Читать книгу: «Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)»

Name: Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)
Author: AAVV
ISBN: 9788491343417

AAVV

Шрифт:

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Manel Pastor i Madalena, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta: Castell de Bunyol, detall del mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1721). Arxiu del Regne de València, Mapes i plànols, núm. 260

Revisió del llatí: Concha Ferragut

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-341-7

Introducció

LES SENYORIES

Tradicionalment, l’espai central del territori valencià entre l’Horta de València i els altiplans occidentals ha estat definit com un espai de transició entre el pla del litoral que es desplega a l’orient i la muntanya que creix cap a ponent. Aquesta condició intermèdia s’acorda amb una dualitat fisiogràfica ben representada també per l’onomàstica aplicada al territori de l’actual comarca que llueix la denominació administrativa oficial de «Hoya de Buñol-Chiva» d’acord amb el fet que es tracta d’un territori que històricament ha estat de parla castellana.¹ La comarca de la Foia de Bunyol-Xiva comprén, a occident, la depressió terciària de Bunyol enquadrada entre relleus calcaris de certa importància, és a dir la Foia, i a l’orient els piemonts de Xiva, recolzats en els vessants orientals de les serres de Los Bosques que estructuren un seguit de planures secularment conreades que reposen caient pausadament cap al Pla de Quart en les riberes mateixes dels cultius occidentals de l’Horta de València.²

Les baronies de Bunyol i de Xiva es van bastir sobre aquesta zona central de l’actual País Valencià, unes poques llegües a ponent de la ciutat de València, arran del procés d’ocupació del seguici del titular de la Corona d’Aragó, el rei Jaume el Conqueridor, en la tercera dècada del segle XIII. Resseguint el seu procés històric, podem comprovar en bona mesura la seua composició bicèfala, de manera que la Foia pot identificar amb claredat el territori que constituí una senyoria sobre els territoris dels actuals municipis de Setaigües, Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova, tot i que el topònim al·ludeix amb propietat a una unitat geogràfica que ateny únicament els quatre darrers territoris. La localitat de Xiva és a hores d’ara un centre subcomarcal que forma junt amb Xest —abans Xestalcamp— i Godelleta —antiga Godella— el denominat Camp de Xiva o de Xiva-Xest i fou el cap d’una altra important senyoria medieval.³ Avui dia Xiva és el municipi amb més població de la comarca en haver superat recentment la preeminència demogràfica de Bunyol, que romania sostinguda tot al llarg del segle XX, per haver-se beneficiat del fenomen de descongestió de la metròpoli i per haver eixamplat i desenvolupat, en relació amb aquest fet, noves àrees residencials.⁴

Al llarg del període medieval i modern, entre els segles XIII i XIX s’estructuraren tres senyories amb una llarga continuïtat des dels voltants del canvi de segle, enquadrat entre les dècades finals del XIV i les primeries del XV, fins a èpoques recents. Hom diria que el canvi dinàstic dibuixà un solc definitiu en la persistència dels llinatges medievals en aquestes terres. En aquest sentit, val a dir que en les nostres senyories no s’aprecia el ball característic de la desfilada de llinatges esdevingut en molts altres indrets de la geografia medieval valenciana amb l’excepció del cas de la baronia de Xestalgar, que canvià de mans en diverses ocasions al llarg del segle XIII.⁵ En aquest mateix sentit, hom pot adduir també el cas de les fugaces intervencions de Roderic de Liçana i de l’orde de l’Hospital a la senyoria de Bunyol de la primera dècada després de la conquesta. Pel que sembla, Xiva romangué sota la senyoria dels Entença, que integraren a final del segle XIII el castrum de Xestalgar, des dels anys de la conquesta. Xest roman-gué invariablement sota el domini dels Peris d’Arenós i Bunyol fou senyorejat pels Ferrandis d’Íxer al llarg de la segona meitat de l’esmentat segle XIII amb les matisacions adés al·legades. Tot al llarg de bona part del segle XIV, els territoris dels castra de Xiva i Xestalgar i el de Bunyol constituïren el patrimoni valencià dels comtes d’Urgell arran del matrimoni entre l’hereva de Xiva i Xestalgar, Teresa d’Entença, i el senyor de Bunyol, l’infant Alfons, fill segon del rei Jaume el Just. Com és conegut, Alfons tingué també assignades altres rendes provinents del patrimoni reial a les Valls del Vinalopó: Elda, Novelda i Asp.

Així doncs, com a conseqüència o en sintonia amb el canvi dinàstic, van arribar modificacions importants i duradores de manera que la senyoria de Bunyol passà a mans del llinatge de juristes valencians dels Mercader des del 1425 fins al 1836. Un dels seus membres, Gaspar Mercader, fou investit amb la creació del títol que els ennobliria definitivament, el de comte de Bunyol, que fou instituït el 1604 pel rei Felip III. La baronia, que havia estat segrestada al darrer comte d’Urgell, fou entregada pel Magnànim a aquest llinatge de «savis en dret» installats en la Batllia General de València i amb aspiracions d’ennobliment. La senyoria de Xiva pertangué a una branca de la potent família dels Montcada —després emparentats amb els Medinaceli— des del final del segle XIV, quan l’adquiriren en una operació de bescanvi feta amb el comte Pere —Pere i d’Urgell— fins al final de les senyories, i la baronia de Xest, que fou senyoria d’una branca dels Mercader de Bunyol, romangué en mans d’aquest llinatge predilecte al llarg també d’un extens període fins ben entrat el segle XIX. Totes tres senyories protagonitzaren sengles processos d’incorporació a la corona per tal d’espolsar-se el jou feudal que s’allargaren dècades interminables fins a les portes mateixes de la modernitat arrapant les restes d’un antic règim que no acabava mai de morir.⁶

El període que ara ens proposem representar amb aquest recull documental, tanmateix, representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes d’Urgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament d’una reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. L’acord va ser signat l’estiu de l’any 1314 i pocs mesos després es produïa el matrimoni que personificava l’inici de la nova branca comtal: la cerimònia s’esdevingué el 10 de novembre d’aquell mateix any a la catedral de Lleida. A més d’un munt de conseqüències polítiques, el matrimoni uní els destins de les nostres senyories ja que ella, l’hereva del comte, era Teresa d’Entença, una jove que heretà moltes altres possessions i també les baro nies de Xiva i Xestalgar al regne valencià de son pare Gombau d’Entença.⁷ Ell, el fill segon del titular de la corona catalanoaragonesa, era l’infant Alfons per a qui, el pare, el rei, havia comprat quan era només un xiquet, la baronia de Bunyol. D’acord amb els termes del pacte, el primer fill del rei, l’infant Jaume, restava reservat a heretar la corona de manera que Alfons fou investit amb el comtat segons les minucioses previsions i especificacions de l’esmentat acord entre el comte i el rei. El vell i delejat comtat d’Urgell, amb el vescomtat d’Àger, s’incorporava ara a la corona, o als seus encontorns per a ser més precisos.

Així, com déiem, s’extingeixen els Peris d’Arenós de Xest al final del segle XIV en casar l’última dama d’aquesta branca del llinatge, Sança Peris d’Arenós, amb el comte de Prades;⁸ s’acaben els comtes d’Urgell a Xiva per haver venut la baronia el comte Pere, en una operació de bescanvi, a una branca dels Montcada el 1386 i, finalment, desapareixen també de la senyoria de Bunyol per la confiscació soferta pel comte Jaume (II)⁹ el Dissortat el 1413 arran de la seua rebel·lió envers la sentència de Casp que l’apartava de la corona front al pretenent castellà. De manera que l’entrada en el segle XV va constituir en aquestes terres una petita revolució dinàstica coincident amb la gran revolució dinàstica que suposà l’arribada dels Trastàmara al tron de la Corona d’Aragó.

No deixa de sorprendre que, malgrat la desfilada de llinatges importants, els historiadors, els cronistes i els escriptors hagen parat una atenció ben magra sobre aquestes terres de l’interior valencià. Per part nostra, en un article recent, ens vam ocupar de fer una escarransida revisió dels treballs, articles i aportacions de diferent valor que s’han ocupat dels nostres territoris.¹⁰

LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

Els textos que presentem tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l’Horta, és a dir, la zona compresa entre els límits occidentals del contorn agrícola de la ciutat de València i les terres de l’esglaó oriental de la Meseta castellana, l’actual altiplà de Requena i Utiel del regne veí que fou incorporat al País Valencià a mitjan segle XIX. Es tracta d’un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València tot i que, no obstant això, ha atret tangencialment l’atenció del medievalisme valencià, que ha assenyalat alguns trets d’interés deduïts sovint a partir més aviat d’una intuïció i d’algunes, poques, evidències, que no d’un coneixement fonamentat. D’aquesta manera, els territoris occidentals de la madina Balansiya que corresponen en l’actualitat amb la comarca valenciana de la Foia de Bunyol-Xiva, així com altres territoris veïns en la Serrania del Túria (Xestalgar, Sot de Xera i Pedralba), la Ribera Alta del Xúquer (Torís i Montroi) o de les gorges del mateix Xúquer (Dosaigües, Cortes de Pallars i Xirell) manquen d’un estudi relatiu al seu paper en aquell procés de construcció del nou regne.

La present col·lecció documental correspon a una selecció dels textos més representatius dels que vam fer servir en la realització de la nostra tesi doctoral llegida el 16 de gener de 2015 en la Universitat de València.¹¹ La tesi, «Les senyories valencianes dels comtes d’Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció», és un estudi d’unes senyories fins ara desconegudes i que vam poder dur a terme gràcies a l’exploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó a Barcelona. Serà, doncs, aquesta la principal font documental que nodrirà aquest recull. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que con tenen documentació medieval, com ara l’Arxiu de la Catedral de València o l’Arxiu del Regne de València. Uns pocs havien estat editats amb anterioritat tot i que hem decidit aportar la nostra pròpia versió en l’edició d’aquests documents.

Es tracta d’una aportació singularitzada pel fet de representar un conjunt emés des d’una senyoria laica; un tipus de documentació ben escassa en el context del naixement dels espais feudals al voltant de la creació del regne valencià entre la segona meitat del segle XIII i els primers decennis del segle XIV. Prou conegut és el fet de la desaparició de bona part dels arxius senyorials. Evidentment la pervivència de la nostra base documental s’esdevé d’un fet no gens ordinari: la senyoria d’aquestes terres estigué en mans d’un fill del rei d’Aragó la qual cosa permeté que trobara acollida als arxius de la corona.

Tot i que el nostre estudi es va concentrar en un període més concret d’acord amb el gruix dels texts que oferia l’esmentada sèrie arxivística que delimitem entre el 1314 i el 1327 i que s’adiu al govern efectiu de l’infant Alfons, futur rei Alfons el Benigne, sobre les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar, vam tractar també d’esbrinar els períodes anterior i posterior. Ens va interessar especialment la trajectòria senyorial des dels anys de la conquesta catalanoaragonesa impulsada per Jaume I en el segon terç del segle XIII. L’any 1314 es van produir dos esdeveniments simultanis: per una banda l’infant assolia la majoria d’edat, circumstància que li permeté d’agafar les regnes d’una baronia que son pare, el rei Jaume II, va adquirir el 1304 per al seu segon nat quan era només un nen petit i, per una altra, el jove Alfons, es va casar amb Teresa d’Entença, hereva d’un patrimoni de senyories ampli i divers i entre elles, a banda del cobejat comtat d’Urgell que enfilava definitivament els encortons de la corona, les baronies de Xiva i Xestalgar que havia tingut son pare, Gombau d’Entença. Els nous comtes d’Urgell, Alfons i Teresa, posseïren així les tres baronies fins a la mort de Teresa el 1327. Totes tres, junt amb altres territoris foren heretats pel fill comú, el nou comte Jaume i d’Urgell, que aleshores era també un nen petit de manera que son pare, Alfons, ja rei, administrà les senyories fins a la seua majoria d’edat.

Aquesta selecció de documents volem que puga representar diferents aspectes entre la diversitat temàtica que vam abordar en la nostra tesi doctoral. La presentació, l’hem organitzada seguint un ordre cronològic. D’acord amb aquest criteri editem per una banda tots els texts poblacionals per la seua especial transcendència tot i que alguns d’ells han estat publicats parcialment amb anterioritat. Incorporem noves còpies que hem pogut localitzar que ens han permés de puntualitzar alguns aspectes que havien estat erròniament interpretats pel mal estat de conservació de les còpies fins ara conegudes i afegim també la carta pobla medieval de Xestalgar del 1284 que era desconeguda i que ja vam publicar per la nostra part fa uns pocs anys en el treball d’investigació corresponent a l’obtenció del dea.¹²

Veurem també alguns documents que considerem semblantment significatius com són els nomenaments dels oficials senyorials, així com d’altres relatius als diferents espais de conflictivitat interinstitucional, territorial o de significació criminal derivats de la convivència que comunament conclouen amb la imposició de sancions o la seua remissió parcial o total. La recaptació de rendes i la imposició d’exaccions diverses es veuran també representades, així com la donació de rendes o heretats als col·laboradors i afectes al poder senyorial.

Els registres que recullen les disposicions dels infants Alfons i Teresa comencen a la fi del 1314 arran del seu matrimoni. Abasten els documents un període d’una dotzena d’anys, exactament fins al 1327, una data closa per la mort de la infanta pocs dies abans que el seu marit, l’infant, heretés la corona i trametés el patrimoni al nou comte, l’encara massa petit, fill segon del matrimoni, el comte Jaume (I) d’Urgell com ja hem explicat.

Tot i amb això, la nostra recerca a l’Arxiu Reial s’havia de completar amb altres documents dels períodes anterior i posterior ja que en el primer cas, els anys transcorreguts entre la compra de la senyoria de Bunyol i el casament dels infants, des de la fi del 1304 fins al mes de novembre del 1314, la intervenció directa del rei i també de la reina permetia intuir l’interés que podia tenir el fet de regirar els documents reials d’aquell període. Malauradament les senyories dels Entença, Xiva i Xestalgar, no ens han llegat documentació pròpia o no l’hem sabuda trobar. Amb prou feines hem pogut localitzar quatre petges mal comptades entre la documentació reial que contenen disposicions relatives al patrimoni baronial dels Entença que meresqueren ser ressenyades per la cancelleria d’un monarca avesat a intervenir en el recorregut de les principals nissagues i patrimonis senyorials.

Els registres del rei Jaume II corresponents al període 1304-1314 els vam regirar pacientment i ens han aportat informacions d’un gran interés. Molt rellevant ha estat l’anàlisi dels dos registres conservats de la reina Blanca (els núm. 289 i núm. 290 del regnat de Jaume II), que va administrar la baronia de Bunyol des del 1306 fins a la seua mort en la tardor del 1310.

