, per lo camí, ne420 llensaren421 molts a422 mar, ¶74u. y que perpètuament se pasetjaven423 per las cassias424 dos o tres turchs en425 las alflanges en426 la mà427 desembeynades, tament [que] no se alsasen428 los esclaus,429 y que quant arribaren a Alger los pochs qui restaven430 dins breu temps moriren, no sols los que431 restaren nafrats y maltractats, però encara molts altres per lo traball y aflictió en què es veren, que·s té per cosa molt certa que del<l>s432 400 turchs433 qui434 desembercaren a435 la Cala d’en Claret ningú436 ne arribà en Alger, perquè se’n437 despenaren438 molts y439 aquellas horas no se’n tenga440 notícia, y de tot lo saco y presa que havien fet441 en la vila,442 no ne443 arribà cosa alguna444 a445 Alger, si no no fon446 un gàlzar de argent, lo major de la iglésia, que prengué un renegat.447
Cregueren varament448 los tu<u>rchs449 de las galeotas450 que la guia y pilot qui·ls guiava los engañà, y que perquè·s despeñasen451 de aquella manera los havia guiats per aquell pas452 ple de españaderos,453 y axí penjaren al dit Pedro Valenciano454 en una antena de una galeota455 dihent:456
–Aquest és lo457 traÿdor qui vuy ha llensat458 a perdra la nostre armade.459 Aprés460 de la Cala d’en Claret, tentost461 se segueix462 ¶75r. la torra de guarda que diuen463 de Valdemossa,464 a465 la qual la Universidat466 de Mallorca paga a do[s]467 guardes 60 £,468 la qual469 comunica470 los seus471 fochs de guarda472 a, la Torra473 del Coll del474Varger y a475 la de Sóller. Tota esta part de ribera,476 des de la Cala de477 Claret fins478 lo Cap d’en479 Single480 de481 Deyà, són pañes482 altes y rases que no no s’i483 pot pujar ni484 desembercar a la485 terra486 sinó per487 alguns passos, y aquest fon488 lo intent de edificar en aquest489 lloch esta torra de guarda.490
Aprés de491 100492 passos està493 la illa494 de la Foredade, devant495 la qual està496 un monestir497 de monjos solitaris dit Miralmar,498 que lo infant don Jaume,499 que demprés fon500 rey de Mallorca lo añy 1276, y poch aprés ab501 authoridat502 apostòlica503 de Juan XXè504 instituhí e505 fundà en ell aquest Monestir e506 Col·legi que vuy se diu de la Trininat,507 per instig[u]esió508 de l’il·luminat Ramon Lull, destinant-lo peraquè los frares que509 en ell510 estarien511 aprenguessen la lengua aràbica512 y anassen a predicar la fe christiane513 en terra de moros.514
Esta515 alcaria de Miralmar,516 ultra dels517 fruits d’ella,518 la dotà lo519 rey en 500 florins cade añy, ab520 condició, emperò,521 que en cas que los dits522 frares523 la dexasen,524 tornàs ¶75u. al dit525 infant y als seus.526
Los primers527 qui habitaren en esta case528 foren frares529 descalsos530 de l’hàbit francisco,531 los quals, aprés passat cert532 temps, ho dexaren, y533 renunciaren,534 y ja535 en temps de536 dit537 Ramon Lull se dexà de llegir en ella, segons ell na538 fa mensió en lo539 libre intitulat Desconsuelo,540 pagat sia qui u destorvà.541
Y lo rey don Jaume, qui subcehí542 aprés, la donà a lo543 abat y monjos del Monestir de la Real544 lo añy 1300, ab certas condicions y pactes entre ells fets, y perticularment que conservasen545 la case y tinguessen allí dos frares sacerdots qui celebrassen los officis divinals, y, en cas546 [que] dexassen de fer-o, tornàs a la Case Reyal.547
Passats alguns añys, lo dit abat y Convent renuncià a l’infant don Fernandes548 de Mallorca, en presèntia del rey don Jaume de Mallorca, sobra de la qual después549 hi agué plet entre el Règio Fisch y lo dit abat y Convent de la Real, hi·s550 declarà lo añy 1393, per lo degà551 de Terregona,552 jutge delegat, en favor del Règio Fisch, <y> haver caygut la dite case y ses pertinènsias y horetori en comís, y restar a la dispositió reyal,553 de la554 manera que stan555 las capallanias y binificis ¶76r. reyals.556
Aprés fon557 esta case558 donade a frares Herònins559 y,560 aprés, a frares cartoxos. Aprés fon561 unide en562 la rectoria de Muro, per lo rey don Fernando,563 dat en Calataüt564 a 6 de maix565 1481. Y conste també en lo Arxiu de la Procuratió Reyal566 de567 dite unió (restant lo rey patronat) en lo Llibre de Lletras Reyals568 des de lo añy 1479 fins en 1484, señat de dos lletres D569 J.570
Y571 aprés fon572 esta case donade a frares573 predicadors, com se veu en lo dit Arxiu en lo Llibre de Lletras Reyals,574 en lo575 libre señat de G.576 J. Y aprés de alguns añys fon577 consedit lo dit monestir y case, ab sos horts y pertinènsias, o segons diu una altre escriptura578 lo añy 1396 a Juan Sanxes579 y Nicholau Cuch,580 sacerdots, que la prengueren debaix la581 invocació de la Santa Trinidat,582 ab certas condicions,583 y em584 perticular de que cade vagade que vacaria585 fossen constituhits586 dos sacerdots de bona fama y honesta vide, que fossen hermitans, si un o dos se trobassen en Mallorca que volguessen residir en dita case, y, en defecta de hermitans, altres dos seglars, los quals per lo dit señor rey y sos subcessors587 fossen provahits.588
Aprés de totas estas coses y589 ¶76u. transportacions féu últimament la magestat del rey don Phalip,590 y senor591 nostro,592 donatió de la dite case de Trinidat593 a frare594 Castaner,595 natural de Castalla,596 lo qual aprés féu referir de se part a la infante doña597 Juane, governadora general en los regnas598 de Aragó, que havia599 reparat la Case y Monestir de la Trinidat,600 y que estava,601 per ser vella, ruïnosa, y que se li602 havien juntats alguns sacerdots, ab los quals se celebraven cade dia los divinals officis, y que los dits sos compañons lo dexaven y cessaven los divinals offissis,603 perquè, com la dite case fos reyal604 y que, morint lo dit frare605 Antoni, la podia impretar606 de Se Magestat, qui vulla,607 y per ço demanava la dite case per col·legi stable perpètuo.608
Y la dite infante ab son reyal609 privilegi de 20 de abril 1559 concedí y féu gràtia al dit frare610 Antoni Castañeda y a sos compañons611 hermitans, presents y esda va ni dors612 després de la sua mort, y perpètuament la dite case y horts y terras a ella conti gües613 y pertañents, per a tanir-la perpètuament con614 a case,615 habitació y col·legi ¶77r. de hermitans616 d’ell y de sos617 compañons618 hermitans, presents y esdavanidors,619 re servant-se la suprema potestat y domini, y lo patronat; y que juren la obadiènsia y subjectió al bisbe de Mallorca y a620 son vicari general debaix de sos instituts y ordinacions.621
Aquest frare622 Antoni Castañeda tingué per companyó a frare623 Domingo de Ares624 de Castalla.625
10. SECTOR COSTER DE VALLDEMOSSA
BAM, 479, 54r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Valldemoça (Vila de Valldemossa). F. 54. Mides de l’exterior de l’orla: 175 × 141 mm. Escala aprox.: 1:111.000. No presenta cap indicació sobre on és el nord (ni de cap altre vent de la rosa), però de la disposició del perfil coster es desprèn que la tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Topònims costers: Molí [sic] de Bañalbufar (Molí de Banyalbufar [sic], Moll de Banyalbufar, avui Port de Banyalbufar) Caval Vernat (es Cavall Bernat),626 Buñola (Çon Bunyola), Cala d’en Claret (Racó de sa Cova), i, ja dins el terme de Deià, Foradada (sa Foradada), Cabo del Single (Cap del Cingle, avui Punta de Deià), Cala de Deyà (Cala de Deià), i, ja dins el terme de Sóller, Alconaça (Alconàsser). Topònims interiors: Vall de Moça (Valldemossa), Cartuxa (Cartoixa de Valldemossa), Deyà (Deià), Luchalcari (Llucalcari), Bañalbufar (Banyalbufar, tangent a l’orla per la banda de fora), Trinidad (la Trinitat). Escampades per la representació del terme hi ha ícones de possessions innominades.
¶ 1 Cap. 14. De LM, § 12 SV, M, SC, Cap. 13. De BV. ¶ 2Villa M, SC. ¶ 3Valldemosa LM, Valldemossa SV, Valldemoça BV. ¶ 4 De omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 5Valldemosa SC. ¶ 6 Sta SV, SC. ¶ 7Ab son SV. ¶ 8 Molt hermosa, emena y deliciosa SV, SC, emena y delytosa M. ¶ 9 Specia SV, M, spetia SC. ¶ 10 Tota SV, M, SC. ¶ 11 Ennoblexan SV, M, ennoblexen SC. ¶ 12Te SV, SC. ¶ 13 Que manca en SV, SC. ¶ 14 La villa y parroquia [parq.a BV] de Vall de mosa [Valldemoça BV] esta situada [cituade BV] dins unas montañas 8 millas distant de la ciutat de Palma; tot son terma es molt delicios y ameno per los olivars y arboledas y fruytals; goza de un cel molt templat y de sutilisims [sutilissims BV] ayres. LM, BV, isla SV. ¶ 15 Font del Cayrat SV, SC, Font del Cayerat M. ¶ 16 Font de la Almengane SV, M, SC. ¶ 17 Font den Porcel SV. ¶ 18 Excedex SV, SC, e xe dex M. ¶ 19 Causa han molts SV, M, SC. ¶ 20 Can çons M. ¶ 21 Pintant SV, M, SC. ¶ 22 En lo seu terma se troban moltas fonts manantcials [manancials BV], la mes señelada [señalada BV] es la Font del Cayrat, la de la Almengana [Almangana BV], la del M.a Ramon prop lo monastir de Miralmar, y la Font d’en Porcell, que [q.e BV] ecsedeix [exedeix BV] a las demes [dames BV], LM, BV. ¶ 23Y no sens misteri digueren molts de ella grans alabanzas [alabansas BV], y entre de altres parle de ellas el D.r Cosma [Cosme BV] Clement, jutje [jutge BV] de la Real Audiencia [Aud.a BV] de Mallorca [Mall.ca BV] y home doctissim, de esta manera: LM, BV, paràgraf omès per SV, M, SC.
¶ 24 Conspicis LM, cospicis BV. ¶ 25 Diran LM. 26 Amice LM, BV. ¶ 27 Auidas LM, BV. ¶ 28 Porq.e LM, BV. ¶ 29 Haut LM, BV. ¶ 30 Pota; LM.¶ 31 Nocebit LM, BV. ¶ 32Aqua. LM, BV. ¶ 33 Sedunt LM, BV. ¶ 34 Libenter, LM. ¶ 35 Parnassus LM, BV. ¶ 36 Rupi, LM, BV. ¶ 37 Fluit. LM, BV. ¶ 38 Naturæ LM, BV. ¶ 39 Et LM, BV. ¶ 40 Ledit LM, BV. ¶ 41 Opus, LM, opus; BV. ¶ 42 Peregit, LM, peregit. BV. ¶ 43Veriui LM, BV. ¶ 44 Doctaque [doctaq.e BV] rite manus. LM, BV. ¶ 45 Cernere LM, BV. ¶ 46 Nam LM, BV. ¶ 47 Superet, LM, BV. ¶ 48Authoris, LM BV. ¶ 49 Epithaphium LM, BV, títol omès per SV, M, SC. ¶ 50 Exelsum LM, Quicumq.e exelsum BV. ¶ 51 Autrum LM, BV. ¶ 52 Illuch BV. ¶ 53 Seguis LM, BV. ¶ 54 Inuenies LM, BV. ¶ 55 Nemori LM, BV. ¶ 56 Impedit LM, BV. ¶ 57 Aquas. LM, BV. ¶ 58 Putavim LM, BV. ¶ 59 Alphei LM, BV. ¶ 60 Solo LM, BV. ¶ 61 Rura LM, BV. ¶ 62 Irrigat, LM. ¶ 63 Nutia LM, BV. ¶ 64 Poma LM, BV. ¶ 65 Vesinus LM. ¶ 66 Hanch LM, BV. ¶ 67Thaphis LM, BV. ¶ 68 Squllentem, LM, BV. ¶ 69 Manit LM, BV. ¶ 70 Niteus LM, BV. ¶ 71 Quæ diras LM, Qua diras BV. ¶ 72 Posset nouumque LM, BV. ¶ 73 Raucum LM, BV. ¶ 74 Forum. LM, BV, paràgraf omès per SV, M, SC. ¶ 75Y no ab menos alabanzas [alabansas BV] la engrandi [engrendi BV] el P. Aug. Clar de la Compañia de Jesus, quant en [ab BV] los seus versos digue. LM, BV, paràgraf omès per SV, M, SC.
¶ 76 Quisquis in LM, BV. ¶ 77 Hospes LM, BV. ¶ 78Apollineas, LM, BV. ¶ 79 Scatet LM, BV. ¶ 80 Sacro LM. ¶ 81 Gelidis LM, BV. ¶ 82Argenteus LM. [amb A maj.] ¶ 83Vndis, LM, BV. ¶ 84 Odorato LM, BV. ¶ 85 Reuidet LM, BV. ¶ 86 Præcingitur LM, BV. ¶ 87 Orto LM, BV. ¶ 88Alzino LM, Alcino BV. ¶ 89 Hic LM, BV. ¶ 90 Nemus, LM, BV. ¶ 91Amera, LM, BV. ¶ 92 Foris LM, BV. ¶ 93Vesinus, LM, uerimus BV. ¶ 94 Requiescere LM, BV. ¶ 95 Vires. LM, paràgraf omès per SV, M, SC. ¶ 96 Mes omès per SV, M, SC. ¶ 97 Lo territori y terma [terme SC] SV, SC, lo terma y territori M. ¶ 98 Passades SV, M, SC. ¶ 99 Manentials SV, M, SC. ¶ 100 Molen molts SV. ¶ 101 Regan SV, M, SC. ¶ 102 De exa SV, SC. ¶ 103 Aspres omès per SV. ¶ 104 Ab SV, SC, en M. ¶ 105 Per omès per SV. ¶ 106 Qui lan saquetjade SV, SC, qui la han sequetjade M. ¶ 107 Los anys passats omès per SV, M, SC. ¶ 108Ano menan SV, M, SC. ¶ 109 Sens las referidas, se troban mes de cent fonts manantcials [manancials BV] en dit terma, y ab ellas molen molins, y regan las suas deliciosas hortas [ortas BV], jardins y arboledas, ab tanta variedad de arbres [abras BV] y fruytals, que [q.e BV] tot es verdor; en tant, que tinch memoria que [q.e BV] en lo añy 1552 deu galions de corsaris corragueran [corragueren BV] la dita vila, y vehentla [vahentla BV] adornada de tants de jardins y arboledas, la anomenaren [anomenaran BV] Vila Verde. LM, BV. ¶ 110 Aquesta SC. ¶ 111Termas M, SC. ¶ 112 Part <per la part> SC. ¶ 113 Buñola [Bunola SC], y M, SC. ¶ 114Ab lo terma amb lo terma obliterat SC. ¶ 115 Bañalbufar M, SC. ¶ 116 Ab M, a SC. ¶ 117 Tra muntane M. ¶ 118 De M, del SC. ¶ 119 Los seus confins per llevant son ab Buñola; per ponent ab Bañabufar y la sua costa maritima; per el norte ab Deya son sufraganeo, y per mitx [mitg BV] jorn ab Esporlas. LM, BV, paràgraf omès per SV, Spolles M, Esporles. ¶ 120 Sua omès per SV, M, SC. ¶ 121 Fins omès per SV, M, SC. ¶ 122 3500 SV, SC. ¶ 123 En omès per SV, M, SC.
¶ 124 1594 SV, M, SC. ¶ 125 Que son estades SV, M, SC. ¶ 126 M afegeix al marge dret Circa 1696 ai ague 172 trulladas. ¶ 127 Truyades SC. ¶ 128 Quartans SV, SC, cortans M. ¶ 129Truyade SV. ¶ 130 Quartans SV, M, SC. ¶ 131 Cullen SV, SC, cull M. ¶ 132 Menten SV, manten M, SC. ¶ 133 Principal omès per SV. ¶ 134 Espatias SV, specias M, spetias SC. ¶ 135 Isla SV. ¶ 136 Spetias SV, SC, specias M. ¶ 137 Specia SV, M, spetia SC. ¶ 138 La sua cullita de blats son 3500 quarteras, ordi 550, sivade 350. Trulladas de oli que [q.e BV] dona en 1594 foren 5400, que [q.e BV] a raho de 22 quartans per trullada serien [serian BV] 118800 quartans. Manten la ciutat tot lo añy de las fruytas que [q.e BV] cull, que [q.e BV] son de totas especias [especies BV]. LM, BV. ¶ 139Valldemosa SC. ¶ 140 O alqueries omès per SV. ¶ 141 Mes omès per SV, M, SC. ¶ 142 Una SV, M, SC. ¶ 143 Sos omès per SV, SC. ¶ 144 Communio SV, M. ¶ 145 M afegeix al marge dret De armas homens 400. ¶ 146 Monitio SV, M, SC. ¶ 147 De aquesta SV, SC. ¶ 148 De omès per SV, M, SC. ¶ 149 De porchs SV, M. ¶ 150 Se contan [conten BV] en son territori 18 aquerias [alquerias BV] y 16 rafals, y en tots se troban olivars, jardins y fonts manantcials [manancials BV]. Es dita vila de 174 fochs, te 260 homens de armas, gent de comunio y inultils 780 animas. Te de ganado ovejuno 1980 caps, cabrum 1400, matchos [machos BV] y mulas 270, juments 120; tocinos 100. LM, BV. ¶ 151 Valldemosa SC. ¶ 152 Sta SC. ¶ 153 Nazaret SV, M, SC. ¶ 154 Del SV, de la M. ¶ 155 Dels SV, M, SC. ¶ 156 Cartuxos SV, SC. ¶ 157 15 juñy SV, M, SC. ¶ 158 Zaragosa SV, SC, Çaragoça M. ¶ 159 Parle en lo SV, M, SC. ¶ 160 De la Case del SV, de la casa de la M, SC. ¶ 161 Chris SV, SC. ¶ 162 Reyne SV, SC. ¶ 163Valencia SV, Valentia M, Valencie SC. ¶ 164 Fundade amb de afegit a l’interlineat superior F, Funda SV, M, SC. ¶ 165Y aquell adota SV, SC. ¶ 166 Junt a la vila se troba el Monastir [Monestir BV] de Jesus de Nazaret [Nesaret BV], en que [q.e BV] habitan fins en 14 monjos cartuxos, el qual funda el señor [S.r BV] rey D. Marti en 15 de juñy 1399, y dota ab grans dadivas [dadives BV] y censals, donantlos el seu Palacio y Castell de Valldemosa [Valldemoça BV] ab los horts, terras y possessions [pocessions BV], y ab la aygua [aygue BV] que alli discurreix [discurreyx BV]. Concedint a dit Monastir molts de privilegis, indultos y libertats. LM, BV. ¶ 167 Paràgraf omès per LM, SV, BV, M, SC. ¶ 168 Origen de los cervos o galens [la còpia de F no més permet d’identificar les tres primeres lletres] en Mallorca en temps del rey don Martí afegit al marge dret F. ¶ 169Y a aquell [aquest M, SC], monestir concedi lo rey D.n [don M, D. SC] Marti SV, M, SC. ¶ 170 E omès per SV, M, SC. ¶ 171 Aquest SV, SC. ¶ 172 Tant M. ¶ 173 Casta M, SC. ¶ 174 Isla SV. ¶ 175 Sol tats SV, SC, soltals M. ¶ 176Valldemosa SC. ¶ 177 Pastoritx, SV, SC, Pastorix M. ¶ 178 Cartoxa de Valldemossa [Valldemosa SC] SV, M, SC. ¶ 179 Stancia [instancia M, Istantia SC] a SV, M, SC. ¶ 180 Ano menan SV, M, anomenen SC. ¶ 181 De dita sala omès per SV, SC. ¶ 182 A omès per M. ¶ 183 Esculpits M. ¶ 184 Estan [stan SC] esculpits SV, SC. ¶ 185 Seros [servos M] de mitx ralleu [relleu M] SV, M, SC. ¶ 186 Qui ça SV, M, SC. ¶ 187 El SV, ser estat ell el M, SC. ¶ 188 Havian SV, havien M, SC. ¶ 189Vists SV. ¶ 190 Seros SV, SC. ¶ 191 Noms M. ¶ 192 Propria SV. ¶ 193 Sero SV, SC. ¶ 194 Ab SV, M, SC. ¶ 195Y, com fos est [este BV] princep molt aficionat a la cassa [casa BV], porta a Mallorca la casta de casa, que [q.e BV] antes no havia en Mallorca, y los solta per aquella montaña [per aquellas montañes BV], y fins al present [pnt. BV] se conservan en Pastoritx, y en dit Monastir se troba un gran aposento, que [q.e BV] se anomena la Sala Real, en la qual mana esculpir varias cases [casas BV] de mitx relleu en las perets [parets BV] en memoria de que [q.e BV] los porta a Mallorca. El vulgo de aquell temps, que [q.e BV] nunca havia vist cunills los posaren nom de martinets; y encara conservan [concervan BV] los muchachos anomenar a los cunills martinets. LM, BV. ¶ 196Valldemosa SC. ¶ 197 Montañe SV, SC. ¶ 198 En SV, M, SC. ¶ 199 A M. ¶ 200 La costa maritima de Valldemoza [Valldemoça BV] te son principi en lo Port del Canonge [Cang.e BV] y la Cova den Claret, en la qual se troba una font manantcial [manancial BV] que pot provehir deu vaxells. LM, BV. ¶ 201Aquesta SV, M, SC. ¶ 202Villa SC. ¶ 203Valldemosa SC. ¶ 204 Fonch SV, M, SC. ¶ 205 Jor nada amb na afegit a l’interlineat superior F. ¶ 206 Aquella omès per SV. ¶ 207 Asseñelade SV, asseñalade M, SC. ¶ 208Y meravellosa omès per SV, marevellosa M, SC.
