Читать книгу: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV»

Name: Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV
Author: AAVV
ISBN: 9788491345886

AAVV

Шрифт:

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Vicent Royo Pérez i Vicent Garcia Edo, 2019

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2019

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Llibre de Peita de 1672, Arxiu Municipal de Castelló

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-588-6

Edició digital

Introducció

La publicació d’aquest volum s’insereix en la línia editorial que posà en marxa el 2017 el Servei de Publicacions de la Universitat de València, dins de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes», i que està destinada a editar els llibres de consell de la vila de Castelló de Plana corresponents al període medieval, gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València. Després de la publicació dels tres primers volums, que cobreixen el darrer quart del segle XIV i els primers anys del segle XV, surt a la llum aquest quart exemplar, en el qual es transcriuen els llibres de consell que falten per completar la primera dècada del Quatre-cents. Com en les edicions anteriors, aquesta vegada també es transcriuen quatre volums, que corresponen als exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410, tots ells conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló.¹

ELS LLIBRES DE CONSELLS DE COMENÇAMENT DEL SEGLE XV

Com és sabut, en aquests exemplars es contenen les reunions del consell de la vila de Castelló i els acords presos pel justícia, els jurats i els consellers, que constitueixen la columna vertebral de la institució. Així mateix, la temàtica dels assumptes abordats en cadascuna de les sessions que se celebren al llarg de l’any de mandat dels jurats és força diversa i permet copsar bona part dels aspectes que conformen la panoràmica quotidiana a una vila medieval valenciana, com ara els afers polítics, la gestió de la hisenda municipal, totes les qüestions relatives als impostos, les relacions amb la Corona i els seus oficials —especialment, amb el batle reial de la vila i el lloctinent de governador dellà Uixó, amb seu a Castelló—, els vincles establerts amb les viles i les comunitats rurals més pròximes i altres de llunyanes —com ara la ciutat de Terol i la seua comunitat d’aldees, gràcies a la intensa activitat ramadera—, les eleccions de les magistratures locals, les ordenances municipals i les obres escomeses en el manteniment i la reparació de les infraestructures urbanes i rurals escampades pel terme, entre moltes altres coses. Per tant, es tracta de documents excepcionals per conèixer el desenvolupament de la vida local i el tractament que se’n fa per part d’aquells veïns que accedeixen als diferents càrrecs de govern de la comunitat, encarregats de la gestió dels afers quotidians i també d’aquells extraordinaris que afecten a la vila i els seus habitants.

Pel que fa al seu aspecte extern, som al davant de quatre llibres que presenten unes característiques força semblants. A pesar de les lògiques diferències en la seua extensió —el volum més curt té 67 fulls i el més llarg en té 104, mentre que els altres dos en tenen 78 i 90, respectivament—, tots ells estan relligats amb un pergamí més antic, que fa de coberta. A més, en general, presenten un bon estat de conservació i són de fàcil lectura, excepte uns pocs fragments afectats per taques d’humitat i alguns trossos ratllats que es combinen amb interlineats. De la mateixa manera, en la seua estructura interna mantenen una certa coherència, malgrat el tall de dos exercicis que existeix entre els quatre volums editats —no s’han conservat els llibres corresponents als anys 1406-1407 i 1407-1408— i el fet que hagen estat redactats per quatre notaris diferents.²

No obstant això, a l’interior dels respectius llibres es poden distingir dues parts ben diferenciades. Abans que res, apareix un primer full que conté l’encapçalament —on es donen a conèixer els quatre jurats de la vila i la data d’inici del seu any de govern— i, tot seguit, hi ha el llistat de veïns que han estat escollits per ocupar l’escó de conseller en l’exercici corresponent. A continuació, comença una primera part al llarg de la qual hi ha les diferents reunions del consell que es convoquen durant l’any de mandat dels jurats. Quan finalitza la relació de les sessions, hi ha una segona part on es contenen tots els albarans expedits pel síndic i clavari per ordre del consell, amb tots els pagaments efectuats per aquest oficial que s’encarrega de gestionar les finances municipals.³ Ben mirat, som al davant d’una part força interessant perquè, gràcies al detall amb què els respectius notaris anoten les diverses despeses, es pot arribar a fer una reconstrucció molt precisa de l’activitat econòmica del municipi i també de molts altres aspectes com ara els salaris pagats a diferents veïns —llauradors, artesans, notaris, mercaders, joglars i músics, entre altres— pels distints treballs que escometen en tot tipus d’obres i serveis prestats a la vila.

Pel que fa al funcionament de la institució, el desenvolupament seguit en els quatre exercicis continguts en aquests volums dels primers anys del segle XV és sempre el mateix. Com és ben sabut, els respectius llibres abasten el període de mandat dels jurats, que comença el diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada.⁴ Els magistrats han estat estat escollits en la jornada anterior i, el dia de l’esmentada festivitat, «denant l’altar major de la església de Nostra Dona Santa Maria de la dita vila, denant lo poble, enans que·l Sant Evangeli a missa major en la dita església se legís e cantàs», juren el seu càrrec al davant del batle reial. De la mateixa manera, el diumenge de Pentecosa s’elegeixen els consellers, distribuïts per les sis parròquies de Castelló. L’endemà, dilluns, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell, convocat «ab so de trompeta o de naffil per los lochs acostumats» per part del missatger i trompeta de la vila.⁵ La sessió, com és costum, està presidida pel justícia i els nous jurats, i en el seu transcurs s’escullen els veïns que assumiran els càrrecs d’escrivà del consell —i també dels jurats, autor dels llibres que ara s’editen—, el síndic i clavari —encarregat, com s’ha dit, de la gestió econòmica del municipi— i el síndic dels plets —destinat a defendre els interessos de la vila i conduir els diferents processos judicials en què està immersa. Amb això, es completa l’equip de govern local i s’inicia un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte anterior a la festa de Pentecosta de l’any següent, quan es paga als diferents oficials el salari que els correspon pel desenvolupament del seu càrrec i s’elegeixen els nous jurats.

Entre aquestes dues dates, tenen lloc les diferents sessions a través de les quals el justícia, els jurats i els consellers prenen les decisions que consideren oportunes per regir el destí de la vila. Com és lògic, les reunions es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any perquè no hi ha unes dates prèviament marcades per a celebrar-les i tampoc no està estipulat en les ordenances locals que el consell s’haja de convocar cada cert temps de manera obligatòria.⁶ Amb tot, durant els quatre exercicis que contenen els llibres que es transcriuen sembla haver una certa estabilitat en la convocatòria de les reunions, perquè en cada exercici tenen lloc entre vint-i-cinc i vint-i-nou sessions.⁷ Contribueix a aquesta periodicitat el fet que tots els anys hi haja una sèrie de reunions fixes, que marquen el calendari de la vida administrativa local i que estan relacionades amb l’elecció dels nous magistrats, el nomenament dels càrrecs menors de l’administració municipal i l’arrendament dels impostos i les infraestructures locals.⁸ La freqüència de la resta de sessions que se celebren durant l’any la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que es presenten al davant de l’equip de govern de la vila, que en són moltes i molt diverses.

En efecte, segons s’ha exposat més amunt, la temàtica dels assumptes tractats al llarg de les sessions cobreix pràcticament tot l’espectre de la vida local, però per desgràcia no hi ha la possibilitat de conèixer les opinions dels assistents a les reunions i les lògiques disputes que deu causar la resolució dels diferents problemes que s’hi plantegen. De fet, l’estructura que segueix el registre de les diverses sessions és quasi sempre la mateixa: primer de tot, s’indica que la reunió ha estat convocada pel trompeta de la vila, després de fer la crida pels llocs acostumats, i s’enumera als assistents; tot seguit, els jurats prenen la paraula i exposen al davant del consell les diferents problemàtiques a tractar; i, finalment, s’utilitza una frase tipificada —com ara «lo honrat consell acordà» o «lo honorable consell deliberà», entre altres— per donar a conèixer l’acord assolit pels integrants de la institució. D’aquesta presentació del transcurs de les sessions es deriven dues conseqüències fonamentals.

D’una banda, els jurats es presenten sempre sotmesos a la voluntat del consell, perquè exposen el tema i acaben el seu parlament dient que no prendran cap determinació sense les indicacions del consell. Així, el seu parlament sempre comença amb una frase certament tipificada com ara «fon proposat per los dits honrats jurats en lo dit consell» i, quan ja han fet la relació, solen declarar que «notificaren les dites coses al dit honrat consell per descàrrech llur, appellats de enseguir ço que per aquell serà delliberat e acordat». Si bé és cert que deuen gestionar els afers típics del dia a dia sense consultar a la institució, els assumptes que excedeixen la tasca executiva quotidiana són sempre consultats amb la resta de consellers del municipi. En conseqüència, els jurats sotmeten en tot moment la seua capacitat d’actuació a les decisions de la institució, en un clar procés d’enfortiment de l’òrgan que s’havia iniciat amb les reformes de 1335 i 1341. Des d’aleshores, els consell ja no és un simple fòrum de debat i consell com abans, sinó que de manera progressiva assoleix un poder de decisió cabdal per a la gestió de la vida local.⁹

De l’altra, la manera de redactar el contingut de les diferents sessions amaga deliberadament el procés de discussió que té lloc en el desenvolupament de les reunions i, doncs, no és possible copsar les diferències que escindeixen la classe política local. Allò que interessa és deixar constància dels acords i, per tant, només és possible entreveure aquestes discrepàncies analitzant l’actuació contradictòria dels diferents magistrats, perquè les contraposicions entre els prohoms locals solament queden registrades de manera molt subtil en certes ocasions, com ocorre en l’elecció del nou justícia el desembre de 1405. En la sessió del dia 12 dels dits mes i any, els jurats exposen que el nombre de candidats disponibles per accedir a la magistratura és molt reduït perquè, segons estableixen les ordenances locals, els veïns que ocupen algun càrrec de l’administració municipal no poden presentar-se, com tampoc no pot fer-ho l’elevat nombre de persones que han arrendat els impostos locals i aquelles que han hagut de signar com a fermances seus per a garantir el compliment de les operacions, que és força elevat. Al davant d’aquesta situació, els jurats fan una proposició que encèn els ànims de bona part dels consellers.

Els magistrats sol·liciten al consell que es puga presentar el notari Pasqual Ferrando, «jatsie que fos segristà de la església de la dita vila, com la llur administració fenís en breu». Evidentment, la proposta provoca «gran discrepància entre los consellers, dients los uns que les ordenacions se devien servar e, segons aquelles, lo dit en Pasqual Ferrando, com hagués offici de segristà, no podie entrar en la dita elecció de justícia en l’any esdevenidor, los altres deyén que, no contrastant que·l dit en Pasqual Ferrando fos segristà, que y devie e podie ésser admès en la dita elecció, com feyt de segistrà no fos officii real ne tal que pogués o degués tolre la dita elecció». A causa d’aquestes diferències, el consell encomana al notari Pasqual Bataller que pregunte a tots i cadascun dels consellers la seua opinió i, després de l’enquesta, l’opció majoritària és favorable a l’acceptació de Ferrando com a candidat. En conseqüència, el consell revoca l’ordenança que prohibeix a aquells que tenen un càrrec presentar-se’n a un altre i accepta oficialment a Pasqual Ferrando com a candidat a la magistratura de justícia, a la qual accedeix en l’elecció del 22 de desembre del dit any.

Aquest és un dels pocs casos en què és possible veure de manera directa l’existència d’una discrepància entre els integrants de la classe política a través dels llibres de consell i, en certa mesura, és lògic perquè la disputa degué de ser ben àrdua. Ben mirat, l’elecció de les magistratures locals esdevé un dels principals motius de conflicte entre els prohoms, estimulat també pel propi sistema que s’utilitza per triar els càrrecs. En el cas del justícia, els jurats, l’escrivà del consell i quatre consellers recullen l’opinió de la resta de consellers —tres vots per cadascun— i les sis persones «de més veus» passen a la següent fase de l’elecció, que consisteix a escollir per sort a tres dels sis candidats. Fet això, el batle reial, que durant tots aquests anys és Bernat Hostalers, abandona el palau, analitza les tres possibilitats, elegeix a un dels prohoms com a justícia, entra de nou al palau i fa pública la seua decisió.¹⁰ Pel que fa als jurats, els magistrats que acaben el seu mandat i quatre consellers recullen també l’opinió dels prohoms, se seleccionen les sis persones amb més vots i, finalment, s’elegeixen per sort a quatre, que compten sempre amb el vist-i-plau del batle reial. En darrera instància, els jurats ixents i dos consellers de cada parròquia trien als sis veïns de cada districte que ocuparan l’escó de conseller en l’exercici següent. Això fa un mínim de trenta-sis consellers, als quals s’afegeixen els dotze prohoms que realitzen l’elecció, els jurats que abandonen el càrrec i també l’escrivà del consell, fins completar un òrgan que en els exercicis transcrits en aquest volum està integrat per una xifra que oscil·la entre els quaranta-set i els cinquanta-dos consellers.¹¹

Per tant, en les diferents eleccions hi ha un sistema de cooptació indirecta que urgeix als integrants de la classe política a tenir un bon nombre d’aliats dins de les institucions per tal de garantir la seua reproducció en el poder i això, com és lògic, causa tenses disputes, com aquella esmentada més amunt per l’elecció del càrrec de justícia el 1405. Ben mirat, aquest és un dels motius que explica la progressiva intervenció de la Corona en la política local, especialment en l’elecció dels càrrecs municipals. L’existència d’un consell dividit en faccions i les bandositats ocasionades per l’obtenció de la supremacia en la política municipal provoca la intercessió de la monarquia, que pretén suavitzar les tensions entre els prohoms i, de retruc, obtenir un major control sobre la vida política de la vila. En aquesta primera dècada del segle XV, el paper de la Corona ja és ben notable en l’elecció del justícia i el mostassaf, que depèn en última instància del batle reial, i també exerceix una tasca de supervisió quan s’escullen els jurats. Aquesta intromissió complica les relacions entre els prohoms locals i els oficials reials, que esdevenen més complexes encara quan alguns dels veïns rics de Castelló accedeixen als càrrecs de representació de la monarquia. El reduït grup de castellonencs que ho aconsegueix intenta aprofitar la seua situació de privilegi per obtenir un benefici i, de passada, atacar els fonaments del poder dels seus rivals a l’àmbit local, de manera que les lluites existents en el consell s’estenen també als òrgans de govern de la Corona.

Hi ha bons exemples d’aquest encreuament de relacions polítiques a diferents nivells en els quatre llibres que es transcriuen en aquest volum, com també hi ha mostres de les dificultats que sacsegen la vila en els primers anys del Quatrecents. La reproducció sistemàtica de caresties i brots de pesta des del darrer quart del segle XIV comença a complicar el funcionament de la hisenda municipal, que viu sempre angoixada per l’elevat endeutament que suporta. En conseqüència, tot allò relatiu amb l’establiment dels diferents impostos municipals esdevé un freqüent motiu de conflicte entre els prohoms i això fa que el tema aparega molt sovint en les sessions del consell. Ara bé, en aquests anys inicials del segle XV les finances locals encara presenten una certa solvència, lluny de la fallida que arribarà un par de dècades després i que, juntament amb la intensificació de les lluites de bàndols, provocarà la intercessió decidida de la Corona en el control de la política local.¹²

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1404-1405

És un volum de 330 × 250 mm, relligat amb pergamí que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa figura un text indicatiu del títol del llibre, el nom dels quatre jurats que hauran l’exercir dit ofici, i la durada del seu mandat que, tal com estava legalment establert, només era per un any. Consta de 78 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret i, com és ben natural, les sessions del consell municipal estan escrites les unes a continuació de les altres, seguint el mateix orde cronològic en què es van produir.

El llibre es troba complet i consta de dues parts clarament diferenciades: la primera conté les actes de les sessions del consell municipal celebrades al llarg de tot l’any, després de deixar al principi una fulla de respecte, totalment en blanc i no numerada. El text arriba fins el full 57r, a partir del qual el revers i el full següents estan en blanc, i a partir del full 59r comença el Libre de albarans de la vila de Castelló, que arriba fins al final anteriorment esmentat. És molt interessant la relació d’aquests albarans, ja que a través d’ells es pot fer un bon seguiment dels pagaments realitzats pels oficials municipals, o els seus representants, tant de caràcter ordinari com extraordinari, la qual proporciona una imatge prou fidel de les tasques i els assumptes que interessaven a la vila de Castelló.

El desenvolupament formal de l’ofici de jurat començava el diumenge de Pentecosta, que en 1404 es corresponia amb el 18 de maig. En dit dia se celebrava una missa solemne en l’església de Santa Maria i, just abans de la lectura de l’evangeli, es realitzava davant l’altar major el jurament dels nous jurats i també l’elecció dels consellers que representaven les sis parròquies de la població.

El dia següent, dilluns, es va produir la primera sessió del nou consell, així com l’elecció dels oficials que havien d’exercir com a escrivà, síndic, clavari i síndic de plets. A partir d’aquesta sessió, al llarg de l’any se’n farien vint-i-sis més, la darrera de les quals està datada el 6 de juny de 1405 i en acabar de tractar els assumptes ordinaris es va realitzar l’elecció de jurats per al següent any.

La convocatòria de les sessions no tenia un caràcter regular, de manera que uns mesos se’n troben de més i uns altres de menys, però si que n’hi havia algunes de data fixa, que eren les que derivaven del compliment dels Furs i Privilegis de regne de València, les quals s’havien de fer en dies concrets, per procedir a l’elecció de diverses autoritats municipals, la més important de les quals era, sens dubte, la de Justícia de Castelló, nombrat el tercer dia abans de la festa de Nadal, seguint un cerimonial perfectament detallat per l’escrivà que en deixava constància del fet. Al llarg de l’any també hi podia haver convocatòries de caràcter extraordinari, degudes a circumstàncies sobrevingudes, com pogueren ser requeriments singulars de la corona a través del oficials reials, o derivats de situacions d’emergència, com l’existència d’una pesta¹³ de conseqüències sembla que no dramàtiques en aquella ocasió, però que van originar la realització d’una solemne processó a l’ermitori de la Mare de Déu de Lledó, per demanar que el perill passara el més aviat possible.

L’exercici, però, va començar amb la notificació formal del requeriment fet per la Diputació del General del regne de València, al consell municipal de la vila de Castelló, per al pagament de cinc-cents cinquanta florins, en tres pagues, la recaptació dels quals i la gestió per tal de fer-ne els corresponents abonaments seria objecte d’atenció en diferents ocasions al llarg de tot l’any. Era natural, ja que tant la col·lecta d’impostos i l’endeutament de la vila, per raons diverses, solia ser sempre la principal preocupació dels representants municipals.

De la lectura de les sessions d’aquest llibre, en canvi, podríem dir que el consell municipal va dedicar la major part del temps a qüestions de caràcter més domèstic, que eren les que realment més havien d’interessar-los i, entre elles, al llarg de l’any va tractar en diferents ocasions sobre la millora de la qualitat de la carn de la taula de la carnisseria de la vila,¹⁴ mitjançant l’autorització als bestiars dels carnissers per poder entrar a pasturar en rostolls, sempre i quan no feren mal. D’acord amb aquest criteri es regulava el preu de la carn i, al mateix temps, poder variar-lo segons la qualitat que tinguera. Unes setmanes més tard,¹⁵ es denunciava l’absència del mostassaf de la vila i l’actitud del seu lloctinent, el qual prenent com a excusa que no tenia peses ni pesals de referència, permetia els fraus d’alguns carnissers que unflaven les carns, o d’altres comerciants de la vila que cometien semblants malifetes, que va obligar el consell a prendre les degudes mesures per a una ràpida solució. El consell també va millorar el capítol de la carn¹⁶ dels establiments municipals, amb una addició de franquícia d’imposició sobre les bèsties salvatgines que poguera caçar el cervater del municipi, quan caçara cérvols, cabres salvatges i altres que feien malbé els cultius. Les decisions més importants en matèria de gestió de la venda de carn es van prendre a la primavera de 1405, quan el consell va pactar amb els carnissers la franquícia de la taula¹⁷ de la carnisseria a un any, sota certes condicions, la principal de les quals era que la vila tinguera bones carns durant tot aquest temps. Pocs dies després, el justícia i jurats de Castelló van signar els pactes¹⁸ detallats que regularien el bon funcionament de dita taula, amb Macià Guerau, Ramon Rius i Pere Monsó, adjudicataris aquell any de dit servei municipal.

Prou menys dedicació, probablement, per volum de consum però no per importància, tenia la regulació de la taula del peix de la vila. És especialment important l’acord per a la fixació dels preus de la venda del peix, perfectament detallada i amb indicació dels noms de tots i cadascú dels diferents peixos que es podien vendre.¹⁹ Com és natural, aquesta regulació tenia també una finalitat impositiva i, en aquest cas, els diners que percebria el municipi s’havien de destinar a la reparació de murs i valls, raó per la qual l’escrivà que va redactar el text, no sabem si per iniciativa pròpia o a instància dels representants municipals, va aprofitar per fer un cant al bon govern de la vila, així com a la necessitat de defensar furs i privilegis del regne de València mantenint en bon estat les muralles de Castelló, fent al mateix temps esment de «lo sant rey en Jachme, qui conquerí regne de València de mans de sarrahins, lo qual ere molt notable guerrer». Un aspecte a tenir en compte dins d’aquesta ordenació, és el d’oferir la possibilitat de pujar el preu del peix en la quantitat d’un diner per lliura únicament durant el temps de Quaresma, la qual cosa l’hem d’entendre vinculada a l’obligació de tot cristià a fer dejuni durant aquest període de temps, amb els beneficis que això poguera suposar per a l’erari públic.

Per que fa l’educació del jovent, als llibres de consells trobem de tant en tant referències breus, però directes, sobre la contractació de mestres en matèries diverses i per a públics ben diferents, i les circumstàncies dels seus vincles amb el municipi. És el cas d’un mestre de gramàtica, el nom del qual no s’indica,²⁰ que s’havia afermat amb el municipi per a un termini concret, «per legir als scolanés contínuament», però se n’havia absentat de la vila sense comunicar-ho a ningú, i el consell municipal va decidir enviar-li un correu, la qual cosa significa que coneixia el seu parador, per recordar-li l’obligació que tenia contreta i l’avís que li reduiria el salari pel temps que haguera faltat al compliment de les seues tasques docents. Desconeixem el resultat de les gestions del consell sobre aquesta qüestió, però és cert que poc després es documenta l’oferiment de contractació²¹ d’un «mestre de gramàtica luïste», del qual es tenien bones referències, en considerar-lo «ésser axí abte e bo si legir vol en la dita vila», al qual li donarien la quantitat de deu florins anuals «per tenir escola en la dita vila». No sabem si el candidat va acceptar l’oferta del consell, ja que uns mesos després²² un tal Matamoros, mestre de gramàtica i lògica, recomanat pel prevere de Sant Mateu, va manifestar la seua voluntat d’instal·lar-se a Castelló i el consell va indicar «que la vila ja havie haüt mestre de gramàtica et salariat», i va deixar la decisió a criteri dels jurats.

Accions semblants també se’n feien respecte d’altres professionals tan necessaris per al municipi, com pogueren ser metges, menescals o cervaters, però també altres amb un criteri més festiu, com els joglars, «que sonaren al pla lo dia de Pasqua»,²³ i se’ls hi va pagar per dit concepte la quantitat de cinc sous. No sabem si es tracta de les mateixes persones, però poques setmanes després d’aquesta celebració²⁴ i en resposta a la petició feta «per en Vicent Piquó d’en Rovió, juglar, lo consell acordà que si·l dit en Rovió et son companyó se’n volien venir a estar en Castelló, que·ls sie dat aytant com en temps passat los ere estat promès de soldada de ésser juglars de la dita vila».

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1405-1406

Es tracta d’un llibre de 310 × 230 mm, relligat amb un pergamí que fa de coberta. Ací, hi ha un encapçalament on consta el nom dels quatre jurats de la vila i la durada de la seua administació. Just a sota, apareix una creu amb el nom dels quatre evangelistes. El llibre ha arribat complet fins als nostres dies i, en general, presenta un bon estat de conservació, llevat d’algunes petites taques d’humitat i uns pocs trossos trencats al marge. Consta de 67 fulls, amb una foliació moderna a llapis en el marge superior dret, i al seu interior es poden distingir dues parts ben diferenciades. Fins al full 46, hi ha les reunions del consell, segueix un full i mig en blanc i, tot seguit, comença una part titulada Letres de vehins novells e altres. En aquest últim apartat, hi ha copiades les cartes enviades pels jurats de Castelló als oficials d’altres viles i llocs a través de les quals els informen que un antic veí seu ha canviat la seua residència a la vila de la Plana i també intenten resoldre alguns problemes derivats d’aquest canvi d’habitació. Així mateix, hi ha registrats els juraments fets al davant del batle reial per aquells veïns que assumeixen les funcions de lloctinent dels jurats i, sobretot, hi ha la còpia dels albarans expedits pel síndic i clavari de la vila.

Com és costum, l’exercici comença el diumenge de Pentecosta, que aquest any és el dia 7 de juny de 1405, quan els nous jurats juren el seu càrrec i s’elegeixen els consellers, que en són quaranta-set.²⁵ L’endemà, dilluns, 8 de juny, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell i s’inicia, així, un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte, 29 de maig de 1406, vespra de Pentecosta. Entre aquestes dues dates, tenen lloc un total de vint-i-vuit reunions, que es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any. De fet, hi ha tres sessions al juny, una al juliol, una altra a l’agost i una més al setembre —entre el 2 d’agost i el 28 de setembre, el consell no es reuneix—, quatre a l’octubre; quatre més al desembre; una al gener; sis al febrer; dues al març i dues més a l’abril; i, finalment, tres al maig. Com cada any, el calendari està marcat per una sèrie de reunions fixes, mentre que la freqüència de la resta de sessions la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que han d’afrontar els magistrats locals. I, en aquest exercici, els afanys arriben ben prompte.

En la primera sessió del consell, just després d’escollir a l’escrivà i els síndics, ja es posen al damunt de la taula dos dels temes que requeriran l’atenció dels jurats i el consell durant tot el seu mandat, com són la gestió de l’endeutament de la vila i la col·lecta dels impostos locals. A causa del llarg període de dificultats provocat per la successió de caresties, epidèmies de pesta i exigències monetàries de la Corona, la hisenda municipal de Castelló travessa per un moment complicat durant aquests anys inicials del segle XV i, com no pot ser d’una altra manera, al llarg de l’exercici administratiu de 1405-1406 els jurats i el consell han de prendre diferents mesures destinades a intentar redreçar les finances locals.²⁶ Això passa per quitar progressivament els censals carregats per la vila —o substituir-los per altres amb un interés menor— i augmentar la recaptació de diners mitjançant els impostos locals, la peita i les cises. Tanmateix, a causa de les dificultats pròpies d’aquests anys hi ha problemes per a dur a terme l’arrendament i la col·lecta dels impostos, assumptes que esdevenen recurrents al llarg de les sessions del consell.²⁷

Una bona mostra de tot açò l’ofereix l’arrendament de les cises. En la sessió del 28 de setembre de 1405, els jurats exposen que prompte serà moment de traure-les a subhasta i pregunten si és voluntat del consell fer l’arrendament com els anys anteriors. Dit això, s’elegeixen sis consellers, encarregats d’estudiar amb els jurats les possibilitats per a eixe any. Després d’uns dies de deliberació, l’1 d’octubre, el consell aprova els capítols de l’arrendament i estableix que les imposicions s’hauran d’arrendar per separat, de manera que les cises del pa, el vi, la carn, els draps i les mercaderies conformen un lot i la imposició del peix es recollirà individualment, una decisió presa perquè «la dita vila fou mal provehida de peix» durant l’any anterior a causa d’haver-les arrendat de manera conjunta. Ara bé, la crida pública no té l’efecte esperat i, en la sessió del 16 d’octubre de 1405, «haüda consideració a les poques persones que entenien en comprar les imposicions», el consell permet que qualsevol veí puga participar en la subhasta, inclosos aquells que ocupen els càrrecs de justícia, jurat i mostassaf, teòricament exclosos.

Dos dies després, el consell es reuneix de nou i els jurats i els sis consellers escollits per gestionar l’arrendament de les cises informen que «hajen feyt encantar per dos corredós aquelles (…) e no s’i atrobàs sinó fort poch for». Al davant d’açò, el consell estableix que primer es vendrà la imposició del peix i després se subhastaran les imposicions generals. L’oferta tindrà lloc en sessió del consell, però s’estableix que «fos uberta la porta del dit palau e que tot hom hic pogués entrar, per ço que no poguessen dir que amagadament se venien, e que los dits corredors entrassen e ixessen subastant e cridant les dites imposicions». Així mateix, s’acorda que el síndic de la vila pot destinar els diners necessaris a pagar a persones que facen ofertes durant la subhasta i, amb això, facen pujar el preu final de l’arrendament. En darrera instància, la imposició del peix és venuda per 3.400 sous a Salvador Penafell i les imposicions generals són arrendades per 36.000 sous al notari local Giullem Feliu, que ocupa el càrrec de jurat durant aquest exercici.

Un altre tema que preocupa les autoritats locals de Castelló durant la primera part del seu mandat té a veure amb la petició realitzada per Ferran Lòpeç de Luna, governador general del regne de València, per tal de sufocar les lluites de bàndols que assoten el país. Si bé les guerres privades havien estat constants des del segle XIII, en els darrers anys del segle XIV i els primers de la centúria següent la seua intensitat arriba a extrems que posa seriosament en perill l’estabilitat del regne. De fet, les lluites de la noblesa i la burgesia de les ciutats i viles s’han estès a tots els racons del territori i la seua ramificació ha arribat a les zones rurals. Més encara, els partits valencians han conectat amb bàndols catalans i aragonesos, de manera que hi ha, fins i tot, perill d’invasió de tropes estrangeres.²⁸ Al davant d’aquesta situació, la monarquia endureix la legislació que sanciona aquests enfrontaments i insta als seus oficials a combatre de manera activa els bàndols.²⁹

En aquesta línia d’actuació s’insereix la petició del governador. Segons exposa l’oficial reial, la convocatòria de la host del regne es mostra inoperant per tallar les bandositats i, per això, exigeix a les viles reials la conformació d’una host permanent de cent homes a cavall, que acompanyarà en tot moment al governador, i també el seu sustent personal perquè, «per raon de son offici, hagués a sostenir major honor e messió a la qual ell bonament no podia cumplir». Aquesta és la informació que fa arribar el notari local Pasqual Ferrando en la sessió del 29 de juny de 1405, després d’haver assistit a la reunió dels síndics de les viles reials amb el governador, una junta que havia acabat sense un acord per les discrepàncies aparegudes entre els diferents representants. Ara bé, no és la primera vegada que el tema està al damunt de la taula.

La convocatòria de la reunió amb el governador ja s’havia discutit en la sessió del 12 de juny, quan s’havia escollit a l’esmentat Pasqual Ferrando com a representant en aquest assumpte i, sobretot, s’havien pres mesures preventives. De fet, s’encarrega al justícia i als jurats fer una llista amb totes les persones que tinguen cuirasses i també han de buscar cent llances llargues per proveir als castellonencs, al mateix temps que s’encomana al dit Ferrando que compre 20 o 30 cuirasses més a València per a ser repartides entre els veïns i que faça venir a un cuirasser per reparar les trencades. La vila es prepara per a les possibles exigències del governador, però tampoc no està disposada a cedir al davant la seua pressió. De fet, la resposta del consell a la petició de Ferran Lòpeç de Luna és que no aportarà cap home a cavall ni cap diner per al seu sustent, sinó que únicament participarà en la convocatòria de les hosts reials. Al davant d’aquesta negativa general per part de les viles reials, l’oficial sol·licita disposar d’una partida de diners de la Generalitat per conformar una host ràpidament després de qualsevol acte dels bàndols i, evidentment, les viles reials es tornen a oposar a la mesura, establint que abans de fer qualsevol cosa haurà de notificar-ho al rei i, tot seguit, s’haurà de convocar a les viles reials per prendre les decisions oportunes.³⁰

En ple pocés d’enfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra l’ofereix la petició d’un donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí l’Humà. Segons s’exposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.

En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només s’havien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant l’ajuda d’un saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza l’exercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409

Es tracta d’un volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats d’aquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També s’indica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un d’ells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment l’atenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir l’ofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que l’envolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, l’Alcora i el territori de l’Alcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte d’aquesta competència, per la seua singularitat.

El llibre consta de dues parts perfectament diferenciades: la primera conté el text de totes les actes de les sessions del consell municipal de Castelló, celebrades al llarg de l’exercici 1408-1409, i arriba fins el full 60r, inclòs. El revers d’aquest full es troba en blanc i a partir del 61r comença el llibre dels albarans emesos pel consell municipal durant aquest periode de temps, que arriba fins el full 90r, on acaba el text. Aquests albarans tenen prou d’interés, ja que a través d’ells podem anar veient tots els pagaments que realitzaven els oficials municipals, o les persones que els representaven, per raó de l’exercici de l’ofici que cada u d’ells tenia, i això ens facilita, o ens apropa a una visió de conjunt del que era la vida diària del municipi castellonenc en aquell moment i, per tant, es pot confeccionar un llistat dels temes que més els preocupaven llavors.

El manuscrit dóna començament el dia 3 de juny de 1408, diumenge de Pentecosta, amb el jurament dels nous jurats davant del lloctinent del batle de la vila, durant la missa major que se celebrava en l’església de Santa Maria. Tot seguit, es va fer l’elecció dels consellers per a dit any, el nom dels quals es relaciona, que fan un total de quaranta-set persones, huit per cada una de les sis parròquies de Castelló (Santa Maria, Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau, Sant Agostí i Sant Tomàs), excepte la de Sant Joan, de la que tan sols figura el nom de set homes, no sabem si per errada de l’escrivà. Els dos primers noms en representació de cada parròquia tenien la consideració de prohoms, potser els qui portarien la veu dels seus conveïns directes, i la resta eren mers consellers, amb els drets, els deures, i la consideració social que això podia tenir.

El dilluns 4 de juny de 1408 es va celebrar la primera sessió del nou consell municipal, en presència del justícia, Pere de Begues, tres dels quatre jurats i vinti-cinc del total de consellers; davant dels quals es va realitzar l’elecció de nous oficials. L’únic assumpte tractat va ser el de pagament dels treballs del pes de les flors, realitzats per Domingo Vives, especier de la vila, per encàrrec dels jurats. Després d’aquesta junta se’n celebrarien vint-i-tres més, la darrera de les quals va ser el 25 de maig de 1409, que va ser de notable extensió, al final de la qual es va celebrar l’elecció de consellers per a l’exercici següent.

Un dels primers assumptes que va haver de tractar el nou consell va ser el de regular els terminis³¹ que tenien els col·lectors de diversos impostos, tals com els de peites, sequiatges i cises, que haurien de realitzar-se en el termini estricte de l’any en el que dits col·lectors tenien capacitat per poder fer-ho, i no després, degut a l’enorme quantitat de problemes que aquestes actuacions havien causat en el passat i es desitjava evitar.

De molt de significat va ser també la resolució presa,³² a instàncies de Bartomeu Miralles, lloctinent de governador del riu d’Uixó ençà, per tal de fer francs de les cises de la mòlta i la carn, a totes les persones forasteres que volgueren traslladar-se a viure a la vila de Castelló, en considerar que tal decisió podia suposar un increment notable de nous pobladors, amb els beneficis de tota mena que se’n podien derivar. La franquesa no es concediria als veïns de Castelló que, amb tal motiu, se n’anaren a viure fora un temps breu i, en tornar, sol·licitaren dites exempcions. Unes setmanes després³³ es va matisar i modificar el primer acord i, pensant sempre en dit augment poblacional, el consell va declarar que els nous veïns forasters serien tan sols francs de la mòlta del blat i per un període de deu anys, al llarg del qual haurien de residir contínuament en Castelló.

A principis de novembre³⁴ el consell va ser informat pel notari Bernat Colomer, que havia assistit a una reunió celebrada a Xàtiva, on el governador del regne de València havia reunit els representants de les viles reials, per tal d’informar-los de la voluntat de constituir una milícia armada per tal de fer front a les bandositats que afectaven una bona part del regne. Amb dit motiu el governador considerava que necessitava, inicialment, la quantitat de tres mil florins, amb els quals podria pagar la gent d’armes necessària. El consell va respondre que la universitat de la vila de Castelló tenia limitats, per fur, els casos en els quals havia de fer donatius de caràcter extraordinari i, a més, sempre a la persona del rei; i com respecte d’aquesta petició no hi havia coincidència amb cap de dites circumstàncies, es negava a atendre la petició del governador. Aquesta mateixa decisió la van prendre també les viles de Morella, Alzira, Vila-real, Xèrica, Llíria, Cullera, Castellfabib, Alpont, Ademús i Biar, segons consta en la corresponent minuta del document³⁵ redactat conjuntament per totes elles, que va ser tramesa al governador.

A primers de l’any 1409³⁶ es documenta una nova petició extraordinària de diners al consell de Castelló, en aquest cas per part del rei Martí, posant-los de manifest la seua voluntat d’anar a recobrar el regne de Sardenya, per a la qual cosa li calia fer una enorme despesa. El principat de Catalunya, seguia dient, ja li havia ofert una important ajuda i n’esperava més encara, i pel que feia el regne de València, sol·licitava un ajut no inferior, sobre la quantia i distribució del mateix se n’ocuparia el governador i el batlle general del regne de València. Els comunicants de la petició al consell de Castelló van ser l’esmentat batlle i el jurista Domingo Mascó, els quals van aconseguir amb prou de facilitat convèncer-lo per tal que aportara la quantitat de set-cents setanta florins amb eixa finalitat.

Els efectes de les bandositats van tindre una manifestació inesperada al centre mateix de Castelló,³⁷ en març de 1409, quan tres homes armats i a cavall van entrar fins la plaça de la vila i van ferir alguns veïns de la població i tot seguit se’n van anar. Això va ocórrer en presència del justícia que, a causa de la potència de l’acte, no va poder frenar dita agressió ni detenir els delinqüents. A conseqüència d’aquest fet, es va produir la redacció i promulgació d’un conjunt de disposicions, per tal de tractar d’evitar la repetició de tals actes, entre les quals destaca l’assignació de cinquanta homes al servei del justícia, per tal que acudiren ràpidament a la seua presència quan repicaren les campanes de l’església, senyal també per a què en cada una de les portes de la vila altres homes les tancaren el més aviat possible, per tal d’evitar la fugida dels possibles atacants.

La vida diària, però, estava plena de petites accions més simples, per facilitar la vida dels habitants de la ciutat de Castelló, i aquest llibre de consells, com també ho fan la resta dels conservats, ens parlen d’històries poc brillants però molt més necessàries que les que deriven de les accions de les altes institucions del regne. Per això és bo finalitzar aquestes ratlles dedicant atenció a la preocupació³⁸ que tenien els pescadors de Castelló, que es queixaven dels preus baixos del peix, raó per la qual molts no volien portar-ne a vendre a la vila, amb la qual cosa la taula de la peixateria estava freqüentment prou falta de producte. El consell municipal, a punt de finalitzar el mandat, va establir una nova tarifa general, amb la qual es considerava que podia resoldre’s el problema.

