Читать книгу: «Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó»

Documents

1.

1291 (Enc. 1290), gener 11 i 12. Barcelona.

Capítols de la missatgeria tramesa pel rei Alfons el Liberal, per mitjà d’Abrafim aben Amies, al rei de Granada, i proposta d’acord de pau amb aquest, tractat per Acard de Mur com a procurador del monarca d’Aragó (sense escrivà).

ACA, C, reg. 73, fols. 91v-92r.¹

Aquestes coses deu dir de part del senyor rey d’Aragó, al rey de Granada,² Abrafim aben Amies.

Primerament, que tracte ab ell que les treves qui són entre·l senyor rey e·l rey de Granada sien alongades e fermades tro a .III. anys.

Ítem, que li diga en qual manera Aben Jacob³ tramès missatge seu ab letres de creença al senyor rey, e en qual manera el dit missatge dix al senyor rey de part d’ell que él volia aver amor, pau e concòrdia ab lo senyor rey més que ab negun altre, e, si el senyor rey assò volia, que li tramesés sos missatges, ab los quals ell pogués fermar la dita pau e concòrdia. E·l senyor rey, atenén la amor la qual ha [a]b lo rey de Granada, no volc a ell missatges seus trametre ne negú cert respost fer sobr·aquelles coses [tro] (?) fos cert de la volentat del dit rey de Granada, e el senyor rey és aparellat de seguir la volentat del rey de Granada sobr·aquestes coses, la qual volentat sua li trameta a dir per lo dit Abrahim, e el dit Abrahim diga-[l]i la resposta la qual lo senyor rey fa⁴ al dit missatge d’Aben Jacob.

Ítem, diga al rey de Granada que·l senyor rey, segons consell seu, aguera feta pau ab lo rey de Castella si el dit rey de Castella,⁵ sens frau, volgués aver feta aquella pau, mas sàpia per cert que, jassi·açò que·l rey de Castella ara algunes vegades per sos misatges request lo senyor rey sobre fer pau ab ell, que tots temps se podia conèxer manifestament, per les paraules que·ls dits missatges del rey de Castella dehien al dit senyor rey, que enganosament fahia a ell parlan d’aquella pau, con, en la darrera vegada que li tramès missatges, li tramès a dir que·l dit rey de Castella era aparellat d’aver ab ell treva a .I. any ho a més, dementre, emperò, pogués a ell retre aquella treva dins un mes ho .XV. dies tota ora que·s volgés, per les quals coses manifesta frau apparia. Diga el dit Abrafim al dit rey de Granada que·l senyor rey és aparellat d’aver vera pau ab lo rey de Castella a consell e ordenació del rey de Granada, e que enteniment és del senyor rey que en la dita pau sia el rey de Granada; e creu lo senyor rey que, si el rey de Granada fa pau ab lo rey de Castella, que enteniment sia del rey de Granada que·l senyor rey sia en aquella pau.

Ítem, digua lo dit Abrahim al rey de Granada en qual manera los cardenals, sobre fer pau entre l’Esgleya, el rey de França, el príncep e ell senyor rey, an assignat dia al senyor rey en Montpesler que·y trameta sos missatges, que hi sien lo dia de senta Maria de febrer.⁶ E, per ço com lo fet de la pau és duptós, e·l senyor rey se vol aparellar a defendre si pau no avia, lo dit Abrahim prec ab instància lo dit rey de Granada que él li deny prestar .I.ª bona quantitat d’aver sobre .I. dells fils del príncep, e trebayl lo dit Abrahim aitant com porà que sia gran quantitat. Postea fuit scriptum dicto Abrahimo quod non loquatur cum domino rege Granate de mutuanda dicta peccunia.⁷

Ítem, que·l rey d’Aragó promet e li fa saber que, si pau no s’és entre·l rey d’Aragó e·l rey de Granada ab don Sanxo, e el rey de Granada guerreyava ab don Sanxo ho ab Aben Jacob, que li ajudarà per terra e per mar contra ells, e que li trametrà galees, axí, emperò, que·l rey de Granada meta la meytat en la messió de les galees e que aja la meitat de ço que guanyaran les galees.

Ítem, atorga lo senyor rey que si per aventura lo rey de Granada avia guerra, e per raó d’aquella guerra avia mester de la terra del senyor rey d’Aragó algunes coses vedades, que·l senyor rey, com ell li ho feés saber per letres, li atorgaria que·n pogués d’aquelles coses trer aquelles coses que agés mester a sos ops.

Fuit facta littera credentie dicto⁸ Abrafim apud regem Granate per alfaquimum in arabico, .III. idus ianuarii anno .M.CC.XC.

Sàpien tots hòmens que nós, n’Amfós, et cetera, volens ab vós, molt alt e molt noble Aboabdil·le Abenacer amir amoslemin, per la gràcia de Déu rey de Granada, aver pau, amor e concòrdia, refermam e alongam la pau e les treves fetes e fermades entre vós, de la una part, e·l noble Acard de Mur, procurador nostre, en nom nostre, de l’altra, d’aquell dia que aquelles pau e treves devien esser fermades⁹ tro a tres anys primers esdevenedors, e d’aquel dia avant contínuament contadors, convinens e prometens a vós, a bona fe e sens engan, que aquelles¹⁰ pau e treves observarem e tendrem cumplidament per los dits tres anys e tenir e observar farem, axí com mils e plus plenerament en les cartes fetes entre vós e·l dit procurador nostre, en nom nostre, és contengut. E, en testimoni d’aquestes coses, aquesta carta ab nostre segell major avem feta segellar. Dada en Barcelona, .XII. dies anats del mes de jener.

Item, sub predicta forma¹¹ fuit tradita sibi carta ad duos annos. Data ut supra.

Item, sub predicta forma fuit tradita alia carta ad unum annum. Data ut supra.

2.

1291, maig 1. Barcelona.

Ordinació del rei Alfons el Liberal sobre les rendes monetàries i pagaments de la corona, que s’hauran de dipositar i registrar a la cambra reial sota control de Guillem Durfort, Arnau Sabastida, tresorer, i Bertran Desvall, escrivà del monarca (sense escrivà).

ACA, C, reg. 73, fols. 102v-103r.

Kalendas madii anno Domini .M.ºCC.º nonagesimo primo, en la ciutat de Barchinona, lo molt alt senyor rey n’Anfós, rey d’Aragó, de Maiorches, de València, e comte de Barchinona, féu aquest ordonament que·s segueix.

Primerament, que tots los diners que d’aquí enant a aquell senyor rey venguen o pertanguen e venir o pertànyer degen, axí de rendes com de exides, questes, tributs, cenes, r[eem]çons d’ost e tots altres esdeveniments, dons, manleutes o per qualque altra raó, dins sa terra o defora, venguen e sien aportats a la sua cambra, e aquells reeba per aquell senyor rey en G(uillem) Durfort e n’Arnau Çabastida.

Ítem, que tota la moneda que a la dita cambra vendrà per qualque raó sia posada e mesa en una caxa o en plus, aytantes com mester n’i aja, e cascuna d’aqueles caxes en les quals la dita moneda estarà aja dues claus, de les quals tenga la una lo dit en G(uillem) Durfort, e l’altra lo dit n’Arnau Çabastida.

Ítem, que·ls damunt dits en G(uillem) Durfort e n’Arnau Çabastida, o lurs¹² loctinents, fassen albarans als cullidors e als altres qui diners aportaran a la cambra de ço que reebran d’ells, ab lurs segells segellats.

Ítem, que sien feyts tres libres, en cascun dels quals sien escrites totes les reebudes que aquí se faran e los albarans de les receptes d’aquells, que faran los damun dits en G(uillem) Durfort e n’Arnau Çabastida, dels quals libres teng[a] la un lo senyor rey, e l’altre en G(uillem) Durfort, e l’altre n’Arnau Çabastida, e aquell libre del senyor rey tenga per ell en Bertran Desvall, escrivà seu.

Ítem, que dels diners que per los damun dits seran reebuts en la dita cambra no sia despès negun per menut, mas aquells diners sien liurats en quantitats grosses al dit thesaurer, e ell que les despena per menut segons que·l senyor rey li manarà ne mester serà a la sua casa. E de tot ço que·l damun dit n’Arnau Çabastida reebrà en la damun dita cambra, fassa albarà, segellat ab son segell, als dits en G(uillem) Durfort e an Bertran Desvall, o escriva de sa mà, en los libres de les reebudes del senyor rey e del dit en G(uillem) Durfort, les quantitats que reebrà. E de totes les damun dites reebudes e dates grosses sien tenguts¹³ de comptar ab lo senyor rey los dits en G(uillem) Durfort e en Bertran Desvall per tres terses de l’an, e lo dit n’Arnau Çabastida per menut de les dates, en les dites terses, ço és a saber, lo primer dia de maig e lo primer dia de setembre e lo primer dia de jener.

Ítem, que·ls damunt dits en G(uillem) Durfort e n’Arnau Çabastida, ab lo dit en Bertran ensemps, regoneguen e escriven tots los dine[rs], de qualque loc ne de qualque part degen venir al senyor rey, e trameten porters e cullidors per aquells e per tots los altres qui d’aquí enant vendran al senyor rey per neguna raó.

Ítem, que·ls damun dits porters e cullidors sien tenguts de aportar tots los diners a la cambra e de reebre albarà, segons que dit és, e compten ab los damun dits de les cullites que fetes auran, e ajen a estar en lur ordonació.

Ítem, que·ls damun dits pusquen citar e destrènyer tothom qui aja a retre compte al senyor rey, ne tenga diners seus per qualque raó.

Ítem, que assignació neguna no sia feyta a null hom, sinó per les manleutes que·s faran a la despesa del menjar del senyor rey, les quals assignacions sien feytes per los damun dits en G(uillem) Durfort e n’Arnau Çabastida e en Bertran Desvall. Quant als altres deutes qui són deguts per quitacions ne per cavals ne per altra manera, sien [...]¹⁴ pagats dels diners de la cambra, segons que·l senyor rey ordonarà. E, si assignació neguna s’i avia a fer per qualque raó, sia feita per los damun dits de esprés consentiment del senyor rey.

Ítem, que negun porter ne altre hom no pac assignació neguna dels diners de les cullites, mas aquells aport a la dita cambra.

Ítem, que tots los manaments de les dates dels diners que seran feyts a n’Arnau Çabastida sien feyts per cartes, les quals sien segellades per lo dit en Bertran ab lo segell del anell, e sien registrades totes en un registre per triat que·l dit en Bertran tenga en la cambra del senyor rey.

Quod est actum die et anno predictis.

3.

[1291, maig. Barcelona].

Memorial de l’ambaixada de l’abat de Poblet, enviat pel rei Alfons el Liberal a la reina Constança, mare seua, i el rei Jaume de Sicília amb la comissió de justificar la pau firmada amb el pontificat i la casa de França (sense escrivà).

ACA, C, reg. 73, fol. 104v.

Fuerunt facte littere de credentia serenissime domine Costantie, Aragonum et Sicilie regine, quod credant fratri G(uillelmo), abbati Populeti.

Simile domino Iacobo, regi Sicilie.

Et tulit memoriale quod sequitur.

Memòria a l’abat de Poblet,¹⁵ que diga de part del seynor rey d’Aragó a la seynora regina e al rey de Sicília¹⁶ que·l dit seynor rey d’Aragó, per zo cor era mal ayudat e mal valgut per les sues gens, e per zo cor no avia de què pogués bastar a les messions de la guerra, li covenc fer pau ab l’Esgleya e ab lo rey de Fransa e ab los altres enemics seus, e, jasi·assò que él aya haüda honrada pau e proffitosa e que·l dit rey de Sicília l’agués absolt de les covinences qui són entre éls, per tot assò él no aguera feta la dita pau si no fos per les rahons damunt dites. Per què·l prega que·l en aya per escusat, magorment con él entén de tractar e procurar ab l’Esgleya que·l dit rey de Sicília aya pau, con pus hondrada e pus proffitosa procurar-li puscha, con lo dit seynor rey d’Aragó si·estat en cort de Roma, la qual cosa deu esser d’aquí a la festa de Nadal primera vinent. Per esters, la forma de la pau li fa saber per en Jaspert de Castellet.

E sia memòria al dit abat que, con lo seynor rey d’Aragó aja a fer grans messions per lo dit viatge de Roma, e sia en dupte d’exivernar en les dites partides, que·ls prega que li trameten .I.ª nau carregada de forment, per zo cor vendrà aquí en la entrada del ivern, e que la li aya tramesa en les parts de Roma d’aquí a la festa de sen Michel, per zo que [per]¹⁷ fayliment de vianda no aya a sofferir minve ni afronta en terra estrayna.

18 de juny de 1291. Mort del rei Alfons el Liberal, a Barcelona.

4.

1291, juliol 20. Lleida.

Ordre [de l’infant Pere,¹⁸ procurador general], al batle de Ràfels (la Llitera), de restituir un robatori fet a un veí de Cervera que tornava de Montsó (sense escrivà).

ACA, C, reg. 85, fol. 216r.

Castlano, baiulo et universis hominibus de Ràfals. Fem-vos saber que huy divendres, a hora de vespres, venc denant nós metén so G(uillem)ó de Sen Guerau, veý de Cervera, dién e aferman que com él, aquest dia meteix per lo matí, partís de Munçó ab una somera sua de pèl bru carregada d’estam e de peils de moltó per venir a Leida, alcuns hòmens de Ràffals li donaren salt en lo camí public, en lo loc qui és apelat Malpàs, e la dita somera, ab les robes que portava, se’n menaren a Ràffals, e suplicà e requès a nós que la dita roberia li feéssem retre e fer compliment de dret. E nós sobr·açò trametem-vos lo feel porter nostre Sanxo Dixal ab lo dit G(uillem)ó de Sen Guerau, manan e requirén a vós fermament e destreta que encontinent, vista la letra, retatz la dita somera ab les robes que portava, [e]ntegrament, al¹⁹ dit G(uillem)ó de Sen Guerau, en guisa que nós, en altra manera, en colpa vostra no ayam enantar contra·l dit loc de Ràffals per aquesta raó. Data ut supra (Data Ilerde, .XIII.º kalendas augusti anno Domini .M.ºCC.ºXC.º primo).

5.

[1291], juliol 23. Valls.

[L’infant Pere, procurador general] als comtes d’Urgell i de Pallars i altres nobles catalans, demanant ajuda a fi de recuperar la possessió del castell de Tamarit, que li ha ocupat per força Berenguer de Cabrera (sense escrivà).

ACA, C, reg. 85, fol. 219v.

Nobilibus Ermengaudo, comiti Urgellensi, R(aymund)o Rogerii, comiti Pallariensi, Geraldo de Capraria, Alvaro, vicecomiti Agerensi, et R(aymund)o de Angularia. Fem-vos saber que reebem vostres letres, les quals nos tramesés per en Jacme de Munpesat, e la tenor d’aquelles, e encara ço que·ns dix lo dit Jacme de Munpesat sobre·l feit de Tamarit entesem diligentment. On com, segons que vós sabetz, lo dit castel de Tamarit fos a nós donat per lo molt alt senyor rey n’Anfós, car frare nostre, de bona memòria, e aquell tinguéssem e posseíssem en sana pau, e la dita possessió violentment sia²⁰ a nós estada usurpada per en Berenguer de Cabrera, qui aquel casteil entrà per força en temps que·l dit senyor rey ere en hora de mort, jasi·açò que nós negun manament no aguéssem haüt sobr·açò per lo dit senyor rey, no·ns és semblant que deyatz voler que nós tan gran tort ne tant gran crebant prenam sobr·açò, ne encara devetz voler que·n Berenguer de Cabrera tenga nós despullatz d’aquel loch, car no sóm nós aquel que él nos deya combatre nostres lochs ne entrar per força. E així, pus la dita força, així manifesta e notòria a tuyt, a nós és feita, fem-vos saber que és nostre enteniment de cobrar lo dit loch, e en allò esperam aver de vós conseil e ajuda, e no creem que·ns hi deyatz contrastar en neguna manera, cars nós, cobrada nostra possessió, sóm apparaillatz d’estar a raó e a dret sobr·aquest feit. Data in Vallibus, .X.º kalendas augusti.

6.

1291, agost 27. Barcelona.

Promesa feta pels nobles Jaspert de Castellnou, Arnau de Cortsaví i Dalmau de Castellnou al rei Jaume II de recolzar-lo en tota ocasió contra tots els seus enemics (sense escrivà).

ACA, C, reg. 55, fol. 23r.

Sexto kalendas septembris, in Barchinona, anno Domini .M.ºCC.ºXC.º primo.

Los nobles en Jaspert de Castelnou, A(rnau) de Corçaví e·n Dalmahó de Castelnou promeseren al senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó e de Sicília e de Mayorches e de València e comte de Barcelona, que seran ab ell en ajudar e defendre ell e sa terra e en ofendre sos enamics, contra lo rey de França e lo príncep e contra totes persones del món, de qualque condició o dignitat o manera sien, e que·s tendran ab lo dit senyor rey ab lurs castels e locs e ab altres que éls tengen, e ab aquels dels hereus d’en Bernat Huc de Serralonga, e ab tots lurs hòmens e ab tot lur poder; e promeseren que li seran leyals e feels, a bona fe e sens engan. Exceptaren, emperó, que si lo noble don Jayme,²¹ avoncle del dit senyor rey, per si enleix guerregava ab ell sens ajuda de neguna gent estranya, e per si solament e no per alguna gent estranya, que no li fossen tenguts d’ajudar ne de valer contra él. E açò prometen al dit senyor rey de tenir e observar, ab sagrament e ab homenatge de mans e de bocha, tro per tot lo mes de gener primer qui ve, e d’aquí enant per totavia, si doncs d’aquel mes de gener a avant personalment no seran vists ab lo dit senyor rey e que bocha a bocha d’aquestes covinences se fossen d’ell desexitz; e encara, aprés d’aquest deseximent damun dit, sien tenguts per .II. meses de observar les covinences damun dites. E si per aventura contra açò feeyen, que fossen baares a custum de Catalunya, e trahiors (sic) a fur d’Aragó, e que no se’n pogessen escusar, en cort ne fora cort, per lurs armes ne per altruys. E, aytant com açò durarà, que les covinences que sobre aquesta manera avien ab lo senyor rey don Alfonso sien en sa força.

Testes, Dalmau de Rochabertí, R(amon) de Galiners, Pons Descastlar, Rogerius de Loria, almirayl, R(amon) de Vilanova e·n R(amon) Alaman.

7.

1292, maig 3. Barcelona.

Memorial de la missatgeria tramesa pel rei Jaume II a Berenguer de Vilaragut, mestre portolà de Sicília. Demana que li envie diners, convertits en forment i altres mercaderies (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 29r-v.

Legatio facta per Berengarium de Aquilone.

Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, Berengario de Vilaracuto, militi, magistro portulano Sicilie, dilecto consiliario, familiari et fideli suo, et cetera. Cum nos comiserimus dilecto familiari et fideli nostro Berengario de Aquilone quedam vobis pro parte nostra oretenus explicanda, mandamus et dicimus vobis quatenus eidem Berengario de hiis que vobis ex parte nostra refferenda duxerit credatis et ea studeatis cum effectu exsequi et complere. Data Barchinone, .V.º nonas madii anno Domini .M.ºCC.ºXC.º secundo.

Aquests són los capítols que·n Berenguer d’Agiló²² deu dir a·n Vilaragut de part del seynor rey.

Primerament, que si porà aver dels hòmens de la ylla de Sicília .V. mília onces que·l rey lur fa demanar per la muler que novelament ha pressa,²³ que mantinent que les aja aüdes les trameta al seynor rey a aquestes parts deçà, esmersades en forment o en altres mercaderyes que a él mils vist serà.

Ítem, que reeba comde d’en Cervià e, aquel reebut, recobre d’ell tota la moneda que tenga de la cort, e recobrada que la’n trameta al rey, esmersada en forment o en altres mercaderies segons que a él mils parrà. Emperò, si·l dit en Cervià, sots ell e ab son conseyll, volia usar del offici a él comanat per lo seynor rey, vol e plau al rey que ho puscha fer, e·l dit en Vilaragut que li liure aquella moneda que veja que m[e]ster aja per raó del dit offici, si veurà ne conexerà que entrò ací ho aja menat a prou d[el] re[y] ne aja fet aquel guany que deja.

Ítem, que·l seynor rey escriu a·n Frederic²⁴ que no moga en Vilaragut del offici de la portolania, mas que·l lex usar d’aquel, segons que acustumat ha, e que no sostenga que en aquel sia embargat o agreugat per alcuns oficials de Sicília.

Ítem, que trameta al seynor rey per n’Agiló forment e moneda, e tot ço que pusca.

Ítem, que sobre ço que ell tramès a dir del fet de les ylles, que·l rey mana que nuyl hom no se’n entrameta.

Ítem, sobre·ls capítols que·l dit en Vilaragut tramès al seynor rey, lo damun dit n’Agiló li’n respondrà què.n és estat informat per lo dit seynor rey.

8.

1292, maig 16. València.

Ordre [de l’infant Pere, procurador general] a l’alcaid i moros de Benaguasil, de detenir els lladres d’un cavall pres a València, de Pere de Rubió, els quals s’han refugiat en aquell lloc (sense escrivà).

ACA, C, reg. 86, fol. 118r.

Al alcayt e al alamí e als vells e a l’aljama del sarraÿns de Benaguatzir. A saber vos fem que, dimartz ans de la festa de Cinquagesma, Gonçalbo Çabatan de Borja, si terç d’òmens a cavall, en²⁵ menyspreu e injúria de la molt alta sennyora dona Isabel, reyna d’Aragó e de Sicília, e de nós, qui érem en València, assalteyan e asboletan (?), violència e força feén, tolgren per força a .I. scuder d’en P(ere) de Robió un cavall prop lo pont dels Catalans, de València, lo qual cavall ab si se’n menaren, e ab aquell se receptaren e·s reculliren en lo dit loc de Benaguatzir. Als²⁶ quals robadors perseguir e encalçar nós tramesem tantost en P(ere) de Ribalta, justícia de València per lo senyor rey, e, can lo dit justícia pervengués al dit loc de Beniguatzir e demanàs per nom nostre que·ls ditz robadors e crebantadors de la ciutat, ab la roberia que feita avien, li fossen retutz per vosaltres, vós, injuriosament e mala, en gran menyspreu del senyor rey e de nós, lo dit justícia, qui de vós no·s guardava, descavalcàs aontadament del cavall on cavalcava e aquell a ell tolguès, esvaent lo dit justícia ab armes e tollén-li aquelles que ell portava, e nafràs a ell un scuder, per nom Gonbau de Martorell, no contrastan que·l dit justícia cridàs e dixés a vosaltres que ell era justícia de València e que era allí vengut per manament de nós a requerir los ditz malfeitors e crebantadors, ab la roberia damunt dita, que·ls fossen per vós restituïtz. On con tan greus crims e tan publics, e forces e violències, e publiques agressures e crebantament de la ciutat, e injúries al senyor rey e a la reyna e a nós fetes e al justícia damunt dit, romanir no deyen sens pena, deïm e manam a vós de part del senyor rey e de la nostra que, vistes les presens letres, redatz e restituatz a nós, e trametatz sotz [fa]el guarda, los ditz robadors ab la roberia damunt dita, per tal que nós d’aquells façam e fer pugam ço que fur e raó mana. E vós, dit alcayt, ab los [v]ells e ab l’alamí, per tota la universitat de la aljama de Beni[guatzir], vingatz e comparagatz dins .III. dies en la ciutat de València denant nós, aparellatz de fer per los ditz crims, injúries e excesses [ço que] fur e raó volrran. Data quod supra (Data Valentie, .XVII.º kalendas iunii anno Domini .M.ºCC.ºXC.º secundo).

9.

1292, maig 18. Barcelona.

Capítols de l’ambaixada tramesa per Jaume II al rei de Tunis per Guillem Oulomar, per a cobrar el romanent del tribut i demanar un préstec (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 33r-v. Cit. Charles-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIII^e et XIV^e siècles. De la bataille de Las Navas de Tolosa (1212) à l’avènement du sultan mérinide Abou-l-Hassan (1331), París, Université de Bordeaux et Casa de Velázquez, 1966, p. 300.

Legatio Guillelmi Ollomarii,²⁷ pro domino rege missi ad regem Tunicii.

Noverint universi quod nos, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, constituimus et ordinamus vos, fidelem nostrum Guillelmum Ollomarii, civem Barchinone, procuratorem nostrum ad conferendum vos apud illustrem regem Tunicii et requirendum, petendum et recipiendum ab eodem rege, nomine nostro, ex causa mutui, eam peccunie quantitatem que vobis expediens videatur et cum eo abilius poteritis convenire, et ad faciendum rege predicto cartam seu albaranum de quantitate peccunie quam ab eo nomine nostro, ratione dicti mutui, recipere vos contingat. Da[ntes et] concedentes vobis licentiam et plenum posse requirendi, petendi et recipiendi nomine nostro mutuum ipsum a rege predicto, et omnia et singula in premissis et circa premissa faciendi, tractandi, procurandi et ordinandi que iuxta ipsius negotii qualitatem vobis visa fuerint necessaria et etiam oportuna. Nos, enim, gratum et ratum habebimus et habere promitimus quicquid per vos cum dicto rege Tunicii super tractato dicti mutui actum [et]²⁸ procuratum fuerit sive gestum. In cuius rei testimonium presens procuratorium sigillo nostro apenditio iussimus comuniri. Data Barchinone, .XV. kalendas iunii, et cetera (anno Domini .M.CC.XCII.).

................................................................... ²⁹

Aquests són los capítols que en G(uillem) Oulomar deu dir al rey de Tuniç de part del rey d’Aragó e de Sicília.

Primerament, diga saluts al dit rey de Tuniç de part del dit rey d’Aragó e de Sicília.

Ítem, que diga al dit rey con lo misatge seu vench al rey d’Aragó, e el rey d’Aragó que oý ben e graciosament ço que·l dit misatge de part sua li dix, e sobre açò que li respon per letres sues, segons que veurà que en aqueles és contengut.