¶ 209 Perques F, perque SV M. ¶ 210Y principalment SV. ¶ 211Valldemossa SV, SC, Valldemosa M,. ¶ 212 Que a 1 SV. ¶ 213 8.bre F, SV. ¶ 214 1552, el dissapte [disapte SC] SV, M, SC. ¶ 215 Remigi SV, M, SC. ¶ 216 En SV, M. ¶ 217 Son Tarrendell SV, Son Farrendell M, Son Ferrendell SC. ¶ 218 Galiotas SV, SC, galeotas M. ¶ 219 Propi SV. ¶ 220 Font SV, fonch M, SC. ¶ 221 Circa SV, SC. ¶ 222 De omès per SV, M, SC. ¶ 223 El primer dia de octubre de [del BV] añy 1552, disapta [disapte BV] y dia de S.n [S. BV] Remigio, desambarcaren en dita Cala den Claret, que es del predio Son Tarrandell [Terrandell BV], deu galiotas de turchs, saltant a terra 400 de ells una hora antes del dia, y pujaren per el Pas ques diu de las Vacas. LM, BV. ¶ 224 En aquell temps SV, SC. ¶ 225Vall demosa M, SC. ¶ 226 Natural de Mallorca omès per SV, M, SV. ¶ 227 Esforsat, el SV, esforcat, el SC, esforcat en la M. ¶ 228 Sua solita diligencia [diligensia SC] SV, M, SC. ¶ 229 Mes SV, M, SC. ¶ 230Y SV. ¶ 231 Dissapte SV, dissapta M, disapte SC. ¶ 232 Era en ciutat SV, SC, era era en la ciutat principal M. ¶ 233 A omès per SV, para M. ¶ 234 Ni juntarse pogueran SV, M, SC. ¶ 235 El SV, M, SC. ¶ 236 Foren descuberts de las guardes [guardas BV] de terra. Era entonces capita de Valldemosa [Valldemoça BV] Ramon Gual, cavaller molt valeros, el qual, luego que tingue lo avis, junta prest la gent que pogue, que foren 36 homens, per ser los mes en la ciutat, per ser dia de mercat, pera [para BV] vendrer las suas fruitas [fruytas BV]. Parti luego ab este patit esquadro a encontrar los inimichs; de una Montañeta dita de la Moneda [Monede BV] los descubriren mitge hora antes de surtir el Sol. LM, BV. ¶ 237 En omès per SV, M, SC. ¶ 238 Faria SV, M, SC. ¶ 239 Els SV, M, SC. ¶ 240A los SV, M, SC. ¶ 241 Los SV, els M, SC. ¶ 242 Els M. ¶ 243Tingue SV, M, tinga SC. ¶ 244 De los SC. ¶ 245 De terminaren de SV, SC. ¶ 246 Confiat M. ¶ 247 Qui ça SV, M, SC. ¶ 248 Multitut SV, M, SC. ¶ 249Apor taven SV, M, SC. ¶ 250 Patrichs M. ¶ 251Valldemosa SC. ¶ 252Axi en aquellas horas [ores SC] SV, M, SC.
¶ 253 Fragosos SV, SC, fregosos M. ¶ 254 Aparaxia SV, SC, apparexia M. ¶ 255 Que staven SC. ¶ 256 Be SV, M, SC. ¶ 257Y SV. ¶ 258 De las terras SV, SC. ¶ 259 Dels seus SV, SC. ¶ 260 Be omès per SV. ¶ 261 Dia de dissapte [disapte SC] SV, M, SC. ¶ 262 Fal taria SV, M, SC. ¶ 263 A SV, M, SC. ¶ 264Veu el discret capita que [q.e BV] los enemichs eran en gran numero, y que [q.e BV] convenia dexarlos passar, crehent que [q.e BV] ningun afecta [affecta BV] lograrian, per exedir los turchs a los christians a mes de 20 per cadahu, y ser el puesto mes favorable als turchs. Y se tingue per cosa certa que [q.e BV] los turchs tingueran [tingueren BV] noticia de los christians, y con todo, fiats de la sua multitud, y bonas guias, determinaren passar avant sens acometerlos [acometrerlos BV]. LM, BV, Valldemossa SV, M. ¶ 265 Saltajarenla SC. ¶ 266 Propi SV. ¶ 267 Pler SV. ¶ 268 Sens contradir ningu [contradir criatura desta vi la M, contradir creatura de esta vila] SV, M, SC. ¶ 269 Quis SV M. ¶ 270 Part SV, SC. ¶ 271 Ab SV. ¶ 272 Des parar SV, desperar SC. ¶ 273 Retirantse SV, M, SC. ¶ 274 Sino omès per SV, SC. ¶ 275Y alsant y abaxant [abexant SC] SV, SC, y abaxant y alçant M. ¶ 276Turchs fentlos SV, SC. ¶ 277 Dexar alguns trocells SV, SC, dexar algunes tro çellas M. ¶ 278 Robe que SV, que SC. ¶ 279 A por taven SV. ¶ 280 Sobre de SV, SC. ¶ 281 Fins ques [quels SC] SV, SC, fins aquels M. ¶ 282 A lo stol SV, SC. ¶ 283 De SV, SC. ¶ 284 Staven SC. ¶ 285 Del SV. ¶ 286 Arribaren los turchs a la vila y la saquetjaren a son gust sens encontrar resistencia. LM, BV. ¶ 287 De a ques ta SC. ¶ 288 Qui SV, M, SC. ¶ 289 En SV. ¶ 290 Sala de SV, SC, selade M. ¶ 291 Sperant SV, SC. ¶ 292 En SV. ¶ 293 Ha hont SV. ¶ 294 Aportava SV, aportave SC. ¶ 295 Enviar SV, SC, embiar M. ¶ 296 Spias [espias M, spies SC] a la vila SV, SC. ¶ 297 Expedits SV, espedits M, spedits SC. ¶ 298 Moros havian [havien SC] estat SV, SC, moros eran estats M. ¶ 299Valldemose SC. ¶ 300 Heu SV, au M, hau SC. ¶ 301 Imposible SV, impossible M, SC. ¶ 302 Scabrosa SV, squebrosa SC. ¶ 303 Podia SV, M, SC. ¶ 304 Pendre SV, pendra M, impendre SC. ¶ 305 A omès per SV. ¶ 306Veran [veren M] entrar los turchs dins SV, M, SC. ¶ 307 Essent SV, M, SC. ¶ 308 Cau tivaren SC. ¶ 309 Rebe SV. ¶ 310 Que SV.
¶ 311 Tant SV, SC. ¶ 312 Famolents y SV, M, SC. ¶ 313 Rob.t F. ¶ 314 Cautivant SV, captivant M, SC. ¶ 315 Per SV, SC. ¶ 316 A SV, SC. ¶ 317 Passant SV, M, SC. ¶ 318 Stol SV, SC, estol M. ¶ 319 Staven SC. ¶ 320 Llur omès per SV. ¶ 321Y, mentras saquetjaven la vila, el dit capita, ab los pochs de la sua compañia [compañya BV], se posa en emboscada, esperant a los inimichs en un paratje [paratge BV] molt aspre y fraguos, per hont pensa tornarien los inimichs [turchs BV], carragats de despojos. Y ab lo gran cuidado que [q.e BV] tenia de las donas y gent inutil, que quedaven en la vila, determina enviar alguns de los pochs de la sua compañia [compañya BV] a explorar lo que [q.e BV] passave [passava BV]. Cautivaren en la vila, los turchs, passades de 400 personas, entre donas y miñons, y sen aportaren quanta roba pogueren. Gran admiracio fonch que [q.e BV] aquells barbaros no entrassen en el Monastir de la Cartuxa, ni menos girassen la cara para mirarlos, passant tot lo esquadro per devant la porta, y los monjos qui estaven [estavan BV] mirant y vehent [vahent BV] quant feyhen [feyan BV] en la vila. LM, BV. ¶ 322 Trobantse ja [ya M] SV, M, SC. ¶ 323 Cap SV, SC. ¶ 324 Pressa presa amb pressa obliterat SV. ¶ 325Trosellas SV, trossellas M, SC. ¶ 326 Qui es SV, SC ¶ 327 Cames SV, M, SC. ¶ 328 Spies SV, SC. ¶ 329 Molt bonas [bons M] guias y pilots SV, M, SC. ¶ 330 En M. ¶ 331 Pedro Valenciano SV, SC. ¶ 332 Qui SV, SC. ¶ 333Ya M. ¶ 334 La omès per SV, la Casa de M, SC. ¶ 335 Arribant los turchs en el Camp del Cós, carregats de despojos [despocos BV], portaren pres el vicari, que s’anomenave [anomenava BV] Pera Camos, y las espias que [q.e BV] aportaven descuydadas [descuydades BV]; marcharen per el Cami de la Marina, altre del que [q.e BV] eran vinguts, ab lo que [q.e BV] be se conegue que [q.e BV] eran practichs en la terra, y se digue que [q.e BV] entre ells enave [enava BV] un tal Pera Valensia [Valencia BV], que estigue molts añys en la Cartuxa. LM, BV. ¶ 336Vigilancia SV, vigilantia M, vigilancie SC. ¶ 337 Feyal SV, feyen M, feyan SC. ¶ 338 Galiotas SV, galeotas M, SC. ¶ 339 O, a SV, SC. ¶ 340 Spias SV, SC. ¶ 341 Enviades SV, M, SC. ¶ 342 El SV, M, SC. ¶ 343 Salta SV, M., SC ¶ 344 Que era al [el M, SC] passar SV, M, SC. ¶ 345 Qui SV, M, SC. ¶ 346 En M, SC. ¶ 347Anaven en la propria SV. ¶ 348 Devantguardia M, devant guardie SC. ¶ 349 De ter minaren de SV, M, SC. ¶ 350 Refal SV, Rafal M. ¶ 351 El SV, M, SC. ¶ 352 Spante SV. ¶ 353 Estave [Esta va BV] el valerós capita Ramon Gual molt cuydados [cuydedos BV] vellant sempre el marinatje [marinatge BV] de los turchs, descubri [q.e BV] que las 10 galiotas se eran passades [passadas BV] a altre barranch, y sabe tambe per los que [q.e BV] havia enviat a la vila que [q.e BV] los enemichs tornaven per la [la omès per BV] via del Barranch. Luego passa el capita en el [capita al BV] lloch dit la Escolta, per hont forsosament havien [havian BV] de passar los contraris, descubriren los turchs de la vanguardia la bandera de los cristians, y con sultaren lo que [q.e BV] ferien [farian BV]. Deter minaren pendrer altre cami. La guia que [q.e BV] aportaven [aportavan BV] los dirigi per el pas dit del Rafal, y are se diu d’els [dels BV] Moros, que [q.e BV] es cosa que [q.e BV] espanta a molts, que sabessen ells sem blant [semb.t BV] pas, que [q.e BV] los mes practichs [plactichs BV] lo ignoran [ignoren BV]. LM, BV, sabian SV. ¶ 354 Stave SC. ¶ 355Y molt codicios omès per SV. ¶ 356Vayent SV, vayhent SC. ¶ 357 Ja omès per SV, SC, ya M. ¶ 358Ab SV, M. ¶ 359 Compañia SV, M, SC. ¶ 360 Que SC. ¶ 361 Pq.e SV, M, perque SC. ¶ 362 Ell ha via [havie M] enviats SV, M, SC. ¶ 363 Spies SV, SC. ¶ 364 Y los SV, M, SC. ¶ 365 Aquest SV, SC, est M. ¶ 366 El capita Ramon Gual, vehent [vahent BV] que [q.e BV] los turchs se desviaven [desviavan BV], ena [ana BV] a tallarlos el [al BV] pas, y, acostantse [acostanse BV] ja [ya BV] los turchs en el pas, feu este rahonament a sols 27 homens de la sua compañya (perque [perq.e BV] los altres no eran tornats tots): LM, BV. ¶ 367 Yo M. ¶ 368 Jo omès per SV, M, SC. ¶ 369 En viats a la vila per spies [p. espias M] SV, M, SC. ¶ 370 Es SV, SC, se es M. ¶ 371 Han SV, M. ¶ 372 Compassio M. ¶ 373 Gran la SV, SC. ¶ 374Tots omès per SV, M, SC. ¶ 375 Muller SV, SC. ¶ 376Y SV, e M. ¶ 377Tans M, tant SC. ¶ 378 Tan omès per SV, M, SC. ¶ 379 Hem SV. ¶ 380Yo son SV, yo so M yo som SC. ¶ 381 Jo som SV, yo M. ¶ 382 Qui vull SV, M, SC. ¶ 383 Confiança M, SC. ¶ 384 Nostro SV, M, SC. ¶ 385 Peleara SV, M, SC. ¶ 386 Puis Ell SV, M, SC. ¶ 387 –Mirau, germans, que [q.e BV] lo avis que [q.e BV] tenim de los homens que [q.e BV] havem remes [rames BV] a la vila es que [q.e BV] tota la gent de me casa se ha salvat y posat en [a BV] salvo, per bondat de Deu; tench, pero, entes [q.e BV] que me han sequetjat [saquetjat BV] la mia casa, lo que [q.e BV] poca pena em dona. El sentiment que [q.e BV] tench es veurer que [q.e BV] sen aportan tota vostra roba, donas, fills y quant teniu [taniu BV], de que [q.e BV] quedareu molt afligits y desconsolats, pero si vosaltres em prometeu seguir y no dexarme, som de sentir que [q.e BV] los acometem, y jo vull ser el primer y vull morir en tan justa pelea, encare [ancare BV] que [q.e BV] tinch gran confianza [confianse BV] que [q.e BV] alcanzarem [alcansarem BV] victoria, y que [q.e BV] Deu Ntro. Señor [S.r BV] peleara per nosaltres, per ser pare [para BV] de misericordia. LM, BV, misericordia [misericordias M]. (Nam multitudo maurorum [mescarum M] non infert lessonem [lesionem SC] pauci lati [paucitati SC] uespium [uespiums M]). SV, M, SC.
¶ 388Tenintvos SV, M, tanint vos SC. ¶ 389Tan SV, tant M, SC. ¶ 390 E [y SC] sforsat SV, SC, y esforçat M. ¶ 391 Stam SV, SC. ¶ 392 En el SV, M, SC. ¶ 393 Pegam SC. ¶ 394 Ells omès per SV, M, SC. ¶ 395 Ab SV, M, SC. ¶ 396 Señor, no dubteu en nosaltres, que tenint tan valerós capita, tots vos seguirem fins a morir al vostro costat. Donam pues sobre de ells, que Deu sera en nosaltres. LM, BV. ¶ 397Aquesta SC. ¶ 398 Que tot junt M. ¶ 399 Resonar SV, M, SC. ¶ 400 Desbarataren [desbaretaren SC] y romperan [romperen SC], y acometeran [acomateren SC] SV, M, SC. ¶ 401 Passes SC. ¶ 402Aço M, SC. ¶ 403 Cobraren ja [ya M] SV, M, SC. ¶ 404 Sta SC. ¶ 405 Penjade SV, SC, penjat M. ¶ 406Vall demossa) SV, M. ¶ 407 Dexant de fer molta brega los turchs SV, SC. ¶ 408 Hay SV, ay M, SC. ¶ 409 Dels SV, M, SC. ¶ 410 Ni gu SC. ¶ 411 Proseguiren SV, M, SC. ¶ 412 Pelearen SV, M, SC. ¶ 413 Galiotas SV, SC, galeotas M. ¶ 414Aportaren SV, SC. ¶ 415 Ne omès per SV, M, SC. ¶ 416Y, arrodillantse tots, feren [feren una BV] breu y devota oracio a Deu y a Ntra. Senora [Sra. BV] y, alzantse [alsanse BV], arremeteren [arramateren BV] tots ab gran furia y crits, tocant el tambor y fent resplandir aquellas montañas [montañes BV], ab tan gran espant que causaven [causavan BV], que los turchs luego se desbarataren, rompentse tot el seu esquadro. Acometerenlos [Acometeranlos BV] de mes de 300 passas de distancia y luego que se ajuntaren ab ells los prengueran [prengueren BV] la bandera, ab lo que mes animo cobraren los christians (cuya bandera queda al present per memoria posada en la iglesia [Ig.a BV] parroquial [parq. BV] de Valldemoza [Valldemoça BV] ). No per esto dexaren los turchs de pelear; molts de los [dels BV] christians quedaren malferits, sens morir, pero, ningun de ells. Proseguiren la pelea y alcanzaren [alcansaren BV] los christians victoria, carregant de tal manera sobre los turchs, que, estant ja prop de las galiotas, no tingueran temps de salvarse en ellas, pues tropessant los uns ab los altres se precipitaren per aquellas peñas. Mataren 72 turchs tallanlos los caps, que aportaren a la ciutat de Palma, y prengueran a 17 vius y molts se precipitaren per las peñas al mar. LM, BV, spejaren [espeñaren M, speñaren SC]; et multo plures erant, quos saltus consumpserat de populo quam is [is quo M] uorauerat gladius in die illa. SV, M, SC. ¶ 417 Sclaus SV, SC. ¶ 418 Galiotas SV, SC, galeotas M. ¶ 419 Ga liotas SV, SC, galeotas M. ¶ 420 En SV, ne M. ¶ 421 Llançaren M. ¶ 422 En SV, a le M, SC. ¶ 423 Pessatjaven SV, passatjaven M, passetjaven SC. ¶ 424 Cossias SV, M. ¶ 425 Ab SV, M, SC. ¶ 426 Ab M. ¶ 427 En la ma omès per SV, SC.
¶ 428Alsassen SV, SC, alçassen M. ¶ 429 Sclaus SV, SC. ¶ 430 Restaren SV, SC, restaven M. ¶ 431 Qui SV, SC. ¶ 432 Dels SV, M. ¶ 433 Turchs omès per SV. ¶ 434 Que SV. ¶ 435 En SV, M, SC. ¶ 436 Nigun SC. ¶ 437 Son SV, sen M. ¶ 438 Despeñaren SV, SC, despañaren M. ¶ 439Y an SV, y a SC. ¶ 440 Tingue SV, M, SC. ¶ 441 Feta SV, M, SC. ¶ 442Villa SC. ¶ 443 Ne omès per SV, SC, non M. ¶ 444Alguna omès per SV, SC. ¶ 445 En M, SC. ¶ 446 Fonch SV, M, SC. ¶ 447 Se sabe despues per cosa certa, de los esclaus christians que [q.e BV] remaven [remavan BV] en ditas galiotas, que [q.e BV] ab gran traball arribaren en Alger, per falta de officials qui manassen en las galiotas, y que [q.e BV] per el cami tiraren a molts de ells al mar, y que [q.e BV] continuament se pasatjaven [passatjaven BV] per las casias dos o tres turchs ab las auflanges en las mans desembaynadas [desambaynades BV] per temor [tamor BV] que [q.e BV] los esclaus no se [es BV] sublevasen [sublevassen BV], y que [q.e BV], arribats en Alger aquells pochs qui quedaren, moriren en breu temps, y se tingue per molt cert que, de los 400 turchs que desembarcaren en dita Cala, ningu [nigu BV] d’ells [de ells BV] arriba en Alger, perque [perq.e BV] se despeñaren [despeñaran BV] molts, de los que [q.e BV] entonces no tingueran noticia. Y ninguna cosa se perde [parde BV] de lo que [q.e BV] havian robat y saquetjat de la vila, ni queda nigu catiu, sino uns caliz de plata de la iglesia que [Ig.a q.e BV] sen aporta un renegat. LM, BV. ¶ 448Verament SV, M. ¶ 449Turchs SV, M, SC. ¶ 450 Galiotas SV, galeotas M, SC. ¶ 451 Despeñassen SV, SC, despeñaren M. ¶ 452 Pas tan SV, M, SC. ¶ 453 De precipicis y speñaderos [españaderos M] SV, M, SC. ¶ 454Vene tiano SV, M, SC. ¶ 455 Galiota SV. ¶ 456 Dien SV, dihent M. ¶ 457 El SV, SC. ¶ 458 Llançat M. ¶ 459 Pensaren los turchs que [q.e BV] la sua guia los havia engañats portantlos [portanlos BV] a aquell despeñadero, y per esto lo penjaren en una entena, y era el dit Pera Valencia, com a traydor y qui havia tirat a perder tota la sua armada. LM, BV. ¶ 460 Des pues LM, BV. ¶ 461Tantost omès per LM, tantost M. ¶ 462 Seguix LM, seguex SV, M, segueyx BV. ¶ 463 Que diuen omès per LM, BV. ¶ 464Valldemossa SV, M, SC. ¶ 465 Per SV, SC, p. M. ¶ 466 Universitat SV, M, SC. ¶ 467 Dos SV. ¶ 468Vall demoza [Valldemoça BV], cuyas dos guardias continuas paga la Universidad 60 £ cada añy LM, BV. ¶ 469 Que SV, q.e BV. ¶ 470 Com munica SV, M. ¶ 471 Seus omès per LM, BV. ¶ 472 Fochs de avis LM, BV, de guarda omès per SC. ¶ 473 A las [les M] torres LM, SV, BV, M, SC. ¶ 474 Den SV, M, SC. ¶ 475A omès per SV, M, SC. ¶ 476 Tot lo demes [dames BV] LM, BV. ¶ 477 D’en LM, den SV, BV, M, SC.