Malgrat tots els entrebancs polítics i socials, la vila seguia posant de manifest la seua potència, amb la continuació de la construcció de l’església major dedicada a Santa Maria, una iniciativa que hauria de tardar segles a completar-se, però a la que cada generació de castelloners va voler fer la seua aportació, en la mesura de les possibilitats del moment. També en 1408,³⁹ quan el consell municipal va proposar al sagristà Jaume Escuder, destinar els diners que havia pogut recaptar per raó del seu ofici, a l’obra de l’església acordada pel consell, en lloc de dedicar-los a comprar joies per a l’aixovar de la mateixa església, com solia fer-se habitualment. Els darrers dies de dit any⁴⁰ el consell municipal va nomenar a Guillem Joan, veí de Castelló, com a nou manobrer de l’església de Santa Maria, per un any, tenint com a únic salari «la gràcia de Nostre Senyor Déu et de la sua mare sacrada nostra dona Santa Maria». A l’inici de 1409⁴¹ ja s’havien redactat les ordenacions per a la continuació de les obres de l’església, però faltava trobar un bon mestre d’obres, mancança que encara tardarien algun temps a completar.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1409-1410

Aquest llibre, de 330 × 220 mm, està relligat amb un pergamí datat en 1350, que fa de coberta. Consta de 104 fulls, amb una foliació moderna a llapis al marge superior dret, però malauradament el llibre no s’ha conservat complet. Amb tot, només hi deuen faltar uns pocs fulls al final perquè els últims albarans que hi ha registrats són del 10 de maig de 1410, això és, la data de l’última sessió del consell en aquest exercici. La resta presenta un bon estat estat de conservació, excepte algunes petites taques d’huminat i uns pocs trossos trencats als marge. Tot i això, s’ha de fer notar la dificultat per transcriure alguns fragments, a causa dels dubtes del notari Pasqual Bataller, escrivà del consell i els jurats, a l’hora de redactar la versió definitiva del llibre. De fet, hi ha fragments que foren ratllats sencers i, de manera alternativa, hi ha paràgrafs interlineats que, molt sovint, tampoc no segueixen un ordre clar. En conseqüència, s’ha intentat fer una reconstrucció del text el més acurada possible, encara que, com és lògic, hi ha determinats passatges que presenten una evident manca de coherència.⁴²

Com ocorre en la resta de llibres editats en aquest volum, al seu interior es poden diferenciar dues parts. Primer, hi ha les sessions del consell, que arriben fins al full 68 vers. A continuació, hi ha un full que sembla haver estat afegit posteriorment i que conté algunes entrades relatives a la capacitat jurisdiccional pertanyent a la institució per resoldre determinats afers i també a la gestió d’assumptes relatius a les obres escomeses al palau i l’església de Santa Maria. Finalment, al full 70 recte comença el Qüern dels albarans manats fer per lo honorable consell al honrat en Pere Colomer, notari, síndich e clavari de la vila de Castelló, una extensa i molt completa relació de totes les despeses assumides pel consell al llarg de l’any en temes molt diversos.

Segons determina el costum, l’exercici administratiu s’inicia el diumenge de Pentecosta, que eixe any fou el dia 26 de maig de 1409, moment en què els jurats escollits el dia anterior juren el seu càrrec i s’elegeixen els nous consellers, que en són quaranta-vuit.⁴³ Comença, així, l’any de govern dels nous oficials, que s’allarga fins al dissabte, 10 de maig de 1410. Durant tot aquest període, tenen lloc vint-i-nou reunions del consell, unes sessions que es reparteixen de manera certament estable pel calendari. De fet, a banda d’aquesta primera, al mes de maig hi ha una altra reunió, com també n’hi ha dues al juny i dues més al juliol. Així mateix, després d’un mes d’agost més intens, amb cinc sessions, se’n convoquen tres al setembre, dues a l’octubre, tres al novembre, tres més al desembre, dues al gener, també dues al febrer, una a l’abril i la sessió final del 10 de maig de maig, abans esmentada. Per tant, les reunions es convoquen amb una certa periodicitat —hi ha una mitjana de dues sessions i mitja per mes— i, en la gran majoria, es tracten assumptes quotidians.

En efecte, en bona part de les reunions s’aborden qüestions com ara l’elecció de nous magistrats, l’endeutament de la vila, la col·lecta dels impostos i les pertinents obres que és necessari escometre cada cert temps per tenir ben endreçats els camins, els assuts, les sèquies, els murs, les torres, els portals, els pous i els edificis municipals, com per exemple el palau comú. Ben mirat, gràcies al detall amb què Pasqual Bataller redactà els albarans que conformen la segona part del llibre, és possible conèixer totes les persones que participen en les diferents obres, els dies que treballen, els estris i els materials que utilitzen i els salaris que reben. Ara bé, a banda de tots aquests afers, l’empresa que absorbeix la part més important del pressupost anual és la remodelació de l’església. En la sessió del 23 de setembre de 1409, Guillem Joan, manobrer de Santa Maria, informa al consell que, com li havien encarregat, havia sondejat a diferents mestres d’obra per dur a terme les obres en el temple local i, finalment, segons es pot llegir en la reunió del 18 d’octubre del dit any, l’equip de govern ha decidit contractar a Miquel Garcia, veí de Sogorb, per escometre la reforma del «cap de la dita església».⁴⁴

A pesar de l’estabilitat que es percep en la periodicitat de les reunions al llarg de tot l’exercici, l’estiu resulta especialment tens. Primer de tot, perquè els darrers dies de juliol arriben lletres que avisen de la presència de naus musulmanes davant de la costa de Benicàssim, rumor que obliga als dirigents locals a armar una petita host integrada per llancers, ballesters i homes a cavall, que fan guàrdia al Grau de la mar els dies 21 i 22 de juliol.⁴⁵ El registre dels albarans permet veure que, amb molta freqüència, missatgers de diferents llocs lliuren als jurats de Castelló lletres a través de les quals informen de l’avistament de «galleres de moros» rondant per les costes valencianes, una amenaça que molt poques vegades s’acaba de concretar en accions reals. En aquesta ocasió, tanmateix, sembla que la proximitat fa veure el perill més a prop i per això els magistrats locals hi reaccionen amb rapidesa i contundència.

Aquests mateixos dies arriba una altra notícia a la vila que trenca la normalitat de la vida quotidiana. El 25 de juliol de 1409, mor Martí el Jove, fill i hereu de Martí l’Humà. Quan se n’assabenten, els jurats convoquen al justícia, els prohoms i el subrogat del lloctinent de governador dellà Uixó per concretar els actes que la vila ha de fer en memòria de l’ànima del rei de Sicília. Els magistrats locals hi discuteixen, consulten els registres antics per saber l’actuació seguida pels seus avantpassats després de la mort de Pere el Cerimoniós i Joan I, pregunten als seus advocats a València —perquè, segons argumenten alguns, Martí el Jové no era rei d’Aragó i, doncs, no mereixia el mateix tractament— i, finalment, estipulen tots i cadascun dels actes que es duran a terme la vespra i el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, data escollida per commemorar el traspàs de l’hereu al tron aragonès. De nou, gràcies al registre de les sessions i, especialment, dels albarans hi ha la possibilitat de reconstruir amb molta cura tot el cerimonial desenvolupat a la vila, un ritual profundament marcat per la simbologia i la reproducció de la jerarquia social existent.⁴⁶

Aquesta mateixa escenografia es repeteix un parell de mesos abans, concretament el 24 de juny de 1409, dia de Sant Joan Baptista i jornada en què, a Castelló, se celebra també la festivitat del Corpus Christi. Aquesta darrera celebració es deuria haver realitzat el 30 de maig de 1409 i, segurament, tingué lloc la missa corresponent, però no «la processó que·s pertanyia fer». Existeixen certes desavinences entre el vicari general del bisbat de Tortosa i Bartomeu Miralles, lloctinent del governador dellà Uixó, que fan que el primer prohibisca al segon assistir a la processó del Corpus Christi. A més, el vicari també ordena que, si el lloctinent o el seu subrogat, Guillem Lloreta, estan presents a la vila, la processió no es podrà celebrar. I això és el que ocorre l’esmentat dia 30 de maig, quan els dos oficials no «hic haguessen volgut donar paciència de exir fora la vila». Al davant d’aquesta situació, els jurats i consellers de la vila aconsegueixen pactar amb el lloctinent i el seu delegat la seua absència de la celebració i, tot seguit, acorden realitzar la processó el dia de Sant Joan, amb tota la solemnitat que requereix.⁴⁷ Ara bé, aquest no és l’únic assumpte que sembra la discòrdia entre els magistrats locals, el lloctinent del governador i els prohoms castellonencs que l’acompanyen en la seua gestió.

Per tots és ben sabut que els veïns més rics de les ciutats, les viles i les comunitats rurals protagonitzen tensos enfrontaments per obtenir la supremacia en l’escenari local i aquestes disputes s’estenen per tots els àmbits en què els prohoms i els seus aliats tenen uns certs interessos. El control de la política local esdevé un dels principals objectius dels bàndols que s’articulen al voltant dels personatges dominants i, per tant, les lluites s’escenifiquen amb molta freqüència en les sessions del consell. Malauradament, els llibres de Castelló només recullen els acords presos pels magistrats i els consellers, de manera que no hi ha la possibilitat de conèixer les discusions que s’hi produeixen i les postures que defensen els implicats. Ara bé, la contraposició d’interessos existent entre la classe política castellonenca es pot resseguir en les actuacions dels seus protagonistes, molt sovint contràries als interessos col·lectius de la vila que tant han defensat altres vegades.⁴⁸

Aquest és el cas de la dissensió que es planteja durant l’estiu de 1409, quan Bartomeu Miralles, lloctinent de governador dellà Uixó, convoca la host de la vila de Castelló el dia 14 d’agost per anar a Sant Mateu. El recolza en tot moment Pere de Begues, un prohom castellonenc que, després d’ocupar els càrrecs de justícia, jurat, conseller i lloctinent del batle reial, és escollit com a subrogat del lloctinent de governador. Miralles al·lega que es tracta d’una ordre reial i insta al consell a complir el manament fet pel monarca, però els jurats i el consell s’hi oposen perquè el lloctinent es nega a mostrar-los la carta reial que conté la convocatòria de la host i, fins i tot, prenen a Miralles com a sospitós. També sol·liciten ajuda als advocats de València, els quals aconsellen que la host de la vila no siga convocada. Tanmateix, al davant de les elevades multes que amenaça imposar el lloctinent de governador, decideixen reunir la host, que parteix cap a la Pobla Tornesa encapçalada pel justícia, dos jurats i el síndic i clavari de Castelló.

Ara bé, quan hi arriben, Pere de Begues llicencia a la major part dels seus integrants i només reté amb ell a cinquanta homes, que marxen cap a Sant Mateu. Una vegada allí, Miralles convoca la host una altra vegada, que acudeix al complet a la vila del Maestrat. Tanmateix, només hi arriba, el lloctinent decideix prescindir dels seus serveis, ordena que el gruix de l’exèrcit retorne a Castelló i reserva sota el seu comendament a dos-cents homes. Com és lògic, aquest seguit d’actuacions molesta els magistrats locals perquè ha estat un gran menyspreu per a la vila i, fins i tot, ha pogut atemptar contra els seus privilegis. De la mateixa manera, tot l’amaniment de la host comporta una despesa estratosfèrica, que pot posar en perill la feble estabilitat econòmica de la hisenda municipal.⁴⁹ Per tot això, en la sessió del consell de l’1 de setembre els jurats i els consellers decideixen exigir responsabilitats a Bartomeu Miralles, Pere de Begues i la vila de Sant Mateu —que havia sol·licitat l’ajuda militar—, «com encara contra tota altra persona o vila per culpa de la qual la dita ost sie exida».

Les difícils relacions existents entre els prohoms locals entre si i amb els oficials reials està al darrere de tot aquest episodi. Ben mirat, encara que no sempre siga visible, aquesta confrontació ritma les sessions del consell, un conflicte que es manté latent durant la resta de l’exercici administratiu i que esclata amb tota la seua virulència després de la mort de Martí l’Humà. Ara bé, el problema successori es comença a discutir abans del traspàs del monarca el 31 de maig de 1410. En la sessió del 9 de febrer del dit any, es llegeix una lletra dels diputats de la Generalitat a través de la qual es fa saber que el rei ha convocat a la vila a la reunió de les corts del regne de València, destinades a decidir «a qui pertanyerà la succesió dels dits regnes e terres». Immediament, s’elegeix un síndic que representarà a la vila en les sessions que tindran lloc a partir del 20 de febrer en la casa de la confraria de Sant Jaume, a la ciutat de València. Tanmateix, a pesar d’aquestes primeres diligències, per qüestions de calendari —l’equip de govern canvia el 10 de maig de 1410— són els jurats i els consellers de l’exercici posterior els que hauran de fer front a aquesta complexa conjuntura, crucial en el destí de la vila de Castelló i de tota la Corona d’Aragó.

VICENT ROYO PÉREZ

Universitat Autònoma de Barcelona

VICENT GARCIA EDO

Universitat Jaume I de Castelló

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’i seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie…

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. II^M.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó d’aparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».

23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

24. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

______________________

¹ Els volums ja editats són: C. RABASSA i E. SÁNCHEZ ALMELA (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló I (1374-1383), València, PUV, 2017; E. GUINOT i P. VICIANO (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló II (1384-1390); València, PUV, 2018; i G. NAVARRO i J. APARICI (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló III (1391-1404), València, PUV, 2018. ¶ ² Els quatre notaris locals que són escollits com a escrivans del consell i els jurats i, per tant, redacten aquests llibres de consell són Joan Tahuenga (1404-1405), Guillem Agramunt (1405-1406), Pere Colomer (1408-1409) i Pasqual Bataller (1409-1410). ¶ ³ De fet, en la part en què es registren les sessions, es fa esment de la realització d’aquests albarans, però el seu desenvolupament es troba sempre en aquest segon apartat. ¶ ⁴ Com que aquesta festa varia segons la Pasqua de Resurrecció, pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. En els quatre exercicis que contenen els volums que s’editen, el dia de Pentecosta és el 18 de maig de 1404, el 7 de juny de 1405, el 3 de juny de 1408 i el 26 de maig de 1409. ¶ ⁵ Un càrrec que en els quatre exercicis transcrits és ocupat per Jaume Mateu alias Barber, almenys entre 1404 i 1409, i per Pere Rubió del dia de Nadal de 1409 en endavat. ¶ ⁶ Es poden consultar les ordenacions de la vila de Castelló, en F. ROCA, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952. ¶ ⁷ En l’exercici de 1404-1405 hi ha vint-i-sis sessions; en el de 1405-1406, vint-i-vuit; en el de 1408-1409, vint-i-quatre; i en el de 1409-1410, vint-i-nou. ¶ ⁸ Així, a banda de la primera sessió l’endemà del diumenge de Pentecosta, en la segona quinzena de juny s’arrenden els pous de la vila, la vespra de Sant Miquel s’escull el mostassaf, a mitjan octubre se subhasten les cises –o impostos indirectes–, el 22 de desembre es procedeix a realitzar l’elecció del justícia, el dia 26 del dit mes es tria el sequier de la sèquia Major i el sagristà de Santa Maria i, com s’ha dit abans, el dissabte anterior a Pentecosta s’elegeixen els nous jurats en la darrera sessió de l’exercici administratiu. ¶ ⁹ Més detalls de l’evolució política del municipi castellonenc i la funció del consell, en P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ ¹⁰ Aquest mateix sistema s’utilitza per designar al mostassaf, amb l’única diferència que només quatre consellers recullen l’opinió dels seus col·legues i, doncs, no intervenen ni els jurats ni l’escrivà del consell. ¶ ¹¹ Tot i que en les ordenacions locals de 1335 i 1341 s’estipula que els trenta-sis consellers seran escollits de manera igualitària per mans –mà major, mà mitjana i mà menor–, almenys a partir de 1374-1375 l’elecció es fa per parròquies seguint el sistema comentat més amunt. P. VICIANO, Regir la cosa pública…, pp. 226-234. Així, en 1404-1405 hi ha cinquanta-dos consellers; en 1405-1406 i 14081409, quaranta-set; i quarantavuit en 1409-1410. ¶ ¹² La situació de la hisenda municipal es pot conèixer en el treball de P. VICIANO, «Ingrés i despesa d’una vila valenciana del Quatrecents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI (1990), pp. 636-664. ¶ ¹³ Acta de 15 de maig de 1404. ¶ ¹⁴ Acta de 24 de maig de 1404. ¶ ¹⁵ Acta de 6 de juliol de 1404. ¶ ¹⁶ Acta de 12 d’octubre de 1404. ¶ ¹⁷ Acta del 4 de març de 1405. ¶ ¹⁸ Acta de 24 de març de 1405. ¶ ¹⁹ Acta de 12 d’octubre de 1404. ¶ ²⁰ Acta de 24 de maig de 1404. ¶ ²¹ Acta de 18 d’octubre de 1404. ¶ ²² Acta de 4 de gener de 1404. ¶ ²³ Acta de 26 d’abril de 1405. ¶ ²⁴ Acta de 10 de maig de 1405. ¶ ²⁵ En aquesta ocasió, representen a la parròquia de Santa Maria dos consellers veylls, que romanen de l’exercici anterior, i set consellers nous; per les parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau i Sant Agustí hi participen dos veylls i sis nous; mentre que per la parròquia de Sant Tomàs hi ha dos veylls i quatre nous. ¶ ²⁶ Hi ha bona mostra de les dificultats dels anys anteriors en els tres volums ja editats recentment dels llibres de consell de Castelló, citats en la nota 1. Teniu més detalls de l’evolució de la hisenda municipal en P. VICIANO, Regir la cosa pública…, pp. 307-348. ¶ ²⁷ Sense anar més lluny, en la sessió del 29 de juny de 1405, el consell acorda que «per ço que la peyta sie bayxada e troben qui per menys preu o salari la plegue, que a present no fa, que quant és a aquesta anyada tant solament la dita peyta sie delliurada a aquella persona que per menys de preu o salari la traurà». ¶ ²⁸ Segons informa el notari Pasqual Ferrando, síndic de la vila, en la reunió del consell del 16 d’octubre de 1405, el governador havia sol·licitat ajuda als braços de la Generalitat per evitar que «gent estranya no entràs en lo dit regne per cremar e affogar \o dampnificar/ alcun loch, castell o alqueria que fos de la una ne de la altra part de les bandositats \ne de altres/, com hagués entès que·ls Cervellons entenien entrar en lo dit regne e fer guerra \guerrejada/ segons que·s fa en Catalunya, que affogen e cremen los lochs e apresonen les gentes e se’n menen axí com si fossen catius o esclaus». ¶ ²⁹ Vegeu més detalls de les guerres privades al regne de València i l’actuació de la monarquia per fer-hi front, en R. NARBONA, Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (1360-1399), València, Ajuntament de València, 1990; i C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005. ¶ ³⁰ Aquesta és la informació que arriba al consell de Castelló en la sessió del 16 d’octubre de 1405. ¶ ³¹ Acta de 29 de juny de 1408. ¶ ³² Acta de 16 de setembre de 1408. ¶ ³³ Acta de 14 d’octubre de 1408. ¶ ³⁴ Acta de 4 de novembre de 1408. ¶ ³⁵ Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ ³⁶ La carta reial està datada el 17 de desembre de 1408 i figura incorporada a l’acta del consell del dia 1 de febrer de 1409. ¶ ³⁷ Acta de 5 de març de 1409. ¶ ³⁸ Acta de 25 de maig de 1409. ¶ ³⁹ Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ ⁴⁰ Acta de 27 de desembre de 1408. ¶ ⁴¹ Acta de 17 de gener de 1409. ¶ ⁴² Aquests fragments de lectura i interpretació dubtosa han estat adientment assenyalats en nota al peu de pàgina, així com també tots els fragments ratllats. ¶ ⁴³ A diferència de l’exercici de 1405-1406, aquesta vegada segueixen dos prohòmens de l’exercici anterior per cada parròquia i s’escullen sis consellers de cadascun dels sis districtes de la vila. ¶ ⁴⁴ Segons s’exposa al llarg de les sessions, aquest «maestre de obra de esglésies» treballa en aquests moments en la Cartoixa de Valldecrist. ¶ ⁴⁵ Tot allò relatiu amb aquest incident es pot trobar en la sessió i els albarans corresponents del 25 de juliol de 1409. ¶ ⁴⁶ Tota la informació relativa a aquest assumpte es pot veure en les sessions del consell dels dies 10 i 13 d’agost de 1409, i en els albarans redactats el 18 d’agost, 28 de setembre i 18 d’octubre de 1409, i 10 de maig de 1410. ¶ ⁴⁷ Els acords del consell es troben en les sessions del 16 i el 29 de juny, mentre que les despeses fetes en la celebració es poden veure en els albarans elaborats el 29 de juliol de 1409 i el 25 de febrer, 9 d’abril i 10 de maig de 1410. Més detalls de les cerimònies celebrades en la societat medieval i la seua simbologia, en R. NARBONA, La ciudad y la fiesta. Cultura de la representación en la sociedad medieval, Madrid, Editorial Síntesis, 2017. ¶ ⁴⁸ Les lluites protagonitzades pels prohoms de Castelló han estat ja ben analitzades en P. VICIANO, Regir la cosa pública…, pp. 287-306. Altres casos al regne de València, en R. NARBONA, Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas, 1239-1418, Valencia, Ajuntament de València, 1995; i V. ROYO, Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2016. ¶ ⁴⁹ Es poden consultar les despeses realitzades en aquest assumpte de la host en els albarans registrats en la segona part de l’exercici de 1409-1410, mentre que la successió de fets es pot resseguir en les diferents sessions del consell del mes d’agost i la reunió de l’1 de setembre de 1409.

Llibre de Consells

(Any 1404-1405)

||^Coberta Libre de consells de la universitat de la vila de Castelló, del temps dels honrats en Guillem Sanç, savi en dret, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila, la administració dels quals començà la festa de Cinquagèssima, que era comptat [a .XV]III. dies de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e .IIII^e. [e fenia] en l’any .M.CCCC. e cinch.

||^1r Ihesus.

Libre dels consells de la universitat de la vila de Castelló del temps dels honrats en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Pere Miquel, menor de dies, e en Bernat Moliner, jurats de la universitat de la dita vila, la administració dels quals comença dichmenge a .XVIII. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC.IIII^e. e fenirà en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, los quals, ço és, los dits en Pere Miquel e en Bernat Moliner, juraren en poder del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, denant l’altar major de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria de la dita vila, denant lo po[ble], enans que·l sant Evangeli a missa major en la dita [ecclés]ia se legís e cantàs, en la qual ora lo dit po[ble] ere ajustat, e feren lo sagrament acostumat fer. E foren elets per consellers en lo dit any los sigüents:

Senta Maria: [Ra]mon Johan, Bernat Pelegrí, consellers del any pasat e prohòmens; [Ber]thomeu Cardona, Johan Miró, Pere Gargil, Anthoni Valentí, Salvador Penafel,¹ Berenguer Castell.

Sent Nicholau: A(rnau) de Peralta, Johan Godes, prohòmens consellers del any passat; Bernat Bosch, Domingo Arbecha, Pere Palau, Jacme Tallant, Guillamó Rubert, Guillamó Marqués.

Sent Agostí: micer Johan, Bernat Maurell, prohòmens consellers del any passat; Guillamó Bellido, Nicholau Orlando, Domingo Torner, Johan d’Arenys, Bernat Colom, Johan Alquècer.

Sent Johan: [Bon]anat Segura, Domingo Altibell, prohòmens consellers del any pasat; [Mi]quel Gaschó, [Berenguer] Solà, Bonanat Merí, Jacme Nadalies, Berthomeu Agramunt, Bernat Mut, menor.

Sent Pere: Bernat Ostalés, Pere de Begues, prohòmens consellers del any passat; Guillem Feliu, Johan Tauhenga, Berenguer Homdedéu, Bernat Ribalta,² Bernat Coma, Jacme Aranda.

Sent Thomàs: Pere Miquel major, Romeu Bonet, prohòmens consellers del any passat; Anthoni de Pegueroles, Domingo Renovell, Berenguer Codina, Bertran de Bués, Johan Pineda, Bernat Coll, Jacme Scuder.

Los jurats del any següent: Bernat Cabeça, A(rnau) Sala, Johan […] e Pasqual […].³

||^1v Die lune, .XI[Xº.] madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o de nafil, per los lochs acostumats, specialment per los afers e negocis infrasigüents, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner, n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila; en Berenguer Codina, Johan Godes, Bernat Bosch, Berenguer Solà, Bonanat Segura, Domingo Renovell, Bernat Cabeça, Pere de Begues, Bernat Coma, Johan Tauhenga, Arnau Sala, Romeu Bonet, Guillamó Marqués, Pere Pal[au], Domingo Pineda, Miquel Gaschó, Bernat Ma[urell], Johan Alquècer, Bernat Ribalta, Pere Gargil, Johan de Barbarossa, Jachme Scuder, Pasqual Bataller, Ramon Johan, consellers vehins de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en lo present dia de huy se hagen a fer elecció de scrivà, síndich e clavari, e de síndich dels pleyts, per ço dixeren que plagués al dit honorable consell de fer elecció de aquells segons ere acostumat. Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, encontinent lo dit honorable consell enantà a fer elecció del dit scrivà e síndich e clavari per ordinem ut sequitur.

Et primo, fon elet per lo dit consell en scrivà de aquell en l’any present, durador tro a la primeravinent festa de Cinquagèsima, per més veus, en Johan Tauhenga, notari.

Ítem, sobre la la elecció fahedora del dit síndich e clavari, lo dit honorable consell féu scriure per mà del dit scrivà en tres albarans los noms de les tres ||^2r persones que hagueren més veus al dit offici, ço és, en Pere Miquel, major de dies, en Johan Barbarossa e en Pere de Begues, los quals dits tres albarans foren preses e [li]gats per lo dit honrat justícia en ta[…] denant lo dit honorable consell.

E fon pres la un albarà dels dits tres albarans per mans d’en Pere Gargil, conseller, e mès en mans del dit honrat justícia, en lo qual albarà ere scrit lo nom del sobredit en Johan Barbarossa. E per aquell dit honrat justícia fonch ubert e publicat lo dessús dit en Johan Barbarossa ésser síndich e clavari de la dita vila en l’any present, lo qual dit en Johan Barbarossa lo dit honorable consell hac e acceptà per síndich e clavari de la dita universitat en l’any present e per tot .I. any sigüent.⁴

Lo sindicat del qual dit en Johan Barbarossa fon reebut per lo dit en Johan Tauhenga, notari e scrivà del dit honorable consell, revocan tots síndichs e procuradors tro al present dia constituïts, salvu sens revocació del sindicat o procuració ja feyt al discret en Pasqual Ferrando en lo acte o feyts de les corts de regne de València et alias, segons en lo \dit/ sindicat és contengut.

Presents testimonis foren a la publicació del dit sindicat en Johan Destorrent, mercader, vehí d’Algezira, e n’Anthoni Corrúbies, vehín de la vila de Castelló.

||^2v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich e clavari del any pus proppassat, que i fení la vespra de Cinquagèsima pus prop enseguida, los fos donada e liurada .Iª. letra dels diputats del General de regne de València, sagellada ab sagells de lur offici, la qual mostraren a hull al dit honrat consell,⁵ la qual fon data en València, a .XIII. de març del present any, per la qual se demostrave per notificació de aquells que la vila de Castelló devie pagar⁶.DL. florins en tres pagues o solucions: la primera lo primer dia de juny primervinent, la segona lo primer dia de setembre, l’altra lo primer dia de deembre ladonchs següents, que plagués al consell de provehir d’on haurien ara a present la primera terça o solució de la dita quantitat que s’avie a fer lo primer dia de juny primervinent, e aprés les altres. Lo consell acordà que fossen haüts dels síndichs passats, de ço que havien a tornar a la universitat de la dita vila.

Lo dit honrat consell acordà que, axí com les imposicions de la dita vila, los compradors de aquelles començaven a collir e reebre aquelles fenit lo .XVIII^èn. dia de maig, a la mija nit sigüent, que d’ací avant comencen a rebre los compradors de aquelles e collir aquelles a .XIX. de maig per lo matí, al sol exit.

Axí mateix, lo dit honrat consell, per augmentar, créxer e muntar les imposicions de la dita vila de preu més que a present no s’i trobave, venent aquelles a dos meses següents, volch e ordenà que per l’onrat en Johan ||^3r Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, fossen bestrets tants florins com mester seran en pujament de for de les dites imposicions, donadors a aquells qui les pujaran a major for que no s’i trobe a present, com no s’i atrobàs corrent sinó .IIII^M.D. sous.

Les quals imposicions foren liurades en plener consell \per los dits honrats justícia e jurats e síndich/ als honrats en Johan Deztorrent e en Guillem d’Arenys, mercader, vehins de la vila d’Algezira, per preu de cinch mília e cent sous reals de València, del denovèn dia del present mes de maig al sol exit en dos meses següents e continuament co[m]ptadós, ab carta rebuda per en Johan Tauhenga, scrivà dels honrats jurats e consell.

Presents testimonis foren a les pròxime dites coses en Johan Asensi e en Berenguer Forés, vehins de la vila de Castelló.

Et enaprés, en lo dit dia de dilluns, a .XIX. del present mes de maig del any concorrent, en ora de vespres vel quasi,⁷ com l’onrat en Guillem Johan, lo qual era estat elet en jurat de la sobredita vila, no fos estat en la dita vila lo dia de Cinquagèsima, ne hagués fet en la ecclésia de Senta Maria lo sagrament acostumat fer per los jurats en la dita ecclésia, per tal en lo present dia de huy en la dita ora de vespres, lo dit en Guillem Johan, jurat qui dessús, jurà per Déu e per los sants .IIII^e. Evangelis, de la sua man dreta corporalment tocats, en mà e poder del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, segons la forma acostumada, en lo palau de la dita vila.

Et per senblant forma, en lo dia de dimecres que era comptat a .XX. dies del dit mes de maig, com lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat, no hagués feta la dita jura acostumada fer lo dit dia de Cinquagèsima, com no ||^3v fos estat en la dita vila tro al present dia de huy, per tal en lo present dia lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat qui dessús, féu lo sagrament acostumat fer per los dits jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la sobredita vila, en la casa de la cort de la vila sobredita, en absència de aquell.

Aquest mateix dia jurà per lochtinent del honrat en Guillem Johan, jurat qui present era, en mà e poder del dit honrat lochtinent de batle, ço és lo discret en Ramon Johan, notari, vehín de la dita vila, en absència de aquell.

Enaprés, dijous a .XXII. del dit mes de maig del any concorrent, n’Arnau de Peralta, vehín de la dita vila, jurà per lochtinent del honrat en Guillem Sanç, jurat de la vila de Castelló, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, segons és acostumat jurar per los honrats jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, en absència del dit honrat en Guillem Sanç.

Die sabbati, .XXIIIIª. madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau de la vila de Castelló comú, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és fer acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats, en Guillem Feliu,⁸ Jachme Scuder, Domingo Renovell, Bernat Coma, Bernat Pelegrí, Pere Gargil, Domingo Torner, Pere Godes, Berenguer Solà, Guillem Bellido, Johan Miró, Johan Pineda, Berenguer Codina, Pere Bellido, Pere Miquel, Berenguer ||^4r Homdedéu, Anthoni Pegueroles, Pasqual Bataller, Pere de Begues, Johan Barbarossa, micer Johan Miralles, Bernat Bosch,⁹ Ramon Johan e Guillamó Marqués, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per en Pere Sànxez, qui tenie asegurada la taula de la carneceria de la vila, que plagués al consell ordenar, per ço que haguessen millors carns, que·ls bestiars de la carn poguessen menjar en los rostolls, havents sellars ho no, guardant-se de mal a fer. Lo consell acordà e ordenà que tots los bestiars dels carnicers qui tallen carns en les carneceries de la dita vila puxen entrar en los rostolls, havén sellars o no, ab què no sien molls ni calivosos. E si menjaran en los sellars, de .X. cabeces a ensús que totes paguen ban e esmena, e si .X. o de deu avall menjaran en los dits sellars, que aquelles bèsties que y menjaran paguen ban e esmena segons forma dels stabliments dels dits rostolls, però que no y puxen entrar sinó del sol exit tro al sol post.¹⁰

Ítem, sobre l’altra proposició del fet de les vedelles¹¹ de soga o de past, feta per lo dit en Pere Sánxez, lo consell acordà e ordenà que les vedelles de corda o de past, si alcuns ne mataran en les carniceries de la dita vila, fos servada aquesta forma per los honrats jurats e mustaçaf ensemps ab alcuns prohòmens: que si les vedelles de corda o de past qui·s mataran d’ací avant en les dites carneceries seran bones, grasses e suficients, que sien venudes a preu de cabró; e si no seran tals que·s degen vendre al dit for, sinó que aquelles venen a preu de bou o al for que·ls dits jurats, mustaçaf e prohòmens conexeran que vendre·s degen.¹²

Axí mateix, acordà e ordenà lo dit honrat consell que si carns de bou o de vaca seran fetes en les dites carneceries, que si aquelles seran bones e suficients, que·s puxen vendre al for ordenat; e si no seran bones e suficients, que·ls dits honrats jurats e mustaçaf facen baxar aquelles al for que conexeran que vendre’s degen.¹³

||^4v L’onrat consell acordà que lo fossar sie mudat de la plaça, e comanà als honrats jurats, que ells ensemps ab aquells prohòmens e bons hòmens que ben vist los serà, eligen loch covinent e competent a fer fosar, axí com a ells plaurà e ben vist serà ab aquells dits prohòmens, donant a aquells plen poder de ordenar e fer cloure aquell, e comprar los patis e lochs hon se hage a fer, axí e segons lo dit consell fer pot e porie, e en açò no meten triga alcuna sinó com pus yvaçosament fer se puxa.¹⁴

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de set florins que pagà de manament del consell pus proppassat, a aquells qui pujaven de for les imposicions que foren venudes a dos meses a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, mercaders d’Algezira.¹⁵

Lo sobredit consell,¹⁶ a suplicació d’en Jacme Matheu alias Barber, trompeta¹⁷ e corredor públich de la dita vila, manà ésser fet albarà al dit Jacme de mig florí que li manà ésser donat per lo dit síndich per los treballs que havie sostenguts en vendre e encantar les imposicions de la dita vila a dos meses.¹⁸

Per senblant forma lo dit honrat consell, a requesta¹⁹ o suplicació d’en Joan Sànxez, menescal, manà ésser fet albarà a aquell de cent sous a ell deguts, de la primera paga de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells .CC. sous que·l consell de la dita vila li done de pensió per .I. any, lo qual fenirà a .XIX. de noembre del present any.²⁰

Lo dit honrat consell en lo present dia celebrat acordà e ordenà que tots aquells que aseguraran portar e portaran tot lo ||^5r peix que Déus los darà a la taula de la pescateria de la dita vila, segons forma de les ordenacions fetes sobre los peys últimament, que les adzernies que portaran \d’ací avant/ puxen fer vendre al for de la tonyina, ço és a rahon de .V. diners la lliura als dies de dijunis, divenres e disaptes, no contrastant les dites ordenacions en contrari fetes, tro a aquell temps que al consell plaurà.²¹

Ítem, acordà lo dit honrat consell que letra sie feta al mestre de gramàticha, que de feyt vingue de llà hon sie, a la dita vila de Castelló, per legir als scolanés contínuament, segons forma del afermament, ab cominació que si de feyt no venrà per continuar los actes que ha a fer en la dita vila, si no que li serà abatut lo salarii prorata del temps que haurà defallit.

Axí mateix, lo dit honorable consell donà e atorgà licència e plen poder al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que puxe manlevar de qualsevol persones, per aquella forma e manera que ben vist li serà, la terça de aquells .DLV. florins que han ésser donats e pagats als diputats del General del regne de València lo primer dia de juny primervinent.

Per semblant manera lo dit honrat consell acordà que peyta sie tatxada el present any a rahó de .XX. diners per lliura, e que sie mès en encant qui per menys la collirà que aquella serà liurada.²²

Ítem, axí mateix acordà lo dit honrat consell que lo libre de compres e vendes sie fet nou ab bons spays, com pus prestament fer se puxa.²³

Ítem, que al peyter sien donats a pagar los .DLV. florins que han ésser pagats al<s> deputats del General del regne de València, en aquesta manera: que per tot lo mes de juliol ne pach al síndich lo terç, e l’altre terç lo primer dia de setembre primervinent, e lo romanent terç lo primer dia del mes de deembre primer esdevenidor, als dits diputats en València, a sa pròpia missió e despesa; e si messions s’i faran, que sie imputat a ell del dit peyter e béns seus. E que hagen a traure les peytes ab entegre dels generoses e hòmens [de paratge].

||^5v Com en lo consell pus proppassat, celebrat l’endemà de Cinquagèsima, a .XIX. de maig, no fos estada feta elecció de síndich dels plets, e de gran necessitat se convengués a profit de la universitat fer e constituir aquell, per ço en lo present dia fon elet per més veus en síndich e procurador de la dita universitat e singulars de aquella quo ad lites tamen sive pleyts del present any per lo dit honrat consell a .I. any²⁴ primervinent, ço és tro a la primeravinent festa de Cinquagèsima, ço és lo discret en Bernat Ostalés, notari, sens revocació dels sindicats dels honrats en Johan Barbarossa e d’en Pasqual Ferrando, notari. Testimonis: Francesch Fadrell, barber, Diago de Peralta, comorans en Castelló.²⁵

Ítem, volch e manà lo dit honrat consell que per los honrats jurats com pus yvaçosament fer puxen ab bona carta pública, l’onrat mestre Pere Castellot, batxeller en arts e en medecina, sie amonestat e request que ell continuadament e asídua estie en la dita vila per visitar los pacients e/o malalts qui són ne seran d’aquí avant en la dita vila, com sie cosa molt necessària. En altra manera, si fer no u volrà, que li sie dit que d’aquí avant lo consell de la dita vila no li darie \ni vol dar/ diner ni mealla de pensió, pus no vol fer lo servi que·s pertany ara en aquest temps de pedímia e/o mortaldat qui a present és en la dita vila, car los metges no són afermats o pensionats sinó per vesitar e curar los malalts aytant com en ells sia en temps de necessitat.

Ítem, axí mateix lo dit honrat consell acordà que per ço com se dehia en la dita vila per alcunes persones que no y atrobaven vi bo e ho soficient, demanant licència als honrats jurats que pus Cinquagèsima era passada, que·ls donassen licència de metre-y vi per a son beure, aquells dits honrats jurats remetent ||^6r lo dit fet al consell. Hon lo dit consell, volent seguir justícia e bona equitat, volch que per los honrats justicia, jurats e mustaçaf fos vist e regonegut si en la dita vila havie vi que fos bo e suficient per beure, e si n’i havie, que aquell fessen de fet vendre. En altra manera, que·n donassen licència los dits honrats \justícia e/ jurats, segons forma del privilegi, a cascú que no·n hagués per obs de son beure, e no en altra manera, tro per consell hi sie provehit segons que als dits jurats serà ben vist en esguart de les persones qui aquell volran metre per a son beure.²⁶

Ítem, acordà lo dit honrat consell que sobre lo ban dels arbres qui sien estats tallats²⁷ en lo quexer de la céquia de Castelló, en lo terme d’Almaçora,²⁸ a requesta d’en Manresa, qui aferme ésser seus, que açò sia defés per justícia, e seguit lo consell de nostres advocats.

Dilluns, a .XXVI. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, jurà per lochtinent del honrat en Bernat Moliner, jurat de la vila de Castelló, en Pere Serader, vehín de la dita vila, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, segons que és acostumat en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila.

Die dominica, .XVª. iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acustumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner, n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel menor de dies, en Pasqual Bataller, Anthoni Bataller, Jacme Scuder, Pere Gargil, Berenguer Solà, Berthomeu Cardona, Jacme Talla<n>t, Johan Miró, ||^6v Johan d’Arenys, Pere Miquel major, Pere Bellido, Johan Alquècer, Romeu Bonet, Pere Palau, Berthomeu Agramunt, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Pineda, Domingo Renovell, Domingo Altibell, Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Pasqual Ferrando notari, Berenguer Homdedéu, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats e lochtinent que plagués al consell ordenar que fos feta professó e caritat, axí com mils ordenar se pogués, per ço que Nostre Senyor Déu nos vulla relevar aquesta plagua de mortaldat que és de present en la dita vila. Lo consell acordà que divenres primervinent sia feta professó solempnialment, la qual vaja a Senta Maria del Lidó molt devotament, hòmens, dones e infants a peu descalç, e de .VII. anys \amunt/ tots dejunen. E sie fet pastar per lo síndich e clavari un kafiç de forment, e sie donat a caritat a tot hom qui mester ho haja, e allí sie dita missa e preycat. Et sie feta crida per la dita vila, per los lochs acostumats, que aquell dia tot hom faça festa en reverència de la Passió de Jhesuchrist, e a honor e reverència de la verge Senta Maria e de tots los sants e santes de Paradís²⁹ \e sots pena de .LX. sous/,³⁰ mijançant los quals lo Nostre Senyor Déu Jhesuchrist, per la sua santa pietat e misericòrdia, e per les nostres oracions, pregàries e béns que farem, li plàcia que·ns relleu aquesta \fort/ plaga de mortaldat, la qual per nostres peccats a present és entre nosaltres; la qual professó sie feta e ordenada segons que·ls dits honrats justícia e jurats plaurà e ben vist serà.