El volum de la documentació disponible augmentava de manera destacada i encara ens vam llançar a revisar un bon nombre dels registres corresponents als primers anys del regnat d’Alfons, el nostre infant i comte d’Urgell investit amb la corona catalanoaragonesa, ja que el nou comte que heretà les senyories de Bunyol, Xiva i Xestalgar, era, com dèiem, encara massa petit i el rei administrava el patrimoni de l’hereu del comtat.

NORMES DE TRANSCRIPCIÓ

1. L’ús de majúscules i minúscules s’ha regularitzat.

2. Hem fet servir majúscula en el cas del «Nos» majestàtic en texts llatins i la forma amb accent «nós» en textos en català i aragonés.

3. Hem reduït les consonants inicials dobles i mantingut les interiors de paraula.

4. Els interlineats, els hem restituïts al text tot fent constar en nota a peu la ubicació a l’original.

5. Els passatges de difícil lectura deduïts pel context, els de lectura dubtosa o que manquen al text original per oblit del copista apareixen entre claudàtors [ ]. Els que no hem sabut restituir pel mal estat dels documents apareixen entre claudàtors amb punts suspensius: [...] on tres punts suspensius representen l’espai estimat d’una paraula o un fragment de paraula.

6. Hem indicat entre parèntesis els «(sic)» i les representacions gràfiques dels signes notarials, senyorials o reials amb la corresponent especificació (senyal reial o comtal/signe notarial/†). Amb la indicació «(en blanc)» representem un espai preparat per a contenir un signum no realitzat.

7. Els passatges cancel·lats als documents s’indiquen en nota a peu.

8. En els textos llatins s’ha regularitzat l’ús de la «u» i de la «v», a l’igual que el de la «i» i la «j». En allò referent a «c» i «t» davant de «i», s’ha optat per emprar preferentment la «c». Fem constar, però, l’exempció contemplada amb l’onomàstica escrupolosament respectada sense adaptacions llevat l’ús de majúscules i la reunió de dos components onomàstics com ara «Castronovo» en lloc de «Castro Novo».

9. Hem tractat de resoldre la diversitat observada en les realitzacions escripturàries de les consonants dobles normalitzant-les d’acord amb el tractament clàssic com ara: Comitimus/comittimus>committimus o comisis>commissis.

10. Les unitats monetàries s’han catalanitzat en els documents en romanç: sous per solidos, lliures per libras. S’ha actuat d’igual manera amb el numeral millia, substituït per mil.

11. Hem indicat el canvi de full únicament en els documents llargs afegint una barra vertical seguida entre claudàtors de la xifra de la numeració i la precisió si es tracta del recto o el verso així: ||^12r

12. La iussio que sempre apareix anotada al final del text justificat a la dreta l’hem transcrita al final del nostre text en un paràgraf independent.

13. Hem desfet les aglutinacions afegint un punt volat «·» en els texts llatins i també als texts en romanç llevat el cas que permeteren la substitució per l’ús de l’apòstrof. Hem regularitzat a la normativa catalana actual el tractament dels pronoms enclítics fent ús del guionet i els apòstrofs en els textos en català.

ABREVIATURES

ACA	Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona
ACV	Arxiu de la Catedral de València, València
BC	Biblioteca de Catalunya, Barcelona
CPG	Enric GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, 1991
CR	Cancelleria Reial
doc.	document
IEC-HBCH	Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva
ms.	manuscrit
n.	número
perg.	pergamí
s.b.	sous de Barcelona
s.	sous valencians
r	recto
v	vuelto

MAPES^*

MAPA 1

Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar en la Corona d’Aragó

* Elaboració pròpia en col·laboració amb Beatriz Marín a partir del mapa publicat per Enric GUINOT en la seua obra Els límits del Regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval, València, Institució Alfons el Magnànim, 1995, p. 30.

MAPA 2

Composició de les baronies

MAPA 3

Referents geogràfics i districtes islàmics

MAPA 4

Localització dels llocs poblats

¶ ¹ Com és ben conegut, la delimitació dels espais comarcals al País Valencià ha estat objecte de polèmiques en els territoris on s’ha assajat. Aquestes controvèrsies sovint es veuen esperonades en presència de fenòmens com la competència entre nuclis que puguen disputar-ne la capitalitat. La nostra comarca ha estat objecte de moltes propostes de delimitació i d’identificació onomàstica que van ser recollides i analitzades per Benito SANZ en el seu llibre Chiva-Hoya de Buñol, València, Institució Alfons el MagnànimInstitut Valencià d’Estudis i Investigació, 1984. El títol de la seua obra recollia per endavant la seua proposta particular anteposant el topònim de Chiva a la denominació més comunament estesa per referir aquest conjunt comarcal. A hores d’ara, la denominació adoptada com a oficial per la Mancomunitat intermunicipal, «Hoya de Buñol-Chiva», sembla definitiva i és utilitzada amb naturalitat en pràcticament totes les instàncies administratives, mediàtiques, socials i, fins i tot, guanya terreny en àmbits científics tot apar-cant la disputa de la capçalera comarcal ja que, de fet, podem afegir que tenim tres nuclis importants amb un potencial demogràfic semblant: Xiva, Bunyol i Xest. No va ajudar molt a resoldre aquesta controvèrsia l’estranya proposta que va fer, segons sembla, Joan SOLER al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià, València, Promocions Editorials, 1970 –segons recull també Benito Sanz (veg. ibidem, p. 19)– i que fou difosa per l’Institut d’Estudis Catalans –i encara manté– en escampar la denominació per al cas de Xiva la fórmula «Xiva de Bunyol» amb l’excusa de diferenciar-la de la Xiva de Morella. És evident que es tracta d’una denominació inventada sense cap justificació documental ni suport històric que no pot arrelar i que caldria descartar definitivament.

¶ ² Com hem pogut comprovar, aquesta dualitat fisiogràfica i històrica es reflecteix fins i tot en la toponímia oficial que ha acabat incloent-hi la referència de les dues poblacions més importants –Bunyol i Xiva–, que es disputen una absurda capitalitat comarcal, que històricament han estat cap de sengles importants senyories i que, curiosament, romangueren reunides únicament sota el domini dels comtes d’Urgell en les dècades centrals del segle XIV. Sobre la composició i estructura de la comarca i alguns problemes relacionats amb la seua denominació hom pot consultar l’obra ja esmentada de Benito SANZ, Chiva-Hoya de Buñol, cit. Cal, tanmateix, assenyalar algunes aportacions més recents com ara els treballs del prof. Hermosilla Pla, de la Universitat de València, que ha dedicat una bona part de la seua tasca investigadora al nostre territori. Una monografia fonamental va ser dirigida per l’esmentat professor fa poc més d’una dècada. Veg. Jorge HERMOSILLA PLA (dir.), La Hoya de Buñol-Chiva, estudio de una comarca con futuro, València, Diputació de València, 1998. ¶ ³ Aquest subconjunt fou batejat com a «Piemont de Xiva» per Sanchis Guarner en apreciar una entitat singular en aquesta contrada de tradició vitivinícola que aplega els municipis de Xiva, Xest i Godelleta als quals s’afegiria Torís que generalment s’adscriu a la Ribera Alta. ¶ ⁴ Fem servir el terme beneficiat en un sentit purament comptable menystenint ací l’anàlisi dels efectes socioeconòmics i culturals del creixement urbanístic i demogràfic resultant de la descongestió de la metròpoli valenciana sobre la zona. Ara fa uns quants anys ens hi vam referir en un article «La mirada que atrapó el tiempo» publicat al llibre Mora Yuste, el pintor de Chiva, Óscar i Miguel Ángel MORA CORACHÁN (coords.), Chiva, Imp. Graphic-3, 2003, pp. 25-31.

¶ ⁵ Les febleses i la mobilitat dels patrimonis nobiliaris al País Valencià medieval han estat sovint destacades. Veg. Ferran GARCIA-OLIVER, Terra de feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1991 i també Antoni FURIÓ i DIEGO, «Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 109-151. ¶ ⁶ Federico VERDET GÓMEZ, El condado de Buñol, Xiva, Rialla, 2001. Del mateix autor La Baronía de Chiva, Xiva, 2000. També ha publicat diversos articles sobre el senyoriu de Xest a la Revista de Estudios Comarcales, IEC-HBCH i és co-autor del llibre de Mar SÁNCHEZ VERDUCH et al., Cheste y su historia, València, Ayuntamiento de Cheste-Diputació de València, 2002. Recentment ha publicat també Historia de Macastre, Ayuntamiento de Macastre, (sense lloc), 2009.

¶ ⁷ De son pare rebé també la baronia de Mançanera en terres d’Aragó fregant la frontera valenciana a la qual corresponen alguns dels documents que incloem. ¶ ⁸ Aquesta Sança era filla de Gonçal Eximenis. Veg. El nostre treball «El linaje de Arenós y el señorío medieval de Cheste», Revista de Estudios Comarcales, 6 (2003), pp. 127-136. Veg. també el capítol corresponent al període medieval, del qual som responsables, al llibre abans esmentat de Cheste y su historia, cit. Sança d’Arenós fou una dama famosa en la cort valenciana de l’època i una de les persones destinatàries de la dedicatòria del proemi en l’obra més coneguda de Francesc Eximenis. Veg. Fran-cesc EIXIMENIS, Lo llibre de les dones, edició crítica a cura de F. Naccarato, Barcelona, Curial, 1981. ¶ ⁹ Fem servir aquesta numeració romana entre parèntesis quan cal distingir personatges confusibles per l’homonímia com a indicador d’ordre cronològic. Hi va haver dos comtes d’Urgell d’aquesta dinastia dits Jaume, com és ben conegut.

¶ ¹⁰ Manel PASTOR i MADALENA, «La Suiza Valenciana en la historiografia de la comarca», Revista de Estudios Comarcales, 8 (2006), pp. 7-10. ¶ ¹¹ Manel PASTOR i MADALENA, Les senyories valencianes dels comtes d’Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2015. Disponible en la xarxa: <http://roderic.uv.es/handle/10550/41762>. Tesi dirigida pels catedràtics Flocel Sabaté i Curull (UDL) i Enric Guinot Rodríguez (UV) que fou llegida el 16 de gener del 2015 i obtingué la qualificació d’Excel·lent «cum laude».

¶ ¹² Manel PASTOR i MADALENA, El Cartulari de Xestalgar. Memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004.

Regests

1238, juny 18. Setge de València.

Jaume I fa donació de l’alqueria de Xestalgar a Rodrigo Ortiz i als seus successors.

1241, desembre 5. (Sense lloc.)

El bisbe de València, Ferrer de Pallarés, i el capítol de la Seu signen amb Berenguer d’Entença un acord de repartiment del delme relatiu a Xiva i als seus termes.

1260, octubre 6. València.

Acord sobre la venda del delme de Bunyol i Riba-roja signat entre el bisbe de València, Andreu d’Albalat, i el capítol de la Seu i el senyor dels llocs i termes respectius, Pere Ferrandis d’Íxer. El bisbe i el capítol es reserven, però, el delme dels cristians quan n’hi haja i el delme dels ramats excepte el terç per raó de la milícia. La donació es fa per una sola vida.

1275, abril 15. Lleida.

Jaume i confirma la possessió de Torís a Teresa Gombau, filla de Gombau d’Entença.

1280, maig 11. València.

Pere el Gran constitueix Berenguer de Conques com a procurador especial per demanar al jutge Pere de Costa els documents refets que s’havien perdut on constaven els drets del domini i la potestat reial relatius al castell, vila i terme de Xiva.

1281, juny 15. València.

Pere el Gran ordena a l’alfaquí i al batlle de València que prohibisquen l’obtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.

1284, desembre 27. Alcosser.

Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua d’Artal de Huerto i senyora del lloc.

1286, abril 8. València.

Martí Roís de Foces/Martín Ruiz de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, que juntament amb el capítol de la seu valenciana és senyor de Xulella, procedeixen a l’amollonament de la frontera comuna.

1289, març 2. Saragossa.

Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat d’un home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.

10.

1289, octubre 20. Montsó.

Alfons el Liberal atorga protecció i guiatge als mercaders provinents del regne de Castella que vinguen al regne de València i al d’Aragó. Ordena també que siguen protegits quan tornen a Castella i que hauran de passar necessàriament per Bunyol i Xiva i podran tornar a les seues terres amb productes, tot pagant les corresponents lleudes i peatges, excepte els que estiguen prohibits.

11.

1295, juny 30. València.

Martí Roís de Foces i la seua dona, Eva d’Entença, venen a Jaume II el castell i la vila de Xestalgar per 50.000 sous de València.

12.

1296, agost 20. València.

Jaume II ven la senyoria de Xestalgar i les seues alqueries i llocs a Bernat Guillem d’Entença, representat pel seu procurador, Sanç de Laçano, alcaid de Xiva, per 50.000 sous, rebent 30.000 sous i la senyoria d’Alfondeguilla pel valor restant.

13.

1298, maig 18. Barcelona.

Jaume II ordena al seu procurador en el regne de València, Jaume de Xèrica, que faça respectar el dret al·legat pels homes de Xestalgar a la seua possessió del Camp de Farsiterg.

14.

1303, desembre 9. València.

Jaume II escriu al batlle i als jurats i justícia de Xiva i els ordena entregar al procurador seu al regne de València els béns indegudament confiscats a un musulmà que pretenia dur a Castella una certa quantitat de safrà i altres béns prohibits, ja que no era competència seua sinó de l’oficial reial.

15.

1304, maig 12. Osca.

Jaume II comunica al justícia, als jurats i als prohoms de València que, per demanda de Gombau d’Entença, havia enfranquit els habitants de Xiva del pagament de lleuda, peatge, portatge, mesura del pes, passatge, ribatge i altres. També ho fa saber al batlle general del regne de València, Bernat de Libià.

16.

1304, novembre 28. València.

Jaume II, a petició de Gombau d’Entença, concedeix la celebració d’un mercat setmanal a Xiva i ofereix protecció als participants.

17.

1304, desembre 21. València.

Jaume II fa donació dels territoris de Bunyol i Macastre i els llocs de Setaigües, Alboraig, Iàtova i Motroton al seu fill l’infant Alfons.

18.

1305, juny 12. Barcelona.

Jaume II, comunica al batlle general del regne de València i als oficials encomanats de les coses vedades que ha autoritzat Guillem Serrà, fill de Jaumina de Canelles, dama de la reina Blanca, per traure fora del regne cent senalles de pegunta.

19.

1305, setembre 4. Barcelona.

Jaume II ordena al seu tresorer Pere de Boïl que, dels diners demanats a les aljames musulmanes de València, liquide un deute contret amb Enric de Quintavall, entregant-li els 10.000 sous que mancaven dels 20.000 sous que li eren deguts inicialment.