¶ 478 Fins en LM, BV. ¶ 479 Del LM, BV, dels SV, M. ¶ 480 Cap dels Singles SC, M, SC. ¶ 481 D’el [del BV] lloch de LM, BV. ¶ 482 Peñas molt LM, BV. ¶ 483Altas, y per ellas no se LM, BV. ¶ 484 Ni menos LM, BV. ¶ 485 Desembarcar [desambarcar BV] en LM, BV. ¶ 486 Torre SV. ¶ 487 En LM. ¶ 488 Fonch SV, M, SC. ¶ 489 Est M. ¶ 490 Passos molt difficultosos [dificultosos BV] . LM, BV, edificar la torre en aquell [aquest SC] lloch SV, SC. ¶ 491 A M, SC. ¶ 492 1000 SV, M, SC. ¶ 493 Sta SC. ¶ 494 Isla SV. ¶ 495 Devant de SV, M, SC. ¶ 496 Sta SC. ¶ 497 M afegeix al marge dret Trinitat. ¶ 498 Mira al [el M, SC] Mar SV, M, SC. ¶ 499 Miralmar afegit al marge esquerre F. ¶ 500 Qui despres fonch SV, M, SC. ¶ 501 La SV. ¶ 502Authoritat [autoritat SC] de la Sede SV, SC, auctoritat M. ¶ 503 App.ca SV. ¶ 504 20 SV, M, SC. ¶ 505 Y SV, SC, e M. ¶ 506 Y SV, e M. ¶ 507 Trinitat SV, M, SC. ¶ 508 Ins tigatio SV, M, SC. ¶ 509 Qui SV, SC. ¶ 510 Aquell SC. ¶ 511 Stirian SV, estirian M, stirien SC. ¶ 512Arabiga SV, SC. ¶ 513 Chatolica SV, M, SC. ¶ 514 A mil passos de la torre esta la isla de la Foradade, y devant de ella un heremitori de monjos solitaris dit de Miramar, que [q.e BV] lo infant D.n [D. BV] Jaume, qui fonch despues rey de Mallorca en 1276, dona dit lloch y funda un col·legi ab authoridad [aucthoridad BV] del papa Juan 20, que [q.e BV] vuy se anomena de la Trinidad, a solicitud del il·luminat D.r Ramon Llull, ab intencio de que [q.e BV] los frares que [q.e BV] alli habitarien [habitarian BV] aprenguessan [aprenguessen BV] la llengua arabica, para despues enar [anar BV] a predicar la Lley de Christo a terras de moros. LM, BV. ¶ 515 Aquesta SV, SC, Esta M. ¶ 516 Miramar LM, BV, Miralmar SV, M, SC. ¶ 517 De los LM, BV. ¶ 518 Fruyts que [fruits q.e BV] en ella se cullien [cullian BV] LM, BV. ¶ 519 El LM, BV. ¶ 520 Ab pacta y LM, BV. ¶ 521 Em pero omès per LM, BV. ¶ 522 Que [q.e BV] si los LM, BV. ¶ 523 Frares para [pere SC] dit us destinats [destinat M, SC] SV, M, SC. ¶ 524 Dexassen per algun temps LM, BV, dexassen SC. ¶ 525 Dit Sor. LM, dit S.r BV . ¶ 526Y a sos successors LM, BV. ¶ 527 Primers religiosos LM, BV. ¶ 528 En dit col·legi LM, BV. ¶ 529 Fra res omès per LM, BV. ¶ 530 Dezcalsos LM, Descalsos BV. ¶ 531 De la [del SV] Orde de S.n Francesch [Ff.co SV, Fran.ch BV] LM, SV, BV, del habit de S.t Ffch SC. ¶ 532 Los que [q.e BV], despues de algun LM, BV. ¶ 533Y la M, SC ¶ 534Temps, la renunciaren LM, SV, BV. ¶ 535Ya LM, BV, M. ¶ 536 Del LM, SV, BV, M, SC. ¶ 537 Dit illuminat SV, SC ¶ 538 Llegir, pues en LM, BV, ne SV, M, SC. ¶ 539 Son LM, BV. ¶ 540 Des consuelo [Desconsolatio SV]; dihent: [dient que SV, dient: M, SC] LM, SV, BV, M, SC. ¶ 541 Qui lo estorva. LM, BV, destorba M.
¶ 542 Succehi SV, M, SC. ¶ 543 Al SV, SC, el M. ¶ 544 Monestir de la Reyal SC. ¶ 545 Con cer vassen SV, SC, conservassen M. ¶ 546 Cas que SV, M, SC. ¶ 547 Despues, esent [essent BV] rey el dit D. Jaume, la dona al abad y monjos del Monastir del Real en el añy de 1300, ab certas condicions y pactas entre de ells, y particularment que [q.e BV] conservassen [concervassen BV] la casa y tinguessen alli dos frares sacerdots que [q.e BV] celebrassen los divinos officis, y, no ecsecutantlo [executantlo BV], tornas a son Real Patrimoni. LM, BV, Real SV, M. ¶ 548 Ferrando SV, M, SC. ¶ 549 Despres SV, M, SC. ¶ 550Y es SV. ¶ 551 Deya SV. ¶ 552Terragona SV, Tarregona M, SC. ¶ 553 Real SV, M. ¶ 554 La omès per SV, M, SC. ¶ 555 Que lo estan SV, M, SC. ¶ 556 Despues de alguns añys lo abad y Convent [Conv.t BV] renunciaren aquella al infant D. Fernando de Mallorca [Mall.ca BV] en presencia del rey D. Jaume. Sobre la qual se suscita plet despues entre el Fisch Real y lo abad y Convent [Conv.t BV] del Real [Reyal BV], y se declara en 1393 per el dega de Terragona [Tarragona BV], jutge delegat, a favor del Real Fisch, per haver caygut la dita casa y ses pertinencias y oratori en comis y quedar a la disposicio de Se Magestad, del mateix modo que [q.e BV] lo estan las capellanias y beneficis reals. LM, BV, beneficis reals SV, binificis reals M, SC. ¶ 557 Fonch SV, M, SC. ¶ 558 Esta casa omès per SV. ¶ 559 Hjeronims SV, hjeronimos M, SC. ¶ 560Y omès per SV, M, SC. ¶ 561 Fonch SV. M, SC. ¶ 562 Ab M. ¶ 563 Ferrando SV, M, SC. ¶ 564 Calateyut SV, SC, Calatayut M. ¶ 565 6 maig SV, maig M, SC. ¶ 566 Real SV, M, SC. ¶ 567 La SV, de M. ¶ 568 Reals, fol. [folio M] 96 SV, M, SC. ¶ 569 D y SV, D I M. ¶ 570 Despues se dona la dita casa a monjos geronims, y despues a cartuxos; fonch despues unida a la rectoria de Muro per el rey D.n Fernando, ab privilegi dat en Calatayut el dia 6 de maig de 1479 fins en 1484. LM, BV, y Y SV, I Y M, SC. ¶ 571Y omès per SV, M, SC. ¶ 572 Fonch SV, M, SC. ¶ 573 Frares de SV, M. ¶ 574 Reals omès per SV, M, SC. ¶ 575 Lo fol. 71 SV, M, SC. ¶ 576 G. y SV, G. I. M, SC ¶ 577 Fonch SV, M, SC. ¶ 578 Segons altres scriuen SV, M, SC. ¶ 579 Xanxes SV, SC, Xanxez M. ¶ 580 Chrec SV, Crech SC. ¶ 581 De M, SC. ¶ 582 Ss.ma Trinitat SV, M, SC.
¶ 583 Contions SC. ¶ 584 En SV, M, SC. ¶ 585Vagaria SV, SC, vacaria M. ¶ 586 Instituits SV, M, instituhits SC. ¶ 587 Successors SV, M, SC. ¶ 588 Despues se dona dita casa a los Pares Predicadors, com [como BV] es de veurer en los Archius de la Universidad [Univ.d BV] de Mallorca, en el Llibre [Llib. BV] de Lletras Reals; y despues de alguns añys fonch concedit el dit Monastir y casa, ab los seus horts y pertinencias, en 1496 a Juan Sanchez y Nicolau [Nicholau BV] Cuch, sacerdots, que [q.e BV] la reberan [raberan BV] baix la invocacio de la Ss.maTrinidad, ab certas condicions, y particularment de que [q.e BV], cada vegade que vegaria [q.e vagaria BV], fos restituida a dos sacerdots de bona fama y honesta conversacio que [q.e BV] fosen hermitans, si un o dos se trobassen en Mallorca y volguessen residir en dita casa, y, en falta de hermitans, altres dos seglars, y que [q.e BV] per el rey y sos successors fos provehida. LM, BV. ¶ 589 Coses y omès per SV, M, SC. ¶ 590 Phylip SV, Philiph, M, Phelip SC. ¶ 591 S.r SV, señor M. ¶ 592 Nostre SV, M, SC. ¶ 593Trinitat SV, M, SC. ¶ 594 Fra Antoni SV, SC, fr. Antoni de M. ¶ 595 Castañeda SV, M, SC. ¶ 596 Valledolit SV, Valladolid M, Valledolid SC. ¶ 597 D.a SV, SC, dona M. ¶ 598 Reynes SV, SC. ¶ 599 Hau ria SV, SC. ¶ 600Tri nitat SV, SC. ¶ 601 Stave SC. ¶ 602 Hy SV. ¶ 603Y que los dits sos compañons lo dexaven y cessaven los divinals officis omès per SV, SC. ¶ 604 Real SV, M, SC. ¶ 605 Fray SV, fr. M. ¶ 606 Im petrar SV, M, SC. ¶ 607 Quisvulle SV, M, quisvulla SC. ¶ 608 Ulti mament el señor [S. BV] rey D. Phelip II feu donacio de dita casa de Trinidad a Fr. Antoni [Ant. BV] de Castañeda, natural de Castilla, el qual despues representa a la reyna governadora, D.a Juana, que [q.e BV] havia reperat la casa y Monastir de la Trinidad, que [q.e BV] estave ruinosa, y que [q.e BV] se li havian juntat alguns sacerdots ab los que [q.e BV] celebraven [celebravan BV] cada dia los divinos oficis, perquè [perq.e BV], com la casa era real, y morint el dit Fr. Antoni la podria impetrar de Se Magestad qualsevol altre, per esto demana dita casa per collegi perpetuo. LM, BV, casa perpetuament SV, SC. ¶ 609 Real SV, M, SC. ¶ 610 Fray SV, fr. M, fra SC. ¶ 611 Compañeros SV, SC, compañons M. ¶ 612 Sde venidors SV, SC, esdevenidors M. ¶ 613 Continguts SV, M, SC. ¶ 614 Com SV, M, SC. ¶ 615 Casa e M, SC. ¶ 616 Hermitans a totes [totas M, SC] ses [sas M] voluntats SV, M, SC. ¶ 617 Y sos SV, y dels seus SC. ¶ 618 Compañeros SV, SC, compañons M.
¶ 619 Sdevenidors SV, SC, esdevenidors M. ¶ 620A omès per SV, M, SC. ¶ 621Y la dita reyna, ab son real privilegi de 20 abril [Ab.l BV] 1559, la concedi a dit Fr. Antoni Castañeda y a sos compañeros hermitans, presens y venidors, com a casa, habitacio y collegi de hermitans, axi presens com venidors [vanidors BV], reservantse la suprema potestat [potestad BV], domini y patronat, y que [q.e BV] jurasen [jurassen BV] la obediencia [obed.a BV] y subjeccio al bisbe de Mallorca o a son vicari general, baix de sos instituts y ordinacions. LM, BV. ¶ 622 Fra SV, SC, frare M. ¶ 623 Fra SV, fr. M. ¶ 624 Arez SV, M, SC. ¶ 625 Este Fr. Antoni [Ant. BV] Castañeda tingue per compañero Fr. Domingo de Lanes [Lares BV], castella, y ab authoridad [aucthoridad BV] del Ordinari tenia [tania BV] la superioridad en dit col·legi de Trinidad, y baix de la sua obediencia vivian alli alguns hermitans.Despues, en 1597, Honofre Nabot, sacerdot y theoleg [theolech BV], obtingue un privilegi del rey D. Phelip II ab lo qual despulla los hermitans de la case de Trinidad, que [q.e BV] entonces alli residian, dihentse en dit privilegi que [q.e BV] la reyna D.a Juana, governadora de los reynes de Arago, no pogue fer aquella donacio a Fr. Antoni de Castañeda ni a los seus, perq.e era en perjuy del Real Patrimoni, y privatiu de las suas regalias. Y vuy el dit Nabot resideix [residex BV] sol en dita casa. LM, BV, Costella [Castella SC]. Baix la sua obedientia [obediencia M] visqueran alguns hermitans. SV, M, SC.
¶ 626 Eufemisme per Carall Armat, nom donat per analogia morfològica amb el penis erecte. La coincidència en la variant eufèmica fa pensar en influències creuades amb els noms donats a altres formacions rocoses més o menys anàlogues, a Montserrat, a les Medes etc.
[XV.] DEL1 LLOCH DE DEYÀ, SUFFRAGÀNEO DE2 VALLDEMOSSA3
A poca distànsia de la Foredade4 està5 tentost lo Cap del6 Single, que nomenen7 la Escolta,8 del terma de Deyà, ahont fan guarda cade nit dos hòmens de peu, als quals9 la Universidat10 de Mallorca paga. És lloch prou alt, y és necessari haver-i una torra de guarda per a guarda també de la cala y descubriria11 tot lo Port de Deyà, fins Alcanessa.12 Totas las vagades que los cossaris són estats13 en Deyà14 han desembercat en esta cala, y han fet y causat gran dañy15 per esta ribere ¶77u. y comarque.16
Segueix-se17 aprés lo Port o Cala de Deyà,18 devant de la qual estan19 las sinch torras de Lluchalcari,20 de perticulars. En ella hi caben fins en21 5 vaxells, ahont també los moros han desembercat algunas vagades. Quant los vaxells de cossaris estan22 dins d’ella no poden ser descuberts fins que són junt a la cala. És la sua travasia23 de mestre y tremontana.24
Lo lloch de Deyà25 consisteix en pocessions, alcarias y rafals, sens altre població fornida. És un vall que, par <e>26 abundar de tantes aygües y fonts27 manencials,28 és de grans29 <y> frescures de molts abres y moltas fruitas de tota espècia.30 No y ha en tota ella31 vall ni32 pas ni trast que no sia estremat de33 delitós34 de grans arboledas de grans35 fruitals, lloch de tanta frescura y tan ameno, que representa bé un paradís de la Terra. Y [ho] causen les tantes aygües, de què molen molts molins, ab què provaexen36 tota aquella comarca, y altres parts fora de ella. Està aquest lloch dotat de bons cirers,37 y de totas espècias38 y sorts de agrures,39 nesplas,40 ¶78r. codons,41 préceps,42 y la sua major riquesa y qui43 tan44 los45 anoblès46 són los grans olivars.47
La sua iglésia està48 posade en49 una gran pujade, en lo mitg50 de51 dita vall, adornade de bells aparells y ornaments par e52 lo altar. Y és la gent molt devota y rica.53
La sua població és de 84 fochs, de 25 pocessions o alcarias, y 16 rafals, y tots tenen cullitas de olis, sens altres fruitas, qui molt la54 emballexen. Tròban-s’i de gent de armas fins en 180 hòmens, de gent inútil y de comunió55 fins en 770 ànimas.56
Té algunas municions57 de respecta, com són de bastiar de llana, entre ovalles y moltons, 400 caps; cabres y cabrons 100. Té, més havant, de bestiar gros:58 mulas y matxos 120, de àzens 100, porchs 60.59
La iglésia de Valldemossa té alguns beneficiats que60 cade dia celebren allí61 los officis divinals. Y és la sua patrona la Asumció62 de Nostre Señora, en lo qual dia acudexen63 allí gran concurs de gent de moltas parts de la illa.64 ¶78u. Solemnisen-la65 molt en lo espiritual,66 y en lo67 temporal68 de sons y dances69 y corregudes, de tal manera que·s té axí per cert que no y à casa70 aquex dia en la71 vila que72 no tinga73 ospedans74 forences75 en ses76 cases.77
¶ 1 Cap. 15. Del LM. ¶ 2 Suffraneo a SV, a M, suffrañeo a SC. ¶ 3Valldemoza LM, Valldemoça. Cap. 14 BV, Valldemosa SC. ¶ 4 Forade M. ¶ 5 Sta SV, SC. ¶ 6 Den SV. ¶ 7 Anomenan SV, M. ¶ 8 Scolta SV, SC, Escolta M. ¶ 9 Qual SV. ¶ 10 Universitat SV, M, SC. ¶ 11 Descobri SV, SC, descobriria M. ¶ 12 Al Canessa F, fins a Alcanasse SV, M, SC. ¶ 13 Stats SC. ¶ 14 Daya M. ¶ 15 Causat grans dañys SV, M, SC. ¶ 16 A poca distancia de la Foradade [Foradada BV] se seguix [segueyx BV] luego el Cap del Single, a que diuhen la Escolta, del terma de Deyà, ahont fan guarda [guarde BV] cada nit dos homens, que [q.e BV] paga la Universidad [Univ.d BV] de Mallorca. Es lloch alt, y necessari que [q.e BV] se edifich alli una torre [torra BV] de guarda para defensar la cala, y descubrir tot el Port de Deya y fins a Alconassa [Alconassa BV]. Totas las vegades que [q.e BV] han vingut corsaris han desembarcat en dita cala, causant grans dañys en aquella comarca. LM, BV. ¶ 17 Seguixse M. ¶ 18 Daya M. ¶ 19 Stan SV, SC. ¶ 20 Lluchalcari SV, SC, Lluch Alchari M. ¶ 21 Fins a SV, SC. ¶ 22 Stan SV, SC. ¶ 23Travessia SV, travesia M, SC. ¶ 24 Seguixse [segueygse BV] el Port o cala de Deya; enfront de ella estan las sinch torres de Llucalcari, de particulars de aquell lloch. Cabren [Cabran BV] en dita cala fins a 5 vaxells. La sua tranversia es de mestral [mastral BV] y tramontana. LM, BV. ¶ 25 Daya M. ¶ 26 Que per SV, M, SC. ¶ 27 Font SV. ¶ 28 Manentials SV, SC, M manencials M. ¶ 29 Grans arboledas SV, M, SC. ¶ 30 Specia SV, M, spetia SC. ¶ 31 Aquest SV, esta M, aquesta SC. ¶ 32 Ni omès per SV, M, SC. ¶ 33 Sia sobrat SV, M, SC. ¶ 34 Delitios SV, SC, delitos M. ¶ 35Tants SV, tans M, SC. ¶ 36 Proveyexen SV, provehexan M, pro vey hexen SC. ¶ 37 Esta tot aquest ple de pon sirers SV, SC, lloch tot de ponsirers M. ¶ 38 Specias SV, M, speties SC. ¶ 39 Agrures, y SV, M, SC. ¶ 40 Nes ples y M. ¶ 41 Codoñys SV, M, codonys SC. ¶ 42 Pressechs SV, presechs M, SC. ¶ 43 Que SC. ¶ 44 Tant SV, M, SC. ¶ 45 La SV. ¶ 46 Ennoblex SV, M, SC. ¶ 47 El lloch de Deya consisteix [consisteyx BV] en possessions. Es vall abundant de ayguas de moltas fonts [fons BV] manancials y de grans arboledas y moltas fruytas. La sua major riqueza [riquesa BV] es lo oli, de que es abundantissima, y el mes delicat de tota la isla. Tindra dit lloch 80 fochs, 25 posessions [pocessions BV] o alquerias [alcherias BV]. Te gent de armes [armas BV] fins a 180 homens, [homens, de BV] gent inutil y comunio fins a 770 animas. LM, BV. ¶ 48 Sta SV, SC. ¶ 49 A M. ¶ 50 En mitx SV. ¶ 51 De la SV, M. ¶ 52 Ornaments por SV, ornaments per M, SC. ¶ 53 La sua iglesia [Ig.a BV] queda edificada en mitx de aquell vall, sobre de una montañeta [montanate BV], y esta dotade [dotada BV] de richs ornaments, y los seus moradors son molt devots. La governa un vicari, qui alli administre los sagraments. LM, BV. ¶ 54 Lo M, SC. ¶ 55 Communio SV, M. ¶ 56 LM, BV donen la informació corresponent supra nota 47. ¶ 57 Moni tions SV, SC, monicions M. ¶ 58 Gros, de SV, M, SC. ¶ 59Tendra de ganado de llana 400 caps, cabrum 100, machos y mulas 120, juments 100, tosinos 70. LM, BV. ¶ 60 Qui SV, SC, que M. ¶ 61 Alli omès per SV, SC. ¶ 62 Assumptio SV, M, SC. ¶ 63 Acodexen SV, acudexen M, acudaxen SC. ¶ 64 Isla SV. ¶ 65 Solemnisantle SV. ¶ 66 Spiritual SV, M. ¶ 67 En lo omès per SC. ¶ 68Y corporal SV, M. ¶ 69 Danses SV, danses M. ¶ 70 Casa en SV, M, SC. ¶ 71 La llur M, SC. ¶ 72 Qui SV. M, SC. ¶ 73 Tenga molt SV, tinga molts M. ¶ 74 Hospedats SV, M, SC. ¶ 75 Fo ras ters SV, M, SC. ¶ 76 Llurs M. ¶ 77 La iglesia [Ig.a BV] de Valldemoza [Valldemoça BV] te alguns beneficiats [benefficiats BV], qui residexen en ella, celebrant tots los dias los divinos officis, y esta dedicada a la Asumpcio [Assumpcio BV] de Ntra. [Nra.BV] Señora [S.ra BV] . LM, BV, en ses cases omès per SV, SC.