Ítem, que diga al dit rey com él lo tramet a él per reebre ço que romàs de tribut que li devia donar, e que·l prega que ell que·l dega espeegar, enaxí que per aquela rahó no·l càlega molt estar en Tuniç; e maravelava-se molt lo dit rey com aquela quantitat era romassa a pagar, tro que oý que no era romàs per lo dit rey de Tuniç, mas per lo dit misatge, e plac molt al rey can sabé com axí era estat.

Ítem, diga al dit rey com plau al dit rey d’Aragó e de Sicília de aver ab él aquela pau e aquela amistat que ahuda ha entrò ací, e que sobre açò e sobre altres coses él li entén enviar en breu altres misatges seus, enformats plenerament sobre aquest feit e sobre altres de la entenció sua.

Ítem, que parle ab lo dit rey de Tuniç sobre feit del préstec de què el rey d’Aragó requer lo dit rey de Tuniç.

Ítem, que parle del feit d’en Simon de Vic.³⁰

Ítem, d’aquel d’en Jacme de les Brusques.³¹

10.

[1292], juliol 3. València.

Ordre de l’infant Pere als jurats i prohoms d’Aiora de retre el castell de la vila i els altres de la vall a Bernat Desclapers, batle general del regne de València (sense escrivà).

ACA, C, reg. 86, fol. 152r.

Als amats justícia, juratz e als bons hòmens d’Ayora. Fem-vos saber que en Roy Sanches de Vergays devia retre a dia cert, lo qual és ja passat, a.n Bernat Desclapers, batle general e·l regne de València, los casteils d’Ayora e·ls altres qui són en la vayl, e, com lo dit en Roy Sánchez se sia absentat e no vula retre los ditz³² casteils segons que deu e promès f[er], per ço a vós deÿm e manam fermament e destreta, de part del senyor rey e de la [...], que en cobrar los dits casteils personalment donetz tant conseil e ajuda al dit en [Bernat] Desclapers, totes vegades que per él ne siats requestz, e per él fassatz en açò e·n totes coses, així com per nós faríets si personalment hi érem. E açò en neguna manera no mudetz. Data Valentie, .V. nonas iulii.

Super predictis fuit scriptum Bernardo de Claperiis predicto quod predictum castrum de Ayora et alia c[ast]ra vallis eiusdem, qualicumque modo poterit, recuperet ac etiam habeat. Data ut supra.

11.

[1293].

Capítols exigits per Jaume II al noble Ramon d’Urtx per a fer les paus (sense escrivà).³³

ACA, C, reg. 252, fols. 73r-74r.

Primerament, demana lo senyor rey que·l noble en R(amon) d’Urg,³⁴ axí com a tudor, li fassa homenatge per lo feu de Berga e per los altres feus que·n P(ere) de Berga e·l comte de Payllars tenien o tenir devien per lo senyor rey en Berguedà.

El senyor rey reebrà l’omenatge e atorgarà los dits feus a na Sibília e a na Beatriu, filles e hereus del comte de Payllars çaenrere, axí com aver-los deuen, salv al senyor rey tota sa senyoria e son dret.

Ítem, demana lo senyor rey que·n R(amon) d’Urg li fassa sagrament de feeltat, axí com los altres barons de Catalunya han fet, per la terra que ha en sa senyoria, e per Berga e per Berguedà per raó de la tudoria.

Ítem, demana que·n R(amon) d’Urg atorch e jur ab homenatge los ordenamens de la cort general de Barcelona, axí com los altres ricshòmens de Catalunya, e que·ls teng[a] e·ls faça tenir en la terra que ha dins la senyoria del senyor rey, e en Berga e en Berguedà per raó de la tudoria.

Atorga lo dit R(amon) d’Urg que farà los dits homenatges e sagramens axí com demanats són per lo senyor rey.

E encontinent féu aquels homenatges e sagramens, en presència del noble en G(uillem) d’Angleola e d’en Jacme de Bianya e d’en P(ere) de Sentcliment.

Soplega en R(amon) d’Urg al senyor rey que·l senyor rey li do licència que ell e sos cavallers e fils de cavallers qui són de sa companya, sia que sien de la terra que·n R(amon) d’Urg ha en la senyoria del senyor rey, sia que sien de la terra que ha dins senyoria del senyor en Jacme, avoncle seu,³⁵ pusquen entrar e exir en la senyoria del dit avoncle seu e entrar e exir en la senyoria d’aquest senyor rey salvs e segurs, que no·n sien tenguts per raó dels ordenamens, lo dit en R(amon) d’Urg, emperò, prometén al senyor rey, per la feeltat en què tengut li és, e asseguran-se per homenatge e sagrament dels dits cavallers e fils de cavallers, que negun tractament ne neguna cosa no feessen on don ne mal pogués venir al senyor rey ne a la sua terra.

Ítem, demana gràcia que pusca vestir quals draps se vulla son cors, per ço cor a ell és necessari per sanitat de son cors, segons sa complecció.

Ítem, demana gràcia que si·l senyor en Jacme, avoncle del senyor rey, ab cavalcades o en altra manera, venia mal fer en la terra del senyor rey, ell en persona, ab cavallers e ab companyes de la senyoria dellà, e ab alcuns fils de cavallers seus qui no fossen heretats de la senyoria deçà, pogués seguir lo dit senyor en Jacme e a ell valer, per qualsque locs entrar volgés, exceptat tota la sua terra que ha en aquesta senyoria e Berguedà e .IIII. legües entorn aquelles terres; e encara esser en malafetes menys d’ell, a manament d’ell, axí emperò que·ls cavallers e·ls altres hòmens de la terra sua dins la s[en]yoria del senyor rey defenen lo senyor rey e la sua terra, segons l’Usatge de Barcelona, e enaxí encara que, les gens del senyor rey qui vengessen cuytats, que fossen recullits e defeses e·ls locs seus dins la senyoria del senyor rey, e enaxí que, si hi tornaven ab malafeta, que la malafeta fos retuda. E semblanment fos fet d’aquels qui són de la senyoria del senyor en Jacme, si tornaven en locs d’en R(amon) d’Urg qui són en la senyoria del dit senyor en Jacme, qui fossen loc[s] de son alou d’en R(amon) d’Urtg.

Ítem, que·n R(amon) d’Urg pusca defendre la terra del dit senyor en Jacme, ab ell e senes ell, contra el senyor rey e·ls seus, mas no ab los cavallers ne ab les gens deçà.

Ítem, que negun don no ischa ne vengu (sic) al senyor rey ne a la sua terra ne a les sues gens dels locs del dit R(amon) d’Urg qui són deçà en la senyoria del senyor rey, per raó d’aquesta guerra qui ara és entre·l senyor rey e sos enamics, ne·l senyor rey ne sos cavallers ne ses gens no fassen mal a la terra ne als béns d’en R(amon) d’Urg qui són deçà per raó de la dita valença³⁶ ne del dit defeniment que·l dit R(amon) d’Urg faça al dit senyor en Jacme ne a sa terra.

Jassi·açò que les coses demanades per en R(amon) d’Urg atorgar no·s deguessen, emperò lo senyor rey, confian d’ell, de gràcia especial, salv tot³⁷ son dret e sa senyoria, e salv e protestat que a ara ni per a avant prejudici no pogués fer a él ne als seus ab lo dit en R(amon) d’Urg ni ab los seus ni ab negun altre, de qualque condició ni estament sia, e especialment ab lo noble en Jacme, son avoncle, ne ab los seus, e atorga, a la persona del dit R(amon) d’Urg tan solament, les dites coses, axí com damunt són escrites e demanades les ha, de gràcia.

12.

1293, novembre 10. Barcelona.

Ambaixada de Jaume II a Kaikhatu, rei dels mongols, i als monarques de Xipre i d’Armènia, a càrrec de Pere Sesportes, ciutadà de Barcelona, amb la proposta d’un acord d’aliança per a la recuperació de Terra Santa (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fols. 75r-76r. Ed. Martín FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, «Disertación histórica sobre la parte que tuvieron los españoles en las guerras de Ultramar o de las Cruzadas, y cómo influyeron estas expediciones desde el siglo XI hasta el siglo XV en la extensión del comercio marítimo y en los progresos del arte de navegar, leída en la Real Academia de la Historia por su individuo de número don ————, ministro jubilado del Supremo Consejo de Almirantazgo», Memorias de la Real Academia de la Historia V (Madrid, Imp. de Sancha, 1817), 37-204, doc. XVII, pp. 175-178.³⁸

Legatio P(etro) Cesportes, civi Barchinone, comissa.

Illustri et magnifico Quecatu, Dei gratia regi dels mongoyls et partium totius Levantis, Iacobus, per eandem rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, salutem et prosperos ad vota successus. Principale dilectionis initium, quod extremorum absentia votivis continuata successibus interdixit, puritas scribentis corroborat et diligentis sinceritas ex amoris integritate confirmat. Cupientes, igitur, de felice³⁹ continentia status vestri, in cuius prosperitate noster gloriatur auditus, vestrorumque felicitate successuum informari, Petrum de Portis, familiarem et fidelem nostrum, ad vestram excellentiam providimus transmitendum, propter quod vestram amicitiam deprecamur quatenus nobis per eum continentie vestre statum, ac etiam statum et conditionem Terre Sancte et ipsius detentorum, velitis et placeat nostre magnitudini reserare, cum nobis cordi sit quod, consumato tractatu pacis que inter nos et hostes nostros per quosdam mundi principes tractatur ad presens, circa ipsius Terre Sancte recuperationem et perfidorum terram ipsam detinentium vires totaliter enervandas vobiscum in simul sumopere laborare. Preterea, cum super predictis dicto P(etr)o tradiderimus quedam capitula, vobis pro parte nostra presentanda per eum, ac eidem super ipsis comiserimus quedam vobis oretenus explicanda, rogamus vos ut sibi, de hiis que super predictis vobis ex parte nostra retulerit, placeat fidem indubitabilem adhibere. Et quia vos gaudere credimus cum de prospero statu nostro vobis felicia nuntiantur, excellentie vestre providimus presentibus intimandum nos, per gratiam Regis regum, salubr[i]ter vivere et feliciter dominari, cunc[ti]s nobis succedentibus prospere iuxta votum. Si qua de partibus istis vobis placent, a nobis fiducialiter amicitia vestra requirere non ommittat. Data Barchinone, .IIII.º idus novembris anno Domini .M.ºCC.ºXC.º tertio.

Hec sunt capitula per dictum P(etrum) de Portis referenda ex parte domini regis regi predicto.

Primerament, deu dir al dit rey com lo dit rey d’Aragó e de Sicília lo salude molt, axí con a amic e a frare, e con aquel qui [é]l ha gran cor de fer plaser e honor, si cas o loch hi avenie, e majorment per zo car sab que él és contra los enemics de la creu; e que li fa a saber que él ha gran desig d’esser en la sua ajuda e que él fos en la sua, la qual cosa, Déus volent, cél creu e p[e]nssa en breu ordenar, axí con aquell qui ha gran volentat d’açò a compl[i]r.

Ítem, que per ço con él ha gran cor e gran volentat de tractar e d’ordenar aquest feyt, que cél lo prega que él vuyla e soffira que, quan que a Déus plàcie que él aye tractat e ordenat est feyt, que les gents e la host sua puschen pendre terra en Hermínia, per zo que él e les sues gents se puguen ajustar ab lo seu poder e ensemps anar contra los enemics de la creu, e que sien sàuls e segurs per tota la sua terra, axí⁴⁰ en los ports e en les riberes con en tots altres lochs de la sua seynoria, anan e estan e tornan.

Ítem, que él e les sues gents puguen aver en la sua terra compra e venda d’armes, de cavals, de viandes e de totes altres coses les quals mester o⁴¹ necessàries auran, e que per aquesta rahó les viandes e les altres coses a ell e a les gents sues necessàries no puguen encarir de .X. jornades prop de la sua host.

Ítem, que tot crestià ermini o greg, de qualque natura sie de crestians, que vuyle venir a la host del dit rey d’Aragó e de Sicília, que sia sàull e segur, e que hi puga venir sens tot embarch, ab viandes o meyns de viandes.

Ítem, que la terra que per éls amduy conquesta serà, que sia partida segons lo poder de les gents que cascú hi aurà.

Et de totes aquestes coses damunt dites prega lo dit rey d’Aragó e de Sicília al dit rey dels mongoyls e de tot lo Levant que li’n faça respost, per zo que él, sabuda la sua volentat e enteniment, mils e pus segurament puscha enantar en lo feyt damunt dit segons que·s covendrà.

Similis littera, cum infrascriptis capitulis, fuit missa ex parte domini regis regi Xiprensi.⁴²

Primerament, li deu dir com lo rey d’Aragó e de Sicília lo saluda molt, axí con a amic e a frare, e axí con aquell del qual li [p]lauria tot son bé e sa honor, axí con de si meteix.

Ítem, que per zo car él és diyós de saber la sua salut e bon estament seu e de sa terra, que·l prega [que l]i faza saber la s[ua] salut e·l seu bon estament e de sa terra, e encara l’estament e la condició dels enemics.

Ítem, que, per ço cor, ab la ajuda de Déu, cél entén tractar e ordenar d’anar d’aqueles parts contra los cenemics de la fe christiana, que desige e vol saber queyn secors e queyna ajuda poria aver d’él en aquest feyt.

Ítem, que·l prega que él do fòndech o currua⁴³ en què les gents sues qui en aqueles parts van, ab totes lurs coses, púschan esser e estar salvament e segura e franchament.

Ítem, que·l prega que él aleuge e minve, e aleuyar e minvar faze, als mercaders de la terra sua qui van en aqueles parts, alguna partida del dret que an a dar per lurs coses e mercaderies, per zo que pus volenteroses vayen en aqueles parts.

Ítem, que·l prega que él vuyla e soffira que, si algú dels mercaders de la sua terra qui van ne usen ne d’aquí avant iran ne usaran⁴⁴ en aqueles parts no podia vendre les sues coses o mercaderies, que les pusche portar là on se vuyle, sens que no n’age a pagar dret algú, exceptat, emperò, terra d’enemics.

Similis litera et similia capitula istis regis de Xipre fuerunt missa, ex parte domini regis, regi Erminie⁴⁵ per dictum P(etrum) de Portis.

13.

1295, agost 5. Barcelona.

Missatgeria tramesa per Jaume II a la reina Maria [de Molina] i el rei Ferran IV de Castella, a càrrec de fra Domingo de Jaca i de Simó Desllor, cavaller, excusant-se d’haver trencat l’acord de matrimoni amb la infanta [Isabel], filla d’aquella (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 20r-v.⁴⁶

Illustrissime et karissime domine Marie, Dei gratia regine Castelle et Legionis, Iacobus, per eandem rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, salutem et votivorum successuum incrementa. Cum venerabilem et religiosum virum fratrem Dominicum de Jaccha, ordinis fratrum minorum, et Simonem de Lauro, dilectum militem, consiliarium et familiarem nostrum, ad vestram presentiam, super aliquibus negotiis vos et nos tangentibus, providerimus et ordinaverimus transmittendos, et comiserimus eisdem quedam vobis pro parte nostra in scriptis et oretenus explicanda, rogamus vos attente quatenus, audientes ea que nuntii nostri predicti vobis pro parte nostra duxerint refferenda, eorum relatibus fidem adhibeatis indubitabilem, ac si essent ab ore nostro prolata, et exposita vobis per eos pro parte nostra velitis exaudire ac etiam exequi et complere, si placet. Data Barchinone, nonas augusti anno Domini .M.ºCC.ºXC.º quinto.

Similis fuit missa inclito principi, consanguineo suo karissimo, domino Ferdinando, Dei gratia regi Castelle, filio suo.

Aquests són los capítols e les paraules que frare Domingo de Jaccha e en Simon Deslor deuen dir a la regina de Castella e al rey don Ferrando, son fill, de part del rey d’Aragó.

Primerament, los deuen saludar de part del dit rey d’Aragó.

Ítem, deuen dir a la regina con ella sap bé que, con la avinença fo feyta entre·l dit rey d’Aragó e el rey de Castella, marit seu, e ella,⁴⁷ e el matrimoni fo feyt entre·l dit rey d’Aragó e lur fila, que el dit matrimoni fo feyt e atorgat ab enteniment, fe e sperança que el papa hi dispensàs ab acabament, e que·l rey de Castela sobredit procuràs, d’una part, e el rey d’Aragó d’altra, de aver aquesta dispensació del papa. E com lo dit rey de Castela no puga aver aüda, mentre visch, la dita dispensació, ne el dit rey d’Aragó aytanbé no la aja puguda ne la puga aver, per molt que·y aja [t]rebaylat, ans de tot en tot li sia estada denegada, e el papa li aja manat lo contrari, especialment e espressa, que no feés lo dit matrimoni, e la di[t]a regina sàpia que sens la dita dispensació lo dit matrimoni no puga esser matrimoni ne pot, ne fer no·s puga ne deja, e el dit rey no estigués bé sens muler [...] ni ses gens no li·u [c]onsentissen, per moltes de rahons que hi pog[r]en entrevenir, ans moltes vegades l’ajen request que prena muller, ell, no volent estar en aquest dupte, à fet matrimoni ara novelament ab la fila del rey Karles,⁴⁸ de la qual ha haüt esprés manament del papa. Per què el dit rey d’Aragó prega a la dita regina de Castella e al rey son fill que éls, guardans aquestes rahons e moltes d’altres qui guardar-s’i purien, no ajen ni tingen açò en mal, e que solven les rahenes dades per aquesta rahó e los castels, e el rey d’Aragó farà açò metex, e que cobrerà bé e honradament la dita fila sua; e que les cartes de la una part e de l’altra se reten, tant del matrimoni com de les altres covinences. E, si bé aquest matrimoni no·s fa, totavia és lo rey d’Aragó d’enteniment e de volentat, per los molts e bons deutes que ha ab ells, de voler lur honor e lur bé en tot ço que puga.

E, si per aventura la regina no volia planament venir als fets, puys, con sien passats per aquesta via, requ[i]ren la regina e aquels richshòmens qui tenen los castels de les rahenes que liuren aquels al rey d’Aragó, o a qu[i] él volrà en son loch.⁴⁹

14.

1296, juliol 28. Elx.

Jaume II a l’almirall Roger de Lloria, reiterant-li en termes inapel·lables el manament d’acudir al costat del rei (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 149r.

En Jacme, per la gràcia de Deu rey d’Aragó, et cetera. Al noble en Roger de Loria, amat conseller, familiar e feel seu e almirayl dels regnes nostres, salut e dilecció. Ja moltes de vegades, per letres e en capítols, vos avem enviat a dir que·us en venguéssets a nós deçà en estes parts. On, com nós de tot en tot que⁵⁰ vós que·us en vingat deçà a nós en estes parts, conselam-vos e pregam-vos, e espressament vos deÿm e·us manam que vós mantinent, reebuda la letra present, vos en vingats mantinent a nós a aquestes parts; e, vós vinent a nós, aurem-nos en tal guisa envés vós e vostres coses que vós manifestament conexerets que nós regonexem bé lo⁵¹ bon servey que fet nos avets. En altra guisa, vos fem saber que nós no auríem raó de captenir-nos bé de vós ne de res del vostre ne faríem, ans en tot ço que poguéssem vos seríem contrari. Data en Eltx, .XXVIII. dies anats del mes de juyol en l’any de .M.CC.XCVI.

15.

1296, juliol 30 Elx.

Jaume II al rei Carles [II] de Nàpols, sobre l’actuació del noble Guillem Galceran de Cartellà, que pretén anar a Sicília amb dues naus armades sense la seua llicència (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 149v.

Al molt alt, noble e honrat príncep en Karles, per la gràcia de Déu rey de Jerusalem e de Sicília, car sogre e pare seu, en Jacme, per aquella metexa gràcia rey d’Aragó, et cetera. Fem-vos saber que nós, estant e·l regne nostre de Múrcia, entesem per cert que·l noble en G(uillem) Galceran de Cartaylà,⁵² ab alcuns altres cavallers, amagadament, se era recollit en la terra del comte d’Ampúries, en un loc que à nom Roses, en .II. lenys armats pochs, ab enteniment d’anar en les parts de Sicília, la qual cosa, com nós o sabem, desplach a nós tant que no poch pus, e encontinent manam per nostres cartes al noble en P(ere) de Monchada, veguer nostre de Barcelona e de Gerona, que contra los béns del dit noble enantàs de requerre son procurador postat d’alcuns castels que té per nós, e encara li manam que·s certificàs dels noms d’aquels qui los dits lenys avien armats e qui navegaven ab aquels, e, certificat, que·ls bandís per tota nostra terra si trobaven que fossen de la nostra senyoria, e·ncara, que diruís e discipàs tots lurs béns, en qualque part los aguessen en nostra terra, en guisa que fos eximpli als altres. Encara, oltra açò, enviam mantinent que nós o sabem, en les parts on éls devien navegar, .II. galees armades, per ço que, si en neguna guisa trobar-los porien, que·ls presessen, e preses que·ls amenassen a nós, per tal que nós enantàssem contra ells en aquela manera que fos exempli als altres. E açò vos fem saber per tal que nul hom no·us en pogués àls donar a entendre, que cert siats que so que n’és estat fet desplau molt a nós, e dar-o em a conèxer per castich que·y farem. Molt nos plauria, conseleríem e tendríem per bé que vós empetràssets⁵³ cartes ab lo papa als prelats de nostra senyoria en què·ls manàs espressament que mesessen en sentència tots aquels hòmens d’armes, de qualque condició fossen, qui passassen en les parts de Sicília, encara tots aquels qui consell, favor ne ajuda hi donassen, e·ncara aquels qui vedassen e enbargassen tot procés que hom volgués fer contra aquels qui a les dites parts anassen e lurs béns. Encara vos fem saber que, jaci·asò que moltes vegades, per nostres letres, ajam manat a·n Roger de Loria que retés lo castell de Guiraiy a vós o a qui vós vulríets, ara altra vegada molt espressament li o manam per altres letres nostres, segons que vós veurets esser contengut en lo translat d’aquelles, el qual nós dins aquestes letres vos enviam. Dada en Eltx, e·l regne de Múrcia, .II. dies a la exida del mes de juyol en l’any de .M.CC.XCVI.

16.

1296, agost 13. València.

Jaume II a Roger de Lloria, demanant-li que deixe traure de Sicília a un mercader de Barcelona certa quantitat de forment que li havia promesa quan era rei de l’illa (sense escrivà).

ACA, C, reg. 104, fol. 31r.

Iacobus, Dei gratia, et cetera, nobili Rogerio de Loria, regnorum nostrorum amiranto, salutem et dilectionem. Con nós, en temps que la ila de Sicília sots la nostra senyoria era regida, treta de doa (sic) millia trentes octuaginta tres salmes de forment e quinque túmens e la terça part de .I. tume per la cort nostra atorgada fos al feel nostre en Dalmau Sunyer, ciutadà e mercader de Barchinona, e de la damunt dita quantitat lo damunt dit Dalmau, ho altre per part sua, les dites salmes ne neguna d’aquelles no trasqués ne trer feés de negú port de Sicília, segons que a nós és ferm per la dita d’en Berenguer de Vilaragut, ladoncs maestre portolà de Sicília, e encara per letres de certificació d’en P(ere) de Montmoló e del⁵⁴ notari Robert de Ficu, ladoncs tinent loch del dit Berenguer de Vilaragut en lo dit ofici del maestre portolonat (sic), e sia assatz cuvinent cosa que·ls manamens nostres trameses a qualsque oficials de Sicília, en temps que la ila era regida sots nostra senyoria, deguessen esser manatz a exequció, e per ço nós, per nostres letres, affectuosament preguem lo car frare nostre don Frederich que ell, per amor de nós, lex trer e do licència al dit Dalmau Sunyer, ho a son missatge, que pusca trer de Sicília les damunt dites doa millia .CCC.LXXXIII salmes de forment e quinque túmens e la terça part de un tume, pregam-vos que, per amor de nós, fassatz e procuretz ab lo dit frare nostre que lex traure de les partz de Sicília per ell al dit Dalmau Sunyer, ho a qui ell volrà en son loch, la dita quantitat de treta. En altra manera, fem-vos saber que, si açò no·s cumplia, que nós ho auríem a pagar, la qual cosa tornaria a nós a greuge. Data Valentie, idus augusti anno predicto (anno Domini .M.CC.XC. sexto).

17.

[1296], setembre 20. València.

Jaume II al rei Carles [II] de Nàpols, sobre un atac de la seua armada a mercaders mallorquins (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 104, fol. 96r-v.

Al molt alt, noble e honrat príncep en Karles, et cetera, Iacobus, et cetera. Desigans la vostra paternitat esser enformada plenerament de ço que per les gens de la vostra armada novellament és estat feyt a alguns feels e sotsmeses nostres, vos fem saber nós, per recomtament d’alguns dels dits feels e sotsmeses nostres, qui per ço que·ls és estat fet clamans són venguts denant nós, per cert aver entès que les⁵⁵ gens de la armada vostra⁵⁶ del an present an preses dues naus de ciutadans nostres de la ciutat de Maiorches e tots los mercaders e els altres navegans en aqueles, e totes les coses e mercaderies lurs, és a saber, una en les mars de Sicília e l’altra en les mars de Cerdenya, e cremada per éls la una de les dites naus e estemats alcuns d’aquels qui navegaven en aqueles, menaren-se’n l’altra a Nàpols, ab tots los mercaders e altres navegans en les dites naus e ab totes les mercaderies e altres coses que en aqueles eren, la qual cosa, si axí és, a vós no deu plaer ne creem que·us plàcia pus o sapiats, ans o⁵⁷ devets molt esquivar, per ço com és cosa que poria tornar a molt gran dan nostre e gran somoviment de nostres gens e provocació d’aqueles contra les vostres gens, la qual cosa a vós plaer no deu, especialment per ço com nós aytant com avem pogut e podem procuram e tractam de revocar⁵⁸ aquels de tot secors e ajuda de nostre frare en Frederich, e aquels hi duÿm aytant com podem a tot ço que sabem e pensam que torna o pot tornar a profit e a honor de la vostra senyoria, axí com de pare que nós vos tenim. Per què la vostra paternitat axí carament com podem afectuosament pregam que vós, pensans sobre aquests feyts e esguardans que lícita cosa és als mercaders de la senyoria nostra, segons los tractaments de la pau, que poden navegar a les parts de Sicília sens enbarch e contrast, que no·ls deu esser feyt per les gens e sotsmeses vostres, fassats deliurar los dits mercaders e els mariners navegans en les naus damun dites, e retre a éls la nau e les mercaderies e totes altres coses que·ls sien estades preses e levades per les gens e sotsmeses vostres de la armada vostra damun dita, e manets als dits sotsmeses vostres que d’aquí enant d’aquestes coses e semblans cessen, per ço que entre éls e dits sotsmeses nostres, com que·y crega amor e bona volentat, no·y pusca créxer ne aver alguna matèria de dissenció ne de hoy. Plau-nos, emperò, que si en les naus o altres vexels de les gens nostres iran alcuns hòmens d’armes per posar aquels en Sicília, que pusquen pendre aquels e fer-ne vostra volentat, e aver encara escorcoy de les naus, axí que no facen dan ne mal als mercaders ne als mariners qui en les dites naus navegaran ne a mercaderies ne a coses lurs. Escrita en València, .XX. dies anats del mes de setembre.