Ítem, acordà lo dit honrat consell que la peyta de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, dels qui no són quitats, e la col·lecta de mealles a rahó de .XX. diners per lliura, en lo present any ||^7r ordenada, sie delliurada en lo present dia de huy en hora de vespres, lo qual delliurament \e venda/ sien fets per los dits honrats jurats,³¹ síndich e clavari, e per los honrats en Pere Miquel, en Pasqual Ferrando, notari, n’Arnau de Peralta, en Jachme Scuder, en Pere Gargil e en Domingo Altibell, \consellers/, o per la major part de aquells, ora de vespres, donant aquells plen poder e facultat de fer lo dit delliurament e venda, ab totes aquelles clàusules e cauteles que en la dita venda sien necessàries e opportunes, ab liura e general administració etc., prometents etc., obligants etc.

Sobre la venda del bestiar, la qual se diu ésser feta per n’Arnau Agramunt dels seus moltons e bestiar, qui serie entrat e·l boalar de la dita vila per péxer e pasturar en aquell dit boalar, lo qual haurie comprat en \Bernat/ Celma per obs d’en Huguet Spàrech, e aquells se haguessen a tallar en Castelló segons forma dels stabliments e ordenacions de la dita vila, per ço lo consell comanà lo dit fet als dits honrats jurats e síndich, e si axí era, que fos feta execució en los béns del dit n’Arnau Agramunt o de qui·s pertangués, segons forma de les dites ordenacions.

Ítem, com se digués en lo dit consell per los dits honrats jurats que moltes per moltes e diverses persones haurien mès vi en la dita vila sens licència, que·l no·ls n’era estada donada o atorgada, lo consell acordà que totes e qualsevol persones qui haguessen mès vi en la dita vila sens licència del justícia e jurats, segons forma del privilegi, los fos vessat lo dit vi e feta execució en lurs béns, segons lo dit privilegi³² segons que·ls dits justícia e jurats conexerien que fos fahedor.

Ítem, sobre les scriptures demanades per part d’en Jacme d’Anglesola, scrivà de la cort, del fet de les osts, e de les Verdunes e dels arbres del quexer de la céquia demanats per en Manresa, lo consell comanà que fos vist per los honrats jurats \e per en Pasqual Ferrando, notari/, e ço que just fos e vist e conegut per aquells, fos fet albarà al dit en Jacme; los quals processes vists e regoneguts pugen a suma e quantitat de .XXXIII. sous.³³

||^7v Ítem, fon proposat per en Pere Palau que com ell per alcun temps hagués tengut lo bací dels acaptes e lexes de la obra de la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, e a present per occupació de altres afers dixés que no y pogués entendre, que suplicava al consell que altre plegador hi fos mès per lo dit consell. Lo consell, de volentat d’en Jacme Aranda, conseller e vehín de la dita vila, elegí aquell en plegador e collitor dels acaptes e lexes de la obra de Senta Maria. E comanà als dits honrats jurats, que ells ensemps ab lo dit Jachme Aranda, reben compte e rahó del dit en Pere Palau, de ço que aquell sia estat rebut e pagat tro al present dia de huy.³⁴

Ítem, fon manat albarà per lo dit consell a·n Jacme Matheu alias Barber, trompeta, crida e corredor públich de la dita vila, \de/ .LII. sous restans a ell a pagar \de la primera paga/ de mig any, lo qual fení a .VI. dies del present mes de juny del any concorrent, de aquells .CLX. sous los quals pren de soldada l’any per ésser trompeta, missatge \e coredor/ del consell e jurats de la dita vila.³⁵

Lo consell acordà que fossen donats e pagats a·n Domingo Codera e a son fill cinch sous per rahon dels pardals que havie<n> morts e·l terme de la dita vila en lo present any.³⁶

Per senblant forma, lo dit honrat consell acordà que fossen pagats a·n Pere Serres, saig, per carcellatge dels jóvens qui foren preses per lo tallament de les cordes dels pous, dos sous.

Ítem, sobre la proposició feta per la muller d’en Berenguer Trullols, lo consell acordà que com ella o son marit fos .Iª. lliura en peyta per vehinat, e hagués comprat .I. corral o solar de cases d’en Domingo Codera \que és quarta lliura en peyta/, que entre lo solar e vehinatge pach solament .Iª. lliura de peyta.

||^8r Lo consell acordà que·ls mobles fossen afegits a aquells qui·n tinguessen, e axí mateix fossen tolts a tots aquells qui no tinguessen e jurasen que no·n havien tenguts del jorn de la festa de Cinquagèsima a ençà.³⁷

Ítem, sobre la proposició feta en lo consell de alcuns qui volien renunciar e renunciaven a certs marjals que tenien e possehïen axí per via de stabliment com per altra manera, lo consell acordà que aquells qui volran renunciar tornen les cartes o títols que han als honrats jurats, e sien-los levades de lurs peytes.

Ítem, fon proposat per lo discret en Pasqual Ferrando que com ell³⁸ axí com a missatger e síndich de la vila,³⁹ per letra e manament del senyor rey fos haüt anar⁴⁰ per lo fet de les Corts a la ciutat de València e, \tornat/, hagués fet relació als honrats jurats, present lo justícia e alcuns prohòmens de consell, de lur missatgeria, com no poguessen haver plener consell .II. jorns aprés que fon vengut, segons ordenació del consell, la qual⁴¹ relació en lo present consell explicà; per tal, suplicà lo dit consell que li fos fet albarà de .IX. jorns que havie estat en la dita misatgeria. Lo consell acordà que li sie fet albarà dels dits .IX. jorns que havie estat en la dita missatgeria entre anar, estar e tornar, a rahon de .VII. sous tots jorns, que seran .LXIII. sous. Ítem, de .V. sous, .VI. diners que havie bestrets en la carta de la fermança d’en Boquet de València, la qual havie feta a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, compradors de les imposicions de la dita vila a .II. meses.⁴²

Ítem, lo dit honrat consell donà e atorgà licència e plen poder al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e clavari del any pus proppassat, que puxe vendre tots e qualsevol béns per ell axí com a síndich tunch comprats, e los quals foren venuts a instància ||^8v del peyter del any pus proppassat, donant e atorgant al dit en Pasqual lo dit poder de vendre e alienar los dits béns ab totes les clàusules e seguretats, obligacions e cauteles en les dites cartes necessàries e opportunes, e segons lo dit consell fer pot e és acostumat fer en los temps passats, prometent-ho ara per ladonchs haver per ferm e agradable, sots obligació dels béns de la dita universitat etc.⁴³

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor, mil .CCCC. e quatre, dichmenge que hom comptava .XXIIª. dies de juny,⁴⁴ fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló \per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat/, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, en Johan Barbarossa, Pere Miquel major, Berenguer Homdedéu, Anthoni Pegueroles, A(rnau) Sala, Bonanat Segura, Bonanat Merí, Domingo Renovell, Johan Alquècer, Guillamó Marquo, Domingo Arbecha, Bernat Coma, Pere Palau, Guillamó Bellido, Jachme Tallant, Bernat Bosch, Johan Miró, Romeu Bonet, Berenguer Codina, Pasqual Bataller, Bernat Pelegrí, Pasqual Ferrando, Anthoni Pegueroles, Berthomeu Agramunt, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per n’Anthoni Pegeroles que, com ell hagués treta la col·lecta de la peyta de la dita vila a rahó \de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, e la/ col·lecta de les mealles a rahon de .XX. diners per lliura, e no pogués trobar fermances ni asegurar aquelles, segons forma dels⁴⁵ capítols del delliurament \a ell fet/ de la dita peyta; per tal, suplicà lo dit consell que degués provehir sobre lo dit fet ço que sa mercè fos \com ell no y pogués donar altre recapte/. Lo consell acordà que la dita peyta e col·lecta fos tornada a encantar, et si no baxave a preu de⁴⁶ mil e cent sous, per lo qual lo dit n’Anthoni la havie promesa collir e plegar e li ere estada delliurada, segons que en carta pública d’aquén feta era contengut, rebuda per en Johan Tauhenga, notari, que tot ||^9r allò quantque fos lo dit menyscapte, o preu, pagàs lo dit n’Anthoni Pegueroles, e béns seus, a aquell qui la dita peyta traurie, o a la dita vila encontinent e de feyt que·l dit deliurament fos feyt, lo qual delliurament e venda fos fet com pus yvaçosament pogués per los dits honrats jurats, síndich e clavari, e per los altres qui foren asignats al delliurament de la dita peyta fet al dit n’Antoni, feta a ell fadiga etc.

Ítem, sobre la execució començada en los béns d’en Berthomeu Agramunt e d’en Guillem Agramunt, \sobre la venda del bestiar que era per aquell estat venut/, lo consell per certa causa la qual ha comanada e comane als honrats jurats e síndich, mane la dita execució sobreseure tro al primer consell celebrador en lo palau comú de la dita vila.

Ítem, sobre la venda de les imposicions lo consell acordà que fossen venudes a tres meses fenits los dos meses dels presents impusadors, les quals feniran a .XIX. dies del mes de juliol primervinent, \de matí/ al sol exit, d’aquí avant comptadors.

Ítem, com l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, útilment e necessària, per profit de la dita universitat, hagués mostrat e demostràs en plener consell, en .I. qüern de paper scrit de pròpria mà d’en Johan Tauhenga, notari,⁴⁷ scrivà del consell, haver pagades les quantitats següents:⁴⁸

Primerament,⁴⁹ a·n Berenguer Forés, per letres que portà als advocats de València e los procehiments dels arbres de la céquia de Castelló, de què havia fet clams en Manresa, e portà ordenades defensions, de .IIII^e. jorns que estech, .XII. sous. Item, a·n Jacme Pineda de Vila-real,⁵⁰ per .Iª. letra ab certes rahons que portà de València als jurats, sobre les quals rahons s’avien a dar testimonis en lo fet de les Verdunes, .III. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, per .Iª. letra que portà del governador per la vila al justícia d’Almaçora, que no s’entrametés del clam d’en Manresa que havie fet dels arbres de la nostra céquia, de .I. dia, .III. sous. Ítem, a·n Pere Serres, per altra letra responsiva del justícia de Castelló que portà al justícia d’Almaçora, .II. sous. Ítem, a Johan d’Almenar, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana a .XXIX. de maig, .II. sous. Ítem, al dit en Johan Barbarossa, síndich, per quatre jorns que estech entre anar, estar e tornar a València, per portar los .II^M . XXXV. sous a·n Pere Johan, clavari del General \lo primer dia de juny/, a .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a Esteve Jordà, correu, per .Iª. letra que portà a València a micer Guillem Çaera per lo fet de les Corts, per .II. dies que estech, .VI. sous. Ítem, ||^9v a .VII. mans de paper toschà que⁵¹ foren meses e·l libre de compres e vendes de la vila, a raó de .XX. diners per mà, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Johan Bordell, per .Iª. letra que portà de València, d’en Johan Çaera, sobre lo fet de les Verdunes, .XII. diners. Ítem, a·n Martí Fagona, per citar los testimonis que són estats donats sobre lo fet de les Verdunes, que foren .XXIIII. Testimonis: .IIII. sous. Ítem, pagà a·n Vicent Piquó, Miquel Segarra, Pere Segarra, juglàs, per .Iª. crida que fon feta per vila,⁵² que fessen professó e festa que anà a Senta Maria del Lidó, .III. sous. Ítem, pagà a .I. kafiç de forment que comprà d’en Berenguer Marbruscha, per a la caritat, .XXX. sous. Ítem, a la sisa del dit kafiç ab .Iª. fanecha de forment que li donaren, .IIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Pere Serres, per carcellatge dels jóvens qui foren presos per lo tallament de les cordes dels pous, ab .XII. diners que li pagà per anar al bestiar d’en Agramunt a amenar, .III. sous. Ítem, a·n Domingo Barta, per .Iª. letra que duix a Onda dels jurats a·n Guillem Sanç, .VI. diners. Ítem, a·n Jacme Matheu e al spitaler, per levar les pedres del fossar, .XII. diners. Les quals quantitats pujen a suma e quantitat de .C.XIIII. sous, .VI. diners.

Eodem die et anno.⁵³

Conexeran tots que com per los honrats en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, fossen donats a encantar los pous de la dita vila, a tenir en condret a .I. any, en mà e poder d’en Jacme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, segons forma dels capítols següents:

Tot hom qui vulle e entene traure los pous de la vila de Castelló appellats de Senta Maria, d’en Guardiola, d’en Berenguer Miró, e lo pou Nou, a un any, del dia⁵⁴ de Sent Johan primervinent del present mes de juny a avant comptador, e aquell o aquells qui per menys los tendrà, a aquell seran delliurats sots les condicions següents:

Primerament, que aquell qui traurà los dits pous haje a escurar aquells una vegada en lo mes de abril, la qual scuró hagen haver feta tro mijant ||^10r lo dit mes bé e convinentment, a coneguda dels honrats jurats, e trauran la broça dels dits pous com escuraran e totes altres coses que cayguen en aquells, e aquelles portaran e trauran fora la vila sots pena de .XX. sous, donadors e pagadors les dues parts a la dita vila e lo terç al acusador.

Ítem, que aquell qui los dits pous o qualsevol de aquells traurà hage a tenir los dits pous en condret de cordes d’espart amerat, tantes com mester hi seran, sots la dita pena.

Ítem, que la paga los serà feta de continent.

Ítem, que si les cordes o poals cauran en los dits pous o qualsevol de aquells, que aquell o aquells qui los dits pous trauran hagen a traure aquells o aquelles per tot aquell dia que y seran caygudes, sots pena de cinch sous donadors e pagadors ço és les dues parts a la vila e lo terç al acusador.

E feta subastació, com no fos atrobat alcú qui per menys volgués tenir lo pou appellat d’en Guardiola, com vos en [Guillamó]⁵⁵ Marqués, menor de dies, vehín de la dita vila, que aquell al dit any, segons forma dels dits capítols, prometés tenir en condret per .XXII. sous. Emperamord’açò, donaren e delliuraren a vós, dit en Guillamó Marqués, present, lo dit pou, del dia de Sent Johan primervinent a .I. any, per preu dels dits .XXII. sous pagadors de continent. E per totes les dites coses attendre e complir, obligaren los béns de la universitat de la dita vila, haüts o per haver hon que sien.

E yo, dit en Guillamó Marqués, acceptan e reebén de vós, dits honrats jurats, lo dit pou sots les formes e condicions damunt dites, promet tenir en condret aquell, segons dit és, del dia de Sent Johan en .I. any, e⁵⁶ per açò attendre e complir oblich tots mos béns haüts e per haver hon que sien.

Açò fon fet en Castelló, a .XXII. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.

Presents testimomis foren a les dites coses n’Arnau Agramunt e en Domingo Gatell, vehins de la vila de Castelló.

||^10v Eodem die et anno.

Per senblants capítols e en la forma e manera dessús dita fon liurat lo pou Nou a·n Domingo Codera, per preu de .XXIIII. sous, per los dits honrats jurats. Testimonis: en Pere de Begues e en Domingo Vives.

Die martis, .XXIIIIª. die iunii dicti anni.

Per senblant forma e manera e ab senblants capítols fon delliurat lo pou appellat de Senta Maria a·n Matheu Codera, per los dits honrats jurats, per preu de .XXII. sous. Testimonis: en Pere de Begues e en Jachme Scudero.

Axí mateix, per aquella mateixa forma e manera e per senblants capítols fon delliurat lo pou appellat d’en Miró, per los dits honrats jurats, a·n Pere Ponç, per preu de .XX. sous. Testimonis: en Pere Strader e en Domingo Vives.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, divendres que era comptat dos dies de juliol, comparech davant los honrats en Guillem Sanç, savi en dret, e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, e en Johan de Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, en Ferrando Matheu, porter de la cort de la Governació de la ciutat de València,⁵⁷ com a procurador del noble en Phelip Boïl, segons que appar ab carta pública feta en València, ultima die iunii anno presenti et superius narrato, per lo discret en Jacme Solsona, notari públich de València. E presentà a aquells e per mi Johan Tauhenga, per auctoritat real notari públich, scrivà dels dits honrats jurats e consell de la dita vila, legir e publicar féu denant aquells una letra del honrat en Johan Sarayana, doctor en decrets, lochtinent del noble mossén Ramon Boïl, conseller del senyor rey e governador de Regne de València, uberta, en paper scrita e el dors ab sagell real de la cort de la Governació ||^11r en cera vermella sagellada, la tenor de la qual és aytal:

De nós, en Johan Saranyana, doctor en decrets, lochtinent del noble mossén Ramon Boïl, conseller del senyor rey e governador de regne de València. Als amats justícia e jurats, prohòmens e universitat de la vila de Castelló del Camp de Burriana o a lurs lochtinents, o a llur etiam legítim síndich e procurador. Salut e dilecció. És denant nos comparegut lo discret en Bernat de Gallach, notari e procurador del noble mossén Phelip Boïl, dient que com lo dit seu principal en lo dia que era comptat .XIII. de setembre any .M.CCCC.III., comprà e cobrà dels nobles n’Anthoni Castellet, e na Aldonça Lançol, cònjuges, mil cinch-cents sous reals e annuals de cena e de peyta, pagadós en la festa de Sent Johan del mes de juny, de aquells cinch mília sous rendals e annuals de cena e de peyta⁵⁸ real, que la universitat de la dita vila de Castelló, annualment fa per benefici de fur, los que antigament foren del alt comte de Trastàmara, e aprés del noble en Pero Boïl, pare del dit noble mossén Phelip Boïl, qui aquells a diverses persones vené ab carta de gràcia, de cobrar aquells segons que de la carta del recobrament de compra del dit mossén Phelip conste sots lo dit kalendari, reebuda per lo discret en Pere Basella, notari. Ítem, lo dit noble mossén Phelip ha comprats e cobrats de mossén Pere de Siscar mil sous annuals e rendals de la dita peyta, en la festa de Nadal pagadors segons és cert per carta pública rebuda per en Berthomeu Català, notari de València, sots kalendari de .VIª. marcii presentis et subscripti anni. E com a present aferme àls no restar, sinó que siats⁵⁹ certificats de les dites compres e recobraments dels dits dos mília cinch-cents sous, per ço ha-nos request que a vosaltres de les dites coses deguéssem certificar ut infra. On nós, vistes a hull en forma pública les cartes dels dits recobraments e compres dels dits dos mília cinch-cents sous, per les quals és cert ço que per lo dit \en/ Bernat de Gallach és estat afermat, per tal, instant aquell en lo dit nom, a vosaltres e cascun de vós, de les dites compres ||^11v e recobraments dels dits dos mília .D. sous, ab la present certificam ab lo sagell de nostre offici sagellada.

Data Valencie, .XXVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Vidit Io[hanni] Petri.

E presentada, lesta e publicada la dita letra, encontinent los dits honrats jurats dixeren que reebien la dita letra ab aquella honor e reverència que·s pertany, offerins-se prests e apparellats de fer respondre al dit noble en Phelip Boïl dels dits .II^M .D. sous, en e per la forma en la dita letra del dit lochtinent⁶⁰ de governador contenguda, e de feyt manaren a·n Guillem d’Arenys, impusador o comprador de les imposicions de la dita vila, que al dit en Phelip Boïl, o al dit en Ferrando Matheu \procurador de aquell/, responén dels dits .M.D. sous de la peyta del senyor rey, los quals havien a dar en la festa de sent Johan a la dita n’Aldonça, muller d’en Anthoni Castellet. Testimonis: Bernat Maurell e Vicent de Campos.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, dichmenge, que era comptat .VI. dies de juliol, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jachme <Matheu>, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila sobredita, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegueroles, n’Arnau Sala, Johan Barbarossa, Ramon Johan, Bernat Cab[eça], Berenguer Solà, Bernat Bosch, Johan d’Arenys, Johan Godes, D[omingo T]orner, Domingo Arbecha, Bernat Coma, Johan Alquècer, Berthomeu Agra[mun]t, Guillamó Marqués, Domingo Altibell, Pere Palau, Jacme Aranda, Arnau de Peralta, Pere Gargil, consellés de la dita vila.

||^12r En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats e per mestre Domingo Rodrigo, metge de la dita vila, que com en la dita vila hage gran remor del poble, qui no troben vi que sie bo ni suficient en la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al dit honrat consell e que per aquell hi fos provehit per manera que la dita vila, en esguart de les malalties que y són e de les persones miserables qui no han diners per trametre-y a comprar de fora vila, fossen provehits per manera que·s merexia, per la qual rahó lo dit honrat consell provehí a les dites coses en la forma sigüent:

L’onrat consell de la vila de Castelló, per lo bé, profit, sanitat, e utilitat dels vehins e habitadors de la dita vila, stablí e ordenà, que tot hom, axí strany com privat, puxe metre vi bo e suficient en la dita vila, axí per obs propi lur, com per vendre, e tenir taverna en aquella dita vila, d’ací mijant lo mes d’agost primervinent, lo qual vi axí a propri ús com per obs de vendre e tenir taverna, hajen a notificar e pendre albarà dels honrats justícia e jurats, ans e primerament que meten aquell en la dita vila, \del scrivà del consell/; enaxí que lo vi que mès hi serà per vendre, hajen haver venut ab acabament d’axí mijant lo dit mes d’agost primervinent. Emperò ans que lo dit vi venen, aquell⁶¹ hajen a notificar als dits honrats justícia e jurats, per ço que per aquells sie fet regonèxer si aquell dit vi serà bo e suficient per vendre; car la dita licència per lo dit honrat consell de vendre bon vi en la dita vila, sia estada atorgada per la sanitat e profit dels vehins de la dita vila, e declinants en aquella, e no per altra manera, car d’altre vi flach e de pocha valor n’aja ||^12v gran quantitat en la dita vila. E qui contra les dites coses e qualsevol de aquelles vendrà serà encorregut en pena de .LX. sous, e vessar lo vi que mès hi haurà, o fet metre contra present ordenació e statut, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador.

Ferma d’en Pere de Begues, lochtinent del honrat en Bernat Hostalés, batle de la dita vila, salvu dret de senyor.⁶²

L’onrat consell, a suplicació d’en Bernat Maurell, procurador de la dona na Berthomeua, muller quondam d’en Nadal de Monçó, manà ésser fet albarà a la dita na Berthomeua, de .LX. sous a aquella deguts del present e últim any de loguer del seu alberch, lo qual la vila pagave cascun any per en Bernat Manresa, mestre de obra de vila a la dita dona, \lo qual loguerament la vila féu de la dita dona per obs del dit Bernat a .V. anys, los quals feniren en la festa de Pasqua de Resurecció pus proppassada/, ab cominació que d’ací avant,⁶³ ço és del dia que fon finat lo dit loguer, a avant, no li entèn donar ni pagar la dita vila diner ni mealla de loguer de aquell dit alberch, ni per lo dit Bernat Manresa, com haje finat lo temps que fon afermat.⁶⁴

Ítem, manà lo dit consell a suplicació d’en Apparici Merlo e d’en Bernat Ballester, guardians de la \céquia/ Major de la dita vila, ésser fet albarà a aquells de .L. sous, ço és a cascú d’ells .XXV. sous per mig any, lo qual fení en la festa de sent Johan Babtiste del present mes de juny pus proppassada, de aquells cent sous que prenen de soldada de .I. any, lo qual fenirà en la festa de Nadal, per ésser guardians de la dita céquia Major.⁶⁵

Ítem, manà lo sobredit honrat consell ésser fet albarà a·n Guillamó Marqués, per tenir en condret lo pou appellat d’en Guardiola, per .I. any, lo qual fenirà en la festa de sent Johan \Babtiste/ primervinent, vint- e-dos sous.⁶⁶

Ítem, a·n Domingo Codera, per tenir en condret lo pou appellat Nou per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa de sent Johan Babtiste primervinent, vint-equatre sous.

Ítem, a·n Matheu Codera, per tenir en condret lo pou appellat de Senta Maria per .I. any, lo qual fenirà en dita festa de sent Johan, .XXII. sous.

Ítem, a·n Pere Ponç, per tenir en condret lo pou appellat d’en Miró, per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa de sent Johan, .XX. sous.

||^13r Fon proposat per en Berthomeu Miró e per alcuns altres qui havien mès vi⁶⁷ en la dita vila, que com ell e alcuns altres haguessen mès vi en la dita vila, ab licència e albarà dels honrats justícia e jurats, e per ço, com no u havien notificat dins tres dies als impusadors, aquells los demanaven les penes imposades per stabliment. E com ell ne los altres no haguessen comesa pena, pus ab licència dels justícia e jurats, e ab albarà de aquells havien mès lo dit vi, que suplicave lo dit consell que sobre lo dit feyt fos declarat aquell no haver comesa alcuna pena per la dita rahó. Lo consell acordà que pus lo dit Berthomeu Miró ni los altres qui ab albarà e licència⁶⁸ dels honrats justícia e jurats han mès vi en la dita vila, no són en pena alcuna, majorment com los dits albarans sien registrats per conservació dels impusadors, per vigor del qual registre los impusadors hauran e poden haver lur dret.

Per senblant manera declarà lo dit honrat consell, e acordà sobre la proposició d’en Anthoni Florent⁶⁹ feta per aquell al dit honrat consell, que pus lo dit n’Anthoni Florent havie mès .VII. quarteres de vi en la dita vila,⁷⁰ ab la somera d’en Guillamó Solà, ço és .IIII^e. quarteres al dit Guillamó Solà e .III. quarteres a·n Johan Barbarossa, ab licència e albarà del justícia e jurats; e jatsia lo dit n’Anthoni Florent, se’n hagués duyt a sa casa lo vi del dit en Johan Barbarossa, per qualsevol manera a casa sua, gens per açò no haurie comesa pena ni li devie ésser vessat lo dit vi, pus ab albarà e licència, segons dit és,⁷¹ \és/ entrat o mès en la dita vila, car portar-se’n lo dit n’Anthoni Florent lo dit vi a sa casa, allò fore e és interés del dit en Johan Barbarossa e no de la dita vila ne de alcuna altra persona, \sinó del dit Johan Barbarossa/, per què declara que per lo dit metiment de vi lo dit n’Anthoni, per ço que dit és, no ha comesa pena alcuna.⁷²

||^13v Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Jachme Matheu, corredor e trompeta de la dita vila e consell de aquella, manà ésser fet albarà a aquell de .XV. sous, ço és per encantar la peyta e col·lecta de la dita vila del present any deu sous, e per encantar los pous de la dita vila cinch sous.⁷³

Ítem, sobre la proposició feta per los honrats jurats,⁷⁴ del mustaçaf que no és en vila, e son lochtinent no pese com digués que no tenie peses ne pesals, e com s’i fessen molts fraus, axí per carnicers que inflen les carns e altres coses no degudes, sich facen axí per aquells dits carnicers com en flaqueres, tavernés, tenders e altres persones alcuns fraus, per ço que per l’onrat consell hi fos provehit en ço que li plaurie. Lo consell comanà als dits honrats jurats que de feyt que lo mustaçaf fos en vila, lo deguessen encarregar o dar càrrech de les dites coses e altres que ben vist los fos; e si sich partia de vila, que y lexàs tal lochtinent que y donàs bon recapte.

Lo sobredit honrat consell manà ésser fet al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila de quatre florins, los quals bestragué a aquells qui baxaren la peyta que havie treta n’Anthoni Pegueroles, la qual a cost e messió del dit n’Anthoni e de voluntat de aquell⁷⁵ fon delliurada a·n Jacme Scuder ab lo bestrahiment dels dits .IIII^e. florins.⁷⁶

Ítem, sobre los mobles a tatxar, lo consell donà e atorgà licència, e plen poder als honrats jurats eo lochtinents de aquells, que puxen tatxar e metre mobles a qualsevol persones de la dita vila, a qui moble face a metre e tatxar a llur bon arbitre e conexe<n>ça.⁷⁷

||^14r Die martis, .XVª. iulii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló; en R(amon) Johan, Pasqual Bataller, Domingo Renovell, Pere Gargil, Berenguer Solà, Bonanat Segura, Berenguer Castell, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Berenguer Codina, Jachme Aranda, Pere Palau, Arnau de Peralta, Bernat Bosch, Romeu Bonet, Berthomeu Cardona, Domingo Torner, Bernat Pelegrí, Johan Barbarossa, Berenguer Homdedéu, Pasqual Ferrando, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com les imposicions de la dita vila se hagen a vendre, com lo temps dels imposadors qui ara són,⁷⁸ fenesque disapte primervinent al sol exit, per ço dixeren que intimaven les dites coses al honrat consell, per ço que per aquell hi fos provehit per la manera que li plaurà. Lo consell acordà que·ls honrats justícia, jurats, ensemps ab en Pasqual Ferrando, Pasqual Bataller, Berthomeu Cardona, Pere Gargil, Pere Palau, Bernat Pelegrí, \Bernat Bosch/, consellers, o per la major part d’aquests, fos feta venda e delliurament de les dites imposicions a tres meses primersvinents, qui començarà disapte al sol exit qui·s comptarà⁷⁹ .XIX. dies del present mes de juliol, als quals donaren e atorgaren plen poder e licència de vendre e liurar aquelles al més de preu donant e offerint, e fer asegurar al dit comprador o compradors, segons forma dels dits capítols. Et per attendre e complir les dites coses, tots los béns de la dita universitat e singulars de aquella obligar.

Ítem, acordà lo dit consell, que·l scrivà dels jurats hage del contracte que ara s’à a fer de les imposicions a tres meses, .VI. sous, com en la dita carta no càlega metre los capítols sinó⁸⁰ segons \la/ forma del contracte que s’és fet als dos meses, qui feniran a .XIX. del present mes de juliol.

||^14v L’onrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa pública, establí e ordenà que tot foraster qui traurà blat de la dita vila e terme de aquella, ço és forment, ordi, civada, avena, espelta, pach de imposició, ço és per kafiç de forment .XII. diners. Ítem, dels altres blats, és a saber, ordi, civada, avena e espelta,⁸¹ per kafiç cascun foraster qui aquells traurà de la dita vila e terme de aquella pach .VI. diners.⁸²

Ítem, tot foraster qui traurà farina dels blats dessús dits, pach a la dita rahó, revocant e havent per revocat lo capítol o capítols parlant que·l foraster pach per lliura de diners del forment .III. diners, e per kafiç d’ordi .III. diners.

Ítem, que tot vehín e habitador de la dita vila, qui comprarà o comprar farà forment, ordi, civada, avena, espelta, e aquell traurà de la dita vila e terme de aquella per revendre, pach a la dita rahó dels dits .XII. diners, e .VI. diners per kafiç.

Ítem, que tot vehín de la dita vila qui traurà farina de la dita vila e terme de aquell, del blat que comprat haurà, per revendre aquell, pach per cascun kafiç dels dits blats a la dita rahó. E qui contra les dites coses, e qualsevol de aquelles \farà o/ vendrà, sie encorregut en pena de .XX. sous, partidors ut suppra.

Ítem, com per experiència sia estat atrobat que·ls ostalés en la civada que venen fan grans fraus a la imposició que han a pagar de aquella, per ço per squivar los dits fraus, lo dit consell de la dita vila ha ordenat que cascun impusador, dins lo temps de la sua compra, puxe fer purgar ab sagrament lo dit ostaler e muller de aquell, que de tot lo temps passat li ha dat just compte de la civada que dins lo temps de la sua compra ||^15r haurà venuda ni vendrà dins lo temps de aquells sens frau una vegada dins lur temps.

Ítem, que tot carnicer de qualsevol carns que pesaran al pes de la imposició, hage a pesar aquelles al fí, axí com ells la pesen et liuren als comprants aquelles, sots pena de .XX. sous pagadors segons les penes dessús dites, per tantes quantesque vegades contrafarà.

||^15v Die mercurii, .XVIª. iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila,⁸³ ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila, micer Johan Miralles, Pasqual Ferrando, Pasqual Bataller, Berthomeu Cardona, Berenguer Homdedéu, Berenguer Solà, Berthomeu Miró, Bernat Bosch, Jacme Tallant, Pere Palau, Guillamó Bellido, Bonanat Merí, Johan Alquècer, Bernat Miquel, Guillamó Marqués, Romeu Bonet, Bonanat Segura, Johan Godes, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Johan Barbarosa, Nicholau Orlando, Pere Miquel.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com moltes e diverses persones los haguessen dit que⁸⁴ cridassen e ajustassen consell, e que exposassen en aquell que tornassen la imposició del pex, axí com solia ésser, car si u fahien, ni lo consell o acordave de fer, que les imposicions ne serien multiplicades de gran for, en esguart que lo peix tolie molt a la imposició de la carn. Lo consell acordà que no volie que a present fos gitada alcuna imposició al dit peix, com altra cosa no havien francha les gens.

||^16r Die dominica, .XXª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila,⁸⁵ ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, \tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies/, jurats de la dita vila; en Guillem Feliu, n’Anthoni Pegeroles, Romeu Bonet, micer Johan Miralles, Bernat Cabeça, Pasqual Bataller, Jacme Tallant, Pere Palau, Berenguer Homdedéu, Johan Miró, Guillamó Rubert, Berthomeu Cardona, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Johan d’Arenys, Guillamó Marqués, Berenguer Codina, Domingo Renovell, Bernat Colom, Bernat Bosch, Domingo Arbecha, Domingo Torner, Pere Miquel, Guillamó Bellido, e Bernat Pelegrí, consellers.

En lo qual consell fon elet síndich quo ad lites⁸⁶ lo discret en Pasqual Bataller, notari, per ço com en Bernat Ostalés qui era constituït síndich, fos batle. Testimonis: Jacme d’Anglesola, notari, e Guillamó de Bruscha, vehins de Castelló.⁸⁷

Die mercurii, .XIIIª. augusti anno a Nativitate Domini .Mº.CCCC. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Pere Gargil, Berthomeu Agramunt, Johan d’Arenys, Jacme Aranda,⁸⁸ \Johan/ Miró, Bernat Coma, Berenguer Solà, Bernat Bosch, Arnau de Peralta, Domingo Torner, Bertran de Bués, Romeu Bonet, Berthomeu Cardona, Berenguer Homdedéu, Jachme Nadalies, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Johan Barbarossa, \Pere de Begues/, consellers de la dita vila.

Lo qual consell manà que fos fet albarà a·n Jachme Matheu, corredor e trompeta, de .V. sous per encantar les inposicions a .III. meses a·n A(rnau) de Peralta e a·n R(amon) Johan.⁸⁹

||^16v Fon proposat per los honrats jurats, que com l’onrat en Bernat Ostalés, qui ere estat asignat síndich per lo consell, sie ara, batle, e no puxa ésser síndich, per ço que lo conell n’i deja elegir altre. Lo consell en lo present dia de huy elegí en síndich dels plets, per més veus, és a saber, lo discret en Pasqual Bataller, notari. Testimonis: Jachme d’Anglesola, notari, e Guillamó Marbruscha, comorans en la vila de Castelló.⁹⁰

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que tota persona puxa metre vi en la dita vila, axí stranys com privats, per tot lo present mes d’agost, ab què sia bo, \fi/ eo suficient, axí per obs propi com per vendre a taverna, ab albarà dels justícia e jurats \ans que aquell meten/, e si passat lo dit mes serà trobat lo taverner que tinga vi per vendre, que li sia vessat. E ultra açò, si contra les dites coses e qualsevol de aquelles farà, o vendrà, serà encorregut en pena de .LX. sous, lo terç al senyor rey, lo terç al comú e lo terç al acusador.

Lo dit consell acordà que·ls dits honrats jurats e síndich constrenguen eo constrènyer facen a·n Bernat Colomer, a·n Ramon Johan e a·n Pasqual Ferrando, síndichs dels anys passats e a cascun d’ells, que donen compte e rahó cascú de sa anyada, e si no u faran, que de continent sie enantat contra ells e cascú d’ells, axí a capcions de persones com a execució de béns, segons fer se pot e deu.

Axí mateix, volch e manà lo dit honrat consell, que per los dits honrats jurats e síndich, sie e puxa ésser feta constreta a·n Pasqual de Mealla, de aquelles .XIII. lliures eo tant com sie ab lo censal o interés, segons és obligat, per rahon de la col·lecta de la peyta que plegà de la dita vila, e aquells haüts, delliuren al síndich e clavari per a messions de la vila, e açò de continent e de fet.

||^17r Per senblant manera, vo<l>ch e manà lo dit honrat consell, que per los dits honrats jurats e síndich sien haüts e cobrats d’en Pere de Reus, aquelles .VIII. lliures, e tant com sien, las quals deu a la dita vila per certes causes e rahó, e d’açò lo puxen constrènyer de fet, per totes aquelles maneres que·s pertany per justícia.

Ítem, com lo discret en Pasqual Ferrando, axí com a síndich e misatger de la universitat de la dita vila, per lonch temps hagués estat en les Corts generals del regne de València, al qual eren donats de salari .VII. sous per cascun dia; e com a·udiència del dit consell sia pervengut que·l dit en Pasqual haurie reebuts .XXX. florins dels diputats o General del dit regne, per salari o treballs de aquell de estar en les dites Corts, e no sia consonant a rahó que·l dit en Pasqual haja salari de la vila e de les Corts o General de aquelles, ans de justícia e rahó aquells deja haver e cobrar la universitat de la dita vila; per ço⁹¹ lo dit consell manà al síndich que constrenga per justícia al dit en Pasqual Ferrando, que do e restituescha a la universitat de la dita vila los dits .XXX. florins.

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que·l privilegi de la població dels moros, sie haüt com abans fer se puxa, e sie donat al dit privilegi tro en trenta florins, per haver aquell de la cort del senyor rey.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que com ell necessàriament hagués pagades les quantitats dejús sigüents:

Primerament pagà, presents los honrats justícia e jurats e diputats, a fer delliurament de les⁹² imposicions, lo jorn que foren delliurades a·n A(rnau) de Peralta e a·n Ramon Johan, a .III. meses, als qui pagaren les dites imposicions de preu .XVIII. florins, que fan cent noranta-huyt sous. Ítem, ||^17v a·n Jacme Barber, per .Iª. letra dels jurats que portà als jurats de Almaçora, sobre lo fet dels aemprius, .I. sou, .VI. diners. Ítem, a·n Andreu de Paüls, per legir la ordenació del metre del vi per la vila, .VI. diners. Ítem, a·n Berenguer del Spital, ab .I. ase, e a·n Martorell spitaler, per .III. dies cascú, que feren aplanar e denejar lo fossar, ab .XVIII. diners de messió, que·ls féu .XIII. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Guillem Sanç e a·n Bernat Moliner, jurats, per .I. dia que anaren a parlament ab los jurats d’Almaçora, sobre lo fet dels aemprius e arbres de la céquia a [raó] de .III. sous cascú, .VI. sous. Ítem, a·n Johan Adam, notari, per .I. translat que féu de la carta condicional entre la vila e en Manresa, sobre lo fet dels quarts, .II. sous. Ítem, de citar a·n Mealla, procurador d’en Manresa, sobre lo fet dels quarts, davant lo justícia, .II. diners. Ítem, pagà a micer Berthomeu del Mas, per acordar lo procés dels quarts, sobre la letra del rey que presentà lo dit en Mealla e·l dit nom, .X. sous. Ítem, a·n Forés, sartre, qui portà lo dit procés a micer Berthomeu, per acordar per .III. dies, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a .I. hom qui portà .Iª. letra de Burriana, de dues galiotes de moros, a .XII. d’agost, .II. sous. Les quals quantitats munten a suma e quantitat de doents quaranta-un sous, .II. diners.

||^18r Dijous, a .XIIII. de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e .IIII^e.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats, en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, Pere Gargil, Berenguer Homdedéu, Guillamó Bellido, Jacme Tallant, Bernat Ribauta, Jacme Nadalies, Johan Miró, Johan Godes, Guillamó Marqués, A(rnau) Sala, Bonanat Segura, Berenguer Codina, Berthomeu Agramunt, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Jacme Scuder, Johan Barbarossa e en Pasqual Bataller, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon explicada la misatgeria feta per lo discret en Pasqual Ferrando, notari, a la ciutat de València, per letra de la senyora reyna, sobre lo fet del visrey e d’altres afers de la universitat, en la qual missatgeria estech .VII. dies, dels \quals/ demanà albarà a raó de .VII. sous lo dia, que son en suma .XLIX. sous, dels quals lo consell li manà \ésser/ fet albarà.⁹³

Lo dit honrat consell donà e atorgà licència e plen poder al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e procurador qui fon en l’any proppassat, qui fení en la festa de Cinquagèsima pus proppassada, que per clarificació del seu compte ||^18v de claveria e sindicat, puxe demanar e constrènyer de compte a·n Arnau de Peralta, a·n Ramon Johan e a·n Bernat Maurell, impusadors⁹⁴ o compradors qui foren de les imposicions de la dita vila a un any, lo qual fení a .XVIII. de maig del present any, e donar compte a ell de aquelles dites imposicions, ab totes aquelles forces e destrenyiments que·s pertanyen e·s merexen e fer-se poden e deuen per justícia e rahó, e àpocha fer etc.