[XVI.] DE1 LA VILA DE SÓLLER Y2 SON TE[R]MA3 Y DISTRICTE4
La vila de Sóller està5 scituade en una gran vall y fundura,6 circuhida per totas parts de unas altíssimas montañes que7 vénen a fer una figura rotunda y còncava; per ço8 los moros la nomenen9 Súller,10 que en lengua aràbica11 sinnifica12 ‘conca’.13 Deye’s també en la matexa lengua aràbica14 Suèlber, que era antes alcaria de 15 jovades, que són 240 qüerterades.15
Féu-na lo rey, en lo Compertiment, dos parts: la mitat16 donà a Barenguer Ferrer,17 y l’altre, a Martín18 Ferran.19
Tota esta20 vall y las suas montañes estan21 plenas y fornides de grans olivars y fruitals de tota espècia,22 que lleva ventatje a totas las altres vilas y horts23 de ¶79r. Mallorca.24 La major part del pla del seu terma se rega ab gran abundànsia de aygües, y de lo que més abunde, y és la sua major riquesa, són los los gran olivars y aspres25 la abundànsia de las agrúrias,26 morerals, de hont detreu27 cade añy passats28 30 quintars de seda, y altres fruitas de no menis29 importànsia, que de allí se treu, com són anous, pomes, cireras, peras, y, finalment, no y ha en tota30 [la illa] fruites que allí no·s tròpien ab gran abundànsia y còpia. Aquesta31 riquesa que té tanta li ve de la abundànsia de las aygües menencials,32 ab las quals se rega tot lo seu terma, que, contades totas las33 fonts, passen més de 200 en nombre.34
Passa per lo mitg d’esta vila un gran barranch o torrent, que35 la perteix en dos parts. Aquest corra tot lo añy,36 y en lo hivern37 ve molt caudelós. Naxen estas aygües38 de unas montañes39 que nomanen40 lo Teix,41 y de las terras y vasants42 de la Font de Daguí,43 en lo terma de Buñola, que és una de las 1144 foncts de la montañe45 tan aventetjades, y principalment46 de la montañe47 dite d’en Bennàsser, no molt distant de la vila48 de Sóller, y de49 la Fonct ¶79u. dita de ne Ballerona.50
Pertaxen-se los habitadors d’esta vila en dos parts, ço51 és des de<a>l barranch o torrent envers la part de52 tremontana nomenen53 ells Vila Dessà,54 y a55 la part envers56 lo mitjorn nomenen57Vila Dellà.58 Passe’s de una part a l’altre per tres ponts.59
És la vila de Sóller de 400 cases; los hòmens de armas passen de 940. Las ànimas de comunió accedexen60 a 4.290,61 ab la sua62 gent inútil.63
La grandesa y capacidat64 de son terma no concidex65 de66 4.000 passos geomèticos67 en68 lo seu diàmeto,69 y en esta tan poca terra està70 tota la sua riquesa y poxanse71 dels grans olivars. Hi·s troba per compta, tenint-na de assò72 memòria que73 lo añy 1524 se culliren 20.000 trullades,74 y sempre havem75 vist los qui vuy viuen76 que los olivars han anat millorant y aumentant de77 cade dia, en tant, que78 lo añy 1593 valgué lo seu oli en suma79 de 80.000 ducats, però bé·s dexa veura y tocar en las mans la sua80 riquese en los estims81 generals que, per orde del rey, nostre señor, se feren de82 tota la illa83 de Mallorca los añys passats,84 en què la vila de Sóller y son ¶80r. terma85 fon86 estimat87 en 900.000 £. La sua cullita en forments és fins en 1.500 qüerteras.88
Las suas municions89 de respecta que té en son districta són: de ovalles y moltons 5.540 caps, cabres pocas, per causa del dañy que causarien en los90 olivars; eguas y cavalls 40, mulas y matxos 400, àzens 300; bous y vaques 70; y de porchs 200.91
Lo terma de Sóller per la part que mira en la montañe92 confronta ab la sua costa y ab lo93 terma de Escorque,94 y per la part contrària,95 del mitgjorn, confina ab las terras de Valldemossa,96 y per lo lavant ab lo terma de Buñola, y per la part del ponent ab la mar y ribera de Deyà y de Valldemossa,97 y està98 en99 distànsia de 12 millas de la ciutat de Mallorca.100
La iglésia principal d’esta101 vila està102 sots invocació de sant103 Barthomeu apòstol. Està104 molt adornade de robas105 riques y aparells per el<l>s106 altars e107 ministres del culto divino. Han-se fundat en ella, anant lo temps fins aquí,108 17 binificis,109 y celebren-s’i en ella los110 officis ab gran solemnidat111 y seremònia. Aquesta iglésia fon112 consagrade un113 ¶80u. diumenge als114 12 de maix115 1492 per don Juan de Déu, arcabisbe de Tràcia.116 Aquest bon arcabisbe concedí una indulgènsia perpètua de 100 dias a tots los que117 per cade vagade [que] vasiteran118 la dite iglésia dihent la oració del Pater noster y Aue Maria.119 En lo qual meteix dia se féu una solemna processó y offici en què eren aquell bal·le y jurats presents allí:120 Pera Colom, bal·le reyal,121 Gabriel Castañer, Juan Pons, Guillerm122 Soler y Jaume Pons,123 y Matheu Palau,124 notari y escrivà125 en126 aquella universidat.127 Padrins de esta128 concegració129 foren Barenguer de Olives,130 prevere y benifiat131 en dite132 iglésia.133Y conserven fins a vuy en aquella iglésia una cerimònia (segons diuen ells) priviligial,134 que lo rector, o qualsevol qui135 diu la missa conventual dels diumenges y festividats136 manades, en la fi de la missa, dóna la bendició137 cantade episcopalment.138
Té Sóller algunas139 suffregàneos, en son districte y territori, de alguns lloguerets, com són la Alcaria140 del Compte d’Empúrias141 (que li fon142 donade per lo143 rey don Jaume per part144 que li cabé ¶81r. del145 Compertiment de la terra). És lloch de una[s]146 20 cases, distant de la vila 1.000 passos per la part del vent147 del grech.148 Aquest lloch és dels més alegras y amenos149 de tot lo terma de150 Sóller, y és de moltas aygües, del qual lloch naxen tres fonts de aygües151 abundentíssimas, de la qual molen molts molins, y regue’s tota aquella horta y fruitals, y moltíssims terongers y altres agrures,152 y finalment entren estas aygües per dins153 la vila154 principal, ab què·s reguen155 los horts y orta de aquella.156
Té altre suffragàneo debaix de si, que és lo157 lloch de Biniaraix,158 de 55 cases, per la matexa línea del grech, distant de la159 dite Alcaria160 del Compte161 1.500 passos.162 Aquest vocable està163 corumput,164 que en lengua aràbica165 se diu Beniahax166 Benualge,167 que era un rafal de Barnat Soler,168 de Terragona,169 que lo rey li donà ab 4 jovades de terra,170 que són 64 qüerterades de terra.171 Està172 edificat en un lloch alt, y prou aminent173 per a174 la bella mirade. Té moltas y bones aygües, de què los habitadors del loch se servaxen, y majorment175 la Font dite de176 Linàs. Los habitadors de aquest lloch són de molt ¶81u. llarga vide. Cull-s’i en ella moltíssimas fruites de totas espècias177, moltas agrures, y [té] grans moretals.178
La suffragàne[a]179 de Fornaluix180 és un poble de 150 cases. Està181 distant de la vila de Sóller per la línea del grech envers la tremontana182 2.000 passos. En aquest lloch se administren sagraments, com183 [en] la iglésia major, y precia’s molt de estar184 ben adornade de moltas robas y ornaments per lo altar, y fins en tanir orga en la sua iglésia. Ha vulgut imitar, aquest poble, a la iglésia principal, perquè185 són los habitadors de molta riquesa.186 Los habitadors de aquest187 lloch188 són de molt llarga vida, per causa del bon temparament del cel y tenuïdat189 de l’ayre, y bondat de las aygües. Està defensat190 dels ayres [del mitgjorn],191 y purificade en192 los193 de tremontana, que194 tot ho apura per ellà ahont espira. Estos hòmens solen arribar a la edat de 100 añys y més havant.195
Los olivars de aquest lloch són molts, y lo oli que s’i cull és lo millor de tota la terra. Los fruits196 y la sua horta se regue de una aygüe que abaxe de una197 alcaria dite dels Mellols,198 ab la qual molen ¶82r. 4 molins.199 És lloch molt delitós,200 y mols grans fre[s]curas201 y regalo, y de moltíssims fruitals.202 En est territori del203 lloch se solen conservar las cases de neu, que204 provehexen205 la ciutat de Mallorca,206 y lo forment roig que assí es sembre se converteix en forment207 candeal, que, en Mallorca, nomenen208 xexa.209
Lo suffregàneo210 de Benibesí211 és de 7 cases. És lloch molt ameno y delitós212 per rahó213 de una font gran de aygües, ab què reguen tota aquella horta, y horts y fruitals y ortolisses.214 Assí es fan215 los millors codons216 de tota la illa217 de Mallorca,218 y pomes219 de tota espècia,220 y de tot ab221 gran còpia y abundànsia, sens los gran olivars, que és la sua major riquesa.222
Ha-y altre suffragàneo223 en la part del224 llabeix,225 que·s diu226 Castalló,227 de 20 cases, molt fèrtils228 de olis229 y orts, y tots los habitadors són gent molt rique.230
A la part del mitgjorn d’esta vila de Sóller està231 edificat un monestir de frares manors sots invocatió de Nostra Señora de Jesús, a distànsia de 200232 passos de la vila, en un vassant, y de gran y especiossíssima233 mirade,234 de hont235 se descobri236 casi237 tot ¶82u. lo territori de Sóller.238 Fon239 aquest monestir edificat per un sant religiós, frare240 Barthomeu241 Catañy, lo añy 1458, en temps que governave la sua Silla Pontifical242 Pio Segon en Roma. Lo que molt amballeix aquest convent són los grans horts, y tantes aygües, y moltíssims fruitals del243 fan de gran regalo y tan alegre. Y, perticularment, prop del244 dit monestir naix la Font de ne Bellerona,245 y altres, de la qual se pren una gran séquia246 que247 passe per lo mitg de la vila,248 y ab ella molen 10 molins, hi·s rega la major part de la horta. Està vuy encare249 en aquell monestir una cova ahont aquest sant religiós Barthomeu250 Catañy251 molt sovint se retirava per la oratió y contemplació.252
Esta case és de molta devoció, y de gran concurs de gent, y en ella se han se-guides253 algunas marevalles254 dignas de ser manifestades255 per a combidar256 als faels257 a més devoció. Y, entre las258 altres, no·s deu dexar en oblit259 lo260 que·s seguí en la iglésia d’est monestir de un miracle que lo Señor fon261 servit obrar en262 un misarable home per no voler perdonar certa injúria y vecxasió263 notable que li fon264 feta de una farida mortal que havia rebut de sos inimichs y ¶83r. adversaris, al qual,265 estant266 per a morir, no volgué perdonar la injúria. Està vuy en peu267 lo acte de la varitat, ad perpetum268 rei memoriam, que manà se rebés don Juan Vich, bisbe de Mallorca, y és lo sigüent:269
»Nós, don Juan Vich y Manrique, per la gràtia de Déu y de la Santa Sede Apostòlica, bisbe de Mallorca y del Consell de Se Magestat, notificam a tots los christians com cerca270 de lo271 añy 1530, en los derrers dias del mes de fabrer, se seguí en la present vila de Sóller que nefraren un home bandoler, de la matexa vila, de feridas mortals, y, estant272 casi a la mort, moltas perçones, mugudes de zel que la sua ànima no·s perdex,273 la274 persuadien a que275 perdonàs a sos inimichs, que276 li havien pegat.277Y ell respon278 que no volia sinó venjanse,279 per lo qual li fon280 portat lo Christo qui estave281 dins la present capella, per a més moure’l a282 que perdonàs;283 y, com lo farit lo tingué284 devant de si, en lloch de perdonar, se mogué a major ira y rencor285 contra sos286 inimichs, y jurant y blesfamant murí, segons diuen y referexen testimonis sobra de287 assò mitjensant288 ¶83u. juraments y esco munications;289 y fon290 Déu servit que lo tal crucifissi comensà aquí mateix a suar molts dies em presènsia de totas las perçonas291 qui l’anaven a veura, las292 quals fan293 testimoni que, axugant-lo moltas vagades, tornava a brollar per totes parts, perticularment se asolaven294 en295 la punta de la barbe unas gotas creretjans296 tan grosas297 com un siuró, y altres com una llentia, fins que vingueren a entendra que obrava Déu aquest miracle per a mostrar quant gran era la offensa [que] se li hera298 feta, de aquells qui no volien perdonar las injúrias299 a sos inimichs.300Y que, si Christo Redemptor Nostre,301 en esta vida mortal, se fos trobat allí present, aguera302 fet tal sentiment, puis representan-se-li lo303 càstich de Herusalem304 plorà vivas llàgrimas, y en la creu féu lo mateix, pregant per sos inimichs, com diu sant Pau, y fent oratió en lo hort, vahent305 los turments306 que havia de patir, y lo poch que se havien de aprofitar, suà ab gran abundànsia gotas de sanch.307 Dons perquè308 perdones als qui·t fan309 mal, y te esmenas de jurar i·d guardes de blasfamar ¶84r. y lloues310 y banayesques311 lo312 Señor, s’és posat assí313 aquest[a] imatge,314 y sia memòria eterna per als315 qui vindran.»316
La major part de la ribera y costa marítima de Sóller són pañes molt altes e inasesi<a>bles317 y los passos par a318 desembercar són pochs. Part d’esta ribera està319 subjecta a la travacia320 e321 vent de mestral, y part al vent de tremontana. La sua costa marítima té lo seu principi ahont finès322 lo terma y323 lloch de Deyà, que és la Cala de Alcanàsar,324 en la325 qual hi326 caben fins en dos vaxells, y és la sua327 travasia del ponent, en la qual va cade nit una guarda de peu, y328 per torn y329 sens pague ninguna.330 Seguex-se tentost lo331 promontori332 de la Argentera,333 que334 casi està335 junt al Port de Sóller. La vila de Sóller mentén assí una guarde de peu y dóna-li336 36 £ de salari, y, més, cade nit hi embia337 tres guardes més, que van per torn y sens pague.338
En doblant lo Cap de la Algentera339 y la Muleta340 està341 lo Port de Sóller, tan nomenat,342 y prou abrigat dels vents: sols està343 subjecta a la travasia ¶84u. de344 mestral, y dista de la vila de Sóller 2345 millas, que346 li està347 per lo348 lavant. Assò349 és la escala350 per la navagasió351 de Cathaluna352 y Barcelona,353 perquè està segur dels cossaris a causa de una fortelesa, ab 7 pessas de artilleria, de bronso,354 que defensen355 la boca y tot lo port.356 Aquesta forteleza faria molt son357 degut358 afecta si la haguessen359 edificada en la boca360 que és a la part de la hermita de Sancta Catarina,361 y seria líbera362 del padastre que are li està363 tant364 superior, y señoretgeria una part de ribera tota,365 fins a la Atalaya de Sóller, y are no serveix par e més de guardar la roba als vaxells que van o vénen de Barcelona.366
En la Atalaya de Sóller paga la Universidat367 de Mallorca a368 dos guardas contínuas369 60 £, y no res menis370 la371 vila de Sóller ey372 embia373 cade nit una guarde de peu per torn y sens papat.374 Esta torra de guarda pren lo foch de la Atalaya de Valldemossa, y dóne’l a la de la Sua,375 y descobre376 tota la ribera fins al377 Cap de378 Grosser, devant la Dregonera.379
A poca distànsia d’esta ¶85r. torra380 està381 lo desembercador que·s diu lo382 Coll de la Illa,383 per hont384 desembercaren los cossaris de Alger lo añy 1561, y corregueren la vila de Sóller ab tot que·ls385 reïsqué386 molt387 mal, perquè foren rumputs388 dels nostros. Y perquè és bo389 que los actes bons y virtuosos390 resten em perpètua memòria dels hòmens, y de allí se animen a coses majors los que391 tals obras letgiran,392 poserem393 assí un394 breu sumari de aquella tan señelade395 victòria396 ab lo auxili y socorro397 divinal que los398 de Sóller aquell dia alcansaren, triümphant de tal manera de sos inimichs, per ser estade399 la gent de Sóller tan bel·licosa y animosa y molt400 destra en las armes.401
Érem en los añys 1561, regnant la magestat del rey nostre402 señor don Phelip 2403 de aquest nom, y virey404 de Mallorca don Guillerm405 de Rocafull. Feren una junta general tots los cossaris de la ciutat de Alger y la costa de Barbaria,406 que en aquells407 temps eren poderosos en la mar.408 Posaren, estos, en orde 22 galeotas409 grosses, y entre ellas algunes galeras reyals.410 Elegiren per capità general de la mar a un renegat, Ochovalí,411 cossari molt ¶85u. pràctich412 y envellit en la mar. Possaren413 en estos vaxells tota la millor gent de guerra que alashoras se trobave en Barbaria,414 tots soldats geníseros415 y turchs.416 Posade que fon417 la armade a punt com convania, pertiren-se418 per a419 la via de Mallorca, tocant de pessade per a420 fer aygües421 y, asent422 descuberta per <a>423 los de Ivissa424 la armade, despadiren de prest una fragata armade per a425 Mallorca donant havís com la dite armade426 de 22 vaxells havien fetas427 aygües428 allí, y se encaminava dret per a Mallorca.429 Rebé lo havís aquí mateix430 lo virey431 de Mallorca y luego432 manà prestament als433 capitans de Sóller y vilas del434 Socorro, Alaró,435 Buñola y Santa Maria, que encontinent se pertissen ab la gent per a Sóller. Tenia ja436 avís lo virey,437 per438 espias de Alger, que·s consertava ab gran deligènsia439 una armade de molts vaxells per a anar contra la vila de Sóller.440 Pertiren-se estos capitans del441 Socorro, ab la poca gent que de prest pogueren replegar, y caminaren tota aquella nit.442 Lo capità de Sóller, que era Juan Angalats,443 home valarós y ¶86r. esforsat444 y en la guerra molt animós, aquella matexa nit féu tocar alarma,445 y juntà en la plaçe de Sóller tota la sua gent de armes, manant ab pregon446 que ningú,447 pena de la vide, se pertís de l’esquadró.448 Provahí tentost de449 gent a la fortelesa del port, manant que posasen450 tota la artilleria a punt de batalle; provahí també tota la ribera de guardes y sentinel·las.451Vingude la alba de la matinade, y posade tota la gent a punt y en452 bon orde, comensà a merxar per la via del Cap453 que diuen de la Ocha,454 que és lo camí de la vila al455 port, y allí manà fer alto lo seu camp.456 Arribà la armade dels cossaris aquella matexa hora devant lo Po<o>rt457 de Sóller, y tamé de entrar per por de la forteleza. Mogué’s de allí y passaren més havant y desembercà en lo Coll de la Illa;458 y arribaren459 ab tot460 silensi, que las sentinel·las de la terra461 no·ls veren fins que ja462 desembercaven.463 Daven-se gran pressa e464 deligènsia465 los cossaris en lo466 desembercar per a467 arribar a la vila antes que fossen avisats de las guardas. Fon468 assò ¶86u. als 11 de469 maig470 1561, diumenge dia de Sant Pons.471 Aquí mateix las guardes, ab gran prestesa, corragueren per a472 donar lo avís als capitans. Per altre part, los turchs los alcansaven,473 pensant per esta via impadir-los que <no> donassen lo avís; ab tot, ne prengueren un474 de las dites guardes.475 Quan476 ja477 fon478 de dia,479 a l’axir del480 Sol, se trobaren los cossaris devant lo481 camp dels christians en la Part482 del483 Mar, y foren descuberts a distànsia de 500 passos, de què molt se espentaren,484 pensant trobar la gent descuydade en lo llit.485
Los turchs regonegueren en un lloch alt lo camp dels christians y, contant en ells486 5 banderas, conagueren clarament que lo Socorro de las Vilas era arribat. De assí487 los pilots y los turchs comensaren a desmayar y tanir por, trobant la cose de altre manera de què488 ells pensaven, ab489 tot que la gent del Socorro que allí es trobava era molt poca.490 Estant-se491 axí los dos492 camps mirant-se lo un a l’altre.493 Determinaren passar lo Pont de la Mar cerca de 300494 turchs, y, no tanint-se per ¶87r. segurs, giraren y tornaren atràs.495 Estava allí Sufphú496 Arrais,497 capità general de la gent de terra,498 home animós499 y pràctich500 en las batallas campals,501 y profiant502 y fent gran force, a pures bastonades, los féu tornar [a] passar lo pont, volent provar la sua ventura en aquella batalla. Anaven d’esta manera los turchs acostan-se en el camp dels christians, comensaren503 a descaramusar estant-se a504 distànsia de 400 passos.505 Estant d’esta506 manera los turchs,507 descubriren los christians una part de la vila que estava508 plena de turchs que anaven sequetjant y destruhint, y alguns turchs509 que510 vanien per las esparles.511Y, com pensaven los cossaris que512 tanien per cosa molt certa que havien de trobar la gent desepercebide y mal a punt,513 se havien donat <se havien donat>514 per assò tanta presa a515 la516 navagasió de 1.700 turchs,517 que havien desembercat, fer518 dos esquadrons per fer major la presa, y en519 major prestasa se pertiren en520 dos esquadrons, encaminant-se cade hu521 per la522 una part de la vila, dexant enmitg ¶87u. lo barranch, y ab designa de sequetjar523 la sua part de la vila.524 Los 700 turchs prengueren per lo Pont525 de Benibasí526 per a sequetjar la vila de la part de527 tremontana, y Sufphú528 Aries,529 ab los 1.000 turchs, la millor gent, se pertí per lo Pont530 de la Mar, per a531 sequetjar la vila de532 la part de533 mitgjorn, ab designa que,534 si trobava gent de armes, desbaretar-o tot.535Y, com los 700 turchs no trobaren en son camí resistènsia ni impadiment de ningú,536 entraren dins la vila, replegant tota537 la roba, donas y miñons538 que trobaven,539 no dexant cose540 en la iglésia de robas ni541 argent.542
Vahent-se los christians enmitg de 1.700 turchs, no sebien determinar-se en lo que havien de fer, pensant que si543 socorrerien544 la vila, o si envestirien als545 que tanien devant, y sempre los turchs se anaven acostant y escaramusant.546 Consultaren los capitans ab la gent que tenien per pàtriga547 en la guerra, y foren de diversos parers.548 Los uns que convania més549 acometre als que tenien devant, perquè, ¶88r. desbaretats y rumputs que fossen, era cosa fàcil remediar lo demés, y que, fent-ho de altre manera, seria dar550 entanent, als turchs, que fugien d’ells.551 Resolgueren552 y determinaren de envestir y donar553 la batalla als que tenien devant.554 Feren señal los capitans y manaren que, prostats555 tots per terra, implorasen556 lo auxili del Señor, y, tot lo camp ajoñollat,557 feren oratió a Déu y a Nostre Señora.558Vahent assò los turchs, sens més esperar, tots fug<u>iren559 ab tanta pressa, que, no podent-los recullir lo pont, molts cayen dins lo barranch, y no fon560 bestant lo valor y esfors561 de Sufphú Aries562 par e detanir-los.563 Alsaren-se los christians, y arremateren contra los turchs564 y565 degollar a quants566 alcansaven.567 Era tanta la turbació568 dels turchs, que ninguna resistènsia feyen569 si no era570 procurar cade hu571 en salvar-se, y llensant mols d’ells las armes y quant ab si portaven.572 Sufphú,573 general d’ells, era home corpulent y pesat, y ja vell;574 véu575 que los seus lo desemparaven y que ell no poria campar576 la577 vide, aprés ja578 de ¶88u. haver579 corregut580 2.000 passos, determinà perda581 la vida ab582 las armes ab583 la mà, faent584 cara ab585 un asquadró586 de turchs qui587 may588 lo dexaven,589 y pelearen ab590 tant591 ànimo, que feren algun592 dañy als593 christians, y mataren a Miquel Canals, soldat molt pràctich y de gran forteleza y animosidat,594 y a Nicholau Moronxo.595Vahent596 los christians que los turchs se reparaven y se anaven fortificant, als remateren597 y desbaretaren a tots, y mataren la major part de l’asquadró y al mateix Sufphú,598 general, y mostrà599 bé son pit y ànimo valarós, perquè peleà600 sempre fins al morir. Mate’l601 ab una llansade Pera Bisbal, àlias Garrova, y, ab la mort de aquell,602 fugiren603 tots los altres, procurant de604 arribar prestament605 a las galeotas.606
Alcançade ja607 los christians esta608 victòria, y recordant-se los capitans que dexaven l’altre609 esquadró de 700 turchs en la vila, que la610 estaven611 sequetjant, y que no podien estar molt a tornar carregats ab la presa y saco, manaren tocar a recullir612 per a reforsar613 lo camp.614 Però ¶89r. la major part del jovent, encarnissade615 ja616 en lo degollar y matanse617 que havien feta, pessaren tan avant perseguint los618 turchs, que arribaren619 fins a las fustes, matant-ne molts y degollant-ne,620 que fins621 lo622 alt de unas peñas623 los llensaven624 grans pedras a las fustes, que allí ne mataven625 molts, en tant, que los esclaus626 christians, clavats en lo rem, proclamaven que no tirasen,627 perquè mataven molts d’ells.