G(uillelmus) de Solanis.

18.

1296, setembre 29. València.

Jaume II al seu conseller Bernat de Sarrià, missatger a Roma, sobre les dificultats de rebre 15.000 lliures torneses que el papa devia donar-li per a finançar el viatge del rei a la cort pontifícia (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 252, fols. 157v-158r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. A l’amat conseyller seu en Bernat de Serrià, et cetera. Reebem les letres vostres, en què·ns feés saber ço que avíets feyt ab los mercaders que·us devien dar la moneda de part del papa, e con avíets tramès al coil de Paniçars per reebre aquela, e que no la avíets poguda aver al dia que·us era estat assignat, per ço car Guilamutxo, .I. dels dits mercaders, qui era anat a Monpesler per aportar la dita moneda, tornat al coil de Paniçars al dia assignat a liurar la dita moneda, dix a·n G(uillem)ó Çabastida, el qual per reebre la dita moneda vós avíets tramès al dit coil de Paniçars, que en neguna manera no avia poguts trer los diners de Monpesler, per .I. establiment que·l rey de França [a]via feit que neguna moneda monedada ni a monedar, d’aur ni d’argent, no isqués de la sua terra. E nós, entès plenerament açò e tot l’àls que en les dites letres era contengut, responem-vos que·ns desplau molt com vós la dita moneda no avets aguda, per ço cor per esta raó los feyts que nós avíem a fer s’auran a retardar. Emperò, com nós siam apparellats e volenteroses de satisfer a la volentat del sant pare, e entrò ací no aja romàs ni romanga per nós, ans, segons ço que vós nos avets tramès a dir, veem e conexem que és romàs e roman per els qui no an complit ni dada a nós aquela quantitat de moneda qui dar-nos devien en temps covinent, sens la qual, segons que vós evidentment podets saber e conèxer, nós complir no poríem lo viatge que avíem començat [e] enteníem a fer, jasi·açò que n’ajam feyt ja gran de nostre dan e moltes despeses, volens esquivar e que d’aquí a avant major dan e despeses no sostingam, vos deÿm e·us manam que vós mantinent, reebudes estes letres, vos n’anets a frare Leonart, missatge del papa, e al guardià dels frares menors de Barchinona, e digats-los de part nostra com nós totavia sóm estats e sóm⁵⁹ aparelats e volenteroses de seguir⁶⁰ e de complir ço que atorgat avíem e promès al dit frare Leonart sobre feit de la anada nostra a la presència del papa, e encara som aparelats e volenteroses e·ns offerim de seguir e de complir ço que promès avem sobre feit de la dita⁶¹ anada nostra si éls, en temps covinent, és a saber, a .XV. dies anats del mes d’uytubre pruïssme vinent al pus luny, nos cunplen e·ns donen aqueles .XV. mília libras de torneses que·ns devien fer dar per manament del papa; e si éls açò no complen e avíem a romanir, que romanim per colpa e per falta lur, e no per res que nós hi ajam pogut fer. E açò protestat vós ab escrivà public en la forma contenguda en la cèdula que·us trametem dins estes letres; però, agats ab vós aquels milors savis que puxats, e si en la cèdula que nós vos enviam à algunes coses de ço que vós avets feit aquí que no sien axí de feit com en la dita cèdula són contengudes, mudats-les a conseyl dels dits savis segons que són en veritat. E guardat-vos que en aquest endemitg, si doncs no érets certs que dins lo dit temps poguéssets aver la dita moneda, que no façats tals despeses que nós ne poguéssem esser molt dampnificats, per ço car nós dubtam que lo viatge se pogués complir ni fer quant a ara si part lo dit temps éls volien donar los dits diners, encara que del dit terme a avant nós duptaríem de pendre aquels, per ço car no par a nós que entrò a la primavera⁶² lo dit viatge salvament fer-se pogués. Data Valentie, .III.º kalendas octobris anno Domini .M.ºCC.ºXC.º sexto.

G(uillelmus) de Solanis.

19.

1296, octubre 3. València.

Jaume II a Bernat de Sarrià, missatger en la cort papal, amb noves instruccions sobre la tramesa de les 15.000 lliures que el papa devia donar per a sufragar el viatge del monarca a Roma (sense escrivà).

ACA, C, reg. 252, fol. 159r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. A l’amat conseyler seu en Bernat de Serrià, salut e dilecció. Reebem les vostres letres les quals ara novelament nos enviàs, e entès ço que en aqueles era contengut, maraveylans-nos molt de les vies e de les maneres que vós cercades avets e cercats per aver aqueles .XV. mília libras que·l papa nos manava dar, desplau-nos e és-nos molt greu de ço que feit hi avets, per ço car carregats nós e descarregats aquels qui la moneda nos avien a dar, que pensar e conèxer deuríets vós que per lo lagui de la moneda que éls an feita nos sóm ja acostats tant al ivern, e ans que fóssem espeegats seríem tant dins aquell que no seria temps covinent en neguna manera de navegar; e volríem que vós, ans que aitals coses feéssets, que·y pensàsets e que·ns en certificàssets ans que·y enantàssets en àls. Per què nós v[o]s deÿm e·us manam que·l leny que vós avíets feit armar, si partit no és, no vaga en neguna manera per nós; però, si lo menistre lo volia trametre, axí que la moneda vengués a rech⁶³ e a ventura de la Esglea e no de nós, plau-nos que li enviets e que prometats per nós que en temps covinent primervinent complirem e farem lo viatge que enteníem a fer, salvant empediment de nostra persona e de nostra terra. Data Valentie, .V.º nonas octobris anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.º sexto).

20.

1297, juny 11. Sort.

Jaume II a Guillem Ramon de Josa, sobre la invasió del comtat de Pallars per part del noble Arnau d’Espanya (Ferrer Descortell).

ACA, C, reg. 253, fol. 3r-v.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. A l’amat seu en G(uillem) R(amon) de Josa, et cetera. Ben creem que vós sabets con ne en qual manera lo noble n’Arnau d’Espanya,⁶⁴ no trobada fadiga de dret en nós ne en la nostra seynoria, ne en les filles del noble n’Arnau Roger, saenrera comte de Pallars, ne en lo tudor d’aquelles, entrant e esvaent lo comtat de Payllars, ha donats e feyts en aquell molts dampnatges e preses per forsa castells e locs, los quals encara, en prejudici de les filles del dit n’Arnau Roger, reté occupats. On com lo dit noble n’Arnau d’Espanya no·s vulla lexar de les dites coses, jassi·açò que moltes vegades le’n ajam request e li ajam perfert que li farem fer compliment de dret de tots clams e del dret que aje en lo dit comtat, si algun l’i ha, e per assò, com les coses damunt dites tornen en gran prejudici de nós e minvament de la regalia e seynoria nostra, siam entrats en lo dit comtat a contrastar al dit noble n’Arnau d’Espanya, e encara a cobrar d’él los castells e els locs que en aquell ha preses, volem fer saber a vós que havem entès que sots en Urgellet per lo noble comte de Fox,⁶⁵ e que no és enteniment nostre de donar ne de fer algun dampnatge a la terra ne a les gens del dit comte de Fox, e requerim-vos que atressí fassats saber a nós si és vostra volentat de fer ne de donar algun dan per nom del dit comte a la terra ne a les gens nostres, per ço com, segons que dit és, no és nostre enteniment de fer ne de dar algun dampnatge a la terra ne a les gens del dit comte de Fox, si doncs per ell, o algun per nom d’ell, no·s⁶⁶ feya abans mal o dan a la terra e a les gens nostres. Data en Soort, .XI. dies anats del mes de juyn anno Domini .M.CC.XC.VII.º La present letra manam esser segellada ab lo segell nostre secret.

F(errarius) de Cortilio, mandato domini regis.

21.

1297, novembre 3. Terol.

Jaume II a Bertran de Canelles, veguer de Barcelona, amb ordre de fer una crida prohibint les usures dels cristians. Els deutors hauran de manifestar els préstecs usuraris en poder d’Arnau Satorra, canonge de Barcelona, i de Ramon de Manresa, conseller reial, comissaris nomenats a l’efecte (sense escrivà).

ACA, C, reg. 319, fol. 9r-v.⁶⁷

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Bertrando de Canellis, vicario Barchinone, vel eius locum tenenti, et cetera. Ut crimen detestabile usurarum, quod Veteris et Novi Testamenti pagina prohibet, deberemus de terris dominii nostri expiare, sanctissimus in Christo pater dominus Bonifacius, summus pontifex, per suas literas nobis scripsit, nos itaque, quod idem summus pontifex nobis iniuncxit nolentes transgredi, sed affectantes illud, signanter propter evidenter nostrarum gentium utilitatem, ad effectum perduci, considerantes insuper quod, propter eorum multitudinem, qui dictum crimen inverecunde exercunt et graves usuras, Dei timore postposito, exigunt, nonnulli ad talem statum sunt deducti quod vix adicient ut resurgant, sic quod etiam per universas partes nostri dominii invaluit dictum crimen, quod, nisi celere⁶⁸ subveniretur remedio, terra nostra ad irrevocabilem statum de facili duceretur, quare, proviso consilio, per singulas civitates et dioceses terre nostre, personas providas et discretas que contra huiusmodi sceleratos homines procedant et, quos huius criminis irretitos invenerint, illis a quibus exegerunt usuras integre restitui faciant duximus deputandas. Verum quia frustra esset in huiusmodi procedere nisi processus ipse effectum posset habere, ne igitur restitutio usurarum per excogitatas fraudes valeat impediri, deliberatione prehabita, vobis dicimus et mandamus firmiter et districte, sub pena nostro arbitrio infligenda, quatenus, omni mora sublata, faciatis ex parte nostra fieri in civitate et locis aliis diocesis Barchinone, de quibus dilecti nostri magister A(rnaldus) de Turri, canonicus Barchinonensis, et R(aymundus) de Minorisa, consiliarius noster, vel eorum alterum, vobis dixerint, preconizationem sequentem.

Ara ojats què·us fa saber lo senyor rey: que per letres del sent pare lo senyor papa, e per requesta per ell feta e a cominal profit de la terra del senyor rey, à ordenat d’enantar contra los usurers de la sua terra, per fer cessar lo crim de les usures e fer restituir a aquels qui les an donades. Hon, per ço que açò mils se puxa fer e complir, mane lo senyor rey a tot hom o a tota fembra, de qualque condició sia, que sia a alcun o a alcuns christians usurers en alcun deute usurari obligat, que aquell deute, en tot o en partida, no pac ne pagar faça, amagada o manifestament, mas aquel tenga emparat de part del senyor rey, per tal que se’n puxa fer e seguir so que·l usurer sia tengut de fer; e aquel deutor vinga encontinent a manifestar lo dit deute e la presona o presones a qui·s deu en poder de maestre A(rnau) Çatorra, canonge de Barchinona, e d’en R(amon) de Manresa, conseyler del senyor rey, o a un d’aquels. E aquel qui açò no farà e en alcuna cosa contravendrà, la persona e els béns seran encorreguts en poder del senyor rey a fer la sua volentat.

Predicta autem preconizatione facta, eam et nomen preconis qui eam fecerit, diem et annum quibus facta fuerit faciatis, ad rei memoriam, in libro vestre curie registrari. Data Turolii, .III. nonas novembris anno Domini .M.ºCC.ºXC.ºVII.º

22.

[1298 (Enc. 1297)], gener 18. Múrcia.

Ordre de Jaume II a Pere Escrivà, batle d’Elx, de trametre civada a Múrcia per a l’exèrcit (sense escrivà).

ACA, C, reg. 253, fol. 71r (2a numeració).

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al feel seu P(ere) Scrivà, batle d’Eltx, et cetera. Dehim-vos e manam-vos espressament que tota aquella civada de la nostra cort que és en Eltx, e aquella que deu venir en vexels al cap del Aljub, nos trametats e·ns fassats aportar per los moros de Eltx a Múrcia,⁶⁹ e a açò, si mester hi serà, los destrenyets fortment. E nós volem e manam que, per ço cor los dits moros aportaran la dita civada a Múrcia, que no sien tenguts de venir en aquesta present host que ara avem manada. E açò no mudets en neguna manera. Data en Múrcia, .XVIII. dies anats del mes de jener.

23.

[1298], octubre 16. Setge de Siracusa.

Jaume II comunica a la guarnició del castell de la Ferla el nomenament de Ferran Peres de Tarassona com a alcaid i capità del dit castell (Pere Martí).

ACA, C, reg. 113, fol. 104v.

Universis et singulis ballistariis statutis in stabilimento castri Ferule, et cetera. Fem-vos saber que nós trametem al castel de la Ferla⁷⁰ l’amat cavaller⁷¹ nostre Ferrant Pérez de Taraçona, per guardar e deffendre aquel. Per què·us deïm e·us manam que al dit Ferrant Pérez obeescats axí com alcayt vostre e capità del dit castel, e façats per ell en tot ço que·us manarà que sia a deffeniment e guarda del dit castel; e no·us partescats del dit castell sens volentat del dit Ferrant Pérez, ans siats diligents e sol·lícits a deffendre e guardar lo sobredit castell, axí com fiam de vós, en guisa que·n ajats de nós bon mèrit. Data in obssidione Siracusie, .XVII.º kalendas novembris.

P(etrus) Martini, mandato R(aymund)i de Villanova.

24.

[1298], octubre 17. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II comunica als capitans de quatre castells sicilians la paritat de moneda entre lliures torneses i diners de Barcelona (Jaume Fiveller).

ACA, C, reg. 113, fol. 105r.

Universis et singulis capitaneis castrorum et locorum de Xortino, de Ferula, de Boxema et de Palaçol, et cetera. Deïm e manam-vos que cascun de vosaltres, en los locs que·us són comanats, manets de part nostra que prenen torneses d’argent a setsèn diner de Barchinona per tornès, que a aquest preu se prenen per la host. Data in obssidione Siracusie, .XVI.º kalendas novembris.

Ia(cobi) Fiviller mandato, ex parte domini regis.

25.

[1298], octubre 22. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II ordena a Bernat de Centelles, capità de Patti, la restitució d’un robatori —un cavall, un ase i una mula— fet a dos familiars del rei per part d’un home de la companyia de Roger de Lloria (Pere Llobet).

ACA, C, reg. 113, fol. 106v.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al noble e amat en Bernat de Sentelles, capità de Pati, salut e dilecció. Per part d’en Simon de Patti e de Oddo de Pati, familiars e feels nostres, à estat posat e mostrat, claman davant nós, que un hom de companya del noble en Roger de Loria, almirayl nostre, per la sua pròpria auctoritat, per forssa e contra justícia, à tolt o fet tolre al dit Simon .I. caval e .I. ase seus, e al dit Oddo .I. mul seu. On, a instància e soplicació a nós feta per part d’éls, nós no volens al dit Simon e Oddo ne a altres qui estien en fe e en deffensió e guiatge de la dita santa Esgleya e de nós esser fet negun tort, ne greuge ne forssa, deÿm e manam a vós fermament e destreta que, vistes les presens, fassats a éls restituir les damun dites coses a éls toltes per forssa e injustament per lo dit home, segons que dessús és contengut, no reebudes negunes malícies e diffugis, e que ho fassats en tal manera que no se’n agen a tornar a nós claman altra vegada. Encara·us deÿm e·us manam que mantenats éls e lurs coses, e que no·ls agreugets ne·ls lexets agreugar ne fer torts e enjúries per neguna cosa, éls feens als clamans compliment de justícia. Dada e·l setge de Saragosa, .XXII. dies anats del mes de octubre.

Idem ut supra (Petrus Lupeti, mandato regio, facta per eum conscientia domino regi).

26.

1298, octubre 27. Setge de Siracusa.

[Jaume II] al noble Berenguer d’Entença, amb instruccions per a la seua missatgeria al rei Carles [II] de Nàpols (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 110v.

Viro nobili et dilecto Berengario de Entença, salutem et dilectionem. Fem-vos saber que veem R(amon) de Borrelles, lo qual nos⁷² avets ara tramès, qui comtà e dix a nós de part vostra que vós, per contrarietat de temps e per tempesta de mar, érets tornat a Agosta, e que volíets saber de nós e aver consell e manament nostre què fariets. On nós vos fem saber que nós avem après per una galea, la qual l’almirayl hic ha tramesa ab una nau de hòmens de Maylorcha, que·l almiral era passat dellà a Milàs,⁷³ e nós avem axí ordenat e provist que, per ço cor los afers per los quals nós trametem en Gil de Jacca, escrivà nostre, e frare P(ere) de Palou e frare Bernat d’Uyllà, són cuytoses e auria perill en la triga, que vós armets lo leny que és apelat Sent Loýs de companya bona e triada, e que·l ne trametats ab los dits missatgers nostres al almirayl, per ço cor lo leny és ivassós e bon de rems, e porà segurament passar de nuyt per lo Far sens perill, e vós que·ls liurets los capítols e les cartes que nós vos liuram, los quals portats al noble rey Carles, pare nostre, e a la molt noble dona regina d’Aragó, muller nostra. E, açò fet, que vós que·us en vingats a nós ab l’altre leny. Data in obsidione Siracusie, .VI.º kalendas novembris anno .XC.ºVIII.º

27.

1298, octubre 30. Setge de Siracusa.

[Jaume II] a l’almirall Roger de Lloria, convocant-lo al seu costat per tal de repel·lir l’atac del seu germà Frederic de Sicília (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 112v.

Al noble e amat en Roger de Lauria, almirayl dels regnes nostres, salut e dilecció. Fem-vos saber que, per ço car nós per cert avem entès que en Frederich s’ajusta aitant com pot per combatre’s ab nós, havem provist e ordenat que vós que·us en vingats a nós. Per què nós vos deÿm e·us manam que, reebudes aquestes letres, tramesés a Nàpols aquelles galees que nós hi manam trametre, e feyt manament a elles que al tornar de Nàpols fassen la via de fora, mantinent que·us en vingats a nós ab les altres galees e ab tots los hòmens de cavall e de peu d’aquexes parts que pugats. E assò no mudets ne allonguets en neguna manera. Dada e·l setge de Saragossa, .XXX. dies anats del mes de octubre en l’any de .M.CC.XCVIII.

28.

1298, novembre 11. Setge de Siracusa.

Ordre de Jaume II a Berenguer de Puigmoltó de fer presos a Patti dos cavallers sicilians desertors i els seus parents, i de fortificar-ne l’església i el castell (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 117r-v.

Nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat seu en Berenguer de Puigmoltó, saluts e dilecció. Fem-vos a saber que ser Oddo de Messina e ser Jacobo de Oddo, cavalers de Pati, los quals d’aquí avíem ab nós amenats, falssament, sens nostra sabuda, se són partits de nós e són-se’n anats als enemics. Per què nós vos deÿm e·us manam que, si s’esdevenia en neguna manera que ells vinguessen aquí, que vós mantinent que·ls prenats e que·ls guardets bé. Encara·us deÿm e·us manam que mantinent, reebudes aquestes letres, axí com pus sàviament puscats, prenats los fills dels dits ser Oddo e ser Jacobo e ser Simon de Oddo de Messina, pare del dit ser Oddo, e encara lo frare del dit ser Simon, e aquels preses e bé guardats tingats tro a altre manament nostre. Volem encara e manam a vós que vós enfortescats com mils puscats la esgleya o el castel del dit loc de Pati, e que·y metats tota aquela més vianda e establiment que puscats, en guisa que neguna cosa contrària, ço que Déus no vula, d’aquèn no pusca esdevenir. Data in obsidione Siragusie, .III.º idus novembris anno Domini .M.CC.XCVIII.º

29.

1298, novembre 28. Setge de Siracusa.

Ordre de Jaume II a Simó de Bell-lloc sobre el manteniment de les persones que tenen cura del bestiar del rei (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 113, fol. 122r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat seu en Simon de Belloch, capità de Xurtí, et cetera. Con nós ajam ordenat e vulam que G(uillem)ó Flascó e Berthomeu de Mancell, de Xurtín, sien veedors e curadors del nostre bestiar, e que·n Romeu de Saragoça, Michel Nigre, Andreu Bossone, Bertutxo de Boxa e Berthotxo, nebot del dit Romeu, Filó de Romeu, G(uillem) Gros, Roger Fandone, ab .II. fils seus, Johanet Groyo, sien pastors del dit bestiar, e que Thomàs de la Conca e .II. vachers ab ell sien guardians e pensadors de les vaches nostres, e ajam entès per les pressones damunt dites que vós les volets destrènyer a fer guarda e altres coses, axí com los altres de la terra, e nós açò no vulam, per ço deÿm e manam a vós que vós en neguna manera no destrenyats les pressones damunt nomenades ne alguna d’aqueles a fer guarda ne àls, ans los jaquiscats entendre sens null embarch a la guarda e a la cura del dit nostre bestiar, donant a ells sobre assò ajuda e consell, si obs vos avien. Volem encara e a vós manam que jaquiscats molre a ells en los mulins de Xurtín lo forment que molrre hi volran a lur necessari. Data in obsidione Siracusie, .IIII.º kalendas decembris anno predicto (anno Domini .M.CC.XCVIII.º).

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per R(aymundum) de Villanova.

30.

1298, desembre 5 i 13. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II ordena a Pere de Queralt corregir els abusos practicats per les companyies d’alguns nobles, contra els drets de Roger de Lo Cassero, en els molins de la seua propietat (Pere Llobet).

ACA, C, reg. 113, fols. 125v-126r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat en P(ere) de Queralt, salut e dilecció. Fem-vos saber que per part de Roger de lo Cassero ha estat mostrat clamant davant nós que vós avetz stablit e ordonat un cavaller nostre sobre·ls molins seus de lo Cassero, qui s’és emparat d’aquells molins e pren la moltura que pertayn al dit Roger, e que no·n pren sinó tan solament un tume per salma, la qual moltura és molt poca, e d’aquella matexa no li’n respon entegrament, e encara alcuns de les companyes dels richshòmens e dels cavallers e dels altres hòmens d’armes qui estan en aquexa frontera, qui aporten blat als ditz molins per molre, fraudulentment fan seu lo blat altruy, en prejudici e en minve de la multura que·l dit Roger ne deu aver, de la qual cosa, si axí és, nos maraveyllam molt. On, a instància e a suplicació a nós feta per part del dit Roger, volens esguardar als dans seus, vos fem saber que avem provist per egualtat que per cascuna salma de blat que sia de richshòmens, de cavallers e d’altres hòmens d’armes que sie aportat als ditz molins per molre, sien donatz e pagatz per moltura dos túmens. Per què nós vos dehim e·us manam que vós açò fasatz tenir e observar, e que contra aquesta ordinació e provisió no agreugetz ne lexets agreujar lo dit en Roger, feén respondre a ell, o a qui ell volrà en son loch, entegrament de la dita moltura. Data e·l setge de Saragoça, divendres .V. dies anatz del mes de deembre en l’ayn de .M.CC.XC. octo.

P(etrus) Luppeti, mandato regio sibi facto per Thomam de Pròxida.

Postea fuit scriptum dicto P(etr)o cum forma precedentis littere, et post datam additum ut sequitur:

Hon com nós, per part del dit Roger, ajam entès que vós la dita provisió [...]⁷⁴ no avets feta ne fets tenir ne observar segons que nós, per les damunt dites letres, vos manam, altra vegada vos deÿm e·us manam, fermament e espressa, que vós la dita nostra ordinació e provisió de tot en tot tenir e observar fassats, e contra aquella no le[x]ets en neguna manera agreujar lo dit Roger, faén respondre a ell, o a qui ell volrà en son loc, entegrament de la dita multura, segons la tenor de les dites letres, havén-vos en tal guisa sobre açò que el dit Roger per aquesta rahó no aja altra vegada a recórrer a nós. Data e·l setge de Saragossa, idus decembris anno predicto.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per Thomasium de Pròchida.

31.

[1298], desembre 11. Setge de Siracusa.⁷⁵

Jaume II a Eiximén Peres d’Arenós, capità de la Ferla, manant-li restituir els bous robats pels seus homes a la companyia del noble Jofre de Rocabertí (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 127r.

Al noble e amat n’Exemèn Péreç de Arenós, capità de la Ferla. Avem entès per lo noble en Joffre de Rochabertí que·ls hòmens de la Ferla an tolts e robats, a tort e no degudament, a alcuns hòmens de la companya del dit noble, cent trenta-cinch bous, los quals lo dit noble en Joffre de Rochabertí avia en lo terme de la Ferla. Per què·us deÿm e·us manam que, si axí és, que destrengats los dits hòmens de la Ferla a retre e a restituir los dits bous al dit noble, o a qui él volrà en son loc. Dada e·l setge de Saragossa, .XI. dies anats del mes de deembre.

32.

1298, desembre 11. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II dóna ordre a la guarnició de la Ferla de romandre-hi en la defensa del lloc i obeir el seu capità Eiximén Peres d’Arenós, comprometent-se a pagar-los aviat el sou (Pere Martí).