20.

1305, desembre 23. Saragossa.

Jaume II ordena al seu procurador al regne de València que entregue a l’alcaid de Macastre, Garcia Lop de Roda, els 1.000 sous que li són deguts per la tinença del castell, malgrat el fet que les rendes del lloc són retingudes per Sanç de Loris per un deute de l’anterior propietari de la senyoria, Pere Ferrandis (II).

21.

1308, gener 20. València.

La reina Blanca confirma un privilegi de Jaume i de juny del 1254 que perdona els musulmans de Bunyol i els renova les condicions de poblament que hi tenien fins aquell moment.

22.

1308, gener 22. València.

La reina Blanca confirma el privilegi signat el 10 d’abril del 1300 pel seu antecessor en la baronia, Pere Ferrandis d’Íxer (II), senyor de Bunyol, que atenia les queixes de l’aljama al voltant de diversos aspectes relacionats amb les condicions del poblament.

23.

1308, gener 29. València.

La reina Blanca confirma el document poblacional atorgat el 29 de juliol del 1266 per Pere Ferrandis, fill i lloctinent de Jaume i al regne de València, a l’aljama musulmana procedent del castell de Bes, a qui assigna les seues alqueries de Iàtova, Millares, Turx, Cuerna, Pardenillas i la Bacolla, que pertanyen al terme de Bunyol.

24.

1308, febrer 3. València.

La reina Blanca, estén una nova carta de poblament en condicions semblants a les de la primitiva als musulmans del terme del castell de Macastre perquè l’havien perduda com a conseqüència de la guerra.

25.

1308, febrer 5. València.

La reina Blanca comunica al seu batlle general al regne de València, Ponç de Soler, i a l’alcaid de Bunyol que han de respectar la franquícia de la prestació de la sofra reconeguda a un musulmà del lloc per l’anterior posseïdor de la senyoria, Pere Ferrandis d’Íxer (II).

26.

1308, febrer 5. València.

La reina Blanca confirma una donació d’unes terres a Bunyol feta per Pere Ferrandis d’Íxer (I) en l’any 1275.

27.

1308, març 13, València.

La reina Blanca confirma una disposició de Jaume II del dia anterior ordenant als musulmans de la Foia de Bunyol el pagament de les primícies al rector de Bunyol.

28.

1308, maig 25. València.

Jaume II ordena al batlle general de la reina al regne de València, Ponç de Soler, i als alcaids de Bunyol i Macastre que obliguen els habitants a entregar les primícies als rectors de les esglésies que el bisbe haurà de proveir convinentment.

29.

1308, desembre 25. València.

La reina Blanca nomena Mahomat Taraçoni com a alamí de Bunyol.

30.

1309, març 16. Barcelona.

La reina Blanca ordena al seu batlle general al regne de València, Enric de Quintavall, que revise i resolga sobre la provisió i el manteniment de les fortaleses de Bunyol, Macastre, Madrona i Gallinera i dels altres llocs sota la seua jurisdicció habitats per musulmans.

31.

1309, abril 3. Barcelona.

La reina Blanca ordena al seu batlle general, Enric de Quintavall, que entregue els 500 sous del violari que té assignat Jaumina de Canelles al seu fill Guillem Serrà que acompanya el rei al setge d’Almeria.

32.

1309, maig 11. Barcelona.

Jaume II dona instruccions al seu batlle general al regne de València, Bernat d’Esplugues, perquè procedisca conjuntament amb el batlle de la reina, Enric de Quintavall, amb prudència en relació amb l’exacció demanada per a la campanya d’Almeria a les aljames perquè s’hi han revoltat.

33.

1309, juny 7. Barcelona.

La reina Blanca ordena al seu batlle general al regne de València, Enric de Quintavall, que col·labore amb el batlle del rei, Bernat d’Esplugues, en la recaptació del subsidi ordenat pel monarca per a la campanya d’Almeria encara que haurà de procedir amb precaució per l’ambient revoltat de les seues aljames.

34.

1309, octubre 26. Setge d’Almeria.

La reina Blanca ordena al seu batlle general que execute sense dilació la sentència de mort dictada pel jutge reial Guillem de Jàfer recaiguda sobre Sanç Esquerdo, que havia assassinat el batlle de Setaigües, Pere Calders.

35.

1310, febrer 7. València.

Jaume II encomana la tinença i custòdia de les cases i la fortalesa de Macastre al ciutadà de València Jaume Soguer, que percebrà 300 sous anuals, 4 cafissos de forment i 4 de panís i l’explotació de la taverna del lloc.

36.

1310, octubre 6. Barcelona.

La reina Blanca demana al seu batlle general, Enric de Quintavall, que intervinga i castigue severament un musulmà de Bunyol que es va resistir, armat, a la seua detenció per un oficial senyorial i encara, després d’haver estat alliberat sota fiança, va assassinar un monjo de Santa Maria del Puig de València al terme de Requena.

37.

1310, octubre 29. Barcelona.

Anotació que recull la confirmació de Jaume II feta en favor de Guiu de Xanesveres sobre la tinença del castell de Bunyol, que exercia en nom de la reina, que ha traspassat recentment. Li reconeix també el dret a percebre 3.000 sous en concepte de retinença tal com abans percebia.

38.

1312, setembre 22. Barcelona.

Jaume II retreu a l’alcaid de Bunyol, Guiu de Xanesveres, la intromissió en les competències del batlle, ja que havia alliberat sota fiança un musulmà de Bunyol condemnat per adulteri, ignorant l’ordre d’empressonar-lo al castell.

39.

1313, març 12. Montblanc.

Jaume II ordena al batlle general del regne de València, Bernat d’Esplugues, que faça endreçar el molí de Setaigües i impedisca al batlle del lloc exigir als veïns el pagament de la molta del gra, ja que es veuen obligats de moldre a Bunyol i paguen així dues moltures.

40.

1313, desembre 18. València.

Jaume II ordena a l’alcaid de Xest la restitució dels béns confiscats a uns pastors de Xiva i de Mançanera que havien estat assaltats per musulmans de Xest amb la complicitat de l’esmentat alcaid, a qui ordena comparéixer immediatament davant la cúria del rei.

41.

1314, març 1. València.

Jaume II absol Saurina, una dona de Setaigües, de les acusacions que havien estat contra ella formulades al voltant d’una suposada col·laboració en l’assassinat del batlle de Setaigües, Pere Calders.

42.

1314, novembre 11. Lleida.

Cartes nupcials entre l’infant Alfons, fill segon de Jaume II, i Teresa d’Entença.

43.

1314, novembre 12. Lleida.

Jaume II ordena al vicegerent de la procuració, Bernat de Cruïlles, de detenir provisionalment les investigacions obertes pel batlle general del regne de València, Bernat d’Esplugues, al voltant dels crims comesos per l’alcaid de Xiva i un grup de musulmans del lloc a Bunyol, pels quals fets també havia resultat nafrat un saig de la procuració.

44.

1314, novembre 15. Balaguer.

L’infant Alfons nomena Bernat Vidal batlle de Xiva i dels seus termes amb el salari acostumat.

45.

1315, febrer 8. Lleida.

L’infant Alfons nomena el seu camarlenc, Guillem Serrà, com a alcaid i batlle de Xiva i el seu terme.

46.

1315, febrer 9. Lleida.

L’infant Alfons mana al batlle de Xiva executar una ordre seua per la qual havia donat a Berenguer Anglés, de l’escrivania del rei, 10 jovades de terra al lloc de Miralcamp, en el terme de Xiva, tal com havia ordenat al seu antecessor en el càrrec, que havia mort sense haver-ne formalitzat l’entrega.

47.

1315, març 8. Balaguer.

Els infants Alfons i Teresa entreguen un heretament situat al pla de Miralcamp, en el terme de Xiva, a l’escrivà del rei Berenguer Anglés.

48.

1315, març 15. Balaguer.

L’infant Alfons nomena Enric de Quintavall com a batlle general seu en relació amb els béns que posseeix al regne de València.

49.

1315, abril 1. Balaguer.

L’infant Alfons recorda que el rei ha ordenat a Guiu de Xanesveres, alcaid del castell de Bunyol, entregar la fortalesa i que preste a l’infant jurament d’homenatge, i al batlle reial Bernat d’Esplugues que no s’entremetés en la percepció de les rendes. L’infant insisteix ara al batlle del rei al regne de València que permeta rebre les rendes de Bunyol a Enric de Quintavall, a qui ha nomenat batlle general seu.

50.

1315, abril 23. Manresa.

L’infant Alfons nomena Jaume de Castellnou com a batlle de Bunyol i els seus termes.

51.

1315, maig 1. Moià.

L’infant Alfons constitueix Enric de Quintavall com a procurador seu als llocs que posseeix al regne de València.

52.

1315, maig 13. Barcelona.

L’infant Alfons nomena Jaume Soguer com a alcaid de Macastre. Li assigna com a salari 300 sous anuals i 4 cafissos de blat i 4 de panís, i li cedeix la taverna del lloc.

53.

1315, maig 29. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que impedisca conrear terres del terme de Setaigües a persones que no hi tinguen la seua residència.

54.

1315, juny 12. Barcelona.

L’infant Alfons constitueix una procura especial en favor d’Enric de Quintavall perquè intervinga en procediments judicials que atenen al senyor.

55.

1315, octubre 1. Barcelona.

L’infant Alfons, a precs de Pere de Ribes, de la casa de la infanta Teresa, nomena Jaume de Ribes al cap de l’escrivania de Xiva, Bunyol i la Foia i també de Setaigües.

56.

1316, maig 1. Tarragona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador Enric de Quintavall que comprove i certifique si la confecció d’albarans i el salari corresponent corresponia al batlle, Guillem Serrà, que havia reclamat ja que la comanda de l’escrivania feta a Jaume de Ribes hi incloïa també aquesta feina.

57.

1316, maig 15. Alcolea de Cinca.

L’infant Alfons assigna una retribució de 1.000 sous anuals pel seu ofici de procurador a Enric de Quintavall.

58.

1316, octubre 13. Alcolea de Cinca.

L’infant Alfons ordena al seu batlle i alcaid de Xiva, Guillem Serrà, que aculla i defense Pere Martí, blanquer de València, que ha estat expulsat de la ciutat per un conflicte.

59.

1316, novembre 20. Saragossa.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Enric de Quintavall, i als batlles del seus llocs al regne de València que responguen de les rendes davant de Francesc de Ferriol a qui ha constituït en dispenser seu.

60.

1316, desembre 31. Alcolea de Cinca.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que entregue a l’alamí de Xiva una jovada de terra en la zona en disputa entre Bunyol i Xiva.

61.

1317, maig 30. Lleida.

L’infant Alfons comunica al seu procurador la reducció d’un terç de la sanció de 200 sous imposada a un musulmà de Xiva que havia encobert un robatori del fill de l’alamí del lloc.

62.

1317, juny 3. Lleida.

L’infant Alfons comunica al seu procurador que ha rebaixat la tercera part de la pena de 300 sous imposada a dos germans musulmans de Godelleta que tingueren una brega amb un musulmà de Bunyol.

63.

1317, juny 3. Lleida.

L’infant Alfons comunica al seu procurador, Enric de Quintavall, la reducció de 2.000 sous dels 5.000 sous inicialment demanats en concepte de quèstia als seus homes de Bunyol.

64.

1317, juny 12. Lleida.

L’infant Alfons ordena al seu justícia de Xiva, Bernat Pellicer, que restituïsca els béns corresponents al seu dot reclamats per una vídua del lloc i la protegisca en el seu dret.

65.

1317, juliol 15. Balaguer.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Enric de Quintavall, que atenga la queixa dels veïns de Setaigües que, per manca d’aigua al molí seu, es veuen obligats a fer servir el molí de Bunyol i el batlle els obliga a satisfer dues vegades la molta.

66.

1317, juliol 28. Lleida.

L’infant Alfons requereix del seu procurador Enric de Quintavall l’entrega urgent dels 3.000 sous que exigeix als homes de Bunyol després d’haver-los rebaixat la demanda inicial de 5.000 sous i, si encarca no els ha recaptats, els haurà d’entregar al porter de l’infant del seu particular peculi.

67.

1317, desembre 29. València.

L’infant Alfons canvia per una sanció de 50 sous la condemna de 200 assots a una parella de musulmans de Bunyol que els havia estat imposada per haver mantingut relacions sexuals abans del matrimoni.

68.

1317, desembre 31. València.

L’infant Alfons nomena Abrahim Ambexar com a alamí de Iàtova.

69.

1318, gener 2. València.

L’infant Alfons entrega unes terres a Macastre a l’alcaid del lloc, Jaume Soguer.

70.

1318, gener 2. València.

L’infant Alfons concedeix a Jaume Soguer, alcaid de Macastre, unes terres que inclouen una vinya anomenada la Carrasca en el terme d’aquell lloc.

71.

1318, gener 15. Gandia.

L’infant Alfons mana al seu procurador que no s’entremeta en relació amb la comissió feta al noble Ot de Montcada per tal d’executar l’alamí de Xiva i altres musulmans d’aquest lloc i també altres de Bunyol, així com en la comanda feta al dispenser Francesc de Ferriol que haurà de fer-se càrrec dels béns a ells confiscats.

72.

1318, febrer 23. València.

L’infant Alfons confirma la carta de poblament de Setaigües atorgada el 17 de novembre del 1260 per Berenguela Fernández i el seu fill Pere Ferrandis, fill també de Jaume i, senyors ambdós de la baronia de Bunyol.

73.

1318, febrer 23. València.

L’infant Alfons confirma el document de Bernat Guillem d’Entença del 1303 pel qual atorga carta pobla als cristians que habitaven el terme castral de Xiva.

74.

1318, febrer 23. València.

L’infant Alfons confirma el privilegi signat per Pere Ferrandis (I) en l’any 1297 i que havia estat anteriorment confirmat per la reina Blanca el 1308 sobre la prohibició del joc de daus.

75.

1318, febrer 23. València.

L’infant Alfons confirma el privilegi emés el 1304 per Gombau d’Entença modificant algunes condicions del poblament als musulmans de la vila de Xiva i de les alqueries del seu terme: Godelleta, Xestalgar i Perenxisa.

76.

1318, febrer 23. València.

L’infant Alfons revoca el nomenament de Jaume de Ribes al cap de l’escrivania de Xiva i l’entrega a l’antic titular, Martín Gil de Peralta, que ha reclamat fent valdre el nomenament que en favor seu havia fet l’antic senyor de Xiva, Bernat Guillem d’Entença, en l’any 1293.

77.

1318, febrer 26. València.

L’infant Alfons dona al seu porter, Pere de Rocafort, unes terres a Bunyol amb un cens de 10 sous anuals.