Però,628 per altre part,629 Ochovalí, general de la mar, per remediar aquell dañy tant gran630 que la sua gent rebia, manà que desembercassen alguns turchs de refresch par e631 fer retirar aquella gent de aquellas pañes,632 y en esta633 escaremussa634 mataren a Jaume Palau, de Orient, y635 mols altres que nafraren, que636 que foren forsats retirar-se en el camp, que estava637 esperant als638 turchs del saco.639
Arribaren640 los turchs en641 la presa, y descubriren lo camp dels christians, que642 estava643 a punt asperant-los a pas. Pensaren que no porien escapar de ses644 mans; dexaren tota la presa y saco, y, ab les alflong<u>es645 desembeynades, comensaren a pegar per las dones, donsellas y646 minons647 que portaven648 ¶89u. presos, matant-ne molts ab gran cruesa.649 Apertaren-se los turchs del camp dels christians, volén-se’n anar fugint a la mar, sercant altre camí de650 aquell per hon651 eren vinguts,652 però, ab tot, los christians donaren sobra653 ells matant y degollant com del<l>s654 altres primers,655 y, per aquest camí que prengueren, encontraren ab una quadrila656 de bandol<l>ers,657 los quals, vista la bona ocasió, la prengueren y arramateren ab tanta fúria y velocidat658 contra als turchs, aju<n>tats659 de uns gossos660 alans que ab si portaven,661 y fon662 tanta la bregua663 que feyen ab estos gossos,664 que los turchs, tots perturbats,665 no tanien ànimo de gosar tirar666 espase contra d’ells,667 ans molts, no sabent què fer, se’n pujaven per los abras per escapar668 de aquella gran ràbia dels gossos,669 que tenien per més espedient670 morir en las671 mans dels672 christians que de aquells ferosos673 leons.674Y afirmaven675 aprés, aquells bandolers, que may havien<t>676 vist aquells gossos677 ab tanta brevase y ànimo678 com en679 aquella jornade.680 Y deyen y contaven los turchs a mols que, quant se veren en aquels681 apretos, trobant-se enmitg de aquells gossos,682 que no·ls ¶90r. parexien683 sinó leons o684 dimonis de Invern.685
Y lo rey, quant entengué la valentia d’estos bandolers, y lo bé686 que provaren en esta jornada, los alliberà a tots del687 bendeig.688Y, en memòria de una tal victòria, han edificat los de Sóller una capella, en la iglésia de l’Hospital, sots invocatió de Nostre Señora de la Victòria. Y cade añy, en regonexensa689 de aquella mercè tan señel<l>ade690 que reberen,691 solennisen692 en693 una festa y sermó, y una sum ptuosa processó, en concurs de tot aquell poble, y guarde’s aquell dia com lo del diumenge.694
La glòria y onra de tal victòria sia donada a la Magestat Divina, de qui és, y no dels hòmens, perquè és cosa certa que fon695 obra més divina que humane, perquè tots los christians no arribaven a 600, asent696 los turchs 1.700, tots hòmens pràctichs697 y esparimentats698 en la guerra.699
Moriren en esta jornada passats de 300 turchs, y, entre ells, murí Sufphú,700 general de la gent de terra. Murí també un fill de Ochovalí,701 de edat de 18 añys. Perdéran los turchs totas las banderas,702 dexaren moltas armes.703 Los christians qui ¶90u. moriren en aquella jornade foren 6, y alguns nefrats; y conten704 que dels turchs se’n moriren molts aprés en las galeotas705 que estaven706 mal nafrats.707
Y los naturals de Sóller, en memòria de esta jornade, y perquè no·ls devengués708 un altre tal, han edificat en lo709 mitg de la vila una forteleza, ahont, en son cas y lloch, puguen posar la gent inútil y las robas, y esta forteleza guarda també la iglésia, tanint-la dins de si compresa.710 Y, sens esta, han edificat en dit desembercador del Coll de la Illa711 una torra de guarda per a custòdia y guarda del pas, a la qual enbien712 cade nit 6 hòmens de guarda, y lo matí se’n tornen tots dexant la torra tancade sens guarde de ningú;713 y van per torn cade nit y sen[s]714 paga. No fa esta torra altre servey sinó guardar est pas, ni ella715 descobre716 altres torras de guarde, perquè està717 en lloch baix scituade.718
A poca distànsia d’esta719 torra se segueix la720 Cala Ferrera,721 xica per a dos vaxells, y à-y en ella una aygüe722 [que] és poca: provahiria723 fins en 3 vaxells; antes724 de la qual està725 la illa726 de l’Empeyar,727 ahont ¶91r. coven cade añy totas las guivinas728 de la terra,729 en la qual hi à una aygüe gran, que730 pot provehir a molts vaxells.731
Tentost aprés és lo promontori de la Seca, sobre del qual han edificat una torra de guarda, la qual descobre732 per lo ponent la Torra o Atalaya de Sóller.733 Esta torra descobre734 y guarde las aygües y desembercadors de la Cala Rotge. Y assí se acabe y finès735 la costa marítima de Sóller, tota ella aspre y fragosa, y tota descuberta per lo vent del mestral, y part de736 tremontana.737
11. SECTOR COSTER DE SÓLLER
BAM, 479, 63r. Fotgr. Manel Clemente
Villa de Sóller (Vila de Sóller). F. 63. Mides de l’exterior de l’orla: 175 × 140 mm. Escala aprox.: 1:60.884. No presenta cap indicació sobre on és el nord (ni de cap altre vent de la rosa), però de la disposició del perfil coster es desprèn que la tramuntana apunta vers l’angle inferior esquerre de l’orla. Quasi esborrat, s’endevina el perfil de la costa, ja fora del requadro de l’orla, fins al nom Cabo de Deyà, que es pot llegir. Topònims costers: Cabo de Argentera (Cap de l’Argentera, avui Cap Gros), Muleta (Moleta), Puerto de Sóller (Port de Sóller), Forteleza (sa Torre), S.ta Catharina (Santa Catalina), Atalaya de Sóller (Talaia de Sóller, avui desapareguda), Atalaya del Coll de la Y.a (Talaia des Coll de s’Illa, avui desapareguda), Coll de la Ylla (ses Cambres), Y.a de Llampayes (Illa de Llampaies, avui s’Illeta), i, ja dins el terme de Fornalutx, al límit amb el de Sóller, Cala Ferrera (o Port de Fornalutx), Atalaya de la Seca (Torre de sa Seca), i, ja dins el terme d’Escorca, Cala Roja (Cala Rotja), Atalaya del Forat (Torre des Forat), Cala de Tuyent (Cala Tuent). Topònims interiors: Alcaria del Compte (Alqueria des Comte), Beni Arax (Biniaraix), Iesús (Convent de Jesús), Sóller, Fornelux (Fornalutx),738 Benibaci (Binibassí).
¶ 1 Cap. 16. De LM, § 13 De SV, M, SC, Cap. 15 [amb 15 sobrescrit a 16] De BV. ¶ 2Y omès per LM, BV. ¶ 3 Terma LM, BV, M, terme SV. ¶ 4 Districta LM, BV, y districte omès per SV, M, SC. ¶ 5 Sta SC. ¶ 6 Fondure SV, M, SC. ¶ 7 Qui SV. ¶ 8 Esto SV, SC, so M. ¶ 9 Anomenaren SV, M, SC. ¶ 10 Soller SV, M, SC. ¶ 11Arabiga SV, SC, arabica M. ¶ 12 Significa SV, M, SC. ¶ 13 Coneya SV, M, SC. ¶ 14 Arabiga SV, SC, arabica M. ¶ 15 La vila de Soller esta edificada en mitx del seu terma, dins de un gran vall, rodeat per totas parts de altissimas montañas [mantañes BV], formant una figura redona [radona BV] molt profunda, y per esto en llengua arabica se anomenave [anomenava BV] Suliar, que [q.e BV] es lo matex que [q.e BV] conca; anomenaves tambe Sulver [Sulber BV]. Era antes una alcaria de 15 jovadas, que [q.e BV] son 240 quarteradas. LM, BV. ¶ 16 Una SV. ¶ 17 Barenguer Farrer SV, SC, Baranguer Farrer M. ¶ 18 Marti SV, M, SC. ¶ 19Y el rey la dividi en dos parts; la una d’ellas [dellas BV] donà a Berenguer Ferrer, y l’altre [la altre BV], a Marti Ferran. LM, BV. ¶ 20Aquesta SV, SC, esta M. ¶ 21 Stan SC. ¶ 22 Specia SV, M, spetie SC. ¶ 23A tota la isla [illa M, SC] y vilas [villas SC] SV, M, SC. ¶ 24 Tot este vall y las suas montañas estan guarnidas de olivars, y innumerables fruytals de totas especias [especies BV], que [q.e BV] en tot ecsedex [exedeyx BV] a las demes [dames BV] vilas de Mallorca. LM, BV. ¶ 25 Apres SV, M. ¶ 26 Agrures SV, M, SC. ¶ 27 Seu [per sen] SV, hont [haont SC] se treu M, SC. ¶ 28 Passats de SV, M, SC. ¶ 29 Meñys SV, M, SC. ¶ 30 Tota la isla [illa M, SC] SV, M, SC. ¶ 31 Aquesta ubertat y SV, M, SC. ¶ 32 Manentials SV, manancials M, manantials SC. ¶ 33 Las suas SV, SC. ¶ 34 Lo mes del seu vall se rega ab la multitud de fonts [fons BV] manancials, molt caudalosas. La sua major [mayor BV] riqueza es lo oli, y tota la sua orta esta plena de terongers [tarongers BV] y llimoneras [limoneras BV] de totas especias [especies BV], y de morers, de que [q.e BV] cada añy trehuen [treuhan BV] passats de 50 quintals [quintars BV] de seda, cireras, nous, peras y pomas de moltissimas especias [especies BV] y en grandissima abundancia, y tot prove de las moltas ayguas, que [q.e BV], contadas [contades BV] totas la fonts, passan de 200. LM, BV, passen de 200 SV, M, SC. ¶ 35 Qui SV. ¶ 36 Tot lany M. ¶ 37 Invern SC.
¶ 38Aygue SV. ¶ 39 Muntañes M. ¶ 40Anomenan SV, M, SC. ¶ 41 Tex SV, SC, Teix M. ¶ 42Vesants SV, SC, vassants M. ¶ 43 Font den Degui SV, M, SC. ¶ 44 11 SV, onsa M, onza SC. ¶ 45 Muntañe M, SC. ¶ 46 Principalm.t la SV, principalment M. ¶ 47 Muntañe M, SC. ¶ 48Villa SC. ¶ 49Y de manca en SV, SC. ¶ 50 Passa per en mitx [mitg BV] de la vila un gran torrent, qui la divideix ab dos parts, el qual corre de aygua [aygue BV] tot lo añy, y en lo ivern es molt caudalos. Moltas de ditas ayguas naxen de la montaña dita el Teyx, del terma de Buñola, en que [q.e BV] se ajunta la Font den Dagui, q.e es una de las 12 fonts que [q.e BV] te la Montaña més aventejadas que [q.e BV] las altres, y principalment [principalm.t BV] de la Montaña dita d’en Bennasser, no molt lluñy de Soller, y de la font anomenada ne Ballarona [Ballerona BV] LM, BV, Ballerone SV, SC, Ballerona M. ¶ 51 Co SC. ¶ 52 De la SV, SC ¶ 53 Nominan M. ¶ 54Vila dassa SV, Vila dessa M. ¶ 55A omès per SV. ¶ 56Ves SV, SC, envers M. ¶ 57 Nomenen omès per SV, M. ¶ 58Vila dalla SV, Vila della M. ¶ 59 Dividexen los seus vizins [vesins BV] dita vila en dos parts, esto es, desde el torrent a la part del norte anomenan Vila dassa, y a la part del sur anomenan Vila della [dalla BV], y se pasa [passa BV] de una part a la altre per dos grans ponts. LM, BV. ¶ 60 Ecsedexen LM, exedexen BV. ¶ 61 4300 LM, BV. ¶ 62 Sua omès per LM, BV. ¶ 63 Communio [comunio SC] ab la gent inutil excedexen [exedexen M] a 4290 SV, M, SC. ¶ 64 Capacitat SV, M, SC. ¶ 65 Ex cedex SV, SC, exedex M. ¶ 66 A SV, M, SC. ¶ 67 Geo me tricos SV, M, SC. ¶ 68 Ab SV, M, SC. ¶ 69 Diametro SV, M, SC. ¶ 70 Sta SV. ¶ 71 Poxanse SV, poxança M, poxansa SC. ¶ 72Trobe [troba M] de compte [compta M], y de asso [desso M] es te SV, M, SC. ¶ 73 Que en SV, SC. ¶ 74Trullades, y lo oli [y solian M, y solien SC] en esta terra retra [retre M] a 40 o 50 quartans per [p. M] trullade SV, M, SC. ¶ 75 Han SV, M, SC. ¶ 76Vist las perçonas [perçones M, perconas SC] de hedad [edad M] SV, M, SC. ¶ 77 Anat aumentant [augmentant M] y millorant SV, M, SC. ¶ 78 Q.e en M. ¶ 79 Summa M ¶ 80 Sua omès per SV, M, SC. ¶ 81 Stims SV, SC. ¶ 82 En SV, M, SC. ¶ 83 Isla SV. ¶ 84 Los anys passats omès per SV, M, SC. ¶ 85Vila y terma de Soller SV, M, SC. ¶ 86 Fonch SV, M. ¶ 87 Stimade SV, M, SC. ¶ 88 La grandeza [grandesa BV] de son terma no ecsedeix [exedeyx BV] a 4000 passos geometrichs, que [q.e BV] es una llegua, y en tan curta terra consisteix [consisteyx BV] la summa riqueza [riquesa BV], per los seus olivars, y se te en memoria que [q.e BV] en 1524 se culli en dita vila 20000 trulladas, y solen, en aquella terra, 50 o 60 quartans per trullada, y va crexent cada dia, de forma que [q.e BV] en 1593 valgue lo oli 80000 ducats, y, en los aprecios que [q.e BV] se feu de tota la isla de Mallorca [Mall.ca BV] en temps de Felip [Phelip BV] II, fonch estimat el terme de Soller 900000 lliures [lliuras BV] mallorquinas. La sua cullita de blats no exedeix [exedeyx BV] a 1500 quarteras, ordi y zivada 500. LM, BV, quarteras, ordis 500 SV, SC, q.es, de ordis 500 q.es M. ¶ 89 Monitions SV, SC, monicions M. ¶ 90 Llurs M, SC. ¶ 91 Bestiar llana 5570. Cabrum poc per el dañy que fa a los olivars y dames abres. Heguas y cavalls 50, machos y mulas 440, juments 310, bous y vacas 80, tosinos 230. LM, BV. ¶ 92 Part de la tramontane [tramontana SC] SV, M, SC. ¶ 93 Ab lo omès per SV, M, SC. ¶ 94 Scorca SV, M, SC. ¶ 95 Contraria omès per SV, M, SC. ¶ 96Valldemosa SC. ¶ 97 Valldemosa SC. ¶ 98 Sta SV, SC. ¶ 99 A SV, M, SC. ¶ 100 El terma de Soller confina ab la sua costa maritima, a la part del norte ab lo terma de la parroquia [parq.a BV] de Escorque [Escorca BV], per el sur ab Valldemoza [Valldemoça BV], per llevant ab Buñola, y per ponent ab lo mar y ribera de Deya; y dista 12 millas de la ciutat. LM, BV. ¶ 101 De aquesta SV, SC. ¶ 102 Sta SV, SC. ¶ 103 S.t SV, sanct M. ¶ 104 Sta SV, SC. ¶ 105 Rebes SV. ¶ 106 Los SV, M, SC. ¶ 107Y SV, e M, SC. ¶ 108 Divino. Hay SV, M, SC. ¶ 109 Binifets fundats SV, M, SC. ¶ 110 Lo SV. ¶ 111 Solemnitat SV, M, SC. ¶ 112 Fonch SV, M, SC. ¶ 113 Un omès per SV, M, SC. ¶ 114Als omès per SV, M, SC. ¶ 115 20 maig SV, M, SC. ¶ 116Tarcia SV, SC, Tarçia M. ¶ 117 Qui SV, SC. ¶ 118Visitarian SV, M, SC. ¶ 119 La iglesia [Ig.a BV] parroquial de Soller esta consagrada al apostol S.t Barthomeu, y esta adornada de richs ornaments; te 18 beneficis, cuyos beneficiats celebran los divinos oficis [officis BV] ab molta devocio y ceremonia. Fonch dita iglesia [Ig.a BV] consagrada per D.n [D. BV] Juan de Deu, arcabisbe de Tracia, un diumenge 20 de mayg 1492, el qual concedi una yndulgencia [indulgencia BV] perpetua de 100 dias a tots los que [q.e BV] cada vagada [vegada BV] que [q.e BV] visitaran la dita yglesia [Ig.a BV] rezarian [rezaran BV] las oracions del Pater Noster y Ave Maria. LM, BV. ¶ 120 Offici. Eran assistents [assistens SC] SV, M, SC. ¶ 121 R.l SV, SC, real M. ¶ 122 Guillem SV, M, SC. ¶ 123 Pons, jurats, SV, M, SC. ¶ 124 Palou SV, M, SC. ¶ 125 Scriva SV, SC. ¶ 126 De SV, M, SC. ¶ 127 Universitat SV, M, SC. ¶ 128 Aquesta SV.
¶ 129 Consecratio SV, SC, consecracio M. ¶ 130 Olivas M. ¶ 131 Beneficiat SV, SC, benefiçiat M. ¶ 132Aquella SV, M, SC. ¶ 133 En aquell mateix [mateyx BV] dia se feu una solemna processo y ofici [offici BV]. Era aquell añy balla R.l Pera Colom, jurats Gabriel [Gab.l BV] Castañer, Juan Pons, Guillerm [Guillem BV] Soller [Soler BV] y Jaume Pons, y Mateu Palou, notari [Nott. BV] y escriva [Esc.va BV] de aquella universidad. Padrins de aquella consegracio foren Berenguer de Olives, sacerdot y beneficiat [Benef.at BV] en aquella iglesia [Ig.a BV]. LM, BV. ¶ 134 Conserven [conservan M] ells fins vuy (diuen ells) una [una omès per M, SC] ceremonia [ceremonie SC] privilegial SV, M, SC. ¶ 135 Que SV. ¶ 136 Festes SV, festivitats M, festas SC. ¶ 137 Benditio SV, benedictio M. ¶ 138Y conservan [concervan BV] al present [pnt. BV] en aquella iglesia [Ig.a BV] una certa ceremonia (segons ells diuhen) privilegial, que [q.e BV] el rector o qualsevol altre qui canta la missa conventual en los diumenges y festas de precepta, al fi de la missa, dona la benediccio cantada [cantade BV] com el señor [S.r BV] bisbe. LM, BV. ¶ 139 Alguns SV, M, SC. ¶ 140 Alqueria SV, M, SC. ¶ 141 Empuries SV, SC, den Purias M. ¶ 142 Fonch SV, M, SC. ¶ 143 El SV, M, SC. ¶ 144 Quant SV, SC, part M. ¶ 145 Ly [li SC] caygue en lo SV, SC, en lo M. ¶ 146 Unas SV, SC, unes M. ¶ 147 Del vent omès per SV, SC. ¶ 148Te Soller en son districte [districta BV] algunas suffraganeas de alguns lloguerets. La Alqueria [Alcheria BV] del Conta de Empurias, que [q.e BV] li cabe en lo Repertiment [Repartiment BV] de la terra. Es lloch de 20 casas, a mil passos geometrichs distant de la vila per el vent grech. LM, BV. ¶ 149 Mes amenos [emenos M] y alegras [alegres M, SC] SV, M, SC. ¶ 150 Lo terme de omès per SV, M, SC. ¶ 151 Aygua SC. ¶ 152 Algruras SV, SC. ¶ 153 Dins omès per SV, M, SC. ¶ 154 Via SV, SC, vila M. ¶ 155 Regan tots SV, M, SC. ¶ 156 Lloch ameno y deleytos per las suas arboledas y horts, de cuyo lloch surten tres fonts molt caudalosas, en las que [q.e BV] molen alguns molins y se rega molta terra. LM, BV. ¶ 157 El SV, M, SC. ¶ 158 Binarax SV, SC, Biniarax M. ¶ 159 La omès per M, SC. ¶ 160Aqueria SV, Alqueria M, SC. ¶ 161 Compte SV, Compta M. ¶ 162 Passos manca en SV. ¶ 163 Sta SV, SC. ¶ 164 Corrumput SV, SC, corromput M. ¶ 165 Arabiga SV. ¶ 166 Beniahax omès per SV, SC, Binialatx M. ¶ 167 Benualga SC. ¶ 168 Bernat Soler [Celer M] SV, M, SC. ¶ 169Terragona SV, Tarragona M, SC.