ACA, C, reg. 113, fol. 127v.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Als feels seus totz e cascuns balesters qui són en l’establiment de la Ferla, salut e gràcia. Dehim e manam-vos fermament e espressa, sots pena de la nostra gràcia e mercè, que romangats e siats en la stablida de la Ferla, axí com vós hi éretz d’abans, e no·us en partiscats en neguna manera sens manament nostre, ans siats diligens e curosos a deffeniment del dit loc de la Ferla, axí com havem fiança en vós. Esters, vos fem saber per cert que nós vos darem e·us pagarem vostre sou complidament, e resnomenys, del servý que·ns havetz fets e·ns faretz en deffendre el loch damunt dit de la Ferla, vos retrem bé mercè. E com nós hajam ordonat que·l noble n’Exemèn Peris de Arenós sia capitan e deffenedor del dit loch de la Ferla, dehim-vos e·us manam que fassats per ell en tot ço que·us dirà, en manera que sia a servý e a feeltat nostre e a deffeniment del loch de la Ferla, axí com faríetz a nós. Data in obsidione Siracusie, .III.º idus decembris anno quo supra (anno Domini .M.CC.XCVIII.º).

P(etrus) Martini, mandato domini regis.

33.

1298, desembre 13. Setge de Siracusa.

Jaume II a Bertran de Canelles, ordenant-li emprendre amb Tomàs de Pròixida, conseller reial com aquell, un viatge per diverses parts de Sicília en servei de la corona (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 128r.

En Jacme, et cetera. Al amat conseller seu en Bertran de Canelles, salut e dilecció. Ja sabets com nós l’altre dia ordonam que vós e en Thomàs de Pròchida, conseller e familiar nostre, ensems ab d’altres cavallers, anàssets en alcunes parts de Sicília en servey de la sancta Esgleya e nostre. Hon com nós ara altra vegada ajam acordat e vullam que el dit viatge se fassa de tot en tot, deÿm-vos e manam-vos que mantinent, reebudes estes letres, anets ensems ab lo dit en Thomàs de Pròchida e ab los altres a les dites parts, per menar a compliment, ab la ajuda de Déu, ço que ordenat fo, havén-vos en aquest fet en tal guisa que nós vos ajam que grahir. Data e·l setge de Saragossa, idus decembris anno .XC.ºVIII.º

34.

1298, desembre 20. Setge de Siracusa.

Manament del rei Jaume II al noble Pere de Queralt que faça fer crida als homes de l’armada. Han de concentrar-se tots en la host reial al setge de Siracusa, sota pena de perdre el peu (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 129v.⁷⁶

Al noble baró e amat en P(ere) de Queralt, salut e dilecció. Com nós, per alcuns ardits que havem, vullam e ajam provist que tots los hòmens de la armada nostra, axí ballesters, remers, com los altres qui són en los locs que nós tenim en aquexes parts, venguen a la host nostra, enaxí que·y sien venguts per tot lo dia de dimarts qui ara ve, e per aquesta raon nós, per letres nostres, fassam manament a tots los capitans dels dits locs que mantinent fassen cridar publicament que tots los ballesters e los altres hòmens damunt dits de la armada, sots pena del peu, compleschen lo nostre manament damunt dit, per ço volem, a major fermetat, e a vós deÿm e manam que encontinent, vistes aquestes letres, fassats fer crida de part nostra publicament per tots los locs d’aquexes parts que tots los ballesters, remers e altres hòmens de la armada venguen a la host, enaxí que·y sien per tot lo dimarts qui ara ve. E assò fets cridar, sots pena del peu, enaxí que volem e a vós manam que si, passat lo dit dimarts, alcuns ballesters o altres hòmens de la armada en aquexes parts seran atrobats, que·ls fassats tolre lo peu, o aquells a nós trametats bé guardats. E en açò no metats negun allongament ne triga en neguna manera. Data en lo setge de Saragossa, ut supra (.XIII. kalendas ianuarii anno Domini .M.ºCC.ºXC.ºVIII.º).

35.

[1298], desembre 24. Setge de Siracusa.

Jaume II ordena a Jaume de Cornellà que no s’ocupe del quint de les cavalcades corresponent al monarca, en la campanya de Sicília, car ha comanat apuesta missió al porter reial Berenguer de Cardona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 113, fol. 130r.

En Jacme, et cetera. Al amat seu en Jacme de Corneylà, et cetera. Deÿm-vos e manam-vos que vós d’aquí avant no·us entremetats de la quinta a nós pertanyent en les cavalcades que·s fan a Boxema ne en altres locs de la frontera, per so cor nós havem ordonat que·l feel porter nostre Berenguer de Cardona la deman e la prena. E, resnomenys, manam per aquesta present carta al capità de Boxema, e a tots los altres capitans de la frontera, que de la quinta a nós pertanyent en les cavalcades damunt dites responen e fassen respondre e satisfer al dit Berenguer de Cardona, e no a negun altre. Data e·l setge de Saragoça, .IX. kalendas ianuarii.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Iacobum Fivellerii.

36.

1299 (Enc. 1298), gener 8. Setge de Siracusa.

Ordre de Jaume II a Guillem Desguanechs i altres còmits de les seues galeres d’adreçar-se a Milazzo (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 113, fol. 131r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Als feels seus en G(uillem) Dezguanechs e A(rnau) Argiló, e als altres còmits de les galeas per nós en les parts de Puyla trameses, salut, et cetera. Fem-vos saber que nós, partens del setge de Saragossa, ab tot l’estol nostre de les galeas e ab tota nostra gent nos ne anam a Melaç. Per què nós vos dehim e·us manam que vosaltres, partens de les dites parts de Poyla, ab les dites galeas fassats la volta de fora de la Sicília, e, offenén los enemichs nostres en totes aqueles maneres que pugats, vos en vingats a nós al dit loch de Melaç, faén totavia los fets com pus sàviament e discreta porets, axí e·l venir com en les altres coses que farets. Data in obsidione Siracusie, .VI. idus ianuarii anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.ºVIII.º).

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio.

37.

1299 (Enc. 1298), febrer 5. Milazzo.

Jaume II al noble Pere de Meitat, castellà de Montfort, sobre l’intercanvi de presoners (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 113, fol. 137r.

En Jacme, et cetera. Al noble en P(ere) de Meytat, castellà de Muntfort, et cetera. Fem-vos saber que Ventura, muller de Nicolau de Tephano, e Damiata, mare de Pelegrí de Tephano, los quals són preses a Rameta, supplicaren e clamaren mercè a nós que d’aquells presoners que vós tenets qui són de Rameta lur feéssem liurar alcuns, per escambi dels quals elles pusquen cobrar los dits Nicolau e Pelegrí. on nós, avén compació de les dites fembres, en esguardament de pietat, volem e dehim e manam a vós que dels dits presoners de Rameta liurets a les dites Ventura e Damiata aquels que vós vejats e conegats que fassen a dar per escambi dels dits Nicolau e Pelegrí; e si per aventura vós ne havíets negun d’aquels presoners e hi avia algun d’aquexa companya qui aquí és qui·n agués, compràssets-ne e avenguéssets-vos-en ab ells, axí com mils poguéssets ne a vós fos semblant, e liuràssets-los a les dites fembres, e nós satisfarem-vos en ço que·us costaran e que·us avendrets ab aquells de qui són. Data en Milaç, .V. dies anats del mes de febrer anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.ºVIII.º).

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per A. [...].⁷⁷

38.

[1299 (Enc. 1298)], febrer 7. Milazzo.

Jaume II ordena al noble Pere de Queralt enderrocar les cases de Simó de Mesina, de Patti, i de tots els seus familiars (Pere Martí).

ACA, C, reg. 113, fol. 138r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al noble en P(ere) de Queralt, et cetera. Deïm e manam-vos fermament e expressa que, vistes les presents letres, façats enderrocar e destruir tots los albercs de Simon de Mecina de Pati, de seus fills e seus nebots, e de tots los altres de son linatge que àjan albercs en Pati. E en açò a fer no fallescats per re. Data Melacii, .VII.º idus februarii.

P(etrus) Martini, mandato regio.

39.

[1299 (Enc. 1298)], febrer 7. Milazzo

Jaume II al noble Pere de Queralt. Creu oportú el saqueig de la ciutat de Patti per part dels homes de la companyia de Roger de Lloria, que aquell havia refrenat (Pere Martí).

ACA, C, reg. 113, fol. 138r.

Iacobus, et cetera. Al noble en P(ere) de Queralt, et cetera. Avem entès per lo noble en Roger de Loria, almirall nostre, que compayna sua que era a Sent Pere de Pati abans que vós ataynéssets a Pati avien preses e aüdes robes e altres coses en lo dit loc de Pati, e que vós lur embargats e·y metets contrast. Per què·us deÿm e·us manam que·ls desemparets e façats desemparar les dites coses que ells abans que vós ataynésets a Pati aguesen preses e aüdes, e no·ls y façats fer negú embarc ne contrast. Data Melacii, .VII.º idus februarii.

P(etrus) Martini, mandato regio.

40.

1299, març 29. Nàpols.

Jaume II al seu conseller Bernat de Sarrià, aprovant que haja dipositat al convent de Predicadors de Barcelona els 320.000 sous que el noble Ramon Folch no vol acceptar per l’alienació de Piera (sense escrivà).

ACA, C, reg. 265, fol. 164r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al amat conseller seu en Bernat de Serrià, salut e dilecció. Entès per letres e per capítols vostres que vós havets meses en depòsit en la casa dels preÿcadors de Barcelona .CCC.XX. millia solidos de barceloneses qui·s devien pagar a·n R(amon) Folch per lo feyt d’Apiera, per ço cor lo dit en R(amon) Folch no·ls volc pendre, ne retre a vós per part nostra lo dit loc de Apiera, plac-nos molt e loam e tenim per bo ço que feyt n’avets en metre en lo dit cas los dits diners en la dita casa dels preÿcadors. E, per ço cor volem que els dits diners de tot en tot sien conservats entregament en la dita casa, e que a aquells no sia tocat en tot o en partida en neguna manera, deÿm-vos e, sots pena de nostra gràcia, espressament vos manam que, conservant e faent conservar los dits diners entegrament en la dita casa dels preÿcadors, axí com per vós, segons que·ns avets enviat a dir, hi són deposats, a aquells no toquets ne tocar fassats o consintats en neguna manera. Data Neapoli, .IIII.º kalendas aprilis anno Domini millesimo .CC.ºXC.º nono.

41.

1299, abril 3. Nàpols.

Jaume II al vescomte d’Àger. L’informa de la seua arribada a Nàpols, on va caure malalt, i li dóna indicacions sobre la campanya contra Sicília. Semblantment escriu a Roger de Lloria, Gombau d’Entença,Tomàs de Pròixida i Bertran de Canelles (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fols. 146v-147r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al noble e amat n’Àlvero, veçcomte d’Àger,⁷⁸ salut e dilecció. Volens-vos enformar del nostre estament, vos fem saber que nós, partens d’aquí de Melaç, soffert en mar, puys que·n fom partitz, molt fort e greu temps, aplegam a Nàpols diluns .XVI. dies anatz del mes de març prés passat sans e salvus, mercè de Déu, ab nostra companya. E com nós, aprés que fom vengutz, comensàssem de entendre, ab subirana diligència, a espeegament dels fets per què érem sa vengutz, sobrevench a nós, l’endemà que fom en Nàpols, greu malaltia, axí que venguem a molt fort e estret punt; mas, per la gràcia de Déu, del qual vénen totz béns, com aquestes letres se feeren érem melloratz e fora de tot dupte, axí que, ab la ajuda de Déu, esperam en breu esser restituïtz a plena convalescència, e encontinent entenem a cavalcar e a anar personalment a la presència del papa, al pus tost que pugam, tot ço⁷⁹ que havem a fer ab ell e per què sóm sa vengutz. Vós, emperò, offenén los enemichs, esforssats-vos e confortatz-vos bé, que, ab la ajuda de Déu, nós entenem en breu donar tal recapte als fets per què sóm sa vengutz que vós e·ls altres qui sotz aquí romases en serviy de la sancta Esgleya e nostre ne serets pagatz. Esters, com nós hajam entès que aquella companya que nós⁸⁰ jaquim aquí no sia, segons que nós ordonam, ab aquells e en aquells locs on nós ordonam, ans la companya dels uns se’n vaja als altres, e açò no sia cosa covinent, deÿm-vos e manam-vos⁸¹ que vós, content d’aquella companya que nós ordonam que romangués ab vós, no reebatz ne acuylatz negun qui sia companya d’altre. E nós fem semblant manament d’aquest al noble en Roger de Loria, almirayl, conseller e familiar nostre, e en Gombau d’Entença, per ço que ells semblantment no acuylen ab si negú qui sia de companya d’altre. Data Neapoli, .III.º nonas aprilis anno Domini millesimo .CC.ºXC.º nono.

Similis fuit missa Gombaldo de Entença. Data ut supra.

Similis fuit missa Thomasio de Pròchida, usque ad clausulam Esters, com nós ajam entès..., que

clausula non fuit ibi posita. Data ut supra.

Similis istius fuit missa Bertrando de Canellis.⁸²

42.

1299, abril 3. Nàpols.

Jaume II al seus capitans el vescomte d’Àger, Gombau d’Entença i Roger de Lloria. Ordena que l’augment de la nòmina de combatents de les companyies dels cavallers al servei llur només es faça sota control de tres cavallers savis triats per ells (sense escrivà).

ACA, C, reg. 113, fol. 147v.

En Jacme, et cetera. Als nobles [e]⁸³amatz n’Àlvero, veçcomte d’Àger, en Gombau d’Entença e·n Roger de Loria, almirayl, conseyler e familiar seu, salut e dilecció. Havem entès que alcuns cavallers d’aquells que nós jaquim aquí en serviy de la sancta Esgleya e nostre, volents-se créxer de companya, volen⁸⁴ metre en sou alcuns escuders seus e altres de lur companya. Hon nós, volents provehir a açò, volem e·us dehim e·us manam que vosaltres totz ensemps eligatz .III. cavallers bons e savis e dignes de fe, els quals, si alcú dels cavallers qui aquí són volrran créxer a si e metre en sou lurs escuders o altres de lur companya, coneguen e proveesquen si és cosa que·s deja e·s puga fer covinentment, e·ncara si aquell que volran metre en sou és tal que sia sufficient a açò o no, axí que se’n fassa ço que aquels conexeran; e que oltra coneguda d’aquells no·s n’i puga metre ne créxer alcú. Data Neapoli, .III.º nonas aprilis anno predicto (anno Domini millesimo ducentesimo .XC.º nono).

43.

1299, abril 14. Nàpols.

Jaume II als patrons de les seues galeres a Bríndisi, garantint-los la paga de salaris i ordenant dirigirse a Nàpols (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 265, fol. 169r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Als feels seus en G(uillem) Dezguanechs e a totz los notxers, proers e a totz los altres qui són en les galees nostres a Bràndiç, salut e gràcia. Ja l’altre dia, com n’Arnau Argiló, de part vostra, fo a nós a Nàpols, endressam ab lo rey Karles, car pare nostre, que·us fos feta paga de .I. mes de ço que degut vos era; encara, previsió ahuda a la vostra necessitat, havem ordonat e endressat ab lo dit rey Karles que·us serà feta paga d’altre mes encontinent, e que·l bescuyt qui era carregat en les galeas que·n sia descarregat, e que sien carregades d’altre bescuyt fresch, e que les galeas que venguen a Nàpols. Per què·us dehim e·us manam que descarreguetz e traguatz de les galeas lo bescuyt qui ja hi era e carregatz-hi l’altre bescuyt e altres coses que·ls officials del dit rey Karles hi volran fer carregar e metre, les quals carregades vingatz a Nàpols per la façana de fora com mils e pus sàviament e pus segurat poretz. Esters, fem-vos saber que nós, ab lo sant pare apostoli de Roma e ab lo dit rey Karles, endressarem e farem en tal manera que·us serà satisfet complidament en ço qui degut vos és. Data Neapoli, .XVIII. kalendas madii anno Domini millesimo .CC.ºXC.º nono.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per G(uillelmum) Scribe et Bernardum de Fonollario.

44.

1299, abril 22. Nàpols.

Jaume II comunica al personal de l’armada el nomenament de Joan Desguanechs, ciutadà de Tarragona, com a capità de les seues galeres (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 113, fol. 150r.

En Jacme, et cetera. Als feels seus tots e sengles còmits, nautxers, prohers, ballesters, remers e altres qualsque sien en les galees nostres qui són a Brandis, salut e gràcia. Com nós hajam ordonat lo feel nostre en Johan Desguanecs, ciutadà de Tarragona, el qual ara de present trametem a aquexes parts, en capità de les dites galees, deÿm-vos e manam-vos fermament e espressa que al dit en Johan Desguanecs obeescats axí com a capità de les dites galees per nós ordonat, e fassats per ell, a honor e feeltat nostra, axí com faríets per nós si aquí presents érem. Volem, emperò, que sapiats que volentat e enteniment és nostre que, com siats venguts a nós a Nàpols, que·us fassam pagar de ço que degut vos sia. Data en Nàpols, .X.º kalendas madii anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.º nono).

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per Bernardum de Fonollario.

45.

[1299], juliol 1. Nàpols.⁸⁵

Jaume II a Berenguer de Mont-roig, indicant-li les condicions en què ha de sotmetre’s al rei Carles [II] de Nàpols (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 113, fol. 167r.

Al feel seu en Berenguer de Muntroig. Fem-vos a saber que nós, sabut l’enteniment que vós havets en tornar als manamens de la dita sancta Ecclesia e als nostres, parlam per vós ab lo rey Karles, e avem fet així ab ell que, vós retent a ell adés de present lo castel d’Urgol e feent pleit ab en Frederich de la Péra de Rosset, en esta guisa, que si per tot lo mes de juliol primervinent ell personalment és vengut en Calàbria o·y ha tramès tal poder que pusca tenir camp, que vós en aquest cas no siats tengut de retre al dit rey Karles la dita Péra de Rosset, e en altra manera, passat lo dit terme, que la li retats, e·ll vos darà .XL. onces de renda e sou a .IIII. cavals armats, e·ncara que·us retendrà de son hostal, o·us en farà retenir al duch.⁸⁶ Per què nós vos deÿm e·us pregam que vós açò façats e complescats. Scripte Neapoli, kalendas iulii.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per P(etrum) Boÿl.

46.

1299, juliol 14. A la mar davant Milazzo.

Jaume II a Pere de Meitat, capità de Montfort, manant-li que guarde uns presoners fugitius de batalla i no els lliure als almogàvers (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 254, fol. 20v.

Al noble e amat en P(ere) de Meytat, capità de Muntfort, et cetera. Fem-vos saber que avem reebudes vostres letres, les quals novelament a nós avets trameses, sobre·l fet d’aquells .XII. hòmens qui fugien qui foren preses en la bataila, la tenor de les quals letres diligenment entesa, e loans la cura e la diligència que avets ahuda en retenir los hòmens damunt dits, deÿm e manam a vós que·ls dits hòmens tengats vós e guardets e·l castel de Muntfort, tro altre manament ayats nostre. Esters, a nós no és semblant que·ls almugàvers hi degen aver negun dret, per ço cor los hòmens fugien a nós, e encara no avien albergat en terra dels enamics. Encara·us deÿm e·us manam que d’aquí avant siats curós en guardar e fer guardar que per aquexes parts negun presoner no se’n pusca fugir ne anar. Data en la mar davant Milàs, sots lo segel nostre secret, .II.º idus iulii anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.º nono).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

47.

1299, juliol 16. A la mar davant Milazzo.

Jaume II a l’almirall Roger de Lloria, informant-lo de l’itinerari que pensa seguir, passant amb el seu estol a Calàbria per a tornar més tard a Sicília (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 254, fol. 20v.

En Jacme, et cetera. Al noble en Roger de Loria, almirayl dels regnes d’Aragó e de Sicília, amat conseller, familiar e feel nostre, et cetera. Fem-vos a saber que·l [...] jorn de juyol, nós ab nostre estol estans davant Milaç, aparellatz d’anar en Calàbria si vent contrari no aguéssem, reebem letres vostres, continens entre les altres coses com lo noble duch e vós sotz a Rendaç, e que no partiretz d’aquèn tro que la companya sia passada dessà, e encara que a nós que plagués que, com la companya aguéssem passada dessà, que·us veéssetz ab nós. La tenor de les quals letres diligentment enteses, a vós responem que nós, com abans puscam, irem en Calàbria e passarem en Sicília tota la companya qui dellà és, e, com siam retutz, tenim per bo que·us vejats ab nós en qualque loc sia pus avinent. Data ut supra (Data in mari ante castrum de Melacio, .X[V]I.º iulii anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.º nono), presentibus sigillo nostro secreto de mandato nostro sigillatis).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

48.

1299, agost 2. Port de Milazzo.

Jaume II a Artal Desllor, porter major, i a Bertran de Canelles, consellers seus, sobre l’intercanvi de presoners sicilians (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 254, fols. 22v-23r.

En Jacme, et cetera. A·n Artal Dezlor, porter major, e a.n Bertran de Canyeles, amats conselers, familiars e feels nostres, et cetera. Fem-vos saber que, per ço com en P(ere) Boÿl se’n portà lo scrits (sic) on eren scrits los noms d’aquels de la nostra gent qui són preses en Sicília, no·us poguem trametre los noms dels sicilians que nós tenim, per ço cor no sabíem lo nombre ne la condició dels nostres. Mas ara trametem-vos en Jacme Dezpalau, qui·us mostrarà e·us darà per escrit totz los noms dels hòmens de Messina qui muntaren en la armada a sou, per los quals, mentre basten, entenem a recobrar los nostres qui aitambé muntaren per sou en la armada nostra; e, a defaliment d’aquels de Messina qui per sou hi muntaren, dir-vos ha dels altres locs de Sicília, a egual condició dels nostres qui preses són, e axí, enentatz a assegurar de nostra part de fer lo cambi, segons la forma damunt dita. Esters, si·us era dit per la altra part que, oltra aquels que en Jacme Dezpalau vos nomenarà, ne romanen en nostre poder d’aquels de Messina, podets respondre que la major partida d’aquels del cambi són de Messina, e que nós, a homil e a justa soplicació dels altres presoners que tenim dels altres locs de Sicília, havem atorgat, per ço com nos par justa cosa e raonable, que dels altres locs de Sicília ne sien absolts per lo cambi. E sobre assò vos trametem lo dit Jacme Dezpalau, qui era enformat per nós de les coses damunt dites. Data in portu Melacii, sub sigillo nostro secreto, .IIII.º nonas augusti anno predicto (anno Domini .M.ºCC.ºXC.º nono).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

49.

1299, agost 4. Port de Milazzo.

Jaume II a Gombau d’Entença, Eiximén Peres d’Andilla i els altres cavallers que són en Sicília amb el duc de Calàbria. Els comunica que en breu hi anirà a recollir-los (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 254, fol. 23v.

A·n Gombau d’Entença e a·n Exemèn Pèriç d’Andiyla, e a tots los altres cavallers e altres⁸⁷ de la nostra gent qui són en Sicília ab lo noble duc de Calàbria, et cetera. Fem-vos saber que havem reebudes vostres letres, en les quals, entre les altres coses, nos feés saber que dicmenge o diluns primer d’agost seríets a la marina de Sent March, per rahó de les letres que nós vos havíem trameses que venguéssets. A les quals vos responem que nós, per missatges que havem trameses a·n Frederich⁸⁸ per fer lo cambi de les gents nostres que ell té preses e dels sicilians que nós tenim, nos aturarem per demà tot dia e·l port de Milaç, per esperar los dits missatges per espeegar lo dit cambi; e, assò espeegat,⁸⁹ encontinent e dins breus dies,⁹⁰ ab nostre estol, nos en irem a la marina de Sent March. Per què·us dehim e·us manam que tots aquells de vosaltres qui ab nós vos en volets venir, que·us apparellets ab tot ço del vostre per recolir-vos sopte que nós hi siam. Esters, seria a nós semblant e tenim per bo que, si dels cavals vos podíets bonament desexir, que ho feéssets.⁹¹ Data ut supra, sub sigillo secreto (Data in portu Melacii..., .II.º nonas augusti anno Domini millesimo .CC.ºXC.ºIX.º).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

50.

1300, maig 18. Lleida.

Respostes de Jaume II als capítols presentats a ell per Ramon Oulomar, de part del rei Frederic de Sicília, exhortant aquest a fer pau amb l’Església de Roma (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 252, fols. 222r-223v.

Frater fratri, fraterne dilectionis affectum. Litera[s] vestras, nobis per R(aymundum) Oulomarii⁹² destinatas, recepimus, et que nobis pro par[te] vestra idem R(aymund)us retulit audivimus eisque singulariter respondimus, prout idem R(aymundus) vobis hostendere poterit et refferre. Rogamus, igitur, fraternitatem vestram quantum possumus et Orta[m]ur in Domino quatenus, Deum habentes pre occulis et que recta sunt cogitantes, saniori ducti consilio, ad sinum sancte matris Ecclesie revertentes, gesta progenitorum vestrorum regum Aragonum, qui devote et fideliter in augmentum catholice fidei Domino servierunt, imitari velitis. Nos, enim, si consensus vester asenserit, super concordia et pace facienda inter sacrosanctam Romanam Ecclesiam et vos, ad honorem et utilitatem vestram, parati sumus interponere partes nostras, nec in hoc parcere intendimus nostris laboribus seu expensis. Data Ilerde, .XV. kalendas iunii anno Domini .M.CCC.º

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Hec sunt capitula oblata illustrissimo domino Iacobo, Dei gratia regi Aragonum, per R(aymundum) Oulomarii, nuntium illustris domini Frederici, fratris dicti domini regis.

[L]o primer capítol és que·l senyor don Frederich vos saluda molt e·s comana en vostra gràcia, axí com aquel que té per pare e per frare e en loc de senyor.