Die sabbati, .XXIIIª. augusti anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Comparech davant los honrats en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats de la vila de Castelló, en Lorenç Bort, laurador, vehín de la dita vila, dient que com ell dit Lorenç Bort, tingua e posseescha un quartó e mig de marjal, per \causa de/ stabliment a ell fet per l’onrat en Guillem Miró, batle de la dita <vila>, ab carta pública feta eo rebuda per lo discret en Francesch Sala, notari, decima die mensis iunii anno a Nativitate Domini .M.CCCCº. E com afermàs de paraula, davant los dits honrats jura<t>s que la dita marjal fos a ell pus dapnosa que profitosa, e fos a ell legut lexar e desemparar aquella, tota hora que ben vist li serie. Per tal lo dit en Lorenç Bort, en presència de mi, Johan Tauhenga, notari, scrivà dels dits honrats jurats e testimonis dejús scrits, derrench e desemparà la dita marjal als dits honrats jurats, e restituí a aquells lo dit títol o carta del stabliment que havie de la dita marjal, per ço que los dits honrats jurats qui ara són o per temps seran, puxen stablir aquella a qui·ls plaurà, e ben vist serà, e fer de aquella a ses pròpies voluntats. Et requerí de les dites coses carta pública si e quant haver-la·n volgués.

Testimonis foren de les dites coses en Guillem Feliu, notari, e en Matheu Avi<n>yó, vehins de Castelló.⁹⁵

||^19r Die dominica, .XXVIIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila,⁹⁶ ab so de trompeta e nafil, segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats. En Pere Miquel, major de dies, en Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Anthoni Pegeroles, Jacme Scuder, Bernat Coma, Guillamó Rubert, Johan Godes, Berenguer Codina, Domingo Torner, Guillamó Marqués, Jacme Tallant, Bernat Miquel,⁹⁷ Johan Alquècer, Anthoni Valentí, Johan d’Arenys, Johan Miró, Guillamó Bellido, Pere Gargil, Berenguer Homdedéu, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per lo honorable en Johan Sànxez de Dicastiello, lochtinent del governador, que com per lo peyter de la dita vila li sie demanada la peyta entegrament de sos béns; e com fos ell hom de paratge e no degués pagar peyta entegrament, per ço pregà e requerí lo dit honrat consell que lo dit fet degués tornar a justícia, o almenys que ell pach axí com d’ací atràs ha pagat, car pagar la peyta ab èntegre ab veritat ell no u farie. Emperò, si u devie fer, o no, que ell ere apparellat de metre-u en conexença de son advocat, e del advocat de la vila. Lo consell acordà que per expedició del dit fet, los honrats jurats parlen ab lo dit lochtinent de governador, de part del consell, que ell sia apparellat per anar ab en Pasqual Ferrando a València, per veure e regonèxer si lo dit honorable en Johan Sànxez és generós o no, e si deu pagar peyta ho no, ||^19v e per donar la fermança que deu donar, axí com a lochtinent de governador, per rahon del dit seu offici, e haüt lo consell ne sie feta relació al dit consell, per ço que per aquell dit consell hi sie feta aquella justícia que·s pertany.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Pere Parellades, pesador del pes de la farina de la dita vila, manà fer albarà a aquell de .LX. sous a aquell deguts de la última terça del any pus proppassat, lo qual \e la [qual]/ fení a .XXI. dia d’agost ara pus proppassat.⁹⁸

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Matheu Avinyó, a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres, Nadal \Ferriols/, guardians del terme de la dita vila, de la primera terça, la qual fení a .XXVIII. dies de agost pus proppassat, treents sous.⁹⁹

Ítem, lo dit honrat consell, revocant la ordenació feta que los carnicers pesassen les carns als sisers a la fi,¹⁰⁰ ordenà e stablí que del .XIX^en. dia del mes de octubre primervinent al sol exit a avant, lo pes ab que serà pesat als carnicers stia la lengua de la¹⁰¹ carn dos dits atràs, segons València.

Ítem, lo dit honrat consell acordà e volch que les imposicions de la dita vila fossen encantades e venudes del .XIX^en. dia de octubre \al sol exit/, pus prop vinent, en .I. any, al més de preu donant.

Los quatre prohòmens qui foren elets a la elecció del mustaçaf, qui en lo present dia se ha a fer e ordenar: primo, en Johan Barbarossa, en Jacme Scuder, en Pasqual Bataller <e en Bernat Pelegrí>.¹⁰²

||^20r Com lo present dia de huy, dichmenge, sia vespra de la festa del benaventurat monsènyer sent Miquel Archàngell, et segons forma de furs e privilegis del regne de València, dege ésser feta elecció de mustaçaf per l’any esdevenidor, per tal lo dit honrat consell, volent servar forma dels dits furs e privilegis, enantà a fer elecció de mustaçaf.

Et primerament foren lestes les ordenacions de la dita vila. Et lestes aquelles, foren donats per lo dit honrat consell als dits honrats jurats .IIII^e. prohòmens de aquells, qui no podien haver veus, al offici de mustaçaf, ço és en¹⁰³ Johan Barbarossa, en Jachme Scuder, en Pasqual Bataller, e en Bernat Pelegrí, los quals donades per cascú de aquelles veus al dit offici, romangueren ab los dits honrats¹⁰⁴ justícia e jurats, per reebre les veus dels altres de consell. Et reebudes les dites veus, foren atrobats de més veus, ço és en Bernat Cabeça, en Guillem Feliu, n’Arnau Sala, Pere de Begues, Pasqual Franch, e n’Andreu de Paüls, les veus dels quals foren publicades per lo dit honrat justícia en plener consell, e de cascun per si. Et los¹⁰⁵ noms dels quals foren scrits en sengles albarans, e meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals per lo dit honrat justícia foren meses e liurats en les mans del honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, los quals dits .VI. redolins, en presència del dit honrat consell, .I. e pus altre, foren per aquell lançats en un bací quasi mig d’aygua, lo qual era aquí apparellat. Et foren tots remenats e mesclats dins lo dit bací d’aygua, dels quals .VI. redolins foren preses per .I. infant ignocent del dit bací tres redolins, e ||^20v aquells meses per lo dit infant en mans del dit honrat batle, lo qual reebuts aquells, hisqué del dit palau e apartàs un poch del dit consell, en lo pati del dit palau, e a fort poch, honrat batlle retornà en lo dit palau, e uberts los dits tres redolins e lests los noms scrits en cascú dels dits tres albarans, e tenints aquells en la mà, dix e declarà que donave per mustaçaf qui regís lo dit offici en l’any esdevenidor, ço és l’onrat en Bernat Cabeça, vehín de la dita vila.

Et lo qual dit honrat en Bernat Cabeça jurà per mustaçaf de la vila de Castelló, dilluns a .XXIX. dies de setembre, dia del benaventurat sent Miquel Archàngel, en mà e poder del dit honrat batle, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, en la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, presents los honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats, e tot lo poble que aquí ere ajustat, ans que·l Evangeli de la missa major se cantàs, e davant l’altar major de Senta Maria, axí com ere acostumat.

Ítem, lo dit honrat¹⁰⁶ consell comanà als honrats jurats, que sobre mig quartó de terra que és d’en Pedraco e de sa muller, e sobre la lur peyta, li fessen justícia.¹⁰⁷

Dimecres, a .VIII. de octubre del present any, lo discret en Guillem Feliu, notari, jurà per lochtinent¹⁰⁸ del honrat en Bernat Moliner, jurat, en absència d’aquell, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, en mà e poder del honrat en Bernat Ostalés, batle de la vila de Castelló.

||^21r Dichmenge, que era comptat a .XII. dies de octubre en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e .IIII^e.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Barber, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta, axí com és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats; en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegeroles, en Johan Barbarossa, en Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Berenguer Codina, Domingo Altibell, Bonanat Merí, Johan Godes, Guillamó Marqués, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Johan d’Arenys, Jacme Aranda, Pere Palau, Berenguer Castell, Johan Miró, Guillamó Bellido, Bertran de Bués e Bernat Pelegrí, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Cabeça, mustaçaf¹⁰⁹ de la dita vila, que com per privilegi los officials de la dita vila puxen fer gràcia e gràcies de les penes, si plahia al consell que ell ho pogués fer. Lo dit consell dix que a ell plahia que fes totes aquelles gràcia e gràcies que a ell plagués e li fos ben vist.

Axí mateix lo dit honrat consell dix al dit honrat mustaçaf, que cascú pogués parar en fira en la plaça de la dita vila, e en los altres lochs que cascuns han acostumat de parar tendes, e tenir fires axí com se pertany.

Ítem, a la proposició feta al dit honrat consell, per en Pere de Reus, sobre ço que deu a la \vila/, que suplica lo consell que volgués haver esguart a sa pèrdua, que féu en les penyores de què li és demanada certa quantitat per lo síndich de la vila. Lo consell acordà que com \lo consell ladonchs de la dita vila e/ lo dit en Pere de Reus, lo fet de les dites penyores e coses haguesen més satisfet en poder ||^21v dels advocats de la vila, e aquells dits advocats ladonchs haguessen determenat lo dit en Pere de Reus deure tornar a la dita vila cent vint-e-dos sous, e lo dit en Pere no se’n sie apparellat ne demanada correcció, e sie passat en cosa jutjada, que·l dit en Pere de Reus do e pach al síndich de la dita vila los dits .CXXII. sous.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació e proposició del discret en Johan Tallada, notari, scrivà de la cort de la governació, comanà als discrets en Guillem Feliu, en Pasqual Bataller e en Bernat Pelegrí, notaris, presents, qui vegen e regoneguen les scriptures demanades per lo dit en Johan Tallada, e vistes e regonegudes aquelles, de ço que aquells conexeran e tatxaran que dege haver, sie fet albarà al síndich e clavari que pach aquelles al dit en Johan.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Marcho e en Guillamó Rochamartí, e per molts d’altres vehins e habitadors de la dita vila que com cervos e porchs munters hagessen fet en l’any present e fessen tots jorns e sperassen a fer grans tales e dans en los fruyts e esplets de la dita vila, per ço que fos mercè del dit consell de afermar cervater per matar los cervos, porchs, cabrons e cabres munteres qui dan faran o poran fer en esdevenidor en lo dit terme. Lo consell donà facultat, licència e plen poder als honorables jurats de la dita vila de afermar cervater \ho cervatés/ e·n per aquella forma e manera que aquells conexeran ésser profitosa a la universitat de la dita vila, e contractar e fermar carta ab aquell, en \e/ sots aquells capítols, clàusules e cauteles que a ells plaurà e ben vist serà, e ab aquell \o aquells/ convenir se porà, a lur bon arbitre e conexença, e per attendre e complir les dites coses, puxen obligar los béns de la dita universitat.

Ítem, lo dit honrat consell, corregín e milloran lo capítol de les carns, que comence: Ítem, que tota carn de cabró munter, de cervo etc., féu al dit capíto<l> la declaració e addició sigüent:

Açò declarat e enadit que en cars que al consell de la dita vila, per utilitat de la cosa pública, serà ben vist afermar e haver cervater per matar los cervos, cabrons, cabres munteres e altres salvagines qui devoren los esplets e béns de la dita vila, e lo dit consell volrà que·l dit cervater sie franch de imposició de les dites bèsties salvagines que aquell matarà dins o fora lo terme de la dita vila, que·ls compradors de les dites imposicions hagen a servar lo pacte e avinença que ab lo dit cervater serà feta per part de la dita universitat.

||^22r Ítem, a la proposició feta per en \Lorenç/ Bort, guardià del terme de la dita vila, que ell e sos companyons sien pagats de la terça de son salari de què tenen albarà, e del clam fet davant lo justícia dels moros que ell e sos companyons volien penyorar per ço com havien fet dan ab lurs bestiars en diverses arbres e fruyts del terme de la dita vila per los moros, fon mès .I. florí en poder del honorable en Johan Sànxez de Dicastello, lochtinent de governador. E com aquell no·ls volgués liurar ni donar lo dit florí, que fos mercè del dit consell de provehir-hi que·ls fos liurat per aquella forma que al dit honrat consell plaurà. Lo consell entén huy provehir com lo dit e clavari de la dita vila haja diners per pagar als dits guardians de lur terça.

Axí mateix, comanà als dits honrats jurats, que parlassen ab lo dit honrat lochtinent de governador, per part del dit honrat consell, que li plagués donar e liurar lo florí lo qual li seria estat liurat per los dits moros per satisfer lo dan que havien fet, a l’honrat justícia de la dita vila davant lo qual lo clam dels dits moros e bestiar lur era estat posat.

Ítem, fon suplicat lo dit honrat consell, per en Bernat Colomer, que com lo compromés fos expirat de aquells qui havien a dir e determenar la qüestió del compte per ell axí com a síndich tunch temporis e clavari de la dita vila, sobre les inpugnacions per part de la universitat de la dita vila a ell fetes, que plagués al dit honrat consell de haver-s’i misericor<dio>sament com ell no y entenès haver fet res que fer no degués, en manera que no fos faticat, e lo consell hagués e ell sa justícia. Lo consell acordà que fos haüda per los honrats jurats relació dels qui són estats compromissaris o jutges de la qüestió dels dits comptes, en què roman la qüestió ne per què han estat de determenar aquella. Et haüda la dita relació e aquella explicada en consell, lo dit consell hi farà ço que li apparrà ésser fahedor per justícia e bona rahó.

||^22v Ítem, fon proposat per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila que com ell no hagués diners de la universitat ab los quals pogués pagar los guardians del terme de la dita ne les altres messions e despeses que de necessitat se havien a fer, e pagar cascun jorn per afers e negocis de la dita universitat, que plagués al consell donar manera e loch d’on ne pogués haver; en altra manera, que ell no y entenia a bestraure de ço del seu pus que bestret havie, e que d’açí avant per la dita rahó no li’n pogués ésser imputada o donada culpa alcuna pus ho havia notificat al dit consell. Lo dit honrat consell, haüt gran col·loqui e parlament d’on poria haver diners per als negocis e afers de la dita universitat, com no atrobàs altra millor ne pus profitosa manera, sinó gitar \dos sous per rova de peix, que són/ un diner de imposició per cascuna lliura de peix, segons que pochs anys eren passats era estat fet e ordenat; per ço ordenà la dita sisa o imposició ésser imposada en lo dit peix [en] la forma e manera dejús sigüent:¹¹⁰

||^23r Ordenació del peix.

Com per experiència sie estat mostrat qui és maest[ra] en moltes e diverses parts, et signanter en aquest regne, que per los murs e valls les ciutats e viles són restaurades e defeses de subjugació de la força del enamich de aquelles; et per ço los bons regidors no deuen haver més cura \de altres coses que/ de tenir en condret e de fer reparar e adobar los murs e valls, com per aquells en cars de necessitat les persones e béns són restaurats e guardats; et per ço lo sant rey en Jachme, qui conquerí regne de València de mans de sarrahins, lo qual ere molt notable guerrer, e mostra-u per experiència fort molt, notablament provehí e ordenà per fur de València posat sots rúbrica De rerum divisione, capitulo: Tota excusació remoguda, que tots los nobles hòmens, cavallers, clergues, religioses e ciutadans e qualsevol altra persona de qualsevol dignitat o stament sia, sien tenguts a posar e metre del lur a obrar, a fer e reparar los murs e a mundar los valls.

E com los murs de la dita vila, en moltes e diverses parts sien decahüts e decahen, e decaurien si no eren reparats e adobats, e los valls e scorredors de aquells scurats, mundats e adobats; per tal l’onrat consell de la dita vila, per esguart de totes les dites coses e per defensió de furs e privilegis, e altres coses en lo dit capítol de fur expressats, ordenà que per cascuna rova de qualsevol linyatge de peys que·s vendran en gros, o en menut, a lliures en la dita vila e terme de aquella, pach dos sous que serie .I. diner per cascuna¹¹¹ lliura dels dits peys.

Emperò, aquells qui vendran en menut los dits peys a lliures, miges lliures e dinades, e d’allí a enjús, hagen haver de tara per la diminució del pes, dues lliures per cascuna rova; los quals peys en l’any present qui començarà a .XIX. dies del present mes de octubre al sol exit, e d’allí avant per .I. any sigüent qui fenirà a .XIX. dies del mes de octubre al sol exit ladonchs sigüent,¹¹² seran venuts¹¹³ als fors dejús scrits.

||^23v Primerament, pagell, adzèrnia, cèrvia, amfós, reig, dalfí, aspet gros que·s vene a tall, déntol, paguer e moll que sie granat, la lliura, .V. diners. Ítem, tonyina, la liura .VI. diners. Ítem, corballs, luç, luerna, coch, sorell, oblada, sucla una ab altra, morruda, sarch, verjada, e tot peix negre, exceptats los dessús dits, la lliura .IIII. diners. Ítem, sardina vera, bella e grana, peix liçal, agulla, lampuga, verderola, congre, que pes .IIII. lliures, e d’allí a ensús, per lliura .V. diners. Ítem, tot congre que pes de .IIII^e. lliures a enjús, per lliura .IIII. diners. Ítem, melqua, albocora e bonítol uberts, la lliura .IIII. diners. Ítem, morena, per lliura, .IIII. diners. Ítem, moll menut, ravalla, e tot peix menut, per lliura .III. diners. Ítem, tota bestina escoada, esmorrada e uberta, per lliura .III. diners. Ítem, tot peix ample, per lliura .II. diners. Ítem, sèpies, calamars, lagostes, lagostins, lopmàntols, tartugues e fangons, e senblants peys que·s venen a hull, paguen segons dessús és dit, de .X. diners .I. diner.

Ítem, que·ls dits peys en lo temps del Carnal hagen ésser venuts als fors dessús dits, e no a altres fors majors. E si lo contrari serà fet, lo contrafahent sia encorregut en pena de .XX. sous, pagadors la terça part al senyor rey, la terça al comú e lo terç al acusador.

Ítem, que los dits peys puxen ésser venuts en lo temps de la Quare<s>ma .I. diner més la lliura, que no en lo temps del Carnal dessús pròxime expressats. Et que tota natura de peix puxa ésser mesa e venuda en la pescateria de la dita vila, no contrastant qualssevol stabliments en contrari fets.

Ítem, que si per ventura alcuns peys venien en la pescateria de la dita vila, que no sien nomenats en los sobredits fors, que ladonchs sien venuts als fors que per los jurats de la dita vila seran tatxats e ordenats.

Ítem, que aquell o aquells qui los dits peys e, qualsevol de aquells, vendran o vendre faran en la pescateria ||^24r de la dita vila, tantost aprés que hauran venut lo dit peix, e ans que·s partesquen de la dita pescateria, sien tenguts comptar e compten, e donen son dret al comprador dels dits drets de ço que tenguts los sien pagar, a rahó de .II. sous per rova, o .I. diner per lliura, abatuda la tara dessús dita de menut, ço és .II. lliures per rova de peix. E si lo contrari faran, de no comptar ab aquells, sien encorreguts en pena de .XX. sous, pagadors ut suppra.

Ítem, que en cars que per qualsevol persona o persones serà venut peix en gros en la dita vila e terme de aquella, sien tenguts pagar .II. sous per cascuna rova del dit peix, los quals hagen haver pagats als dits compradors \del dit dret/ dins .VIII. jorns aprés que venut l’auran fora la dita vila. Et dins la vila si en gros l’auran venut, dins .III. dies aprés que venut l’auran, sots la dita pena pagadora e partidora ut suppra, e que·l peix que·s vendrà en la dita vila en gros, o en menut, pesen al pes del rey, sots la dita pena.

Ítem, que·ls honrats jurats de la dita vila, a instància dels dits compradors, si entenen que no·ls sie donat e manifestat lur dret per aquells qui lo dit peix venut hauran, puxen rebre sagrament de qualsevol dels dits venedors de peix que bé e lealment los han notificat e donat son dret que donar e pagar són tenguts dels dits peys, e enquerir ab deguts destrenyiments segons se pertany. E si poran atrobar que no u hagen notificat e pagat lo dret que pagar deuen ab entegre dins lo dit temps, que aquests aytals sien encorreguts en la dita pena pagadora ut suppra.

Ítem, que·l pesador o revenedor de peix que salarà alcun linyatge de peys freschs, e volrà vendre aquells en la vila o terme de Castelló, hagen e sien tenguts pagar als compradors dels dits drets a rahó de .XX. diners per lliura de diners.

Ítem, que si e en cars que alcun pescador o altra qualsevol persona vendrà peix a hull en la marítima o en camí, com sie acostumat per ||^24v refrescament de les gens que són en la marítima \e camins/, vendre a hull, en aquest cars no sie encorregut en pena alcuna, emperò que ho hagen a manifestar als compradors dels dits drets, sots pena de .V. sous, pagadors la meytat al senyor rey e l’altra \meytat/ als comprador dels dits drets, e que pach los dits drets de ço que venut hauran, e que pugue ésser purgat ab sagrament.

Ítem, que si alcuns duptes exiran o qüestions e contrasts seran entre los venedors dels dits peys, e los dits compradors, aquells duptes e qüestions sien interpetrats e declarats una e moltes de vegades per los honrats jurats de la dita vila qui ara són e per temps seran.

Ítem, que lo preu que exirà e·s porà haver dels dits drets, sien donats e deliurats per cascun mes al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, per fer e complir les sobredites coses, tant com bastar-li porà.

Ferma de mi, en Bernat Hostalés, batle de la vila de Castelló, salvu dret de senyor.

Die sabbati, .XVIIIª octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel menor de dies, jurats de la dita vila; en Pasqual Ferrando, en Bernat Pelegrí, Anthoni Pegeroles, Guillamó Bellido, Johan Miró, Bertran de Bués, Berthomeu Cardona, Johan d’Arenys, Bernat Miquel alias Colom, Guillemo Marqués, Anthoni Valentí, Berenguer Codina, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Pasqual Bataller, Guillem Feliu, Johan Barbarossa, Domingo Torner, Pere Miquel major, Nicholau Orlando, Pere Gargil, Jacme Aranda, Bernat Cabeça, Jacme Tallant, Pere de Begues, Johan Godes, R(amon) Johan, Arnau de Peralta, consellers de la dita vila.

L’onrat consell de la vila de Castelló, per utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol ley, condició o stament sia, no gos o presumescha entrar dins la closa e dexat de la pescateria de la dita ||^25r vila, ne pendre ne triar dels covens o vexells hon los dits peys estaran, alcuns dels dits peys dins o fora los dits rexats. E qui contrafarà, pagarà per pena per cascuna vegada, e per cascuna de les dites coses .XII. diners, pagadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú, e lo terç al acusador.

Ferma de mi, Bernat Hostalés, batle, salvu dret de senyor.¹¹⁴

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que per lo síndich e clavari de la dita vila sien fets traure e levar del escorredor del camí de la Mar alcuns loms qui·y són, per ço que l’aygua discorrent per aquells mils e pus leerívolment puxa passar e discórrer per aquell.

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, vehín de la dita vila, que com en la tatxació que a ell fon feta en los béns que possehie ans del quitament, li sie fet gran prejuhii, ço és que ha error que romàs en liures ans que ne foren tatxats, e volen-li fer quitar ço que no deu, que plagués al consell que li sie tornat a justícia. Lo consell acordà que sie regonegut per los honrats jurats e si axí és que u tornen a justícia.

Lo consell, a suplicació del reverent frare Anthoni Padrells, prior de Sent Agostí, per mort de micer Johan Miralles, qui fon manobrer de la obra de Sent Agostí, qui és fora los murs de la dita vila, asignà en manobrer de aquella dita obra, en Bernat Maurell, vehín de la dita vila, present, al qual donà licència e plen poder de requerre e haver compte \e rahó/ dels hereus de micer Johan, \axí com manobrer qui desús/ o de qui·s pertanga en loch de aquell, de ço que aquell fos o sia vist aquell ésser tengut tornar a la dita obra, e rebre e pendre totes e qualsevol quantitats de moneda, béns e coses pertanyents \o/ lexades a la dita obra, e de aquén fer àpoques, albarans e tot ço àls que·s pertanga a demanar e haver en juhí e fora juhí etc. Quant és de la gràcia per lo dit prior de la peyta, respòs lo dit consell que no u pot fer en l’any present, per los grans càrrechs de la dita vila etc.

||^25v Del fet del¹¹⁵ mestre de gramàticha luïste, de que lo dit prior e mestre Arnau han explicat ésser axí abte e bo si legir vol en la dita vila, plau al consell que lige per .I. any sigüent, que li sie donat tro en quantitat de .X. florins per tenir escola en la dita vila per lo dit any.

Lo dit honrat consell, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la universitat de la dita vila, féu síndich e procurador de aquella, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, al qual donà plen poder de comprometre sobre la qüestió dels aemprius que·ls vehins e habitadors de Castelló han de entrar de sol a sol e pèxer les erbes ab bèsties e bestiars en lo terme d’Almaçora, \en poder de moltes persones que·s volrà etc.,/ ab totes aquelles penes, clàusules e seguretats que en lo dit compromés sien necessàries largament dictat, axí com se mereix, per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del consell. Testimonis: en Guillem Agramunt, notari, e en Matheu Vilar, vehins de Castelló.¹¹⁶

Lo discret en Pasqual Ferrando, notari, féu relació en consell de la missatgeria que havie feta per la vila a València, sobre la qüestió dels aemprius que la vila havie e vehins de aquella ab Almaçora, de pèxer les erbes ab bèsties e bestiars, de sol a sol, en lo terme de Almaçora; e dels arbres que eren¹¹⁷ estats tallats a·n Manresa d’Almaçora que eren al quexer. Et que lo dit en Pasqual e lo síndich d’Almaçora havien haüt de consell dels advocats en València, que de la qüestió dels térmens fos fet compromés en poder dels dits advocats, per relevar messions etc. Et del fet del tallament dels arbres, que·ls qui fossen decantats sobre la céquia e fessen embarch en aquella podien ésser tallats; los arbres qui estaven drets e no feyen erbarch a lançar los tarquins e escombraments de la nostra céquia no podien o devien ésser tallats etc., e demanà albarà de son salari. Lo consell acordà que li sie fet albarà de .VIII. jorns que estech en la dita missatgeria, a rahó .VII. sous tot dia, que fan .LIIII. sous.¹¹⁸

||^26r Axí mateix, féu relació lo dit en Pasqual, que havie trobat de consell dels advocats de la vila, que l’onrat en Johan Sànxez podie donar fermances en Castelló sobre lo regiment de son offici de lochtinent de governador deçà lo riu d’Uxó, e que ell havia promés de donar sa muller e sa sogra,¹¹⁹ e que·ls advocats havien dit que·s podia fer \ab bona carta/ ab certes clàusules e renunciacions, si al consell plahie. Del fet de les peytes que havie trobat de consell, que si aquell mostrave ésser hom de paratge, que devie pagar en obres de murs, valls, camins, defensió de furs e privilegis, e en \les/ altres coses per furs e privilegis contengudes. Perquè lo dit honrat consell acordà que aquell mostràs son privilegi com era hom de paratge, e mostrant aquell, que·l consell ladonchs acordarie ço que y degués fer per justícia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, per lo discret en Bernat Pelegrí, notari, que com l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, lo destrengués ab manaments penals, de donar compte en poder seu del regiment del offici de mustaçafia, que·l dit en Bernat havie regit per .I. any, lo qual fení en la festa de sent Miquel pus proppassada. E com no fos cosa acostumada los mustaçafs de la vila donar compte al batle, ans segons fur e antiga usança donen lo dit compte en poder del justícia de la dita vila, per ço suplicà lo dit honrat consell com açò fos interés propi de la dita vila, e dels habitadors de aquella, que açò degués defendre segons fos tengut per justícia. Lo consell acordà que·ls honrats jurats, ensemps ab en Pasqual Ferrando, notari, parlen ab lo dit honrat batle que s’abstingue de les coses, e si fer no u volrà, que açò sie defés per lo síndich de la vila per la manera que·s pertany e fer se deja de justícia.

L’onrat en Guillem Loreta, justícia de la dita vila, instant lo dit honrat consell, per ço com en lo present dia de huy les imposicions se havie<n> a delliurar, e al present aquelles ||^26v no sien pujades a for covinent, manà a cascuns dels consellers, sots pena de .X. morabatins d’or \en lo present dia/ en ora de vespres, fossen a consell ajustats en lo dit palau, per acordar e delliberar en lo delliurament de les dites imposicions, ço que fos acordat ésser fahedor en aquelles.

Et enaprés, en aquell mateix dia, en ora de vespres, lo dit honrat consell fon ajustat en lo dit palau, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Barnat Cabeça, Pere de Begues, Arnau de Peralta, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Jachme Scuder, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Anthoni Valentí, Berenguer Codina, Johan Godes, Guillamó Marqués, Bernat Miquel alias Colom, Johan d’Arenys, Berthomeu Cardona, Johan Miró, Guillamó Bellido, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, Anthoni Pegeroles, Bertran de Bués, Jacme Aranda, Johan Alquècer e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual dit honrat consell fon acordat que per ço com a present les imposicions de la dita vila no apparie al dit consell ésser pujades a for covinent, donà licència e plen poder als \dits/ honrats en Guillem Johan, en Bernat Moliner, jurats, a·n Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que ells ensemps ab en Pasqual Ferrando, notari, en Bernat Cabeça, en Jacme Scuder, en Berthomeu Cardona, en Johan Miró, e n’Anthoni Valentí, prohòmens, consellers de la dita vila, o la major part de aquells, en lo present dia de huy puxen delliurar o fer delliurar segons forma ||^27r dels capítols, les imposicions de la dita vila al més de preu donant; com lo dit honrat consell do e atorch a aquells o a la major part de aquells tot poder e facultat de fer les dites coses, totes e sengles, segons se pertany fer e és acostumat, sots obligació dels béns de la dita universitat. Et resnomenys, per ço que les dites imposicions pugen a major for, puxen donar florins e prometre a aquells qui les pujaran de for, axí com a ells serà ben vist ésser fahedor, a profit de la dita universitat.

Die lune, .XXVIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Berthomeu Agramunt e [en blanc] notificaren als honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, cent borregos o moltons, los quals volien metre en l’orta e bovalar de la dita vila, segons forma de les ordenacions, e obligà aquells a tallar o fer tallar en les carneceries de la dita vila als dits honrats jurats etc., sots la pena en les dites ordenacions contenguda.¹²⁰

Die mercurii, .XXIXª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Berthomeu Cavaller e Andreu Cavaller, fill de aquell, notificaren e intimaren als honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, cent borregos los quals metien e·l bovalar e en l’orta, segons legut los era per ordenació del dit consell, e aquells obligaren a tallar o fer tallar en les carneceries de la dita vila sots les penes en aquelles dites ordenacions contengudes.¹²¹

||^27v Die martis, .IIª. decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat; en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats. En Ramon Johan, n’Arnau de Peralta, Pasqual Bataller, Anthoni Pegeroles, A(rnau) Sala, Berthomeu Agramunt, Jacme Scuder, Bernat Coma, Pere de Begues, Guillamó Marqués, Johan Godes, Bernat Miquel, Jacme Nadalies, Domingo Torner, Berenguer Solà, Berenguer Homdedéu, Guillem Feliu, Nicholau Orlando, Berenguer Codina, Bonanat Segura, Guillamó Rubert, Berenguer Castell, Anthoni Valentí, Romeu Bonet, Bertran de Bués e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per en Matheu Vilar e per en Jachme Matheu, que plagués al honrat consell de fer-los albarà de encantar e vendre les imposicions de la dita vila. Lo consell acordà que·ls fos fet albarà de .XX. sous, dels quals fos satisfeyt al dit en Vilar de ço que los jurats conexeran que deja haver del dia que foren delliurades les imposicions.¹²²

Ítem, fon refermat per lo dit consell lo dit Jacme Matheu alias Barber, del .VII^en. dia del present mes de deembre a .I. any, per preu de .LXXXª. sous, e sos vestits, per ésser trompeta, corredor e missatge del consell e dels honrats jurats, e que axí mateix hage los salaris acostumats de encantar e fer vendes de les imposicions e peytes de la vila, e de les rendes del senyor rey, e de altres coses que salari sie acostumat rebre e haver.¹²³

Lo dit honrat consell, a proposició d’en Ramon Ferrer, vist lo compte de ço que havie despés en adobar lo camí prop lo pont de la Moreria, e acabat d’adobar per aquell lo camí que ve ves lo molí del oli d’en Pasqual ||^28r Franch, per hon han a discórrer les aygües al vall, per los honrats jurats lo dit feyt vist, que li sie fet albarà e haje de sos treballs ultra ço que haja despés, .V. sous, les quals missions vistes per los dits honrats jurats, ab los .V. sous de son salari, pugen a suma de cinquanta sous, deu diners, dels quals li fon fet albarà.

A la proposició feta per en Domingo Vives, lo consell comanà als honrats jurats que sie vist si aquell peyte més que no deu, e que sie tornat a justícia per aquells.¹²⁴

Lo consell, a proposició d’en Johan Tallada, notari, manà a aquell ésser fet albarà de les quantitats d’escriptures per aquell rebudes per la universitat de la dita vila, axí com a scrivà del lochtinent de governador, segons que·s seguexen:¹²⁵

Primo, de una letra que anà a Burriana, sobre lo fet dels asnadós de la çut, .I. sou, .II. diners. Ítem, la relació que Martí lo saig féu, .IIII. diners. Ítem, per lo protest dels processes fets al lochtinent de governador, e a·n Sanç, jutge de la causa d’en Manresa, sobre los qui donaren la coltellada al dit Manresa, .XIIII. sous, .VIII. diners. Ítem, per .Iª. letra real que fon presentada al lochtinent de governador, que no·s entrametés del fet del justicia .I. sou e .II. diners. Ítem, altra ora fon presentada la dita letra per lo justícia al lochtinent de governador, sobre .I. manament que li fon fet, .I. sou, .IIII. diners. Ítem, dels processes fets per lo síndich en la crida de les indulgències del emperador de Gostantinoble, .I. sou, .IIII. diners. Ítem, del procés de dues letres requestes dels preus de les imposicions, e contra lo feyt de la fira de Almaçora, .XVI. sous. Ítem, del procés dels hòmens de Castelló, sobre lo scorredor del stany, .XXXVIII. sous. Ítem, dels testimonis rebuts per part del síndich, .XL. sous. Ítem, de la protestació feta per en Pere de Begues, síndich, al dit lochtinent sobre lo manament fet al justícia en lo fet de la crida fahedora ab lo translat del manament, .I. sous. Ítem, del traslat de la ||^28v letra real com hisqueren les osts ab la protestació que s’i féu, .II. sous. Ítem, per lo procés de Castelló contra Almaçora, sobre lo fet de la ferma de dret dels amprius senar e doble, .XXII. sous. Ítem, per lo procés de la ferma de dret de Castelló contra Vila-real, sobre la fira que Vila-real volie mudar, entre senar e doble .VIIII. sous, .IIII^e. diners. Suma per tot cent sexanta-quatre sous, .II. diners. Et que faça àpocha final tro al present dia.

Ítem, fon manat fer albarà per lo dit honrat consell al discret en Pasqual Ferrando, de .XLVIIII. sous, a aquell deguts, de .VII. jorns que estech en València com a misatger per lo fet de la fira de Vila-real, e del fet del aempriu del terme d’Almaçora, e dels arbres de la céquia.¹²⁶

Ítem, fon refermat Joan Sànxez, meneschal, per l’onrat consell, del .XIX èⁿ. dia del mes de noembre proppassat en .I. any, per preu de .CC. sous pagadors de mig en mig any, segons que en temps passat li ere acostumat de dar e pagar per ésser meneschal de la dita vila.¹²⁷

Ítem, fon manat fer albarà per lo dit honrat consell al dit Joan Sànxez, meneschal, de cent sous a aquell deguts de la última paga e solució de salari de .I. any que fení a .XIX. de noembre pus proppassat, per ésser meneschal de la dita vila.

Com fos qüestió e contrast entre los regants de la fila del Partidor, que parteix l’aygua de les files dels dos ulls appelladós de la Doberia dels Çabatés, qui passe al costat de la terra d’en Guillem Feliu, e de la muller quondam d’en Berenguer Moliner, de la una part, e lo senyor del molí Soterrani, moliners e altres heretés qui prenen l’aygua de de l’altra fila qui passe per lo molí Soterrani de la part altra, per rahon del preniment o tolliment de l’aygua que·ls uns dels dits heretés fan als ||^29r altres de la lur part de l’aygua,¹²⁸ tancant aquella al partidor sobredit, e per senblant forma lo¹²⁹ senyor del dit molí Soterrani, o moliners de aquell dit molí, tancant lo \dit/ canalat, e prenent tota l’aygua e fahent-la anar al dit molí. E jatsie antigament fos imposada pena a qualsevol persona qui tolgués l’aygua del .I. regadiu a l’altre, de les dites dues files al dit partidor, la qual pena era levada per lo cequier major de la dita vila, emperò aquella ordenació a present no pot ésser atrobada; et per ço lo dit honrat consell, volent donar fi al dit contrast o qüestió, stablí e ordenà que alcun dels hereters dels regadius de les dites dues files, moliners o senyors del molí Soterrani, o altres qualsevol persones estranyes o privades, de qualsevol ley, condició, o stament sien, no gosen o presumesquen d’ací avant tancar qualsevol partidor qui departeix les aygües de les dites dues files, passant l’aygua de la .I. partidor o fila en l’altre partidor o fila. Et açò sots pena de .X. sous de dia e .XX. sous de nit, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador per tantes quantesque vegades contrafet serà, del qual terç del acusador lo dit cequier no puxe fer alcuna gràcia. La qual ordenació o statut, emperò, lo dit consell fa sens prejuhíi de la sentència o sentències, la qual o les quals los senyors del dit molí han de les dites aygües.

Ferma d’en Bernat Hostalés, batle, salvu dret a senyor.¹³⁰

Ítem, fon proposat en lo dit consell, per en Pere de Begues, e d’altres, compradors de les rendes del senyor rey, que com l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la vila de Castelló, se vulla esforçar a demanar e ho pendre alcun dret del carnatge, que aquells ensemps ab les altres rendes del senyor rey haurien comprat, la qual cosa no és estada acostumada fer ni poria de bona rahó, que ço que és dret lur e han comprat lo dit batle en loch del dit senyor, degue pendre part alcuna salvu de çó que és acostumat en temps passat, ço és que si és feta degolla de moltons, cabrons, ovelles o cabres, li és donat de ben ésser a ell un quarter, e altre als jurats de la vila, tot l’àls és de les dites rendes; per ço suplicaren lo consell que axí com aquell qui tenie les rendes del dit senyor rey empenyorades, que sobre lo dit fet degués provehir, ço ||^29v que conegués que fos fahedor per justícia. Lo consell acordà que·ls dits honrats jurats parlen del dit fet ab lo dit honrat batle, e que no vulla pendre sinó ço que és estat acostumat pendre per los altres batles en temps passat.