¶ 170 De terra omès per SV, M, SC. ¶ 171 Altre suffraganeo [sufraganeo BV] te per la linea del grech, que [q.e BV] se anomena Binarayx, poble de 55 casas, distant de la Alqueria [Alcharia BV] del Conte 1500 passos. Vocable corromput de la llengua arabica, en que [q.e BV] se deyhe [deya BV] Benihathax Bernalge, y era un rafal qui fonc donat a Bernat [Bernad BV] Celer de Terragona [Tarragona BV], per el Sor. [S.r BV] rey, en 4 jovadas de terra. LM, BV, de terra omès per SV, M, SC. ¶ 172 Sta SV. ¶ 173 Emi nent SV, M, SC. ¶ 174 A omès per SV. ¶ 175 Ma jorment de SV, M, SC. ¶ 176 Den SV, M, SC. ¶ 177 De tote specie [tota specia M, tota spetie SC] SV, M, SC. ¶ 178 Este llogueret [llogaret BV] esta edificat en un vall, a lloch alt, y abunda de famosas ayguas [aygues BV], especialment [especialm.t BV] una dita d’en [den BV] Llinas. LM, BV, morerals SV, SC, morarals M. ¶ 179 Suffraganea SV, M, SC. ¶ 180 For nalux SV, Fornelutx M, Fornalutx SC. ¶ 181 Sta SV, SC. ¶ 182Tremuntane M. ¶ 183 Com en SV, M, SC. ¶ 184 Star SV, SC. ¶ 185 Principal, y causeu [causau M] que SV, M, SC. ¶ 186 La suffraganea [sufraganea BV] de Fornalutx es poblacio de 150 casas, distant de la vila de Soller per el vent grech 2000 passos, en cuyo lloch hi ha [hay BV] un vicari per administracio de los sants [S.ts BV] sagraments. Esta la iglesia [Ig.a BV] molt adornada de molts y richs ornaments, y ab son orga, per ser aquella gent molt rica. LM, BV. ¶ 187 Dest M. ¶ 188 Lloch de Fornalutx [Fonaluig M] SV, M. ¶ 189Tenuitat SV, M, SC. ¶ 190 Defensade SV, SC, deffençade M. ¶ 191Ayres [ayras M] del mitx jorn SV, M, SC. ¶ 192 Ab M, de SC. ¶ 193 Purificade dels SV. ¶ 194 Qui SV, SC. ¶ 195 Los vecins [vesins BV] de Fornalutx viuhen [viuen BV] molt sans, per ser alli el cel [sel BV] molt templat, lo ayre molt delicat y los ambats del mar que corren alli freschs tot lo estiu, y la bondad [bondat BV] de las ayguas [aygues BV]. Queda este lloch molt defensat de los vents de mitjorn y molt purificat ab los del norte, que tot lo apura, y solen viurer cent añys y encare mes. LM, BV, Estos homens solen arribar a la edat de 100 anys y mes avant. omès per SV, SC. ¶ 196 Fruytals SV, M, SC. ¶ 197 La SV, M, SC. ¶ 198 Mallols SV, M, SC. ¶ 199 Los olivars de este lloch son molts y lo oli es el mes exellent de Mallorca. La sua horta [orta BV] se rega de una aygua caudelosa [caudalosa BV] que devalla de una alqueria [alcheria BV] de Mayols, ab la que molen 4 molins. LM, BV. ¶ 200 Delicios SV, SC, deleytos M. ¶ 201 Frescures SV, M, SC. ¶ 202Y te [de M] moltissimas fruytas SV, M, SC. ¶ 203 De est SV, SC.
¶ 204 Neu, ab que lo estiu SV, M, SC. ¶ 205 Proveyexen tota SV, provehexen M. ¶ 206 De Mallorca omès per SV, SC. ¶ 207 Forment omès per SV, SC. ¶ 208 Anomenan M. ¶ 209 En el territori de este lloch hay algunas casas ahont se recull la neu en lo ivern [invern BV] para provehir la ciutat en lo estiu, y encare tot lo añy. Succeheyx [succeyheyx BV] alli una cosa admirable, que [q.e BV] el blat que [q.e BV] alli se sembre anomenat pel-de-bou [peldebou BV] se converteyx en xexa, que [q.e BV] fa el pa molt blanch; te tambe las suas viñas, que [q.e BV] seran 60 quarteradas de terra. LM, BV, xexa. Lo seu viñet sera de sis quarteradas [quarterades M, SC] de terra. SV, M, SC. ¶ 210 La suffraganea SV, M, SC. ¶ 211 Binibassi SV, SC, Binibaçi M. ¶ 212 Et delicios SV, delitos M, delicios SC. ¶ 213 Hao SC. ¶ 214 Ortolissas SV, SC, ortolisas M. ¶ 215 Assi se crian SV, M, SC. ¶ 216 Co doñys SV, M, SC. ¶ 217 Isla SV. ¶ 218 De Ma llorca omès per SV. ¶ 219 Y ja mes SV, M, SC. ¶ 220 Spe cia SV, M. ¶ 221 En SV, M, SC. ¶ 222 El lloch de Benibaci es de 8 casas. Lloch molt ameno y delicios, de moltas ayguas y fruytals de totas especias [especies BV], ultra los olivars, que [q.e BV] es la sua major [mayor BV] riqueza [riquesa BV]. LM, BV. ¶ 223 Suffraganea SV, M, SC. ¶ 224 De SV. ¶ 225 Lle betx SV, llebeix M. ¶ 226 Qui es SV, SC. ¶ 227 Castello SV, M, SC. ¶ 228 Fer til SV, M, SC. ¶ 229 Olis, y viñas, SV, M, SC. ¶ 230 A la part d’el [del BV] llebeyx [llabetx BV] te Soller altre oratori suffraganeo en un lloch dit Castello, de 20 alcharias o posessions [pocessions BV], molt fertil de oli, viñes y horts, y tots sos vesins son gent molt rica. LM, BV. ¶ 231 Sta SC. ¶ 232 100 SV, M, SC. ¶ 233 Speciosissima SV, especiosissima M, spessiosissima SC. ¶ 234Vista SV, SC, mirade M. ¶ 235 Haont SC. ¶ 236 Descobre M. ¶ 237 Hont casi se [amb se afegit a l’interlineat superior] descobri SV. ¶ 238 A la part del miitjorn [mitgjorn BV], junt a la vila de Soller, a 200 passos de distancia, hi ha [hay BV] un convent [Conv.t BV] de religiosos de N. P. S. Francesch, de la regular observancia, bayx la invocacio de N.ra [Nra. BV] S.ra de Jesus, en un vertent de unas montañes [una montaña BV], desde cuyo convent [Conv.t BV] se descobri casi tota la Vall de Soller. LM, BV. ¶ 239 Fonch SV, M. ¶ 240 Fray SV, SC, fr. M. ¶ 241 Bartl. SV, Barthomeu M. ¶ 242 La Silla Pontificia SV, M, Pontificia SC. ¶ 243 Quel SV, M, SC. ¶ 244 Lo SV, M, SC. ¶ 245 Ballarona SV, M, SC. ¶ 246 Siquia SV, M, SC. ¶ 247 Qui SV, SC, q. M. ¶ 248 De la vila manca en SV, SC.
¶ 249 Esta encare vuy SV, SC. ¶ 250 Fr. M, fray SC. ¶ 251 Bartthomeu Catany omès per SV. ¶ 252 Este convent [Conv.t BV] funda un S.t religios anomenat Fr. Bart. Catañy, de la mateixa observancia, en 1458, en temps que [q.e BV] el papa Pio 2 regia la universal [Univ.l BV] Iglesia [Ig.a BV], dins de cuyo monastir, o un poch mes amunt, se troba una cova ahont el dit S.t [S. BV] frare [frara BV] se recullia para la sua oracio y contemplacio. Goza de deliciosa vista el dit convent [Conv.t BV], de moltas fonts, hortas [horts BV] y arboledas, y prop de dit monastir nax la caudalosa Font de ne Bellarona [Bellerona BV]. Passan las suas ayguas per una siquia per el mitx de la vila y molen de la mateixa [mateyxa BV] 10 [deu BV] molins y rega despues gran part de la horta [orta BV] de Soller. LM, BV. ¶ 253 Seguit M. ¶ 254 Seguit alguns miracles SV, SC. ¶ 255 Manifestats SV, SC. ¶ 256 Convidar SV, combidar SV. ¶ 257 Fayels SV, faels M. ¶ 258 Las omès per SV, los SC. ¶ 259 Olvido SV, SC, oblit M. ¶ 260 El SV, SC. ¶ 261 Fonch SV, M, SC. ¶ 262 Ab SV, SC, en M. ¶ 263Y vexacio omès per SV. ¶ 264 Fonch SV, M, SC. ¶ 265 Inimichs, als quals SV, M, SC. ¶ 266 Stant SC. ¶ 267 Peus M. ¶ 268 Perpetuam SV, M, SC. ¶ 269 Es convent de molta devocio y concurs. Se troba [traba BV] en la sua iglesia [Ig.a BV] una sumptuosa capella del S.to Christo, per medi de cuya figura obra el Señor [S.r BV] un gran portento ab un desventurat home qui no volgue perdonar certa injuria y notable dañy que [q.e BV] li feran ab una ferida mortal que [q.e BV] rabe de uns bandetjats, el qual, estant en el punt de morir, no volgue perdonar [perdonar afegit a l’interlineat superior BV] la injuria ni bastaren [bastaran BV] los religiosos ni quants alli se trobaven [trobavan BV]. Y volgue Deu que [q.e BV] las suas maravillosas obras se manifestassen a los homens. Y per esto se troba un acta authentich de aquella veritat, que [q.e BV] mana se rebes el Ill.m Sor. D.n [D. BV] Juan Vich y de Manrrique [Manrique BV], bisbe de Mallorca, de [del BV] tenor siguent: LM, BV. ¶ 270 Circa SV, M, SC. ¶ 271 Del SV, M, SC. ¶ 272 Essent SV, M, assent SC. ¶ 273 Perdes SV, M, SC. ¶ 274 Lo SV, M, SC. ¶ 275 Que als SV, SC, quels M. ¶ 276 Qui SV, SC. ¶ 277 Nos, D.n [D. BV] Juan Vich y Manrrique [Manrique BV], per la gracia de Deu y de la S.ta Sede App.ca, bisbe de Mallorca, del Consell de Se Magestad [Mag.d BV]. Notificam y feym [faem BV] saber a tots los christians com circa del añy 1530, en los ultims de febrer [fabrer BV], succehi a la present [pnt. BV] vila de Soller que [q.e BV] feriren [fariren BV] a un home bandoler, de la matexa [mateyxa BV] vila, de feridas mortals,y estant casi al punt de la sua mort, moltas personas, mogudas de zel de que [q.e BV] la sua anima no se [nos BV] perdes, li persuadien [persuadian BV] que [q.e BV] perdonas a sos enemichs, qui de aquella manera lo havian parat y mal ferit, y miras que [q.e BV] se anave [anava BV] morint. LM, BV. ¶ 278 Respongue SV, M, SC. ¶ 279Venjarse SV, SC, venjança M. ¶ 280 Fonch SV, M, SC. ¶ 281 Stave SC. ¶ 282Y SV. ¶ 283 Ell respongue que [q.e BV] no volia fer tal de perdonar, sino vengarse [venjarse BV] de aquella injuria y dañy rebut [rabut BV], y, vist esto per los circumstants [circumstans BV], desde luego li aportaren un S.to Christo que [q.e BV] estave [estava BV] dins la present [pnt, BV] capella de dita iglesia [Ig.a BV], para mes mourel a que [q.e BV] perdonas. LM, BV. ¶ 284Tingues SV, SC, tingue M. ¶ 285 Rancor M. ¶ 286 Los SV, SC, sos M. ¶ 287 De omès per SV, M, SC. ¶ 288 Mitjensat SV, mitjansant M, mitjensants SC. ¶ 289Y, com lo tingue devant de si, en ves de perdonar, se mogue a mes ira contra sos enemichs, jurant y flestomant [flastomant BV], y tot perturbat de rabia mori, segons diuhen y referexen testimonis sobre esto rebuts [rabuts BV] y exeminats [examinats BV] mediant jurament y pena de excomunio. LM, BV, juraments y escomunicats [escomunications M, scomunications SC] SV, M, SC. ¶ 290 Fonch SV, M. ¶ 291 De tots los presents SV, SC. ¶ 292 Los SV. ¶ 293 Fent SV, SC. ¶ 294Asolaven SV, SC, assolaven M. ¶ 295 A SV, SC, en M. ¶ 296 Claretjants SV, M, SC. ¶ 297 Tant grossas SV, M, SC. ¶ 298 Havia SV, SC, era M. ¶ 299 Perdonar los agravis SV. ¶ 300Y que [q.e BV] fonch Deu servit que [q.e BV] aquell S.to Christo comensa luego a suar, y sua molts de dias en presencia de moltas personas que [q.e BV] se trobaven alli presents [presens BV], y que [q.e BV], axugantlo moltas vegades [vagades BV], tornave [tornava BV] altre [altra BV] volta suar per totas parts, y particularment se resolian aquellas gotas a la punta de la barba, y claras, tan grosas [grossas BV] com uns ciurons o llentias, fins que [q.e BV] vingueran [vingueren BV] a considerar [conciderar BV] que [q.e BV] obrave [obrava BV] Deu aquell miracle para mostrar quan era gran la ofensa [offensa BV] que [q.e BV] se li havia fet no volent perdonar las injurias a sos inimichs. LM, BV. ¶ 301 Redemptor Nostro omès per SV. ¶ 302 Hauria SV, haguera M, SC. ¶ 303 Los SV. ¶ 304 Hje rusalem SV, M, SC. ¶ 305 Vayhent SC. ¶ 306 Tor ments SV, turments M, SC. ¶ 307Y que [q.e BV] si Christo Redemptor Nostro, en esta vida mortal, se fos trobat alli present [pnt. BV], hauria fet semblant [semb.t BV] sentiment, pues, representantseli [representantsali BV] el castich de Jerusalem plora vivas lagrimas [llagrimes BV], y en la Creu feu lo mateix, pregant per los enemichs, com diu S.t [S. BV] Pau, que [y BV] fent oracio en lo hort, vehent [vahent BV] los torments que [q.e BV] havia de patir, y lo poch que [q.e BV] los homens se havien [havian BV] de aprofitar, sua ab gran abundancia gotas de sanch. LM, BV. ¶ 308 Perque no SV.
¶ 309 Qui te han fet SV ¶ 310 Lloas SV, M, SC. ¶ 311 Be neyescas SV, beneyascas M, banayescas SC. ¶ 312 Al SV, el SC. ¶ 313 Aqui SV, M, SC. ¶ 314 Imatge y scriptura SV, M, SC. ¶ 315 Los M, SC. ¶ 316 Sia pues paraque [paraq.e BV] perdons a los que [q.e BV] te agrevian, y te asmenas [esmenas BV] de jurar, y et guardas de blasfemar, y alabes y beneyescas el S.r se ha posat aqui esta imatge y escriptura y sia memoria eterna para los vanidors. LM, BV, per lo qui viuran SV, viuran SC. ¶ 317 Y inaccessibles omès per SV, inexessibles M, inexcessibles SC. ¶ 318A omès per SV. ¶ 319 Sta SC. ¶ 320Travesia SV, M, SC. ¶ 321Y SV, e M. ¶ 322 Finex M, SC. ¶ 323 Finex la terra del SV, del M, SC. ¶ 324 Alcanosar SV, M, SC. ¶ 325 Lo SV. ¶ 326 Hi omès per SV. ¶ 327 Sua omès per SV, M, SC. ¶ 328Y omès per SV, M, SC. ¶ 329Y omès per SV. ¶ 330 La major part de la costa y ribera de Soller son tot peñas molt altes y inaccessibles [ineccessibles BV] y pochs los desambarcaderos. Tota esta ribera te la sua transversia de mastral y tramontana [tramontane BV]. Te el seu prinsipi [principi BV] ahont acaba Deya, que es la Cala de Alcanasser, en la que poden estar fins a dos vaxells y la sua transversia es de ponent, y cada nit envia la vila de Soller una guarda alli per torn y sens paga alguna. LM, BV. ¶ 331 El SC. ¶ 332 El premontori SV, permontori M. ¶ 333 Argentera seguit de y la Muleta esta lo port de Soller, tan anomenat y prou abrigat dels vents, sols esta subjecta obliterat SV. ¶ 334 Qui SV, SC. ¶ 335 Sta SC. ¶ 336Y ly [li SC] done SV, SC. ¶ 337 Envie SV, embia M, emvia SC. ¶ 338 Luego es segueix [segueyx BV] el promontori o Cap de la Argentera, que esta quasi junt al Port de Soller, en cuyo lloch menten [manten BV] alli la vila una guarda y li dona 36 £ de salari, y envia cada nit tres guardes mes que van per torn sens salari. LM, BV. ¶ 339 Argentera SV, M, SC. ¶ 340 Mulata M. ¶ 341 Sta SV, SC. ¶ 342 Anomenat SV, M, SC. ¶ 343 Sta SV, SC. ¶ 344 Del SV, M, SC. ¶ 345 Dos SV, M, SC. ¶ 346 Qui SC. ¶ 347 Sta SV, SC. ¶ 348 Lo omès per SV, M, SC. ¶ 349 Ço SV, Asso M. ¶ 350 Scale SV, SC. ¶ 351 Ne gocia tio SV, SC, negotiatio M. ¶ 352 Cataluña SV, Cathaluña M, Catalunia SC. ¶ 353 Barcelona, y SV, M, SC. ¶ 354 Bronsa M. ¶ 355 Qui deffense SV, que deffença M, qui defensa SC. ¶ 356 Doblat el Cap de la Argentera y la Masete [Mulete BV], ve luego el Port de Soller, tan anomenat y molt segur de tots los vents; sols te un poch de transversia [trasversia BV] de mastral. Esta a distancia de dos millas de la vila per el ponent. Aqui prenen los mariners el cami dret para Barcelona, y esta molt defensat este port de los corsaris per una fortaleza ab set pessas de bronso. LM, BV. ¶ 357 Faria son molt SV, M, SC. ¶ 358 Digut SC.
¶ 359 Hagueran M. ¶ 360 Boca del port SV, M, SC. ¶ 361 Catharina SV, M, Chaterina SC. ¶ 362Alliberade SV, M, SC. ¶ 363 Sta SC. ¶ 364Tan omès per SV, M, SC. ¶ 365 Señoretjaria [señoratjaria M] tota una part de ribera SV, M, SC. ¶ 366 Pero dich, ab lo parer de molts, que [q.e BV] estiria millor situada [situade BV] dita fortaleza [fortelaze BV] en lo lloch de la hermita de S.ta Catalina [Cate.na BV], que [q.e BV] esta en la entrada del port, en un lloch alt, y señorearia gran part de la sua ribera, fins a la Atalaya de Soller, y el lloch ahont al present [pnt. BV] esta no serveix [serveyx BV] sino de guardar la roba de los mariners. LM, BV. ¶ 367 Universitat SV, M, SC. ¶ 368A omès per SV, SC. ¶ 369 Continuas, a las [les SC] quals done SV. ¶ 370 Meñys SV, M, SC. ¶ 371 La seguit de universidat obliterat F. ¶ 372 Hi SV, SC, y M. ¶ 373 Envia SV, SC, embia M. ¶ 374 Paga SV, M, SC. ¶ 375 Seca SV, M, SC. ¶ 376 Descobri SV, SC, descobre M. ¶ 377 El SV, SC, lo M. ¶ 378 Den SV, M, SC. ¶ 379 En la Atalaya de Soller, paga la Universidad [Univ.d BV] de Mallorca [Mall.ca BV] 60 £ cada añy a dos guardas continuas, y, ames d’esta [desta BV], la vila de Soller alli te una guarda cada nit per torn y sens paga [pague BV]. La dita torre de guarda comunica los seus fochs de avis en la Atalaya de Valldemosa [Valldemoça BV] y de la Seca, y descobri tota la altre part de la ribera fins en lo Cap d’en [den BV] Grosser, enfront de la Dragonera. LM, BV. ¶ 380Terre SV, torre M. ¶ 381 Sta SC. ¶ 382 El SV, el M. ¶ 383 Isle SV. ¶ 384 Hahont SV, haont SC. ¶ 385 Quel SV. ¶ 386 Reysque SC. ¶ 387 Molt omès per SV. ¶ 388 Remputs SV, M. ¶ 389 Be SV, M, SC. ¶ 390Virtuts SV, virtuosos M. ¶ 391 Qui SC. ¶ 392 Llegiran SV, M, SC. ¶ 393 Posare SV, M, SC. ¶ 394 En SV, M, SC. ¶ 395 Sañalada Sv, assiñalade M. ¶ 396Victoria que SV, M, SC. ¶ 397 Secorro SV, Socorro M. ¶ 398 Divinal los SV, M. ¶ 399 Stade SC. ¶ 400Tan animosa y SV, M, SC. ¶ 401 A poch trecho de dita torre se segueix [segueyx BV] el desembarcador anomenat el Coll de la Illa, que es el lloc ahont desembarcaren los corsaris argelins lo añy 1561, y corregueran tota la vila de Soller, y no los succehi be, perque [perq.e BV] foren vensuts [vençuts BV] de los de Soller. Y perq.e es raho, que los actas heroychs y de valor quedan en la memoria de los homens, y los que [q.e BV] esto llegiran se animan a semblants empresas, pos aqui una breu relacio de tan señalada victoria q.e, ab lo favor de Deu, los de Soller alcanzaren [alcansaren BV] de los moros. LM, BV.
¶ 402 Nostro SV, Nron. M, SC. ¶ 403 Segon SV, M, SC. ¶ 404Virrey SV, M, SC. ¶ 405 Guillem SV, M. ¶ 406 Barbaria SV, M, Barberia SC. ¶ 407 Aquell SV. ¶ 408 En lo añy 1561, reynant el señor rey D. Phelip II en España, y essent [assent BV] virrey [visrey BV] de Mallorca D. Guillerm [Guillem BV] de Rocafull, feran tots los corsaris de Alger una lliga [liga BV], los que en aquell temps eran molt poderosos en el mar. LM, BV. ¶ 409 Geliotas SV. ¶ 410 Reals SV, M, SC. ¶ 411 Ochaveli SV, M, SC. ¶ 412 Pratic SV, SC, patrich M. ¶ 413 Posaren SV, M, SC. ¶ 414 Barbaria SV, M, Barberia SC. ¶ 415 Genisseros SV, SC, janisseros M. ¶ 416 Armaren, estos, a 22 galeotas grosas [grossas BV] y entre ellas algunas galeras reales. Elegiren [Eligiren BV] per capita general de esta esquadra a un renegat anomenat Ochali, corsari molt practich en el mar. Posaren en esta rota [flota BV] tota la millor gent de guerra que pogueran trobar en Barberia, tots soldats geniseros y turchs. LM, BV. ¶ 417 Fonch SV, M, SC. ¶ 418 Partirense SV, pertirensen M, partirensen SC. ¶ 419 A omès per SV, M, SC. ¶ 420 A omès per SV, SC. ¶ 421 Aygue SV. ¶ 422 Essent SV, M, SC. ¶ 423A omès per SV, M, SC. ¶ 424 Ivisse SV. ¶ 425A omès per SV, SC. ¶ 426 La armade subdita [susdita SC] SV. ¶ 427 Fe ta M. ¶ 428Vaxells havia feta aygue SV, SC. ¶ 429 Posada a punt la armada, parti per via de Ma llorca, detenintse en Iviza [Ivisa BV] para fer aygua [aygues BV] y, descuberta per los de Iviza, luego despacharen una fragata [fragate BV] armada donant avis a Mallorca de que [q.e BV] una armada de 22 velas havia fet aygua [aygue BV] alli, y que [q.e BV] luego se encaminave [encaminava BV] dret a Mallorca. LM, BV. ¶ 430 Mallorca. Aqui matex que [q.e M] SV, M, SC. ¶ 431Virrey SV, M, SC. ¶ 432 Mallorca rabe lo avis SV, SC. ¶ 433 A los SV, M, SC. ¶ 434 De SV, SC, del M. ¶ 435 Alaro y M, Alero y SC. ¶ 436 Ya M. ¶ 437 Virrey SV, M, SC. ¶ 438 Para M. ¶ 439 Di ligencia SV, SC, diligentia M. ¶ 440 Luego que [q.e BV] el virrey [visrey BV] tingue lo avis, mana a los capitans de Soller y vilas del Socorro, de Alaro, Buñola y S.ta Maria, que [q.e BV] luego se partissen para Soller. Tenia ell entes, per via de Alger, que [q.e BV] se feyhe [feya BV] una gran prevencio de molts vaxells para anar contra a la [contra la BV] vila de Soller. LM, BV. ¶ 441 De SV, del M, SC. ¶ 442 Partirense estos capitans de Socorro ab poca gent, la que [q.e BV] mes prest pogueran juntar, y caminaren tota aquella nit. LM, BV. ¶ 443 Joan Angelats SV, M, SC. ¶ 444 Sforsat SV, SC, esforçat M. ¶ 445Al arme SV, SC, alarme M.