Ítem, que·l dit senyor rey don Frederich vos prega que li deyats relaxar e perdonar qualsq[ue] desplaers él vos aya fets, per consel d’altre o en altra manera, cor él ha enteniment [de] tenir-vos per pare e per frare e en loc de senyor, e entén de relaxar a vós atressí tots enuigs [e]⁹³ desplaers que fets li ayats per conseill ne per moviment de [à]vol hom, per tal cor él se pensa que per vós mateix no·us hi sots mugut.

Ítem, que·l dit senyor rey don Frederich vos prega que vós li ajudets en ço que puscats bonament. E, si ajudar no li podets, que·us plàcia que·ls cavalers e els altres hòmens de vostra terra li puschen ajudar, e que no·u vede[t]s a aquells qui anar volrran en son serviy ne en sa ajuda, e que per vós ne per vostre conseill, ne per nul hom de vost[r]a terra, a ell no pusca venir dan ne deshonor, ans li siats ajudador e conselador en ço que puscats bonament.

Ítem, vos prega que revochets aquels cavalers catalans e aragoneses qui són ab lo duch contra él en Sicília.

Ítem, vos tramet a dir que él seria molt pagat que vulats pendre del seu, e que és aparelat de dar-vos aitant com vulats.

Ítem, vos tramet a pregar de paraula que li trametats .IIII. o .V. cavallers de conseill, ab qui ell se pusca aconselar.

Ítem, vos tramet a dir per en R(amon) Oulomar lo seu estament e dels enemics, e ço que ell ha fet, per honor vostra, envés lo príncep.⁹⁴

Hec sunt responsiones facte per dominum regem Aragonum capitulis supradictis.

Al prim[er] capítol respon lo senyor rey e diu que, si en Frederich vulia creure a ell e estar a son conseill, que·l senyor rey li seria e frare e amich, e que li procuraria tot son bé e sa hono[r] e la amor e la gràcia de la santa Església de Roma.

Al segon capítol respon lo senyor rey que ell perdona a·n Frederich, quant a la sua persona, qualsque enuigs o desplaers li aya fets tro ara.

Al ters capítol respon lo senyor rey que·n F[r]ederich no és en tal estament que eill li puscha ajudar, però s[i] ell vulia venir e tornar en gràcia e en amor de la Església de Roma, lo senyor rey li ajudaria a tot son profit e a tota sa honor. Encara diu lo senyor rey a·quest capítol que, com ell aya feta pau ab la Església de Roma, e sia official d’aque[lla], que ell no pot lexar que les gens sues ajuden al dit en Frederich, an[s], segons la cuvinença qui és entre él e la Església, salvant totavia la libertat de les gens de la terra, dou vedar e és en enteniment de vedar a les sues gens que no vagen en ajuda del dit en Frederich contra la Església de Roma.

Al quart capítol respon lo senyor rey que él no pot ne dou, com sia official de la Església de Roma, revocar negun qui sia en lo serviy de la dita Església, jacia que sien contra en Frederich e en Frederich sia son frare.

Al .V. capítol respon lo senyor rey que él no·n vol, a la sahó d’ara, res d’en Frederich, sinó que él tornàs a la gràcia de la Església de Roma, e açò li plauria molt e tendria en gran do.

Al .VI. capítol respon lo senyor rey que, estant don Frederich en l’estament en què és, él no li pot trametre ne dou cavalers per conseill ne per altra manera, mas si en Frederich vulia tornar e tornarà a la gràcia e a la amor de la Església de Roma, eill li trametria volenters e cavalers e altres hòmens per conselar e per servir al dit en Frederich.

Al .VII. capítol respon lo senyor rey que·n R(amon) Oulomar li ha dit, entre les alt[res] coses, que en Frederich ha salvada la vida al príncep, e que·s capté bé del príncep, per amor del senyor rey, la qual cosa ha lo senyor rey per gran gràcia, e açò graeix molt a·n Frederich, e en açò fa en Frederich ço que dou e·y avé molt bé; e que per açò se podrà seguir molt de bé, e per lo contrari se pudria esdevenir molt de mal, segons que pus largament li ha tramès a dir per frare Bernat de Boxadós, prior dels frares preÿcadós de Barchinona, per lo qual li tramès a dir que, si ell vulia, lo rey s’entrametria de tractar pau e concòrdia entre la Església de Roma e ell.

51.

1300, juny 13. Lleida.

Jaume II promet el perdó a un cavaller, si torna al seu servei i presta ajuda a la corona en la guerra contra el comte de Foix; li envia un missatge per Bonhom de Sorp. En els mateixos termes escriu als homes de la vall d’Àneu (Pere March).

ACA, C, reg. 252, fol. 226v.

En Jacme, et cetera. Al feel e amat se[u] en P(ere) A(rnau) de P. V[...]quet (?), salut, et cetera. Significam-vos que, si vós volets tornar e esser a la nostra part e mante[ni]r e ajudar a nós, axí com a feel vassall, contra·l noble comte de Foix⁹⁵ e contra to[t] altre qui ab nós fos en guerra o volgués fer o donar don a la nostra terra, com al dit comte ne a nuyl altre no vaylats ne ajudets contra nós ne la nostra terra, nós encontinent vos perdonarem, e·us lexarem tot mal e tot dan, e totes offenses e altres greuges que a nós o a nostros valedors ajats fets o donats, per rahon de la guerra qui és estada entre nós e el dit comte de Foix e sos valedors ne per neguna altra rahó, e tota altra demanda o qüestió que poguéssem moure contra vós o alguns de vós per la dita rahó⁹⁶ tro en aquest present dia; encara, que·us observarem e·us farem tenir e observar fermament totes libertats, franquees e privilegis que ajats per qualque que rahó. E com sobre les damunt dites coses ajam comanat algunes coses a·n Bonhom de Sorp, que·us diga de paraula per part nostra, requerim e pregam-vos que al dit Bonhom de Sorp⁹⁷ creats fermament de tot ço que per part nostra vos dirà de paraula, e encara tenits per ferm que nós vos atendrem e·us complirem, e·us farem tenir e complir, tot ço que per lo dit en Bonhom per part de nós vo[s] serà dit ne promès. Scrita en Leyda, .XIII. dies anats del mes de j[u]ny en l’an de nostre Senyor .M.CCC.

P(etrus) Marci, mandato regio.

Similis fuit missa als hòmens estans en la vall d’Àneu, verbis competentibus mutatis. Data ut supra. Idem.

52.

1300, juny 13. Lleida.

Jaume II prega a Arnau de Sant Marçal, tinent de la vall d’Aran pel rei de Mallorca, que permeta el retorn de certs homes seus (Pere March).

ACA, C, reg. 252, fol. 227r.

En Jacme, et cetera. Al feel e amat seu n’Arnau de Sentmarçal, tenent la vall d’Aran per lo noble rey de Maylorques, salut e gràcia. Havem entès que vós, per ço com en Bonhom de Sorp e R(amon) de Canal e alcuns altres qui estaven en la dita vall eren a nostre serviy e mantenien e volien la nostra senyoria, sens que no tractaven ne feyen negunes coses qui fossen contràries ne dampnoses al dit rey de Maylorques ne a vós, avets gitats aquels de la dita vayl e·ls havets fets cridar publicament axí com a fayts e bandejats, e sens neguna altra justa rahó. Per què nós vos pregam que vós, per honor e per amor de nós, lexets estar e tornar en la dita vall los dits Bonhome de Sorp, R(amon) de Canal e tots altres que per la dita rahó n’ajats gitats ne bandejats, e que d’aquí avant no enentets per la dita rahó contra ells, pus ells no tracten ne facen, segons que desús és dit, negunes coses qui sien contràries ne dampnoses al dit rey de Maylorques ne a vós, e que aquels vulats mantenir e defendre en lur dret, ne·ls⁹⁸ lexets per algú o alguns agreujar. E assò·us grahirem molt. Scrita en Leyda, ut supra (.XIII. dies anats del mes de juny en l’an de nostre Seinyor .M.CCC.).

Idem (Petrus Marci, mandato regio).

53.

1300, agost 14. Saragossa.

Capítols de dues missatgeries trameses per Jaume II al papa Bonifaci [VIII], a càrrec de fra Guillem de la Cort, franciscà, i de l’abat de Foix conjuntament, sobre la guerra amb Castella, la lluita entre Carles [II] de Nàpols i Frederic [II] de Sicília i altres assumptes. Ofereix mediar prop del seu germà Frederic (sense escrivà).⁹⁹

ACA, C, reg. 252, fols. 233r-234r i 235r-236r.

Cit. A. GIMÉNEZ SOLER, La Corona de Aragón y Granada. Historia de las relaciones entre ambos reinos, Barcelona 1908, p. 56 (reprodueix un fragment, mal datat el setembre).

Legatio comissa fratri G(uillelm)o de Curia.

Sanctissimo in Christo patri ac domino domino Bonifacio, divina providentia sacrosancte Romane ac universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera, pedum oscula beatorum. Sanctitatis vestre litteras per fratrem G(uillelmum) de Curia, de ordine fratrum minorum, nuper nobis missas recepimus reverenter, et audivimus devote que continebantur in eis et ea curavimus effectui [ma]ncipare, ut per predictum fratrem G(uillelmum), qui presens fuit et vidit, vestra plene poterit sanctitas informari, cui super premissis, et aliis sibi per nos in scriptis comissis, signanter sanctitas vestra fidem indubitabilem adhibere supplicamus, itaque ut clementia vestra nos, regna et terras nostras in sui gratia suscipiat propitius comendata. Conservet vos Dominus Ecclesie sue sancte per tempora longiora. Data Cesarauguste, .XIX. kalendas septembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Aquests són los capítols que frare G(uillem) de la Cort deu dir al papa de part del rey d’Aragó.

Primerament, lo co[m]an en la sua gràcia.

Ítem, li diga ab quanta reverència e devoció lo dit rey d’Aragó ha enseguida la sua volentat en fer armar en la sua terra les galees que ell demanava al serviy de la sancta Esgleya e seu, e encara en trametre aquelles e els cavallers que per aquesta matexa rahó havia requests.

Ítem, con lo dit rey d’Aragó aja tra[m]ès ara novellament en cort de Roma l’abat de Foix, e entre les altres coses aja manat a ell especialment que, ensemps ab lo dit frare G(uillem) de la Cort, mostren al papa el gran tort e el manifest que·l noble don Afonso, rey de Castella,¹⁰⁰ pre[n], e encara com, per rahó de la guerra que és entre los regnes de Castella e d’Aragó, los sarrahins en les parts de Spanya prenen gran força e gran vigoria e dampnifiquen molt forment los christians, e encara com, per rahó de la dita guerra, molt gran secós de gens e de viandes qui d’aquestes parts [i]ria en les parts d’Oltramar se’n toyl e se’n embarga; e suppliquen-li humilment e devota per part dels dits rey d’Aragó e de Castella que ell, qui és pare de veritat e de justícia, deny sobre açò de tal¹⁰¹ remey provehir que·l dit rey de [C]astella puga haver son dret, el qual ha perdut loncs de temps, car par, si a ell plau ne·y vol girar la cara, leu cosa li és de complir. E si per aventura no paria al papa que·l dit rey de Castella entegrament pogués haver tot son dret, plàcia-li almenys, per esquivar lo dan¹⁰² de la Crestiandat, que per manera de composició que·s adobàs, majorment que Castella té tant que a tot pot bastar. Sia sol·lícit e curós lo dit frare G(uillem) de tractar e de procurar açò, ensemps ab lo dit abat, en aquela melor¹⁰³ manera que él puga ne sàpia.

Ítem, con lo dit senyor rey d’Aragó aja manat al dit abat que, ensemps ab lo dit frare G(uillem), supliquen al papa que deu manar e fer fer al rey Karles que heret lo duch del regne de Sicília, per ço que el duc de mellor cor ne trebayl e·ls fets que ensegueix, e per ço encara que per aquesta rahó él puga tirar mils a sa volentat los sicilians, sia sollícit e curós lo dit frare G(uillem) de tractar e de procurar açò, ensemps ab lo dit abat, en aquela melor manera que ell puga ne sàpia.

Ítem, sia curós e membrant lo dit frare G(uillem) de scusar lo dit rey d’Aragó ab lo papa e ab lo[s] cardenals, en aquela melor manera que puga, de ço que alcuns per aventura, en odi del dit rey e contra ell, lur avien donat a entendre, axí sobre·l¹⁰⁵ fet de la armada com sobre lo fet d’Alexandria, con encara d’altres coses, e que·ls supplic que ells no vullen creure negunes coses contràries qui del dit rey lur sien dites, si doncs no·u veeyen per obra, per [ç]o cor lo dit rey d’Aragó no és d’enteniment de fer ne dir [en] neguna manera algunes coses que ell pusca saber ne conèxer que sien en deserviy de [l]a sancta Esgleya de Roma, ans és en enteniment e en volentat de tolre e vedar aquels en totes maneres que puga.

Ítem, com ara novellament sia estada tramesa al dit rey d’[Ar]agó una letra del papa en la qual lo prega que, les terres¹⁰⁶ e les coses del Espitall que avia fetes emparar per ra[ó] de ço qui li romania a pagar del dot, restit[u]esca e re[ta], com sia a ell satisfet del dit doth, segons que açò en lo translat de la dita carta largament és contengut, e açò no sia axí, ne aquell qui la dita carta empetrà no¹⁰⁷ haja donat a entendre al papa lo fet segons que és en veritat, sia membrant lo dit f[ra]re G(uillem) que, ensemps ab l’abat, parle d’açò ab lo papa e es[cús] lo dit rey d’Aragó si ell no ensegueix la dita carta, donant-li a entendre la veritat del fet, ço és, com encara no és estat satisfet entegrament al dit rey de la dita doth, segons que a[l] papa pot membrar que·l dit rey d’Aragó li o mostrà en Alanya¹⁰⁸ e li o féu dir e mostrar a ser Lanfrancho, qui sabia la veritat del fet, axí com aquell qui avia fetes les pagues e tenia escrit ço qui pagat s’era.

Ítem, con encara a la noble dona Iolant, sor del dit rey d’Aragó e muller del dit duch,¹⁰⁹ no sia feta assignació en algun loc de la dot sua, sia membrant lo dit frare G(uillem) que suplic al papa, de part del dit rey d’Aragó, que ell, axí com a aquell qui fo faedor d’aquest matrimoni, deny manar e fer fer al rey Carles que assigne en locs certs a la dita dona Iolant la dita doth sua, axí que aja ço del seu segur, en aquela guisa que·l papa conexerà ne tendrà per bé que fassa a fer.¹¹⁰

.................................................................. ¹¹¹

Aquestes coses davayl scrites deu dir l’abat de Foix al papa, entre l[es] altres coses a ell per part del rey d’Aragó comanades en la sua missatgeria.

Primerament, diga lo dit abat al papa, per part del rey d’Aragó, que ell dit rey d’Aragó, sabuda la presó del príncep,¹¹² axí con aquell qui·s dolia molt de ço que avengut era, tramès al papa, segons que creu que ell sap e el rey Karles, lo prior dels preÿcadors del covent de Barcelona, per enteniment que, si a ells plahia ne·u tenien per bé, que anàs en Sicília e sabés ab en Frederich si volgra ladoncs ne consentira que el dit rey d’Aragó s’entrametés de tractar pau entre l’Esglea e el rey Karles e el dit en Frederich. E, con lo dit prior sia tornat de Nàpols, e aya dit al rey d’Aragó que ell rey Karles no volch que anàs per la dita rahó en Sicília, e, ans que·l dit prior fos tornat, lo dit rey d’Aragó agués comanades aquestes matexes paraules al dit abat que les digués al papa, és a saber, que, si a ell plahia ne·u vulia, ell s’entrametria de tractar esta pau, que és apparalat lo dit rey d’Aragó de fer sobre açò tot ço que al dit papa més ne plàcia; emperò, sia avist lo dit abat de dir al papa que, con lo rey d’Aragó dix a ell aquestes¹¹³ paraules, él no sabia encara la victòria qui era estada ahuda dels enemics en mar, ne sabé puys de gran temps, ans fo partit lo dit abat de la terra del dit rey d’Aragó, e axí lo dit abat, quan parlarà ab lo papa sobre aquest feyt, parle’n quaix per si mateix, en guisa que no parega que·u aya del rey d’Aragó, per ço que ell, per la dita victòria, no pogués presumir alcuna cosa contrària del dit rey d’Aragó, dién, quaix per si mateix, que, si el papa o vulia e·u manava al dit rey d’Aragó, que ell s’entrametria, tractaria e procuraria de induir en Frederich a tota aquella via de pau e de compossició que ell pogués. Diga, emperò, lo dit abat que d’açò, segons la sua creensa, lo dit rey d’Aragó no s’entrametria en neguna manera sens especial requesta e manament del papa.

Ítem, digue lo dit abat e mostre al papa, en aquella mellor manera que ell conega que fassa a fer, ensems ab frare [G(uillem)] de la Cort, ab qui lo senyor rey n’aja parlat, el gran tort e manifest que ell noble don Alfonso, rey de Castela, pren dels regnes de Castela, e com, per rahó de la guerra que és entre los regnes de Castela e d’Aragó, los sarrahins en les parts d’Espaya prenen gran força e gran vigoria e dampn[i]fiquen molt fortment los crestians, e encara com, per rahó de la dita guerra, molt gran secors de gent e de viandes qui d’aquestes parts iria en les parts d’Oltramar se’n toyll e se’n embarga, e suplic-li humilment e devota, per part dels dits rey d’Aragó e de Castella, que ell, qui és pare de veritat e de justícia, deny sobre açò [de ta]l remey provehir que el dit rey de Castella puga aver son dret, el qual ha perdut lonch de temps, car, si a ell plau ne·y [v]ol girar la cara, leu cosa li és de cumplir-ho. E si per aventura no·n paria al papa que ell dit rey de Castela entegrament pogués aver tot son dret, plà[cia]-li almenys, per esquivar lo dan de la Crestiandat, que per manera de composició que·u adobàs, majorment con [Ca]stella sia tan gran regió que pot a tot bastar.

Ítem, diga lo dit abbat al dit papa, ensems ab lo dit frare G(uillem) de la Cort, en aquella melor manera que ell puga, que, con ja el dit rey d’Aragó li aya supplicat que ell denyàs manar e fer fer al rey Carles que eretàs lo duch del regne de Sicília, que encara li supplica que ell que·u fassa fer, per ço que el duch de melor cor ne trebayl e·ls fets que ensegueix, e per ço encara que per aquesta rahó él puga tirar mils a sa volentat los sicilians. E d’aquesta mateixa rahó parle ab lo rey Karles, si loc e cas hi ve que·s veya ab ell.

Ítem, fa a saber lo senyor rey al dit abat que ara novelament és estada tramesa al dit rey d’Aragó una letra del papa, en la qual lo prega que, les terres¹¹⁴ e les coses del Espital que havia fetes emparar per rahó de so que li romania a pagar del doth, restituesca e reta, con sia a ell estat satisfet, segons que açò en la dita carta largament és contengut, lo translat de la qual lo senyor rey tramet¹¹⁵ al dit abat, e açò no sia axí, ne aquell qui la dita carta impetrà no aya donat a entendre al papa l[o] fet segons que és en veritat e el dit abat pot saber. Sia membrant lo dit abat que sobre açò parle ab lo papa, ensems ab lo damunt dit frare G(uillem), e escús lo dit rey d’Aragó si ell no ensegueix la dita carta, e donant-li a entendre la veritat del fet, ço és, com encara no és estat satisfet entegrament al dit rey d’Aragó de la dita dot, segons que [a]l papa pot menbrar que ja el dit rey d’Aragó li·u mostrà en Alanya e li·u féu dir e mostrar a cer Lamfrancho, qui sabia la veritat del fet, axí com aquell qui avia fetes les pagues e tenia escrit so qui pagat s’era.

E totes aquestes coses damunt dites diga lo dit abat, guardat loc[h] e temps covinent a açò, al papa en aquella mellor manera que ell veya e conega que fassa a dir, guardada la condició e la qualitat dels fets, per ço car lo dit abat, sentent l’enteniment del senyor rey sobre les coses damunt dites, e esguar[da]da la manera e la condició del papa, ho pot mils dir que per aventura assí no és escrit.

Ítem, con sobre l’enantament del procés fet per los jutges depu[ta]ts per lo papa en lo pleyt o controvèrsia que és entre·ll rey d’A[r]agó, de la una part, e el comte de Foix e A(rnau) de Spaya, de l’altra, sobre la invasió feyta per los dits comte e A(rnau) d’Espanya en la terra del dit rey d’Aragó, estant lo dit rey en servey de la sancta Esgl[e]ya de Roma, sien estades feytes per part del senyor rey alcunes appel·[l]acions, segons que ell veurà esser contengut en lo procés que hom li tramet sobre açò, sia membrant e curós lo dit abat de impetrar altres jutges sobre les dites appel·lacions, aquells que ell veya ne conega que sien covinents al senyor rey, en guisa que, per minva de jutges, lo dret que·l senyor rey ha no pusca en neguna manera deperir.

54.

1300, novembre 7. València.

Jaume II a la noble Guillema de Canet, sobre les condicions de la compra del seu castell de Palau (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 116, fol. 224r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. A la nobla e amada dona na G(uillema) de Canet, salut e dilecció. Fem-vos saber que reebem la letra vostra de creensa que·ns enviàs per en Jaspert de Pals, e entès plenerament ço que.l dit en Gisbert de part vostra nos dix sobre la venda del castel de Palau, responem-vos que nós que·us darem del dit castel .XL. mília solidos barchinonenses, los quals vos pagarem adés, e oltra açò consintrem e·us atorgarem aquels capítols que nós trametem sots nostre segell a·n R(amon) de Toylà e a·n R(amon) Calbet; en altra manera nós no consintríem a neguna de les coses contengudes en los dits capítols, per ço com seria en prejudici e en minva de nostra seyuria. E si açò avets en cor de fer, trametets-nos lo dit Gisbert ab la carta de la venda del dit castell, la qual carta sia feyta a coneguda dels damunt dits en R(amon) de Toylan e en R(amon) Calbet, o de la un d’éls, e nós farem cumpliment a ell de la paga dels ditz .XL. millia solidos e de les altres coses damunt dites. Data Valentie, .VII.º idus novembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Idem (Guillelmus de Solanis).

55.

1300, novembre 21. València.

Jaume II a la infanta Isabel de Mallorca, muller del noble Juan Manuel, sobre l’embargament de les seues rendes d’Elx declarat per Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia (Pere Deslledó).¹¹⁶

ACA, C, reg. 116, fols. 265v-266r.

Cit. Andrés GIMÉNEZ SOLER, Don Juan Manuel. Biografía y estudio crítico, Saragossa, Tip. La Académica, 1932, doc. XXVIII, p. 246.

A la molt nobla dona Isabel, filla del molt noble rey de Mallorques e muller del noble don Johan, fill çaenrere del infant don Manuel, cara cosina nostra, salut e bona amor. Reebem vostres letres de creença, les quals nos tramesés per Sanxo Examenis de Lanclares, e tot ço que·l dit Sanxo nos dix de part vostra entesem diligentment. A les quals coses vos responem que les rendes de Eltx an estades emparades per en Bernat de Sarrià per ço cor, segons que és dit, les cuvinences les quals són entre nós e·l noble don Johan, marit vostre, no són observades de la sua part; emperò, nós avem axí provist el dit feyt, per amor e honor de vós, que, con en Bernat de Sarrià no sia ab nós present, e nós siam de camí per anar e·l regne de Múrcia, nostre Seynor volent, e sens ell del feyt no poguéssem esser serts, que manam espressament al dit Bernat de Sarrià que no toch ne tocar faça de les dites rendes de Eltx, ans estien axí tro que nós siam en lo dit regne; e lavors certificar-nos em del dit feyt e, si trobat serà que les cuvinenses entre nós e·l dit en Johan empreses sien tengudes e observades, nós manarem de mantinent desemparar les dites rendes. En altra manera, que nós hi provehirem segons que a fer farà, emperò totavia faén en los feyts de don Johan, per gràcia e per honor vostra, de guisa que vós ne deuretz esser pagada. Data Valentie, .XI.º kalendas decembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

P(etr)us de Letone, mandato domini episcopi.¹¹⁷

56.

1301 (Enc. 1300), gener, 4. Múrcia.

Jaume II a Tomàs de Vich, ciutadà de Barcelona. Respon a una lletra seua, sobre recaptació de diners per encàrrec del monarca (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 334, fol. 8r.

Fideli suo Thome de Vicho, civi Barchinonensi, et cetera. Reebem vostres letres, e tot ço que en aqueles era contengut entesem diligentment, a les quals coses vos responem que a nós plau molt e loam lo procés e les coses per vós feytes en aquel feyt, segons que a nós particularment les nos tramesés a dir. Quant al capítol en què·ns feés saber que si aportàvets moneda e a què faríets ne què no, volem e manam que vós encontinent, sens neguna triga, vingats a nós en qualque loch siam ab tota aquela moneda que avets aportada, enaxí que la aportets com pus sàviament e pus secreta porets, de guisa que nul hom no pusca saber que vós aportets moneda. Al capítol en què·ns fés saber que si¹¹⁸ nós vulíem vendre tot lo deute de Proensa, que vós hi cuydats aver trobat recapte, vos responem que a nós plau molt la manera e la venda aquexa, e axí com serets ab nós parlarem e provehirem sobre alò; vós, emperò, metets en esperanza e fets a saber als mercaders ab qui n’avets ja parlat de la dita venda que, com vos siats vist e parlat ab nós, farets a éls la dita venda per nom nostre, per tal que éls no·s gitassen de cor la compra¹¹⁹ damunt dita. Data Murcie, .II.º nonas ianuarii anno Domini millesimo .CCC.º

P(etrus) de Letone, mandato regio.

57.

1301 (Enc. 1300), gener 11. Múrcia.

Jaume II a Juan García de Loaysa, manant-li que ordene als musulmans d’Elda i de Novelda incorporar-se a la host de Mula (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 332, fol. 127v.