78.

1318, febrer 26. València.

L’infant Alfons confirma l’adquisició feta el 1305 per l’alamí de Bunyol de la vall de Taybone dins del terme de Bunyol al seu anterior posseïdor, Guillem Péreç d’Argedes.

79.

1318, febrer 27. València.

L’infant Alfons fa donació al seu batlle de Bunyol, Jaume de Castellnou, de l’heretat de Benibonell i del secà de Forata al terme de Bunyol, tot imposant un cens de 20 sous anuals.

80.

1318, febre, 27. València.

L’infant Alfons ordena a l’alcaid de Xiva, Guillem Serrà, que torne uns animals o rescabale els carnissers de València a qui els havien estat empenyorats.

81.

1318, març 1. València.

Jaume II comunica als seus oficials les franquícies que ha reconegut als habitants de Bunyol, Setaigües, Macastre, Iàtova i Alboraig.

82.

1318, abril 18. Castelló de Farfanya.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que faça respectar les franquícies reconegudes a Bernat Dalmau pel lloc del Castellar, en el terme de Xiva, els homes de la qual li obligaven a contribuir per la peita i altres exaccions.

83.

1318, abril 18. Castelló de Farfanya.

L’infant Alfons tramet al batlle seu de Bunyol, Jaume de Castellnou, ordres relatives a la necessitat d’estendre a les aljames de la Foia unes cartes de franquícia que ha otorgat el rei. Atén també una queixa relativa als musulmans de Torís que entren als termes de la Foia per collir grana sense permís i, finalment, li dona ordre d’entregar una carta per a Jaume de Xèrica.

84.

1318, abril 19. Castelló de Farfanya.

L’infant Alfon, que ha rebut súpliques dels justícia i els jurats de Xiva, ordena a Jaume Claver, lloctinent de l’alcaid del lloc, que investigue al voltant dels deutes de l’alamí que ha estat executat cremat i ordena també al seu dispenser, Francesc de Ferriol, que les faça efectives.

85.

1318, abril 19. Castelló de Farfanya.

L’infant Alfons ordena al batlle de Bunyol, Jaume de Castellnou, que exigisca el quint de les collites que els musulmans de Iàtova fan en terres de Bunyol i Macastre.

86.

1318, juny 8. Castelló de Farfanya.

Teresa d’Entença, esposa de l’infant Alfons i comtessa d’Urgell, ratifica la delimitació dels termes dels castells de Xiva i Xest realitzada per Jaume II per sentència pronunciada en el palau reial de València el 7 de gener del 1318.

87.

1318, juliol 15. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Enric de Quintavall, que investigue els danys ocasionats en els molins de Xiva com a conseqüència dels aldarulls provocats per l’execució de l’alamí i altres musulmans del lloc que han perjudicat l’arrendador dels artefactes.

88.

1318, juliol 23. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Enric de Quintavall, que atenga les queixes dels homes de Setaigües respecte de l’escrivà del lloc, Jaume de Ribes, i el rector de la seua església.

89.

1318, juliol 23. Barcelona.

L’infant Alfons comunica al dispenser seu, Francesc de Ferriol, la remissió del pagament del cens anual corresponent a una vinya de Setaigües en mans de Sanç Lop de Falces.

90.

1318, juliol 23. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Enric de Quintavall, que no obligue als musulmans de Bunyol a pagar els 600 sous anuals que reclama el rector del lloc en concepte de primícies fins que no arriben a un acord l’infant i el bisbe o sentencie el jutge que hi ha nomenat, Pere de Vilarrasa.

91.

1319, abril 9. Barcelona.

L’infant Alfons ordena la remissió de l’import de l’arrendament del molí de Macastre pels perjudicis soferts per l’arrendatari, Açmet Algarbí, musulmà de Bunyol, per la sequera i altres problemes.

92.

1319, desembre 28. Tarragona.

L’infant Alfons comunica al seu jurisperit Jaume d’Arters la queixa rebuda de l’antic justícia de Setaigües perquè li ha estat atribuït un assassinat amb una acusació falsa i amb testimonis també falsos contra els quals haurà de procedir.

93.

1320, gener 24. Lleida.

L’infant Alfons atén la queixa dels seus homes de Setaigües i ordena al jutge Jaume d’Arters que deixe de causar greuges i empenyorar els béns dels habitants del lloc.

94.

1320, gener 24. Lleida.

L’infant Alfons, atenent les queixes de la universitat de Setaigües, ordena al lloctinent de l’alcaid del castell de Bunyol, Pere de Sentdomí, que no interferisca en les competències del justícia d’aquell lloc.

95.

1320, gener 24. Lleida.

L’infant Alfons ordena la intervenció del seu procurador per detindre les discòrdies esteses per Xiva i Bunyol per Ferrer Sunyer de Camarasa arran dels conflictes suscitats a Setaigües.

96.

1320, abril 19. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al procurador que facilite els interrogatoris i pague les despeses per tal d’agilitzar el procés obert contra el batlle de Bunyol.

97.

1320, maig 11. Montblanc.

L’infant Alfons exigeix al seu procurador, Enric de Quintavall, que pague les despeses de les investigacions obertes sobre el batlle de Bunyol, Jaume de Castellnou, perquè no s’hi produïsquen retardaments.

98.

1320, juny 13. Lleida.

L’infant Alfons indica als arrendadors de les rendes de Xiva que han de respondre davant el dispenser de la infanta Teresa, Pere de Ribes, a qui ha assignat la percepció d’aquelles rendes.

99.

1320, setembre 2. Saragossa.

L’infant Alfons demana informació al procurador seu, Enric de Quintavall, sobre les persones que estiguen sent perseguides per oficials del rei i es troben dins de les seues baronies de Xiva i Bunyol. Els haurà de permetre residir-hi mentre resol definitivament, encara que vigilarà que no hi cerque recer cap altre fugitiu.

100.

1320, setembre 3. Saragossa.

L’infant Alfons encarrega al jutge Guillem de Jàfer que investigue i castigue severament els culpables de l’atac armat sofert per un capellà de Toledo i la seua família que travessaven el terme de Xiva, d’acord amb la denúncia de Joan, arquebisbe de Toledo i germà de l’infant. Els agressors hi van matar un membre del seguici.

101.

1321, gener 8. Osca.

L’infant Alfons comunica al batlle i als homes de Bunyol i la Foia que ha assignat a la infanta les rendes de la baronia, encara que es reserva la percepció de quèsties i la imposició de penes en assumptes criminals que no siguen substituïts per penes pecuniàries. La infanta podrà posar-hi els seus propis oficials de manera que el batlle cessa en el seu ofici.

102.

1321, març 17. Lleida.

L’infant Alfons autoritza el seu porter Miquel Peris de Calataiud que puga comprar terres dels musulmans a Xiva, que conrearà en condicions de franquícia.

103.

1322, gener 8, Tortosa.

Jaume II ordena a l’alcaid de Xàtiva que entregue a l’infant Alfons un musulmà seu de la Foia de Bunyol que hi havia capturat fugint cap a Granada.

104.

1322, febrer 8. València.

L’infant Alfons encomana al jutge de València Jaume d’Arters que resolga el conflicte entre un ciutadà de València que havia heretat alguns béns en el terme de Xiva que han estat ocupats indegudament.

105.

1322. març 9. Terol.

L’infant Alfons regula el consum de sal de les salines de Xiva i Xestalgar per part dels seus vassalls.

106.

1322, octubre 15. València.

L’infant Alfons encomana al seu nou procurador, Guillem de Manresa, que resolga definitivament la investigació sobre el batlle de Bunyol, Jaume de Castellnou.

107.

1322, octubre 29. València.

L’infant Alfons escriu al cadi de València i li demana que acudisca a Bunyol per tal d’investigar un greu conflicte derivat d’un probable abús exercit pel cadí d’aquest lloc.

108.

1322, novembre 4. València.

L’infant Alfons renova a Pere d’Aliaga, habitant de Torrent, el permís que havia atorgat a son pare l’anterior senyor de Xiva, Bernat Guillem d’Entença, per a extraure llenya i espart del terme de Xiva on té casa i ofereix protecció especial per part del rei i de l’infant a ell i a la seua família.

109.

1322, novembre 11. València.

L’infant Alfons ordena a l’alamí de Bunyol reclutar 100 homes d’armes per a la campanya de Sardenya.

110.

1322, novembre 26 (o 27). València.

L’infant Alfons tramet al seu procurador, Guillem de Manresa, la decisió seua d’atendre la queixa rebuda del rector de Bunyol per l’oposició dels musulmans a entregar-li les primícies de les terres que conreen malgrat una resolució anterior del rei que els hi obligava.

111.

1323, febrer 9. Saragossa.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Guillem de Manresa, que, fetes les comprovacions, procedisca al pagament de certs deutes de l’alamí de Xiva que havia estat executat.

112.

1323, març 14. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador, Guillem de Manresa, que no obligue els musulmans de Bunyol i la Foia a entregar les primícies que reclama el rector.

113.

1323, març 18. Barcelona.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que protegisca l’alamí de Bunyol que havia estat acusat de cometre adulteri amb la dona d’Azmet, barber del lloc, ja que després d’haver estat absolt pel cadi d’Elx l’agreujat barber ha resolt de recórrer.

114.

1323, maig 22. Portfangós.

L’infant Alfons comunica a l’alcaid de Xiva i altres oficials seus la remissió de la pena de 200 assots imposada a un musulmà del lloc que havia atacat una dona.

115.

1323, maig 25. Portfangós.

L’infant absol de tots els càrrecs al seu antic batlle de Bunyol, Jaume de Castellnou.

116.

1323, maig 26. Portfangós.

L’infant ordena al seu procurador, Guillem de Manresa, que allibere el béns confiscats a Joan Escolar.

117.

1323, maig 28. Portfangós.

L’infant Alfons ordena a Guillem de Manresa, procurador a les baronies de Bunyol i Xiva, que els musulmans de Xiva que adquireixen heretats dels cristians s’han de comprometre a fer front als mateixos drets a què estan obligats per altres terres seues.

118.

1324, juny 5. Setge de Càller.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que desistisca de la seua iniciativa de proveir amb ballesters i armes el castell de Xiva. Per una altra banda li ordena també que tinga en consideració l’exempció del pagament de l’herbatge que havia reconegut als ramats del seu con-seller Pere de Boïl. Finalment li adverteix fermament que pague l’assignació corresponent a Guillem Serrà per la batllia i l’alcaidia de Xiva i un violari assignat a la mare d’aquest oficial sobre les rendes del lloc.

119.

1324, agost 21. Barcelona.

L’infant Alfons nomena Guillem de Manresa com a col·lector general de totes les seues rendes del comtat d’Urgell, vescomtat d’Àger i dels llocs que té als regnes d’Aragó i València.

120.

1324, setembre 18. Barcelona.

L’infant Alfons demana informació al seu procurador al voltant dels litigis oberts amb els Ferrandis d’Íxer en relació a les primícies de la baronia de Bunyol.

121.

1325, febrer 12. València.

L’infant Alfons nomena Mahomat Taraçoni com a cadi de Bunyol i de la Foia, de la vall d’Elda, de Novelda i Asp.

122.

1325, febrer 28. Bunyol.

L’infant Alfons retreu al seu procurador l’incompliment de la seua anterior ordre de tornar els béns confiscats a certs habitants de Setaigües i li exigeix que explique la negativa i procedisca a desemparar els béns sense cap retardament.

123.

1325, febrer 28. Bunyol.

L’infant Alfons demana al seu pare, Jaume II, que notifique als arrendadors de les rendes de Xiva que les terres que un musulmà del lloc ha adquirit de cristians estan sotmeses únicament al pagament de delme i primícia i no al quint que paguen els musulmans.

124.

1325, febrer 28. Bunyol.

L’infant Alfons ordena al seu procurador que procedisca a resoldre de manera sumària els conflictes que enfronten dos veïns de Xiva.

125.

1325, març 6. València.

L’infant Alfons, junt amb la infanta Teresa, reconeix el préstec de 73.000 sous rebut del seu conseller, Bernat de Libià, per a la campanya de Sardenya que es comprometen de tornar en vuit mesos junt amb una altra quantitat que li deu el rei. Els infants empenyoren al creditor com a garantia el castell de Xiva, els habitants del qual li hauran de prestar l’homenatge degut.

126.

1325, març 20. València.

L’infant Alfons ordena als arrendadors del drets de Xiva que respecten el dret dels musulmans a tributar com els cristians del lloc per les terres que hagen adquirit d’aquests.

127.

1325, abril 29. València.

L’infant Alfons ordena el pagament acordat amb Bernat de Libià de 3.000 sous barcelonesos per haver retardat la recuperació del castrum de Xiva a ell empenyorat.

128.

1325, maig 6. Xelva.

L’infant Alfons mana a l’alcaid de Bunyol que retinga dels béns d’un musulmà del lloc els diners necessaris per tal de satisfer un deute seu que reclama un musulmà de Xelva per valor de 266 sous.

129.

1326, desembre 31. Terol.

La infanta Teresa ordena al seu procurador que modifique el curs de les aigües del riu Guadalaviar a Xestalgar per tal de posar en regadiu algunes heretats que després haurà d’entregar a cens amb cinc anys de franquícia inicial.

130.

1327, novembre 28. Montblanc.

Alfons el Benigne ordena al seu batlle general al regne de València que no interferisca en la recaptació de les rendes de Xiva i Bunyol, ja que romanen empenyorades en mans del bisbe de València. Haurà, tanmateix, d’intervindre en cas que foren arrendades.

131.

1329, març 29. València.

Alfons el Benigne confirma una donació anterior de la seua esposa, Teresa d’Entença, al porter reial Guillem de Pertusa, de certa quantitat de forment carregada sobre les rendes de Bunyol i la Foia.

132.

1329, maig 3. València.

Alfons el Benigne autoritza a la universitat de Xiva la modificació d’un camí públic els límits del qual havien estat alterats per causa d’una construcció en un lloc denominat el Prat, en el terme d’aquesta localitat.

133.

1329, maig 3. València.

Alfons el Benigne reconeix a l’aljama musulmana de Xiva la possibilitat de comprar pa i vi lliurement.

134.

1329, maig 11. València.

Alfons el Benigne ordena el cessament de les persecucions i tortures imposades als musulmans de Xiva, a qui els serà respectada la vigència de la Sunna tal com hom fa amb els de Bunyol.

135.

1329, juny 17. València.

Alfons el Benigne confirma un document seu atorgat a favor de la seua parenta Castallone, esposa de Manuel d’Entença, pel qual assignava a les rendes de Xiva el llegat testamentari deixat a ella per la infanta Teresa.

136.

1329, juliol 4. València.