¶ 446 Prego SV, SC, pregon M. ¶ 447 Nigu SC. ¶ 448 El capita de Soller, Juan Angelats, home esforsat y de molt de valor, y animos en la guerra, aquella mateyxa nit feu tocar a larma, [tocar alarma BV] y junta en la Plaza [Plassa BV] de Soller tota la sua gent de armas, manant ab publich prego que [q.e BV] ningu, pena de la vida, se apartas del esquadro. LM, BV. ¶ 449 Provehi tant [tante SC] SV, SC. ¶ 450 Posassen SV, M, SC. ¶ 451 Provehi luego a la Fortaleza del Port, manant posar a punt tota la sua artilleria, y provehi tota la sua artilleria, y provehi tota la ribera de guardas y centinellas. LM, BV. ¶ 452 En omès per SV. ¶ 453 Camp M. ¶ 454 Del Camp del Oca SV, SC, Oca M. ¶ 455 Del M. ¶ 456 Capita. SV, SC. ¶ 457 Port SV, M, SC. ¶ 458 Isla SV. ¶ 459Y arribaren omès per SV, SC. ¶ 460 Tal SV, SC. ¶ 461Torre SV, SC. ¶ 462Ya M. ¶ 463A la alva [alba BV] del mati siguent, posant tota la gent en bona orde, comensa a marchar per el cami del Camp de la Oca, qui de la vila va al port, y alli mana fer alto a la sua gent: arriba la armada de los corsaris aquella mateixa [mateyxa BV] hora devant el Port de Soller, y no se atrevi a entrar per temor de la Fortaleza, pasa [passa BV] mes avant y desembarca [desambarca BV] al Coll de ella [Illa BV],y venien ab tal silenci, que [q.e BV] las centinellas de terra ni los ohiren ni veren fins al desembarcar [desambarcar BV]. LM, BV. ¶ 464 Y SV. ¶ 465 Diligencia SV, M, diligencie SC. ¶ 466. Lo omès per SV, M, SC. ¶ 467 A omès per SV, SC. ¶ 468 Fonch SV, M, SC. ¶ 469 De omès per SV. ¶ 470 Maig de SV, maig dels amb dels obliterat SC. ¶ 471 Desembarcaren [desambarcaren BV] en gran presa [pressa BV] los corsaris para arribar a la vila antes que [q.e BV] tingues avis de las guardas, el dia 11 de maig 1561. Diumenge, dia de S. Pons. LM, BV, diumenge, dia de Sant Ponç omès per SV, M, SC. ¶ 472 A omès per SV, SC. ¶ 473 Encalsaven SV, M, SC. ¶ 474 Una SV, M, un SC. ¶ 475 Las guardas, ab tota diligencia, cor re gueran [corregueren BV] a dar la noticia a los capitans. Anavenlos a los alcanzes [alcanses BV] los turchs, y cautivaren a una de las guardas [guardes BV]. LM, BV. ¶ 476 Quant SV. ¶ 477Ya M. ¶ 478 Fonch SV, M, SC. ¶ 479 De dia omès per SV. ¶ 480 El SV, SC. ¶ 481 El SV, SC. ¶ 482 En lo Port SV, M, SC. ¶ 483 De la SV, M, SC. ¶ 484 Spentaren SC. ¶ 485Y al sortir el Sol comparegueran los corsaris devant el camp del cristians [christians BV], en un Pont dit del Mar, y foren descuberts a distancia de 500 passos, no sens gran espant y admiracio de los turchs, qui pensaven [pensavan BV] trobar la gent adormida y descuydada [descuydade BV]. LM, BV. ¶ 486 Ell SV, M, SC.
¶ 487 Si M. ¶ 488 De tal manera que SV, M, SC. ¶ 489 (ab SV. ¶ 490 Los turchs descubriren lo esquadro de los christians de un lloch eminent, y contaren sinch banderas, en lo que [q.e BV] clarament conegueran [conagueren BV] que [q.e BV] los havia vingut socorro de las vilas, y quedaren ab esto amedrentats [amedentrats BV]. LM, BV, poca) ne [no SC] esser estats [stats SC] descuberts de los christians. SV, SC. ¶ 491 Estavense SV, M, SC. ¶ 492 Dos omès per SV, SC. ¶ 493 Lo hu [u M] a lo altre SV, M, SC. ¶ 494 330 SV, il·legible M. ¶ 495 De terminaren 300 turchs de passar el Pont del Mar, y luego retrocediren fugint de los christians. LM, BV. ¶ 496 Supfu M, Supsu SC. ¶ 497Alli lo SV. ¶ 498 General dels turchs de la torre [terra M] SV, M, SC. ¶ 499Va leros M, valent SC. ¶ 500 Pratich SC. ¶ 501 Home valeros SV. ¶ 502 Porfiant SV, SC. ¶ 503 Comen çaren omès per SV, SC. ¶ 504A ascaramusetjarse en SV, SC, descaramussatjarse M. ¶ 505 Se trobava alli Sufphu Arays, capita general [grl. BV] de la gent de terra, home animos y practich en batallas campals, porfiant ab los seus y donantlos de palos perque tornasen [tornassen BV] pasar [passar BV] el pont, volent provar la sua fortuna en aquella batalla. Caminaven [caminavan BV] a poch [poc BV] poch los turchs assia los christians; comensaren a escaramusetjar [escaramucetjar BV] a distancia de 400 pasos [passos BV] los uns de los altres. LM, BV. ¶ 506 De aquesta SV, SC. ¶ 507 Los turchs omès per SV, M, SC. ¶ 508 Qui stave SC. ¶ 509 Que anaven sequetjant y destruhint, y alguns turchs omès per SV. ¶ 510 Qui SC. ¶ 511 Estant de esta manera, descubriren los christians que una part de la vila estava plena de turchs, y que [q.e BV] la anaven sequetjant [saquetjant BV] y que [q.e BV] venien [venian BV] alguns turchs per las suas espaldas [espallas BV]. LM, BV, las propries espaldes SV, las [les omès per SC] llurs espalles M, SC. ¶ 512Y SV, SC. ¶ 513 Gent en el llit SV, y mal a punt omès per M, SC. ¶ 514 Se havien donat no repetit per SV, M. ¶ 515 Pressa en SV, M, SC. ¶ 516 La llur SC. ¶ 517Turchs omès per SV, M. ¶ 518 Fent SV, SC, fer M. ¶ 519 E ab SV, y ab M, SC. ¶ 520 Dits SV, M, SC. ¶ 521 Un SV, M, SC. ¶ 522 La omès per SV, SC. ¶ 523 Sequet jar [saquetjar SC] cade un SV, M, SC. ¶ 524Y, com los corsaris tenian per cert que [q.e BV] trobarien [trobarian BV] la gent desapercebuda y descuydada, havian em [en BV] tanta presa [pressa BV] 1700 turchs, que [q.e BV] desembarcaren [desambarcaren BV] format dos esquadrons, un de los quals se dirigi a cada part de la vila, dexant el torrent en mitx. LM, BV. ¶ 525 Per la part SV, M, SC. ¶ 526 Binibassi SV, SC, Binibasi M. ¶ 527 De la SC. ¶ 528 Supfu SV, SC, Suphu M. ¶ 529 Array SV, Arrais M, Arrays SC.
¶ 530 Per la part SV, SC, port M. ¶ 531 A omès per M, SC. ¶ 532 Per SV, SC. ¶ 533 Del SC. ¶ 534 De que SV, SC. ¶ 535 Los 700 se encaminaren per el Pont de Benibaci para saquetjar la vila a la part de la tramontana. Y Sufphu Arrays, ab la major gent, se parti per el Pont de Mar para saquetjar la vila a la part del Mitjorn, ab lo animo de que [q.e BV], si trobaven [trobavan BV] gent de armas, los havian de desbaratar a tots. LM, BV. ¶ 536 Ni impediment de ningu omès per SV, impediment algu SC. ¶ 537Tota omès per SV, SC. ¶ 538 Miñons, tots los SV, SC, ¶ 539 Trobaren SV, M, SC. ¶ 540 Res SV, M, SC. ¶ 541 Ni SV, y M. ¶ 542 Y, com los 700 moros no trobassen resistencia en tot el cami, entraren en la vila, saquetjant tota la roba y cautivant a totas las donas y miñons que [q.e BV] encontraren,despullant la iglesia [Ig.a BV] de la sua plata y robas que [q.e BV] havia en ella. LM, BV. ¶ 543 Se SV. ¶ 544 Socorrerien amb re afegit a l’interlineat superior F, secorrerian SV, socorrarian M. ¶ 545 Los SV, SC, els M. ¶ 546Vahentse los christians posats [possats BV] en mitx de 1700 turchs, no sabian que [q.e BV] determinar, pensant si socorrerian [socorrarian BV] la vila o si darian sobre aquells que [q.e BV] tenian a la vista. LM, BV, escaramusetjant SV, SC, escaramussant M. ¶ 547Tenian practica SV, SC, practica M. ¶ 548 Consultaren los capitans y alguns de los mes practichs [plactichs BV], y hague entre ells varios parers. LM. ¶ 549 Mes remediar lo dañy ques feya en la vila, altres que [q.e M] seria mes acertat SV, M, SC. ¶ 550 Donar SV, dar M. ¶ 551 Uns sentian que [q.e BV] era mes convenient remediar los dañys que [q.e BV] patia la vila, altres que [q.e BV] seria mes acertat acometrer a los que [q.e BV] tenian [tanian BV] devant, perque, [perq.e BV] una vegada [vagade BV] romputs y desbaretats, era facil de remediar tot lo dames, y que [q.e BV], executantlo de altre manera era donar a entendrer a los turchs que [q.e BV] fugian de ells. LM, BV, dels M. [= d’éls] ¶ 552 Fugian [fugien SC], ells resolgueren [resolgueran SC] SV, SC.. ¶ 553 Dar SV, M, SC. ¶ 554 Determinaren, pues, darlos la batalla. LM, BV. ¶ 555 Prostats amb r afegida a l’interlineat superior SV, prostrats M, prostats SC. ¶ 556 Implorassen SV, M, SC. ¶ 557 Ajonollat SV, M, SC. ¶ 558 Feren señal los capitans, manant que [q.e BV], tots arrodillats, implorasen [implorassen BV] lo auxili de Deu y de Ntra. Sra. [S.ra BV] LM, BV. ¶ 559 Es perar, fugiren tots SV, SC, fugiren M. ¶ 560 Fonch SV, M, SC. ¶ 561 Lo esfors y valor SV, SC, lo valor y esfors M. ¶ 562 Supfu Arrays SV, Suphu Arrais M, Supfu Arrais SC. ¶ 563Y, vahent los turchs que [q.e BV] los christians se arrodillaren, sens mes aguardar fugiren tots ab tropellia [tropelia BV], y, no podentlos recullir el pont, cayen dins el torrent. No basta el valor de Sufphu Arrays a detenirlos [detanirlos BV]. LM, BV.
¶ 564 Turchs, que prest los alcansaren, y, en arribar a ells, comensaren a matar SV, M, SC. ¶ 565Y a SV, M. ¶ 566 Quant SV. ¶ 567 Alzarense [alsarense BV] los christians y arremeteren [arramateren BV] contra los turchs, luego foren sobre ells, matant y pasant [passant BV] a cuchillo quants alcanzavan [alcansaven BV]. LM, BV. ¶ 568 Perturbatio SV, M, SC. ¶ 569 Fayen M. ¶ 570 Feyan sino SV, SC. ¶ 571 Un SV, M, SC. ¶ 572 Essent [assent BV] tanta la perturbacio de los turchs, que [q.e BV] no feyhen [feyan BV] resistencia, pues procuraven tots escapar, tirant per terra, molts de ells, las armas y quant los servia de embaras [ambaras BV] para posarse a cobro. LM, BV, aportaven SV, M, SC. ¶ 573 Supfu SV, SC, Suphu M. ¶ 574Y ya de edat LM, BV, y ja vell M. ¶ 575Y vehent LM, y vahent BV. ¶ 576 Camprar SV. ¶ 577 No podia escapar en LM, BV. ¶ 578 Ja omès per SV, M, SC. ¶ 579 Haver ja M. ¶ 580Y havent ja [ya BV] corregut [corragut BV] fugint LM, BV. ¶ 581 Perder LM, perdre SV, M, perdrer BV, perdra SC. ¶ 582 En LM, BV. ¶ 583 En LM, BV. ¶ 584 Fent LM, SV, BV, M, SC. ¶ 585 A BV, M. ¶ 586 Cara a la esquadra LM. ¶ 587 Que SV, BV, M, qui SC. ¶ 588 Turchs que no LM. ¶ 589 Dexaren SV, M, SC, turchs que no no dexaren BV. ¶ 590 En LM, BV. ¶ 591Tant de LM, SV, BV, M, SC. ¶ 592Algun tant de SV, SC. ¶ 593 A los LM, BV, M. ¶ 594 Practich, esforsat y animos LM, BV. ¶ 595 Morronxo LM, BV. ¶ 596Veyent SC. ¶ 597 Fortificant, arramateran [arameteren M] SV, M, SC. ¶ 598 Supfu SV, SC, Suphu M. ¶ 599 Monstra SV. ¶ 600 Peleya SV, SC, pelea M. ¶ 601 Matal SV, M, SC. ¶ 602 Aquest SV, M, SC. ¶ 603 Se espargiren SV, se expergiren M, se spargiren SC. ¶ 604 De omès per SV. ¶ 605 Procurant prestament de arribar M, SC. ¶ 606Vahent los christians que [q.e BV] los turchs se reparaven [reparavan BV] y se fortificaven, arremeteran [arremateran BV] tots contra de ells y los desbarataren, matant a la major part del esquadro y entre ells a son general Sufphu, que [q.e BV] mostra be el seu animo y valor, pues pelea sempre fins que [q.e BV] mori a mans de Pera Bisbal, als. Garrova, qui lo mata de una llanzada [llansada BV] y, ab la sua mort, se dividi el seu esquadro expergintse [espargintse BV] tots, y procurant a porfia qui arribaria primer [p.r BV] a las galeotas [galeras BV] para refugiarse en ellas. LM, BV, galiotas SV. ¶ 607 Ja per SV, SC, ya M. ¶ 608Aquesta SV. ¶ 609 Lo altre SV. ¶ 610 La omès per SV. ¶ 611 Staven SC. ¶ 612 Retirarse SV, SC, retirarsa M. ¶ 613 Reforcar SC. ¶ 614Alcanzada [Alcansada BV] esta victoria per los christians, vahent los capitans que [q.e BV] dexaven lo altre esquadro de 700 turchs a la vila y que [q.e BV] en breu vindrian carregats de despojos y de gent cautiva, mana el capita tocar a recullir para reforzar el seu camp. LM, BV. ¶ 615 Encarnizade SV, SC.
¶ 616 Ya M. ¶ 617 Matança SV. ¶ 618 Als SV, M, SC. ¶ 619 Arribant SV, arribaren M. ¶ 620 Degollant SV, M, SC. ¶ 621 Fins de M. ¶ 622 Lo afegit a l’interlineat superior, però abans de de M. ¶ 623 Montañes SV. ¶ 624 Llensaren SV, SC. ¶ 625 Fustas, y en mataren SV, SC, mataren M. ¶ 626 Sclaus SC. ¶ 627 Tirassen M, SC. ¶ 628 Pero la major part de la sua gent estava tan encarnizada [encarnissada BV] en matar y perseguir a los qui fugien, que de aquell modo arribaren fins a las galiotas, y, no podent fer altre cosa, tiraven desde unas altas [altes BV] peñas grans pedras en ellas, matant a molts de moros, de tal manera que [q.e BV] los esclaus christians, clavats a los rems, davan grans crits que [q.e BV] no tirasenn [tirassen BV], perque [perq.e BV] mataven a molts de ells. LM, BV, en tant, que los esclaus christians, clavats en lo rem, proclamaven que no tirassen, perque mataven molts d’ells. Pero, omès per SV, Pero omès per SC. ¶ 629 Par SV. ¶ 630 Aquell gran dañy SV, M, SC. ¶ 631 A omès per SV, SC. ¶ 632 Ochovali, general [Gen.l BV] de dita flota, per remediar aquell dañy, mana que [q.e BV] desembarcasen [desambarcassen BV] alguns turchs de refresch, para fer retirar aquella gent de aquells peñascos. LM, BV. ¶ 633 Aquesta SV, SC. ¶ 634 Esca ramussa SV, M, esqueramusa SC. ¶ 635Y a SV, M, SC. ¶ 636 De SV, M, SC. ¶ 637 Stave SV, qui stave SC. ¶ 638 Los SV, SC. ¶ 639Y en esta escaramusa [esca ramussa BV] mataren a Jaume Palou, de Orient, y molts altres mal ferits, y ab esto foren obligats a retirarse tots en el camp, qui estava aguardant lo esquadro de la vila. LM, BV. ¶ 640 Arribaren ja [ya M] SV,M, SC. ¶ 641 Ab SV, M, SC. ¶ 642 Qui SV, SC. ¶ 643 Estaven SV, staven SC. ¶ 644 Las suas SV, llurs M, SC. ¶ 645 Alfanges SV, M, alflanges SC. ¶ 646 Y omès per SC. ¶ 647 Miñons SV, M, SC. ¶ 648Aportaven SV, M, SC. ¶ 649 Arribaren ya los turchs qui venian de la vila ab la presa, y luego descubriren el camp de los christians, que [q.e BV] los estaven [estava BV] aguardant a pas. Pensaren que [q.e BV] no porian [podrian BV] escapar de las suas mans, dexaren tots los despojos y los cautius que [q.e BV] aportaven, y, desembaynant [desambaynant BV] los seus alfanges, donaren a [a omès per BV] aquellas donas y miñons que [q.e BV] aportaven cautius grans cuchilladas, matant a molts de ells ab gran crueldat [crueldad BV]. LM, BV. ¶ 650 Per M, SC. ¶ 651 Aquell de hont [haont SC] M, SC. ¶ 652 Desviarense los turchs del camp dels christians volent fugir al mar, buscant altre cami que [q.e BV] aquell per hont eran vinguts primer. LM, BV, d’aquell per on eren vinguts omès per SV. ¶ 653 Sobre de SV, SC. ¶ 654 Dels SV, M, SC. ¶ 655 Carragaren sobre de ells los christians y, juntantse ab ells, degollaren a molts, LM, BV.
¶ 656 Quadrila amb la l sobrescrita a una n F, quadrilla SV, M, SC. ¶ 657 Bandolers SV, M, SC. ¶ 658Velocitat SV, M, SC. ¶ 659 Ajudats SV, M, SC. ¶ 660 Gozos SV, gossos M. ¶ 661 Aportaven SV, M, SC. ¶ 662 Fonc SV, fonch M, SC. ¶ 663 Brega SV, M, braga SC. ¶ 664 Gozos SV, gossos M, gosos SC. ¶ 665 Perturbats y sens sentiment SV, M, SC. ¶ 666 Animo de tenir SV, M, SC. ¶ 667Y, fugint desviats del cami, tingueran altre enquentro de refresch ab una quadrilla de bandolers, los quals, vehent [vahent BV] la bona ocacio [ocasio BV], arremeteran ab tanta furia contra los turchs, ajudats de uns perros de presa que [q.e BV] ells aportaven [aportavan BV], y qui serviren de tanta perturbacio a los turchs, que [q.e BV] no tingueran animo de desembaynar [desambaynar BV] los sables, LM, BV, ells SV, SC. ¶ 668 Scapar SC. ¶ 669 Gozos SV, gossos M. ¶ 670 Expedient SV, M, SC. ¶ 671 Les omès per SV. ¶ 672 De los M. ¶ 673 Feroses SV, feroces SC. ¶ 674 Antes molts se enfilaven per los abres, sols per [para BV] escapar de la rabia y furia de aquells perros, tenint per millor fortuna morir a mans de los christians, que [q.e BV] a les dents [dens BV] de aquells ferosissimos perros. LM, BV. ¶ 675Afirmaren SV, M, SC. ¶ 676 Havien SV, M, SC. ¶ 677 Gozos SV, gossos M, gosos SC. ¶ 678 Tante rabie y bravese SV, tanta rabia [rabie SC] y bravesa y animo M, SC. ¶ 679 En omès per SV. ¶ 680Y digueran [digueren BV] despues aquells bandolers que [q.e BV] ja may havian vist tanta fieresa en aquells perros com en dita ocacio [ocasio BV]. LM, BV. ¶ 681 Aquells SV, M, SC. ¶ 682 Go zos SV, gossos M, gosos SC. ¶ 683 Aparexian SV, M, aparaxien SC. ¶ 684Y SV, o M. ¶ 685Y despues referiren [refferien BV] los turchs a molts que [q.e BV], vehentse [vahentse BV] en aquells apretos, en mitx de aquells perros, los aparexia [aparexia amb a inicial afegida a l’interlineat superior BV] estar en mitx de leons o de dimonis del Infern. LM, BV, del Infern. SV, M, SC. ¶ 686 Be omès per SV, M, SC. ¶ 687 De llur M, SC. ¶ 688Y, havent estes la Mag.d del señor [S.r BV] rey D. Phelip II la valentia y esfors de aquells bandolers, y lo be que [q.e BV] en aquella ocacio [ocasio BV] se eran portats, los perdona los delictas [delictes BV]. LM, BV, bandetx SV, bendetx M. ¶ 689 Re gonexença M. ¶ 690 Asseñalade M, SC. ¶ 691Tan asseñalada que reberen omès per SV. ¶ 692 Solem nizan SV, SC, solemnisan M. ¶ 693 Ab omès per SV, M, SC. ¶ 694Y, en memoria de esta tan insigne victoria, los vecins [vesins BV] de Soller edificaren una capella en la iglesia [Ig.a BV] del Hospital [Hosp.l BV] de dita vila, baix [bayx BV] la invocacio [Inv.o BV] de Ntra. [Nra. BV] Señora [S.ra BV] de la Victoria, solemnizant [solemnisant BV] tots los añys en señal de gratitud una solemna festa ab sermo, y una devota proceso [processo BV] a que [q.e BV] concorre tot aquell poble, y se guarda aquell dia com a festa de precepta. LM, BV.