Postea,¹²⁰ .XI.ª die introitus mensis ianuarii, fuit iterato scriptum sarracenis de Novella et de Ella, pro eo quia non venerant, quod venirent ad exercitum supradictum, sub pena corporum et bonorum. Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Pontium de Materone.

En Jacme, et cetera. Al amat en Johan García de Loaysa,¹²¹ et cetera. Fem-vos saber que avem entès que, per rahó de la gràcia que a prech de vós atorgam de fer l’altre dia als moros d’Ella e de Novella de les calònies que devien a nós dar, per ço cor no eren venguts en host en temps passat, avets tramès manament ab carta vostra als dits moros que no vengen en aquesta ost de Mula, per ço que creets que per la dita gràcia fossen absolts d’aquesta ost. On, com no sia enteniment nostre ne de vós deja esser que la dita gràcia s’estena sens del temps passat, dehim-vos e manam-vos que vós manets per vostra letra als dits moros que éls que vingen en la dita ost de Mula sens tota triga. En altra manera, faríem-hi enantar axí com fos de dret e de rahó. Dada en Múrcia, .XI. dias anats del mes de giner en l’an damunt dit (anno Domini .M.ºCCC.º).

58.

1301 (Enc. 1300), gener 11. Múrcia.

Jaume II al vescomte de Castellnou, sobre les condicions de venda de la vila de Cullera a la corona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 116, fol. 324r.

Al noble e amat en Jaçpert, vezcomte de Castellnou, salut e dilecció. Reebem vostra letra e entesem ço que era contengut en aquela, a la qual vos responem que nós no·ns duptam de vós que no·ns ateséssets ço que deyets sobre·l feit de Cullera; mas, però, pus segurament serà a nós e a vós, fins fets la carta, que ab .XXX. mília solidos nos retats Cullera a nós o a la reyna, segons la nota que·us tramesem. Enaxí, trametets-nos feta la dita carta e fer-vos em liurar les cartes, que té lo feel scrivà nostre Bernat d’Averçó. Al fet de les rahenes vos responem que les vos trametrem. Data Murcie, .III.º idus ianuarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Gondisalvum Garcie.

59.

1301 (Enc. 1300), gener 17. Múrcia.

Jaume II ordena a Romeu de Marimon, alcaid de Cartagena, que l’informe sobre una baralla de mariners castellans, membres de la tripulació d’un lleny genovés, en el port d’aquesta ciutat (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 118, fol. 4r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al amat seu an Romeu de Marimon, alcayt de Cartagènia, o a son lochtinent, e als feels seus los bons hòmens e la universitat del dit loch de Cartagènia, salut e dilecció. Avem entès que en lo port de Cartagènia ha un leny de genoveses vengut,¹²² qui en partida és amarinat de castelans de Xibília e d’altres locs, e que·ls dits castelans han naffrat règeament lo patró e que han ahuda gran barayla entre si. On, com nós vulam saber aquest fet, e encara retenir lo dit leyn tro que sapiam la veritat del feit, e per aquesta rahó trametam aquí en Generó, feel porter nostre, per ço deÿm e manam a vós que, ensems ab lo dit porter nostre, façats en totes guises que·l dit leyn, ab los hòmens e ab tot ço qui·y és, sia retengut e aturat. E sobre aquestes coses donets ajuda e conseyl al dit porter nostre, en aquela manera que él vos en demanarà. D[a]ta Murcie, .XVI.º kalendas februarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

60.

[1301 (Enc. 1300)], gener 30. Múrcia.

Ordre de Jaume II a Arnau de Mataró d’anar a la vila d’Alacant, a preparar-la per a la defensa contra un imminent atac del rei de Castella (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 332, fol. 130r.

Dilecto suo A(rnaldo) de Materone, et cetera. Con nós per cert hayam entès que·n Ferrando, qui·s diu rey de Castella,¹²³ enemich nostre, aparellat ab grans gens de cavall e de peu, entén a venir contra nós e nostra gent e·l regne de Múrcia,¹²⁴ e nós, ab la ajuda de Déu, entenam contrastar a ell fortment e poderosa, dehim-vos e manam-vos que mantinent, vistes les presens, on que siats, vos n’anets a Alacant e enformets e amonestets l’alcayt e·ls hòmens de la vila que sien diligens e curoses en ben guardar e defendre, si mester hi era, lo castell e la vila. Volem encara que vós aquèn no partescats tro ajats altre ardit nostre, mas ensemps ab los hòmens de la dita vila entenats a guarda e a defeniment del dit loc; e nós, per aquestes letres, manam als dits hòmens que ab vós ensemps sien diligens e curoses sobre les dites coses. Data Murcie, .III.º kalendas februarii.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio.

61.

[1301 (Enc. 1300)], febrer 1. Múrcia.

Jaume II a Pere de Ribalta, ordenant-li que prepare la seua galera i el seu lleny per a la guerra (sense escrivà).

ACA, C, reg. 332, fols. 150v-151r.

A·n P(ere) de Ribalta, et cetera. Ben sabets en qual manera, con fos l’altre [jorn]¹²⁵ ab nós, nos parlàs d’alcuns fets e, entre·ls altres, demanàs-nos que·us donàssem licència que poguéssets armar una galea e un leny e entrar en les plages,¹²⁶ e nós resposem-vos que, per so cor érem en alcunes paraules de pau ab lo rey Aben Jacob, que no·u faríem quant a lavors, mas, quant seríem a València, que·y faríem so que bé fos. Ara, emperò, sabem per cert que don Ferrando, qui·s diu rey de Castela, ab gran compaya de cavayll e de peu, entén a entrar e·l regne de Múrcia, enaxí que ya és prop d’aquell. E con nós, per aquesta rahó, aguéssem mester en esta mar una galea o .II.^es armades, per ço pregam-vos tant con podem que vós mantinent que armets la galea e el leny damunt dits, e que vingats ab éls en la mar damunt dita, e nós prometem-vos que, con¹²⁷ siats aquí, que·us farem d’aquestes dues coses la una: que si avem mester la galea e el leny, que·us pagarem e·us farem pagar mantinent tot so que·us costaran, o que·us darem leer d’entrar en las plages, axí com vós nos o avíets demanat; e si per ventura no podíets armar la galea e el leny, que almenys que armets la galea. E nós escrivim a·n Bernat de Libià, batle general, que·us liure la galea e el leny e que do tota endressa perquè vós pugats fer lo dit armament. E pregam-vos que en açò no aya neguna faylla, que gran servey nos en farets. E fets-nos-en saber vostre enteniment per lo portador de les presens. Data Murcie, kalendas februarii.

Fuit scriptum super predictis Bernardo de Libiano; inserto¹²⁸ tenore totius precedentis litere, est post datam tenor qui sequitur:

On con a nós sia cosa fort necessària que aguéssem la dita galea e el lenys armatz, per ço deÿm e manam-vos que vós d’açò parlets ab lo dit P(ere) de Ribalta, endressan de tot en tot que ell que fassa ço que nós li escrivim. E si per aventura a ell no podia bastar a tot l’armament, vós de les rendes e dels altres drets de la batlia general, o de qualque part aver-o poguéssets, en manleuta o en altra guisa, no guardant ne constrastant neguna assignació, acorreguéssets e bestraguéssets al dit armament a fer. E vós liurats al dit P(ere) de Ribalta la galea qui ja és adobada e el leny, ab tot lur apparalament, e si per ventura no vulia armar la galea e el leny, fets vostre poder que almenys que s’arm la galea, segons que nós n’escrivim al dit P(ere) de Ribalta. E de¹²⁹ açò ajam vostre respost per lo portador de les presens. Data ut supra (Data Murcie, kalendas febroarii anno Domini .M.ºCCC.º).

62.

1301 (Enc. 1300), febrer 2. Múrcia.

Jaume II al noble Guillem d’Anglesola, convocant-lo a la guerra contra el rei Ferran IV de Castella (sense escrivà).¹³⁰

ACA, C, reg. 332, fol. 153r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat en G(uillem) d’Anglerola, et cetera. Con nós sapiam per cert que en Ferrando, fill de don Sancho de Castella, ajustades grans companyes de cavayl e de peu, axí com a enamic nostre, vén contra nós e el regne nostre de Múrcia, enaxí que ja és vengut ab ses gents a locs ja prohismes e vehins del dit regne de Múrcia, e nós entenam a ell e a son esfors contrastar, per ço requerim e pregam-vos, e encara a vós deÿm e manam, aytan espressament com podem, que encontinent, reebudes les letres, tota triga e tots altres afers lexats, ab aytanta de companya de hòmens de cavayl e de peu com aver puxats, vingats a nós on que siam. E açò en neguna manera no alonguetz ne tardets, si nuyl temps nos entenetz a fer plaer e si entenets que nostres fets venguen a bon cap. Esters, per ço que per rahó del hostatge que tenitz en Casteyló de Burriana al amat conseller nostre en Bernat de Sarrià no·us cayla aturar, fem-vos saber que nós avem endressat ab ell que·us ha alongat per aytant de temps com vós seretz e·l serviy nostre damunt dit, e encara aprés per .XX. dies, segons que en carta sua segellada ab son segell, que·us trametem, vouretz esser contengut. Data Murcie, .IIII.º nonas februarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

63.

1301 (Enc. 1300), febrer 3. Múrcia.

Ordre de Jaume II a Eimeric de Bellveí i Ponç de Miravalls que posen una companyia a l’alcàsser de Llorca, per assegurar la vila davant l’amenaça d’atacs castellans (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 332, fol. 154r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Als amats seus an Eymerich de Bellvehí e en Pons de Miravayls, et cetera. Com nós hajam entès, per alguns hòmens de casa nostra qui són venguts de Lorcha, que la gent d’aquell loc, majorment la menu-da, se donen gran reguart e an gran dupte d’aquestes noves que diu hom en lo regne de la venguda dels castellans, e que se’n esmayen fort, per què sembla a nós bo¹³¹ e volem e manat avem ab carta nostra a l’amat conseyler¹³² nostre en Bernat de Sarrià que él que trameta aquí en P(ere) de Muntagut, per donar esforç a la gent de la vila e del ravayl. Per la qual rahó, resnomenys, a vós deÿm e manam que, retenguda en l’alcàçar bona companya de cavallers e de hòmens de paratge, tro a .X., o plus si mester hi són, que endrecets e ordenets que dels altres, ensemps ab lo dit P(ere) de Muntagut, que estien en la dita vila e en el raval, per ço que les jens n’estien ab major cor e sens algun esmay, guardant, però, tota vegada que en la guarda de l’alcàcer neguna mingua no puscha aver. Data Murcie, .III.º nonas februarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Sub eadem forma fuit scriptum Bernardo de Serriano, verbis competentibus mutatis. Data ut supra.

64.

1301 (Enc. 1300), febrer 4. Múrcia.

Jaume II a l’alcaid de Xixona, manant-li posar homes d’armes suficients per a la defensa del castell (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 332, fol. 104v.

Al amat seu al alcayt de Sexona, o a son loctinent, et cetera. Com hayam entès que·l dit castell¹³³ no és bé establit de companya, per ço dehim-vos e manam-vos que, tro en Jacme Çaguàrdia o en Pero Garcés de Masones, a qui nós n’escrivim, hayen mesa companya e·l dit castell, que vós reebats dels bons hòmens de la vila a guardar lo dit castell tro a .XX., feén en tal manera que·l castell sia ben guardat, que negun contrari, ço que Déus no vula, no·n pusca esdeven[i]r.¹³⁴ Data ut supra (Data Murcie, .II.º nonas februarii).

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

65.

1301 (Enc. 1300), febrer 5. Múrcia.

Jaume II a Pere de Ribalta, demanant-li que arme la galera amb urgència, per al qual efecte ha ordenat que li presten tota l’ajuda necessària (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 332, fol. 154v.

Al feel seu en P(ere) de Ribalta, salut, et cetera. Reebudes vostres letres, e ço qui era contengut en aquellas plenerament entès, responén vos fem saber que, per ço com avem mester la galea armada de tot en tot, vos pregam encara e·us deÿm que vós, en la forma que ja·us avem tramesa per altres letres, que enantets al armament de la galea. E a açò que vós nos avetz tramès a dir, que ço del vostre no bastaria a armar-la, fem-vos saber que tra-metem letres nostres molt curoses a·n G(uillem) Scrivà e a·n A(rnau) Çafont e a·n Bernat de Libià, que ells que·y armen de ço del lur e·y bestraguen e donen a vós tal endressa e conseyll per què la galea pusca aver compliment. E axí vós, si servir-nos-en volets, no laguietz lo fet en neguna manera. Data Murcie, nonas februarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º).

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Gondisalvum Garsie.¹³⁵

66.

[1301 (Enc. 1300)], febrer 9. Múrcia.

Jaume II als homes de Morella vinguts a la host reial al regne de Múrcia, manant-los obeir per capitans llurs el noble Ramon d’Urtx i Ramon de Molina (sense escrivà).

ACA, C, reg. 332, fol. 155v.

En Jacme, et cetera. Als feels seus a tots e sengles hòmens de Morella qui són venguts ne vendran en esta ost, salut, et cetera. Con nós ayam ordonats en lo loch de Molina lo noble e amats nostres en R(amon) d’Urg e en R(amon) de Molina en loc nostre, per ço deÿm-vos e manam-vos fermament e espressa, sots pena de la nostra gràcia e mercè, que als dits en R(amon) d’Urg e en R(amon) de Molina e a cascum (sic) d’éls siats obediens en totes coses e per totes que·us diran e·us manaran de part nostra, axí com seríets a nós, e façats per éls e per cascun d’éls axí con per la nostra persona. E en açò no metats negun enbarch ne contrast en neguna manera, sabents que, si·u feyets, nós vos en punirem fortment axí con a rebel·les a la nostra volentat, en guisa que·us daríem a conèxer que·ns auríets fet gran desplaer, e que·ls altres ne pendrien eximpli. Data Murcie, .V.º idus februarii.

67.

[1301 (Enc. 1300)], febrer 11. Múrcia.

Jaume II al seu porter Bernat de Ginebret, amb l’ordre de contractar a Tortosa les vitualles necessàries per al servei de l’exèrcit de Múrcia (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 332, fol. 156v.

Fideli porterio suo Bernardo de Ginebreto, et cetera. Con nós, per rahó de la entrada feta per don Ferrando, qui·s diu rey de Castella, ab molts (sic) grans gens en lo regne nostre de Múrcia, ajam ordenat de venir a nós en lo dit regne de Múrcia los nobles, cavalers e altres hòmens d’Aragó, de Catalunya e del regne de València, a contrastar al dit Ferrando e a les sues gens damunt dites, e a deffeniment del dit regne de Múrcia nós ajam gran minva e fretura de viandes, en tant que, con aquelles gens les quals a nós venir manam sien ab nós, sóm certs que no trobarien en lo dit regne de Múrcia viandes, la qual cosa seria a nós gran don [e]¹³⁶ mirva, e peril de nós e de tota nostra gent, e per ço ajam provehit que encontinent, reebudes les presens, vós anets a la ciutat de Tortosa e que, axí per manleuta o per préstech, com que·l vos prenats de tothom estrany o privat, a preu covinent, segons que mils porets endreçar, ajats aquí duo millia kafissos en forment e ordi, a mesura de Tortosa, ço és a saber, mil kafissos de forment e altres mil de civada. Per ço a vós espresament dehim e manam que vós encontinent, sens¹³⁷ neguna triga, anets al dit loch de Tortosa e que, axí per manleuta o per préstech, com que·l vos prenats de tothom, segons que desús és dit, hajats mil kafissos de forment e mil de civada a mesura de Tortosa, e aquell, axí com lo porets percassar e aver, encontinent, sens tota triga, en lenys e en barques, a nós al dit regne de Múrcia trametats. E en açò en neguna manera no faylats ni metats nuyll alongament, si a nós servir ne complaer volets ne los nostres negociis cobeejats que vengen a bé e a honor. Nós, emperò, qualsque albarans façats o cartes a aquels de qui aurets lo dit blat, segons que damunt és dit, prometem aver per ferms e fer pagar sens tot dupte, e les quantitats a éls degudes per aquela raó e a lur volentat. Manan per nostres letres altres als paers e als prohòmens de Tortosa e a·n Bernat Desfonoylar, batle de Tortosa, que en aver los dits .II. mília kafissos de blat donen a vós tot conseyl e tota ajuda. Data en Múrcia, .III. idus februarii.

P(etrus) de Letone, mandato Bernardi Boneti.

68.

1301, maig 27. Lleida.

Jaume II a Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia. Respon a consultes seues sobre els dominis murcians de l’orde de Sant Jaume d’Uclés i altres qüestions de la defensa d’aquest territori contra Castella (sense escrivà).

ACA, C, reg. 118, fol. 112r.

[En J]acme, et cetera. Al amat conseyller [nostre] en Bernat de Serrià, procurador del regne de Múrcia, salut, et cetera. Reebem let[res] v[ostr]es, que ara [n]oveyllament nos enviàs per en R(amon) Çari[er]a, missatge vostre, e, entès ço que en aquelles era contengut, responem-vos primerament, a açò que·ns enviàs a dir sobre feyt dels lochs que la orde de Uclés ha en lo regne de Múrcia, que par a nós e tenim per bé que quant aadés posets ab los frares del dit orde segons que éls requeren, en aquella milor guisa que pugats [fer]; emperò, que volem que vós los declaretz que si don Ferrando, qui·s diu rey de Castella, venia personalment en regne de Múrcia, ne encara ses gents ne sos valedors, que no·ls acuylissen e·ls dits locs, declarant a ells que sien certs que, si·u feyen, que nós nos pendríem los lochs que la orde ha en nostra senyoria, on que fossen. A açò que·ns¹³⁸ enviàs a dir sobre feyt de la bastida que enteníets a fer denant Mula, vos responem que, qualque cosa [que fas]sats en lo dit feyt, que·u ordenetz e·u fassats en guisa e en manera que sia salvament de nostres gens. A açò que·ns [en]viàs a dir, que·ls hòmens dels lochs del regne de Valèn[cia] que nós avíem tatxats que anassen en regne de Múrcia, no·n hi ha encara anat negú, ne volen obeir nostre manament ne fer per nostres cartes, vos responem que, si bé·us membra, can nós ordenam alò, enteniment fo nostre, e és encara, que·ls dit hòmens anassen en regne de Múrcia si mester hi era, axí¹³⁹ que fos cert que·ls enemichs de Castiella que hy venguessen e·y entrassen; en altra manera, no volem ne fo nostra entenció que·ls ditz hòmens sien fa[d]igats de treballs e de despeses, per ço car assats són estats fadigats com trebaylats el temps passat e, si·ls estalviam, mils los aurem can obs los hayam. Al feyt del heretament que·ns enviàs a di[r] que avíets dat al alcayt de Belis,¹⁴⁰ vos responem que·ns plau. Al àls que·ns enviàs a dir que anàssem en regne de València, que molt bona escusa avíem de tenir [ab]ans la cort là que aquella de Cathalunya, vos responem que nós juram en la cort de Barchinona, segons que vós sabets, de tenir cort en Cathalunya cascun an, dins .II. meses depuys que fóssem tornats de les fronteres de nostra terra, si donchs justa rahó no·y avia per què la poguéssem escusar, la q[ua]l nós adés no avem; e, axí, avem manada la cort en Leyda a .VIII. dies ans de sent Johan, la qual tenguda entenem anar en Aragó per tenir aquella d’Aragó, e puix ire[m]-nos en el regne de València. Per què nós vos deÿm e·us manam que vós, a bé e a honor nostra, entenats, segons que de vós tenim e esperam, a tot ço que sia defeniment e bon estament del regne de Múrcia, e fetz-nos saber totavia que fer hi pugats les noveyles e l’estament e la condició dels enemichs e d’aquelles parts. Data Ilerde, .VI.º kalendas iunii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º primo).

69.

1301, juny 14. Lleida.

Jaume II a Ramon Folch, vescomte de Cardona i procurador de Catalunya, prometent pagar les quantitats que li deu (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 121, fol. 20r.

En Jacme, et cetera. Al noble e amat en R(amon) Folch, vescomte de Cardona e procurador de Catalunya, salut, et cetera. Vench a nós lo honrat en Pons, pebordre de Solsona, el qual per part vostra parlà ab nós largament sobre·l fet de ço que nós vos devem. E nós, entès açò que ell nos dix de part vostra sobre aquell feyt, axí com aquell qui avem gran volentat e auríem gran plaer que·us poguéssem satisfer de so que·us devem, feem sercar e procurar aytant com poguem si en neguna manera atrobar poríem res de què nós satisfer-vos poguéssem en tot o en partida, et finalment, segons que el dit pebordre sap, no·u poguem trobar. Emperò, fem-vos saber que nós esperam aver, axí de les parts de Proensa com d’altres parts en què avem tramès, alcunes quantitats de moneda, e d’aquelles entenem a satisfer a vós de so que·us devem, en tot o en la major partida, axí que vós conexerets lo bon enteniment e bona voluntat que nós avem ahuda e avem en satisfer a vós d’assò que, segons que dit és, vos devem. Creeu sobre assò al dit pebordre, lo qual del enteniment e de la voluntat nostra sobre aquest fet és plenerament enformat, de so que de part nostra vos dirà. Data Ilerde, .XVIII.º kalendas iulii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º primo).

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per prepositum Celsonensem.

70.

[1301], juny 15. Lleida.

Jaume II a Ferrer de Perves, manant-li anar a Lleida a prestar-li homenatge, ensems amb els batles dels dominis del noble Ramon de Bellera, segons els ha requerit la comtessa de Pallars. Així mateix, vol que recapte els diners tatxats als homes d’Àssua, en nom d’aquesta (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 121, fol. 21r-v.

Al feel nostre en F(errer) de Perves, et cetera. Dehim-vos e·us manam, sots pena de la nostra gràcia, que d’ací al dia de sent Johan primervinent vingats a nós a Leyda ab lo batle d’Àsoa, e ab en G(uillem) d’En Gui, e ab tots aquels batles e altres de la terra del noble en R(amon) de Bellera, als quals la noble comtessa de Paylars¹⁴¹ avia ja scrit que vinguessen fer homenatge a nós, segons les covinences que són entre nós e ça comtessa e en R(amon) de Bellera damunt dits. Encara, volem e manam a vós que levets aquela quantitat de diners dels hòmens d’Òsoa,¹⁴² segons que vós sabets que eren tatxats ab la dita comtessa, e d’aquels diners responet a ella, e tret-ne tots aquells sues penyores e trametet-les a ella; e metet-hi .I. hom en loc vostre qui açò fassa, per ço cor vós avets a venir a nós. E neguna d’aquestes coses no duptets de fer, per ço cor sapiats que bon guardó n’aurets de nós. Encara·us dehim que, entrò que·l noble en R(amon) de Spés¹⁴³ sia pujat en la terra, que procurets e fassats procurar bé e diligentment la terra, en manera que nós vos hajam que grahir e que de negligència no puxats esser reprès. Data ut supra (Data en Leyda, .XVII. kalendas iulii).

Idem (Guillelmus de Solanis, mandato regio).

71.

1301, juny 16. Lleida.

Jaume II al noble Ramon Folch, vescomte de Cardona i procurador reial a Catalunya. El persuadeix d’anar a les corts a Lleida, ciutat que aquest creu hostil a ell i als seus cavallers (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 332, fols. 183v-184r.

En Jacme, et cetera. Al noble e amat en R(amon) Folch, veçcomte de Cardona e procurador de Cathalunya, salut, et cetera. Reebem les letres vostres de resposta, per les quals nos fés saber que avíets reebudes les letres nostres que nós vos avíem trameses sobre feit de la cort que avíem manada en Leyda. E, entès ço que en aquellas era contengut, responem-vos primerament, a açò que·ns enviàs a dir que la ciutat de Leyda era sospitosa a vós a e als amichs e als cavalers vostres, per les rahons contengudes en les dites vostres letres e per altres, axí que sens perill de vostres corses vós ne ells en la dita ciutat entrar no poríets, que vós sabets bé que totz aquells que vénen a nós, per qualque rahó hi venguen, deuen esser segurs vinén a nós, estan e tornan a lurs alberchs, doncs pensar devetz e esser cert que molt pus segurs deuen esser aquells qui per rahó de cort a tenir vénen a nós, on que siam; e axí, per aquesta rahó, no·us cal duptar que no vingats segurament a la dita ciutat de Leyda a la cort que manada us és. Al àls que·ns enviàs a dir, que asignàssem a vós altre loc per la dita cort a tenir, ab consentiment e ab volentat de vós e dels altres richshòmens e cavallers e ciutadans qui foren en la cort passada de Barcelona, ordonam de [t]enir la dita cort en Leyda en aquest an, e açò juram tuyt, e axí veets vós e conexets que nós loc altre a tenir la dita cort mudar no poríem, sens que no venguéssem contra nostre sagrament e ço qui ordenat ne fo. Per què nós vos requerim e·us manam que, no contrastant les dites rahons, vingats a la dita ciutat de Leyda a la celebració de la dita cort, car vós vinén a la dita cort, estan e tornan, tendrem salvs e segurs vós e vostres cavalers e vostres amichs e tots seyls qui ab vós vendran, axí que a vós ne a ells dupte negú no cal aver per neguna manera de venir a la dita cort. Data Ilerde, .XVI.º kalendas iulii anno Domini .M.ºCCC.º primo.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio.

72.

1301, juny 17. Lleida.

Jaume II a Marc d’Estadella, falconer seu, demanant-li la tramesa de tres falcons bons (Pere Martí).

ACA, C, reg. 121, fol. 16r.

Fideli falchonerio nostro Marcho de Stadella, et cetera. Ja sabets en qual manera nós vos aguem manat que, dels falcons nostres polls que tenitz, triàssets los dos millors ab què caçàssem los crebres. E, com ara vuylam tres falchons, dels pus exuts e dels millors a caçar los crebres, e per aquesta rahó trametam allà en G(uillem) Aragonès, de casa nostra, qui·ls aport a nós, dehim e manam-vos que, dels pus exuts e dels millors falchons nostres, nos en trametatz tres per lo dit G(uillem) Aragonès. E açò no mudetz per neguna res, per ço cor nós ab los dits falchons volem caçar los crebres e deportar ab ells. Data Ilerde, .XV.º kalendas iulii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º primo).