Lo dit honrat consell manà a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, que encontinent deman a·n Pere de Reus aquells cent .XXIIII. sous, los quals ha a tornar a la vila del fet de les lanes, que li penyoraren los d’Onda, segons és notat en libre de consells del any proppassat; et si pagar no·ls volia, que·l ne constrenga per justícia.

Axí mateix, lo dit honrat \consell/ acordà que resposta sie feta per los honrats jurats als jurats e prohòmens de la Genebrosa, de ço que·ls han scrit sobre lo carnatge que és estat fet per los nostres guardians a·n Jacme Terça, vehin lur, de .VII. moltons que li eren per aquells dits guardians estats faltejats, per ço com pexien lo terme de la dita vila, e com és estat jutjat e declarat que sentència passada en cosa jutjada, la qual resposta \los/ sie feta a consell del discret en Pasqual Ferrando, notari.

De la prorata que fon afermat per mestre A(rnau) de Peralta,¹³¹ de alcunes quantitats que hafermave que hauri<e> pagades per la vila, lo consell acordà que fos vist per los jurats e que·n fos feta relació en consell, e que ladonchs per lo consell hi serie provehit ço que tengut fos per justícia.

Ítem, acordà lo dit consell, que de continent los honrats jurats ensemps ab en Pasqual Ferrando, parlen ab l’onrat en Johan Sànxez, lochtinent de governador deçà lo riu d’Uxó, que do la fermança que és tengut dar per rahon del regiment de son offici, segons forma del privilegi e provesions reals. Et si done sa muller e sa sogra, que li sien rebudes, e que·n sie feta carta per en Johan ||^30r Tauhenga, scrivà del consell, la qual sie ordenada a consell del discret en Pasqual Ferrando, segons lo consell que aquell atrobà de micer Guillem Çaera, advocat de la vila en València.¹³²

Ítem, manà lo dit honrat consell a·n Jacme Scuder, peyter, que face execució ab éntegre, al honrat en Johan Sànxez de Discastello als hereus d’en Guillem Miró \e d’en R(amon) de Thous,/ als Alçamores e a altres qualsevol vehins e habitadors de la dita vila, qui·s afermen ésser generoses, de totes e qualsevol peytes que aquells degen a la dita vila.

Ítem, fon proposat per en Ramon Johan, notari,¹³³ que com a ell sien degudes per la universitat de la dita vila, les quantitats dejús sigüents, les quals ell no ha pogut cobrar ne haver de les persones dejús sigüents, del any .M.CCCC.II., e fení en tres, que aquell fon síndich de les vendes que·l peyter féu a ell com a síndich lo dit any, ço és d’en Ramon Maçó de .III. quartons de terra al Castell Vell, com sien d’en Francesch Lòppiç, .IX. sous, .VI. diners, mealla, pugesa. E de la muller d’en Domingo Marquo, de .I. celler que afronte ab en Nicholau Jordà, .III. sous, .XI. diners, mealla. E de un quartó de terra que fon venut Amiguet, com sie de capellania, .XI. sous. E d’en Guillamó Castell, .IIII. sous, .VI. diners. Ítem, per lo contracte de mestre A(rnau) de Peralta, de .II^M .DCCCC. sous que en Pasqual Ferrando manlevà .XXII. sous, que plagués al consell que li’n fos fet albarà. Lo consell comanà lo dit fet als honrats jurats, e que feta relació per aquells, lo dit consell farie en los dits afers ço que degués per justícia.

Lo dit honrat consell,¹³⁴ vist lo compte del discret en Ramon Johan, síndich e clavari de la universitat de la dita vila,¹³⁵ en l’any .M.CCCC. e .II., e fení en l’any mil .CCCC. e .III., per lo qual se demostrave¹³⁶ ||^30v haver donat e retut just e verdader compte e rahó de la administració del sindicat e claveria, e de les reebudes e dates per aquell fetes, féu a aquell absolució e difinició, segons per carta pública rebuda per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del consell en lo present any de la dita vila, clarament se demostre en lo present dia de huy feta.

Testimonis: en Francesch Sala, notari, e en Pere Pintor, vehins de la vila de Castelló.

Axí mateix, lo dit honrat consell féu absolució e difinició al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e clavari qui fon de la dita vila en l’any mil .CCCC. III., et fení en l’any .M.CCCC.IIII^e., la vespra de Cinquagèsima, de les rebudes e dates per aquell fetes per la universitat de la dita vila, segons que en carta pública d’aquèn feta en lo present dia de huy, per lo dit en Johan Tauhenga, notari, largament és contengut.

Testes proxime dicti.

Die lune, .XXIIª. decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la vila sobredita, ab so de trompeta o nafil, segons que és acustumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem \Sanç, e en Guillem/ Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel menor de dies, jurats de la dita vila; en Pere de Begues, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegueroles, Bertran de Bués, Berenguer Solà, Domingo Torner, Bernat Coma, Romeu Bonet, Pere Gargil, Guillamó Marqués, Berthomeu Agramunt, Johan Godes, n’Arnau Sala, ||^31r Jacme Aranda, Guillem Feliu, Bernat Cabeça, Johan d’Arenys, Pere Palau, Domingo Altibell, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, Anthoni Valentí e Berthomeu Cardona, consellés de la sobredita vila.

En lo qual consell fon proposat per lo reverent frare Anthoni Padrells, prior del convent e orde de sent Agostí, que com en altre consell del present any, fos estat per ell explicat que com un solempne hom expert en Taulegia e en la sciència d’en Llull, e bon gramàtich, e lògich, fos estat parlat que degués legir ací a escolans e altres qualsevol persones qui de aquell volguessen hoir, e fos estat acordat per lo consell de dar-li .X. florins per .I. any. Et aquell, per letres d’ell e de alcuns bons hòmens de la dita vila, hagués atorgat de venir ací, com fos ja provehit de alcuns scolars de fora vila per venir ací, que fos mercè del consell de dar-li per .I. any los dits .X. florins. Lo consell atorgà e dix que li plahia de donar-li deu florins per .I. any, per legir e tenir scola de les dites coses en la dita vila per .I. any, és saber, de gramàticha, lòtgida e de les altres sciències dessús declarades.

Ítem, fon proposat per en Pere Sánxez, que com ell se fos composat ab la vila de tenir basta la taula de la vila per .I. any de bones e suficients carns de moltó, la vila lexant-li la taula llur de la vila per .I. any, segons que en la obligació e seguretat en tro la vila, e ell feta és contengut. E com en lo temps que ell s’obligà los carnicers,¹³⁷ quant havien scorxades lurs carns, pesassen aquelles al pes dels sisers de dos dits e mig fins en tres, \la lengua a tres/, e de .XIX. de juliol fins a .XIX. de octubre sia estat forçat de pesar los moltons que des[trenye] en la ||^31v de la dita vila (sic), al fí de què s’a seguit al dit proposa<n>t gran pèrdua e dan, e ladonchs ell protestant del dit dan, ab scriptura li fos estat promés de paraula per los honrats jurats que farien e pendrien partit ab lo consell que serie remunerat del dit fet; per ço suplicà lo consell que volgués haver esguart a la sua pèrdua e dan. Lo consell acordà que fos vist per los honrats jurats, e ço que coneguessen que just fos, qui li fos satisfeyt e pagat.

Lo consell acordà e manà ésser fet albarà als consellers del justícia, ço és micer Johan, e per mort d’aquell a·n Bernat Pelegrí; ítem, a·n Guillem Sanç, e per l’offici de juraderia de aquell a·n Pere Colomer; ítem, a·n Pasqual Ferrando; ítem, a·n Bernat Ostalés, e per l’offici de batlia de aquell a·n Pere de Begues; ítem, a·n Bernat Colomer; ítem, a·n Guillem Feliu.¹³⁸

L’onrat en Guillem Loreta, justícia de la vila de Castelló, absolvé e remeté als¹³⁹ jurats e consell e consellers de la dita vila, totes penes e calònies que haguessen comeses dins lo temps de la lur administració etc.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al ho(n)rat en Johan Barbarossa de les quantitats dejús scrites que ha pagades útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:

Primerament, \pagà/ de fer citar en Pasqual de Mealla, procurador d’en Manresa, per huna sentència en lo fet dels quarts, .II. diners. Ítem, a·n Cincha de Benicàcim, per .Iª. letra de galeres de moros que duix a mija nit \a .XIIII. de agost/, dos sous. Ítem, a .I. hom de Burriana, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana, a .XXVII. d’agost, .II. sous. Ítem, a·n cinch oques que comprà a senta Maria d’Agost, a saltar, luytar, córrer e altres coses, costaren .XV. sous. Ítem, als juglares qui sonaren en la dita festa .IIII^e. sous. Ítem, a·n Domingo Codera, per adobar los curons del pou Nou, la roda, e strènyer les landes e altres coses, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a .XXXI. d’agost pagà a .I. hom de Burriana per .Iª. letra que duix de galeres de moros, .II. sous. Ítem, a .XIII. de setembre féu adobar lo camí Real del coll de la Garrofera¹⁴⁰ dellà lo riu, costà .IIII^e. sous, .IIII. diners. Ítem, per fer adobar lo pany de les portes majors del palau, .VI. diners. [Ítem], a .XVIII. de setembre costaren .V. hòmens a esdallar ||^32r l’escorredor del revall, .VIII. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a .XXIX. del dit mes de setembre, a altres .V. hòmens qui foren a esdallar lo dit vall, .VIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a .II. de octubre, pagà al correu qui portà lo procés de la qüestió del senyor de Fadrell ab los heretés de Castelló, del scorredor qui havie acordat micer Berthomeu Sist, .II. sous, .VI. Ítem, a Diago de Peralta, saig, per citar testimonis sobre lo que deu Pasqual de Mealla, .X. diners. Ítem, a dues letres de galeres de moros, la una vingué a .XI. de octubre, l’altra a .XVII. de octubre, que vingueren de Burriana, .IIII. sous. Ítem, a Berenguer del Spital, ab .I. ase que tirà terra per reblir los clots del fossar, .II. sous. Ítem, a hun hom de Benicàcim qui portà .Iª. letra de galeres de moros, de nit, .II. sous. Ítem, a .XXIII. de octubre, a .VI. hòmens que anaren guaytar a la mar per galeres de moros, .XII. sous. Ítem, a .II. hòmens qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .III. sous. Ítem, lo jorn que liuraren les imposicions a .I. any a·n Pere de Begues, donà a·quells qui pujaren les imposicions .XXXIII. sous. Ítem, a·n Vermell, porter del governador, per scriptures de dos processes de la vila, los quals li liurà ab .V. sous de son salari, per tot .XXVI. sous, .II. diners.¹⁴¹ Ítem, a·n Jachme d’Anglesola, .I. translat que féu de la ordenació del¹⁴² bovalar, .III. sous. Ítem, als .IIII^e. guardians, per senyalar lo bovalar, .X. sous, .VIII. diners, Ítem, a·n Forés, per anar a mar per les galeres dels moros, .VIII. diners. Ítem, a .I. hom de Burriana qui portà .Iª. letra de galeres de moros, a .XXVI. de octubre, .II. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per .II. poals que féu al pou appellat d’en Miró, .X. sous. Ítem, a·n Aragonés, ferrer, per adobar e clavar los poals, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets e a·n Johan Tauhenga, qui anaren a Vila-real per lo fet de la fira, de sos jornals d’escriptures¹⁴³ per tot .X. sous. Suma per tot: .CLXXV. sous.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de les quantitats dejús sigüents, les quals per menut haurie pagades útilment e necessària per la vila ut secuntur:¹⁴⁴

Primo, pagà a·n Guillem Vermell, porter del governador, qui a .XI. de noembre portà .I. procés del scrivà de la cort del governador, qui fon accitat l’any .M.CCCC. entre en Pascual Ferrando, ||^32v síndich, e lo procurador d’en R(amon) de Riusech, de l’altra, ab cinch sous de son salari, .XIIII. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a·n Forés, sartre, per .Iª. letra que portà als jurats de Murvedre, sobre lo mudament de la fira de Vila-real, .V. sous. Ítem, a·n Pere Guasch, asaunador, per .Iª. letra que portà del lochtinent de governador a Vila-real, que no mudassen la fira, .II. sous. Ítem, al dit en Forés, per .Iª. letra que portà a micer Bernat Ebrí, per lo fet de la fira de Vila-real, de .III. dies, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Amill, per .Iª. letra que portà a micer Guillem Çaera, que·ns donàs consell sobre la cena que demanave la reyna, per .II. dies, .V. sous. Ítem, a·n Miquel Guasch, de Vila-real, per .Iª. letra que envià en Pasqual Ferrando, que la reyna serie aquella nit ací, .II. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, trompeta, per loguer del rocí en què cavalchà per exir a la reyna, .XII. diners. Ítem, a Martí Fagona, et al dit Jacme Matheu, corredors, per les penyores e vendes que·ns féu fer la rehina per les .III. cenes que féu execució .III. sous. Ítem, a .VII. alnes de drap que comprà d’en Pere Monçó per obs de vestir Jacme Matheu, trompeta, .XXXXVIIII. sous. Ítem, d’averies .XI. sous. Ítem, les calces que li comprà, .V. sous, .VI. Ítem, a·n Bernat lo manyà, per adobar lo poal del pou de Senta Maria, .VI. diners. Ítem, a .I. cabiró ab lo qual féu apontalar la jàcena del pou de Senta Maria, .II. sous, .VI. diners. Ítem, pagà a·n Johan¹⁴⁵ Barreda, per .II. almodins de calç que·n comprà per obs de adobar lo mur, .XXIIII. sous. Ítem, pagà a·n Jacme A(rnau) Gomar, Pere Martí e en Giner, per tirar la dita calç, .VIIII. sous. Ítem, pagà a ell mateix per adobar la botiga, e per metre la calç en aquella, per son jornal, e treballs, .II. sous. Les quals quantitats munten a suma e quantitat de .CLIII. sous, .V. diners.

||^33r Elecció de justícia.

Com lo present dia de huy, dilluns, a .XXII. dies del present mes de deembre, fos lo terç dia ans de la festa de Nadal propvinent, et segons forma de furs e privilegis del regne de València deje ésser feta elecció de justícia; per tal lo dit honrat consell, volent servar la forma dels dits furs e privilegis, enantà a fer la sobredita elecció de justícia.¹⁴⁶

E primerament foren lestes e publicades en plener consell les ordenacions de la dita vila; enaprés foren elets per lo dit honrat consell .IIII^e. prohòmens consellers del dit consell, los quals fossen presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà, al reebre de les veus de cascun dels consellers, ço és en Bernat Cabeça, Guillem Feliu, Pere de Begues, Anthoni Pegueroles.

Et enaprés foren rebudes veus de cascun dels dits consellers, qui foren en lo dit honrat consell atrobats; et foren atrobats de més veus al dit offici, ço és¹⁴⁷ en Pere de Reus, en Nicholau Orlando, en Pasqual Ferrando, en Domingo Gaschó, n’Arnau Sala e n’Arnau Agramunt, los noms dels quals cascun per si foren meses en sengles albarans, e aquells dits albarans foren meses et intercluses en sis redolins de cera vermella. Et per los dits honrats justícia e jurats foren presentats al honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, lo qual present lo dit honrat consell, allí ajustat, lançà los dits .VI. redolins departidament, la .I. aprés del altre, en .I. baçí mig de aygua. Et per .I. infant ignorant de pocha edat, foren preses per mans de aquell dit infant del dit bací tres dels dits .VI. redolins, los quals donà e liurà present l’onrat consell en mans ||^33v del dit honrat batle.

E preses aquells dits .III. redolins, ladonchs lo dit honrat batle se apartà .I. poch, fora la porta de la casa del consell; et aprés poch instant, lo dit honrat batle tornà en la casa o sala del dit honrat consell e, vists per aquell los noms de les persones scrites en los dits .III. albarans, los quals eren intercluses en los dits redolins, manifestà, declarà, e nomenà al dit honrat consell que tinguessen et haguessen per justícia de la dita vila en l’any esdevenidor, ço és l’onrat en Nicholau Orlando, e aquell dit en Nicholau, lo dit honrat batle donave per justícia en lo dit any.

Die veneris, .XXVIª. decembris anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta e nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila; n’Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Pere de Begues, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Bernat Maurell, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Anthoni Valentí, Pere Palau, Johan Godes, Jacme Tallant, Domingo Arbecha, Bernat Miquel alias Colom, Johan d’Arenys, Johan Alquècer, Berenguer Solà, Johan Miró, Pere Gargil, Romeu Bonet, Anthoni Pegueroles, Berenguer Homdedéu, Pasqual Ferrando, Bernat Cabeça, Guillamó Rubert, Guillamó Marqués, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per n’Apparici Merlo, per ell e per en Berthomeu Maçaner, guardians de l’aygua de la céquia Major ||^34r de la dita vila, que com ells haguessen complit l’any del guardianatge en la festa de Nadal proppassada, e fos a ells deguda l’altra meytat del salari del dit any, que són .L. sous, per ço suplicà lo dit honrat consell que·ls fos manat fer albarà de l<a> última paga, que són .L. sous. Lo dit honrat consell manà que·l dit albarà fos fet al síndich que·ls pach los dits .L. sous a aquells deguts de soldada, de la última solució e paga a ells deguda de mig any, any que fení en la dita festa de Nadal.¹⁴⁸

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Bernat Colomer, notari, que fos mercè del dit honrat consell de donar loch e manera que·l seu compte de sindicat e claveria se finàs e fos comanat a tals persones que li fessen justícia e egualtat, e li prenguessen en sos comptes tot ço e qualque cosa per justícia, dret e bona rahó fer deguessen e fossen tenguts, e com pus breument fer se pogués, e açò tendrie al dit consell a gràcia e mercè. Lo consell acordà que altra vegada sien vists e tornats veure e regonèxer los comptes de sindicat e claveria del dit en Bernat Colomer, per aquelles persones matexes a qui ladonchs per lo consell de la dita vila fon comanat, \o a la major part de aquells/, hoc encara per los honrats \justícia e/ jurats qui ara són de la dita vila; e vists e examinats e diligentment regoneguts los dits comptes \e hoït aquell dit en Bernat Colomer en son dret/, si per aquells atroben la universitat de la dita vila al dit en Bernat alcuna cosa deure ésser tenguda restituir e tornar per justícia, que allò vegen e declaren, e que li sie restituït e tornat. E per senblant forma,¹⁴⁹ si atrobaran e veuran que·l dit en Bernat Colomer hage alcuna cosa a restituir e tornar per dret e justícia a la dita universitat, que axí mateix ho do e·u restituescha a la dita universitat. Emperò, que ans e primerament que·ls dits comptes altra vegada se vegen e·s regoneguen lo dit en Bernat Colomer, mete lo dit fet des[ticta]ment en poder ||^34v dels dits honrats justícia, jurats e comptadors, e que estarà al dit de aquells, e que renunciu a tota appel·lació e a qualsevol altre embarch, e a la ferma de dret que ladonchs féu e posà. E si lo dit en Bernat Colomer açò fer no volrà o recusarà, que ladonchs lo dit fet sie menat per justícia segons se pertany o·s pertanyerà.

Post hoc, die dominica, .IIIIª. die ianuarii anno presenti, en plener consell lo dit en Bernat Colomer lohà e aprovà les damunt dites coses, et que de present \dix que/¹⁵⁰ renunciave a la ferma de dret que ladonchs féu, et promés de present de estar a la sentència, dit e declaració dels dits honrats justícia, jurats e comptadors, sens neguna appel·lació o embarch, als quals de present renúncia de tot en tot, hoït en son dret.

L’onrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila de Castelló, exposà en lo dit honrat consell que, com¹⁵¹ a Déu et al dit honrat consell hagués plagut que ell regís l’offici de justiciat en l’any present de la dita vila, si plahia al dit honrat consell que ell fes totes aquelles gràcies que, per privilegi e bona costum de la dita vila és estat en temps passat acostumat fer per los justícies de la dita vila. Lo consell volch e atorgà que li plahia molt que lo dit honrat justícia faça totes aquelles gràcies que per privilegi e bona costum de la dita vila és estat usat e acostumat fer en aquella, axí com a aquell plagués e ben vist li fos, de totes e qualsevol penes e calònies que per qualsevol persona o persones dins la dita vila e terme de aquella seran comeses.

Com segons furs e privilegis del regne de València sie estat acostumat e usitat l’endemà de la festa de Nadal elegir e triar sagristà per a obs de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria, e per il·luminar aquella e fer tot ço àls que en aquella dita ecclésia per los sagristans dels temps passats és acostumat e usitat fer; e huy divenres qui és l’endemà de Nadal e festa del benaventurat sent Esteve màrtir, dege de necessitat ésser feta elecció del dit sagristà, per tal, feta proposició per los dits honrats jurats, lo dit honrat consell enantà a fer la dita elecció en la forma següent:¹⁵²

E primerament foren lestes en lo dit consell les ordenacions e establiment fets per la dita ||^35r vila, e lestes aquelles e·l dit stabliment, foren elets e asignats .IIII^e. prohòmens del dit consell, los quals fossen presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà del consell al reebre de les veus dels dits consellers, ço és n’Arnau de Peralta, en Berenguer Homdedéu, n’Anthoni Valentí e en Bernat Miquel alias Colom. Et enaprés foren rebudes les veus dels altres consellers donades per cascun, e foren atrobats de més veus al dit offici de sagristà, ço és en Pere Miquel major de dies, en Pere de Reus, en Pasqual Ferrando, en Guillem Feliu, n’Arnau Agramunt e en Pere Palau, los noms dels quals per lo dit honrat justícia foren nomenats al dit honrat consell. Et publicats per aquells los noms de cascun dels dits .VI. elets al dit offici, e meses en .VI. redolins de cera vermella, e feyts aquells dits .VI. redolins, ladonchs lo dit honrat justícia, un aprés de altre, lançà aquells en .I. bací quasi mig d’aygua, present lo dit honrat consell, dels quals dits .VI. redolins per .I. infant ignocent de pocha edat foren preses del dit bací tres, los quals foren liurats per lo dit infant en les mans del dit honrat justícia. E reebuts aquells, lo dit justícia hisqué fora la casa de consell e apartàs .I. poch del dit consell, e obrí los dits .III. redolins, e uberts trobà en cascun dels dits .III. redolins .I. albarà, en los quals eren los noms de aquells qui no s’eren asolats en lo dit bací. E a poch instant tornat lo dit justícia en lo dit palau, declarà e denominà e donà per sagrista qui regís la dita ecclésia en l’any present de Nostra Dona Senta Maria, ço és lo discret en Pasqual Ferrando, notari, vehín de la dita vila.

Et per senblant manera, com sie acostumat e usitat l’endemà de Nadal, dia de Sent Esteve, fer eligir e crear cequier de la ||^35v céquia Major de la dita vila, haüdes per lestes les dites ordenacions e establiment, encontinent per lo dit honrat consell foren elets .IIII^e. prohòmens consellers del dit honrat consell, los quals donades per cascú de aquells veus al dit offici de cequier, fossen asistents e presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà, per rebre les altres veus dels dits consellers, ço és en Pasqual Ferrando, en Johan Miró, en Berthomeu Cardona, e en Berenguer Solà.¹⁵³

Et reebudes les veus de tots los consellers del dit consell, foren atrobats de més veus, ço és en Pere¹⁵⁴ Guerau, en Guillamó Rubert, en Domingo Gaschó, en Lorenç Bosch, en Berthomeu Giner, e en Joan d’Arenys, los noms dels quals foren scrits en sengles albarans et intercluses en .VI. redolins de cera vermella, los quals dits .VI. redolins foren preses per lo dit justícia e present lo dit consell, un aprés d’altre foren lançats en .I. bací de lautó quasi mig de aygua, dels quals dits .VI. redolins, per .I. infant ignocent, de pocha edat, ne foren preses tres redolins e liurats en mans del dit justicia; e rebuts aquells lo dit justícia se apartà un poch del consell e obrí los dits .III. redolins, e uberts aquells aprés poch retornà en lo dit palau, e en presència del dit honrat consell declarà e denomenà que donave per cequier de la dita céquia Major de la dita vila en l’any present, ço és en Johan d’Areyns, vehín de la dita vila.

Enaprés, servant la dita costum, com de dos en dos anys se hage a elegir administrador de les rendes del senyor rey pertanyents en la vila de Castelló e terme aquella, per ço fon procehit a fer e ordenar lo dit administrador segons la dita costum; enaxí que foren reebudes les veus de cascun conseller, et foren atrobats de més veus, ço és en Pere Miquel major de dies, en Bernat Maurell, en Domingo Gaschó ||^36r e n’Anthoni Valentí, los noms dels quals foren scrits en .IIII^e. albarans, los quals per lo dit honrat justícia foren en presència del dit honrat consell posats en terra,¹⁵⁵ la .I. dels quals fon pres per .II. prohoms, ço és lo dit en Domingo Gaschó, e aquell fon donat per administrador de les dites rendes als dits dos anys, los quals comencen en lo dia de Nadal ara proppassat.¹⁵⁶

Post hec die dominica, .IIIIª. [en blanc] die ianuarii presentis anni, en presència del dit honrat consell, lo dit en Domingo Gaschó, administrador dessús elet, donà fermances e principals tenguts e obligats, qui ab ell e sens ell fossen tenguts e obligats a la administració del dit en Domingo Gaschó fahedora de les dites rendes, \per .X^M. sous/ segons forma de la¹⁵⁷ ordenació de la dita vila, ço és n’Arnau Agramunt, en Berthomeu Agramunt e en Pere Castelló, e dona na Jachmeta muller sua, presents, la qual fermança e principal obligació los sobredits n’Arnau Agramunt, Berthomeu Agramunt, en Pere Castelló e na Jachmeta, \muller del dit Domingo Gasquó/, volenterosament feren e atorgaren e per aquella si e tots sos béns, e de cascun d’ells per si e per lo tot obligaren. Renunciaren sobre les dites coses a benefici de departida acció e a nova et vella constitució, e a epístola de divi Adrià, e al fur dient del principal primer convenidor, e a tot altre qualsevol dret contra les dites coses vinent. Et a major cautela yo, dita na [en blanc] jur per Déu e per los sants .IIII^e. Evangelis de aquell, de les mans de aquella corporalment tocats, que contra les dites coses no venrà ne venir farà per alcuna causa, manera o rahó, ans renúncia quant és a açò al dot e sposalicio seu e a benefici de senatconsult Vel·leyà, e a tot dret en favor de les dones introduït e al dret de les sues ypoteques.

Testimonis foren presents a les dites coses Jachme Matheu, Diago de Peralta e Pere Serres.

||^36v Die veneris, .IIª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Johan d’Arenys, vehín de la vila de Castelló, jurà per cequier \de la céquia/ Major de la vila de Castelló, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, de les sues mans corporalment tocats, en mà e poder del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila sobredita, presents los honrats en Guillem Sanç e en Guillem Johan, jurats de la dita vila, sots virtut del qual jurament lo dit honrat en Johan d’Arenys promés de haver-se bé e lealment en lo dit offici e donar e fer justícia e egualtat a les gens per rahon de son offici, e guardar lo dret del senyor rey segons forma de furs, privilegis e sentències de la dita vila, si e segons que és estat acostumat e usat d’ací atràs.

Die dominica, .IIIIª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu d’en Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és fer acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, en Pere Miquel, jurats; n’Arnau de Peralta, Bernat Maurell, Anthoni Pegueroles, Jacme Tallant, Johan Miró, Berthomeu Cardona, Guillamó Bellido, Bernat Miquel \alias Colom/, Johan Alquècer, Bonanat Merí, Berenguer Codina, Bernat Coma, Domingo Torner, Bertran de Bués, Jachme Aranda, Pasqual Bataller, Johan¹⁵⁸ Barbarossa, Jachme Scuder, Berthomeu Agramunt, Berenguer Castell, Johan d’Arenys, Berenguer Homdedéu, Bernat Pelegrí e Romeu Bonet, consellers de la dita vila.

||^37r Quitament. Lo qual consell volch e manà que aquells qui són estats asignats per parròquies a traure lo quitament de la peyta,¹⁵⁹ posen de feyt son tapit e facen fer crida que tots aquells qui s’an a quitar del quitament de la peyta, a rahó de .XXXª. sous per lliura peytera, porten encontinent lo quitament e·s quiten de ço que quitar deuen. En altra manera que·ls puxen los dits diputats o elets per parròquies a rebre lo dit quitament, fer execució e venda de tants béns que basten al dit quitament. Et en açò facen tot son esforç que·l dit quitament hagen treyt d’ací a la festa de sent Johan primervinent.

Ítem, fon fet sindicat per lo dit honrat consell a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la dita universitat, rebut per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit honrat consell, a vendre e alienar a la dona na Guillamona, muller qui fon d’en Miquel Gaschó, habitadriu de la dita vila de Castelló, .CCC.XXXIII. sous, .IIII. diners censals, per preu de cinch mília sous.¹⁶⁰ Ítem, a·n Bernat Mut cent .XXXIII. sous, .IIII^e. diners censals, per preu de dos mília sous, pagadors en aquells terminis¹⁶¹ e sots aquelles obligacions, renunciacions, penes, ostatges, clàusules e cauteles que ab aquells convenir se porà e en aquelles sien necessaris. Et a rembre e quitar ab major quantitat, la qual lo dit¹⁶² Domingo Gaschó, axí com administrador dessús dit, té e deu tenir en son poder del preu de les dites rendes, haüda o deguda haver d’en Rodrigo Çanou, administrador de .II. anys pus proppassat, de la dona na Sibília, muller quondam del honrat en Johan de Claramunt, tots aquells mil sous censals, los quals la universitat de la dita vila li fa cascun any per lo senyor rey, mijançant carta de gràcia en cert termini pagadors, segons que en carta pública rebuda per lo discret en [en blanc] a .V. dies d’agost del any .M.CCCC. e [en blanc]. Testimonis: Guillamó Castell e Jacme Fuster.

||^37v L’onrat consell de la vila de Castelló, corregín e milloran lo stabliment dels jochs, fet e ordenat per l’onrat consell de la dita vila, a .VI. dies del mes d’abril del any pus proppassat, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol ley, condició o estament sia no gos jugar a joch de graescha, violeta, nahips en alcuns lochs de la dita vila e terme de aquella, del dia de Apparici tro a mijant maig; e de mijant lo mes de maig puxen jugar en la plaça de la dita vila segons forma del damunt dit stabliment tro al dia de Omnium Sentorum; e del dia de Omniun Sentorum tro a les festes de Nadal no gosen jugar als dits jochs en la dita vila e terme de aquella, sots la pena o penes en lo dit stabliment¹⁶³ fet a .VI. d’abril del any .M.CCCC. e quatre contengudes; lo qual stabliment dur tant com al dit honrat consell plaurà e no pus.¹⁶⁴

Ferma d’en Bernat Hostalés, batle, salvu dret de senyor.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació dels guardians dejús scrits, manà ésser fet albarà a·n Johan Burgueres, Nadal Ferriols, Lorenç Bort e Matheu Avinyó, guardians del terme de la dita vila, de treents sous \los quals los són deguts de soldada/ de la segona terça que fení a .XXVIII. dies del mes de deembre pus proppassat, de aquells .DCCCC. sous que prenen de soldada de .I. any, lo qual fenirà a .XXVIII. d’abril del present any.¹⁶⁵

Ítem, sobre la proposició feta per en Balaguer, prevere de Sent Matheu, per part d’en Matamoros, mestre de gramàticha e lògicha, qui se’n volie venir legir ací ab certs scolans si·l consell li volie fer alguna ajuda. Lo consell acordà e dix que la vila havie ja haüt mestre de gramàticha e salariat si volie legir axí com fer devie; si no, quels jurats, en loch del consell, fessen en totes les dites coses ço que a ells fos ben vist, car lo dit consell los donave e atorgave tot poder de fer ço¹⁶⁶ que dit consell fer porie.

|^38r Die sabbati, .XIIIIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem \Sanç, en Guillem/ Johan e en Pere Miquel, jurats; en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, Anthoni Pegueroles, Berenguer Solà, Johan Miró, Guillamó Bellido, Johan Godes, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Johan d’Arenys, Bonanat Segura, Pere Palau, Guillamó Marqués, Domingo Torner, Johan Mas, Bernat Coma, Guillamó Rubert, Jacme Aranda, Berenguer Codina, Jacme Scuder, Pasqual Bataller, Guillamó Feliu, Johan Barbarossa, consellers.

L’onrat consell de la vila de Castelló, per utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol condició o stament sia, no gos o presumescha segar bova en lo terme de la dita vila \ni en altra part/, per vendre ni fer estores \en la sobredita vila/ tro a mijant lo mes de juliol, e no abans; mas, d’allí avant tro al mes de octubre cascun any; e qui contrafarà pagarà per pena per quantes que vegades serà fet lo contrari .X. sous, pagadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú e lo terç al acusador; e que tot hom puxa ésser acusador.¹⁶⁷

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Vives, specier, vehín de la dita vila, \volch/ que·l dit Domingo Vives pagàs mija peyta a·n Jacme Scuder, peyter el present any, de ço que de la festa de Nadal a ençà haurie pagar del quitament de la sua peyta a·n Bernat Cabeça e a son companyó, diputats de la parròquia de Sent Pere a rebre lo dit quitament, no contrastant que·ls hagués a pagar ans de la festa de Nadal lo dit quitament.

||^38v Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Sànxez, notari, que com a ell fos estat promés per los honrats jurats, quant fon tornat lo pes de la carn al fi per lo consell, e com ell hagués asegurat a la vila, e abans pesassen les carns .II. dits atràs la lengua del pes, durant lo temps d’en Peralta e de sos compa<n>yons compradors de les imposicions a .III. meses, que lo y tornarien a justícia, per ço suplicà lo consell que li fessen restitució e li pagassen lo dan que haurien reebut per la diminució del dit pes. Lo consell acordà que açò fos comanat als¹⁶⁸ honrats justícia e jurats, que ço vegen e regoneguen, e vist e regonegut que li sie feta justícia.

Ítem, sobre les messions del plet que són demanades al consell per en Pasqual Franch, procurador dels hereters de Fadrell, sobre lo plet que han haüt ab los hereters d’Almalafa e Vinamargo, acordà lo consell que açò fos pagat per los hereters d’Almalafa e de Vinamargo, com aquells ho hagen a pagar e no la vila, segons que en l’any passat és notat e declarat per en Pasqual Bataller, notari.¹⁶⁹

Encara manà lo dit honrat consell a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, que deman al procurador d’Almalafa e de Vinamargo, que restituesque e pach a la universitat de la dita vila, .LXXVIII. sous que haurie pagat l’onrat en Johan Barbarossa, síndich de la vila \damunt dita/ a·n Johan Tallada, scrivà de la cort del lochtinent de governador, és a saber, .XXXVIII. sous del procés dels \dits/ hereters de Castelló contra los de Fadrell, e .XL. sous dels testimonis en la dita qüestió produïts e donats, segons que en .Iª. cèdula de paper per aquell oferta al dit consell, a .II. de deembre del any .M.CCCC. et .IIII^e., e en l’albarà per la dita rahó el dit dia fet és contengut.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació del honrat en Johan d’Arenys, cequier major de la dita vila, volch e comanà al dit cequier que face registrar ço que fall de les ordenacions e sentències del seu libre, ab les quals lo cequier se reig e deu regir per fer justícia e egualtat a les gens, segons les dites sentències e ordenacions de la dita céquia.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Malràs, qui afermà en consell que li fan pagar peyta grossa, com sie quitat, e que li’n serie fet tort, comanà lo dit fet als horats jurats e a·n Guillamó Feliu, que vegen si és axí com és afermat per aquell, e que li sie feta justícia per aquells.

||^39r Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà de .LX. sous a·n Pere Parellades, pesador de les farines, de la primera terça que fení a .XXI. de deembre l’any .M.CCCC. et .IIII^e.¹⁷⁰

Lo dit honrat consell, a suplicació d’en Johan Tallada, scrivà de la cort del lochtinent de governador, manà a aquell ésser fet albarà de les scriptures sigüents: (en blanc).¹⁷¹

Ítem, lo dit honrat consell manà¹⁷² \al síndich que pagàs/ a·n Guillamó Rochamartí de ço que li ha costat de adobar lo pont del Camí Real prop l’alqueria appellada d’en Alçamora. Vist per los jurats et mustaçaf .IIII^e. sous.¹⁷³

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Matheu Tolsà, qui demanava .V. moltons e .II^es. cabres que li foren marchades per los d’Onda, comanà lo dit fet a·n Guillem Sanç, lo qual sabie lo fet de les marques d’Onda e de Castelló, e vist quals foren pagats, que·n facen relació al consell e que sie pagat.

Ítem, lo dit honrat consell, a proposició d’en Domingo Lorenç e de alcuns altres \fustés/ vehins de la dita vila, als quals per los impusadors ere demanada imposició de noguers, albers e alcuns altres arbres, qui per alcuns fustés són comprats per \tallar/, serrar e obrar, declarà lo dit honrat consell que de la compra de senblants arbres no deu ne és acostumat pagar imposició, mas paguen imposició com hauran serrats los noguers si vendran lo taulam, o quant vendran la fusta obrada o faytada per los dits fustés, et axí u declara lo dit honrat consell.

||^39v Ítem, a la proposició feta per en Johan Mas, veedor e adobador \e obrer/ dels murs de la vila, qui ha exposat¹⁷⁴ que·ls murs de la vila en alcuns lochs se dirruexen e alcunes torres fan a cobrir, lo consell comanà lo dit fet que fos vist per los honrats justícia, jurats, síndich e mustaçaf e obrer, e que fossen fets e dobats segons que aquells conexerien que fos fahedor.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de les quantitats dejús sigüents, les quals en plener consell demostrà e declarà haver pagades útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:¹⁷⁵

Primerament, pagà a .XI. de giner a·n Miquel Sorió, per adobar e aplanar lo pati dels femés, davant lo portal d’en Passanant, per .I. dia, .II. sous. Ítem, a·n Pere Sorió, a·n Anthoni Puig e a·n Jachme Coll, per la dita rahó, a rahó de .II. sous cascun, .VI. sous. Ítem, a·n Madroní ab .I. rocí, per la dita rahó, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a na Guillema, na Caterina, a la filla d’en Forés e a la moça de na Castellà, per la dita raó, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, al dit síndich, per son jornal, .II. sous. Ítem, a dos parells de capons e .IIII^e. parells de gallines que foren comprats, ço és los capons d’en Guillamó Padrells e d’en Lorenç lo fuster: .XVI. sous, e les gallines de na Castellà .XVI. sous, .VI. diners, que fan en suma trenta-dos sous, sis diners,¹⁷⁶ per .I. present que fon donat al noble en Ramon Boïl, governador de regne de València. Ítem, a Diago, saig, per portar lo present al governador, .VI. diners. Ítem, a·n Jachme Coll e a·n Berenguer Coll, per traure .I. ribaç de terra e pedres del scorredor del vall, .V. sous. Ítem, al dit Jacme Coll, per dues vegades que muntà per adobar e ligar lo penó al portal, e per mudar-hi asta, .VIII. diners. Ítem, al glavi del penó, que comprà del honrat en Nicholau Orlando, justícia, .IX. sous. Ítem, a·n Pere de Reus, qui portà .Iª. letra als advocats de la vila, qui fossen davant micer Domingo, sobre lo fet del morabatí qui demanaven als novençans e altres, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, notari, per les absolucions que·l consell féu a·n Ramon Johan et a·n Pasqual Ferrando, síndichs e clavaris de temps passat, .XXII. sous. Ítem, a·n Guillem Johan, manobrer de la parròquia de Sent Pere, per tirar \la/ calç que pres en Johan Mas del dit manobrer, per adobar lo mur de la vila, .XIX. sous. Ítem, a·n Ramon Johan, per .V. dies que li covench treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per ço com lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà anave a la reyna, sobre lo fet de Bertran de Bués, d’en Francesch Sa<la> e d’en Guillem Agramunt, que no fes relació de resistència, a rahó de .VII. sous lo dia, .XXXV. sous. Ítem, a·n Bernat Erau, per adobar lo banch de la vila qui està en plaça, per .II. petges que y féu nous, .VI. diners. Ítem, per fer cancel·lar la carta de Macià Guerau, Bernat Guerau e Berenguer Thomàs, de docents sous que devien a la vila, de la qual restaven cent .XIX. sous a pagar, los quals \li/ ha pagats Berenguer Thomàs, la qual rebé en Guillem Feliu, .XII. diners. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per .I. translat que féu de la sentència per capítols o ordenació que·l senyor rey provehí sobre los amprius ||^40r dels bestiars de València, que té .IIII^e. fulls de paper toschà, e pus la q[…] els furs de la vila que són en la cort del justícia, .IIII. sous. Ítem, a·n Guillamó Rochamartí, per adobar lo pont del Camí Real prop l’alqueria d’en Alçamora, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Berenguer d’Alçamora, per los peus de dos mília pardals que huy ha aportats al consell, .XIIII. sous. Les quals quantitats pugen a suma de cent sexanta-set sous, sis diners, dels quals lo dit honrat consell mane a vós ésser fet¹⁷⁷ albarà, per tal que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrat vos sien rebuts en compte.¹⁷⁸

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Johan Tauhenga, notari, lo qual s’endreç a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, que do e pach al dit en Johan Tauhenga, notari, quatre florins d’or comuns d’Aragó, ço és saber .III. florins, per la carta que reebé e ha feta en forma, de les rendes del senyor rey que foren venudes a dos anys a·n Pere Miquel e a·n Lorenç Miquel, son fill; et .I. florí per lo sindicat que fon fet per lo consell al dit administrador, \rebut e mès en forma per lo dit notari/, per vendre a la dona na G(uillamona), muller quondam d’en Miquel Gaschó, .CCC.XXXIII. sous, .IIII. diners censals, per preu de cinch mília sous.¹⁷⁹

Ítem, a·n Bernat Mut, cent trenta-tres sous, .IIII. diners censals per preu de .II^M . sous; e açò per quitar ab major quantitat \per lo dit administrador/, aquells mil sous censals los quals la universitat de la dita \vila/ feye cascun any a la¹⁸⁰ \dona na/ Sibília, muller quondam d’en Johan de Claramunt, de València, per preu de .XV^M . sous, per causa de les dites rendes.