¶ 695 Fonch SV, M, SC. ¶ 696 Essent SV, M, SC. ¶ 697 Pra tichs SV, patrichs M, practichs SC. ¶ 698 Sperimentats SV, experimentats M, esperimentats SC. ¶ 699 Paràgraf omès en aquest lloc per LM, BV i reproduït infra, vegeu nota 718, segon paràgraf. Gerra SC. ¶ 700 Sup fu SV, Suphu M, Sulfu SC. ¶ 701 Ocavali SV, M, O cha vali SC. ¶ 702 Banderas, y SV, SC. ¶ 703 Moriren en aquell dia pasats [passats BV] de 300 turchs, y entre ells mori Sufphu, general [Gen.l BV] de la gent de terra; mori tambe un fill de Ochovali de edad de 18 añys; perderan los turchs totas las suas banderas, y dexaren moltas armas. LM, BV. ¶ 704 Contaren SV, M, SC. ¶ 705 Galiotas M. ¶ 706Turchs apres ne moriren molts dins de [de omès per SC] las galeras per estar [star SC] SV, SC. ¶ 707 Moriren en dita ocacio [ocasio BV] solament sis christians, y alguns quedaren ferits [farits BV]; y se digue que [q.e BV] moriren molts de los turchs qui arribaren mal ferits a las galiotas. LM, BV. ¶ 708 Esdevinga SV, M, esdevingue SC. ¶ 709 Edificat el SV, el SC. ¶ 710 Los vecins [vesins BV] de Soller, para que [paraq.e BV] si algun temps succehis alguna altre invacio [invesio BV], tinguessen ahont recullir la gent inutil, y quedas tambe guardada la iglesia [Ig.a BV], edificaren un fort en la circumferencia de ella. LM, BV. ¶ 711 Isla SV, Illa M. ¶ 712 Envien SV, SC, envian M. ¶ 713 Guarde ningune [nigune SC] SV, SC. ¶ 714 Sens SV, M, SC. ¶ 715 Alla SV. ¶ 716 Descobri SC. ¶ 717 Sta SC. ¶ 718Y en lo Coll de la Olla [Illa BV], lloch ahont desembarcaren [desamarcaren BV] los moros, edificaren tambe una torre [torra BV] de guarda para guardar aquell pas, a la qual envian cada nit sis homens, y al mati tancan la torre y sen tornan tots a son traball; anaven ditas guardas per torn cada nit y sens paga, cuya torre [torra BV] no serveix [serveyx BV] per altre cosa que [q.e BV] para guardar aquell pas y, per estar en un vall, niguna la descobre, ni de ella se veu niguna altre.La gloria de dita victoria se dona a la Magestad Divina, de qui fonch, y no de los homens, pues es cosa certa que [q.e BV] mes fonch obra divina que [q.e BV] humana, perque [perq.e BV] los christians entre tots no arribaren [arribaven BV] a 600 homens y los turchs foren 1700, tots practichs [plactichs BV] y experimentats [esperimentats BV] en la milicia. LM, BV, esta scituade en lloch baix SV. ¶ 719 De aquesta SC. ¶ 720 La omès per SV, M, SC. ¶ 721 Ferrera precedit de Figuera obliterat SV. ¶ 722 Aygue que SV, M, SC. ¶ 723 Pro vehira SV, SC, provahiria M. ¶ 724 Altes SV, SC, antes M.
¶ 725 Sta SC. ¶ 726 Isla SV. ¶ 727 Campojos SV, M, SC. ¶ 728 Coven las gavinas totas SV, SC, gavinas M. ¶ 729 Tor re SV, terra M. ¶ 730 Qui SC. ¶ 731 A poca distancia de la Torre del Coll de la Olla [Illa BV] se segueyx luego Cala Ferrera [Farrera BV], petita [patita BV] para dos vaxells, y te dedins una aygua que [q.e BV] pot provehir a molts de vaxells. LM, BV. ¶ 732 Descobri SV, SC, descobre M. ¶ 733 Luego es segueix [segueyx BV] el promontori o Cap dit de la Seca, sobre el qual hay una torre [torra BV] de guarda que [q.e BV] comunica los seus fochs de avis en la Atalaya de Soller, y en la torre [torra BV] novament [novam.t BV] fabricada [fabricade BV] en 1596 sobre la montaña de la Calobra [Calobre BV] o Mola de Tuyent. LM, BV. ¶ 734 Descobri SV, SC, M. ¶ 735 Assi finex y acabe SV, finex M, SC. ¶ 736 De la M, SC. ¶ 737 La Torre [Torra BV] de la Seca descobri y guarda las ayguas y desembarcadors [desambarcadors BV] de Cala Rotge, y acaba aqui el terme [terma BV] de Soller; tota la qual costa es aspera y fraguosa, pero molt rica, y descuberta a los vents del Norte y Mastral. LM, BV.
¶ 738 El nom sembla erròniament desplaçat vers la vila de Sóller. És probable que es tracte de l’ícona de casa i torre sense nom al l’ENE de Sóller.
[XVII.] DE1 LA PARRòQUIA DE ESCORCA
Escorca, que2 en lengua aràbica se deya primer Excorca,3 antes era alcaria que possehia Arnau Abrines, que li cabé del4 Compertiment de la terra, ab 12 jovades de terra, que són 192 qüerterades de5 Mallorca; y de aquellas ne cobrà lo rey 4 jovades, que donà a Oraci Suares.6 És Escorca parròquia rural, y7 molt antigue, en lo mitg de las fregoses y aspres8 montañes scituade.9Té per cap y patró seu10 lo apòstol sant Pera.11 ¶91u. Era esta iglésia [deserta], des de que lo seu terma fon12 unit ab13 la case de Nostre Señora de Lluch, ahont fan residènsia perçonal<s>14 capallans col·legiats, y son prior,15 cap d’ells, y estos tals16 no han de possehir beneficis17 en altres iglésias; entre ells elegessen18 prior per un trianni,19 hi ha de ser un dels col·legials lo nomenat.20 Est col·legi y case de Lluch se diu en vera algaravia21 <es>22 Alluch,23 y hera una alcaria que donà lo24 rey, en lo Compertiment de la terra, a l’infant don Pedro de Portugal, 25 son cosí, ab 6 jovades.26
Esta case és de gran devoció, y gran concurs de gent de totas las parts de la terra tots los dias de l’añy. Y tenen27 [per] invocatió28 y patrona de aquella iglésia la Natividat29 de Nostre Señora, ahont gran part del poble de la ciutat e30 vilas de Mallorca, en gran concurs, y més devoció, en aquells dias arriben.31 Naix, esta devoció tan gran, de tanir allí una ymatge esculpide de Nostre Señora, tota semblant en tot y per tot a la que està en la32 iglésia de Monserrat, en lo color y lo demés, y los habitadors de Mallorca la tenen per una de las Sombres33 Angelicals, com són las de ¶92r. Loreto,34 Monserrat y altres.35
De hont tingué36 principi37 esta case38 y devosió39 de Nostre Señora, no u40 he trobat. Conlegex-se,41 per alguns actes antichs, que fon42 principiada tentost aprés que Mallorca fon43 conquistade y presa dels moros, y en lo añy 1456, als 28 de44 maig, lo rector de Escorca,45 Bernat Duran, vahent la dite devoció de Nostre Señora, y la sua parròquia tan apertade, procurà de juntar la dite rectoria ab la capella de Nostre Señora, perquè dels fruits d’ella se suntentassen4 tres o quatre capellans4 virtuosos.4Y Martí Garcia, bisbe4 de Mallorca, a la qual també ajuntà un binifet de 18 £ cens.5 Lo Capítal5 de la Iglésia Catradal5 hi aplicà lo qual5 de la5 dite rectoria, que antes al5 possehia, y56 lo añy 1459 fon57 confirmat per lo58 papa Calixto Tercer,59 y per Clament Tercer60 lo añy 1495, als61 5 de novembre, y per Leó Dècimo,62 als 6 de63 fabrer, añy 1620,64 fon65 comfirmat66 col·legi.67
Dista, esta parròquia o68 col·legi, de la ciutat principal 20 millas, y de la mar e69 ribera sua marítima, 4 millas; camí molt aspre y montuós.70
Los seus térmens71 confinen, ço72 és, per la part de tremontana ab Pollensa73 y la sua costa marítima, ¶92u. per la part y vent de mitgjorn afronta ab Alaró74 y Selva, per la part y vent de lavant ab Campanet, per la part y vent de ponent ab Sóller.75
Lo territori y terma d’esta76 parròquia de Lluch y Escorca és de grans y altíssimes montañes, molt aspres;77 són fortíssimas en moltas parts y llochs de la dite parròquia, y, señaladament, la comarca y Vall de Almaluig,78 que primer, en lengua aràbica, la nomenaven79 del Matruig,80 qu·és81 tant com dir ‘lloch sens82 pedras’, per ser, penso jo,83 aquella vall molt84 plena85 y rase, de grans conredissos.86 Aquest lloch era primer una alcaria, que donà lo rey, en lo Compertiment, a Ramon de Santmartí,87 ab 15 jovades de terra, y 6 molins de aygüe, que88 alashoras hi havia.89 Aquest lloch y90 vall91 està provahide92 de grans y bellas aygües, que basten par a provahir tota la gent que en ella s’i93 reculliria.94 Esta vall és gran de 6 millas de llarch, y dos millas de95 ample.96
Dins la matexa97 vall està lo98 lloch de Cúber,99 que en aràbich la100 nomenaven101 Cúlber.102 Era alcaria, que lo rey donà, al103 7 jovades de terra,104 a Barenguer Ferrer,105 per una part, y a Martí Ferrer,106 ¶93r. 8 jovades. Aquesta vall de Cúber y Almaluig107 està108 scitiade de109 una gran murade110 de pañes y montañes altíssimas y molt111 aspres,112 de tal manera que ab forces e ningunas indústrias humanes no se poden devallar113 per ningun114 exèrcit quant allà s’i115 retirasen116 y s’i117 fessen118 forts los seus habitadors. És terra de grans conredissos,119 en los120 quals, sembrant-hi forment roig, naix de allí lo121 millor candeal122 y123 xexa, de la qual se provehex124 gran part de la vila y parròquia de Sóller, ab qui confina.125
A poca distànsia d’esta126 vall, qu·és127 lo alt de las demés128 montañes129 de la illa,130 està131 altre vall de major fondària;132 per la part del septentrió, altre forteleza no menis133 forte, en lo termini134 y Vall135 de Turixant,136 que en aràbich la nomenaven137 Turixam, que era un rafal, de dos jovades de terra, que donà lo rey a Pera Peris138 en lo Compertiment de la terra.139 És vall més fonda que la de Almaluig,140 però aspre y dificultosa de caminar. À-y també moltas aygües i menis141 conredís142 que en Almaluig.143 Confina per la part de144 mitgjorn ab la gran montañe145 que los nevagans146 ¶93u. y marine[r]s147 nomenen la Calobra,148 que és lo Puig d’en Torrella149 o de150 Sant Salvador.151 Deye’s primer, en152 lengua aràbica, Benimorach,153 que lo rey donà154 a Barenguer Ripoll en lo Compertiment de la terra.155 Aquesta Vall de Turixan156 se ve a unir ab la Vall de Lluch y Escorca en una forteleza que comprèn molta terra, y pot ser molt guardade fent-sa fort,157 y volent-se retirar en ella, havent manester, per158 guardar-la159 los poquets passos, molt poca gent, y axí160 seria cosa molt útil y161 profitosa als fills de la terra [que] sabessen, per las generals necessitats, que poden esdavanir la bellase y fortelesa d’estas162 montañes.163
En lo territori d’esta parròquia164 se troben moltas aygües, y grans, y entre ellas165 són 5 molt aventetjades a totes las altres de la terra (acceptat166 la Font de Fertàrig,167 del terma168 de Pollensa), y són aquestas: la Font del Noguer, en Almaluig;169 la Font del Prat, en los Tossals Verts; la Font de Escorca, devant la iglésia de Sant Pera; y, a 1.000 passos d’esta, està170 la Font de l’Espinal;171 la Fonct del Volto[r],172 en173 la Coma Freda, al vasant174 del Puig Major de Macenella.175 Devant lo Pas Morisch, en la Coma de la Vall de ¶94r. Turixan,176 à-y altre font boníssima. Envers177 la Font de Escorca178 està la Font Sorda, y en la alcaria de Lluch és la179 Font de la Anderrosade,180 la Font Saura,181 en Son Massip, la Font de Binisalda,182 en terras de Manut,183 la Font de la Bastide, en lo terma de Alaró, la Font de Mestre Ramon Lull, en lo lloch de Trinidat, de la parròquia de Valldemossa,184 la Font dels Polls, devant la case185 de Lluch, ab tot que molt bona, no iguala a186 las ja187 dites e nomenades. Totas188 las quals fonts miren a189 la tremontane, que no és de poca consideratió. Altres se’n vèuan, y moltas,190 que no són tan aventetjades com estas: la Font de Montañe,191 envers los confins192 de Pollensa,193 la Font de Benisaldó,194 en la alcaria de Manut, la Font de195 Roca, de Almaluig,196 que passe per lo Pas del Goich197 y cau dins lo Vall de Turrixant,198 y d’ella y d’altres molen mols199 molins200 drape[r]s, y altres moltas que no són en nombre.201
Lo territori de Escorca està poblat de 20 possessions e202 alcaries, que són Benifaldó,203 Montaña,204 Mortig,205 Mortigxet,206 Mosa207 o Mussa, Albarca, Escorca, Turrixant,208 Almeluig,209 Cúber,210 Tossals Verts, ¶94u. Comafreda211 y altres que, perquè no las nomenen noms propis, no las nomèn212 assí.213
La cullita de Escorca és: en forments214 en 4.000215 qüerteras, de216 ordis 500 qüerteras,217 de218 sivades219 200 qüerteras.220 La sua cullita de oli és de 1.500 trullades.221 Ajude222 molt a la sua riquessa223 los grans alzinars, ahont engrexen224 gran número de porchs, que, aprés, porten225 a vendra en226 la ciutat de Mallorca en227 son temps.228
Tota la gent d’esta229 parròquia, axí inútil, com lo230 demés del terma no accedexen231 de232 220 ànimas.233
Las altres municions234 que té235 de respecta són: de ovallas y moltons 2.980, cabres 500, mulas y matxos 40, eguas y cavalls 20, àzens 23,236 bous y vaques 160, y porchs 30.237
Los confins y terma marítim238 de Escorca comensen en lo promontori de la Seca, ahont acaben los de Sóller, junt al qual se segueix la Cala Roge,239 molt gran e240 molt important. Poden en ella caber y estar fins en 40 vaxells, y és lo seu desembercador molt bo. És un poch ubert241 per lo ¶95r. vent y travacia242 de la243 tramontane, que en lo ivern244 no s’i gosen los cossaris detanir,245 antes que246 edificassen torra de guarda <a la ribera d’esta247 cala>.248 A la ribera d’esta249 cala hi à una aygüe de250 una font que nomenen251 lo Vargeret;252 és tan gran que porà253 provahir passats254 a 40 vaxells; la cantidat255 d’esta aygüe és com lo bras, y és256 exel·lent257 y molt prima en lo beure-la. En tota esta258 costa y ribera de Escorca no y ha aygües que no sien en extrem de bonas.259
Aprés tentost està260 lo promontori del Forat, ahont lo añy 1583 principiaren o261 trassaren una torra de guarda per defensa del Port de262 Tuyent, en lo qual hi à una aygüe per a263 provahir 50 vaxells. És port264 molt important en265 esta costa de Escorca.266 Caben-hi fins en 4 galeras, és de molta fondària267 de aygües.268 La sua travacia269 és de mestral.270Y junt a271 ella se segueix tentost272 lo seu promontori,273 a què nomenen la Mola de Tuyent, sobra de la qual està la montañe,274 molt alte, que diuen la275 Falconera. És montañe tan alte que atura tots276 los fochs de las torras277 de ¶95u. guarda278 que no en lo promontori del Forat, de ahont se descobre bé279 la Seca, Forat, la Vaque, y fins al280 promontori de Bècar, del terma de Pollensa281 y d’esta manera se escuserien282 lo gasto283 de284 una torra de guarde, y, en285 un mitg sacre que s’i posàs, guardaria lo Port de286 Tuyent y de la287 Calobra. Y, aprés,288 se seguí que en los añys 1596, en lo mes de agost lo289 il·lustríssim señor don Ferrando Senoguera,290 virey291 en lo Regna292 de293 Mallorca, anaren a visita en294 tota la Montaña, des de295 Alcúdia fins en lo296 lloch de Bañabufar, y, estant en aquest lloch de la Mola de Tuyent, se determinà que·s297 fes una torra. Al qual lloch poch aprés enbiaren,298 de299 orde del300 dit señor virey301 y consesu302 dels jurats del Regna,303 y en lo més alt de304 dite montañe, que·s diu la Falconera, trassaren305 la dite torra, de la qual se descobren306 los fochs y señal<l>s307 del Castell de Pollensa308 y de la Torra de la Seca, per hon,309 ab310 esta torra ja311 acabade, réstan los fochs de tota la illa312 y costa marítima encadenats313 ab correspondènsia entre si.314 Té dins de si, la dite torra, una ¶96r. pessa de bronzo315 de 13 palms de llarch, ab què defensa lo port y316 aygüe de Tuyent, però encare defensa317 la gran aygüe de la Font318 del319 Varger,320 que cau a la mar envers la Cala Roge,321 que pot provahir a tota una armada.322
En altre mateix promontori323 està324 lo325 de la Vaque, ahont los cossaris en326 pujen a fer la guarda, tras del qual està327 lo Port de la Calobre,328 molt important, y de gran fondària,329 un poch subjecta a la travacia330 del vent mastral.331 És dels principals y aseñel<l>ats332 que y haje en tota esta333 costa de la Montañe.334 Cabenhi335 fins en 40336 galeras;337 dins lo qual ve a donar lo Torrent de Pallrells,338 tan nomenat,339 que·l conten per una de las340 rares marevalles de Mallorca.341 Està tot aquest port circuhit de unas altíssimas pañes, y totas ellas forrades342 de moltíssims y grans abres, de343 llorers, salses,344 texos,345 y altres de altres346 espècias,347 y moltíssimas parras que·s fan348 enfilant y estanent per aquells349 abres y pañes, y350 sens moltas altres reritats351 que no·s dexen saber bé descriura.352 Per est port y torrent de tan353 de delit354 y frescura ve a ¶96u. donar una aygüe de la355 part de Lluch, y és tanta, que bestaria par e provahir a tota una armada; ahont també ve a donar356 altre aygüe que naix de la Font de la Roca, del lloch de Almaluig,357 que passe per lo Goich358 y cau dins la Vall de Turixant, junt359 ab altres aygües que s’i mesclen, que, totas360 juntas, fan una aygüe gran dins lo Port de la Calobra. Dista est port de361 case de Lluch 4.000 passos geomèticos.362
A poca distànsia d’est promontori363 de la Vaque està364 la Cala Codolar, ahont, mols añys ha, desembarcaren molts365 cossaris y prengueren la via de Albarca, per366 intent de donar un asalt367 a la case de Nostre Señora de Lluch, y, de fet, hi foren arribats, si no que, ordenant-ho368 axí369 la Divina Bondat,370 al371 pujant ells per la costa y mirador que diuen de Albarque, foren descuberts, y no sortiren en son pensat372 afecta.373 A la tornade corragueren tota la Vall de Albarca,374 y captivaren tota aquella gent,375 que estava376 ben descuydada,377 ab las guias de dos jermans Coloms, que ab si portaven.378 ¶97r. Mira esta cala dret per la travasia379 y vent de mestral380 y tremontana. Caben-hi fins en381 6382 fregates. Y assí finexen los térmens383 marítims384 de Lluch y Escorca, ahont se descobren385 altres cosas maravalloses386 y dignas de contar.387
[Ms. M:]388
¶116R. PRIVILEGIS Y GRÀCIAS CONCEDIDES A LE IGLéSIA DE NOSTRA SEÑORA DE LLUCH
Als 31 desembre 1229, en lo qual die nostra mare la Iglésia celebre festa del pontifice sant Silvestre, y santa Coloma, el gran Conquistador, lo sereníssim rey don Jaume alcansà aquelle tant felice389 victòria le sexta mahometane.390 Déu Nostro Señor fonch servit entrar lo sereníssim rey victoriós dins la ciutat de Mallorca, y, si bé, en gràcias de une tant391 grandiosa victòria, manà edificar moltas isglésias,392 fonch la primera393 en la ciutat, dedicade al gloriós sant Miquel Archàngel, y la segone en las montañes de Escorca, sots invocatio del gloriós apòstol sant Pera, en lo qual districta394 tenia part de son exèrcit par a proseguir la batalla, y conquistar las vilas de Sóller y Pollença. En esta isglésia395 se retirà un abbat, el qual vingué ab compañia del dit rey don Jaume. Y fonch Déu servit que vuyt añys demprés396 de la Conquista, que fonch en lo añy 1238, tots397 dissaptes398 de la semmane apparegués dins del399 bosch, a un pastor qui·s deya Lluch, una llum resplendent com el Sol. Lo dit pastor comunicà400 est401 portento ab402 lo dit abbat. Els quals403 y altres personas,404 lo dissapte405 següent, acudiren el puesto ahont apparexia la llum, y ai406 trobaren la figura de Nostra Señora Santissima407 y el Niño Jesús dins de408 un squetja de roques, cuberts de terra, embolicats ab un manto, el qual el die de vui està409 reservat ab gran veneratió410 en un411 reliquiari del Col·legi de Lluch, y412 és cosa tant413 marevellosa, que nunca se ha pugut declerar414 de què és fet ni quina color té.
Бесплатный фрагмент закончился.