P(etrus) Martini, mandato regio.

73.

[1301], juny 19. Lleida.

Jaume II al seu conseller Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia, responent a diverses consultes sobre la guerra amb Castella (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 121, fols. 22r-23r.

En Jacme, et cetera. Al amat conseller seu en Bernat de Serrià, procurador del regne de Múrcia, et cetera. Reebem les lestre vostres que·ns enviàs per R(amon) Çariera e, entès ço que en aqueles era contengut, responem-vos, primerament, a açò que·ns enviàs a dir sobre el fet d’en Johan Manuel e de la infanta sa muler, que loam e tenim per bo, e·ns plau molt la avinença que feta avets que nul hom de Castella qui fassa o vula fer mal en la terra nostra, que no haja torn en negun loc d’en Johan, e que si nulla mala feta s’i fa, que·s restituesca dins .XXX. dies, segons que vós nos enviàs a dir; e que vós que fassats atretal si la mala feta serà feta per hòmens de nostra terra. A açò que·ns enviàs a dir¹⁴⁴ que avíets fet que los hòmens de la terra d’en Johan puguen venir e entrar en nostra terra, e aitambé aquels de nostra terra puguen entrar segurament en la terra de don Johan, ab albarà que portassen nostre o del procurador del regne de València, vos responem que açò no·ns plau, ne tenim per bé ne volem que·s fassa, per ço cor, si vós bé hi pensats, sots aquesta color se poria tractar e procurar en regne de Múrcia per los aversaris nostres molt de dampnatge a nós e a nostra senyoria, e als enemics encara, qui per aquesta raó porien aver sovint certificació dels nostres fets, e axí, avem nós provist per mellor que·ls¹⁴⁵ lurs no entren en re del nostre, ne els nostres en re del lur, ementre (sic) los fets estien e sien en la condició que vuy són; plau-nos, emperò, que quant per la nostra part la terra sia bé tenguda, servada e guardada. A açò que·ns enviàs a dir dels ardits de les parts de Castella e de talar als enemics, loam la diligència e sol·licitut vostra en fer saber les noveles d’aqueles parts, e tendríem per bé que la dita tala se feés, e si bonament fer-se podia. A açò que·ns enviats a dir que avíem fet dels missatges de França, segons que avíets entès, vos responem que nós, aitant com pugam, nos guardarem, si a Déu plau, que en aquel fet dessebuts no puscam esser. A açò que que·ns fets saber que·us avia tramès lo rey de Granada sobre·l fet de la tala d’Alcuras e dels altres locs de la frontera, vos responem que·u tendríem per bé e·u loaríem si bonament fer-se podia. A açò que·ns enviàs a dir sobre fet de les osts del regne de València, ja·us hi avem respost, e encara·us hi responem que enteniment fo nostre, e és encara, que·ls hòmens que nós avíem tatxats e·ls locs del regne de València per anar en¹⁴⁶ ost e·l regne de Múrcia deguessen anar e·l dit regne si mester hi era, enaxí que·ls enemics hi entrassen e per cert hi deguessen entrar; en altra guissa, no enteníem nós, ne entenem encara, que·y degen anar, especialment cor nós los entenem a flixar per ço que en aquest any passat an fet, e¹⁴⁷ encara per la ajuda que entenem aver del regne de València. A açò que·ns enviàs a dir que·us trameséssem vianda e diners, vos responem que nós assí vianda quant a ara aver no podem, per raó d’aquela que ja hic avem aüda ops de Pallars, e, com la hic aguéssem, trobam que mellor mercat n’à aquí que no assí; et, axí, fem-vos saber que nós fem procurar aitant com podem que ajam diners d’una part o d’altra, los quals a vós trametrem-vos en aquels que puscam, per comprar vianda aquí e per al àls que mester hi avets. Nós sóm en Leyda per fer la cort que avem manada, la qual feta entenem anar a Aragó per fer aquí cort, la qual avem ja menada al primer dia d’agost, e, aquela feta, entenem-nos-en anar e·l regne de València per fer cort aquí, per endressar so que puscam sobre·l fet de la ajuda que·ls entenem a demanar. Data Ilerde, .XIII. kalendas iulii.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio.

74.

[1301], juny 22. Lleida.

Jaume II als prohoms i universitat de la vila de Llorca. Ofereix lliurar-los el blat que els ha promés, bé en gra a Lleida o pagant-los el seu preu a València, segons vulguen (Guillem de Solanes).

ACA, C, reg. 121, fols. 53v-54r.¹⁴⁸

En Jacme, et cetera. Als feels seus los bons hòmens e la universitat de Lorcha, la gràcia sua e bona volentat. Fem-vos saber que, remembranç-nos de la quantitat del blat la qual promesem a vós dar, volens complir a vós ço que·us promesem sobre açò, avem fet procurar en la ciutat de Leyda una quantitat de blat per dar aquella a vós, a compliment de la quantitat de blat que per part nostra vos fo promesa de dar; e, com nós ajam entès que en regne de Múrcia ha molt mellor mercat de blat que no ha en aquestes parts, comptades les messions que·s n’aurien a fer si d’aquestes parts se avia a portar en aquexes, fem-vos-o saber, per ço que vosaltres proveescats sobre aquest fet. Per què nós vos dehim e·us manam que, provist sobre açò, sia que vulats lo blat damunt dit o el preu d’aquel, enviets vostres missatges a València, al feel nostre en Bernat de Splugues, tresorer de la regina muller nostra, el qual farà liurar a aquels en Leyda lo dit blat, si aquel elegerets pendre, o en València lo preu d’aquell, si açò més volrets, car nós o lexam a arbitre e a volentat vostra; los quals missatges sien en València d’assí al primer dia d’agost, e trobaran aquí lo dit en Bernat de Splugues, qui de la un o del àls, segons que vosaltres elegerets, los espeegarà sens tota tarda, que axí lo·y avem nós [manat]. Data en Leyda, .X.º kalendas iulii.

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio.

75.

1301, juliol 7. Lleida.

Jaume II a Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia, sobre una treva instada pel noble Juan Manuel del rei de Granada i altres afers de Castella, i la dificultat per a atendre la demanda de diners i vitualles del mateix Sarrià (sense escrivà).

ACA, C, reg. 121, fols. 78v-79r.

Dilecto consiliario suo Bernardo de Serriano, procuratori regni Murçie, salutem et dilectionem. Reebem les letres vostres que ara novellament nos enviàs e, entès ço que en aquelles era contengut, responem-vos, primerament, al fet de la treva de què en Johan Manuel e la inffanta sa muller vos avien pregat que deguéssets escriure al rey de Granada que donàs treva al dit don Johan, a .V. ho a .VI. anys, e que nós aytambé que li’n escrivíssem, que no par a nós que d’açò vos devets entrametre ne escriure en neguna manera, ne tenim per bé ne volem que vós vos en entrametats ne·n escrivats. A açò que·ns fets saber sobre feyt de la anada de don Johan en Castella a la cort qui era manada a Vilarpando, e sobre los altres fets e ardits que en les dites letres eren contenguts, vos responem que loam la sol·licitut que haüda havets en fer saber a nós aquells, e sol·licitam-vos que·ns certiffiquets de tot ço que sobre aquells fets ho altres saber porets de cert. Al feyt d’en Ferrando,¹⁴⁹ vos responem que en tal condició e estament és lo seu feyt, segons que vós porets saber quant siats ab nós, que no·ns par que en neguna manera poguéssem endreçar que ell anàs a Granada, ne encara en altra part. Al feyt dels hòmens del regne de València que demanats, jassi·açò que·us hi ajam respost moltes vegades, encara·us fem saber que, per les rahons que nós ja vos avem enviades a dir, no par a nós que en neguna guisa dejam fadigar los hòmens del dit regne ne trametre en aquexes parts quant a ara. A açò que·ns enviàs a dir de la assignació que·us feem dels .LX. mília solidos sobre la reençó de les naus qui eren anades en Alexandria, vos responem que, si a vos bé membra, la dita assignació fo feyta a vós pagada la assignació d’en Guerau de Cerveyló, et siats cert que nós no la avem trencada en res, ans és enteniment e volentat nostra que la·us tingam; ver és que nós ara, per gran necessitat que avíem, havem manlevats d’en Guerau Cervelló .XII. mília solidos barchinonenses, los quals li avem assignats en aquella guisa que li avíem ja assignats los altres que li devem. Al feyt dels .X. mília solidos que·ns enviàs a dir que·us trametam e de les viandes, vos responem que nós, aytant con podem, segons que ja·us avem fet saber, fem procurar d’aver alcuns diners e vianda, e dels primers que·n ajam trametrem-vos recapte, aquell que puscam. Sobre feyt de la vianda dels hòmens de Lorca, ja per altres letres nostres vos avem feyt saber ço que·y avem feyt e ordenat, axí que creem que els hòmens avant dits ne seran pagats. La carta del batle que·ns enviàs a dir vos trametem. Data Ilerde, nonas iulii anno .CCC.º primo.

76.

1302 (Enc. 1301), gener 20. València.

Respostes de Jaume II a les cartes de deseiximent trameses pel comte de Foix, Gastó de Bearn i el vescomte de Cardona, per causa de les baronies cedides al monarca per la noble Guillema de Montcada (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fols. 9r-11r.

Iacobus, et cetera. Nobili Rogerio Bernardi, comiti Fuxensi. Reebem vostres letres, divenres qui fo .XIIII. kalendas februarii en l’any dejús escrit, en les quals nos tramesés deseximens per raó del heretament que la nobla dona Guillema de Muncada¹⁵⁰ ha feyt a nós de la honor de Muncada e de Castellviy, dién que la dita honor avíem nós reebuda en gran prejudici de la noble¹⁵¹ na Margarida, comtessa de Foix, muller vostra, e d’en Gastonet, fil vostre. A les quals coses vos responem que nós als nobles comte d’Urgell e an Ramon Folch, qui per vós e per lo dit en Gastonet, fil vostre, nos parlaren e·ns requeriren d’aquesta rahó, avem offert que si vós feeyets a nós del veçcomtat de Castellbò ço que·ns devets fer per aquell e ço que fan a nós los altres richshòmens de Cathalunya, com aclò denegàssets fer, a deseret e a gran prejudici nostre e de tota Catalunya, que nos érem aparellats, si clams avíets de nós, vós ne la dita noble dona Margarida e el dit en Gastonet, fil vostre, per la dita rahó o per altra, breument¹⁵² d’estar-vos-en a dret, segons Usatges de Barchinona e constitucions de les corts e usances de Catalunya, o encara, si allò no feeyets, d’estar-vos a dret si clams avíets de nós, axí com deguéssem. On, com vós ne·l dit Gastonet, fill vostre, açò no hayats volgut reebre, segons que appar per los deseximens que·ns avets trameses, sots-vos desexit de nós a tort e sens justa raó. E nós encara offerim a vós e a la dita noble dona Margarida e al dit Gastonet, fil vostre, totes les damunt dites coses per aquestes presents; emperò, pus vos sots desexit de nós, desexim-nos de vós, que de mal que façam a vós ne a les vostres coses, ne a vostres valedors ne al lur, no·n siam tenguts. Data Valentie, .XIII.º kalendas februarii anno Domini millesimo .CCC.º primo.

Iacobus, et cetera. Nobili Gastoneto de Bearn, filio nobilis comitis Fuxensis. Reebem vostres letres, divendres qui fo .XIIII. kalendas februarii en l’any dejús escrit, en les quals nos tramesés deseximens per raó del heretament que la noble dona Guillema de Munchada ha feyt a nós per la honor de Munchada e de Castellviy, dién que açò avíem nós reebut no degudament e en prejudici e en deseretament vostre. A les quals coses vos responem que nós als nobles comte d’Urgell e an Ramon Folch, qui per vós e per lo noble comte de Foix, pare vostre, nos parlaren e·ns requeriren d’aquesta raó, avem offert que si lo dit comte,¹⁵³ pare vostre, e vós feeyets a nós del veçcomtat de Castellbò ço que·ns devets fer per aquell e ço que fan a nós los altres richshòmens de Catalunya, com aclò denegàssets fer, a deseret e a gran prejudici nostre e de tota Cathalunya, que nós érem aparellats, si clams avíets de nós, vós o el dit comte, per la dita rahó o per altra, breument d’estar-vosen a dret, segons Usatges de Barchinona e constitucions de les corts e usances de Catalunya, o encara, si allò no feeyets, d’estar-vos a dret si clams avíets de nós, axí com deguéssem. On, com vós ne el dit comte, pare vostre, açò no hayats volgut reebre, segons que appar per los deseximens que·ns avets trameses, sots-vos desexit de nós a tort e sens justa rahó. E nós encara offerim a vós e al dit comte, pare vostre, totes les damunt dites coses¹⁵⁴ per aquestes presents; emperò, pus vos sots desexit de nós, desexim-nos de vós, que de mal que façam a vós ne a les vostres coses, ne a vostres valedors ne al lur, no·n siam tenguts. Data Valentie, .XIII.º kalendas februarii.

Iacobus, et cetera. Nobili Raimundo Fulchonis, vicecomiti Cardone, salutem et dilectionem. Reebem vostres letres, divendres qui fo .XIIII.º kalendas februarii en l’any dejús escrit, en les quals nos tramesés acunydamens e deseximens de nós, per ço cor deÿts que nós e nostres gens vos fem e·us avem fets alguns greuges e torts, e·ncara per rahó d’alguns torts que deyets que nós fem o avem fet a·n Gastonet, fil del comte de Foix, e que els dits acunydamens feeyets per ço cor lo comte de Foix o volia, e perquè no li podíets fallir. On, quant a les rahons per les quals nos acunydats, per alcuns torts, greuges e dans que deÿts vós e vostra terra aver reebuts per nós e per nostres gents, vos responem que vós sabets bé que nós e l’iffant (sic) don Jayme, fill e procurador nostre de Catalunya, vos avem request e amonestat moltes vegades que vós deguéssets jurar los ordonamens de la cort de Leyda, axí com los altres richshòmens e barons de Catalunya los an jurats. On, com vós açò no ajats fet ni vullats fer, si algun dan o alcun greuge vos és estat fet o donat per nós o per nostros officials o per nostros hòmens és estat feyt per aquella rahó e en colpa de vós, per què nós encara vos amonestam e·us requerim e·us manam que·ls dits ordonamens dejats jurar e fermar, e, vós faén açò, nós sóm aparellats de tots clams que vós hayats de nós d’estar-vos-en breument a dret segons Usatges de Barchinona e constitucions de les corts e usances de Catalunya, o encara a coneguda de prelats e de richshòmens. En altra manera, com nós no puscam fallir a exequció dels dits ordonamens, aurem a enantar e enantarem contra vós e vostres béns, e encara contra tots altres de semblant condició, segons los ordonamens damunt dits. Quant al fet de Gastonet e del comte¹⁵⁵ de Foix, vos responem que vós sabets bé que moltes vegades avem offert, e encara offerim, als dits en Gastonet e comte e a vós que si lo dit comte volia fer a nós del vescomtat de Castellbò ço que·ns deu fer per aquell e ço que fan a nós los altres richshòmens de Catalunya, que nós érem e sóm aparellats de fer a ell, si clams ha de nós de nulla res, breument compliment de dret, segons Usatges de Barchinona e constitucions de les generals corts e usances de Catalunya. On, com ells açò no hajen volgut¹⁵⁶ ne vullen reebre, segons que appar per los acunydamens que vós e ells nos avets trameses per aquela raó, nós, entenens que vós e ells nos acunydats a tort, acunydam-vos, axí com a valedor dels dits en Gastonet e comte, que de mal que façam a vós ne al vostre, ne a vostres valedors, d’aquella raó, no·us en siam tenguts. Data Valentie, .XIII.º kalendas februarii anno predicto.

77.

1302 (Enc. 1301), febrer 22. Cervera.

Jaume II al vescomte de Castellnou, ordenant-li fer tot el mal que puga als homes i terres del comte de Foix que es troben dins dels dominis de la corona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 13v.

Nobili et dilecto Iasperto, vicecomiti Castrinovi, et cetera. Fem-vos saber que havem reebudes letres vostres que ara novellament nos havets trameses, en les quals nos demanàs que·us feéssem saber si volíem que feéssets mal en la terra del comte de Foix la qual és en la senyoria del rey de França, a la qual vos responem que·ns plau molt, e·us deÿm que fassats mal e tot dan que pugats a la terra e als hòmens e als béns del dit comte de Foix, a aquells emperò qui no són dins la terra de la senyoria del rey de França, als quals no volem que fassats mal sens altre manament nostre. Esters, vos fem saber, quant al rocí que·ns demanàs, que, com aguem vostra letra e missatge, ja·ls havíem tots donats, levat un que·ns en avem retengut a la nostra persona en aquest feyt. Esters, sol·licitam-vos que, en los feyts que nós vos havem comanats, vos ajats en tal guisa que nós vos ajam que grahir. Data Cervarie, .VIII.º kalendas martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

Bernardus de Aversone, mandato Bernardi Boneti.

78.

1302 (Enc. 1301), febrer 22. Cervera.

Jaume II al seu conseller Guillem de Montcada. Li comunica l’inici de l’execució contra Ramon Folch, vescomte de Cardona, en la qual vol que prenga part, ensems amb la host de Barcelona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 14r-v.

Nobili viro et dilecto consiliario nostro G(uillelmo) de Montecatheno, et cetera. Fem-vos a saber que nós avem ordenat que, dissapte matí qui ve, partescam de Cervera ab tota nostra companya per enantar contra en R(amon) Folch e sos béns, en aquella manera que mils puscam. E, per ço cor tenim per bé que vós vingats a nós, vos fem saber nostre ardit en aquesta manera, que volem e a vós manam que, si la host és exida de Barchinona complidament, o en tal manera que paresca bé la host de Barchinona, que vós ab la dita host vingats a nós, enaxí que siats en la conca de Òdena de divendres qui ve¹⁵⁷ a .VIII. dies. Si, emperò, la dita host no és exida en manera que parega e sia host de Barchinona, volem e manam que vós façats a aquells prohòmens qui seran aquí de Barchinona o, si no hi avia negun, davant los officials d’aquell loch, carta de protestació com ells nos han fallida la host e no obehit a nostres manamens, jaçsia que vós los ajats aquí esperats aytants dies com aurets; e puys, com vós sabrets que nós siam en la conca de Òdena, que vingats a nós, en aquella manera, emperò, que porets pus segurament. Data Cervarie, .VIII.º kalendas martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo). E aquestes coses fets tota vegada ab consell del amat conseller nostre en Bernat Desfonoylar, si present és aquí. Data ut supra.

Bernardus de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti).

79.

1302 (Enc. 1301), febrer 24. Cervera.

Jaume II a Simó de Bell-lloc, veguer d’Osona i de Bages, amb ordre d’enviar espies que informen sobre el moviment de les tropes del comte de Foix i del seu fill Gastonet de Bearn, si travessen la frontera (Pere Martí).

ACA, C, reg. 307, fol. 15v.¹⁵⁸

Dilecto suo Simoni de Pulcroloco, vicario Ausone et de Bagis, et cetera. Fem-vos saber que avem aüt ardit que·l comte de Foix e Gastonet, son fill, volen entrar ab gent de cavall en la nostra terra a fer mal, per què·us deÿm e·us manam, axí com a aquell de qui molt fiam, que tantost trametats ves los ports e les parts on ells dien que volen entrar vostres espies, qui espien e sàpien per cert per qual part entraran, o¹⁵⁹ si són ja entrats, e ab quanta gent de cavayll e de peu; e no·y plangats neguna messió, que, si a Déu plau, nós vos o satisfarem fort bé. E manam-vos que aytantost, per aquest correu nostre o per altre vostre, ab vostra carta nos façats saber tota certenitat de les damunt dites coses, segons que per les dites espies ho sabrets. E no cessets de tenir vostres espies, per tal que·ns pugats fer saber los ardits dels dits comte e Gastonet, son fill. E açò no triguets per res, si servii ni plaer nos volets fer. Data Cervarie, .VI.º kalendas martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

P(etrus) Martini, mandato regio facto per Riambaldum de Faro.

80.

1302 (Enc. 1301), febrer 25. Cervera.

Jaume II als prohoms de Manresa, amb provisions per a la defensa de la ciutat en la guerra contra el comte de Foix (Mateu Botella).

ACA, C, reg. 307, fol. 18r-v.

Probis hominibus et universitati Minorise, et cetera. Reebem vostres letres, en què·ns feés saber en qual guisa vos guardàvets sàviament¹⁶⁰ en la present guerra e del dan que donàvets a nostres enamics e altres coses qui·s contenien en aquelles letres, entre les quals era que·ns demanàvetz companya d’òmens a cavall, ab què poguéssetz més dar dan als enemics. A les quals coses vos responem que·ns plau molt de la bona guarda que fets de vosaltres e del dan que donats a nostres enamics, per què·us pregam que·us guardetz al mils que pugats, en guisa que per los enamics no pugatz pendre dan, faén mal a ells axí com porets. Quant a la companya d’òmens a cavall que demanàvetz, signeficam-vos que nós nos n’anam de mantinent vert (sic) aquexes parts e, com siam pres de Manresa, nós vos trametrem aquella companya d’òmens a cavall que·us serà mester. Data Cervarie, .V.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.º primo. Quant al fet del castell d’en Gravalosa, vos responem que ell és ací, e manarem-li que del dit castell fassa pau e guerra per nós, e·n farem fer a ell ço qui sia rahó. Data ut supra.

Ma(theus) Bo(teylla).

81.

[1302 (Enc. 1301)], març 5. Setge de Montfalcó.

Jaume II a Guillem de Montcada, ordenant-li que, ensems amb Bertran de Canelles i Bernat de Fenollar, romanga a la Conca d’Òdena, hostilitzant els enemics amb les hosts i companyies de cavall al seu càrrec (sense escrivà).

ACA, C, reg. 307, fol. 24 r.¹⁶¹

Iacobus, et cetera. Nobili et dilecto consiliario suo Guillelmo de Montecatheno, et cetera. Fem-vos saber que avem entès per en Bertran de Canelles, qui·ns ho féu saber, que·us en veníetz a nós ab les hosts e ab tota la companya qui són ab vós, axí que vuy, que és diluns, devíetz esser ab nós. On com, segons que avem entès per alcuns, vós ne les hosts no siatz encara estats en la concha d’Òdena ne feyt mal aquí, maravellam-nos de la vostra venguda, per què·us fem saber que a nós aadés no fan gran obs les hosts e les companyes que són ab vós. On volem e·us deÿm e·us manam, a vós e al dit en Bertran de Canelles e a·n Bernat Desfonollar, que ab les dites hosts e companyes vos en tornetz en la conca d’Òdena, segons que fo ordenat, e aquí que fassatz e donets aquell dan que porets, romanén aquí e faén mal als enemichs aytans dies com vianda vos bast ne aquí puxatz romanir, faén dan tota ora. E açò no mudetz. E si per aventura avíetz mester més hòmens a cavall que no havetz, fetz-m’o¹⁶² saber, que nós provehiríem que·us en trametéssem aytantz com obs vos en fossen. Data in obsidione Montisfalchonis,¹⁶³ .III.º nonas martii.

Fuit duplicata littera predicta.

82.

1302 (Enc. 1301), març 7. Setge de Montfalcó.

Jaume II al batle de Berga. Li detalla el codi de senyals o alimares que deu establir-se entre ells per comunicar la presència de tropes del comte de Foix (Bernat Bonet).

ACA, C, reg. 307, fol. 25v.

Fideli suo Maymono de Cascayls, baiulo Berge, et cetera. Reebem vostres letres e entesem ço que era contengut en aquelles. On, quant als ardits de què·ns certificàs, loam la vostra diligència, e deÿm-vos e manam-vos que tota ora siats diligent en aquells a saber e fer saber a nós, segons que mils porets. Quant al fet de les alimares de què·ns escrivís, vos fem saber que nós no aguem les letres que·ns tramesés tro dimercres primer dia de Quaresma, a ora de migdia passada, e axí no les poguem fer fer lo dimarts segons que vós nos tramesés a dir, mas tenim per bé que·s fassen e fer-les em, e vós fets-les altressí, en aquesta manera que·s seguex, ço és a saber, que nós farem fer tots vespres, quan sia ben vespre, una alimara e·l casteyl de Puigalt e altra e·l casteyl de Boxadós, e aquestes dues respondran per una, que per ço les fem fer en .II. locs, que si no veyets aquella de Puigalt que víssets aquella de Boxadós; e vós, quan veurets aquestes alimares, amdues o la una, fer n’ets una e·l casteyl de Madrona, e aquella serà senyal a nós que avets vistes les nostres; e si per aventura eren pasades companyes deçà del comte de Foix, e que ell no·y fos personalment, fer n’ets altra, e axí seran dues, una aprés d’altra, les vostres; e si per aventura lo comte de Foix era passat personalment, farets la terça, e axí seran .III. contínuament, una aprés d’altra. E si·s vol sien dues, si·s vol tres, fets-les ensems una aprés d’altra, e nós aprés de les vostres senyals fer-vos em fer dues alimares, ço és a saber, una en cascun dels dits locs de Puigalt e de Boxadós, e aquestes dues respondran-vos per una, segons que dit és, e seran senyal a vós que nós havem vistes les vostres. Data in obsidione Montisfalchonis, nonas martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

Bernardus Boneti.

83.

1302 (Enc. 1301), març 15. Setge de Montfalcó.

Ordre de Jaume II als homes de Torroja de prestar-li homenatge, si volen tenir seguretat i guiatge en la guerra contra el seu antic senyor, el noble Ramon Folch (Bernat Bonet).

ACA, C, reg. 307, fol. 27r-v.