Ítem, lo dit honrat consell manà pagar al síndich e clavari, per lo translat de la sentència e ordenacions e declaracions fetes per lo senyor rey, en lo aempriu que València ha de péxer les erbes en tot lo regne de València, les quals lo dit en Johan Tauhenga traslladà e scriví e·l libre dels stabliments del justícia, de manament dels jurats, [en blanc] sous.

Ítem, lo dit honrat consell donà licència e plen poder a·n Guillem Johan, manobrer de la torre de Sent Pere, que se’n puxa portar o fer portar, e levar aquella terra la qual està aprés del mur davall la torra voltada de la parròquia de Sent Pere e prop la torra del Speró, appellada dels Capellans, per a obs de la torra que ara fan nova.

||^40v Sobre lo fet del compte d’en Bernat Colomer, qui afermava en consell que serie agreujat en alcunes coses en son compte de claveria, segons en .Iª. cèdula que era en lo libre del seu compte demostrà en consell. Lo dit honrat consell, remeté les dites coses als comptadors qui són ordenats al dit seu compte, e que li facen justícia en los dits greuges com abans puxen e finen espatxadament aquells dits comptes.

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Jachme Matheu alias Barber, crida, trompeta e corredor públich del consell de la dita vila, lo qual s’endreç a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, que do e pach al dit Jacme Matheu per encantar les rendes del senyor rey .XV. sous, segons que és acostumat, però que de aquells lo dit Jachme <done> a·n Matheu Vilar, corredor, de ço que li ha aydat, ço que rahó serà, a coneguda dels honrats jurats.

Del fet dels carnicers qui demanen al consell la taula de la vila francha a .I. any¹⁸¹ per tallar moltó, e que les ovelles que tallaran puxen entrar en aquells lochs hon los moltons dels carnicers poden entrar, e no paguen ban sinó esmena. Açò lo dit honrat consell comanà als dits honrats justícia, jurats e síndich, que s’avinguen ab aquells com mils poran, en manera que la vila hage bastament de bones carns per .I. any esdevenidor.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarossa que, com sa muller tingués .III^M . sous, que aquella jaquirie a la vila¹⁸² que li’n face censal a rahó de .XII. diners per lliura. Lo consell dix que li plahie e comanà lo dit fet als honrats jurats que vessen qual censal fes a descarregar e en lo primer consell qui li fos asegurat, axí com se pertanyie fer.

||^41r Ítem, lo dit honrat consell manà ésser¹⁸³ \pagat per lo síndich/ a·n Berenguer d’Alçamora, de dos mília parells de peus de pardals que havie morts, a rahó de .VII. sous per milanar de pardals, .XIIII. sous; e que sie mès en l’albarà que és manat fer al síndich de diverses quantitats que ha pagades.

Sobre la proposició feta en consell per l’onrat en Nicholau Orlando, justícia, del manament que·l lochtinent de governador li ha fet de .C. florins que Déus timent do e liure al dit lochtinent dos florins falsos que havie preses¹⁸⁴ que li havia mès en poder en Guillem Feliu¹⁸⁵ d’en Jacme Reboster, per deutes, requirent quels li fes restituir, e los quals havie foradats e penjats en la cort; jatsia lo governador aferm \en son manament/ que sobre joch e sots la dita pena, que no s’entrameta de conéxer de coses que¹⁸⁶ sien de son offici etc., segons en lo dit manament és contengut. Lo consell acordà que sie tramés a micer Guillem Çaera e a micer Bernat, advocats de la vila, que y donen consell, entretant sien parlat al dit lochtinent o subrogat que sobresega el dit manament tro hajam consell, e si fer no u vol, que y sien posades rahons etc.

Lo dit honrat consell, a suplicació d’en Pasqual Ferrando, síndich del any passat,¹⁸⁷ qui afermà que no podie haver diners de les vendes dels béns de les persones dejús scrites, que li eren estades venudes com a síndich, a instància del peyter del any proppassat, manà a aquell ésser fet albarà de les dites quantitats; però que lo dit en Pasqual face venda dels dits béns en nom de la dita vila, e com a síndich de aquella dels dits béns, e que lo preu do al honrat en Johan Barbarossa, síndich del present any de la dita vila, com més se’n puxa haver, e que·n pach les messions que han fetes fer les Verdunes a la vila.¹⁸⁸

Les quals vendes, fetes a instància del dit peyter al dit en Pasqual Ferrando, síndich qui dessús, són ut secuntur:

Ítem, fon venut mig quartó de terra, axí com béns d’en Jacme Nadalies, a .XC. anys, lo qual és situat en la partida de Rafalafetna. .IIII. sous, .VIII. diners. ||^41v Ítem, axí com a béns de la dona na Orfresa, muller quondam d’en Guillem Dezcoll, mija jovada de vinya, atinent d’en Miguel Guerau. Ítem, .I. quartó de terra franch, a tinent d’en Pere Gomar. Ítem, altre quartó de terra, a tinent de aquella mateixa, a .XC. anys, .XVIII. sous, .X. diners, mealla. Ítem, axí com béns de na Saurina, muller d’en Guillem de Verdú, .X. fanecades de terra, que fan .XXII. sous, .VII. diners, mealla, de cens, atinent d’en Pere Marquo, a .XC. anys. .XI. sous, .IIII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns de Jucef Çaleymà, moro de Burriol, la terra que comprà d’en Guarch a .XC. anys ab tots sos càrrechs, .III. sous, .III. diners. Ítem, axí com a béns de Ahiç, moro, una jovada de terra que comprà d’en Secanelles a .XC. anys, ab tots sos càrrechs, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, axí com a béns de Jucef Arrocet, dos quartons de terra que comprà d’en Pere de Bruscha a .XC. anys, ab tots sos càrrechs. .II. sous, .X. diners. Ítem, axí com a béns de Mafomat Abiçama alias Jordà, .I. quartó de terra ab garroferes al sechà, atinent del camí de l’Alcora, a .XC. anys, ab tos sos càrrechs. .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns d’en Pere Aymar, .VIII. fanecades de vinya, atinent d’en Domingo de les Eres, a .XC. anys, .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, lo fet de la cena, com anà a la senyora reyna per un dia, .VII. sous. Les quals quantitats munten a suma de .LVI. sous, .VII. diners, mealla.

||^42r Ítem, sobre la proposició feta al consell per lo mustaçaf, sobre lo fet del peix, que·l consell faça provesió que la vila sie basta de peix almenys a la Quaresma. Lo consell respòs al dit mustaçaf que ja hi era estat provehit per lo consell de la dita vila, per ordenació e stabliment fet per lo dit consell, a .XXVI. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e .IIII^e., en lo qual o per lo qual és assats ben provehit sobre la provesió del dit peix. Lo qual stabliment lo dit honrat consell mane insertar en lo libre del dit mustaçaf, e aquell vol e mane lo dit consell que sie servat.

Sobre lo fet del honorable en Johan Sànxiç, lochtinent de governador, de la fermança que ha a dar sobre lo regiment de son offici, si \en/ alcuna cosa defallie en son offici, la qual havie promesa, e sie estat request per part del consell, que aquella do e hage respost als honrats en Guillem Sanç, jurat, a·n Pasqual Bataller, síndich, e a·n Pasqual Ferrando, als quals per lo dit consell era estat comanat en lo present dia, que·l dit lochtinent cercarie fermances, e si dar-les devie, que les darie. Lo dit honrat <consell> comanà e manà als honrats en Guillem Johan, jurat, e a·n Pasqual Ferrando, que ells com a missatges de la vila, anassen al noble mossén Ramon Boïl, governador del regne de València, qui ere a Onda, e que haguessen de aquell totes aquelles provessions que per justícia se poguessen haver, en fer donar la dita fermança o fermances.

Die martis, .XXIIIIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, ||^42v en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats, n’Arnau de Peralta, en Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Berthomeu Agramunt, Jacme Aranda, Bernat Coma, Bernat Miquel, Johan Godes, Pere Palau, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, Bonanat Segura, Jacme Tallant, Johan Miró, Berenguer Solà, Anthoni Valentí, Pere Gargil, Bertran de Bués, Pasqual Ferrando, Jacme Scuder, Anthoni Pegueroles, Bernat Cabeça, Romeu Bonet, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats justícia e jurats, que com ells¹⁸⁹ per part del dit honrat \consell/ e per lo poder a ells atorgat¹⁹⁰ a .XIIII. dies present mes de març, se fossen composats ab en Macià Guerau, en Ramon Rius e en Pere Monçó, carnicers de la dita vila, a tallar carns en la sobredita vila, sots los pactes e condicions infrasegüents:¹⁹¹

Los pactes dejús scrits són estats fets per los honrats justícia \et jurats,/ ab en Macià Guerau, en Ramon de Rius et en Pere Monçó, carnicers de la vila de Castelló, qui han promés et asegurats de tenir basta¹⁹² de carns de moltó, a tot l’any, ço és saber, de Pasqua de Resurecció tro a Carnestoltes, la taula de la dita vila, sots los pactes dejús sigüents:

Primerament, la vila lexe als dits carnicers la taula de la dita vila francha et sens alcun salari, que no sien tenguts pagar de aquella.

Ítem, que los dits carnicers qui han asegurat puxen tenir en lo dit boalar .CC. moltons per tallar carns en la dita vila o carneceries de aquella.

Ítem, que aquells mateys carnicers qui han asegurat, puxen tenir en lo dit boalar .L. ovelles per tallar, e a obs de tallar continuament en les carneceries de la dita vila. ||^43r Ítem, que·ls dits carnicers qui han aseguretat, hagen a tenir¹⁹³ basta la dita vila de bones e suficients carns de moltó per tot lo dit temps, e per cascun dia que carns se degen tallar, del sol exit tro al sol post, a coneguda dels jurats e mustaçaf de la dita vila, o de qualsevol dels dits jurats o mustaçaf. E si no u faran, que per cascuna vegada qui cessaran tenir bona carn de moltó, sien encorreguts en pena de .X. sous, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador. E que·l mustaçaf de la dita vila, qui ara és o per temps serà, a cost e messió dels dits carnicers puxe fer venir carns dels dits carnicers o d’altres, e matar o fer matar a cost e a messió de aquells segons dit és.

Ítem, que·ls dits carnicers qui han asegurat, hagen mealla de ban per cascun moltó o ovella que tendran per tallar en les dites carneceries, llà hon mal o dan faran, esmenada la tala al senyor de la proprietat, a coneguda de dues bones persones, una per part dels dits carnicers e altra per lo senyor de la proprietat, e si avenir no se’n poran, que·ls dits veedors e bons hòmens hi sien tramesos per lo justícia.

Ítem, que·ls dits carnicers hagen e sien tenguts tallar les carns que mataran a for de València.

Ítem, que·ls dits carnicers no gosen metre lurs bestiars en guareyts molls, o no molls, calivosos o no calivosos¹⁹⁴ per alcuna manera, e si u faran que encorreguen en la pena o penes en los stabliments dels dits guareyts contengudes.

Ítem, que sie dit guareyt de dues relles e de dues relles a ensús. Emperò, si serà qüestió, jac se sie que·l ||^43v guareyt sie de .II^es. relles, o d’allí a ensús, si seran o poran ésser dits guareyts guareytats per la manera que·s pertany, o no, que açò sie conegut per dos bons \hòmens/ entenents e sabens les dites coses, trametedors per lo justícia.

Les quals coses lo dit honrat consell, en lo present dia de huy a .XXIIII. de març e any desús scrit, ha loades, aprovades, ratificades e confermades per part de la universitat de la dita vila e singulars de aquella als dits en Macià Guerau, Ramon de Rius e en Pere Monçó, carnicers sobredits, e·n per la forma en los dits capítols contenguda e declarada.

Ítem, volch e ordenà lo dit honrat consell que tot carnicer o altre qualsevol vehín e habitador de la dita vila, qui tallarà carns de moltó o de ovella, en les carniceries de la dita vila, hagen mealla de ban per cascuna cabeça, relevats los guareyts e·smenada la tala, segons los capítols dels carnicers asegurats al present any, segons dessús és declarat; dementre emperò, que aquests aytals tallaran les dites carns en les carniceries de la dita vila e no en altra manera.¹⁹⁵

Lo sobre honrat consell, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la dita universitat, féu e constituí síndich e procurador llur e de la dita universitat e singulars de aquella, lo discret en Pasqual Bataller, notari, \present/, a vendre e alienar a la dona na Dolceta, muller d’en Johan Barbarossa, especier, vehín de la dita vila, cent cinquanta sous censals per quitar alcuns censals e càrrechs de la dita ||^44r vila, qui són carregats a rahó de .XVIII. o .XX. diners per lliura, per preu de tres mília sous, ab aquelles clàusules e seguretats que y són necessàries, lo qual sindicat fon rebut per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit honrat consell.

Testimonis: Salvador Albert, notari, e en Jacme Matheu alias Barber.¹⁹⁶

L’onrat conssell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de la cosa pública, e per conservació del bon stament de aquella, conssiderant que per sant rey en Jacme, qui conquerí regne de València de mans de serrahins, és donada facultat, licència, poder e auctoritat a cascuna ciutat, vila o loch del dit regne, de fer novells cots e statuts a profit universal e bon stament de la cosa pública, car jatsesie molt notablament lo dit senyor rey per ley universal donada al dit regne, hagués provehit al bon stat de la cosa pública; emperò axí com aquell en qui Nostre Senyor Déu mès tot bé et tota saviesa, havent gran sapiència en si, qui és saber provehir a les coses esdevenidores, com sien més los negocis que·ls vocables, no sens rahó donà la dita facultat, licència e auctoritat a les ciutats, viles e lochs del dit regne, de fer novells cots e statuts, per provehir a les malícies de les gents e al desfrenat voler de aquelles; e com sie estat atrobat per experiència que molts vehins e habitadors en la dita vila, axí pescadors, revenedors de peix, com altres, per ço que no haguessen a estar als stabliments e ordenacions de la dita vila, se feyen vehins dels lochs de les circumstàncies, e no contrastant lo dit vehinat havien e tenien sa habitació en la dita vila, enaxí que per rahon del vehinat feyt de nou ere qüestió si aquests aytals eren ligats per los cots e ordenacions de la dita vila; per la qual rahó la dita vila ha sostenguts e sosté grans despeses e messions, enaxí que en açò és venguda la dita vila que si alcuns officials volen destrènyer alcun vehín per justícia, encontinent menacen a fer-se vehins de altres lochs, per la qual rahó per la manera que·s mereix la justícia no pot ésser per los regidors administrada.

Per tal, lo dit honrat consell, volent provehir a les dites coses, estableix e ordena per novell cot e stabliment, que tot hom de qualsevol ley, stament o condició sie, que sie tengut a contribució de les talles e contribucions de la dita vila, qui de present o en esdevenidor sie vehín e habitador de la dita vila, e volrà mudar sa habitació e capmajor en altre loch, fahent-se vehín de qualsevol loch, que aquest aytal que aytal vehinat farà en altre loch, ans e primerament que alcuns béns mobles e semovents trague de la dita vila, e axí mateix ans e primerament que vene alcuns dels seents, hage a comptar ab los honrats jurats e síndich de la dita vila, qui ara són o per temps seran, de tots los deutes que la dita vila deu e pagar prorata sa part ab entegre, segons més o menys que·ls vendrà, axí de censals, violaris, annuals pensions de aquells com altres.

Et qui contra les dites coses farà, que sie encorregut en pena de cinch-cents sous, la meytat a la universitat per dan e interés de aquella, e l’altra meytat al senyor rey. Et ultra açò, que sien venuts tants dels béns de aytals contrafahents per lo justícia de la dita vila, qui ara és o per temps serà, instants los dits jurats ||^44v e síndich, tro que basten a compliment dels dits deutes qui deu pagar, segons més o menys prorata e penes dessús dites e messions. Et lo qual stabliment lo dit honorable consell vol que dur e hage loch dementre que a·quell plaurà e ben vist serà.

Die dominica, .Vª. aprilis, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, \en Guillem Sanç, en Guillem Johan/, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Pere Miquel, n’Arnau de Peralta, Pere de Begues, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Berenguer Codina, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Torner, Berenguer Castell, Bernat Mut, Romeu Bonet, Johan Godes, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Berthomeu Agramunt, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, Bernat Bosch, Johan d’Arenys, Jacme Tallant, Berthomeu Cardona, Pere Gargil, Anthoni Pegueroles, Anthoni Valentí, Domingo Arbecha, Guillamó Bellido, Pasqual Ferrando,¹⁹⁷ Bernat Cabeça, Johan Miró, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila,¹⁹⁸ e per en Pere de Reus, mercader de la dita vila, que com lo batle general de València pertorbe a tots e qualsevol patrons e mercaders, de no carregar en lo carregador del grau de la Mar de la vila de Castelló alcuna pega, fusta ni altres coses vedades, les quals són acostumades carregar en lo grau de la Mar de la vila de Castelló, de licència del batle ||^45r de la dita vila, ans force de anar prendre albarà de licència lo dit batle general a la ciutat de València, e açò sie gran interés de la dita vila, qui per tots temps sie estat acostumat, segons dit és, carregar en lo dit grau ab licència del dit batle de Castelló, \e açò sie gran interés dels vehins e habitadors de la dita vila/. Per ço, suplicaren lo dit honrat consell que sobre lo dit fet deguessen provehir en manera que la vila ni habitadors de aquella no·n fossen en res perjudicats.

Lo consell acordà \que y vaja per missatger l’onrat en G(uillem) Johan, jurat, et/ que de aquest fet sie scrit al batle general e a mossén Pere d’Artés, e a micer Domingo Maschó, e als advocats de la vila, ab consell d’en Guillem Sanç e d’en Pasqual Ferrando, e que sie pregat lo dit batle que li plàcia que no·ns innove neguna cosa en carregar les dites coses vedades, sinó que·n ús axí com d’ací atràs era estat usat en la dita vila, e en aquest fet per interesse de la dita vila sien nostres advocats ab lo dit en Guillem Johan ab los (sic) sobredit mossén Pere d’Artés.

Ítem, sobre ço que fon proposat per los honrats jurats, que lo vicari de la ecclésia no tenie sotsvicaris \bons ni/ suficients qui fossen abtes, covinents ni suficients, a confessar ni administrar los sagraments de la ecclésia, ni frare qui preycàs en lo temps de la Quare<s>ma, ni les gens de la dita vila no·s podien confessar per ço, com lo dit vicari no y tingués qui confessàs, ans la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, de dia en dia era mal administrada e regida, axí de sotsvicaris qui era estat acostumat tenir-n’i dos menys del vicari com scolans majors e menós, per la forma que fer devie e ere acostumat en temps passat; per ço suplicaren lo consell que y degués provehir ço que de bé fos.

Lo consell¹⁹⁹ acordà que Déus timent, lo \discret en Pasqual Bataller/, síndich e procurador de la dita vila, ab consell dels honrats en Guillem Sanç, savi en dret, e d’en Pasqual Ferrando, notari, per totes aquelles ||^45v formes e maneres que fer se degués, constrengués lo dit vicari davant l’official d’ Almaçora e de la Plana, e qui·s pertangués, \e constrènyer fes/ que·l dit vicati tingués dos \sots/vicaris bons e suficients en la dita ecclésia per confessar, dir misses, e administrar los sants sagraments de la ecclésia, e tenir contínuament dos scolans majors suficients e dos menors, \e preycador en los temps de Quaresma/, axí com és estat acostumat, e totes altres coses fer que·s pertangués fer al dit vicari en la dita ecclésia, axí com d’ací atràs és estat acostumat, com lo dit consell, en fer les dites coses, totes e sengles, confermant qualsevol síndichs e procuradors de la universitat de la dita vila, donà e atorgà al dit síndich, de totes les dites coses e altres descendents e emergents de aquelles, etc.

Ítem, lo dit honrat consell acordà que sobre lo fet de la sal que la vila havie haver a cert for segons fur, e aquella no pogués haver sinó a molt major for del gabellot qui aquella ven, jatsie li’n fos estat protestat moltes vegades, que los honrats jurats e síndich de la vila haguessen licència del honorable lochtinent de governador de riu d’Uxó a ençà, o de son subrogat, que y puxen convocar los de la gabella e haver consell e parlament entre ells, de haver sa justícia sobre lo fet de la dita sal que hagen e haver puxen, segons forma de furs e privilegis²⁰⁰ de la dita rahó fets e contenguts.

||^46r Die sabbati, .XXVIª. aprilis anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats de la dita vila; en Guillem Feliu, en Johan Barbarossa, Anthoni Pegueroles, Jacme Scuder, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Bertran de Bués, Domingo Arbecha, Johan Alquècer, Bernat Bosch, Johan Miró, Anthoni Valentí, Pere Gargil, Domingo Torner, Jacme Aranda, Berenguer Codina, Bernat Pelegrí, Berthomeu Cardona, Romeu Bonet, Johan d’Arenys, Pasqual Ferrando, Johan Godes, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que com per los diputats del General del regne de València, a .X. de febrer del present any, los fos tramesa la letra infrasegüent:

Als molt honrats, savis e discrets, los jurats e prohòmens de la vila de Castelló de la Plana, de nós los deputats del General del regne de València, saluts e honor. Certificam la vostra saviesa, que de aquella quantitat la qual és concordat ésser levada lo present any, per via de compartiment, per obs de pagar lo do e proferta fetes en la cort general novellament celebrada per lo molt alt senyor rey als del dit regne, e per alcunes messions e certs càrrechs fetes, e que·s esguarden al braç reyal, pervenen o pertanyen pagar a la dita vila de Castelló cinch-cents²⁰¹ cinquanta-cinch florins d’or corribles de Aragó, los quals per nós és provehit deure ésser pagats en tres pagues eguals, és a saber: d’ací al primer dia del mes de maig²⁰² primer esdevenidor la terça part, e l’altra terça part d’ací al primer dia del mes de setembre, e la romanent terça part d’açí al primer dia del mes deembre primer esdevenidor.

On com nós hajam necessàriament haver prestament e liurar als clavaris del dit General la dita quantitat, per rahon de alleujar e quitar dels càrrechs de censals que·l dit General porta o sostè; per tal, de part del dit senyor rey e de tot lo dit General, e per ||^46v auctoritat e poder de nostre offici, vos requerim e de part nostra pregam, que dins los dits terminis hajats pagats²⁰³ e delliurats ací en la ciutat de València, al honrat en Pere Johan, un dels dits clavaris, lo qual administra la moneda e regeix los comptes de la dita Generalitat, los desús dits .DLV. florins. Et açò per res no mudets o alonguets, en altra manera certificam-vos que encontinent, passat cascun dels dits terminis, nós hauríem fer, e faríem, penyores e execució de e en béns de vostra universitat e dels habitadors de aquella, per la quantitat de cascuna paga, e per les messions, hoc encara per lo interés de la dita quantitat, tro al dia de la real paga e recobrament de aquella. e de la presentació de la present a vós fahedora, entenem estar a relació del portador d’aquella.

Dada en València, a .III. de febrer en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.

E lesta la dita letra, lo dit honrat consell acordà que la dita terça dels dits .DLV. florins que s’an a pagar als dits diputats lo primer dia de maig primervinent, pach l’onrat en Johan Barbarrosa, síndich e clavari de la dita vila, de la quantitat que és en son poder de la universitat de la sobredita vila.

Ítem, fon acordat per lo dit honrat consell, sobre la proposició feta per alcuns heretés de la partida de Canet, qui demanaven que·ls fos pagat per la vila de les terres que·ls foren stablides per los síndichs passats en la partida de Canet franques, e ara hi demanen ce<n>s, e per defendre aquelles hagen tatxades certes messions, de què suplicaren que fos pagat per la vila. De que·l dit consell respòs que, vist lo contracte dels heretés de la compra del censal que compraren, o quitaren, si les possessions stablides per la vila fan cens ni són en la venda, lo dit consell hi harà ço que deja.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació dels majorals de la confraria de Sent Jacme, acordà que los jurats e síndich constrenguen eo facen constrényer en Guillem Johan, manobrer, de la torra de Sent Pere, que obre la dita torra en manera que la casa del spital d’en Trullols, qui és al lats de la dita torra, sia cuberta e tornada²⁰⁴ axí com deu fer.

||^47r Ítem, fon proposat per lo discret en Pasqual Ferrando que fos mercè del consell de afermar e salariar mestre Berenguer Borraç per metge de la dita vila, com hi fos molt necessari. Lo consell acordà que los honrats jurats parlen ab lo dit mestre Berenguer, si volrà estar, e per quant salari al derrer diner, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell acordar hi à lo que de bé·n sia.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Malràs, manà que per lo síndich e clavari de la vila li sien pagats .V. sous, los quals lo dit Domingo Malràs haurie pagats, que pagar no devie, per quarta lliura de la sua peyta grossa, com fos atrobat que ja era quitat de tot.

Ítem, lo dit honrat consell manà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que do e pach a·n Pere Serres, saig, .VI. sous per rahon de una presó appellada Farinés, que comprà lo dit consell del dit Pere Serres, per obs de la presó comuna de la dita vila.

Ítem, axí mateix lo dit honrat consell manà ésser pagats a·n Guillamó Marquo e a·n Francesch Maçó, qui havien scurat l’escorredor de Rafalafetna, dos florins d’or, los quals lo consell de la dita vila acostume de pagar per cascuna scuró, feta emperò relació als jurats e síndich per los veedors, que·l dit escorredor és escurat per la manera que escurar se deu.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt, e per en Berthomeu Marqués, que com l’aygua qui devalle del camí de l’Alcora, qui discorre e·l clot del Spital, e travese lo camí Real, qui va ves Vila-real, e salte en lurs possessions e d’altres heretés, e·ls fa gran dan, que fos mercè del consell que li fos dat loch hon discorregués, en manera que ells no n’aguessen dan. Lo consell acordà que y vagen los jurats ab alcuns prohòmens e ab lo mustaçaf e vegen e regoneguen per qual loch porà discórrer, que sie menys dan de la vila, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell farà-y ço que li apparrà que sie fahedor en lo dit fet.

Ítem, fon proposat per en Lorenç Bort, per ell e per sos companyons, axí com a guardians del terme, que com ells haguessen complit ||^47v son any e·ls fos degut una terça, que fos mercè del consell que·ls fos fet albarà de la terça del dit llur salari. Lo consell acordà que·ls fos fet albarà, si lo temps era complit.

Axí mateix, lo dit dit honrat consell donà càrrech als dits honrats jurats, que de feyt facen encantar lo dit guardianatge, axí com en l’any passat fon fet, e per semblants capítols, e que aquell fessen liurar axí com aquells conexeran ésser fahedor, a profit de la universitat e singulars de la dita vila, segons és fer acostumat.

Ítem, lo dit honrat consell acordà sobre la proposició dels²⁰⁵ comptes d’en Bernat Colomer, e de la proposició per aquell en lo dit consell feta, que tots los comptadors \o la major part d’aquells/ s’ajusten en lo palau ensemps ab los jurats del present any, e que sobre lo fet del forment e dels duptes que li són estats fets vegen e declaren lur entenció, e vist e declarat facen relació en consell, e ladonchs lo dit consell farà-y ço que li apparrà ésser fahedor per justícia e bona rahó.

Ítem, com sobre lo fet de la sal fossen estats trameses los honrats en Guillem Johan e en Pasqual Ferrando, al dia asignat a tots los de la gabella, ab letra a ésser en la vila de Vila-real, per haver parlament ab licència del subrogat del lochtinent de governador de riu d’Uxó a ençà, fossen venguts per ço lo discret en Pasqual Ferrando \en absència d’en G(uillem) Johan/, féu relació en consell que·l dia de Sent March foren en lo dit ajust, present l’onrat en Bernat Maurell, subrogat dessús dit, tots los missatgers de les universitats dels lochs e valls de la dita gabella, e havien parlat del prejuhii que reebien del gabellot de la sal de Burriana, qui la’ls devie a dar a rahó de .VI. sous per kafiç, e feye-la’ls costar a rahó de .X. sous per kafiç, axí que la’ls feye costar .IIII^e. sous més per kafiç que no devie, perquè vist lo dit privilegi ||^48r que serie estat concordat per tots de reportar-ho cascuns a lurs universitats, e aquells qui u volguessen defendre que fessen sindicat a .I. hom de sa universitat, e aquell síndich hagués poder bastant de demanar lo dret de la dita sal, e de substituir síndich en los dits fets en València, per menar lo dit fet davant lo batle general, o qui·s pertanga, e que lo dia dels Apòstols, ço és lo primer dia de maig, cascun missatger fos en Vila-real per tornar resposta de hoc o de no.

Ítem, lo dit consell, sens revocació de altres síndichs e procuradors, féu e constituí síndich e procurador lo discret en Pasqual Ferrando, notari, present, ad agendum et defendendum, axí en lo fet de la sal com altres; et a reduir o fer reduir los censals de la vila a rahó de .XV^M . per mil; e a vendre e alienar qualsevol censals a rahó de .XV^M . per mil, per quitar los censals que no volran reduir a .XV^M . per mil. Testes: Petrus Boix et Iohannes Periç.

L’onrat consell de la.²⁰⁶

||^48v Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà \al honrat/ en Guillem Johan, jurat, de .VI. dies que li covench treballar com a missatger de la vila, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, al batle general, sobre alcuns contrasts que·l dit batle fahie a alcuns patrons de fustes o barques, que no carregassen en lo port del Grau de la Mar de la dita vila, e sobre alcuns drets que demanave de alcunes coses que no ere acostumat pagar dret alcú de treyta, per .VI. jorns que estech en la dita misatgeria, a rahó de .VII. sous lo dia, .XLII. sous.²⁰⁷

Axí mateix lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, de certes quantitats de diners que útilment e necessària ha pagats per la universitat de la dita vila, ut secuntur:²⁰⁸

Primerament, donàs e pagàs a·n Pere Boix e a·n Miquel Sorió, los quals anaren guaytar a la mar per noves de moros, .IIII. sous. Ítem, a·n Domingo ||^49r Gaçó e a·n Guillamó Vilar, qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .IIII. sous. Ítem, a·n Pere Boix, lo qual portà una letra de moros de Burriana, a dos d’abril, .II. sous. Ítem, pagà a·n Guillem Johan e a·n Bernat Moliner, jurats, per anar veure la céquia Major si ere bé scurada o no, de la vila avall, ço és .II. sous a cascú, .IIII. sous. Ítem, a·n Pere Miquel e a·n Guillem Feliu, tinent loch d’en Bernat Moliner, jurats, per veure la céquia de la vila amunt, si ere bé scurada, a cascú .II. sous, .IIII. sous. Ítem, a .I. hom de Burriana qui portà .I. letra de galeres de moros, .II. sous. Ítem, al cequier e a·n Bernat Reboster, per tancar les paltoneres de les files de la céquia Major ab argamassa e ab pedres, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Matheu Erau e a·n Bernat Erau, fustés, per fer .I. fusell a la roda del pou Nou, ab la fusta dels²⁰⁹ croes e ab claus, e sos treballs per adobar la roda, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Valero per buydar l’abeurador e denejar aquell de fanch, .II. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per fer lo libre del cequiatge, segons que és acostumat, .VI. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, e a son frare, per adobar les rodes del pou de na Mirona e d’en Guardiola, .IIII. sous.²¹⁰ Ítem, a·n Steve Jordà, correu qui anà als lochs de la gabella de la sal, per .III. dies e mig que estech ab letra que fossen a Vila-real per haver parlament, .X. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per citar a·n Guillem Agramunt, procurador de certs heretés de²¹¹ Vinamargo, que tornàs les messions a la vila, .II. diners. Ítem, a·n Jacme Coll, e a·n Jacme Fuster, Bernat Fuster, e Johan Fuster, per adobar lo pla e l’abeurador prop Senta Bàrbera, .VIII. sous. Ítem, a la filla d’en Castell, e a la muller d’en Batle, qui·ls aydaren, .II. sous. Ítem, a·n Valero Tahust, ab .I. rocí qui tirà terra, .II. sous. Ítem, al dit síndich per son jornal dos sous. Ítem, a .IIII^e. dones seglars que foren meses en l’espital lo Dijous Sant, per ço que no fessen peccat e stigueren tro al disapte, per la mesió que·ls fon feta, .VII. sous, .II. diners. Ítem, als juglars qui ||^49v sonaren al pla lo dia de Pasqua, axí com és acostumat, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per .I. translat autèntich qui féu del privilegi del peix, .II. sous. Ítem, al scrivà de la cort per metre y la auctoritat del justícia, .VI. diners. Ítem, a·n Domingo Malràs per manament del consell, los quals havie pagats de quarta lliura de la peyta grossa, los quals no devie pagar, .V. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per .Iª. presó que s’apelle Farines, per a la presó de la vila, .VI. sous. Ítem, a·n Guillamó Marquo, e a·n Francesch Maçó, per scurar l’escorredor de Rafalafetna, .XXII. sous. Les quals quantitats munten a suma de .CXVIII. sous, .XI. diners.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, dichmenge que hom comptava .X. dies de maig, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, jurats de la dita vila; en Pere Miquel, Pere de Begues, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Anthoni Pegueroles, Bonanat Merí, Jacme Aranda, Bernat Mut, Berenguer Codina, Domingo Arbecha, Anthoni Valentí, Romeu Bonet, Pere Palau, Berenguer Castell, Bernat Coma, Berthomeu Cardona, Berthomeu Agramunt, Guillamó Bellido, Johan Alquècer, Johan Godes, Berenguer Solà, Johan Miró, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, Berenguer Homdedéu, consellers.

En lo qual consell fon proposat per en Pere Sánxez, que com ell vulle menar son bestiar al sòl de Terol, e com se digue que fan pagar cert dret de victigal, que intimave les dites coses al consell, dient que si l’entenien defendre del dit dret. Lo consell respòs que fos vist si tenie lo bestiar en peyta, com se digué que sie vehí de Benicàcim, e si vehí és de Benicàcim no permetrie que ab franquea de Castelló anàs al sòl de Terol, ne si per dret deu pagar victigal, no·l ne defendrie.

Ítem, lo consell levà del capítol dels guardians lo capítol de les gallines, e sens lo dit capítol manà encantar e cridar lo dit guardianatge.

||^50r Ítem, lo consell acordà e volch que l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la vila, face adobar les cases del pes de la farina, en²¹² que·l pesador hi puxa estar e habitar.

Lo consell manà fer albarà a·n Pere Perellades, pesador del pes de la farina, de .LX. sous que li són deguts de tenir lo pes de la farina de .Iª. terça, \la que/ fení a .XXI. d’abril pus proppassat.

Sobre la proposició feta per en Muntanyà, e per d’altres regans de portell, qui afermaren que no podien sinó com lo molí roder molie, lo consell comanà lo dit fet als honrats jurats e cequier e, appellats los heretés jusans e sobirans, que y facen justícia.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres, a·n Nadal Feriols, e a·n Matheu Avinyó, de .CCC. sous los quals aquells de la última terça o solució que·l fení a .XXVIII. del mes d’abril pus proppassada, de aquells nou-cents sous que prené de soldada de .I. any, lo qual fení lo dit .XXVII ^èn. dia del mes d’abril pus proppassat. Però lo síndich, ans que·ls pach face·ls tenir taula e satisfacen als clamans axí com és acostumat.²¹³

Ítem, sobre la proposició feta per en Vicent Piquó d’en Rovió, juglar, lo consell acordà que si·l dit en Rovió e son companyó se’n volen venir a estar en Castelló, que·ls sie dat aytant com en temps passat los ere estat promés de soldada de ésser juglars de la dita vila e per semblants capítols.

Ítem, sobre la proposició feta en los consell per en [en blanc] Nadalies e per sos companyons, qui havien preses .V. lobatons, lo consell acordà que·ls sien donats per lo síndich e clavari .V. sous.

Ítem, sobre la proposició de la cèdula d’en R(amon) Johan, que demane de les vendes que li foren feytes com a síndich de la vila, a instància del peyter, ço és com abans d’en R(amon) \Maçó/, de .III. quartons de terra al Castell Vell, com sien d’en Francesch Lóppez, .IX. sous, .VI. diners, mealla e pugesa.²¹⁴ Ítem, de la muller d’en Domingo Marquo, .I. celler que afronte ab en Nicholau Jordà, .III. sous, .XI. diners, mealla. Ítem, per .I. quartó de terra que fon venut a·n Amiguet, com sie de capellania, ||^50v.XI. sous. Ítem, d’en Guillamó Castell, .IIII. sous, .VI. diners. Ítem, per lo contracte de mestre A., de .II^M .DCCCC. sous, que en Pasqual Ferrando manlevà, .XXII. sous. Lo consell acordà que sie vist e regonegut per los jurats, e de ço que conexeran, que dege haver e just sie que li sie fet albarà.

Ítem, fon proposat per en Pere de Begues, notari, que com a ell fos estat scrit de Barcelona per lo discret en Guillem Agramunt, notari, que l’onrat en Johan Sànxez, lochtinent de governador, havie impetrades e haüdes alcunes provesions contra hòmens de aquesta vila e altres de les universitats de la Plana:

La primera, que puxa enquerir contra los barbers que usen sens examinació; l’altra que·l senyor rey mane al governador de València que no·s perturbe al dit lochtinent de governador de pendre e rebre .XX. sous de salari, com hirà de fora vila, e .IIII^e. diners per lliura de ço que serà deposat en son poder.

Ítem, contra aquells qui han enbotigat o enbotigaran blats.

