Humà, més humà

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d'on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai «massa» humans: si cap horitzó té sentit és el d'arribar a ser «més» humans. No es tracta, doncs, d'anar més enllà de l'humà, com va voler Nietzsche, sinó d'intensificar i d'aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d'aquest solc en l'ésser humà n'emergeix l'acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l'esperança… «Humà, més humà» és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador. «Contra la immediatesa compulsiva, contra la hiperconnectivitat, contra la permanent exposició pública i contra la dispersió, Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar». Josep Massot,

La Vanguardia «Josep Maria Esquirol s'explica meravellosament bé i ens fa molta falta». Mònica Terribas,

El Matí de Catalunya Ràdio «És un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s'han publicat en català en els últims anys i que, sens dubte, n'és un dels millors». Enric Sòria,

El País «Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons». Carles Capdevila,

Ara «Una proposta constructiva, basada en la intimitat, el refugi i el replegament, sense oblidar la reivindicació de la memòria i la imaginació». Jordi Nopca,

Ara «La proposta d'Esquirol consisteix a reprendre el sentit en la proximitat, en la quotidianitat com a element per donar sentit a aquest buit insuportable». Albert Sáez,

El Periódico «Lluminós assaig per combatre la disgregació del jo i per no cedir a l'imperi de l'actualitat». Jordi Llavina,

La Vanguardia