Alfons el Benigne revoca el nomenament fet al seu porter, Ramon de Besalú, a qui havia encomanat la tinença i batllia de Xestalgar, ja que correspon la facultat de fer-ho als marmessors dels testaments dels Entença que administren les rendes dels llocs de Mançanera i Xestalgar i n’hi tenen la potestat.

137.

1329, setembre 13. València.

Alfons el Benigne recorda als seus oficials de Macastre i a l’alamí del lloc l’obligació d’entregar a Guillem de Pertusa els 10 cafissos de blat que cada any té concedits i que hauran de portar a la seua casa a València.

138.

1329, setembre 15. València.

Alfons el Benigne comunica a Guillem Jornet, marmessor testamentari de la seua esposa, Teresa d’Entença, una ordre donada a l’alcaid de Xiva, Guillem Serrà, per indemnitzar l’arrendador del molí de Xiva i Godelleta perjudicat per la negativa dels propietaris dels masos a fer ús del molí com establien les condicions de l’arrendament.

139.

1329, setembre 17. València.

Alfons el Benigne fa donació a l’alamí i cadi de Bunyol d’un solar junt a la mesquita del lloc, i unes terres en el Fresnal, anomenades Bibnet, en el terme de Bunyol on li autoritza l’edificació de cases.

140.

1329, octubre 24. València.

Alfons el Benigne ordena la col·laboració en la resolució d’un conflicte de termes entre el de la ciutat de València i els corresponents de Xiva, Perenxisa i Godelleta d’acord amb el que havia acordat amb els jurats i prohoms de la ciutat en la cort general que s’hi celebrava.

141.

1329, desembre 23. València.

Alfons el Benigne tramet al seu alcaid de Bunyol, Berenguer Gomir, les ordres perquè atenga i resolga els efectes de les greus inundacions que han afectat els habitants del lloc i els musulmans que hi havien arribat per poblar la zona.

142.

1330, novembre 11. València.

Alfons el Benigne autoritza a Enric de Quintavall la conducció de les aigües sobrants del mas del Prat i del barranc de Pudies i altres barrancs, per regar el seu mas de lo Castellar, en el terme de Xiva i que puga exigir una contribució proporcional als camperols de Miralcamp o d’altres que se’n pogueren beneficiar.

143.

1331, gener 11. València.

Alfons el Benigne ordena al seu batlle general al regne de València que arrende les rendes de Xestalgar al membre de la seua cambra, Francesc Vigorós, pel mateix preu que hi hagen oferit uns altres proposants.

144.

1332, desembre 11. València.

Alfons el Benigne redueix a la meitat els 3.000 sous de quèstia que anualment han d’entregar els musulmans de Bunyol i de la Foia per la situació de pobresa i les males collites relacionades amb la sequera patida.

145.

1333, agost 18. Monestir de Poblet.

Alfons el Benigne encarrega al seu batlle general al regne de València, Guillem Serrà, que li envie algunes fruites.

146.

1333, setembre 18. Lleida.

Alfons el Benigne fa donació del mer imperi de Xiva al seu fill Jaume, comte d’Urgell, tal com l’havia rebut del seu pare, el rei Jaume II. Jaume d’Urgell havia rebut la baronia pel testament de la seua mare, la infanta Teresa d’Entença, els antecessors de la qual i antics senyors de Xiva, no hi exerciren aquella jurisdicció.

147.

1334, febrer 21. València.

Alfons el Benigne confirma una sentència pronunciada per Pelegrí de Montagut sobre un plet de límits dels termes de Bunyol i Dosaigües que es disputaven la possessió de terres al Mas de Socanya (Maçil Çucaina) i a la Foia Gualí (Foya de Benihaulit).

148.

1335, abril 6. València.

Alfons el Benigne comunica al seu fill Jaume, nou comte d’Urgell, la decisió d’assignar les rendes de Bunyol a la reparació de les fortaleses de Bunyol, Macastre i Setaigües.

149.

1336, agost 27. València.

Pere el Cerimoniós confirma un privilegi atorgat per Jaume II el 1298 a favor de Gombau d’Entença perquè els homes seus de Xiva i Xestalgar puguen vendre la sal de les salines d’ambdós llocs lliurement.

150.

1344, maig 14. Peralada.

Testament de l’infant Jaume, comte d’Urgell i fill segon d’Alfons el Benigne i de la infanta Teresa d’Entença. És també senyor, entre altres, de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar i hi institueix hereu universal el seu fill Pere.

Documentació

1238, juny 18. Setge de València.

Jaume i fa donació de l’alqueria de Xestalgar a Rodrigo Ortiz i als seus successors.

BC, ms. 2067, f. 13r.¹

Edicions:

Pastor i Madalena, Manel, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004, doc. núm. 1.

TEXT

Carta de donació feta per lo senyor rey en Jacme a·n Rodrigo Ortiç e als seus de la alqueria de Xestalgar.²

Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per Nos et omnes successores nostros, damus et concedimus, per hereditatem propriam, francham et liberam, vobis, Roderico Ortiç et vestre posteritati sive progeniei, imperpetuum, alqueream de Gestalgar iuxta Xullella cum pratis, pascuiis, erbis, aquiis, lignis, furnis et molendinis, terris, terminis, introitibus, exitibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, et ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates³ et cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et iuribus religiosis.

Datum in obsidione Valencie, quatuordecim kalendas iulii era millesima CC^a LXX^a sexta.

Sig(senyal reial)num Iacobi, Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.

Huius rei⁴ testes sunt: Ferrandus, infans Aragonum, Guillelmus de Montechateno, Raymundus⁵ de Liçana, Petrus Cornelii, Guillelmus Romei.

Sig(signe notarial)num Guillemoni scribe qui, mandato domini regis pro domino Berengario, Barchinone episcopo cancellario suo, hanc cartam scribi fecit loco, die et era prefixis.

1241, desembre 5. (Sense lloc.).

El bisbe de València, Ferrer de Pallarés, i el capítol de la Seu signen amb Berenguer d’Entença un acord de repartiment del delme relatiu a Xiva i als seus termes.

ACV, Pergamins, perg. núm. 1084.

TEXT

In Christi nomine. Pateat universis quod Nos, Ferrarius, miseracione divina episcopus Valencie, et totum capitulum Valencie, habito diligenti consilio et tractatu et consideratis terre condicionibus et circumstanciis universis, quia ius percipiendi decimas quod in laicum cadere non potest dare non possumus, per Nos et omnes successores nostros, damus et concedimus vobis, Berengario de Entenza et successoribus vestris, imperpetuum, beneficium et in feudum, terciam partem fructuum decime a nobis recipiende in castro quod vocatur Xiva et in terminis et pertinenciis suis seu in aliis locis que habetis in episcopatu Valencie vel in antea, Deo dante, in episcopatu nostro habebitis, et duas reliquas nobis et ecclesie nostre libere retinemus. Et est sciendum quod decima predicta debet deduci non tantum de decima set de omnibus que vos habebitis a sarracenis illius castri aliquo iusto vel consueto modo sive hoc habueritis ex consuetudine sarracenorum seu christianorum, qualibet fraude et dolo exclusis. Si vero contigerit quod predictum castrum popularetur de christianis, deducatur fideliter decima de castro supradicto et suorum terminorum et pertinenciarum de omnibus decimabilibus (sic) blado, scilicet, vino et oleo et molendinis et furnis et aliis omnibus terre et arborum fructibus et ceteris omnibus de quibus decima dari debet, eciam de animalibus, caseis et lana. De qua decima fiant tres partes: unam quarum vos habeatis, per manus baiuli nostri, in feudum perpetuum et nos, libere, duas partes.

Insuper retinemus corpora meschitarum et cimiteria et, ad opus capellani ibidem pro tempore servientis, domum et ortum competens et quod, ex tunc ex quo a christianis populatum fuerit, recipiat capellanus parrochialis a nobis instituendus primicias et alia sicut in episcopatu Valencie recipient ceteri capellani. Predictam autem terciam partem decime, ut superius dictum est, damus et concedimus vobis et vestris in beneficium perpetuum et in feudum tali pacto et condicione, ut predicta habeatis et teneatis, per nos et ecclesiam, in beneficium et in feudum, sicut melius potest dici et intelligi, ad vestrum vestrorumque profectum et sitis inde nostri fideles et legales vassalli et defenssores et ecclesie nostre, et teneamini facere, pro hiis, fidelitatem et hommagium nobis et successoribus nostris et hoc idem successoribus nostris, successores vestri, facere teneantur.

Et Nos, Berengarius de Entenza predictus, supradicta omnia universa et singula libenti animo amplectentes, concedimus et approbamus supradicta omnia sub condicionibus supradictis, faciendo vobis et ecclesie hommagium et fidelitatem pro omnibus supradictis. Damus, insuper, vobis, domine episcope, pro omnibus possessionibus quondam ad meschitas pertinentibus, unam iovatam seu pariliatam francham et liberam in predicto castro in secano et intelligatur ab anno (sic) vetere⁶ sicut in terris veteribus.

Actum est hoc nonas decembris anno Domini Mº CCº XLº primo.

Sign(†)um Ferrari, episcopi Valencie et prepositi Tarrachone. Sig(†)num Arnaldi Piquarii, sacriste Valencie. Ego Iohannes Capelles, canonicus Valencie, subscribo.

Sign(†)um Berengarii de Entenza, qui hoc firmat et laudat et firmari a testibus rogat. Sig(†)num Gombaldi de Entenza. Sig(†)num Petri Ferriz. Sig(†)num Huxova Alamani. Sig(†)num Martini Periz de Loriz, testium.

Guillelmus Gaucerandi, publicus notarius Valencie, (signe notarial) hec scribi fecit die et anno prefixis.

Sig(†)num magistri Martini, archidiaconi Valencie.

1260, octubre 6. València.

Acord sobre la venda del delme de Bunyol i Riba-roja signat entre el bisbe de València Andreu d’Albalt i el capítol de la Seu amb el senyor dels llocs i termes respectius, Pere Ferrandis d’Íxer. El bisbe i el capítol es reserven, però, el delme dels cristians quan n’hi haja i el delme dels ramats excepte el terç per raó de la milícia. La donació es fa per una sola vida.

ACV, Còdexs, ms. 399, perg. 2370.

TEXT

Composicio facta cum domino Petro Ferrandiç, super decima de Buynol et Ribaroya. ⁷

Noverint⁸ universi quod Nos, frater Andreas, divina miseracione episcopus Valencie, et totum capitulum eiusdem, credentes condicionem ecclesie Valencie propter hoc facere meliorem, habito super hoc, inter nos, diligenti consilio et tractatu, per nos et successores nostros, vendimus vobis, Petro Ferandi (sic), filio incliti regis Aragonum, omnibus diebus vite vestre, tantum omnes fructus decimarum que ecclesia valentina habet, percipit, habere et percipere debet in Bugnol et in suis terminis, et in Ribarroga et in suis terminis, a sarracenis dictorum locorum, tantum precio trecentorum solidorum regalium Valencie, quos nobis, vel cui mandaverimus, solvatis in pace, annis singulis, in festo Natalis Domini. Retinemus tamen decimam omnium christianorum qui ibi habitant vel de cetero habitabunt et decimam omnium animalium que ibi pepererint, de qua vos debetis percipere terciam partem racione milicie. Post dies vero vestros, volumus quod dicta decima omnium fructuum et animalium nobis et successoribus nostris plenarie revertatur, quia ex tunc non intendimus eam vendere. Insuper, retinemus et volumus quod, nisi solveritis nobis, vel cui mandaverimus, dictos denarios, annis singulis, in dicto festo, possimus Nos, auctoritate nostra, pignorare et omnes bestias vestras in Valencia vel alibi ubi eas invenerimus et omnia bona vestra, et distringere vos et bona vestra per censuram ecclesiasticam vel secularem aut per utramque, et vos non defendatis ea nec defendi ab aliquo faciatis. Ad hec autem, ego, dictus Petrus Ferandi (sic), per me et omnes meos, dictam decimam dictorum locorum a vobis, venerabili domino episcopo valentino et capitulo eiusdem, omnibus diebus vite mee, precio trecentorum solidorum solvere in pace, ut superius dictum est, obligando ad hec me et omnia bona mea ubique. Et laudo, aprobo et concedo omnia universa et singula supradicta, promittens observare et in aliquo non contravenire per me nec per aliquam interpositam personam.

Quod est actum Valencie, IIº nonas octobris anno Domini Mº CCº sexagesimo. Sig(†)num fratris Andree, episcopi antedicti, qui hoc laudo et firmo. Sig(†)num Petri Ferrandi predicti, qui hoc firmo.

Testes sunt inde: Petrus Roderici de Corella Guillelmus de Porciano et Arnaldus de Romanino.

Sig(signe notarial)num Arnaldi de Iacca, publici notarii Valencie, qui hoc scripsit de notulis Guillelmi de Iacca, notarii Valencie quondam patris sui, die, loco et anno superius assignatis.

1275, abril 15. Lleida.

Jaume i confirma la possessió de Torís a Teresa Gombau, filla de Gombau d’Entença.

ACA, CR, reg. núm. 20, f. 240r.

TEXT

Per⁹ Nos et nostros, recognoscimus et confitemur in rei veritate vobis dompne Taresie Gombaldi, filie Gombaldi de Entenza quondam, et uxori Petri Ferrandis, filii nostri, quod Nos olim dedimus dicto patri vestro suis imperpetuum castrum de Toris situm in regno Valencie quod vos et dictus maritus vester posidetis hodie et tenetis. Et, secundum quod, ex parte vestra coram nobis propositum et dictum fuit, vos instrumentum donacionis quam dicto patri vestro feceramus de dicto castro non potestis modo aliquo invenire, cum asseritur ad instanciam et supplicacionem vestram, Nos, Iacobus, Dei gracia rex predictus, per Nos et nostros, cum presenti carta perpetuo valitura, laudamus et donamus noviter et concedimus ac confirmamus vobis, dicte dompne Taresie Gombaldi et vestris, imperpetuum, castrum de Torís predictum, cum terminis suis omnibus, sicut affrontat cum termino de Buynol et cum termino de Amacasta et cum termino de Amontroy et cum termino de Xiva, ita videlicet, ut vos et vestri et quem vel quos volueritis, vos et vestri¹⁰ habeatis, teneatis et possideatis dictum castrum cum afrontacionibus et pertenenciis ac terminis suis omnibus, heremis et populatis, et cum aquis, lignis et pascuis ac erbatico, et cum hominibus et mulieribus, tam christianis quam sarracenis, ibi habitantibus et habitaturis, exercitibus et cavalcatis ac redempcionibus eorumdem, et cum redditibus, exitibus et proventibus, questiis, ademprivis, çofris et almagramis, monetatico ac aliis redditibus et iuribus vestris omnibus ad vos in dicto castro et terminis suis seu ad ipsum castrum spectantibus seu debentibus spectare, et cum introitibus et exitibus suis, et melioramentis factis et faciendi, et cum omnibus [eciam] et singulis que Nos in eo castro, dum nostrum erat, habebamus seu habere poteramus aut debebamus qualibet racione, et ad dandum, vendendum, impignorandum ac alienandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates inde vobis et quibus volueritis vos seu vestri penitus perpetuo franche et libere faciendas sine aliqua nostra et nostrorum retencione prout vos et predicti pater et maritus vester ipsum castrum usque hodie tenuistis sicut melius et utilius dici et scribi potest ad vestrum et vestrorum bonum et sincerum intellectum. Mandantes, et cetera.