Als feels seus als bons hòmens e a tota la universitat de la vila de Torroja, salut e gràcia. Com nós, a instància e a suplicació de la noble dona Toda Péreç, ça ab enrere vescomtessa de Cardona, aguéssem reebut vós e el loc de Torroja en nostra segurtat e guiatge, axí emperò que de vós ne del dit loc negun mal ne negun dampnatge no vengués a nós ne a nostres gents ne a nostra terra, ne fossen reebuts¹⁶⁴ allí alcuns qui a nós ne a nostres gents ne a nostra terra volguessen fer mal ne donar dampnatge en neguna manera, ne tractar ne procurar que alcunes malefeytes que fossen feytes [a]¹⁶⁵ nostres gents ne a nostra terra fossen allí tornades, emperò, com aprés d’aquestes coses la dita dona sia morta, e per rahó de la present guerra que nós havem ab lo noble en R(amon) Folch, e per rahó d’alcunes coses per ell feytes en la dita guerra, al qual noble en R(amon) Folch la proprietat del dit loc s’esguardave, entenam que aquell loc sia a nós e a nostra cort comès e guaanyat, axí com los altres que li entenem a pendre e occupar, e per ço vosaltres dejats atendre a nós axí com a senyor e fer a nós fe e homenatge, en guisa que nós e nostres gents nos puxam fiar en vós axí com vassayls e sotsmeses nostres, deÿm-vos e manam-vos que encontinent, vistes les presents, nos fassats lo dit homenatge, axí que açò ajats complit de fer d’assí a .VIII. dies complits, comptadors de vuy, que és diyous, data d’aquesta present letra; e, vós faents açò, nós deffendrem-vos e salvar-vos em que per aquesta rahó no·us vengue dampnatge. En altra manera, si açò no feyets, volents guardar la segurtat e·l guiatge que feyt vos havíem entrò al dit dia, d’aquell dia avant vos tingats per desguiats e per desassegurats nostres, car nós, d’aquell dia enant axí com de present, e de present axí com ladoncs, lo dit guiatge e assegurament de certa sciència revocam, que no aja neguna valor pus avant, e de don ne de greuge que·us feéssem, nós o nostres gents, no·us fóssem tenguts per rahó del dit guiatge en neguna manera. Data in obsidione castri de Montefalchone, idus martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

Bernardus Boneti.

84.

1302 (Enc. 1301), març 15. Setge de Montfalcó.

Jaume II a Gaubors, vídua del noble Berenguer d’Entença, pregant que li trameta deu mestres ferrers dels que fan crocs a les mines de Falset (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 27v.

Nobili et dilecte dompne Gaubors, uxori nobilis Berengarii de Entença, quondam, et cetera. Com nós, per los affers que havem entre mans, ajam gran mester dels maestres qui fan los crocs de les menes en Fallcet e en aquexes parts, per ço pregam-vos, tan curosament com podem, que vós, vista la present letra, sens tota triga e escusació, trametats a nós .X. maestres del dit offici, dels mellors que tramete’ns pugats, ab tot lur arreu e ab tot lur aparellament, en guisa que mantinent los puxam haver a nostre serviy; e nós provehirem als dits maestres en guisa que ells seran pagats nostres. E aquesta cosa serà molt agradable a la nostra volentat, e grahir-vos em molt. E no·y ajam fayla en neguna manera, cor seria triga de nostres affers. Data in obsidione castri de Montefalchone, idus martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

Bernardus de Aversone, mandato Bernardi Boneti.

85.

1302 (Enc. 1301), març 15. Setge de Montfalcó.

Jaume II a Roger de Castellcir, aprovant el seu deseiximent de Bernat de Vilademany (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 28r.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Rogerio de Castroçiro, et cetera. Fem-vos saber que reebem vostra letra, en la qual nos feés saber, entre les altres coses, que per rahó de nós vos sots desexit d’en Bernat de Vilademany, per vós e per vostres frares, e que li farets tot dan que puschats, la qual cosa plau molt a nós e·us ho graïm molt, e pregam-vos que li fassats a ell e a ço del seu tot aquel dan que puschats. Al àls que·ns feés a saber del castel de Farners, qui és seu, que l’à comanat a pageses de la terra, loants molt la vostra diligència, tenim per bé que, si podíets aver lo castell, que l’ajats e que·y fassats vostre poder, o almenys lo castell veyl, segons que per vós nos trametets a dir, e ab aquell destrenyets l’altre com mils vejats que fer-se puga. A açò que·ns fets saber que totavia sots apparelat ab .X. o ab .XII. hòmens a cavall de seguir nostra volentat, plau-nos molt, e nós, com sahó sia, appellar-vos em a nostre serviy. Esters, sol·licitam-vos e deÿm-vos que, en los affers damunt dits, fassats en tal manera que conegam per obra la volentat que·ns avets de servir. Data in obsidione castri de Montefalchone, idus martii anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º primo).

Bernardus de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti).

86.

[1302], abril 7. Lleida.

Jaume II al seu conseller Bernat de Fenollar. Mana que l’infant Jaume vaja a Lleida al rei, des de Barcelona, i li dóna les seues respostes a uns capítols tramesos pel consell del primogènit, sobre les al·legacions d’alguns homes per tal d’excusar-se d’anar a la host reial (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fols. 39r-40v.

Iacobus, et cetera. Dilecto consiliario suo Bernardo de Fonollario,¹⁶⁶ salutem et dilectionem. Havem reebudes vostres letres e capítols que ara·ns tramesés, e havem entès ço que era contengut en aquells, a les quals coses vos responem que·ns maravellam com l’enfant no és exit de Barchinona per venir a nós, que par ver que de les penyores que avets fetes poguéssets haver pagat ço que l’enfant hi deu, o que bastàs que en P(ere) Boÿl¹⁶⁷ s’i obligàs que·u pagàs ans que partesca d’aquèn, e que per aytal rahó l’enfant no calgués aturar a Barchinona. Per què·us manam espressament que, vista la letra, endressets e fassats que l’infant hisque de Barchinona e que se’n venga. Esters, creyem ya vós haver¹⁶⁸ enantat a vendre de les penyores, e pus reembre no les voleu, segons que vós deÿts, enentats a vendre d’aquelles. Quant al feyt de l’hostage vostre, nós ne pregarem en Boxadós e farem nostre poder que·us alonch. Los capítols que trameses nos havetz, e encara aquells que en Johan d’En Uchs, escrivà de l’infant, nos aportà[s], vos remetem, ab nostres respostes escrites en aquells capítols, segons les quals respostes volem que enantetz e façats enantar en aquell feyt. E no triguetz en neguna manera la venguda del infant. Data Ilerde, .VII.º idus aprilis.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

Capítols que en Johan d’En Uchs aportà de part del senyor infant e de son consell.

Primerament, que con en Bernat Sespujades, ab en P(ere) de Súria, porter del senyor rey, segons la forma del manament a ells feyt per lo senyor rey ab carta sua, comensassen de destrènyer e de penyorar aquells qui eren romases e no anaren en aquesta host, e aquells qui se’n eren tornatz sens licència del senyor rey en qual manera, alcuns e moltz proposaren e digueren que no eren tengutz, ans eren escusatz de la dita host per les rahons davall escrites, ço és a saber, los uns per privilegi que dien que han de franquea. Resposta del senyor rey: que negú no se’n pot escusar per privilegi que·n aja, cor per rahó dels ordonamens de la cort de Leyda precisament eren tengutz de venir en la host, no contrastan privilegis.

Los altres, qui dien que an .LXX. anys, e que són escusatz per .I. privilegi qui fo atorgat per los predecessors del senyor rey a la universidat de Barchinona, en lo qual se conté que negun hom de edat de .LXX. anys no sia tengut d’anar ne de trametre en host ne en cavalcada, et d’aquesta condic[ió] han moltz, axí de rics com de mijans. Resposta del senyor rey: que aytal privilegi no·ls escusa, si d’altra guisa ells són hòmens cuvinentz a combatre, o si doncs no són malaltz o impotentz, cor là on per aventura lur pressona no fos necessària ne profitosa en la host per fet d’armes, seria-ho a fet de conseyl; aquells, encara, qui són vells e han bé aparellat del lur, jassia que sien tals que no fossen bons a armes ne a venir en host, degren-hi trametre. Esters, açò jaquex lo senyor rey al arbitri d’en Bernat Desfonollar e d’en P(ere) Boÿl, ab consell del qual se fassa.

Los altres són pubills, e és al·legat de part lur que, jaci·asò que agen .XIIII. anys, que entrò sien vengutz a edat de .XX. anys que no són tengutz d’ost, segons usatge de B[a]rchinona. Resposta del senyor rey: que de .XV. anys a amunt o lexa a arbitri d’en Bernat Desfonollar, ab conseyl d’en P(ere) Boÿl, que ells, guardada la qualitat e la condició de les persones, hi fassen ço que·ls sia semblant, que, de .XV. anys a avall, no par que degen esser destretz de venir en la host.

Los altres an fills, e són-ne alcuns qui no an muller, e els altres qui an muller, mas estan ensemps e an trameses lurs fills en la host, e els pares són romases. Resposta del senyor rey: que aytals no són escusatz d’aquesta hos[t], ne aquells encara qui no an mullers e viuen ab lurs pares, si en altra guisa han aministració de lurs coses, de les quals pusquen provehir a si sens despesa del pare.

E per aquestes rahons posades dien aquells qui són d’aquestes condicions que són escusatz e no són tenguts d’ost. Encara proposen e al·leguen que en la cort de Leyda fo salvat e retengut que no fos fet prejudici a lurs privilegis ne a lurs franquees. Resposta del senyor rey: que ell no entén que, quant a açò sia, los sia fet prejudici, e aquella protestació val en altres cases, mas no en aquest, cor ço que·s ordonà en la cort de Leyda, si no venguessen en la host, romanguera sens exequció, ço que fer no·s dech ne·s deu entendre.

Ítem, los frares menors e els preÿcadors han previlegi que lurs procuradors no són tengutz d’anar en host, e lurs procuradors són dels bons e dels cuminals de la vila. Resposta del senyor rey: que negun privilegi ne neguna gràcia no·ls escusa en aquest cas.

Ítem, senyor, manàs a·n Pujades e a·n P(ere) de Súria, per vostra letra, que no presessen null hom, e an-ich moltz que an amagades les penyores, e altres que no·ls troba hom en què penyorar e fem-los tancar la porta, e sofren ço, que nulla composició no·ns en parlen; e vós, senyor, manatz-hi què hi fassam, e creeem que, si no n’avem vostre manament que·ls prenam, tart n’aurem la pena. Resposta del senyor rey: que·ls pobres no·n sien preses, o aquells qui verament aparexen no aver de què pagar ne no pogren aver despeses a venir en la host; aquells, emperò, dels quals és sospita que agen amagats lurs béns o que facen sobre açò frau, sien destretz fortment e destreta en persones e en béns, segons que serà viares a·n Bernat Desfonollar e a·n P(ere) Boÿl.

Al fet d’en P(ere) Senp(ere) e d’en Berthomeu Cendre, sembla al senyor rey que, si en manleuta eren, que·ls jaquesca hom.

Ítem, si plaurà al senyor rey que faça hom composicions ab aquells qui han poch e no porien pagar la pena que·l senyor rey hi ha ordonada, e que·n presés hom .XX. solidos o .XXX. o .XL., e d’aquí al amunt, segons que ho trobàs que poguessen dar segons lurs facultatz, cor d’aquests¹⁶⁹ qui són d’aquesta condició hic trobarà hom moltz. Resposta del senyor rey: que açò es fassa a arbitri d’en Bernat Desfonollar e d’en P(ere) Boÿl.

Ítem, que·l senyor rey ha licenciatz e·y ha fets a moltz gràcia qui se’n són tornatz, qui porien ben e gint pagar reemçó, de què hom no ha res. Resposta del senyor rey: que ell n’à feta gràcia a alcuns de certa sciència, e quant a aquells àls no s’i pot fer; a aquells, emperò, sia observada la gràcia qui n’an letra del senyor rey sagellada ab son sagell comú, e no ab lo sagell secret.

Ítem, del fet de les cenes que és qüestió entre·l senyor infant e madona na G(uillem)a de Moncada, que diu madona na G(uillem)a que·l seu procurador deu reebre les cenes del procurador en aquells lochs que ella té, jaci·açò que en la carta que és entre·l senyor rey e ella diga tan solament ab les cenes al senyor rey pertanyens. Resposta del senyor rey: que sien demanades per l’infant.

Ítem, de les cenes de Ribacorça, si les demanarà l’ifant (sic), que per ço com en Bernat de Súria, qui cullia les cenes del senyor rey en Ribacorça, diu que hac manament que sobr[e]seesqués, lo senyor ifant ha allongat de demanar les dites cenes en Ribacorça que ja avia ordonat peça ha que·s culissen. Resposta del senyor rey: que les deman¹⁷⁰ l’enfant axí com a procurador, com sia declarat e atorgat als hòmens dels lochs de Ribagorça que procurador d’Aragó no·y deu pendre cenes; sia, emperò, vist lo privileg[i] quals lochs són aquells qui·n hi són nomenatz. No entén per açò lo senyor rey esser feit prejudici al infant, si hi era personalment, que no li fos dada cena, axí com al fill de rey, no axí com a procurador, segons que cascun lo·s poria soferre.

87.

1302, maig 20. Saragossa.

Jaume II a un conseller del rei de Tunis, demanant la seua intercessió davant d’aquest per tal que augmente la part del dret sobre el comerç de catalans que cobra el monarca catalanoaragonés (sense escrivà).

ACA, C, reg. 334, fol. 60v.

En Jacme, per la gràcia de Deu rey d’Aragó, de València e de Múrcia, de Serdenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. Al savi e discret Jacheria, fill de Azmet, conseller del noble rey de Tunnís, salut e amor. Reebem les letres vostres, que·ns tremesés per en R(amon) de Vilanova, amat conseller e familiar nostre, per les quals entesem la bona volentat e la bona affeció que avets e·ls nostres fets, e grahim-vos-ho molt e regonexem que·us en sóm tenguts a fer plaer e amor. Esters, vos fem saber que nós trametem nostra carta al noble rey de Tunís en què·l pregam que, a la assignació la qual ell ha a nós feta sobre la meytat del dret que·ls catalans paguen, vula anadir l’altra meytat del dit dret, axí que tot lo dit dret sia a nós assignat entregament, per ço que la paga sia a nós feta pus tost; e encara, que faça vedar que negun català ne negun sarraý¹⁷¹ qui vendrà de la nostra terra a Tunís per mercadoria no gos ne faça escriure les sues coses e mercaderias per neguna altra persona sinó per català, per ço que frau neguna no s’i puscha fer e que·l dret sia donat pus plenerament; e atressí, que aja en sa comanda e en sa guarda la nostra gent qui està en la sua senyoria. On nós, confians de la vostra dilecció, pregam-vos que vós, per amor de nós, endressets que·l dit rey de Tunís duga a acabament los nostres precs, per amor e per honor de nós, e a la perffí pregam-vos que ajats recomanats los feels nostres en G(uillem) Fava, cònsol nostre, e en Jacme Rostany,¹⁷² qui aquí és per nós, e grahyr-vos-ho em molt. E nós sóm aperallats (sic) de oir benignament los vostres precs en ço de què·ns pregàssets. Dada en Saragoça, .XX. dies anats del mes de maig en l’any de mil .CCC.II.

88.

1302, octubre 2. Figueres.

Jaume II a Dalmau de Socarrat i Ramon Reg, anunciant-los la tramesa d’un missatger confidencial sobre la construcció de castells a Bas (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 63r.

En Jacme, et cetera. Als feels seus en Dalmau de Socarrat e an R(amon) Reg, salut e gràcia. Com nós ajam comanades al feel nostre en R(amon) P(ere) algunes coses que·us diga de part nostra, sobre ço que avem entès que algunes fortalees se deuen fer e bastir en Bas, e que·s purien a nós liurar e aver a la part nostra, a honor e a profit de nós, per ço deÿm-vos e manam-vos que creegats sobre açò al dit R(amon), e que façats e complescats ço que él vos en dirà. E aquestes coses façats molt secretament, e les tenits¹⁷³ secretes. Data a Figueres, lo segon dia del mes de vuytubri, a la entrada, anno Domini .Mº.CCCº. secundo.

Bernardus de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti).

89.

1302, octubre 9. Figueres.

Jaume II a Bernat de Sarrià, conseller reial i procurador del regne de Múrcia, sobre la missatgeria que cal enviar al regne de Granada (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 334, fol. 85r-v.¹⁷⁴

Dilecto consiliario suo Bernardo de Serriano, procuratori regni Murcie, et cetera. L’altre dia, per letres nostres, vos feem saber que havíem ordenat de trametre al rey de Granada lo feel nostre en Bernat de Segalars, e que d’açò trametíem letra al rey de Granada, e el dit Bernat de Segalars aytambé li’n trametia letra sua, en què li demanava que li tramesés letra de guiatge. Les quals letres nostres e del dit Bernat de Segalars vos tramesem, per especial correu nostre, que vós les enviàssets al dit rey de Granada, per haver-ne resposta la qual lo dit Bernat trobàs com seria ab vós en aquexes parts, e creem que·u ajats fet segons que nós vos havem manat. Ara, emperò, vos fem saber que, com lo dit Bernat de Segalars fos arreat d’entrar en camí per anar, fo embargat en son cors e en altres guises, que anar no poch, e axí nós, volent provehir especialment sobre·l fet nostre e del rey de Granada, havem ordenat de trametre a ell per missatge lo feel nostre en Jacme Boschet,¹⁷⁵ qui dins pocs dies deu partir de la nostra cort per anar là. E açò fem nós saber al rey de Granada per letra nostra, e aytambé li’n escriu lo dit Jacme per letra sua, en la qual li demana que li trameta carta de guiatge, les quals dues letres nós vos trametem per aquest correu nostre. Per què·us deÿm e·us manam espressament que vós, vista esta carta, trametats per covinent persona les dites letres al dit rey de Granada, e endressats en guisa que aquell qui les durà que·n aport resposta ivaçosament, la qual resposta e la carta de guiatge del dit Jacme, la qual creem que mantinent li trametrà lo dit rey, vós vos retingats, enaxí que·l dit Jacme que les trob en vostre poder com se’n vaja a enllà, o almenys endressats que les trob en poder del tinent loc vostre en la procuració de Múrcia. E aquestes coses fets ab aquella diligència que nós fiam de vós, enaxí que breument se fassen, que fem-vos saber, segons que ja és dit, lo dit Jacme Boschet és ja en espeegament que se’n va. E açò no allonguets per nuylla rahó, ans hi dats mantinent recapte. Data Figueriis, .VII.º idus octobris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º secundo).

Idem ut supra (Bernardus de Aversone, mandato regio).

90.

1302, octubre 31. Girona.

Instruccions donades per Jaume II a Berenguer de Conques, missatger tramés al rei Frederic de Sicília (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 334, fol. 89r-v.

In Gerunda, .II.ª kalendas novembris anno Domini millesimo trescentesimo secundo, dominus rex mandavit Bernardo de Aversone expediri et sigillari litteras sequentes et capitula que direxit illustri dompno Frederico, fratri suo, sic videlicet quod manualiter et presentialiter tradidit eam (sic) et eas dicto Bernardo sigillandas, nulli cuivis hostendendas.

Hec est littera de qua supra dicitur.

Illustri dompno Frederico, karissimo fratri suo, Iacobus, Dei gratia rex, et cetera, salutem et amorem fraternum. Receptis litteris vestris per fidelem nostrum Berengarium de Conches, familiarem nostrum, nobis transmissis, et eorum serie ac que ipse Berengarius nobis pro parte vestra dicere et exponere voluit plenarie intellectis, responssionem nostram ad ea omnia fieri providimus, de eaque ac quibusdam aliis, per capitula ipsi Berengario tradita vobis hostendenda ac exponenda, eundem Berengarium informavimus ac remitimus seriosius informatum. Relatibus, igitur, Berengarii prelibati circa hec omnia fidem adhibeatis. Data Gerunde, .II.ª kalendas novembris anno Domini millesimo trescentesimo secundo.

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Hec sunt capitula de quibus supra dicitur.

Aquests són los capítols los quals són comanats per lo molt alt senyor rey d’Aragó a·n Berenguer de Conches per dir-los al molt noble don Frederich, son frare.

Primerament, que·l salut de part del dit senyor rey d’Aragó e que li diga que ell reebé la letra la qual lo dit Berenguer de Conches li aportà del dit don Frederich, e entès bé plenerament tot ço que en la dita letra era contengut e tot ço que·l dit Berenguer de Conches li dix e li recomptà de la sua part.

Ítem, li diga que al dit senyor rey d’Aragó, depuys que a prechs de la senyora reyna, de bona memòria, mare lur comuna, hac perdonat al dit don Frederich, son frare, hac molt en son cor lo feit del dit frare seu e la duptosa condició en què ell era, e que si pogués bonament e honesta, sens lesió sua e de son estament, ell volenterosament agra entès en sos fets a endressar e fer-hi tota res de bé que pogués. E d’aquí avant él li mostrarà per obra les coses damunt dites en tot ço qui honor e profit sia seu, pus a nostre Senyor plau que és vengut a estament que fer-ho pot.

Ítem, li diga en qual manera lo dit senyor rey d’Aragó ha entès que pau és feta entre la Església de Roma e el molt alt rey Karles, e el dit molt noble don Frederich,¹⁷⁶ la qual cosa molt plau a ell, e ho graeix molt a Déu, axí com de car frare seu, per lo qual li plau e li desiga tot bé e tota honor. E prega-li e li consela que ell vula tenir e conservar la dita pau, e li membre lo gran bé e la gran mercè e la gran honor que nostre Senyor li ha feta, especialment en aquesta avinença de pau, de la qual lo dit senyor rey d’Aragó ha molt gran plaer en son cor.

Ítem, li diga que com lo dit senyor rey d’Aragó aya entès que en lo tractament de la dita pau és axí avengut que·l dit don Frederich pren per muler la fila del dit rey Karles, per ço lo senyor rey d’Aragó damunt dit prega a consela a ell que, guardant la granea e la noblea de linyatge la qual ha, per ço cor és de la major sanch e dels majors linyatges del món, e consideran encara los bons aptes e les noblees de sos custums, e encara guardant lo gran doute que ha ab la casa del sobredit rey d’Aragó, se vula captener e aver si vers ela axí com li pertany, en guisa que·n aya laor e bon raçó, jaci·açò que ben crou lo dit rey d’Aragó que ell hi complirà ben son doute.

Idem.

91.

1303, març 30. València.

Lletra de creença de Jaume II a l’arraix de Crevillent, a favor de Jaspert, vescomte de Castellnou (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 88v.

Ed. Juan Manuel del ESTAL, Corpus documental del reino de Murcia bajo la soberanía de Aragón (1296-1304/5), 3 vols., Alacant, Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», 1985-1999, II, doc. 224.

En Jacme, et cetera. Al amat seu Mahomet aben Hudell, arràyz de Crivillén, salut e dilecció. Com nós enviem ara de present a les parts del regne de Múrcia lo noble e amat nostre en Jaspert, vescomte de Castellnou, e ajam-lo informat d’alcunes coses que per part nostra vos digue de paraula, per ço pregam-vos que al dit noble en Jaspert creats sens tot dupte de ço que per part nostra vos dirà, e aquelles coses que ell vos dirà complescats e menets a acabament, segons que nós plenerament fiam de vós. Data Valentie, ut supra (.III.º kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.º tertio).

Idem (Bernardus de Aversone), mandato regio facto per B(ernardum) Boneti.

92.

1303, maig 1. València.

Jaume II remet al batle general del regne de Múrcia, Ferrer Descortell, la llista de les retinences que haurà de pagar a cada castell, segons la seua guarnició, i la de les soldades per a la cavalleria de defensa del regne, ultra la comitiva del procurador (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 231, fols. 52r-53r.

Ed. M. T. FERRER I MALLOL, «La tinença a costum d’Espanya en els castells de la frontera meridional valenciana (segle XIV)», Miscel·lània de Textos Medievals. La frontera terrestre i marítima amb l’Islam, 4 (1988) 1-102, doc. 4 (pp. 50-52).

Iacobus, et cetera. Fideli suo F(errari)o de Cortilio, baiulo regni Murcie generali, et cetera. Noveritis nos, pro bono et pacifico statu regni nostri Murcie ac pro utilitate curie nostre, ordinasse et providisse tam super retinentiis castrorum predicti regni quam super stipendiis solvendis certis equitibus ordinatis in deffensione regni ipsius, quare vobis dicimus et mandamus quatenus circa solutionem salariorum et victualium retinentiarum dictorum castrorum et stipendiorum dictorum equitum, provideatis et providere curetis, prout per nos ordinatum existit sub forma que sequitur.

Primerament, ordonam que sia donat al castell d’Alacant per un ayn, per soldada e companatge e per vianda de .XL. hòmens, quinque millia solidos regalium Valentie.

Ítem, al castel de Oriola, per soldada, companatge e per vianda de .L. hòmens, septem millia solidos.

Ítem, al castell de Cartagènia, per soldada e per companatge e vianda de .XL. hòmens, quinque millia solidos.

Ítem, a la Calaforra d’Elche, per soldada e companatge e per vianda de .XXV. hòmens, tres millia et quingenti solidos.

Ítem, al castell de Molina Secca,¹⁷⁷ per soldada e companatge e per vianda de .XVI. hòmens, duo millia solidos.

Ítem, al castell de Callosa, per soldada, companatge e per vianda de .X. hòmens, mille trescenti triginta tres solidos et quatuor denarii.

Ítem, al castell de Muntagut, per soldada, companatge e vianda de .XII. hòmens, mille quingenti solidos.

Ítem, al castell de Calasparre, per soldada e companatge e per vianda de .LX. hòmens, octo millia solidos.

Ítem, al castell de Negra, per soldada e companatge e per vianda de .XXX. hòmens, tres millia septingenti quinquaginta solidos.

Ítem, als castells de Xocos e Tébar, per soldada, companatge e per vianda de .XII. hòmens, mille quinguenti solidos.

Ítem, al castell de Lorcha, per soldada, companatge e per vianda de .C. hòmens, duodecim millia solidos.

Ítem, al castell d’Alfama, duo millia solidos.

Ítem, al castell de Guardamar, quadringenti solidos.