Ítem, altra provesió ja sie li sie estada emparada que havia obtenguda, que·l senyor rey mane al governador de regne de València, per aserció verbal del dit lochtinent, que com \lo dit/ Pere de Begues, Bertran de Bués, n’Anthoni Valentí e d’altres, haguessen comeses moltes e diverses crims e acceses, perquè·l senyor rey manave al dit governador que prengués aquells e altres tro en nombre de .XII., e que aquells tingués ben ferrats e guardats, sens donar-los a neguna capleuta, e que de con<ti>nent penjàs n’Anthoni Valentí.

Ítem, altra provesió que lo senyor rey abdique al governador de València, que hage alguna conexença sobre ell, ans lo fa de fer del visrey, e açò fa per alcuns vehins de la vila, qui·l volen convenir e per les peytes degudes a la vila de les que·ls li ha fet e fan execució, segons les dites coses e altres en la letra del dit en Pere de Begues, la qual fon lesta en plener consell ere contengut.

Lo dit consell,²¹⁵ considerant quant ell poch (sic) entendre que les dites provesions impetrades per lo dit lochtinent de governador del dit senyor rey, són contra furs e privilegis del regne de València e jurisdicció ordinària del justícia de la vila de Castelló, e prejuhí singular e desaforament dels vehins e habitadors de la dita vila, volch e manà que per los honrats jurats fos scrit als advocats de la vila, e que veessen e regoneguessen les coses en la dita letra contengudes, e consellar-nos quinya provesió hi farem ni si trametrem missatger al senyor rey, per haver revocació de les dites provesions, ho si les dites provesions enans venien, quinya provesió hi serà feta; los quals jurats de feyt scriurem als dits assessors per la forma sobredita.

||^51r En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, dimercres que hom comptava .XX. dies de maig, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila,²¹⁶ ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel menor de dies, jurats, en Pasqual Ferrando, en Bernat Pelegrí, en Jachme Scuder, n’Anthoni Pegueroles, Guillamó Bellido, Berenguer Solà, Johan Miró, Berthomeu Cardona, Johan d’Arenys, Bonanat Segura, Jacme Nadalies, Guillem Marqués, Berenguer Codina, Bernat Coma, Romeu Bonet, Domingo Renovell, Pere Palau, Pere Gargil, Pasqual Bataller, G(uillem) Feliu, Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, consellés de la dita vila.

En lo qual conssell fon proposat per n’Anthoni Çabater e per en Matheu Costur, vehins de la dita vila, que com lo noble mossén Pedro d’Urrea, senyor de la Tinença d’Alcalatén, e stants los dits n’Anthoni Çabater e en Matheu Costur en lo loch de l’Alcora, hagués dit als dits Anthoni e Matheu, ço és a cascú per si, que se’n tornassen a l’Alcora, e ells responent que no u farien com haguessen jurat la feeltat del senyor rey e vehinatge de Castelló a cinch anys; et per ço, com no lo y volgren atorgar, féu metre en la presó al dit n’Anthoni Çabater e donar a fermances, jatsie lo dit n’Anthoni no volgués donar aquelles, e al dit Matheu Costur fet manament que no vinga a ses possessions que tenia e·l terme de l’Alcora, sinó camí caminant e no pas per ço d’altri, sinó que ell sabie que·n havie a fer de senblants ||^51v paraules. Per ço soplicaren lo dit consell que sobre los dits fets volguessen provehir en tal manera que ells poguessen anar al dit loch de l’Alcora per procurar e con-re<a>r ses possessions e béns, e estar e tornar del dit loch e terme a la vila de Castelló. Lo consell acordà que·ls honrats en Guillem Johan, jurat, e en Pasqual Ferrando, notari, vagen per missatgers al dit noble don Pedro Eximenes d’Urrea, e que li diguen e preguen de part del consell que a ell plàcia de ben tractar los dits n’Anthoni Çabater e en Matheu Costur, vehins nostres e altres vehins, axí com d’ací atràs per ell e per lurs antecessors era acostumat de ben vehinar, ells ab aquesta universitat e aquesta universitat ab ells, segons se pertany, e d’ell havén bona confiança etc.

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà de cent sous a·n Johan Sànxez, meneschal de la dita vila, de la primera paga o solució, ço és de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells .CC. que pren de soldada de .I. any, lo qual fenirà a .XIX. dies de noembre primervinent.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser encantat lo guardianatge del terme de la dita vila, e que y fos tornat lo capítol de les gallines, que avia estat levat, e ab aquell e ab los altres capítols del any passat fos delliurat lo dit guardianatge per los honrats²¹⁷ jurats e síndich de la dita vila a aquelles persones e per aquell preu que ben vist los serie.

Del contracte dels .CL. sous censals que foren venuts a la muller d’en Johan Barbarossa per en Pasqual Bataller, síndich, lo qual havie reebut e mès en forma en Johan Tauhenga, notari, fon comanat per l’onrat consell als discrets en Pasqual Ferrando, en Guillem Feliu, e en Pasqual Bataller, notaris, que li’n tatxen ço que per ben vist los serà, e que li’n sia fet albarà.

||^52r Ítem, fon feta relació per en Pasqual Ferrando, qui fon tramés per missatger a València, per lo fet de la sal, e per fer reduir alcuns censals qui anaven a .XII^en. per mil, a rahó de .XV^en. per mil, segons los altres contractes dels quals donà compte e rahó, segons appar per lo qüern del seu compte, e per los contractes de quitament, reducció e carregament és contengut, e dels .XV^M . sous que havie rebuts, dels quals havie carregats .M. sous censals e quitats a·n Salvador Ferrando e altres, segons en lo dit compte se conté.

Lo qual dit en Pasqual Ferrando delliurà al consell .Iª. letra del batle general sobre lo fet de la sal, la qual pres e rebé en Pasqual Bataller, síndich e procurador dels pleyts, en la qual lo dit batle general mane a mossén Jacme Castellà, gabellot, que do la sal a Castelló a rahó de .XII. diners la faneca, en altra manera que y darà licència a Castelló que hage sal d’altra part, però si justes rahons havie que dins .V. dies aprés presentació de la letra, les hagués posades davant ell. Lo qual consell acordà que y anàs en Bataller, síndich, e l’escrivà dels jurats, e presentassen aquella al dit mossén Jacme Castellà, gabellot, o al regent la gabella de la sal en Burriana.

Ítem, mostrà translat de una qüestió feta per lo senyor rey, sobre les coses vedades que anants dins la senyoria del senyor rey no pagassen alcuna cosa los mercaders, o portans o trahents aquella tornant albarà responsal. Lo consell acordà que·n fossen certificats los mercaders de la vila dels quals és propri interés e que·n afronten ab lo batle e ab la ciutat que la dita provesió sie servada.

Del afermament de mestre Berenguer Borraç, metge, lo consell acordà que si·l dit mestre Berenguer volrà estar al salari de .CCCC. sous l’any, axí com està mestre Rodrigo, que sie afermat ab aquells mateys capítols e visitacions, e açò lo dit consell comanà e donà poder als honrats jurats e síndich de la vila, de fer lo dit afermament ab carta o en aquella manera que·s pertany al dit salari, e no pus.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com alcuns vehins²¹⁸ ||^52v novells en temps passat se fossen fets de la vila de Castelló, e aquells haguessen haver comprats alcuns béns sitis, segons en lo dit vehinatge és contengut,²¹⁹ e no u haguessen fet, per ço dixeren que u notificaven al honrat consell. Lo consell acordà que fossen vists los dits vehins, e si havien comprat sitis, axí com fer devien; si no, que·ls fossen acusades les penes, e ésser forçats de comprar segons tenor del lur vehinatge.

Com pleyts e qüestions esperassen a ésser entre la universitat de la vila de Castelló, de una part, e lo gabellot de la sal de la vila de Burriana, de la part altra, e lo discret en Pasqual Ferrando, notari, vehín de la dita vila, hage advocat la dita vila en aques present any, en molts e diverses negocis e demanàs paga de sa advocació; per ço lo dit honrat consell pregà e manà al dit en Pasqual Ferrando, que advocàs la dita vila en tot lo present any en tots afers e negocis que necessaris sien, certificant a aquell que passat lo present any lo consell lo satisfarà justament e deguda; lo qual dit en Pasqual Ferrando dix que li plahia per honor e reverència del consell.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC.V., disapte que era comptat .VI. dies de juny, fon cridat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los ||^53r honrats en Jacme [Scuder], tinent loch del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la dita vila, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats. En Johan de Barbarossa, Pasqual Bataller, Arnau Sala, Domingo Renovell, Bernat Coma, Anthoni Pegueroles, Guillamó [Marquès], Pere Palau, Romeu Bonet, Bonanat Segura, Berenguer Codina, Domingo Torner, Domingo Altibell, Johan Miró, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, A(rnau) de Peralta, Bernat Cabeça, Guillem Feliu, Berthomeu Agramunt, Berenguer Castell, Guillamó Rubert, Pasqual Ferrando, e en Pere Miquel²²⁰ major de dies, consellers de la dita vila.

E primerament fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats, que com ells haguessen haüda letra del honrat en Guillem Ferrer, de la tresoreria e procura[ció] del senyor rey, que reduïscham lo censal que·s pague de les rendes del senyor rey a la muller d’en Pere de Thous, a rahó de .XV^M . per mil, com se face a rahó de .XII^M . per mil. Lo consell acordà que y anàs en Pasqual Ferrando, qui ha poder de quitar e reduir e que u quit o u reduesque a .XV^M . per mil.

Ítem, del fet de la sal qui és estada prorogada la asignació ab mossén Jacme Castellà, tro a mijant lo present mes de juny, e sie en tracte de avenir e haver ací la botiga, lo consell acordà que sien asignats per tractadors los honrats en Pasqual Ferrando e en Guillem Feliu, los quals tractegen ab lo dit mossén Jacme Castellà sobre fet de la sal e, tractejat, de ço que trobaran facen relació al consell, e lo consell acordar-hi à lo que ben vist li serà.

Sobre la letra dels jurats de Murvedre, que·ns feyen saber que trametessen missatger [a] Algezira sobre lo fets de les osts, lo consell acordà que·ls fos scrit que no trametrie mi-||^53v-satger A·lzezira com no sie loch comijà, ans ho fos la ciutat de València, com ja fos estat rahonat al missatger lur pochs dies eren estats passats etc.

Ítem, sobre la letra tramesa de part dels jutges del General a les viles reals del regne, que al .XV. dia del present mes de juny sien los síndichs de cascuna vila als comptes donadors per los hereus e marmessors d’en Bernat Abelló, d’en Guillem Strany, e d’en Bernat Valls, per lo fet del dit General peremp[tòriament]; àls que en absència de aquells seran reebuts, e serà feta difinició a·quells. Lo consell acordà que en Pasqual Ferrando ha anar a València per la reducció del censal de la muller d’en Pericó de Thous, e que y sie a la dita jornada, e si no·s finaven, que·l síndich substituït d’en Pasqual Ferrando hi²²¹ sie, segons se merexerà lo dit fet.

Lo consell, a suplicació d’en Anthoni de Pegueroles, notari, absolgué e difiní a aquell \dit Anthoni/ ab la present scriptura havent força de carta públicha, de tot ço e qualque cosa aquell fos tengut donar e restituir a la vila, per la peyta que baxà e promès collir per cent florins en l’any pus proppassat, puys fon tornada a encantar \a dan del dit n’Anthoni/, e no baxà al dit for si bé s’i foren donats .IIII^e. florins per lo síndich, que baxassen aquell e en la qual se perdere<n> entre totes coses pus de .XII. lliures; però com açò no fos estat en part culpa del dit n’Anthoni ni u fet avia la fi, per ço lo dit consell li remeté totes les dites coses e hac aquell per absolt e difinit de aquelles e qualsevol de aquelles.

Ítem, del libre del²²² cequier de les sentències ||^54r e ordenacions fetes sobre l’offici del cequier, les quals a suplicació del dit cequier lo dit consell ha fet fer e transladar a·n Johan Tauhenga, notari, \per ço/ lo dit consell ha delliberat que·l cequier sobredit do e pach al dit en Johan Tauhenga, per scriure lo dit libre, nou sous dels terços de la vila, dels quals li manà fer albarà.

Ítem, volch e manà lo dit honrat consell, que per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari, sien donats e pagats al dit en Johan Tauhenga, per la carta de la revenda que en Pere Miquel, menor de dies, féu a la vila, de .CXXV. sous que la vila li feye cascun any a .VI. de octubre, .V. sous, .VI. diners. Ítem, de la protestació que fon feta a la senyora reyna, o a son majordom, de les .III. cenes que·ns féu pagar ab lo translat que fon fet al dit majordom, .IIII^e. sous. Suma per tot, nou sous, .VI. diners, e que sien meses en l’albarà que s’à a fer al síndich el present dia de moltes e diverses quantitats per aquell pagades per la vila.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de .LXXXIII. sous, \.IIII. diners/, que pagà de prorata a·n Pere Miquel, menor, dels. CXXV. sous censals que li són estats quitats, los quals la vila li feye a .VI. de octubre, e foren-li quitats a .IIII^e. de juny l’any .M.CCCC. e .V. sous (sic), ab carta de revenda feta per en Johan Tauhenga, notari, a .IIII^e. del dit mes de juny del present any.²²³

Ítem, fon manat fer albarà \de dos florins/ a·n Guillem Feliu, del contracte de la dona na Anthona, muller quondam del honrat en Bernat Pinell, de .LXVI. sous, \.VIII. diners/ censals, los quals li foren venuts per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich de la universitat de la dita vila,²²⁴ per preu de mil sous, ab carta pública feta per lo dit en Guillem Feliu lo primer dia de juny del present any, e per alcuns altres treballs per lo dit en Guillem Feliu fets e sostenguts per la universitat de la dita vila, en clarificar les reduccions que en Pasqual Ferrando havie fetes per la dita vila.

||^54v Ítem, manà ésser fet albarà a·n Jachme Matheu, corredor e trompeta de la dita vila, de córrer, encantar e liurar lo guardianatge de la dita vila de .V. sous de sos treballs.²²⁵

Ítem, manà lo dit consell ésser fet albarà als honrats en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, de quatre-cents sous de lur salari de jurad<er>ia, de un any, lo qual fenirà²²⁶ en lo present dia de huy, vespra de Cinquagèsima, ço és saber cent sous a cascun dels dits jurats.²²⁷

Ítem, manà ésser fet albarà al dit honrat en Johan Barbarossa, de cent cinquanta sous de son salari de ésser síndich de la dita vila per .I. any, que fenirà dilluns primervinent a .VIII. del present mes de juny, e de .C. sous de les vendes a nós el dit nom fetes, a instància d’en Jacme Scuder, peyter de la dita vila.²²⁸

Ítem, manà ésser fet albarà al discret en Pasqual Bataller, síndich dels plets, de .L. sous de son salari \de ésser síndich e procurador de la universitat de la dita vila quo ad lites/ pus que do al discret en Bernat Ostalés ço és que li és degut prorata del temps que aquell fon síndich de la vila.²²⁹

Lo consell ratificà e confermà lo contracte dels .M. sous censals venuts per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich e procurador de la universitat de la dita, a·n Guillem Pedrós, ciutadà de València, per preu de .XV^M . sous, aví carta rebuda per en Pere d’Òdena, notari públich de València, \a .XII. de maig, pagadors en dos terminis, ço és a .XII. de maig e a .XII. de noembre,/ la qual ratificació ha reebuda en Johan Tauhenga, notari, en lo present dia de huy. Testimonis: Berthomeu Gaçó e Pere Serres, vehins de Castelló.²³⁰

Lo consell féu absolució al discret en Pasqual Ferrando, de ço que ha manlevat, reduït e quitat per la vila de Castelló. Testes proxime dicti.

Ítem, \sie fet albarà/ a·n Johan Tauhenga, scrivà, per son salari de ésser scrivà, de .C. sous.²³¹ Ítem, a·n Pasqual Ferrando per advocar la vila, albarà de .C. sous.²³² Ítem, albarà a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, de .L. sous.²³³

||^55r Ítem, lo dit honrat²³⁴ consell manà ésser fet albarà al discret en Pasqual Bataller, notari, de diverses diornals e messions per aquell sostenguts e fetes, axí com a síndich e procurador de la universitat de la vila de Castelló, los quals mostrà en una cèdula de paper, e los quals són ut secuntur:²³⁵

Primerament, per .II^es. letres que li covench haver de la cort del official, axí contra n’Arnau Moster,²³⁶ vicari, com contra altres, segons que en les dites letres és contengut, .IIII^e. sous. Ítem, per .VIII. jornals, los quals anà a la cort del official d’Almaçora, axí per impetrar la letra monitòria e haver aquella, com li fos emparada per part d’en A(rnau) Moster, com per .VII. comparacions que féu denant lo dit official en lo procés accitat en la dita cort davant lo dit official, segons per lo dit procés appar, a rahon de .III. sous per dia, .XXIIII. sous. Ítem, per .III. dies que anà a València per haver .Iª. letra del governador contra en Pere de Vallterra, comissari qui·s deye del senyor rey, a rahon de .VII. sous per dia, .XXI. sous. Ítem, los quals pagà als scrivans de la cort de la Governació, axí per la dita letra com per scriptures fetes en la dita cort, les quals mostrà, .VII. sous, .II. diners. Ítem, al scrivà per spatxar la letra del governador, .VI. diners. Les quals quantitats pugen a suma de cinquanta-sis sous, .VIII. diners.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, de les quantitats per aquell pagades²³⁷ útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:²³⁸

Primerament, donàs e pagàs a·n Berenguer Far e a·n Merlo, per desfer una parada que s’ere feta en la céquia Major, .II. sous. Ítem, a·n Bernat Reboster, e a·n Milà, qui buydaren l’abeurador, .I. sou, .VI. diners. Ítem, a·n Ponç Miralles, per letres que portà ||^55v als asessors de la vila de part dels jurats, per lo fet del comissari, de dos dies, [.VI. sous]. Ítem, al dit síndich, per quatre dies, ço és de .XXVIII. d’abril tro a .II. de maig, per anar fer la terça de la primera paga del General que la vila havie a trametre lo primer dia de maig en València, als diputats del dit General, a raó de .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per dos poals que féu al pou de Senta Maria e al pou d’en Guardiola, .X. sous. Ítem, a·n Bernat lo manyà, per .IIII^e. poals que féu ferrar e adobar les ferraments de aquells, .XI. sous. Ítem, a·n Pere Marquo, per .IIII^e. dies que anà a la partició de l’aygua, a rahó de tres sous lo dia, .XII. sous. Ítem, a·n Nadalies e a·n Arbecha, per los lobatons que prengueren, los quals lo consell los manà pagar, .V. sous. Ítem, a·n Ponç Miralles, qui portà lo procés de les protestes e enantaments, que féu lo síndich davant lo justícia per lo desaforament del comissari qui fo tramés acordar a micer Guillem Çaera, de tres dies, .VIII. sous, .VI. diners. Ítem, a micer Guillem Çaera, per acordar lo dit procés, .VII. sous. Ítem, a·n Jordanet, per una letra dels jurats ab .I. procés del fet del comissari qui portà als assessors a València, per tres dies nou sous. Ítem, a·n Pasqual Ferrando, notari, per la letra que hac del batle general, sobre lo fet de la sal, ab alcunes scriptures que havie fetes davant los diputats per lo fet de les cenes de la reyna, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Bernat Roquamartí e a·n Gaçó, per adobar lo partidor de Mediona, .V. sous. Ítem, a·n Domingo Guitart, per portar lo procés del fet del comissari, .III. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller e a·n Johan Tauhenga, notaris, los quals anaren a Burriana, ço és en Bataller com a síndich e en Tauhenga com a scrivà, per presentar la letra del batle general, sobre·l fet de la sal a mossén Jacme Castellà, gabellot, per sos jornals, ço és tres sous a cascú, .VI. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per les scriptures de la presentació de la letra, e per la prorogació que aprés fon feta, .II. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per la carta de la revenda que en Pere Miquel, menor, féu a la vila, de cent vint-e-cinch sous censals, que la vila li fahie cascun any, a .VI. de octubre, la qual féu e liurà en formal consell, .V. sous, .VI. diners. Ítem, al dit Johan Tauhenga, per lo protest que fon fet a la senyora reyna, ||^56r sobre les tres cenes que féu execució a la vila, e per lo translat del protest que hac a donar al majordom de la reyna, .IIII. sous. Ítem, a·n Guillem Gombau, notari, per treballs e messions que féu com a sots-síndich de la vila, en los .D. sous censals d’en Vidal de Blanes e en los .D. sous censals d’en Johan Cabrera, que eren del censal d’en mossén Loís d’Abella, e féu-ne fer letra executòria als jurats e síndich, de part del governador, com ne fos contrast, .VI. sous, .X. diners. Les quals quantitats munten a suma de cent vint-sis sous, .IIII^e. diners.

Com segons forma de furs e privilegis del regne de València, cascun any en lo dia ans de la festa de Pentagosta, appellada festa de Cinquagèsima, se haja e sia costumat fer elecció de jurats de la dita vila, per tal lo dit honrat consell en lo present dia de huy celebrat, com fos e sia lo dia ans de la festa de Pentagosta enantà a fer elecció de jurats de la dita vila en lo present any, en la forma sigüent:

E primerament pres .IIII^e. prohòmens dels dessús dits consellers, los quals fossen asistents, a reebre les veus dels dits consellers, segons ere acostumat,²³⁹ los quals .IIII^e. prohòmens són aquests: primo, Bernat Cabeça, Pasqual Ferrando, Bernat Coma, Domingo Torner. Et foren reebudes les veus singularment e apartada, de cascun dels dits consellers. E reebudes aquelles foren atrobats de més veus, ço és los honrats en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Pere de Reus, en Bernat de Belda, en Bernat Pelegrí, e en Guillem Loreta, los noms dels quals cascun per si foren meses en .VI. redolins de cera vermella, e aquells ésser donats en presència de tot lo dit honrat consell, e delliurats ||^56v per los dessús dits honrats jurats, al honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila. Los quals dits .VI. redolins per lo dit honrat batle, en presència de tot lo dit honrat consell, foren meses de hu en hu en un bací d’aram mig d’aygua, dels quals per .I. infant de pocha edat foren presos .IIII^e. dels dits .VI. redolins, e aquells per lo dit infant foren meses e donats en les mans del dit honrat batle, lo qual ab los dits .IIII^e. redolins se apartà segons ere acostumat. e oberts per aquell los dits .IIII^e. redolins, donà e nomenà per jurats del present any de la dita vila, ço és los dits honrats en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Bernat de Belda, e en Bernat Pelegrí.

Ítem, l’onrat consell elegí les persones dejús nomenades, a donar los consellers del any esdevenidor, e a ésser asignats a hoir, dicisir e determenar los comptes del honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita universitat del any proppassat, los quals són ut secuntur:

Primo, de la parròquia de Senta Maria, en Pascual Ferrando e en Ramon Johan. Ítem, de la parròquia de Sent Johan, en Berthomeu Agramunt e en Berenguer Solà. Ítem, de la parròquia de Sent Nicholau, n’Arnau de Peralta e en Pere Palau. Ítem, de la parròquia de Sent Pere, en Bernat Cabeça e en Berenguer Homdedéu. Ítem, de la parròquia de Sent Agostí, en Domingo Torner e en Johan d’Arenys. Ítem, de la parròquia de Sent Thomàs, Berenguer Codina e Bertran de Bués.

||^57r Ítem, lo dit honrat en Jachme Scuder, tinent loch del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila de Castelló, a suplicació del dit honrat consell, remeté totes penes e calònies comeses per los honrats jurats e consellés, per qualsevol causa, manera o rahó, tro al present dia de huy etc.

||^57v (en blanc)

||^58r (en blanc)

||^58v (en blanc)

||^59r LIBRE DE ALBARANS DEL CONSELL DE LA VILA DE CASTELLÓ DEL ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MIL .CCCC. CINCH

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa,²⁴⁰ síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària hajats bestrets e donats a aquells qui muntaren de for les imposicions de la dita vila, les quals són estades venudes a dos meses, seet (sic) florins d’or de ley d’Aragó; per tal lo dit, dit honrat consell, mane a vós ésser fet lo present albarà per tal que aquell puxats mostrar a la reddició del vostre compte, e aquell mostrant vos sien preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁴¹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, cinch sous, .VI. diners, los quals li són deguts per rahon de córrer e subastar les imposicions de la dita vila a dos mesos, e retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. de maig any .M.CCCC. e quatre.²⁴²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Sànxez, meneschal, cent sous los quals a aquell són deguts de la primera paga de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells doents sous los quals lo consell de la dita vila li \done/ de pensió de e per .I. any, lo qual fenirà a .XIX. \dies/ de noembre del present any, et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. \dies/ de maig, any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ mil .CCCC. e quatre.²⁴³

||^59v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarosa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Jachme d’Anglesola,²⁴⁴ notari, escrivà de la cort del justícia de la dita vila, trenta e tres sous los quals a aquell són deguts \per la dita vila/ per rahon de scriptures del fet de les osts, e dels testimonis donats per la vila, sobre lo fet de les²⁴⁵ Verdunes e dels enantaments fets en la dita cort, sobre lo clam d’en Manresa, dels arbres del quexer de la céquia de Castelló en lo present any. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XV. de juny de l’any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ mil .CCCC. e quatre.²⁴⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, \trompeta e corredor públich,/ cinquanta-dos sous los quals resten a aquell a pagar de la primera paga de mig any, lo qual fení a .VI. dies del present mes de juny, de aquells cent sexanta sous, los quals pren de soldada l’any per ésser trompeta, missatge e corredor del consell e jurats de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e reebuts en compte. Scrit ut suppra.²⁴⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Domingo Codera e a son fill cinch sous los quals a aquells són deguts per rahon dels pardals que havien morts e·l terme de la dita vila en l’any present. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló ut suppra.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. ||^60r Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, sexanta-tres sous los quals a aquell són deguts de nou dies, los quals aquell és estat com a misatger de la dita vila a les Corts, de manament del senyor rey, a la ciutat de València, entre anar, estar e tornar, a rahon de .VII. sous per dia. Ítem, d’altra part, .V. sous, .VI. diners los quals \lo dit en Pasqual/ ha bestrets e pagats en la carta de la fermança que en Boquet de València havie feta a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, los quals havien comprades les imposicions de la dita vila a dos meses, les quals quantitats pugen a suma de sexanta-huyt sous, .VI. diners. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló ut suppra.²⁴⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària hajats pagades a les persones dejús scrites, per la dita universitat, les quantitats dejús sigüents, les quals en plener consell scrites de pròpria mà d’en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit consell, havets demostrades, lestes e declarades, les quals són de la tenor sigüent:²⁴⁹

Primerament, pagàs a·n Berenguer Forés, per letres que portà als advocats a València, ab los procehiments dels clams dels arbres, fets per en Manresa, los quals eren e·l quexer de la céquia de Castelló, per .IIII^e. jorns que estech, .XII. sous. Ítem, a·n Jachme Pineda, de Vila-real, per .Iª. letra que portà de València als jurats de Castelló, ab certes rahons sobre les quals s’avien a dar testimonis en lo fet de les Verdunes, .III. sous. Ítem, a·n Jachme Matheu, per .Iª. letra del governador que portà per la vila A·lmaçora al justícia, que no s’entremetés del clam d’en Manresa que havie fet dels arbres de la nostra céquia, .III. sous. Ítem, a·n Pere Serres, per altra letra responsiva del justícia de Castelló al justícia d’Almaçora, del dit clam, .II. sous. Ítem, a Johan d’Almenar, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana a .XXIX. de maig, .II. sous. Ítem, a vós, dit síndich, per .IIII^e. jorns que us covench treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per portar los dos mília .XXXV. sous a·n Pere Johan, clavari del General, los quals la vila li havie a dar lo primer dia de juny, a rahó de .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a Esteve Jordà, correu, per .Iª. letra que portà a València a micer Guillem Çaera, per lo fet de les Corts, ||^60v per dos dies que estech .VI. sous. Ítem, a .VII. mans de paper toschà que foren meses e·l libre de compres e vendes, a rahó de .XX. diners per mà, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Johan Bordell, per .Iª. letra que portà de València, d’en Johan Çaera, sobre lo fet de les Verdunes, .XII. diners. Ítem, a·n Martí Fagona, per .XXI-III. testimonis que cità, los quals per la vila foren donats contra les Verdunes, .IIII. sous. Ítem, a·n Vicent Piquó, a·n Miquel Segarra, e a·n Pere Segarra, juglàs, per .Iª. crida que fon feta per la vila ab trompes e tabals, que tothom fes festa e anassen a la professó a Senta Maria del Lidó, .III. sous. Ítem, a un kafís de forment que compràs d’en Berenguer Marbruscha, lo qual ab .Iª. faneca que us donaren fes pastar e donar \a caritat/ lo dia de la professó, .XXX. sous. Ítem, a la sisa del dit blat, .IIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Pere Serres, per carcellatge dels jóvens qui foren preses per lo tallament de les cordes dels pous, ab .XII. diners que li pagàs per anar al bestiar d’en Agramunt, .III. sous. Ítem, a·n Domingo Barta, per .Iª. letra dels jurats que dux a Onda a·n Guillem Sanç, que vingués, .VI. diners. Ítem, a·n Jacme Matheu e al spitaler, per levar les pedres del fossar, .XII. diners. Les quals quantitats pugen a suma e quantitat de cent e .XIIII. sous, .VI. diners, dels quals lo dit consell mane a vós ésser fet lo present albarà per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar e, aquell demostrant, vos sien preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XV. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a la dona na Berthomeua, muller quondam d’en Nadal de Monçó, sexanta sous los quals a aquella són deguts per loguer del seu alberch del derrer any dels cinch anys que d’aquella²⁵⁰ la dita vila havie logat al dir for de sexanta sous l’any, per obs d’en Bernat Manresa, mestre de obra de vila, los quals cinch anys feniren en la festa de Paschua de Resurecció pus proppassada. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a sis de juliol en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor, mil .CCCC. e quatre.²⁵¹

||^61r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, \saluts e dilecció/. Donats e pagats a·n Apparici Merlo e a·n Berthomeu Maçana, guardians de la céquia Major de la dita vila, cinquanta sous, ço és .XXV. sous a cascú per mig any, lo qual fení en la festa de sent Johan del mes de juny pus proppassada, de aquells cent sous que prenen de soldada de un any, lo qual fenirà en la festa de²⁵² Nadal primervinent, per ésser guardians de la dita céquia Major. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juliol del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁵³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Guillamó Marqués, a·n Domingo Codera, a·n Matheu Codera e a·n Pere Ponç, huytantahuyt sous los quals a aquells són deguts, ço és, a·n Guillamó Marqués per tenir en condret lo pou appellat d’en Guardiola per .I. any, lo qual fenirà en la festa de Sent Johan de juny primervinent, \vint-e-dos sous/. Ítem, a·n Domingo Codera, per tenir en condret lo pou appellat Nou, per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa \de Sent Johan/, .XXXIIII^e. sous. Ítem, en Matheu Codera, per tenir en condret lo pou appellat de Senta Maria, per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa de Sent Johan .XXII. sous. Ítem, a·n Pere Ponç, per tenir en condret lo pou apellat d’en Miró al dit any, .XX. sous. Les quals quantitats pugen a la dita suma de .LXXXª. huyt sous. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cauteles de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juliol del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.²⁵⁴

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu, trompeta e corredor públich del consell de la dita vila, quinze sous, és a saber, deu sous per encantar la peyta de la dita vila e la col·lecta de les mealles del present any, e per encantar los pous de la dita vila, cinch sous. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit ut suppra.²⁵⁵

||^61v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós, útilment e profitosa, hajats pagats quatre florins d’or comuns d’Aragó, en fer baxar \en públich encant/ la peyta que era estada liurada a·n Anthoni Pegueroles, \e la col·lecta de les mealles/ la qual no ha pogut asegurar, e de voluntat de aquell dit Anthoni fon liurada a·n Jachme Scuder, a càrrech e messió de aquell ensemps ab los dits quatre florins. Per ço lo dit honrat consell manà a vós ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar e, aquell demostrant, vos sien rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juliol del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.²⁵⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, trompeta, crida e corredor públich de la dita vila, cinch sous, los quals lo dit consell li mane ésser donats per treballs de encantar e delliurar les imposicions de la dita vila a·n A(rnau) de Peralta e a·n R(amon) Johan, a tres meses. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIII. de agost any .M.CCCC. e quatre.²⁵⁷

Primerament, pagàs a aquells qui pujaren les imposicions de for lo jorn que aquelles foren delliurades a·n A(rnau) de Peralta e a·n Ramon Johan, a tres meses, deehuyt florins que valen .C.XCVIII. sous. Ítem, pagàs a Jachme Barber per .Iª. letra dels jurats, que portà A·lmaçora, sobre lo ||^62r fet dels amprius, .I. sou, .VI. diners. Ítem,²⁵⁹ a·n Andreu de Paüls, per legir la ordenació sobre lo fet del metre del vi per la vila, .VI. diners. Ítem, pagàs a·n Berenguer del Spital, ab .I. ase, e a·n Martorell, spitaler, per .III. dies cascú, que foren a planar e denejar lo fossar ab .XVIIII. diners que·ls despés a messió, .XIII. sous, .VI. diners. Ítem,²⁶⁰ a·n Guillem Sanç, e a·n Bernat Moliner, jurats, per .I. dia que anaren a parlament ab los jurats d’Almaçora, sobre lo fet dels aemprius e arbres de la céquia, a rahó de .III. sous a cascú, .VI. sous. Ítem, a·n Johan Adam, notari, per .I. translat que féu de la carta condicional entre la vila e en Manresa, sobre lo fet dels quarters, .II. sous. Ítem, de citar en Pasqual de Mealla, procurador d’en Manresa davant lo justícia, sobre los quarters, .II. diners. Ítem, a micer Berthomeu del Mas, per acordar lo procés dels quarters, sobre la letra del rey que·ns presentà lo dit en Mealla e·l dit nom, .X. sous. Ítem, a·n Forés, sartre, qui portà lo dit procés a micer Berthomeu, per acordar per .III. dies que estech, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a .I. hom qui portà .Iª. letra de Burriana de dues galiotes de moros a .XII. d’agost, .II. sous. Les quals quantitats munten a suma de doents quaranta-un sous e dos diners; dels quals lo dit honrat consell vos mane ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar e, aquell demostrant, vos sien reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIII. de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, axí com a síndich e missatger de la dita vila, quaranta-nou sous, los quals a aquell són deguts per .VII. jorns que li covench treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per .Iª. letra de la senyora reyna sobre lo fet del visrey e d’altres afers de la dita universitat. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. dies de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁶¹

||^62v Del consell de la vila de Castelló al honrat en²⁶² Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pere Parellades, pesador de les farines de la dita vila, sexanta sous, \los quals/ a aquell <són> deguts de la última terça del any \pus/ proppassat, lo qual e la qual fení a .XXI. dia de agost ara pus proppassat, de aquells .CLXXX. sous que li foren constituïts de salari per lo dit any, de tenir lo pes e pesar les dites farines. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e reebuts en compte. Scrit en Castello, a .XXVIII. de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.²⁶³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Matheu Avinyó, a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres e a·n Nadal Ferriols, guardians del terme de la dita vila, treents sous, los quals a aquells són deguts de la primera terça o solució de aquells nou-cents sous que prenen de soldada de un any, la qual primera terça fení a .XXVIII. dies del mes d’agost²⁶⁴ e pus proppassat. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXVIII. de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁶⁵

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarosa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, vehín de la dita vila, cinquanta e quatre sous los ||^63r quals a aquell són deguts per .VIII. dies que estech entre anar, estar e tornar, com a missatger de la \dita/ vila, a la ciutat de València, sobre la qüestió dels aenprius del terme d’Almaçora e dels arbres del quexer de la céquia \Major de la dita vila que passe per terme d’Almaçora/. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts e preses en compte. Scrit en Castelló, .XVIIIª. die octobris anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.²⁶⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, e a·n Matheu Vilar, corredors públichs de la dita vila, vint sous, los quals a aquells són deguts per encantar e liurar les imposicions de la dita vila del .XIX^e. dia de octubre pus proppassat en .I. any, \dels quals darets a·n Jacme Matheu, .XVII. sous e a·n Vilar .III. sous./. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a dos de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁶⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Ramon Ferrer, vehín de la dita vila, cinquanta-tres sous, deu diners los quals a aquell són deguts per adobar lo camí que va al pont de la Moreria, e lo camí que vé del pont de la Moreria tro al molí del oli d’en Pasqual Franch, e tro al ravall de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a dos de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁶⁸

||^63v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Johan Tallada, notari, scrivà de la cort del lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà,²⁶⁹ cent sexanta-quatre sous, dos diners los quals a aquell són deguts per scriptures per aquell reebudes per la universitat de la dita vila tro al present dia de huy, e les quals largament són scrites e narrades en una cèdula per aquell en lo dia de uy al dit consell oferta per aquell²⁷⁰ e registrada e declarada en lo libre de consells en lo present dia de huy, segons que en aquella és largament contengut. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab àpocha de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a dos de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatre-cents e quatre.²⁷¹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, quaranta-nou sous los quals a aquell són deguts per .VII. dies, los quals li covench treballar, entre anar, estar e tornar com a misatger de la vila per lo fet de la fira de Vila-real, e del fet dels aemprius del terme d’Almaçora, e dels arbres de la céquia. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .II. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁷²

||^64r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Sànxez, meneschal, cent sous los quals a aquell són deguts de la última paga e solució de salari de .I. any, que fení a .XIX. de noembre pus proppassat, per ésser meneschal de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a dos de deembre del any de la Navititat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁷³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats \als honrats e discrets/ micer Johan Miralles, e per mort de micer Johan a·n Bernat Pelegrí. Ítem, a·n Guillem Sanç e per l’offici de juradia de aquell, a·n Pere Colomer. Ítem, a·n Pasqual Ferrando. Ítem, a·n Bernat Ostalés, e per l’offici de batlia de aquell a·n Pere de Begues. Ítem, a·n Bernat Colomer. Ítem, a·n Guillem Feliu, axí com a consellers qui són estats del justícia per .I. any, lo qual fenirà la vestra de Nadal \ara/ primervinent, sexanta sous, ço és, .X. sous a cascú. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁷⁴

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària hajats pagat per la universitat de la dita vila les quantitats dejús següents:²⁷⁵