Datum Ilerde, XVIIº kalendas madii anno Domini Mº CCº LXXº quinto.

1280, maig 11. València.

ACA, CR, reg. núm. 48, f. 18v.

TEXT

Nos, Petrus, et cetera, facimus et ordinamus atque constituimus certum et specialem procuratorem nostrum vos, Berengarium de Conches, ad petendum coram Petro Coste, iudice nostro regni Valencie, reparacionem fieri illius iussi seu instrumentorum iurium ac dominii et potestatis, que omnia Nos habemus et habere debemus in castro et villa ac terminis de Chiva, regni prefati Valencie, quod instrumentum in veritate est perditum, ita quod nos illud habere nec invenire possumus ullo modo. Dantes et concedentes vobis in predicta peticione reparacionis iussorum seu instrumentorum predictorum plenarie locum nostrum, et quod possitis, loco nostri, subire et iuramentum et omnia alia facere quod nos facere possemus ullo modo, promittentes habere ratum, et cetera.

Data Valencie, Vº idus madii. ¹¹

Simul Petro de Costa.

1281, juny 15. València.

Pere el Gran ordena a l’alfaquí i al batlle de València que prohibisquen l’obtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.

ACA, CR, reg. núm. 49, f. 115r.

TEXT

Fideli alfaquino nostro [Yuse et] baiulo Valencie, salutem et graciam. Noveritis Nos intellexisse¹² quod in Xelva et in Xiva et terminis suis fit sal in nostrum periudicium et eciam contra forum Valencie. Quare, mandamus et dicimus vobis quatenus, visis presentibus, prohibeatis istud ex parte nostra et prohiberi faciatis in predictis locis et aliis regni Valencie. Volentes quod, ab illis qui contra fecerint et dicto sale usi fuerint, penam per nos impositam super hoc faciatis, sine remedio aliquo, extorquere.

Datum Valencie, XVIIº kalendas iulii.

Raimundus Escorne.

1284, desembre 27. Alcosser.

Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua d’Artal de Huerto i senyora del lloc.

BC, ms. 2067, ff. 15v-17r.

Edicions:

Pastor i Madalena, M., El cartulari de Xestalgar..., cit., doc. núm. 5.

TEXT

Carta de la població de Xestalgar.¹³

V.¹⁴ Conoscan todos presentes e por venir como yo dona Sanxa Roíç de Vecaya,¹⁵ muyler que fue al honrado don Artal de Vuerto,¹⁶ veendo et entendendo que muytas contentas s’esdevenen entre senyores et vassallos¹⁷ alcunas vezes ac verso del senyor ab los vassallos alcunas vezes a tuerto del senyor o de sos vassallos¹⁸ o per alcaydes que demandan más alcunas vezes que no manda ell senyor e cerquan achaquins e yo, por toller varalla e contenta e duptanta, a pregarias de tota l’aljama de Chestalgar e a suplicación d’els, quiero e mando a don Guillem de Montanyana, capellán mío, que scriva todas las cosas que l’aljama de Chestalgar deven fer al senyor e han usado de fer e que las especifique totas cadaunas por sí aquesta. Et otrosí que y¹⁹ meta e scriva totas las libertas que yo lis fago e atorgo por²⁰ mi e por los míos.

Porque²¹ yo he entendido e trobado de verdat que en todo el río de Guadalaviar negún senyor no prende el terç del dieçmo de sos vassallos de ren que ellos cuyllan, por esto, yo, dita dona Sanxa Ruiç, a pregarias de la avantdita aljama lexo et defenesco por mi e por los míos el terç del dieçmo a sempre a la aljama de Xestalgar, sacado el terç del deçmo de las cabanas el qual retengo por al senyor sots tal condició e covinença lexo el terç del deçmo: que los moros mesuren e conten tot el pan o lino o otras cosas a una man d’entró que tot sea contado o mesurado, dando como y tocará al senyor so²² part aluego, e de la part que fincará al moro que pague la deçma e la primicia segunt que y tocará al vispe ni al capellán de Xulella, retinendo sí el moro por assí el terç que·l lexa el senyor.

Encara²³ quiero e mando e atorgo por mí e por los míos que los moros puedan comprar e vendre tot l’albar sacada e per sacar e las vinyas plantadas e por²⁴ plantar entre ellos, no deffazendo cabomasso, en la qual vendida que ellos farán me retengo fadiga e el deçmo de los dineros que y darán al senyor.

Quiero²⁵ e atorgo que·l primer fruyto que haurán en lo campo que novellamentre sacarán o plantarán que los aya el moro quitio e que no do ren al senyor. Encara²⁶ quiero e mando e atorguo que los moros de Xestalgar puvedan²⁷ créxer en la vega ||^16r quanto ellos créxer hi podrán a totas partes vuertos d’ermos o ramblas segunt que ellos que ben verán ni que proveyto sea e el senyor d·est dia adelant por est acreximent ni meyllora que ellos hi farán no lis cresca la peyta de los dineros ne las puveda²⁸ suguiar nunqua e la meyllora el acreximento que el moro hi fará que sea del moro e el senyor que no la’l parta ni la’l puveda²⁹ tóller.

Encara queremos que los moros de Xestalgar puedan laurar e estaliar per tot el término, sacado en Lo Pinar, e tota ren que el moro estaliara que sea suyo dando al senyor su setén.

Estas³⁰ son las rendas e los usages que dan e han usado de dar l’aljama de Xestalgar al senyor:

Primeramentre³¹ dan de peyta .CC. e .XL. e cinquo sueldos³² e tres dineros con el campo que fo del Calafat que ne Mahomat Galip[...]r no fo soguiat e contámoslo por³³ quatre taúlas de rambla.³⁴

Ítem³⁵ dan de la Vega, de las vinyas e de los vuertos el quinto de todo lo que y cullirán e de garrofas el quinto los vuertos e las vinyas segunt qué valria el quinto, alfaracéyalas el alcayt con l’alamí e con los viellos.

Ítem³⁶ dan de Landeyna los qui allá querrán star el sisén e si star no y queren que den el quinto al senyor. Ítem³⁷ dan de Collalbar el setén.

Ítem³⁸ el forno e el molino atréudalos³⁹ el senyor el primer dia de janero por quanto ell más porá e han li a moler el pan e a cozer a menos de molnura e de puxa que non da el senyor.

Ítem⁴⁰ dan de cada cassada cinquo peons o cinquén dinero por peón. Et si el senyor ovisse menester más peons an li a d’ajudar a este precio cinquén dinero.

Ítem⁴¹ dan en janero, de cada cassada, una gallina e una espaella, o dan per gallina .VI. dineros o per espaella quatre dineros qual quire que el senyor querrá e si ell, senyor, ha mester gallinas deuen la’l dar per .VI. dineros e crabrito⁴² per .XVIII. dineros e si menos val que se’n avinga con el moro segunt que porá valer el cabrito.

Ítem⁴³ dan de cabres⁴⁴ e de colmenas doblen dinero de la cabeça o de la colmena.

Ítem⁴⁵ dan los ballesteros e los caçadores al senyor el deçmo de la caça e dan por cervo .VIII. dineros e por cerva .IIII. dineros.

Ítem⁴⁶ dan alforra de cada persona .I. almut de paniç en janero tota persona que aya de dos anyos adalant.

Ítem⁴⁷ dan el deçmo del fascal e atréudasse en el mes de janero.

Ítem dan de arrova de lino que venda en Chestalgar a hombre forano .I. dinero per arrova.

Ítem dan al senyor .VIII. ovos por un dinero.

Ítem⁴⁸ dan al senyor una almaxia de las bodas e quando lo moro fará bodas ell o la mora, que prenda de tres almaxias el moro o la mora la mexor e de las dos que fincarán que·n prenda ||^16v el alcayt qualque querrá pendre de aquellas dos almaxías.

Ítem⁴⁹ dan alcaydia del kafiç .I. almut e de .L. manos de lino .I. mano, sacada deçma e primicia.

Ítem⁵⁰ dan .I. dinero de cabra o de ovella que vendan a forano, de mulo o de mula .XIII. dineros, de vaca de bue o de asno dan quatre dineros et non plus.

Ítem⁵¹ dan per çofra cada uno que debe adaguar e maxar e espadar éll el lino que toca al senyor segunt que dará cada moro de so⁵² collita e levar lo a València cadauno. Et otrosi lo pan que haurá dado cadauno de su heredat.

Ítem⁵³ façen cadauno çofra de leyna e d’agua al castell quanta mester haurán los que·stan en el castell.

Ítem⁵⁴ vendeman la vinya e carrian las uvas e lavan los truyllares e encuban el vino quando han lavada⁵⁵ las cubas e las tenaylas.

Ítem⁵⁶ dan çofra de hombres e de bestias segunt el senyor haurá mester cadauna por sí a·dar, e carreyan la sal de las⁵⁷ salinas al castell.

Ítem a·l a dar sino traye bestia e daça que dé un dinero e si leva bestia e para que dé dos dineros e si vende valent de⁵⁸ un besant que dé per cada besant .III. dineros.

Ítem⁵⁹ si se va ningún moro a otro logar per morar allá tot quanto ell lexa, seent e⁶⁰ movent es⁶¹ del senyor e podelo dar o vendre ell senyor, lo que lexa el moro.

Ítem⁶² las calongas son todas del senyor e que las pleyteen los moros con él, o con so alcayde al maior que porán.

Ítem⁶³ retine el senyor por assí el pinar que nengún no y tall ni caçe a menos de sa volentat del termen de Peraula⁶⁴ d’entró al Algar, e esto es tot vedado que no y caçe nenguno a menos de voluntat del senyor soç pena de .X. sueldos, caçar e taylar, perdende la caça e la fusta.

Ítem⁶⁵ el senyor toda vía que pode vender el mont segunt que es usado per quanto ell podrá.

Ítem⁶⁶ las putas si viuen an se a devenir con el senyor e que y sean quanto al senyor placerá, pocco o muyto quanto que starán.

Ítem⁶⁷ l’aljama que mantengan el forno e el molino todos tempos e molan so pan e coçan segunt que han usado, avinéndose del treudo del molino e del forno con el senyor segunt que es dito desuso.

Ítem⁶⁸ cada moro que adobe sos casas quanto ell mejor podrá.

Ítem⁶⁹ mande el senyor que tot moro que sacará madera del río que vala .XIII. dineros que l’alcayde que será por tempo que·l dé dos dineros e, si el senyor a obs⁷⁰ haurá la fusta, que la prenda por a ssí al castell e, si no, que sea alçada en l’alquería e, si alcún moro haurá mester aquest fust u otro, ssi yes, que l’alcayde dé al migó⁷¹ el fust al moro o quantos mester n’aurá, si·n tine l’alcayde de fustes, doblen dinero el fust, meténdelos lo moro los fustes en obra de sos casas e, si aquell moro qui sacará el fust lo haurá mester, que lo aya per sí a obs de sos casas.

Ítem quire e manda el senyor que l’alcayde que y será que no dé ni venda ni prenda fusta per atro loguar ni moro neguno soç pena de .XL. sueldos.

Ítem quire e manda el senyor que l’alcayde e los moros defendan la vega e los vuertos quanto ellos podrán assí que sea proveyto d’ellos e del senyor.

Ítem⁷² enprestan los moros ropa al senyor quando ||^17r viene⁷³ cadauno por su a·dar.

E yo dona Sanxa Roiç de Varenya⁷⁴ avantdita todas stas cosas dessusso ditas e scritas firmo e atorgo pregando a Martín Roiç, fillo mío e d’en⁷⁵ Artal de Vuerto,⁷⁶ que sto firme e atorgue e que meta lo senyal e so siello; e mando a don Guillem, capellán mío, que sta carta sicolle con mi siello por tal que más fierme sea e que nuncas yo en esto contraventré ni fará contravenre en nenguna manera.

E yo Dafamet Fainan, alamín de Chestalgar, e Aladrac e Celim, veylos de Chestalgar, por nós e por tota l’aljama de Xestalgar, esto todo avantdito e scrito atorgamos e firmamos per nós e por toda l’aljama de Xestalgar e nunquas contravenir en ren de sto per nós ni por⁷⁷ nenguna persona nunqua.

Testimonios son de sto: don Arnau Mayal, alcayde de Carlet, e don Domingo Ferrero, alcayde de Xestalgar, e Jucef Albenaxar, alamín d’Alcuçer, e Montcacet Abenalí.

La qual cosa fon feta en Alcucer,⁷⁸ dia de sent Iohan Evangelista en el mes de decembre en l’anno de nostre senyor de mil e CCº LXXXº e quatro.

E yo, don Guillem de Montanyana, por mandament de dona Sanxa Roiç avant dita, esto escriví e la siellé con el siello d’ella acostumnada en presencia de los anteditos testimonios, con la esmenda que es en la .XX^a. octava línia: del mancuç de la venda del bestiar grosso e menudo.

1286, abril 8. València.

BC, ms. 2067, ff. 17r-18v.

Edicions:

Pastor i Madalena, M., El cartulari de Xestalgar..., cit., doc. núm. 6.