Primerament, pagàs per fer citar a·n Pasqual de Mealla, per hoir sentència com a procurador d’en Manresa²⁷⁶ del fet dels quarters, .II. diners. Ítem, a·n Cinqua de Benicàcim, per .Iª. letra de galeres de moros, que portà \a .XXII. d’agost/ de nit, .II. sous. Ítem,²⁷⁷ a .XXVII. d’agost, a .I. hom de Burriana per .Iª. letra de galeres de moros, .II. sous. Ítem, a cinch oques que donaren \los jurats/ a saltar, luytar, córrer e altres coses lo dia de Senta Maria d’agost, .XV. sous. Ítem, als juglars qui sonaren en la ||^64v dita festa, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Domingo Codera, per adobar los corrons del pou Nou, roda, strènyer, landes e altres coses, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a .XXXI. d’agost, pagà a .I. hom de Burriana per .Iª. letra de moros, .II. sous. Ítem, a .XIII. de setembre, per fer adobar lo camí del Coll de la Garrofera, .IIII^e. sous, .IIII^e. diners. Ítem, de fer adobar lo pany de les portes majors del palau, .VI. diners. Ítem, a .XVIII. de setembre, per .IIII. hòmens a sdallar l’escorredor del vall, .VIII. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a altres .IIII^e. hòmens, per esdallar lo dit escorredor altre dia, .VIII. sous, .IIII. \diners/. Ítem, a dos de octubre, al correu qui portà lo procés de la qüestió del senyor de Fadrell ab los hereters de Castelló, per la scuró de .I. scorredor, lo qual havie acordat micer Berthomeu Sist, .II. sous, .VI. <diners>. Ítem,²⁷⁸ a Diago de Peralta, saig, per citar testimonis sobre ço que deu en Pasqual de Mealla, .X. diners. Ítem, per dues letres que vingueren de Burriana, de moros, la .Iª. a .XI. de octubre, l’altra a .XVII. de octubre, .IIII. sous. Ítem, a Berenguer del Spital, ab .I. ase qui tirà terra per rebrir los clots del fossar de la plaça, .II. sous. Ítem, a .I. hom de Benicàcim, qui portà de nit .Iª. letra de galeres de moros, .II. sous. Ítem, a .XXII. de octubre, a .VI. hòmens que anaren guaytar a la mar per galeres de moros, .XII. sous. Ítem, a .II. hòmens qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .III. sous. Ítem, a aquells qui pujaren les imposicions, mil sous més que no s’i trobave, .XXXIII. sous. Ítem, a·n Vermell, porter de la cort del governador de València, per scriptures de dos processes de la vila, los que·ls li liurà ab .X. sous de son salari, .XXVI. sous, .II. diners. Ítem, a·n Jacme d’Anglesola, \per/ .I, translat que féu de la ordenació del boalar, .II. sous. Ítem, als .IIII^e. guardians per senyalar lo bovalar e fer mollons, en torn de aquell enblanquejats ab calç, .X. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Berenguer Forés, qui fon tramés a mar per saber .Iª. galera que y havia si era de moros, .VIII. diners. Ítem, a .I. hom de Burriana qui portà .Iª. letra de galeres de moros, a .XXVI. de octubre, .II. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per dos poals nous que féu al pou appellat d’en Miró, .X. sous. Ítem, a·n Aragonés lo ferrer, per clavó que féu als dits poals e adobar los cèrcols, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller, \síndich/, e a·n Johan Tauhenga, notari, qui anaren a Vila-real per protestar de la fira que volien mudar, a cascú tres sous, e al dit en Johan quatre sous, per les²⁷⁹ ||^65r scriptures ab lo translat que féu als de Vila-real del protest, .X. sous.²⁸⁰ Les quals quantitats pugen a suma e quantitat de cent setanta-cinch sous, dels quals lo dit honrat consell mane a vós ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrant que us sien rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e profitosa hajats pagats per la universitat de la dita vila les quantitats dejús sigüents:²⁸¹

Primerament, pagàs a·n Guillem Vermell, porter del governador, qui a .XI. de noembre portà .I. procés del scrivà de la cort de la Governació, que fon accitat en l’any .M.CCCC. entre en Pasqual Ferrando, síndich, e en R(amon) de Riusech, ab lo salari del porter, lo qual procés fon liurat al dit clavari, .XIIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Forés, sartre, per .Iª. letra que portà als jurats de Murvedre, sobre lo mudament de la fira de Vila-real, .V. sous. Ítem, a·n Pere Guasch, asaunador, per la letra del \lochtinent de/ governador qui portà a Vila-real, que no mudassen la fira, .II. sous. Ítem, al dit en Forés, per .Iª. letra que portà a micer Bernat Ebrí per lo fet de la fira de Vila-real, de .III. jorns que estech, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Pere Sànxez, saig de València, per .Iª. letra que portà del governador, impetrada per part de Murvedre contra Vila-real, que no mudassen la fira com Castelló hi hagués a pagar la meytat \ab les messions/, nou sous, .XI. diners. Ítem, a·n Amill, per .Iª. letra que portà a micer Guillem Çaera, que·ns donàs consell sobre cena que·ns demanave la reyna, de .II. dies, .V. sous. Ítem, a Miquel Guasch, de Vila-real, per .Iª. letra que envià en Pasqual Ferrando, que la reyna serie en Castelló aquella nit, e que-y fessen provesió d’exir, .II. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, trompeta, per salari del rocí en què cavalchà, com exim recebir la reyna, .I. sou. Ítem, a Martí Fagona e al dit Jacme Matheu, corredors, per les penyores e vendes que·ns féu fer la reyna per les cenes, .III. sous. Ítem, per .VII. alnes de drap ||^65v que compràs d’en Pere Monçó, a rahó de .VII. sous per alna, per obs de vestir lo dit trompeta, .XLIX. sous. Ítem, de costures, .XI. sous. Ítem, per unes calces, .V. sous, .VI. diners. Ítem, a Johan lo saig, per citar a·n Pere de Reus, de ço que devie a la vila, .II. diners. Ítem, a·n Bernat lo manyà, per adobar lo poal del pou de Senta Maria, .VI. diners. Ítem, a .I. cabiró per apontalar la jàcena de la torra que és en lo mur, davant les cases d’en Tomàs Osset, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Johan Barreda, per .II. almudins de calç per obs del mur, .XXIIII. sous. Ítem, a .III. hòmens²⁸² qui tiraren la dita calç, .IX. sous. Ítem, a vós, dit clavari, per adobar e per metre la calç en botiga per vostres treballs, .II. sous. Les quals messions pugen a suma de cent cinquanta tres sous, cinch diners. Per ço lo dit honrat consell manà a vós ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrant, vos sien rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Apparici Merlo e a·n Berthomeu Maçana, guardians de la céquia Major de la dita vila, cinquanta sous, ço és .XXV. sous a cascú, \los quals a aquells són deguts/ per mig any de la última paga e solució, lo qual fení en la festa de Nadal ara pus proppassada, de aquells cent sous que prenien de soldada de .I. any, lo qual fení en la propdita festa. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXVI. dies de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.²⁸³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Burgueres, a·n Nadal Ferriols, a·n Lorenç Bort e a·n Matheu Avinyó, guardians del terme de la dita vila, treents sous los quals a aquells són deguts ||^66r de soldada de la segona terça o solució, la qual fení a .XXVIII. dies del mes de deembre pus proppassat, de aquells²⁸⁴ nou-cents sous que prenen de soldada de .I. any, lo qual fenirà a .XXVIII. dies del mes d’abril primervinent. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .IIII^e. dies de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.²⁸⁵

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Johan Tauhenga, notari, quatre florins d’or comuns de la ley d’Aragó, ço és, .III. florins per la carta que reebé e ha feta en forma de les rendes del senyor rey, que foren venudes a dos anys a·n Pere Miquel e a·n Lorenç Miquel, son fil, e un florí per lo sindicat que fo y fet per lo consell e·l dit administrador, e mès en forma per lo dit notari, per vendre a la dona na Guillamona, muller quondam d’en Miquel Gaschó, .CCCXXXIII. sous, .IIII. diners censals, per preu de cinch mília sous. Ítem, a·n Bernat Mut, .CXXXIII. sous, .IIII. diners censals per preu de duo mille sous. Et açò per quitar ab major quantitat per lo dit administrador aquells .M. sous censals los quals la universitat de la dita vila fee a la dona na Sibília, muller quondam d’en Johan Claramunt, de València, per causa de les dites rendes. Retenits-vos, emperò, la present ab cautela de rebuda per ço que a la fi del vostre compte la puxats mostrar e seran-vos reebuts en compte. Data Castellioni, a .XIIII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC.V.²⁸⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan de Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Pere Parellades, pesador de les farines de la dita vila. sexanta sous los quals a aquell són deguts per la primera terça de tenir lo pes e pesar les farines de la ||^66v dita vila, la qual terça fení a .XXI. dia de deembre del any .M.CCCC. e .IIII^e. pus propassat. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII^e. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.²⁸⁷

Primerament, pagàs a .XI. de giner a·n Miquel Sorió, per adobar e aplanar lo pati dels fems, davant lo portal d’en Passanant, per .I. dia, .II. sous. Ítem, a·n Pere Sorió, a·n Anthoni Puig e a·n Jacme Coll, per la dita rahó, de .II. sous cascú, .VI. sous. Ítem, a·n Madroni, ab .I. rocí, per la dita rahó, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a na Guillema, a na Catalina, a la filla d’en Forés e a la moça de na Castella, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, al dit síndich, per son jornal, .II. sous. Ítem, a dos parells de capons e quatre parells de gallines, que foren comprats, ço és los capons d’en Guillamó Padrells e d’en Lorenç lo fuster, .XVI. sous; e les gallines de na Castella, .XVI. sous, .VI. diners, per .I. present que fon donat de manament dels jurats e d’alcuns prohòmens al noble en Ramon Boïl, governador de regne de València. Ítem, a Diago, saig, per portar lo dit present al governador, .VI. diners. Ítem, a·n Jacme Coll, e a·n Berenguer Coll, per traure .I. ribaç de terra e pedres, del scorredor del vall, .V. sous.²⁸⁸ Ítem, al dit Jacme Coll, per dues vegades que muntà per adobar e ligar lo penó al portal, e per mudar-hi asta, .VIII. diners. Ítem, al glavi del penó que comprà del honrat en Nicholau Orlando, justícia, .IX. sous. Ítem, a·n Pere de Reus, qui portà .Iª. letra als advocats de la vila, qui fossen davant micer Domingo, sobre lo fet del morabatí que demanaven als novençans e altres, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, notari, per les absolucions que·l consell féu a·n Ramon Johan e a·n Pasqual Ferrando, síndichs e clavaris dels anys proppassats, .XXII. sous. Ítem, a·n Guillem Johan, manobrer de la parròquia de Sent Pere, per tirar la calç que pres d’en Johan \Mas/, manobrer, \del mur de la vila/ per adobar lo mur de la vila, .XIX. sous. Ítem, a·n Ramon Johan, per .V. dies que li covench treballar entre anar, estar, e tornar a la ciutat de València, per ço com lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà anave a la reyna, sobre lo fet de Bertran de Bués, d’en Francesch Sala e d’en Guillem Agramunt, que no fes relació de resistència, a rahon de .VII. sous lo dia, .XXXV. sous. Ítem, a·n Bernat Erau, per \adobar/ e fer petges nous al banch de la vila qui està ||^67r en plaça, .VI. diners. Ítem, per fer cancel·lar la carta del deute de la vila, dels .CC. sous que devie en Macià Guerau, en Bernat Guerau e en Berenguer Thomàs, de la qual restaven .CXIX. sous a pagar a la vila, los quals ha pagats lo dit Berenguer Thomàs, rebé la carta en Guillem Feliu, notari, .I. sou. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per .I. translat que féu de la sentència, capítols e ordenació que·l senyor rey provehí sobre los aemprius dels bestiars de València, qui los jurats feren metre en los furs del rey en Martí, qui són en la cort del justícia, .IIII. sous. Ítem, a·n²⁸⁹ Guillamó Rochamartí, per .I. pont que féu e·l Camí Real, qui és prop l’alqueria d’en Alçamora, .IIII. sous. Ítem, a·n Berenguer de Alçamora, per los peus de .II^M . pardals que havie morts, qui el present dia havia aportats al consell, .XIIII. sous. Les quals quantitats pugen a suma de cent sexanta .VII. sous, .VI. diners, dels quals lo dit honrat consell mane a vós ésser fet lo present albarà per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrant vos sien preses e reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.²⁹⁰

Del consell de la vila de Castelló al honrat en²⁹¹ Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila quinze sous, los quals a aquell són deguts per encantar e córrer les rendes del senyor rey, les quals foren delliurades a dos anys a·n Pere Miquel e a·n Lorenç Miquel. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. de març \en/ l’any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ .M.CCCC. e cinch.²⁹²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Pere Parellades, pesador de les farines de la dita vila, per pesar e tenir lo pes de les farines de la dita vila, sexanta sous los ||^67v quals a aquell són deguts per la primera terça \e solució/, la qual fení a .XXI. dia del mes de deembre pus proppassat, de aquelles nou lliures les quals prené de soldada de un any, per tenir lo dit pes e pesar les dites farines. e retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. de març en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.²⁹³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció.²⁹⁴ Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, axí com a síndich \e clavari/ del any pus proppassat, .LVI. sous, .VII. diners, mealla los quals a aquell són deguts que no ha cobrats de alcunes vendes que li foren fetes per los ladonchs jurats, ell estant síndich \e clavari/ a instància dels peytés del dit any, e per altra manera segons que·s seguexen, ço és, per mig quartó de terra que li fon venut axí com abans d’en Jacme Nadalies, en la partida de Rafalafetna, a .XC. anys, .IIII. sous, .VIII. diners, mealla. Ítem, com abans de la dona na Orfresa, muller quondam d’en Guillem Dezcoll, mija jovada de vinya a tinent d’en Miquel Guerau. Ítem, .I. quartó de terra franch, atinent d’en Pere Gomar. Ítem, altre quartó de terra, atinent de aquella mateixa a .XC. anys, .XVIII. sous, .X. diners, mealla. Ítem, axí com a béns de na Saurina, muller quondam Guillem de Verdú, .X. fanecades de terra, que fan .XXII. <sous> .VII. diners, mealla, de cens, atinent d’en Pere Marquo, a .XC. anys, .XI. sous, .IIII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns de Juceff Çuleymà, moro de Burriol, la terra que comprà d’en Guarch, ab tots sos càrrechs, a .XC. anys, .III. sous, .III. diners. Ítem, axí com a béns de Aziç, moro, una jovada de terra que comprà d’en Secanelles a .XC. anys, ab tots sos càrrechs, .III. sous, .III. diners. Ítem, axí com a béns de Juceff Arrocet, .II. quartons de terra que comprà d’en Pere de Bruscha a .XC. anys, ab tots sos càrrechs, .II. sous, .X. diners. Ítem, axí com a béns de Mahomat Abiçama alias Jordà, .I. quartó de terra ab garroferes, al sequà atinent del camí de l’Alcora, a .XC. anys, .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns d’en Pere Aymar, .VIII. fanecades de vinya atinent d’en Do[mingo] ||^68r de les Eres, a .XC. ansy etc., .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, lo fet de la cena, com anà a la senyora reyna, per .I. dia, .VII. sous. Les quals quantitats munten a suma dels dits cinquanta-sis sous, .VII. diners, mealla los quals lo dit honrat consell li mane ésser²⁹⁵ fet lo present \albarà/, lo qual vos retenits ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrita en Castelló, a .XIIII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.

Primerament, donàs e pagàs a·n Pere Boix e a·n Miquel Sorió, los quals anaren a guaytar a la mar, per noves de \galeres de/ moros, .IIII. sous. Ítem, a·n Domingo Gaçó e a·n Guillamó Vilar, qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .IIII. sous. Ítem, a·n Pere Boix, lo qual portà una letra de Burriana de galeres de moros, a dos d’abril, .II. sous. Ítem, a·n Guillem Johan e a·n Bernat Moliner, jurats, per anar veure la céquia Major si ere bé scurada de la vila avall, .IIII. sous. Ítem, pagà a·n Pere Miquel e a·n Guillem Feliu, tinent loch d’en Bernat Moliner, jurats, per veure la céquia Major de la vila amunt, si ere bé scurada, .IIII. sous. Ítem, a .I. hom qui portà una letra de Burriana de una galera de moros, .II. sous. Ítem, al cequier e a·n Reboster, per tancar les paltoneres de les files de la céquia Major ab pedres e ab argamassa, .III. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a·n Matheu Erau e a·n Bernat Erau, fustés, per fer .I. fusell a la roda del pou Nou, e fusta al fusell e a la roda del²⁹⁷ als croers, claus e jornals lurs, per adobar la roda, .XI. sous e .VIII. diners. Ítem, pagà a·n Valero per buydar l’abeurador ||^68v e denejar de fanch, .II. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per fer lo libre del cequiatge, axí \com/ és acostumat, .VI. sous. Ítem, pagà \a·n Matheu Erau/ e a son frare, per adobar les rodes del pou de na Mirona e d’en Guardiola, .IIII. sous. Ítem, a·n Esteve Jordà, correu, per .III. jorns e mig que estech als lochs de la gabella de la sal, que fossen en Vila-real per haver-ne parlament, .X. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per citar Guillem Agramunt procurador de certs heretés de Vinamargo que tornassen les messions de la vila, .II. diners. Ítem,²⁹⁸ a·n Jacme Coll, a·n Jacme Fuster, Bernat Fuster, Johan Fuster, per adobar lo pla e l’abeurador prop Senta Bàrbera, qui afollave lo Camí Real, .VIII. sous. Ítem, a la filla d’en Castell e a la muller d’en Batle, qui·ls aydaren, .II. sous. Ítem, a·n Valero Taust, ab .I. rocí, .II. sous. Ítem, al dit síndich per son jornal, .II. sous. Ítem, a .IIII^e. dones seglars qui foren meses en l’espital lo Dijous Sant, que no fessen peccat e stigueren tro al disapte, per a messió, .VII. sous, .II. diners. Ítem, als juglars qui sonaren el pla lo dia de Pasqua, axí com és acostumat, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per lo translat autèntich que féu del privilegi del peix, .II. sous. Ítem, al scrivà de la cort, per metre-y la auctoritat del justícia, .VI. diners. Ítem,²⁹⁹ a·n Domingo Malràs, per manament del consell, los quals havia pagats de la peyta grossa sua, que no devie pagar, .V. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per .Iª. presó que s’apelle Farines, per a la presó de la vila, .VI. sous. Ítem, a·n Guillamó Marquo e a·n Francesch Maçó, per escurar l’escorredor de Rafalafetna, axí com és acostumat pagar per cascuna scuró, .XXII. sous. Les quals quantitats munten a suma de cent deehuyt sous, .XI. diners, dels quals lo dit honrat consell manà a vós ésser fet lo present albarà per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrant vos sien reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXVI. d’abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.

||^69r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al honrat en Guillem Johan quaranta-dos sous, los quals a aquell són deguts de .VI. dies, los quals aquell axí com a missatger de la³⁰⁰ vila \sobredita/ li ha convengut treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per parlar ab lo batle general e ab los advocats de la vila, e ab d’altres, sobre alcuns contrasts que·l dit batle fahie a alcuns patrons de barques, de no carregar en lo carregador de la Mar de la dita vila alcunes coses, les quals totstemps foren acostumades carregar en la dita plaja \o carregador/. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXVII. de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³⁰¹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarosa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Pere Parellades, pesador de les farines de la dita vila, sexanta sous, los quals a aquell són deguts de la segona terça \o solució/, la qual fení a .XXI. dia d’abril pus proppassat, de aquelles nou lliures que pren de soldada .I. any, per tenir en condret lo dit pes eo pesar les dites farines. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .X. dies de maig any .M.CCCC. e cinch.³⁰²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres, a·n Nadal Ferriols e a·n Matheu Avinyó, treents sous ||^69v los quals a aquells són deguts de la última terça o solució la qual fení a .XXVIII. dies del mes de abril pus proppassat, de aquells nou-cents sous que prenen de soldada per ésser guardians del terme de la dita vila per .I. any, lo qual fení a .XXVIII. dies del dit mes d’abril pus proppassat. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castello, a .X. de maig l’any de .M.CCCC. e cinch.³⁰³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Sànxez, meneschal de la dita vila, cent sous los quals a aquell són deguts de salari de la dita men<e>schalia, de la primera paga o solució de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present <mes> de maig, de aquells .CC. sous que pren de salari³⁰⁴ de un any, lo qual fenirà a .XIX. dies del mes de noembre primervinent. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XX. dies de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.³⁰⁵

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Tauhenga, notari, dos florins d’or, los quals a aquell són deguts del contracte que reebé e mès en forma públicha, de cent cinquanta sous censals, que·l discret en Pasqual Bataller, notari, axí com a síndich de la dita vila vené a la dona na Dolceta, muller del honrat en Johan Barbarossa, vehín de la dita vila, per preu de .III^M . sous, \los quals li són estats tatxats de voluntat del consell per los discrets en Pasqual Ferrando, en Guillem Feliu e en Pasqual Bataller, notaris. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XX. dies de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³⁰⁶

||^70r Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarosa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Ramon Johan, notari,³⁰⁷ trenta-cinch sous, .XI. diners, mealla los quals a aquells són deguts que no ha pogut \cobrar/³⁰⁸ del any .M.CCCC.II. e fení en .III., de les vendes a ell fetes axí com a síndich de la vila, a instància del peyter, \de les persones sigüents:/

Primerament, de la muller d’en Domingo Marcho, per un celler atinent d’en Nicholau Jordà, que li fon venut, que no s’i ha trobat res al lo càrrech del cens, .III. sous, .XI. diners, mealla. Ítem, per un quarter de terra que li fon venut com a béns d’en Amiguet, com sie de capellania, .XI. sous. Ítem, per .I. troç de terra que li fon venut com a béns d’en Guillamó Castell, com la vila lo li hagués stablit franch, .IIII. sous, .VI. <diners>. Ítem, per lo contracte del censal de mestre A(rnau) \de Peralta, que són/ .II^M . .DCCCC. sous, que en Pasqual \Ferrando/ ne manlevà com a síndich de la vila, a rahó de censal, .XVI. sous, .VI. diners. Les quals coses foren vistes, conegudes, sumades e tatxades per los honrats en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats, de manament del consell celebrat en lo dia e anys dejús declarats, pujants a la dita suma de .XXXV. sous, .XI. diners, mealla. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .X. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³⁰⁹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan de Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Bataller, notari, olim síndich e procurador quo ad lites de la dita vila, cinquanta sous los quals a aquell són deguts de ésser síndich e procurador de la dita vila³¹⁰ per son salari, e que s’avingue ab lo discret en Bernat Ostalés de certs dies que aquell fon ||^70v síndich³¹¹ \de la dita vila/, tro que fon creat batle de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³¹²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu, trompeta e corredor públich de la dita vila, cinch sous los quals a aquell són deguts de encantar e liurar lo guardianatge de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³¹³

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats als honrats en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, quatre-cents sous los quals a aquell són deguts de salari de un any, lo qual feneix lo present dia de huy, vespra de Cinquagèsima, per ésser jurats de la dita vila, \és a saber, a cascú cent sous/. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cauteles de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³¹⁴

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària per afers e negocis de la dita universitat, hajats fetes e pagades les \messions e/ quantitats dejús sigüents:³¹⁵

Primerament, donàs e pagàs a·n Berenguer Far e a·n Merlo, per desfer una parada que s’avie feta en la céquia Major, .II. sous. Ítem, a·n Bernat Reboster e a·n Milà, qui a .V. de maig buydaren l’abeurador, ||^71r.I. sou, .VI. diners. Ítem, a·n Ponç Miralles, per letres que portà als assessors de la vila de part dels jurats, per lo fet del comissari, per .II. dies, .VI. sous. Ítem, los quals retingués ves vós de quatre³¹⁶ dies, ço és de .XXVIII. d’abril tro a dos de mag, que li covench anar a València, ab la terça de la primera paga del General, que la vila havie a trametre lo primer dia de mag als diputats del General, a rahó de .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per dos poals que féu, la .I. al pou de Senta Maria, l’altre al pou d’en Guardiola, .X. sous. Ítem, a·n³¹⁷ Bernat lo manyà, per .IIII^e. poals que ferrà e adobà los ferraments de aquells, .XI. sous. Ítem, a·n Pere Marquo, per .IIII^e. dies que anà a la partició de l’aygua, a rahó de tres sous lo dia, .XII. sous. Ítem, a·n Nadalies e a·n Arbecha, per los lobatons que prengueren, los quals lo consell los manà pagar, .V. sous. Ítem, a·n Ponç Miralles, per portar lo procés dels protestes del comissari, per acordar a micer Guillem Çaera de tres dies, .VIII. sous, .VI. Ítem, al dit micer Guillem, per acordar aquell, .VII. sous. Ítem, a Jordanet, per .Iª. letra que portà dels jurats ab .I. procés del fet del comissari, qui portà als assessors de València, per tres dies nou sous. Ítem, a·n Pasqual Ferrando, notari, per la letra del fet de la sal que hac del batle general, ab alcunes scriptures que havie fetes davant los diputats per lo fet de les cenes de la reyna, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Bernat Roquamartí e a·n Gaçó, per adobar lo partidor de Mediona, .V. sous. Ítem, a·n Domingo Guitart, per portar lo procés del fet del comissari a València, \als advocats/, .III. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller e a·n Johan Tauhenga, notaris, los quals anaren a Burriana, ço és en Bataller com a síndich e en Tauhenga com a scrivà, per presentar la letra del batle general sobre·l fet de la sal, a mossén Jacme Castellà, gabellot, és a saber, a cascú d’ells per la anada tres sous, .VI. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per scriptures de la presentació de la letra e per la prorogació, .II. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per la carta de la revenda que en Pere Miquel, menor, féu a la vila, de .CXXV. sous censals que la vila ||^71v li fahie cascun any, a .VI. de octubre, la qual liurà en forma lo dit notari en lo consell celebrat la vespra de Cinquagèsima, .V. sous, .VI. diners. Ítem, per lo protest e translat de aquell fet a la senyora reyna o a son majordom, per rahó de les tres cenes que féu execució contra la vila, lo qual protest rebé lo dit en Johan Tauhenga, que son dos fulls ab lo translat, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Guillem Gombau, notari, per treballs e messions que féu com a sots síndich de la vila, en los .D. sous censals d’en Vidal de Blanes, e en los .D. sous censals d’en Johan Cabrera, que eren del censal de mossén Loís d’Abella, e féu-ne fer letra executòria lur procurador als jurats e síndich de la vila, de part del governador, .VI. sous, .X. diners. Les quals quantitats \munten a suma de/ cent vint-sis sous, deu diners, dels quals lo dit honrat consell manà a \vós/ ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar e, aquell demostrant, vos sien preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan d’Arenys, cequier major de la vila de Castelló, saluts, dilecció. Donats e pagats \dels terços de la vila/ a·n Johan Tauhenga, notari, nou sous los quals a aquell són deguts per scriure e transladar lo libre de les sentències e ordenacions \ab/ què·l cequier de la dita vila se deu réger e servar. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny del any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ .M.CCCC. e cinch.³¹⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós hajats donats e pagats huytanta-tres sous, .IIII^e. diners de prorata a·n Pere Miquel, menor de dies, per rahon de aquells .CXXV. sous censals que li són estats quitats, los quals la universitat de la dita vila li fahie cascun any a .VI. de octubre, los quals li foren quitats per l’onrat en Pasqual Ferrando, síndich de la dita vila, a .IIII^e. del mes e any dejús scrits, ab carta de revenda reebuda ||^72r per en Johan Tauhenga, notari, per tal lo dit honrat consell mane a vós ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte los puxats demostrar, e aquell demostrant vos sien preses e reebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³¹⁹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Guillem Feliu, notari, dos florins d’or los quals a aquell són deguts, axí per rahon del contracte que reebé de aquells .LXVI. sous, .VIII. diners censals, los quals foren venuts per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich de la dita vila, lo primer dia de juny del present e dejús scrit any \a la dona na Pinella/, com per alcuns altres treballs per lo dit en Guillem Feliu fets e sostenguts per la dita vila, en clarificar les reduccions que en Pasqual Ferrando e·l dit nom havie fetes per la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³²⁰

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com a vós sien deguts per lo consell de la dita vila, doents cinquanta sous, és a saber cent cinquanta sous per rahon del sindichat e claveria per vos administrats en l’any proppassat, e cent sous per les vendes a vós e·l dit nom, fetes³²¹ per los honrats jurats, a instància d’en Jacme Scuder, peyter del dit any; per tal lo dit honrat consell mane a vós ésser fet lo present albarà, per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrant vos sien preses e rebuts en compte. Scrit ut suppra.³²²

||^72v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Bataller, notari, síndich e procurador quo ad lites de la universitat de la dita vila, cinquanta-sis sous, .VIII. diners, los quals a aquell són deguts per les causes infrasigüents:³²³

Primo, per dues letres que li covench haver de la cort del official, axí contra n’Arnau Moster, vicari, com contra altres, segons³²⁴ que en les dites letres és contengut, quatre sous. Ítem, per .VIII. jornals, los quals anà a la cort del official d’Almaçora, axí per impetrar la letra monitòria e haver aquella com li fos emparada per \part d’en/ n’Arnau Moster, com per .VII. comparicions que féu davant lo dit official, segons per lo dit procés appar, a raó de .III. sous per dia, .XXIIII. sous. Ítem, per tres dies que anà a València per haver .Iª. letra del governador contra en Pere de Vallterra, comissari qui·s deye del senyor rey, a raó de .VII. sous per dia, .XXI. sous. Ítem, los quals pagà als scrivans de la cort del governador, axí per la dita letra com per scriptures fetes en la dita cort, les quals mostrà, .VII. sous, .II. diners. Ítem, al scrivà per spatxar la letra del governador, .VI. diners. Les quals quantitats pugen a la dita suma de .LVI. sous, .VIII. diners. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit ut suppra.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, \notari/, per diverses advocacions per aquell fetes e prestades a la universitat de la dita vila, eo síndich de aquella, en diverses pleyts, qüestions e contrasts de la dita³²⁵ universitat \tro al present dia de huy/, cent sous. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran \preses e/ rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e cinch.³²⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Tauhenga, notari, scrivà qui és estat en l’any proppassat dels honrats jurats e consell de la dita vila, per llur salari e treballs, cent sous. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .VI. de juny³²⁷ en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.³²⁸

[CARTES ENVIADES PEL CONSELL MUNICIPAL]

||^73r Als honrats los judeç, regidors e altres qualsevol officials de la ciutat e aldees de Terol, o aquells als quals les presents pervendran o presentades seran, o a lurs lochtinents, de nós, los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per tenor de les presents, vos certificam que en Miquel Radio, vehín nostre, per vigor de una sentència entre vosaltres e la dita vila últimament pronunciada, sobre lo fet dels aemprius del termenal de la dita ciutat e aldees de aquella, va o tramet aquí doentes huytanta cabaces de bestiar, entre cabriu e lanar, per péxer e pasturar los vostres térmens, segons forma de la dita sentència. Per tal, a requesta del dit vehín nostre, manan a aquell fer la present letra testimonial ab lo sagell del offici a nós comanat sagellada.³²⁹

Data in villa Castilionis, .XXIª. madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Als honrats los³³⁰ jurats del loch de Orpesa o lurs lochtinents, de nós los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per tenor de les presents vos certificam que en Pere Ferriols e n’Arnau Simó, vehins que solien ésser del dit loch de Orpesa, han jurat en poder nostre la feeltat del molt alt senyor rey, vehinatge e habitació de la dita vila, segons que per los libres de valies ordenats per lo honorable consell de la dita vila conste e appar. Per tal, a requesta dels dits Pere Ferriols e n’Arnau Simó, vehins nostres, manam a aquells fer la present letra testimonial ab lo sagell del offici a nós comanat sagellada.

Data in villa Castilionis, .IIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

||^73v Els honrats en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, a instància e requisició d’en Johan Sanxo, vehín de la vila de Castelló, manaren ésser feta la letra dejús sigüent:

Als honrats los justícia e jurats del loch de Benicàcim o a lur lochtinents, de nós en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats de la vila de castelló, saluts e honor. Denant nós serie estat comparegut Johan Sanxo, vehín nostre e terratinent vostre, dient que com per furs, privilegis e prachmàticha sancció sia estat ordenat en quinys o quals cases lo hereter deu contribuir ab los vehins del loch en lo qual té sa heretat, e vosaltres no contrastants los dits furs, privilegis, prachmàticha sancció e penes en aquells statuïdes e ordenades, hajats fet contribuir e pagar lo dit vehín nostre e terratinent vostre, egualment ab los vehins vostres en totes exaccions e peytes que aquí havets gitades, la qual cosa fer no podets o devets, impedients los dits furs e privilegis hoc encara havets fet venda al dit vehín nostre de certs cafiços de blat, que dins vostre territori ha haüts, no contrastant encara lo consell haüt per vosaltres del honrat en Pere Moster, assessor vostre, per lo qual fon acordat presents los honrats jurats del any pus proppassat de la dita vila, lo qual vos donà de consell, axí com està en veritat que·l dit nostre vehí no ere tengut pagar egualment ab los vostres vehins, ans a aquell haviets a servar la dita prachmàtica, e ha request nós a vós ésser scrit ut infra. Et nós, vista la sua requesta ésser justa e procehir de justícia, per tal instant e requirent lo dit en Johan Sanxo vehín nostre, vos en deute de justícia requerim e de part nostra la vostra amistat pregam, que al dit vehín nostre servets la dita prachmàticha sancció, fahent revocar totes vendes e alienacions dels béns de aquell fetes. En altra manera axí com aquells qui defallir no podem a nostres vehins, hauríem a defendre aquell per totes aquelles maneres legudes, que per furs e privilegis són ordenades e atorgades; hoc encara greu què·ns serie hauríem acusar a vós les penes en la dita prachmàticha sancció imposades, e qualque cosa per vós sobre lo ||^74r dit fet serà acordat, plàcie-us-nos per vostra letra responsiva certificar, com nós en son cars e loch siam apparellats fer per vós semblants coses, e majors justícia mijançant.

Data Castilione, .XXXª. die iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Als honrats los jurats del loch de l’Alcora o a llurs lochtinents, de nós los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per tenor de la present, vos certificam que n’Anthoni Çabater, vehín que solie ésser del loch de l’Alcora, ha jurat en poder nostre la feeltat del \molt alt/ senyor rey, vehinatge e habitació de la dessús dita vila, segons que per los libres ordenats per lo honorable consell de la sobredita vila conste e appar. Per tal, a requesta del dit n’Anthoni Çabater, manam a aquell fer la present letra testimonial, ab lo sagell de la juraderia e offici a nós comanat sagellada.

Data in villa Castilionis .XVIIIº. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Als molt honrats los justícia e jurats del loch de l’Alcora o a lurs lochtinents, de nós en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per les presents vos fem saber que en lo dia de huy, data de la present, denant nós ésser comparegut n’Anthoni Çabater, vehín nostre e terratinent de vostre terme, lo qual segons per aquell és afermat, vos haurie presentada una letra nostra testimonial, com lo dit n’Antoni Çabater serie vehí nostre e vassall del senyor rey, e havie jurada la feeltat de aquell. E no contrastant la dita letra testimonial, diu que vosaltres vos esforçats de talliar e metre en peyta los béns mobles de aquell, menaçant que no contrastant lo dit vehinatge procehirets a fer execució en los béns de aquell. Et de fur, e rahó, prachmàticha sancció, sobre semblants feyts per lo molt alt senyor rey en Pere, a qui Déus perdó ordenada, lo dit nostre vehí no sie ||^74v tengut contribuir ab vós per los béns mobles e semovents que ha, com aquells seguesquen la persona, no aytant poch en los seents sinó en certs casses en la dita prachmàticha ordenats.

Per tal, instant lo dit vehín nostre, vos en deute de justícia requerim e de part nostra la vostra amistat pregam, que per rahon e causa de alcuna contribució ab vós fahedora per los dits béns mobles e semovents, en alcuna manera no enquietets ne aytant poch en los seents, sinó aytant quant per la dita prachmàticha és ordenat. Et plàcie-us de bon comportar nostre vehín, axí com nós entenem bé comportar los vostres. Et en semblant cars e major màxi<m>e justícia procehint e fer per vosaltres semblants coses³³¹ e majors. En altra manera, en cars que·l contrari fahíets, ço que en alcuna manera no creem, greu que·ns serie, hauríem a defendre aquell si e segons que per fur e rahó és introduït e ordenat.

Data Castilione, .XXVª. augusti anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Als honrats los jurats del loch de Burriol o a sos lochtinents, de nós, los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per tenor de la present, vos certificam que en Guillamó Agramunt, vehín que solie ésser del dit loch de Burriol, ha jurat en poder nostre la feeltat del molt alt senyor rey, vehinatge e habitació de la dessús dita vila de Castelló, segons que per los libres ordenats per lo honorable consell de la sobredita vila conste e appar. Per tal, a requesta del dit ||^75r en Guillamó Agramunt, manam a aquell fer la present letra testimonial, ab lo sagell de la juraderia e offici a nós comanat sagellada.

Donada en la vila de Castelló, a .XVI. dies de noembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.

Al honrat lo justícia del loch d’Almaçora o a son lochtinent, de nós los justícia e jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per tenor de les presents vos certificam que en lo dia de divenres que era comptat .XXVI. dies del mes de deembre del any present, e dejús scrit, nós e lo honrat consell de la ja dita vila de Castelló, havem feta elecció de cequier per regir e administrar la céquia Major de la dessús dita vila, la qual dita céquia passe e discorre per lo vostre terme, ço és del honrat en Johan d’Arenys, vehín nostre; lo qual dit cequier ha jurat e fet sagrament en poder de nós, dit justícia, de haver-se bé e lealment en lo regiment de la³³² dita céquia, segons és fer acostumat. Et lo dit cequier ha preses e reebuts per guardians de la dita céquia, ço és en Berenguer Far e en Johan Pèriç, vehins nostres, los quals han jurat e fet sagrament en poder del sobredit cequier, de haver-se bé e lealment en lo dit guardianatge e de fer verdaderes relacions, segons és acostumat fer; perquè segons forma de les sentències entre vosaltres e nós promulgades, vós de les dites coses ab la present letra, ab lo sagell del dit honrat consell en cera vermella empremptat sagellada certificam.

Data in villa Castilionis, quinta die ianuarii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quinto.³³³

Als molt honorables los jurats del loch de Móra, de nós los jurats de la vila de Castelló cap de la Plana de Burriana, saluts e honor. Per tenor de les presents, vos ||^75v certificam que en Francisquo Sànxez, vehín que solie ésser del dit loch de Móra, ha jurat en poder nostre la feeltat del molt alt senyor rey, vehinatge e habitació de la dita vila, segons que per los libres de valies ordenats per lo honorable consell de la \sobre/dita vila conste e appar. Per tal, a requesta del dit en Francischo Sànxez manam a aquell fer la present letra testimonial, ab lo sagell del offici a nós comanat sagellada. Et plàcie-us, senyors, que en totes coses \que·l dit vehín nostre/ aquí hage a fer ni contrastar, lo hajats per recomanat,³³⁴ axí com nós d’aquí avant entenem haver per recomanats los vehins vostres.

Data Castilione, .IIIª. die marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.³³⁵

Als molt honrats los batle, justícia, jurats, leudés, peatgés e altres qualsevol officials del loch de Rubiols, aldeya de la ciutat de Terol, als quals la present se pertangue e presentada serà, de nós en Nicholau Orlando, justícia de la vila de Castelló, en Guillem Sanç, savi en dret, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats de la dita vila, saluts e honor. Per les presents vos fem saber en lo present dia de huy data de la present, denant nós ésser comparegut en Pere Martínez de Verdú, asaunador, vehín nostre, dient que com sobre alcunes compres de cuyram per aquell feytes dins vostre territori, e ab si portades per lo collitor o collitors del mig peatge de Albarrazí, lo qual en la dita ciutat de Terol se leve e és acostumat de levar, sie estat marchat e penyorat, exhigit e levat lo dit mig peatge del dit vehín nostre, no contrastant la franquea ||^76r la qual lo dit <vehín> nostre ha del dit mig peatge, e tots los altres vehins e habitadors de la dita vila, la qual franquea és estada a vosaltres e a cascun de vosaltres specialment al dit qui·s diu collitor intimada e a hull mostrada. Et per consegüent, en no servar e fer servar la dita franquea, seríets encorregut en la pena de mil florins, ira e indignació del senyor <rey> en los dits privilegis expressada; et ha request nós a vós e a cascun de vós ésser scrit ut infra. E nós, admesa la sua requesta ésser justa e a rahó e justícia consonant, jatsesie de fur, rahó e costum introduïda en lo regne de València, encontinent poguéssem procehir a fer penyores de béns de sotsmeses a vostre districtual, encara a cautela vos en deute de justícia requerim, e de part nostra la vostra amistat pregam, que al dit vehín nostre servets e servar façats la dita franquea, axí en lo dit mig peatge com en totes altres coses de les quals los dits vehins nostres per aquella dita franquea e privilegis en aquella, feta menció, són feyts per los sants reys e per lo senyor rey en Martí de present regnant de nou confermats, restituïn al dit vehín nostre e fahent restituir tot ço e qualque cosa de aquell, e béns d’aquell sie estat pres, per rahon del dit mig peatge exhigit, e levat ensemps ab totes les messions feytes e fahedores per la dita rahó tro a real satisfacció feta a aquell.

Бесплатный фрагмент закончился.