TEXT

Carta de la divisió dels térmens de Xulella e de Xestalgar.⁷⁹

Noverint universi, cum⁸⁰ contencio seu controversia olim esset orta inter reverendum patrem et dominum Iaspertum, divina clemencia episcopum Valencie, per se et capitulum Valencie, ex una parte, et dompnum Martinum Roderici de Focibus, dominum de Xestalgar, ex altera, occasione termini seu limitacionum castri de Xulella et termini seu limitacionum castri de Xest Algar et tandem prefatus dominus episcopus suo nomine et nomine eciam ecclesie et capituli Valencie et successorum suorum et dictus dompnus Martinus⁸¹ Roderici de Focibus, per se et omnes⁸² heredes et successores suos, vitatibus iudiciorum amfractibus et ut pareatur ipsorum laboribus et expensis et escandalis, damnis et iniuriis que olim occasione dicte contencionis seu controversie pervenerunt, imminebant et possent evenire et imminere eciam in futurum, considerantes eciam dicti dominus episcopus et dominus Martinus Roderici quod, ex huiusmodi amicabili composicione ipsis et cuilibet eorum et eciam ecclesie Valencie magna et evidens utilitas, quies, pax et tranquillitas provenit et noscitur provenire ad pacem, concordiam et amicabilem composicionem espontanea voluntate in hunc modum concorditer ||^17v pervenerunt videlicet:

Quod limitaciones dictorum castrorum de Xulella et Xestalgar et terminorum suorum sint perpetuo esse (sic) in quodam magno podio quod est supra locum qui dicitur Torrosa versus castrum de Pedralba et vocatur podium Ahiex est quedam fita sive moione (sic) [in] pena sive rupe que est subtus talayam⁸³ maiorem que est supra El Cabeço, et illa rupis sive pena pretenditur versus castrum de Pedralba et descendunt fite sive moioni a recta linea per serram sive La Loma inferius recte subtus dictam fitam sive moionum⁸⁴ superiorem que est in dicta pena sive ruppe. Et sic descendunt moioni sive fite recte per medium de La Loma predicta inferius usque ad barranchum, et prout vertentes limitant sive decernunt de hac Loma superius dicta versus Xestalgar est terminum sive de termino de Xestalgar, et prout decernunt sive limitant vertentes de dicta Loma versus castrum de Xulella est terminum sive de termino de Xulella. Et pretenduntur dicti moioni de dicto barrancho usque al Castellar veterem qui est de Torrosa, videlicet in solo de orta dicti loci de Torrosa. Et dictus moionus sive fita pretenditur recte ad alium moionum sive fitam que est in podio vocato Alcanxuela. Et iste moionus sive fita de Alcanxuela pretenditur recte ad alium moionum sive fitam que est supra in podio vocato Alcana de Benacre. Et iste moionus de Alcana de Benacre pretenditur recte ad alium moionum qui est in loco vocato Gardicapra iuxta semitam qua itur de Xestalgar ad Torrosam. Et iste moionus de Gardicapra pretenditur recte ad alium moionum qui est in quadam rupe parvula que est iuxta el barranquello vocatum Nucil Almomi. Et iste moionus de Nucil Almomi pretenditur recte ad alium moionum qui est supra⁸⁵ el somo del Piquo de la Serra que vocatur Pelma. Et vertentes de hac serra que vocatur Pelma prout illa serra pretenditur ille videlicet que sunt versus Xestalgar est terminum sive de termino de Xestalgar. Et que sunt versus castrum de Xulella est terminum sive de termino de Xulella. Et in capite dicte serre vocate Pelma prout dicta serra in longo pretenditur versus rivum est quidam molonus⁸⁶ in quodam picco unius pene sive rupis et iste moionus pretenditur recte ad alium moionum qui est en la loma sive serra vocata Xufanellos. Et iste moionus de Xufanellos pretenditur recte ad alium moionum qui est en la loma del Cabeço fontis vocate fons de Murriel. Et iste moionus de la loma del Cabeço fontis vocate fons de Murriel pretenditur recte ad alium moionum qui est in alia loma sive socost qui est in antea in aspectu rivi. Et iste moionus qui est in aspectu rivi pretenditur recte ad alium moionum qui est subtus quandam penam sive rupem parvulam in solo del Cabeço vocato Espargayra versus partem del Algar ||^18r qui est ultra dictum rivum et algar⁸⁷ vocatur Gardahacim et iste algar⁸⁸ est de termino sive infra terminum de Xulella. Et iste moionus qui est in solo del Cabeço de Espargayra subtus dictam penam parvulam pretenditur recte ad alium moionum qui est supra in podio del collado quod vocatur Xerales, et in medio istius moioni de Xerales et moioni qui est in solo del Cabeço d’Espargayra est quidam moionus qui pretenditur recte moiono cooperto⁸⁹ ad predictos duos moionos de Xerales et d’Espargayra, in planicie videlicet qui est supra rivum versus Xeralos⁹⁰ ad radicem ruppis prout pretenditur recte ad moionum predictum del collado de Xerales et in isto moiono qui est in capite podii de collo superius dicto qui vocatur Xerales et terminantur et limitantur termini de Xulella et de Xestalgar. Quos quidem moionos,⁹¹ fitas sive limitaciones tam dictus dominus episcopus, nomine suo et capituli Valencie, quam dictus dompnus Martinus Roderici confessi fuerunt ad invicem ita esse et debere esse perpetuo.

Volentes insuper et concedentes partes predicte nominibus quibus supra quod sarraceni de Xestalgar possint annuatim perpetuo venari in termino de Xulella, et sarraceni de Xulella annuatim perpetuo venari in termino de Xest Algar, videlicet annuatim a prima die mensis novembris usque ad primam diem mensis februarii proximo subsequentis exceptis tamen boalariis sive devesis, ita tamen quod sarraceni qui venabuntur in loco non proprio de supradictis teneantur dare de venacione quam in illo loco alieno de predictis venabuntur decimam domino seu alcaydo loci ubi venati fuerint. Voluerunt eciam et concesserunt partes predicte quod dicti sarraceni de Xulella et de Xestalgar possint venari in loco alieno de predictis sub illa forma, condicione et cum consimilibus retibus et laqueis et gignis quibus sarraceni loci alieni venati fuerint, exceptis tamen ut predicitur devesiis et boalariis qui prohibiti fuerint sarracenis loci proprii. Concedentes eciam partes predicte adinvicem nominibus quibus supra quod sarraceni qui voluerint venari in loco alieno de predictis conveniant se cum alcaydo loci ubi venari voluerint vel cum locum eius tenente antequam venantur, et si sarracenis qui venati fuerint in alieno termino de predictis videretur quam alcaydus vel tenens locum eius de loco ubi venati fuerint, petiverit ab ipsis sarracenis extraneis dictorum locorum plusquam a sarracenis sui loci, non habuerit de venacionibus quod alaminus loci ubi sarraceni extranei de predictis venati fuerint et veteros (sic) sive seniores eiusdem loci teneantur iurare et per iuramentum dicere veritatem quot dictus alcaydus loci proprii habuerit a suis sarracenis de venacione illius temporis et quod pro totidem teneatur ille alcaydus vel tenens locum eius dare venaciones sarracenis extraneis predictorum locorum ||^18v et non ultra. Quam quidem pacem, concordiam seu amicabilem composicionem rata (sic) dictus⁹² dominus episcopus nomine suo et nomine capituli Valencie et successorum suorum et dompnus Martinus Roderici nomine suo et suorum adinvicem solemniter promiserunt ratam et firmam semper habere atque tenere et in aliquo non contrafacere vel venire nec eciam facientibus vel venientibus consentire per se vel per alios de iure vel de facto aliqua racione.

Quod est actum Valencie, VIº idus aprilis anno a nativitate Domini Mº CCº octogesimo sexto.

Ego Iaçpertus, episcopus Valencie, subscribo. Ego Bernardus de Vilamarino, archi diaconus Valencie, suscribo. Ego Iacobus de Albalato, sacrista Valencie, subscribo. Ego Arnaldus⁹³ de Rexaquo, archidiaconus Xative, subscribo. Ego Raymundus de Bellestar, decanus Valencie, subscribo. Ego Dominicus Mathei, canonicus Valencie, subscribo et hoc sig(†)num facio. Ego Olmarius Mascharelli, canonicus valentinus, subscribo. Ego Andreas de Montesono, canonicus Valencie, subscribo. Ego Geraldus de Albalato, canonicus Valencie, subs-cribo. Ego Guillelmus de Molleto, canonicus Valencie subscribo. Ego Bernardus de Auclato,⁹⁴ canonicus Valencie, subscribo. Ego Blasius Eximini de Arenosio, canonicus Valencie subscribo. Ego Bernardus de Monte Alac,⁹⁵ canonicus Valencie, subscribo. Ego Geraldus de Albalato ad preces magistri Radulfi, canonici Valencie, loco [suo] subscribo. Ego Poncilianus Garrige, canonicus Valencie, subscribo. Ego Iacobus de Moura, canonicus Valencie, subscribo.

Sig(signe notarial)num Guillelmi de Acrimonte, notari publici Valencie, qui mandato partium predictarum hec scripsit cum suppraposito in .XVIII^a. linea ubi dicitur et gignis et clausit loco, die et anno prefixis.

1289, març 2. Saragossa.

Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat d’un home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.

ACA, CR, reg. núm. 81, f. 47r.

TEXT

Iusticie Valencie:

Intelleximus quod aliqui homines de Requena ceperunt Arnaldum de Puyredon, vicinum de Ochiva (sic) in treuga que tunc erat inter homines dictorum locorum et quod Eximinus de Ferrera, ex[tra Valenciam] emit ipsum contra inhibicionem sibi factam ex parte alcaidi et dictorum hominum de Ochiva (sic) ne ipsum emerit cum esset captus in treuga, et eundem competebant pro treugua ab hominibus de Requena cumque dictus Eximinus ipsum emerit, ut asseritur, non obstante inhibicione predicta, et captum eundem duxerunt pro sua redempcione apud Chivam, alcaydus predicti loci retinuit dictum captum propter quod, ut intelleximus, dictus Eximinus intendit pignorare homines de Chiva.

Quare, mandamus vobis quatenus si erant non permittatis homines de Chiva pignorari ocasione predicta et, si qua pignora facta sint super hiis, ea incontinenti restitui faciatis ipso Arnaldo parato existente, et cetera.

Datum Cesarauguste, VIº nonas marcii.

Stephanus de Al[...], mandato [...]

10.

1289, octubre 20. Montsó.

ACA, CR, reg. núm. 80, f. 71r.

TEXT

Nos Alfonsus, et cetera, guidamus et asecuramus omnes homines mercatores venientes de regno et iurisdiccione regis Castelle, videlicet per terris de Concha et de Requena ad terram nostram Aragonum et Valencie cum omnibus rebus seu mercaturis suis et stare in terra nostra Aragonum et Valencie et redire cum mercibus, quas secum ducent vel portabunt. Ita quod ipsi possint venire cum mercibus apud Castellam salve, pariter et secure. Salvo, tamen, quod non extrahant de terra nostra aliquas res prohibitas. Ita tamen quod in veniendo de terra nostra [transeant cum] suis mercaturis predictis per loca de Xiva et de Buynol et non aliunde. Mandantes universis officialibus quod predictis mercatoribus, venientibus de Castella ad terram nostram Aragonum et Valencie ac existentibus et [redeuntibus] apud Castellam cum⁹⁶ mercaturis suis predictis per loca predicta nullum impedimentum, et cetera. Immo quod viderant, et cetera. Ipsis solventibus lezdas et pedagia et alia que solvere habent prout, et cetera.

Datum in Montesono, XIIIº kalendas novembris.

11.

1295, juny 30. València.

Martí Roís de Foces i la seua dona, Eva d’Entença, venen a Jaume II el castell i la vila de Xestalgar per 50.000 sous valencians.

BC, ms. 2067, ff. 18v-21r.

Edicions:

Pastor i Madalena, M., El cartulari de Xestalgar..., cit., doc. núm. 7.

TEXT

Carta de venda feta per en Martín Roiç de Foces al senyor en Jacme del castell e vila de Xestalgar.⁹⁷

VII.⁹⁸ Noverint Universi quod ego, Martinus Ruicii de Focibus, nomine meo proprio et nomine procuratorio dompne Eve d’Entença, uxoris mee, cuius⁹⁹ procurator sum cum publico instrumento firmato et concesso, non coactus vel seductus nec per errorem aut dolum compulsus, nec in aliquo ab aliquo circunventus, nec errans in facto sive in iure, nec vi nec dolo, fraude, calliditate seu aliquo malo ingenio per aliquem seu aliquos inductus, sed gratis et esponte a voluntate e (sic) a toto iure meo et dicte uxoris mee certificatus, per me et omnes meos, vendo, concedo, trado, et quasi trado vobis illustrissimo domino Iacobo, Dei gracia regis Ara-||^19r-gonum, Sicilie, Maioricarum, Valencie et comiti Barchinone, licet absenti tanquam presenti, et Bernardo Columbi, procuratori vestro presenti et nomine procuratorio et eciam auctoritate specialis mandati pro vobis recipienti, et notario infrascripto loco vestri a me legitime stipulanti et recipienti et vestris imperpetuum, per vestrum proprium, franchum et liberum alodium, ab omni onere debitorum et alia inquietudine penitus expeditum, castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penna de Xestalgar que quondam nominari solebat Pena de Xulella, cum fortitudine eiusdem castri. Quod castrum est situm in regno Valencie, cum domibus, campis, vineis, terris cultis et incultis, heremis, populatis¹⁰⁰ et cum¹⁰¹ montibus, silvis, nemoribus, devesiis, venacionibus, pratis, pascuis, erbaticiis, ribaticiis, fontibus, estagnis, viveriis, pexeriis, resclausis, asudiis, aquis, cequiis, aqueductibus et reductibus, arboribus fructiferiis et infructiferiis, molendinis, furnis, sofris, almagramis, alfardis et cum censibus, quartis, quintis, tributis, laudimis, faticis et firmamentis ipsorum censualium et firmamentis iuris et iusticiis civilibus et criminalibus, questis, cenis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem, et cum hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis cuiscumque legis et condicionis sint vel fuerint, et cum iurisdiccionibus omnibus terminis iuribus et pertinenciis ac plenis dominis dicti castri quocumque modo causa vel racione michi et dicte uxori mee pertinenti.

Quod quidem castrum et villa terminantur et confrontantur cum termino de Xiva et cum termino de Xulella et cum termino de Pedralba et cum termino de Sot,¹⁰² quod est Egidii Roicii de La Ori.¹⁰³ Iamdictum itaque castrum et villam de Xestalgar et Algar e penam de Xestalgar que quondam nominari solebat Pena de Xulella, cum fortitudine eiusdem castri quod est situm in regno Valencie cum domibus, campis, vineis, terris cultis et incultis, he remis et populatis, et cum montibus, silvis, nemoribus, devesiis, venacionibus, pratis, pascuis, erbaticis, ribaticis, fontibus, estagnis, viveriis, pexeriis, resclausis, asudiis, aquis, cequiis, aqueductibus et reductibus, arboribus fructiferis et infructiferis, molendinis, furnis, sofris, almagramis, alfardibus et cum censibus, quartis, quintis, tributis, laudimis, faticis, et firmamentis ipsorum censualium et firmamentis iuris, et cum iusticiis civilibus et criminalibus, questiis, cenis, exercitibus et cavalcatis¹⁰⁴ et redempcionibus eorundem, et cum hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis cuiscumque legis et condicionis sint vel fuerint, et cum iuris-||^19v-diccionibus, terminis, iuribus et pertinenciis ac plenis dominis dicti castri quocumque modo, causa vel racione michi et dicte uxori mee pertineant, universis et singulis per omnia loca vobis et vestris perpetuo pro francho et libero alodio vendo, concedo, trado et quasi trado, nominibus quibus supra, precio videlicet quinquaginta mille solidorum monete regalium Valencie, que omnia numeracione continua in pura et approbata pecunia a vobis habui et recepi et¹⁰⁵ ad totam nostram voluntatem inde bene vestri paccatus sum.

Renuncians scienter peccunie predicte non numerate sive precii predicti non habiti et non recepti et doli et excepcioni eciam doli et accioni in factum et condicioni sive causa et beneficio eciam minoris precii et duplicis decepcionis, et iuri illi quod subvenire deceptis ultra dimidiam partem iusti precii, et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Et si forte hec vendicio predicta amplius modo valet aut in posterum valebit precio supradicto, totum illud quantumcumque sit vel fuerit ex mera liberalitate mea et donacione propria et irrevocabile habita inter vivos, nominibus quibus supra, dono, remitto, diffinio et absolvo.

Renuncians quantum ad hec legi dicenti donacionem factam inter vivos ex causa ingratitudinis posse revocari et libelli oblacioni et beneficio appellacionis et omni proferimento iuris et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Et si forte dicta donacio excederet summa centum morabatinorum vel solidorum, donacionem per singulas quantitates inter partes divido quousque quelibet donacio veniat ad summam centum morabatinorum vel solidorum et non amplius, ut sic nulla egeat insinuacione et proinde sic et valeat ac si de universa quantitate vel de singulis quantitatibus esset facta insinuacio et coram iudice ordinario. Nunc igitur predictum castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penam de Xestalgar, que quondam nominari solebat Penam de Xulella, cum fortitudine eiusdem castri ut predicitur scienter ex omni meo meorumque iure, posse, dominio, et tenedone ac corporali possessione nominibus quibus supra ehicio et extraho et in vestrum et vestrorum ius, posse, dominium et tenedonem ac veram, liberam et corporalem possessionem vestro pleno iure ut in rem vestram propriam cum testimonio huius publici instrumenti induco et pono speciali de presenti.

Et incontinenti constituo me predictum castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penam de Xestalgar, iura, proprietates et ser-||^20r-vitutes eorumdem vestro nomine possidere et quasi possidere donech de predictis plenam et liberam apprehenderitis¹⁰⁶ possessionem et quasi quam liceat vobis apprendere auctoritate vestra propria licencia mei vel dicte uxoris mee¹⁰⁷ seu curie vel alterius iudicis minime expectata seu requisita. Et ex causa huiusmodi vendicionis, dono, trado, cedo atque mando vobis nominibus quibus supra totum locum meum et dicte uxoris mee et omnia iura, voces, acciones et raciones ipsius et meas reales et personales, ordinarias et extraordinarias, utiles sive mixtas que et quas ego vel dicta uxor mea habemus et habere debemus seu consequi possumus in predictis vel pro ipsis aliqua racione vel causa. Quibus locis, vocibus, vicibus, accionibus et racionibus, realibus et personalibus, utilibus et directis, variis sive mixtis, possitis vos et vestri uti et experiri in curia et extra curiam aut in iudicio vel extra iudicium quemadmodum ego vel dicta uxor mea facere posse-mus ante huismodi vendicionem, donacionem et cessionem. Instituens inde vos, nominibus qui supra, ex dicta causa vendicionis, donacionis et cessionis ut in rem vestram propriam actorem, dominum et potentem ad faciendum de predictis vestram libere voluntatem, ita quod, ex nunc sicut ex tunc et ex tunc sicut ex nunc, habeatis vos et vestri predictam vendicionem cum omni suo melioramento facto et faciendo, teneatis, possideatis et in pace perpetuo expletetis ad dandum, vendendum, impignorandum, obligandum, alienandum, excommutandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates inde penitus et perpetuo faciendas prout de re vestra propria francha et libera sicut melius, plenius, sanius ac utilius potest dici, scribi et intelligi ad commodum et salvamentum vestri et vestrorum perpetuo. Promittens et bona fide conveniens quod predictum castrum in totum vel partem non est venditum, datum, impignoratum, obligatum, alienatum sive submissum alicui vel aliquibus nisi tantummodo vobis, et quod ego vel dicta uxor mea non fecimus sive diximus neque de cetero faciemus, consentiemus seu eciam ymmachinabimur aliquid propter quod presens donacio seu aliqua eius pars minus unquam valeat sive impediri possit, contradici vel in aliquo revocari. Immo promitto, nominibus quibus supra, predictam vendicionem cum omni suo¹⁰⁸ melioramento facto et faciendo vobis et vestris perpetuo pro francho et libero alodio defendere et salvare et facere, habere, tenere et possidere quiete, potenter et in sana pace contra omnes personas conquerentes vel aliquid perturbantes ad forum Valencie, et tenere vobis et vestris perpetuo nominibus qui supra de firma et legali eviccione et ab omni damno ac eciam¹⁰⁹ interesse, ita quod, si forte questio aliqua vel demanda in totum vel partem ||^20v huius vendicionibus vobis vel vestris ab aliquo sive ab aliquibus aliquo tempore fieret vel moveretur¹¹⁰ tam per oblacionem libelli vel alio quocumque modo vel maiori vel minori, incontinenti facta michi denunciacione vel non facta seu expectata denunciacione. Quam¹¹¹ denunciacionem ex pacto speciali et expresso in hoc contractu apposito vobis remitto et, non obstante foro Valencie dicenti quod si vendicio evinceretur emptoribus quod ante quam evincatur debeant denunciare venditoribus, ut in dicto foro continetur, meis propriis missionibus et expensis in quacumque curia et loco duxeritis eligendum, promitto me nominibus quibus supra ante vos et vestros ponere in iudicio vel extra iudicium et pro vobis et vestris respondere et satisfacere et vos et omnia bona vestra et vestras perpetuo inde ab omni damno, gravamine, missione, interesse et expensa penitus custodire, et ipsam littem, questionem, controversiam, libellum et omnem causam in me suscipere nominibus quibus supra, et in eadem causa et ipsius rei defensione me offerre, et in causa causis tam principalibus quam appellacionum sistere quousque per diffinitivam sentenciam a qua ulterius apellari non possit fuerint terminate, vel vos si velitis per vosmet possitis dictas causas agere, vobis et vestris tamen super hoc eleccione servata. Remittendo vobis et vestris, nominibus quibus supra, per specialem pactum necessitatem denunciacionis et appellacionis. Et si vos dictas causas tractare eligeritis et super eviccione pronunciari contigerit contra vos vel bona vestra et aliquas missiones vel expensas feceritis, damna, gravamina ac interesse sustinueritis seu aliquid a vobis vel vestris evictum fuerit sive diminutum de vendicione predicta, totum illud quantumcumque sit vel fuerit vobis et vestris nominibus quibus supra restituere et emendare promitto confestim voluntati vestre. Volo eciam et expressum concedo, nominibus quibus supra, vobis, dicto domino regi, et vestris quod non possim dicere vel modo aliquo allegare quod facta fuerit iniuria si dicta vendicio aut aliqua eius pars evicerentur a vobis aut quod vestri vel vestrorum culpa seu negligencia sit evictum aut per iudicis inpericiam. Immo si contra vos vel bona vestra super eviccione lata fuerit sentencia postquam michi vel dicte uxori mee fuerit denunciatum seu eciam non expectata denunciacione quam vobis remitto, ut superius dictum est, totum illud vobis et vestris ad integrum quicquid vel quantum evictum fuerit sive diminutum de vendicio ne predicta restituam et solvam cum damnis et interesse. Et hec ex pacto speciali et expresso in hoc contractu apposito ||^21r nominibus quibus supra duxi vobis promittendum et credatur inde vobis solo vestro simplici verbo nullo alio probacionis genere requisito. Et pro hiis omnibus et singulis sic complendis et firmiter attendendis, salvandis et defendendis, obligo scienter vobis et dicto procuratori vestro pro vobis et notario infrascripto loco iure a me legitime stipulanti et recipienti et vestris omnia bona mea et eciam, auctoritate predicta, omnia bona dicte uxoris mee, omnia¹¹² mobilia et inmobilia ubique habita et habenda.

Et ad cautelam dono vobis fideiussorem salvitatis Bernardum de Serriano, consiliarium vestrum qui mecum et sine me predictam vendicionem cum omni suo melioramento facto et faciendo vobis, et vestris perpetuo pro francho et libero alodio salvare et defendere teneatur ad forum Valencie. Quam fideiussionem ego, dictus Bernardus de Sarriano, libenter facio et concedo vobis, dicto illustri domino regi, et vestris super omnibus bonis meis, mobilibus et inmobilibus ubique habitis et habendis, que ad hec scienter et caute in posse et manu notari infrascripti loco vestri a me legitime stipulanti et recipienti una cum dicto procuratore vestro obligo de presenti.

Quod est actum Valencie, pridie kalendas iulii anno Domini Mº CCº nonagesimo quinto.

Sig(†)num Martini Ruicii de Focibus. Sign(†)um Bernardi de Sarriano, militis, fideiussoris predictorum qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt: Bartholomeus Tareboni, Bartholomeus Natalis, Michael de Valencia, Alvarus Jordani et Petrus d·Orrius, milites.

Sig(signe notarial)num Iannuari Rabaçie, notari publici Valencie, qui hec scribi fecit et cum litteris suprapositis in tercia linea ubi dicitur et Algar, clausit loco die et anno prefixis.

12.

1296, agost 20. València.

BC, ms. 2067, ff. 21v-23v.

Edicions:

Pastor i Madalena, M., El cartulari de Xestalgar..., cit., doc. núm. 8.

TEXT

||^21v Carta de venda feta per lo senyor rey en Jacme al noble en Bernat Guillem d’Entença del castell e vila de Xestalgar.¹¹³

VIII.¹¹⁴ Noverint universi quod nos, Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie ac comes Barchinone, gratis et ex certa sciencia et a toto iure nostro certifficati penitus et instructi, per nos et omnes nostros successores, cum testimonio huius publici instrumenti suo robore valituri, vendimus, concedimus, tradimus et quasi tradimus vobis, nobili viro Bernardo Guillermi de Entença, licet absenti tanquam presenti, et Sanccio de Laçano, militi, alcaydo de Chiva, procuratori vestro presenti et auctoritate specialis mandati pro vobis et ad opus vestri et nomine procuratorio vestro recipienti et notario infrascripto una cum dicto procuratore vestro a nobis legitime stipulanti et recipienti et vestris, imperpetuum, per vestrum proprium, franchum et liberum alodium et omni onere debitorum et alia inquietudine penitus expeditum, castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penam de Xestalgar que quondam nominari solebat Penam de Xulella et turrem et alchaream de Lendenyna et campum¹¹⁵ vocatum de Farsiterg et campum vocatum de la Pera cum domibus, campis, vineis, ortis, terris cultis et incultis, eremis et populatis, et cum montibus, silvis, nemoribus, devesis, venacionibus, pratis, pascuis, fontibus, estagnis, vineriis, pexeriis, pisqueriis rivorum et estagnorum et cum furnis, molendinis, asudis, resclausis, aquis, cequiis, aqueductibus et reductibus, arboribus fructiferiis et infructiferis et cum censibus, quartis, quintis, tributis, laudimis, faticis, sofris, almagramis, alfardis, monetatico et cum iusticiis civilibus et criminalibus, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem, et cum adempriviis et cum salinis et vendicione salis ipsarum salinarum prout nos habemus ac nobis pertinent et pertinere debent et cum tercia parte decime, et cum hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis cuiuscumque legis, valoris seu condicionis fuit vel fuerit, et eciam cum plenis dominiis et iuribus et pertinenciis nobis et nostris in predictis locis et terminis suis competentibus et competituris. Quod quidem castrum et villa de Xestalgar et turris et alcharea vocata de Landenya et campus vocatus de Farsiterg et campus vocatus La Pera confrontantur et terminantur cum termino de Chiva et cum termino de Sot, quod est Egidii Ruici de la Hori et cum termino de Petralba. Et predictus locus est locus terminatus et, quo loco terminato, ipsum vobis et vestris vendimus et tradimus perpetuo. Iamdictum itaque castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penam de Xestalgar que quondam nominari solebat Penam de Xulella turrem et alcha-ream d’Alendenya et campum vocatum de Farsiterg et campum vocatum de la Pera cum domibus, campis, vineis, ortis, terris cultis et incultis, eremis et populatis et cum montibus, silvis, nemoribus, devesis, venacionibus, pratis, pascuis, fontibus, estagnis, vineriis, pexeriis, pisqueriis rivorum et estagnorum et cum furnis, molendinis, asudis, resclausis, aquis, cequiis, aqueductibus et reductibus, arboribus fructiferiis et infructiferis et cum censibus, quartis, quintis, tributis, laudimis, faticis, sofris, almagramis, alfardis, monetatico,¹¹⁶ et cum iusticiis civilibus et criminalibus, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem ||^22r et cum adempriviis et cum salinis et vendicione salis ipsarum salinarum prout nos habemus ac nobis pertinent et pertinere debent, et cum tercia parte decime, et cum hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis cuiscumque legis, valoris seu condicionis fuit vel fuerit, et eciam cum plenis dominiis et iuribus et pertinenciis nobis et nostris in predictis locis et terminis ac pertinenciis suis competentibus et competituris quoquomodo, vobis et vestris perpetuo pro francho et libero alodio vendimus, concedimus, tradimus et quasi tradimus precio videlicet quinquaginta mille solidorum monete regalium Valencie, de quibus confitemur habuisse et recipisse a vobis numerando de presenti triginta mille solidos. Et in¹¹⁷ solucione et satisfaccione viginti mille solidorum vendedistis et alienastis nobis et nostris ad imperpetuum castrum et alchaream de Alfandegella quod est in regno Valencie. Et quia super dicto precio dictorum triginta mille solidorum necnon eciam super vendicione et tradicione dicti castri et alcharee de¹¹⁸ Alfandegella a vobis bene paccati sumus et contenti voluntati nostre, renunciamus sci-enter precii predicti non habiti et non recepti, ut supradictum est, et doli et excepcioni eciam doli et accioni in factum et condicioni sine causa et beneficio eciam minoris precii et duplicis decepcionis¹¹⁹ et iuri illi quod subvenit deceptis ultra dimidiam partem iusti precii et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Et si forte hec vendicio predicta modo plus valet aut valebit parum vel plurimum in futurum, totum illud quantumcumque sit vel fuerit ex mera liberalitate nostra et donacione propria et irrevocabili habita inter vivos damus, renunciamus et diffinimus et absolvimus.